El final del món romà a Valentia
Albert Ribera Lacomba
Isabel Escrivà Chover
2019
[page-n-1]
58 /
[page-n-2]
El final del món romà a Valentia
Albert Vicent Ribera i Lacomba (ICAC)
Isabel Escrivà Chover
La colònia romana de Valentia és coneguda cada vegada
millor per l’estudi de les seues troballes arqueològiques.
Tenia les instal·lacions d’una gran ciutat: fòrum amb la
cúria i la basílica, circ, banys, scholae, santuaris i temples,
horrea, port fluvial, aqüeducte, fonts, carrers pavimentats
amb porxos, clavegueres, barris i cementiris periurbans.
Les seues dimensions, al voltant de vint hectàrees o segurament més, són considerables per a la mitjana de les
ciutats hispanes.
Troballes recents (2015-2017), a la part sud-oest,
n’han aportat la informació que ha fet possible una més
acurada reconstrucció del teixit urbà. Els principals elements nous han sigut un carrer nou en direcció nord-sud,
un cardo, trobat per davall de l’actual catedral, i les restes d’un gran complex hidràulic, probablement uns grans
banys, a l’oest de la Seu. La ubicació del nou cardo és molt
◁ Bol de vidre tallat, fabricat a l’entorn de Roma, a les darreries
del segle iv. Excavacions de l’Almoina. Ajuntament de València.
important, perquè és el carrer que marca l’eix central del
fòrum i també de la ciutat i que, juntament amb el cardo
que travessa les excavacions de l’Almoina, delimita l’amplada real d’un bloc de cases, una insula.
Encara que inicialment s’havia assumit que el cardo
de les excavacions de l’Almoina devia ser la via Augusta,
perquè se superposa a un carrer republicà que anava de la
porta nord a la sud, aquestes noves dades i altres consideracions, com l’absència de carrilades, un estrenyiment del
vial a l’alçada del santuari d’Asclepi i la presència de barreres físiques que impedeixen el pas de carruatges, indiquen
que aquesta ruta sols devia ser per anar a peu, el que ara
es diu un carrer «per a vianants». A més, se circulava en
un ambient urbà molt especial, presidit per aquest últim
santuari, i un altre, probablement dedicat a Bellona, cap
al nord, a prop de l’entrada a la ciutat. Aquest cardo, a l’est
del fòrum, més que el tram urbà de la via Augusta, era un
carrer també important però vinculat a edificis i a activitats
públiques de caràcter religiós, una mena de via sacra.
/ 59
[page-n-3]
La via Augusta hauria d’ubicar-se al cardo, al oest del
fòrum, que no s’ha trobat, però que és fàcil de situar mit-
mans Edeta i Saguntum van desaparèixer com a centres
urbans a final del segle iii dC.
jançant el trasllat simètric del cardo oriental, ara que se’n
coneix el central que marca l’eix. Aquesta ubicació, a més,
Valentia al baix imperi (segles IV-V)
s’ajusta perfectament i directament cap al sud amb el car-
Valentia, a diferència d’altres ciutats romanes del seu
rer de Sant Vicent, que és la tradicional i acceptada ubi-
entorn, va superar aquesta etapa convulsa. L’arqueologia
cació de la via Augusta. El tram urbà del recorregut de la
ha mostrat la recuperació ràpida de la vida urbana. No
Via va haver d’estar flanquejat a l’oest, de nord a sud, pel
obstant això, no es va reconstruir tota la ciutat, que en va
port fluvial, una possible perfumeria i les termes, proba-
reduir l’extensió. A la nova Valentia, van haver-hi tants ele-
blement grans, fins arribar a la Porta Sucronensis, el que
ments de continuïtat com de ruptura.
indica un entorn econòmic i profà ben distint al del cardo
oriental del fòrum.
la zona del fòrum
En termes arqueològics, la més evident continuïtat
La primera crisi urbana
urbana es manifesta als edificis públics del fòrum. Allà,
La ciutat va patir una destrucció general entre 270-
la cúria, el santuari d’Asclepi i l’entramat viari es van
280. En diverses excavacions s’han detectat destruccions,
mantenir en ús. També hi ha evidències negatives, com
incendis i l’abandonament d’edificis, com la basílica judi-
la no reconstrucció de la basílica romana, al costat meri-
cial a les excavacions de l’Almoina i al suposat santuari de
dional del fòrum. Però són els nous edificis i les obres
Bellona. La troballa de monedes associades a aquest mo-
de reparació als ja existents la millor prova de la vitalitat
ment convuls indica que s’hauria produït a partir del 270,
d’aquesta nova etapa urbana.
que és la data d’emissió de les més modernes: les sèries
pòstumes de l’emperador Claudi II.
L’exemple més clar n’és un nou edifici públic a l’est
de la basílica. Es va assentar sobre un altre anterior, uti-
Un altre efecte d’aquest moment negatiu degué ser
litzat com a seu (schola) d’un col·legi (collegium), del qual
el colgament d’alguns col·lectors, com s’ha vist a les ex-
conservava part de les parets i els paviments. Es coneix la
cavacions del carrer del Mar, al sud, o a la zona del fòrum.
meitat nord i se’n pot reconstruir la planta, amb un pati
Les ocultacions monetàries entre 260-280 al llarg de
central i una petita bassa. La majoria dels nous murs es
la via Augusta, parlen d’un moment d’inestabilitat gene-
feren en opus africanum. Excepte els departaments ori-
ralitzada que afectà bona part del litoral mediterrani his-
entals, que donen a un cardo, els altres obrin al pati. El
pànic. En altres ciutats de la zona, com Ilici, s’han detectat
seu estat de conservació és irregular, amb parts danyades
episodis negatius similars. Com a conseqüència d’aquest
o desaparegudes i d’altres millor conservades, com l’an-
període conflictiu, els importants i propers municipis ro-
gle nord-oest. Es data a final del segle iii per la ceràmica
60 /
[page-n-4]
FORUM
DECUMANUS
CURIA
ASKLEPIEION
EDIFICI
ADMINISTRATIU
BAPTISTERI?
Planta de les excavacions
de l’Almoina en el segle iv.
El final del món romà a Valentia. Albert Vicent Ribera, Isabel Escrivà
/ 61
[page-n-5]
(africana C) i monedes (antoninià de Trebonianus Gallus)
de les trinxeres de fundació i els paviments.
A l’edifici destaquen: una gran sala central al costat
oest que obri al pati; tres departaments a l’angle nordoest, amb accés per portes estretes de les quals s’han
conservat els llindars de pedra; una sala més allargada a
la banda nord, i els departaments de la façana oriental,
que estan molt arrasats.
Els tres departaments del nord-oest formen una àrea
tancada, d’accés restringit. Un petit vestíbul, des del pati
central, porta a dues sales que comuniquen amb aquest
per una petita porta. Podria ser una presó o un arxiu. En
qualsevol cas, eren espais tancats, per damunt dels quals,
a final del segle vi o inici del vii, es va aixecar un absis que
formava part d’un complex més gran.
La interpretació més probable és que fóra un edifici
públic de caire administratiu. La manca d’altres conjunts
contemporanis a Hispania és gairebé total. No obstant
això, a Complutum (‘Alcalá de Henares’), ciutat amb una
activa vida urbana en el segle iv, trobem una interpretació
semblant per a un complex coetani.
Aquest nou edifici, que també se situa al costat de
la cúria, devia substituir funcionalment, amb una arquiEdifici administratiu situat al sud de les excavacions
de l’Almoina.
tectura més modesta, la no reconstruïda basílica. Hi ha
motius per suposar que les funcions judicials, fiscals i administratives continuaven en la mateixa zona.
El santuari d’Asclepi va ser reformat en el segle iv
amb un nou paviment de rajoles romboïdals, molt similar
al de l’època Flàvia, al què va cobrir. Segurament es van
reutilitzar molts dels maons de la fase anterior. A la part
sud del santuari es va instal·lar o reformar una gran pis-
62 /
[page-n-6]
cina a la qual s’afegiren columnes de material reaprofitat,
nuar il·lesos, ja que el seu pòrtic va ser envaït pels murs i
com un capitell toscà reutilitzat com a basament en un
les lloses foren cobertes amb un pis de grava.
angle. No és clar si després d’aquestes obres van roman-
Aquest districte va quedar separat de la nova zona
dre els cultes pagans o si, pel contrari, les reformes eren
urbana per la runa de la destrucció del segle iii. No obs-
degudes al canvi a la nova religió cristiana. En aquest dar-
tant això, estava dins el recinte romà, del qual encara es
rer cas, la piscina era, potser, un baptisteri.
podria mantenir la tanca, i hi hauria un espai tancat pel
Al sistema viari i els seus desguassos, a la zona del
traçat nord de l’antiga muralla o pel riu antic. Devia ser
fòrum, també s’han detectat obres en aquest període.
una àrea on es desenvoluparien activitats econòmiques,
D’una banda, un tram del carrer d’accés al fòrum, el decu-
a una escala local i amb estreta relació amb el port veí i
manus maximus, no va ser reparat. D’altra banda, es va fer
la via Augusta. La presència de sitges en tota l’àrea, des
una nova claveguera que venia de la plaça del fòrum per
del segle iv al vi o vii, indica una activitat humana en una
sota la vorera que corria paral·lela pel nord al decumanus
zona d’enderrocs. Gairebé sobre del riu, s’ha localitzat
maximus, i que va substituir l’anterior.
una fossa emplenada amb materials de la segona meitat
Algunes poques restes, però ben singulars, de decora-
del segle iv.
ció arquitectònica del fòrum testimoniarien, en el segle iv,
la duració de l’activitat edilícia de cert prestigi. Per desgràcia, són elements que s’han trobat desplaçats i no indiquen cap relació amb un tipus d’edifici concret.
l’àrea a l’est i al sud
El circ va continuar dret i amb l’ús original. Sobre
la pista no es van produir fenòmens sedimentaris fins al
segle v, el que pot significar el seu manteniment continu;
el barri septentrional
no en va, en el segle iv, va créixer encara més l’afició per
Els edificis de la part nord de la ciutat no van ser
aquest tipus d’espectacles. Aquest gran edifici va ser molt
reconstruïts després de la destrucció del segle iii. S’ha
important des d’altres punts de vista. El mur oriental, de
detectat activitat només en una zona a prop del port flu-
350 m de llarg i 5 m d’ample, devia ser la paret del recinte
vial, on hi havia un forn de vidre i les restes d’altres forns i
urbà. De fet, en el segle xi, la muralla àrab recolzava en
unitats auxiliars, que encara utilitzaren les restes de murs
aquesta paret, que va marcar el límit oriental de la ciutat
romans, mentre es feren altres de nous principalment
fins al segle xiv. A més, als seus peus s’estenia un canal del
amb materials reaprofitats com pedres, trossos de pin-
riu que servia de fossat defensiu.
tura mural, rajoles i fragments de dolia. El complement
No hi ha gairebé cap evidència per suggerir la res-
d’aquestes modestes estructures són paviments de terra
ta del recinte. A la part meridional i occidental no hi ha
endurida. En aquesta zona va romandre l’antic carrer en
cap resta. Només a través de la dispersió de les troballes
direcció oest-est. Però els carrers antics no hi van conti-
podem suposar l’àrea urbana, que es confon amb la de
El final del món romà a Valentia. Albert Vicent Ribera, Isabel Escrivà
/ 63
[page-n-7]
l’època visigoda, sense descartar, ans al contrari, la coin-
perquè devia relacionar-se amb el sepulcre del màrtir
cidència topogràfica dels dos períodes.
Vicent.
A l’exterior del fòrum, només s’hi pot parlar de les
restes malmeses i incompletes de conjunts domèstics.
La segona crisi urbana
Del segle iv, o potser de final del segle iii, era l’edifici del
A principi del segle v ocorregué un altre moment de
carrer de les Avellanes 26, amb parets en opus caementi-
destrucció general de la ciutat, ben testimoniat per l’ar-
cium i paviment en morter de calç, que es troba ben datat
queologia en diverses excavacions, especialment a l’Al-
perquè va ser destruït al començament del segle v, on es
moina i al carrer Avellanes 26. Tot i que les fonts històri-
va trobar un petit tresor de monedes de bronze de princi-
ques no fan un esment concret, la situació general d’His-
pi del segle v. Altres elements coetanis són els paviments
pania a partir del 409, amb un llarg període d’invasions,
de morter de calç dels carrers Cabillers i del Mar, i els murs
revoltes i inestabilitat general, contextualitzen fàcilment
de les construccions de la presó de Sant Vicent i els Banys
les troballes.
i Palau de l’Almirall.
Tots aquests llocs es concentren a la meitat sud de la
ciutat romana, i a l’oest i sud-oest del circ. Per tot això, la
zona sud-est de la ciutat romana devia perdurar, en clar
contrast amb l’abandonament de la part nord.
Uns altres llocs de l’entorn, com el Grau Vell (Sagunt)
i el Portus Sucronensis (Cullera), a més d’Ilici (Elx), van patir
fenòmens semblants.
La destrucció d’inici del segle v marcà una pausa en
la palpable cristianització urbana, que tot just acabava de
començar. Però la ciutat va tornar a reviscolar i el procés
la perifèria
va culminar en el gran grup episcopal del segle vi.
Al carrer de l’Ambaixador Vich, en una zona suburbana al costat de la via Augusta i molt a prop de la ciutat,
La ciutat en transició
se superposaven nous murs i paviments sobre altres de
Valentia va reduir la seua extensió però es va convertir
l’època romana. La seua datació és evident, per les mo-
en el principal centre urbà del seu entorn territorial. El ric
nedes de bronze del segle iv incrustades amb cert ordre
registre arqueològic ha permés conéixer millor una etapa
sobre un paviment de calç en un espai que es superposa
encara desconeguda. Excepte el martiri de sant Vicent, no
a un antic mosaic.
hi ha cap font històrica o epigràfica de Valentia en els segles
En les zones funeràries també es troben senyals de
iv i v. Cal subratllar la persistència de la vida urbana, dins
continuïtat i ruptura. Antics cementiris romans com el de
de les directrius del baix imperi. És clara la continuïtat de
la Boatella, al voltant del Mercat Central, o el d’Orriols,
l’antic centre públic romà i que la imatge de la urbs clàssica
continuaren. Un altre simbolitza el nou temps, el de la
encara era viva. Alguns edificis romans continuaren durant
Roqueta, que potser era la primera necròpoli cristiana
el segle iv, com ara el circ, la cúria i altres, sense excloure
64 /
[page-n-8]
els pagans, cas del gran santuari d’Asclepi, que potser es va
cristianitzar. L’entramat viari també hi va romandre.
Aquesta dinàmica urbana del segle iv també es coneix a Emerita i Complutum, i en altres nuclis poc desenvolupats en l’etapa anterior, que ara guanyaren notorietat com Toletum i Àvila, que van ser seus episcopals en
el segle iv.
Els edificis del fòrum de Valentia degueren perdre la
seua funció original a partir del segle v. Com que era una
ciutat mediterrània important i ben comunicada, la cristianització inevitable dels espais públics degué començar en la segona meitat del segle iv, com es veu al sudest del fòrum. Potser va ser un procés de ritme lent però
continuat.
Una prova indirecta de la persistència física, no d’ús,
dels edificis públics romans, n’és el saqueig sistemàtic,
que s’intensificà a partir del final del segle v o vi, quan van
esdevenir la pedrera principal de la ciutat, en un moment
de gran activitat constructiva.
Placa de marbre de Buixcarró (Xàtiva) amb decoracions
de simbologia cristiana procedent de l’Almoina.
El final del món romà a Valentia. Albert Vicent Ribera, Isabel Escrivà
/ 65
[page-n-9]
58 /
[page-n-2]
El final del món romà a Valentia
Albert Vicent Ribera i Lacomba (ICAC)
Isabel Escrivà Chover
La colònia romana de Valentia és coneguda cada vegada
millor per l’estudi de les seues troballes arqueològiques.
Tenia les instal·lacions d’una gran ciutat: fòrum amb la
cúria i la basílica, circ, banys, scholae, santuaris i temples,
horrea, port fluvial, aqüeducte, fonts, carrers pavimentats
amb porxos, clavegueres, barris i cementiris periurbans.
Les seues dimensions, al voltant de vint hectàrees o segurament més, són considerables per a la mitjana de les
ciutats hispanes.
Troballes recents (2015-2017), a la part sud-oest,
n’han aportat la informació que ha fet possible una més
acurada reconstrucció del teixit urbà. Els principals elements nous han sigut un carrer nou en direcció nord-sud,
un cardo, trobat per davall de l’actual catedral, i les restes d’un gran complex hidràulic, probablement uns grans
banys, a l’oest de la Seu. La ubicació del nou cardo és molt
◁ Bol de vidre tallat, fabricat a l’entorn de Roma, a les darreries
del segle iv. Excavacions de l’Almoina. Ajuntament de València.
important, perquè és el carrer que marca l’eix central del
fòrum i també de la ciutat i que, juntament amb el cardo
que travessa les excavacions de l’Almoina, delimita l’amplada real d’un bloc de cases, una insula.
Encara que inicialment s’havia assumit que el cardo
de les excavacions de l’Almoina devia ser la via Augusta,
perquè se superposa a un carrer republicà que anava de la
porta nord a la sud, aquestes noves dades i altres consideracions, com l’absència de carrilades, un estrenyiment del
vial a l’alçada del santuari d’Asclepi i la presència de barreres físiques que impedeixen el pas de carruatges, indiquen
que aquesta ruta sols devia ser per anar a peu, el que ara
es diu un carrer «per a vianants». A més, se circulava en
un ambient urbà molt especial, presidit per aquest últim
santuari, i un altre, probablement dedicat a Bellona, cap
al nord, a prop de l’entrada a la ciutat. Aquest cardo, a l’est
del fòrum, més que el tram urbà de la via Augusta, era un
carrer també important però vinculat a edificis i a activitats
públiques de caràcter religiós, una mena de via sacra.
/ 59
[page-n-3]
La via Augusta hauria d’ubicar-se al cardo, al oest del
fòrum, que no s’ha trobat, però que és fàcil de situar mit-
mans Edeta i Saguntum van desaparèixer com a centres
urbans a final del segle iii dC.
jançant el trasllat simètric del cardo oriental, ara que se’n
coneix el central que marca l’eix. Aquesta ubicació, a més,
Valentia al baix imperi (segles IV-V)
s’ajusta perfectament i directament cap al sud amb el car-
Valentia, a diferència d’altres ciutats romanes del seu
rer de Sant Vicent, que és la tradicional i acceptada ubi-
entorn, va superar aquesta etapa convulsa. L’arqueologia
cació de la via Augusta. El tram urbà del recorregut de la
ha mostrat la recuperació ràpida de la vida urbana. No
Via va haver d’estar flanquejat a l’oest, de nord a sud, pel
obstant això, no es va reconstruir tota la ciutat, que en va
port fluvial, una possible perfumeria i les termes, proba-
reduir l’extensió. A la nova Valentia, van haver-hi tants ele-
blement grans, fins arribar a la Porta Sucronensis, el que
ments de continuïtat com de ruptura.
indica un entorn econòmic i profà ben distint al del cardo
oriental del fòrum.
la zona del fòrum
En termes arqueològics, la més evident continuïtat
La primera crisi urbana
urbana es manifesta als edificis públics del fòrum. Allà,
La ciutat va patir una destrucció general entre 270-
la cúria, el santuari d’Asclepi i l’entramat viari es van
280. En diverses excavacions s’han detectat destruccions,
mantenir en ús. També hi ha evidències negatives, com
incendis i l’abandonament d’edificis, com la basílica judi-
la no reconstrucció de la basílica romana, al costat meri-
cial a les excavacions de l’Almoina i al suposat santuari de
dional del fòrum. Però són els nous edificis i les obres
Bellona. La troballa de monedes associades a aquest mo-
de reparació als ja existents la millor prova de la vitalitat
ment convuls indica que s’hauria produït a partir del 270,
d’aquesta nova etapa urbana.
que és la data d’emissió de les més modernes: les sèries
pòstumes de l’emperador Claudi II.
L’exemple més clar n’és un nou edifici públic a l’est
de la basílica. Es va assentar sobre un altre anterior, uti-
Un altre efecte d’aquest moment negatiu degué ser
litzat com a seu (schola) d’un col·legi (collegium), del qual
el colgament d’alguns col·lectors, com s’ha vist a les ex-
conservava part de les parets i els paviments. Es coneix la
cavacions del carrer del Mar, al sud, o a la zona del fòrum.
meitat nord i se’n pot reconstruir la planta, amb un pati
Les ocultacions monetàries entre 260-280 al llarg de
central i una petita bassa. La majoria dels nous murs es
la via Augusta, parlen d’un moment d’inestabilitat gene-
feren en opus africanum. Excepte els departaments ori-
ralitzada que afectà bona part del litoral mediterrani his-
entals, que donen a un cardo, els altres obrin al pati. El
pànic. En altres ciutats de la zona, com Ilici, s’han detectat
seu estat de conservació és irregular, amb parts danyades
episodis negatius similars. Com a conseqüència d’aquest
o desaparegudes i d’altres millor conservades, com l’an-
període conflictiu, els importants i propers municipis ro-
gle nord-oest. Es data a final del segle iii per la ceràmica
60 /
[page-n-4]
FORUM
DECUMANUS
CURIA
ASKLEPIEION
EDIFICI
ADMINISTRATIU
BAPTISTERI?
Planta de les excavacions
de l’Almoina en el segle iv.
El final del món romà a Valentia. Albert Vicent Ribera, Isabel Escrivà
/ 61
[page-n-5]
(africana C) i monedes (antoninià de Trebonianus Gallus)
de les trinxeres de fundació i els paviments.
A l’edifici destaquen: una gran sala central al costat
oest que obri al pati; tres departaments a l’angle nordoest, amb accés per portes estretes de les quals s’han
conservat els llindars de pedra; una sala més allargada a
la banda nord, i els departaments de la façana oriental,
que estan molt arrasats.
Els tres departaments del nord-oest formen una àrea
tancada, d’accés restringit. Un petit vestíbul, des del pati
central, porta a dues sales que comuniquen amb aquest
per una petita porta. Podria ser una presó o un arxiu. En
qualsevol cas, eren espais tancats, per damunt dels quals,
a final del segle vi o inici del vii, es va aixecar un absis que
formava part d’un complex més gran.
La interpretació més probable és que fóra un edifici
públic de caire administratiu. La manca d’altres conjunts
contemporanis a Hispania és gairebé total. No obstant
això, a Complutum (‘Alcalá de Henares’), ciutat amb una
activa vida urbana en el segle iv, trobem una interpretació
semblant per a un complex coetani.
Aquest nou edifici, que també se situa al costat de
la cúria, devia substituir funcionalment, amb una arquiEdifici administratiu situat al sud de les excavacions
de l’Almoina.
tectura més modesta, la no reconstruïda basílica. Hi ha
motius per suposar que les funcions judicials, fiscals i administratives continuaven en la mateixa zona.
El santuari d’Asclepi va ser reformat en el segle iv
amb un nou paviment de rajoles romboïdals, molt similar
al de l’època Flàvia, al què va cobrir. Segurament es van
reutilitzar molts dels maons de la fase anterior. A la part
sud del santuari es va instal·lar o reformar una gran pis-
62 /
[page-n-6]
cina a la qual s’afegiren columnes de material reaprofitat,
nuar il·lesos, ja que el seu pòrtic va ser envaït pels murs i
com un capitell toscà reutilitzat com a basament en un
les lloses foren cobertes amb un pis de grava.
angle. No és clar si després d’aquestes obres van roman-
Aquest districte va quedar separat de la nova zona
dre els cultes pagans o si, pel contrari, les reformes eren
urbana per la runa de la destrucció del segle iii. No obs-
degudes al canvi a la nova religió cristiana. En aquest dar-
tant això, estava dins el recinte romà, del qual encara es
rer cas, la piscina era, potser, un baptisteri.
podria mantenir la tanca, i hi hauria un espai tancat pel
Al sistema viari i els seus desguassos, a la zona del
traçat nord de l’antiga muralla o pel riu antic. Devia ser
fòrum, també s’han detectat obres en aquest període.
una àrea on es desenvoluparien activitats econòmiques,
D’una banda, un tram del carrer d’accés al fòrum, el decu-
a una escala local i amb estreta relació amb el port veí i
manus maximus, no va ser reparat. D’altra banda, es va fer
la via Augusta. La presència de sitges en tota l’àrea, des
una nova claveguera que venia de la plaça del fòrum per
del segle iv al vi o vii, indica una activitat humana en una
sota la vorera que corria paral·lela pel nord al decumanus
zona d’enderrocs. Gairebé sobre del riu, s’ha localitzat
maximus, i que va substituir l’anterior.
una fossa emplenada amb materials de la segona meitat
Algunes poques restes, però ben singulars, de decora-
del segle iv.
ció arquitectònica del fòrum testimoniarien, en el segle iv,
la duració de l’activitat edilícia de cert prestigi. Per desgràcia, són elements que s’han trobat desplaçats i no indiquen cap relació amb un tipus d’edifici concret.
l’àrea a l’est i al sud
El circ va continuar dret i amb l’ús original. Sobre
la pista no es van produir fenòmens sedimentaris fins al
segle v, el que pot significar el seu manteniment continu;
el barri septentrional
no en va, en el segle iv, va créixer encara més l’afició per
Els edificis de la part nord de la ciutat no van ser
aquest tipus d’espectacles. Aquest gran edifici va ser molt
reconstruïts després de la destrucció del segle iii. S’ha
important des d’altres punts de vista. El mur oriental, de
detectat activitat només en una zona a prop del port flu-
350 m de llarg i 5 m d’ample, devia ser la paret del recinte
vial, on hi havia un forn de vidre i les restes d’altres forns i
urbà. De fet, en el segle xi, la muralla àrab recolzava en
unitats auxiliars, que encara utilitzaren les restes de murs
aquesta paret, que va marcar el límit oriental de la ciutat
romans, mentre es feren altres de nous principalment
fins al segle xiv. A més, als seus peus s’estenia un canal del
amb materials reaprofitats com pedres, trossos de pin-
riu que servia de fossat defensiu.
tura mural, rajoles i fragments de dolia. El complement
No hi ha gairebé cap evidència per suggerir la res-
d’aquestes modestes estructures són paviments de terra
ta del recinte. A la part meridional i occidental no hi ha
endurida. En aquesta zona va romandre l’antic carrer en
cap resta. Només a través de la dispersió de les troballes
direcció oest-est. Però els carrers antics no hi van conti-
podem suposar l’àrea urbana, que es confon amb la de
El final del món romà a Valentia. Albert Vicent Ribera, Isabel Escrivà
/ 63
[page-n-7]
l’època visigoda, sense descartar, ans al contrari, la coin-
perquè devia relacionar-se amb el sepulcre del màrtir
cidència topogràfica dels dos períodes.
Vicent.
A l’exterior del fòrum, només s’hi pot parlar de les
restes malmeses i incompletes de conjunts domèstics.
La segona crisi urbana
Del segle iv, o potser de final del segle iii, era l’edifici del
A principi del segle v ocorregué un altre moment de
carrer de les Avellanes 26, amb parets en opus caementi-
destrucció general de la ciutat, ben testimoniat per l’ar-
cium i paviment en morter de calç, que es troba ben datat
queologia en diverses excavacions, especialment a l’Al-
perquè va ser destruït al començament del segle v, on es
moina i al carrer Avellanes 26. Tot i que les fonts històri-
va trobar un petit tresor de monedes de bronze de princi-
ques no fan un esment concret, la situació general d’His-
pi del segle v. Altres elements coetanis són els paviments
pania a partir del 409, amb un llarg període d’invasions,
de morter de calç dels carrers Cabillers i del Mar, i els murs
revoltes i inestabilitat general, contextualitzen fàcilment
de les construccions de la presó de Sant Vicent i els Banys
les troballes.
i Palau de l’Almirall.
Tots aquests llocs es concentren a la meitat sud de la
ciutat romana, i a l’oest i sud-oest del circ. Per tot això, la
zona sud-est de la ciutat romana devia perdurar, en clar
contrast amb l’abandonament de la part nord.
Uns altres llocs de l’entorn, com el Grau Vell (Sagunt)
i el Portus Sucronensis (Cullera), a més d’Ilici (Elx), van patir
fenòmens semblants.
La destrucció d’inici del segle v marcà una pausa en
la palpable cristianització urbana, que tot just acabava de
començar. Però la ciutat va tornar a reviscolar i el procés
la perifèria
va culminar en el gran grup episcopal del segle vi.
Al carrer de l’Ambaixador Vich, en una zona suburbana al costat de la via Augusta i molt a prop de la ciutat,
La ciutat en transició
se superposaven nous murs i paviments sobre altres de
Valentia va reduir la seua extensió però es va convertir
l’època romana. La seua datació és evident, per les mo-
en el principal centre urbà del seu entorn territorial. El ric
nedes de bronze del segle iv incrustades amb cert ordre
registre arqueològic ha permés conéixer millor una etapa
sobre un paviment de calç en un espai que es superposa
encara desconeguda. Excepte el martiri de sant Vicent, no
a un antic mosaic.
hi ha cap font històrica o epigràfica de Valentia en els segles
En les zones funeràries també es troben senyals de
iv i v. Cal subratllar la persistència de la vida urbana, dins
continuïtat i ruptura. Antics cementiris romans com el de
de les directrius del baix imperi. És clara la continuïtat de
la Boatella, al voltant del Mercat Central, o el d’Orriols,
l’antic centre públic romà i que la imatge de la urbs clàssica
continuaren. Un altre simbolitza el nou temps, el de la
encara era viva. Alguns edificis romans continuaren durant
Roqueta, que potser era la primera necròpoli cristiana
el segle iv, com ara el circ, la cúria i altres, sense excloure
64 /
[page-n-8]
els pagans, cas del gran santuari d’Asclepi, que potser es va
cristianitzar. L’entramat viari també hi va romandre.
Aquesta dinàmica urbana del segle iv també es coneix a Emerita i Complutum, i en altres nuclis poc desenvolupats en l’etapa anterior, que ara guanyaren notorietat com Toletum i Àvila, que van ser seus episcopals en
el segle iv.
Els edificis del fòrum de Valentia degueren perdre la
seua funció original a partir del segle v. Com que era una
ciutat mediterrània important i ben comunicada, la cristianització inevitable dels espais públics degué començar en la segona meitat del segle iv, com es veu al sudest del fòrum. Potser va ser un procés de ritme lent però
continuat.
Una prova indirecta de la persistència física, no d’ús,
dels edificis públics romans, n’és el saqueig sistemàtic,
que s’intensificà a partir del final del segle v o vi, quan van
esdevenir la pedrera principal de la ciutat, en un moment
de gran activitat constructiva.
Placa de marbre de Buixcarró (Xàtiva) amb decoracions
de simbologia cristiana procedent de l’Almoina.
El final del món romà a Valentia. Albert Vicent Ribera, Isabel Escrivà
/ 65
[page-n-9]