[page-n-1]
82 /
[page-n-2]
El Monestir de Punta de l’Illa
de Cullera
Miquel Rosselló Mesquida
Introducció
Un dels episodis narrats en la passió de sant Vicent (Passio,
XXII, 23-26), ja al final del relat hagiogràfic, al·ludeix al desig
del governador Dacià de desfer-se del cos del sant diaca,
per la qual cosa ordena que siga traslladat lluny en una
barca i llançat a la mar. Eumorfi, encarregat d’executar les
ordes de Dacià, quan havia perdut de vista les muntanyes i
per temor d’internar-se en una altra província (conventus),
fora de la seua jurisdicció, es va desfer del cos enfonsant-lo
a el mar. El cos va arribar miraculosament a una corbada
platja on l’arena el va resguardar formant un túmul que, al
poc de temps, els cristians del lloc van preservar i van adornar per a retre-li culte secretament.
Aquesta narració de la passio que descriu el periple
de les despulles del màrtir i la seua arribada miraculosa a una platja, s’ha relacionat geogràficament amb el
◁ Creus de bronze decorades que aparegueren
a l’edifici central de Punta de l’Illa.
Sinus Sucronensis, més concretament amb Cullera (Portus
Sucrone), zona on desemboca el Xúquer (Sucro), riu on es
trobava el límit entre províncies, i també amb les platges
immediates al cap de Cullera (la punta de Migjorn). En les
proximitats, almenys des del segle xvi, hi havia una ermita dedicada als sants Vicent, Llorenç i Valero, actualment
ermita de la Font Santa o de Sant Llorenç. La dedicació a
Sant Valero, certificaria que ens trobem davant d’un primitiu santuari vicentí.
Aquesta descripció topogràfica, ja plasmada en època medieval en una taula gòtica donada a conéixer per
la doctora Ma. D. Mateu, al costat de l’al·lusió, en l’epitafi
del bisbe Justinià de València, en una illa on va fundar un
monestir, pareixen remetre a un lloc comú, l’illot on el devot bisbe va manar erigir un monestir que commemorava
el lloc d’arribada del cos del màrtir, tal com fa ja quatre
dècades el professor Enric Llobregat va argumentar magistralment. Aquest devia ser el motiu de la fundació del
monestir en aquest illot.
/ 83
[page-n-3]
Les restes arqueològiques del monestir
El xicotet illot va ser un lloc freqüentat des de la prehistòria, va ser un embarcador en època ibèrica (materials
fenicis i grecs) i en època romana hi ha la possibilitat que
hi haguera un santuari pagà, tal com apunten les troballes
d’una estatueta d’Hèrcules en bronze i un casset amb dedicació votiva, de plata amb incrustacions d’or i escenes
de Júpiter.
No obstant això, les úniques estructures excavades a
partir de la segona meitat del segle passat, pel Servei d’Investigacions Prehistòriques de la Diputació de València,
corresponen al període visigot.
A l’illa es va documentar un conjunt de construccions
rodejades per un mur de protecció. Al centre de l’illot, en
lloc destacat, s’alçava un edifici rectangular, amb murs de
maçoneria assentats sobre fonaments d’1,10 m d’amplària,
Taules amb escenes del martiri de sant Vicent.
Escola de Juan de Flandes, segle xvi. Col·lecció Levante-EMV.
amb unes dimensions de 13,50 x 8,75 m i subdividit en diversos departaments. Aquest edifici mostrava peculiaritats
que el diferenciaven dels altres, com una ubicació privilegiada en el centre de l’illa i al lloc més elevat, l’orientació
est-oest, la solidesa dels seus murs, millors acabats, presència d’un paviment d’opus signinum de 10 cm de grossària; enlluïts a les parets; elements arquitectònics d’una
certa riquesa com una pilastra in situ amb basa motlurada,
tal vegada d’una taula d’altar auxiliar; una xicoteta basa de
marbre, potser d’una columneta de finestra, i fragments de
creu de pedra tosca calcària amb restes de pigment rogenc.
Aquestes peculiaritats apunten a un edifici cultual,
com a església o capella commemorativa.
A més, d’allí procedeixen materials significatius de
caràcter litúrgic: una gran pàtera de marbre blanc, dues
84 /
[page-n-4]
creus de bronze d’un lampadari, una de les quals està de-
presentaven dimensions de 10 x 4,20 m, per a la més me-
corada amb petites aspes que dibuixen un arbor vitae.
nuda, i 19 x 5,25 m, per a la major. Es va trobar tocant els
Al mateix edifici es va recuperar un tresoret de mo-
murs gran quantitat d’àmfores, majoritàriament grans
nedes i un ponderal bizantí de bronze d’un solidus. Els
contenidors cilíndrics d’oli i saladures del nord d’Àfrica
ponderals eren elements custodiats en l’interior dels tem-
(Tunisia) i, en menor quantitat, àmfores vinaderes de la
ples, complint amb la legislació del moment, que obliga-
Mediterrània oriental (Gaza, Síria-Palestina, Turquia, mar
va a guardar els pesos i les mesures a les esglésies, sent el
Egea), on es devia exportar, entre altres, el preat vi de
bisbe el garant de la seua utilització correcta, com també
Gaza, a més d’envasos de la propera illa d’Eivissa, grans
de previndre el frau fiscal. Ponderals de tipus bizantí es
contenidors cilíndrics que imiten els africans i xicotetes
documenten en llocs com la seu episcopal de Barcelona
àmfores de fons còncauconvex amb decoració amb pin-
o l’església del Monastil, a Elda (Alacant) i, en general, en
ta; d’aquests últims, també amb exemplars de producció
aquells llocs de control amb funcions comercials i fiscals
local o regional. Aquests departaments s’han identificat
(ports, duanes, pagament d’impostos). Un lloc com Punta
amb els cellaria monacals.
de l’Illa, on s’ha documentat una notable abundància i
diversitat d’àmfores, ungüentaris i vaixella, probablement
La cultura material del conjunt remet a una cronologia a partir de finals del segle vi.
intercanviats amb altres monestirs de la Mediterrània, feia
necessari un control oficial del pes de la moneda. Dins
Més enllà de l’illa
d’aquest mateix context de control administratiu caldria
L’illot monàstic ha de posar-se en relació amb altres
situar la troballa d’un platet de bronze de balança d’or-
assentaments pròxims i amb el context de la seu episco-
febre, del tot semblant al trobat al poblat visigot de Puig
pal valentina.
Rom (Roses, Girona).
Pel que fa a l’entorn geogràfic immediat, el Portus
En l’extrem occidental del penyal es van excavar un
Sucronensis ha aportat abundosos testimonis d’activitat
conjunt de xicotets cubicles en maçoneria, disposats pa-
per als períodes tardoromà i visigot. En general es docu-
ral·lelament en terrassa, que podrien correspondre a les
menta l’arribada regular de ceràmiques i àmfores durant
cel·les dels monjos. Potser els nombrosos fragments re-
els segles vi i vii en diversos establiments localitzats en
tallats de paret d’àmfora amb dibuixos incisos formaren
el vessant sud i sud-est de la muntanya. Cal destacar la
part de les activitats didàctiques dels monjos.
construcció de depòsits de saladura posats sobre un ma-
Finalment, en la part oriental de l’illa es concentraven tres construccions de planta rectangular dispo-
gatzem portuari destruït al voltant del segon quart del segle v i que perduren, almenys, fins a la fi del segle vi.
sades en bateria, sense divisions internes. Realitzades
Simultàniament, documentem ocupació del vessant
en maçoneria, es caracteritzaven per la seua senzillesa i
sud amb la presència de construccions de pedra i pisos
El Monestir de Punta de l’Illa de Cullera. Miquel Rosselló Mesquida
/ 85
[page-n-5]
Enterrament múltiple en cista de l’època visigoda,
amb detall de la polsera amb extrems de cap d’ofidi.
Excavacions de la plaça de la Llibertat, Cullera.
Direcció arqueològica: Fernando Cotino.
de terra batuda, de conservació desigual però generalment d’escassa alçària, de vegades associades a fosses
abocadors i fosses sitges.
Cal destacar especialment la troballa d’una zona
de soterraments, just on s’instal·larà amb posterioritat
la necròpolis islàmica (segles xii i xiii) del poblat nascut als peus de l’extens albacar de l’Hisn Qulayra. Es
tracta de tombes de cubicles de llosa de pedra, amb
soterraments múltiples. En una d’aquestes es van recobrar dues polseres obertes de bronze, amb extrems de
cap d’ofidi, semblants a altres exemplars de les necrò86 /
polis de l’Almoina (València), camí del Monastil (Elda,
Alacant) o la cripta Balbi (Roma), i que es daten a final
del segle vi i segle vii.
Pensem que no és casual aquest ressorgir dels assentaments a la costa del Portum Sucrone, unit a l’activitat econòmica i comercial documentada, i que va haver de sorgir a l’empara de l’impuls monàstic del xicotet
illot, sota la jurisdicció episcopal de la seu valentina. Els
cellaria monacals van haver d’exercir un paper redistribuïdor de productes alimentaris, principalment vi, oli
i saladures, a partir de la tipologia dels envasos amfò-
[page-n-6]
Conjunt d’ungüentaris orientals amb segell,
trobats a les excavacions de Punta de l’Illa.
Àmfora de procedència palestina trobada a l’edifici
identificat como a magatzem.
rics i de la petita indústria de saladura documentada a
la costa, coetània a l’establiment monàstic i no dubtem
que devia estar controlada per ella. La Regla isidoriana
assenyala que els monestirs tindran un magatzem a la
ciutat destinat a realitzar els intercanvis amb aquella. El
paper econòmic dels monestirs i la vinculació de l’Església en general amb activitats comercials i productives ja s’ha posat de manifest en llocs pròxims, com el
monestir de l’illa de Cabrera (Balears), la basílica d’es
Cap des Port (Fornells, Menorca) o les seus episcopals
de València i Barcelona.
Epíleg
No sabem si la menció de la destrucció d’un monestir en una illa, entre Sagunt i Cartagena, que va consignar
el bisbe de Tours, pot referir-se al nostre cenobi. La troballa aïllada d’un trient encunyat per Vamba permet aventurar que l’illot va estar, si més no, freqüentat fins aqueixes
dates avançades de la setena centúria. En el segle xii, on
el conjunt de materials ceràmics recuperats és notable,
tornarà a ser reocupat, aquesta vegada possiblement per
a albergar un convent musulmà, una «ràbita», topònim
extraordinàriament freqüent al terme.
El Monestir de Punta de l’Illa de Cullera. Miquel Rosselló Mesquida
/ 87
[page-n-7]
82 /
[page-n-2]
El Monestir de Punta de l’Illa
de Cullera
Miquel Rosselló Mesquida
Introducció
Un dels episodis narrats en la passió de sant Vicent (Passio,
XXII, 23-26), ja al final del relat hagiogràfic, al·ludeix al desig
del governador Dacià de desfer-se del cos del sant diaca,
per la qual cosa ordena que siga traslladat lluny en una
barca i llançat a la mar. Eumorfi, encarregat d’executar les
ordes de Dacià, quan havia perdut de vista les muntanyes i
per temor d’internar-se en una altra província (conventus),
fora de la seua jurisdicció, es va desfer del cos enfonsant-lo
a el mar. El cos va arribar miraculosament a una corbada
platja on l’arena el va resguardar formant un túmul que, al
poc de temps, els cristians del lloc van preservar i van adornar per a retre-li culte secretament.
Aquesta narració de la passio que descriu el periple
de les despulles del màrtir i la seua arribada miraculosa a una platja, s’ha relacionat geogràficament amb el
◁ Creus de bronze decorades que aparegueren
a l’edifici central de Punta de l’Illa.
Sinus Sucronensis, més concretament amb Cullera (Portus
Sucrone), zona on desemboca el Xúquer (Sucro), riu on es
trobava el límit entre províncies, i també amb les platges
immediates al cap de Cullera (la punta de Migjorn). En les
proximitats, almenys des del segle xvi, hi havia una ermita dedicada als sants Vicent, Llorenç i Valero, actualment
ermita de la Font Santa o de Sant Llorenç. La dedicació a
Sant Valero, certificaria que ens trobem davant d’un primitiu santuari vicentí.
Aquesta descripció topogràfica, ja plasmada en època medieval en una taula gòtica donada a conéixer per
la doctora Ma. D. Mateu, al costat de l’al·lusió, en l’epitafi
del bisbe Justinià de València, en una illa on va fundar un
monestir, pareixen remetre a un lloc comú, l’illot on el devot bisbe va manar erigir un monestir que commemorava
el lloc d’arribada del cos del màrtir, tal com fa ja quatre
dècades el professor Enric Llobregat va argumentar magistralment. Aquest devia ser el motiu de la fundació del
monestir en aquest illot.
/ 83
[page-n-3]
Les restes arqueològiques del monestir
El xicotet illot va ser un lloc freqüentat des de la prehistòria, va ser un embarcador en època ibèrica (materials
fenicis i grecs) i en època romana hi ha la possibilitat que
hi haguera un santuari pagà, tal com apunten les troballes
d’una estatueta d’Hèrcules en bronze i un casset amb dedicació votiva, de plata amb incrustacions d’or i escenes
de Júpiter.
No obstant això, les úniques estructures excavades a
partir de la segona meitat del segle passat, pel Servei d’Investigacions Prehistòriques de la Diputació de València,
corresponen al període visigot.
A l’illa es va documentar un conjunt de construccions
rodejades per un mur de protecció. Al centre de l’illot, en
lloc destacat, s’alçava un edifici rectangular, amb murs de
maçoneria assentats sobre fonaments d’1,10 m d’amplària,
Taules amb escenes del martiri de sant Vicent.
Escola de Juan de Flandes, segle xvi. Col·lecció Levante-EMV.
amb unes dimensions de 13,50 x 8,75 m i subdividit en diversos departaments. Aquest edifici mostrava peculiaritats
que el diferenciaven dels altres, com una ubicació privilegiada en el centre de l’illa i al lloc més elevat, l’orientació
est-oest, la solidesa dels seus murs, millors acabats, presència d’un paviment d’opus signinum de 10 cm de grossària; enlluïts a les parets; elements arquitectònics d’una
certa riquesa com una pilastra in situ amb basa motlurada,
tal vegada d’una taula d’altar auxiliar; una xicoteta basa de
marbre, potser d’una columneta de finestra, i fragments de
creu de pedra tosca calcària amb restes de pigment rogenc.
Aquestes peculiaritats apunten a un edifici cultual,
com a església o capella commemorativa.
A més, d’allí procedeixen materials significatius de
caràcter litúrgic: una gran pàtera de marbre blanc, dues
84 /
[page-n-4]
creus de bronze d’un lampadari, una de les quals està de-
presentaven dimensions de 10 x 4,20 m, per a la més me-
corada amb petites aspes que dibuixen un arbor vitae.
nuda, i 19 x 5,25 m, per a la major. Es va trobar tocant els
Al mateix edifici es va recuperar un tresoret de mo-
murs gran quantitat d’àmfores, majoritàriament grans
nedes i un ponderal bizantí de bronze d’un solidus. Els
contenidors cilíndrics d’oli i saladures del nord d’Àfrica
ponderals eren elements custodiats en l’interior dels tem-
(Tunisia) i, en menor quantitat, àmfores vinaderes de la
ples, complint amb la legislació del moment, que obliga-
Mediterrània oriental (Gaza, Síria-Palestina, Turquia, mar
va a guardar els pesos i les mesures a les esglésies, sent el
Egea), on es devia exportar, entre altres, el preat vi de
bisbe el garant de la seua utilització correcta, com també
Gaza, a més d’envasos de la propera illa d’Eivissa, grans
de previndre el frau fiscal. Ponderals de tipus bizantí es
contenidors cilíndrics que imiten els africans i xicotetes
documenten en llocs com la seu episcopal de Barcelona
àmfores de fons còncauconvex amb decoració amb pin-
o l’església del Monastil, a Elda (Alacant) i, en general, en
ta; d’aquests últims, també amb exemplars de producció
aquells llocs de control amb funcions comercials i fiscals
local o regional. Aquests departaments s’han identificat
(ports, duanes, pagament d’impostos). Un lloc com Punta
amb els cellaria monacals.
de l’Illa, on s’ha documentat una notable abundància i
diversitat d’àmfores, ungüentaris i vaixella, probablement
La cultura material del conjunt remet a una cronologia a partir de finals del segle vi.
intercanviats amb altres monestirs de la Mediterrània, feia
necessari un control oficial del pes de la moneda. Dins
Més enllà de l’illa
d’aquest mateix context de control administratiu caldria
L’illot monàstic ha de posar-se en relació amb altres
situar la troballa d’un platet de bronze de balança d’or-
assentaments pròxims i amb el context de la seu episco-
febre, del tot semblant al trobat al poblat visigot de Puig
pal valentina.
Rom (Roses, Girona).
Pel que fa a l’entorn geogràfic immediat, el Portus
En l’extrem occidental del penyal es van excavar un
Sucronensis ha aportat abundosos testimonis d’activitat
conjunt de xicotets cubicles en maçoneria, disposats pa-
per als períodes tardoromà i visigot. En general es docu-
ral·lelament en terrassa, que podrien correspondre a les
menta l’arribada regular de ceràmiques i àmfores durant
cel·les dels monjos. Potser els nombrosos fragments re-
els segles vi i vii en diversos establiments localitzats en
tallats de paret d’àmfora amb dibuixos incisos formaren
el vessant sud i sud-est de la muntanya. Cal destacar la
part de les activitats didàctiques dels monjos.
construcció de depòsits de saladura posats sobre un ma-
Finalment, en la part oriental de l’illa es concentraven tres construccions de planta rectangular dispo-
gatzem portuari destruït al voltant del segon quart del segle v i que perduren, almenys, fins a la fi del segle vi.
sades en bateria, sense divisions internes. Realitzades
Simultàniament, documentem ocupació del vessant
en maçoneria, es caracteritzaven per la seua senzillesa i
sud amb la presència de construccions de pedra i pisos
El Monestir de Punta de l’Illa de Cullera. Miquel Rosselló Mesquida
/ 85
[page-n-5]
Enterrament múltiple en cista de l’època visigoda,
amb detall de la polsera amb extrems de cap d’ofidi.
Excavacions de la plaça de la Llibertat, Cullera.
Direcció arqueològica: Fernando Cotino.
de terra batuda, de conservació desigual però generalment d’escassa alçària, de vegades associades a fosses
abocadors i fosses sitges.
Cal destacar especialment la troballa d’una zona
de soterraments, just on s’instal·larà amb posterioritat
la necròpolis islàmica (segles xii i xiii) del poblat nascut als peus de l’extens albacar de l’Hisn Qulayra. Es
tracta de tombes de cubicles de llosa de pedra, amb
soterraments múltiples. En una d’aquestes es van recobrar dues polseres obertes de bronze, amb extrems de
cap d’ofidi, semblants a altres exemplars de les necrò86 /
polis de l’Almoina (València), camí del Monastil (Elda,
Alacant) o la cripta Balbi (Roma), i que es daten a final
del segle vi i segle vii.
Pensem que no és casual aquest ressorgir dels assentaments a la costa del Portum Sucrone, unit a l’activitat econòmica i comercial documentada, i que va haver de sorgir a l’empara de l’impuls monàstic del xicotet
illot, sota la jurisdicció episcopal de la seu valentina. Els
cellaria monacals van haver d’exercir un paper redistribuïdor de productes alimentaris, principalment vi, oli
i saladures, a partir de la tipologia dels envasos amfò-
[page-n-6]
Conjunt d’ungüentaris orientals amb segell,
trobats a les excavacions de Punta de l’Illa.
Àmfora de procedència palestina trobada a l’edifici
identificat como a magatzem.
rics i de la petita indústria de saladura documentada a
la costa, coetània a l’establiment monàstic i no dubtem
que devia estar controlada per ella. La Regla isidoriana
assenyala que els monestirs tindran un magatzem a la
ciutat destinat a realitzar els intercanvis amb aquella. El
paper econòmic dels monestirs i la vinculació de l’Església en general amb activitats comercials i productives ja s’ha posat de manifest en llocs pròxims, com el
monestir de l’illa de Cabrera (Balears), la basílica d’es
Cap des Port (Fornells, Menorca) o les seus episcopals
de València i Barcelona.
Epíleg
No sabem si la menció de la destrucció d’un monestir en una illa, entre Sagunt i Cartagena, que va consignar
el bisbe de Tours, pot referir-se al nostre cenobi. La troballa aïllada d’un trient encunyat per Vamba permet aventurar que l’illot va estar, si més no, freqüentat fins aqueixes
dates avançades de la setena centúria. En el segle xii, on
el conjunt de materials ceràmics recuperats és notable,
tornarà a ser reocupat, aquesta vegada possiblement per
a albergar un convent musulmà, una «ràbita», topònim
extraordinàriament freqüent al terme.
El Monestir de Punta de l’Illa de Cullera. Miquel Rosselló Mesquida
/ 87
[page-n-7]