Toledo: la ciutat del rei
Jorge Morín de Pablos
Isabel M. Sánchez Ramos
2019
[page-n-1]
34 /
[page-n-2]
Toledo:
la ciutat del Rei
Jorge Morín de Pablos, Departament d’Arqueologia d’AUDEMA
Isabel M. Sánchez Ramos, UCL Institute of Archaeology
La ciutat de Toledo i el seu territori atresoren un seguit
de restes materials de valor excepcional que són la conseqüència més visible d’un ric passat. La seua presència
serveix per a recordar que estem davant d’una de les
poblacions més importants i complexes de la península
Ibèrica, després d’haver-se convertit en capital simbòlica
d’immensos imperis, de grans i diferents regnes o de moltes altres demarcacions de caràcter civil, religiós o militar,
que van crear els seus propis programes arquitectònics,
de vegades sobre els mateixos immobles, i n’han deixat la
corresponent empremta.
Aqueixa importància, mantinguda al llarg dels temps,
té com a gran referència la capitalitat visigoda, la ciutat
del Rei. Va ser llavors, en els anys centrals del segle vi,
quan Toledo va començar a destacar en el conjunt de les
ciutats de la península Ibèrica, tot i que encara tardara
◁ Detall del Codex Vigilanus amb la representació de Toledo.
Biblioteca de l’Escorial.
prop d’un segle a consolidar-se per deixar pas a l’urbs regia visigoda que descriuen les fonts.
Va ser en aqueix moment, quan coincideix amb la
formació del primer regne autènticament hispà de la història, quan Toledo va deixar de ser una ciutat més, per a
convertir-se en el centre simbòlic d’una entitat política destacada i excepcional a l’Europa del seu temps. La principal
conseqüència d’aqueixa promoció va ser la construcció de
grans complexos arquitectònics que, moltes vegades, van
prendre com a exemple les construccions imperials i van
provocar un important canvi en l’aspecte de la població.
La consecució d’aquest rang privilegiat va comportar la completa reorganització interna de la ciutat, que
va adquirir un nou aspecte de què només coneixem expressions molt parcials. De fet, les poques restes que es
coneixen, mostren que Toledo es va transformar en una
autèntica capital i, com a tal, en el centre polític, administratiu i religiós de l’Estat visigot. Una formació política ben estructurada, que es va convertir en un dels pocs
/ 35
[page-n-3]
volupament d’un focus cultural que es va convertir en el
suport ideològic del regne, i va demostrar la seua capacitat per a fer arribar els seus plantejaments i idees a la
resta del continent. En ell van participar figures destacades com Julià, Eugeni o Ildefons de Toledo, que es van
convertir en una referència indispensable en la cultura
europea de l’alta edat mitjana.
Aquesta escassetat de restes immobles a la ciutat
contrasta amb la importància de què coneixem en el
seu territori més immediat —Santa Maria de Melque, Los
Hitos, Sant Pere de la Mata, Guarrazar, etc.—, que es va
convertir en un espai privilegiat, tan mític i específic com
ho va ser la pròpia capital. Allà es conserven alguns espais
que permeten realitzar una bona aproximació a la imatge
que van presentar alguns dels monuments més destacats
Rei visigot del Códex Vigilanus o Albeldensis.
Reial Biblioteca del Monestir de Sant Llorenç de l‘Escorial.
© Patrimoni Nacional.
regnes que es van consolidar en el panorama polític europeu després de la caiguda de l’Imperi romà. Al seu cap es
trobava un monarca que basava el seu poder en l’existència d’una organització estatal plenament desenvolupada
i, també, en el domini de la capital i de les seues institucions, que eren aquelles que legitimaven el seu poder.
Un fet aquest que explica la necessitat de construir grans
edificis administratius on instal·lar l’aula règia i diferents
palaus en què albergar els seus principals membres civils
i eclesiàstics amb ella relacionats, incloent-hi, en aquest
cas, els primers bisbes primats d’Hispània.
Al seu costat van créixer grups de funcionariat i monjos que van ser els responsables de la formació i desen36 /
de la ciutat en els segles vi i vii.
Encara que els precedents ja es poden trobar en època de Teudis i Atanagild, indubtablement va ser durant el
regnat de Leovigild (568-586), quan Toledo es va convertir
en la seu permanent de la cort visigoda. Gran part de l’èxit
de l’elecció de Toledo com a sedes regia va tindre a veure
amb la seua privilegiada situació geogràfica al centre peninsular i en el punt de gual del Tajo, una situació excepcional que feia de la ciutat un important nuc de comunicacions. Toledo comptava també a favor seu que no s’haguera
vist afectat pels desordes del segle v que havien portat
la ruïna a altres ciutats de l’interior de la Península, i que
mantinguera en peu encara bona part de les infraestructures urbanes d’època romana, com també una bona organització municipal i episcopal. La seua centralitat i allunyament d’altres poders li atorgaven avantatge sobre altres
[page-n-4]
seus com Narbona o Barcino, alhora que el seu fosc passat
com a simple municipi romà no li suposava una rèmora,
5
com va succeir, per exemple, amb Emerita, antiga capital
de la Diocesis Hispaniarum. Un últim aspecte que no ha de
menystindre’s per a comprendre l’elecció de la ciutat del
Tajo com a sedes regia visigoda ve donat per l’assentament
dels contingents poblacionals visigots en la zona central de
la Península, tal com deixa palés el mapa de distribució de
6
1
necròpolis amb elements d’aixovar d’estil danubià.
La ciutat: el nucli palatí i el conjunt episcopal
2
2
7 3
4
Els estudis arqueològics realitzats en els últims anys
han donat a conéixer una sèrie de complexos arquitectònics i destacades peces sumptuàries dels segles iv i v
que demostren la importància de la ciutat en el panorama peninsular. Durant aquesta etapa, i com a resultat del
procés de transformació produït en el paisatge urbà, es
van abandonar molts dels antics espais públics alhora
que van sorgir nous conjunts, generalment —però no exclusivament— eclesiàstics, que reflecteixen de forma ostensible el caràcter urbà de les poblacions de major rang.
Aquest és el cas, per exemple, de les muralles i dels immobles destinats a l’administració de l’Estat, com també
Planta de Toletum en l’època visigoda (segles vi-vii)
© Projecte Sedes Regia Toletana.
1. Proposta d’ubicació de la ecclesia de Santa Maria (grup episcopal);
2. Escultura i mobiliari litúrgic asociat al grup episcopal de l’època
visigoda (carreró de Sant Ginés i convent de Sant Pere Màrtir);
3. Proposta de situació de la Ecclesia praetoriense (Església de Santa
Maria del Alficén?); 4. Proposta de localització del palatium visigot
(alcàsser-hospital de Santa Creu-convent Santa Fe); 5. Construccions
residencials de la zona nor-occidental extramurs (Vega Baja); 6. Possible
ubicació de la basílica de Santa Leocàdia i necròpoli tardoantiga.
el de les noves esglésies i catedrals, símbols del creixent
poder adquirit per l’Església al llarg d’aquestes centúries.
L’estructura urbana de Toledo durant el període visigot reflectix efectivament aqueixa dualitat, amb un nucli pretorià centrat en el conjunt palatium-basílica dels
Sants Apòstols Pere i Pau i un altre d’eclesial vinculat al
grup episcopal dedicat a Santa Maria. Precisament la ciutadella o praetorium es devia disposar en la part alta de
Toledo: la ciutat del Rei. Jorge Morín de Pablos i Isabel M. Sánchez Ramos
la ciutat, pel que fa al control del pont sobre el Tajo, en
una disposició urbana que devia perdurar posteriorment
en època islàmica. L’església dels Sants Apòstols Pere i
Pau apareix en les fonts literàries íntimament vinculada al
pretori i a la monarquia. Com a tal, la basílica dels Sants
Apòstols era escenari de la cerimònia de benedicció de
l’exèrcit abans d’una campanya militar i de l’ordinatio
/ 37
[page-n-5]
principis dels reis visigots, dos actes que venien a mostrar
Quant als elements d’escultura monumental, hi
el caràcter consagrat de la institució monàrquica goda.
destaca la concentració en l’àrea de la porta/pont d’Al-
Aquesta basílica va ser, a més, seu d’un breu bisbat palatí
cántara-alcàsser un seguit de relleus decorats amb
creat per Vamba (672-680). És important subratllar la sor-
discos o medallons que tanquen un motiu de gallons.
prenent decisió del monarca de crear un nou bisbat a la
Aquest tipus de decoració caldria posar-la en relació
ciutat (mesura que va en contra de les disposicions eclesi-
amb l’emplaçament en la zona d’un magne conjunt ci-
àstiques i que com a tal va ser derogada en el XII Concili,
vil que només cabria identificar amb l’antic palatium
celebrat el 681), perquè certifica la situació de duplicitat
got. Aquests motius de gallons són estranys dins de
—amb una seu catedralícia i una altra palatina— que viu
l’art hispanogot, encara que d’alguna manera recorda
l’urbs per aquesta època.
el tema de les veneres tan apreciades en la iconogra-
Hi ha dos aspectes més d’aquesta església pretoria-
fia del moment, en edificacions de prestigi com el pa-
na que són interessants d’assenyalar. Tenint en compte
lau de Pla de Nadal (Riba-roja de Túria, València). En
l’ascendent que Constantinoble sempre va tindre sobre
el mateix sentit parlaria el descobriment d’importants
la cort visigoda, resulta significatiu que aquesta església
exemplars d’escultura decorativa en la zona, com els
no actuara com a panteó regi a imitació de la basílica
frisos amb encreuaments inscrits en estreles de rom-
constantinopolitana dels Sants Apòstols. L’exemple de
bes alternats amb discos de gallons. D’aquesta zona
la basílica fundada per Constantí va ser seguit després
també procedix un magnífic sostenidor d’altar decorat
per algun rei bàrbar com el franc Clodoveu a París, però
amb creu gemada i a l’Hospital de Santa Creu es va
no hi ha constància expressa que això fora així en el
descobrir una imposta que presenta idèntica decora-
cas toledà. Al contrari, se sap que la basílica de Santa
ció de tipus àulic que hem assenyalat en les peces de
Leocàdia, que va actuar com a panteó episcopal, va ser-
l’entorn de la porta d’Alcántara (encreuaments inscrits
vir també, segons fonts tardanes, com a mausoleu dels
en estreles i gallons), com també un fragment de pla-
reis gots. Així mateix, cal subratllar també que, mentre la
ca-nínxol en petxina d’extraordinària execució, peça
basílica constantiniana dels Sants Apòstols estava dedi-
que sens dubte presidia la decoració d’un important
cada al col·legi apostòlic amb el propi emperador com a
temple, molt possiblement el mateix a què pertanyeria
isapostolos, la basílica toledana estava tan sols sota l’ad-
l’altar abans esmentat.
vocació dels Sants Pere i Pau, patrons de la seu de l’Im-
Unes altres troballes disperses suggereixen així
peri occidental i de les gents (entre les quals es compta-
mateix la localització en aquesta zona d’una important
va la gens gothorum), el que només pot entendre’s com
construcció religiosa: un cancell amb la imatge simbòli-
una manifestació d’independència política del regne got
ca de sant Lluc trobat al passeig del Mirador —que evi-
davant de Constantinoble.
dentment formava part d’una sèrie de quatre cancells del
38 /
[page-n-6]
Tetramorfs—, un grup de fragments de cancells amb arcs
sobre la resta dels bisbats hispans i aconseguint fins i tot
imbricats i trifolis de clara inspiració d’Emerita, una altra
arrancar al poder real la prerrogativa d’intervenció en el
placa-nínxol d’estil classicista decorada amb la imatge
nomenament de nous bisbes.
d’un templet, etc. A aquest nombrós grup cal afegir a més
Pràcticament res s’ha conservat de l’antic complex
un conjunt de vuit capitells visigots reutilitzats al pati de
catedralici d’època visigoda. No obstant això, se sap
l’Hospital de Santa Creu. Totes aquestes són peces d’in-
amb una certa seguretat que, com moltes altres del seu
discutible qualitat i permeten intuir la procedència d’un
temps, l’església catedral estava dedicada a Santa Maria
conjunt arquitectònic de prestigi i que, segons la nostra
Mare de Déu. Com s’ha dit, no es conserva res de la fà-
opinió, només cal identificar amb l’antic pretori visigot i el
brica original, si bé tot fa pensar que l’antiga seu d’època
seu temple palatí annex.
visigoda estava emplaçada davall l’actual catedral gòti-
Com a complement i contrapés del pretori o pa-
ca i antiga mesquita aljama àrab, no sols per la tradicio-
lau civil es trobava el nucli catedralici, seu de l’autoritat
nal superposició d’espais sagrats dins de la ciutat, sinó
eclesiàstica i principal centre de culte de la ciutat. Al llarg
perquè hi ha constància literària que l’any 871 encara
de la setena centúria el bisbat de Toledo va aconseguir
hi havia una església contigua a la dita mesquita. Unes
de facto el rang de seu primada d’Espanya. Aquest títol,
prospeccions efectuades en la dècada dels vuitanta a la
no obstant això, no va ser aconseguit sinó després d’un
catedral pareixen confirmar l’existència d’una construc-
llarg procés en què el bisbe de la ciutat règia va haver
ció de planta de creu grega, amb la capçalera situada en
d’imposar-se a altres seus que, com Cartagena, Mèrida
el tram immediat a l’anomenat «pilar de la Descensió»,
o fins i tot la mateixa Tarraco, orgullosa de la seua fun-
que fa referència al lloc en què la Mare de Déu va po-
dació apostòlica paulina, posseïen a priori majors mè-
sar els seus peus amb motiu del miracle de la imposició
rits i antiguitat. Des del segle vi, almenys, el bisbe de
d’una casulla a sant Ildefons. Aquest miracle, que re-
Toledo havia obtingut ja el reconeixement exprés com
flectia el suport diví a la seu règia visigoda i convertia la
a metropolità de les seus de l’interior de la província
Mare de Déu en la principal patrona de la ciutat, ha sigut
Carthaginensis, on destacava la mateixa capital pro-
utilitzat des de llavors per a la defensa de la primacia to-
vincial llavors en mans dels bizantins. L’any 610, aquest
ledana. La seua representació figura en tots i cadascun
rang metropolità es va veure sancionat per un sínode de
dels espais religiosos vinculats a l’església toledana fins
bisbes reunits a l’efecte, les conclusions del qual devien
als nostres dies.
ser reafirmades poc després en un Decretum de ecclesia
D’altra banda, un epígraf conservat en una de les
Toletana pel propi rei Gundemar. A partir del regnat d’Er-
columnes de la catedral gòtica informa de la reconsa-
vigi, sent bisbe sant Julià (680-690), Toledo va aconse-
gració in catolico de la basílica de Santa Maria durant el
guir el títol de seu primada, imposant la seua dignitat
regnat de Recared, l’any 587, açò és, el mateix any de la
Toledo: la ciutat del Rei. Jorge Morín de Pablos i Isabel M. Sánchez Ramos
/ 39
[page-n-7]
conversió del monarca. Aquesta inscripció solemnitza la
devolució de l’església catedral feta pels arrians al culte
ortodox després de superada la crisi de la guerra civil que
va enfrontar Leovigild i el seu fill Hermenegild. La inscripció, que va ser traslladada en el segle xvi a un dels patis
de la catedral, resa així: «+ In nomine D[omi]ni consecra/
ta ecclesia S[an]cte Marie/ in catolico die primo/ idus aprilis anno feli/citer primo regni d[omi]ni/ nostri gloriosissimi
Fl[auii] Reccaredi regis era / dcxxv». La reconsagració del
temple al ritu catòlic va ser una de les mesures adoptades
per Recared abans de la seua conversió oficial l’any 589.
Es degue tractar, aleshores, d’una mesura de profund significat simbòlic que venia a clausurar el sínode de bisbes
arrians i catòlics on es van assentar les bases que culminarien posteriorment en la reunió, dos anys més tard, del
III Concili de Toledo, el sínode de la conversió oficial dels
gots a l’ortodòxia nicena.
També les peces d’escultura decorativa encastades
en el pròxim carreró de Sant Ginés es podrien relacionar
amb construccions vinculades a aquest nucli catedralici.
La decoració a base de veneres, abundant en aquest grup,
pareix correspondre’s amb un conjunt d’aquest tipus, ja
que és característica dels edificis de prestigi d’aquell moment i, com a tal, es troba en nombroses peces de la vila
de Pla de Nadal (Riba-roja de Túria, València).
△ Inscripció de la reconsagració de la catedral de Santa Maria.
Catedral de Toledo. © Projecte Sedes Regia Toletana.
◁ Credo epigràfic. Museu dels Concilis.
© Projecte Sedes Regia Toletana.
40 /
[page-n-8]
El grup episcopal devia incloure, a part de l’església
recció de Llàtzer i la curació de l’hemorroïssa) i una altra
catedral, el palau episcopal i algunes altres dependències
més de tipus baptismal (diàleg amb la samaritana). En
annexes a aquest, entre les quals hi havia un edifici des-
aquesta mateixa església, convertida en mesquita en
tinat al ritu baptismal, probablement dedicat a sant Joan
època islàmica, es conserva un important conjunt de
Baptista, segons era corrent en l’època, i al qual devia per-
peces decoratives d’època visigoda on destaquen nou
tanyer la placa-nínxol amb lletres apocalíptiques inverti-
pilastres, capitells i un bon nombre de frisos amb motius
des (tema de caràcter baptismal) i alguns materials cons-
decoratius molt concrets, que permeten suposar l’exis-
tructius més trobats en el transcurs de les excavacions del
tència d’un temple semblant al de Sant Joan de Baños,
veí convent de Sant Pere Màrtir.
a Palència: un temple que la major part dels investiga-
Dins de la ciutat, van haver-hi a més moltes altres es-
dors vinculen amb l’arquitectura toledana del segle vii.
glésies de què a penes res se sap o es conserva, de manera
Aquestes peces es troben disperses per diferents llen-
que és possible parlar d’una gradual cristianització de
ços de la construcció i tenen especial protagonisme en
la topografia urbana a mesura que la influència i el po-
la torre del temple, un antic minaret, en què s’agrupen
der de l’Església s’acreixia. Exemplars com les pilastres
nombrosos relleus decorats amb sèries de cercles que
de l’església de Santa Justa i del Salvador reten bon
formen quadrifolis.
compte d’aqueix interés benefactor de l’Església toleda-
Un origen semblant té el conjunt de peces decorades
na. La peça del Salvador, amb el seu repertori d’escenes
que es coneixen en l’entorn de l’església de Santa Eulàlia,
neotestamentàries, és a més un magnífic exemple d’un
en què destaquen els capitells i les peces reaprofitades
fenomen que va haver de ser molt freqüent en l’època,
en la construcció d’aquesta parròquia en el segle xii, com
però, que per desgràcia, a penes s’ha conservat: la deco-
també els frisos que es conserven i que formen la llinda
ració figurada. La pilastra mostra en una de les seues ca-
d’una portada a la plaça de la Creu, que recorden els que
res, dividida en diversos registres, diverses escenes de la
acabem de descriure a la torre d’El Salvador.
vida de Jesús que van poder inspirar-se en la decoració
d’algun sarcòfag paleocristià de taller romà, o bé formar
Els suburbis. La basílica de Santa Leocàdia
part d’un cicle homilètic ara per ara no aclarit, que apa-
i els palaus suburbans
reixia en algun exemplar manuscrit il·lustrat. En tot cas,
En la zona nord-oest del suburbi, en la denomi-
no hi ha dubte que el seu caràcter narratiu recorda l’art
nada Vega Baixa, s’emplaçava una important àrea fu-
paleocristià, si bé amb una factura un poc més tosca. Les
nerària que pareix desenrotllar-se a partir de finals del
representacions encarnen quatre escenes relacionades
segle iv o de principi del segle v. Hi destaca el conjunt
amb diversos episodis de la vida de Crist: tres d’elles de
de tombes trobat a l’actual passeig de la Basílica, que
tipus taumatúrgic (curació del cec de naixement, resur-
reaprofiten per a la seua construcció diversos elements
Toledo: la ciutat del Rei. Jorge Morín de Pablos i Isabel M. Sánchez Ramos
/ 41
[page-n-9]
Reconstrucció de
Toledo en la setena
centúria. Ilustració
de Albert Álvarez
Marsal, sota la direcció
científica de I.M.
Sánchez Ramos i
Jorge Morín de Pablos.
(© Urban landscape
of power in the Iberian
Peninsula from Late
Antiquity to the Early
Middle Ages’).
funeraris procedents d’alguna necròpolis imperial. Tota
procedeixen la placa nínxol amb crismó i diversos frag-
aquesta zona, situada a l’oest de l’antic circ romà, es va
ments amb el Credo epigràfic.
veure afectada per una àmplia remodelació urbanística,
Durant aquesta època la Vega Baja va aconseguir un
conseqüència de la revaloració d’un xicotet culte local
cert desenvolupament urbà organitzat entorn de determi-
destinat a perpetuar la memòria de la verge i confessor
nats eixos viaris, de què es documenta una ocupació més
Leocàdia. La tradició ha identificat aquesta basílica amb
o menys intensa per a diferents usos domèstics i produc-
el lloc que avui ocupa l’ermita del Crist de la Vega, encara
tius. S’ha volgut veure en això una relació entre la con-
que és possible que en realitat el martyrium es trobara al
solidació del regne visigot al llarg de la setena centúria i
costat del circ, on antigues excavacions de Pere de Palol
la transformació constatada al suburbi nord-occidental,
van poder constatar l’existència d’un gran edifici amb
definida per una implantació urbanística monumental
contraforts, de manera que l’ermita potser era en realitat
i jerarquitzada que integrara espais de caire residencial,
el monestir associat a la basílica martirial. D’aquest espai
comercial i artesanal.
42 /
[page-n-10]
Els monestirs toledans
Com a testimonis del creixent poder de l’Església
i al mateix temps actuant com a defensa simbòlica de
l’urbs, Toledo es trobava rodejat de nombroses fundacions monàstiques. Sens dubte, el més famós dels monestirs toledans és el de Sant Cosme i Sant Damià o d’Agali,
on es va formar bona part dels bisbes toledans (Cixil.
Vita Ildephonsi, I 11). Allí es van educar figures tan insignes de l’Església visigoda com els sants bisbes Eladi,
Eugeni o Ildefons. La ubicació d’aquest cèlebre monestir és desconeguda a hores d’ara, encara que a partir de
l’etimologia del topònim s’ha especulat versemblantment amb la seua situació al costat de la calçada que
conduïa a les Gàlies (ad galiense iter). En els últims anys
s’ha suggerit el seu emplaçament en un lloc pròxim a La
Peraleda a partir d’algunes referències d’època medieval. Des del punt de vista arqueològic, s’han realitzat diverses propostes de localització, entre les quals destaca
aquella que el situa als voltants dels anomenats palaus
de Galiana. D’aquesta manera, l’almunia Al-Mansura o
Horta del Rei, ordenada construir entre 1043 i 1075 per
Al-Mamum, no devia ser sinó l’hereva històrica de l’antic
cenobi visigot. La proposta ens sembla molt probable,
per la seua situació a tocar de la calçada de les Gàlies i
per la pròpia riquesa agrària del lloc, com també perquè
és coherent amb algunes mencions literàries. El conjunt
taifa presenta a més una estructura arquitectònica ba-
Toledo: la ciutat del Rei. Jorge Morín de Pablos i Isabel M. Sánchez Ramos
sada en una planta de tipus bizantí que potser estava
inspirada en un conjunt anterior.
El segon dels monestirs esmentats en les actes de
l’XI Concili era el de Santa Leocàdia. Pareix lògic suposar
que, igual que succeïa a Mèrida amb el monestir de Santa
Eulàlia, es trobara situat al costat de l’església martirial
del mateix nom. El seu abat firma en segon lloc, probablement per tractar-se d’un monestir vinculat a una església de caràcter palatí com era Santa Leocàdia. Tenint en
compte que l’edifici excavat a la vora del circ va poder ser
la pròpia basílica martirial, aquest monestir va poder emplaçar-se sota l’actual ermita del Crist de la Vega, donant
la raó en part a la tradició generada entorn d’aquest lloc.
La resta del catàleg de monestirs toledans d’època visigoda és conegut únicament per les signatures
dels seus abats en l’XI Concili. Així, se sap que hi havia a
Toledo un monestir urbà dedicat a la Santa Creu que era
escenari de la translació d’una relíquia del lignum crucis
a la catedral durant la celebració de Pasqua. Un altre dels
monestirs toledans citats en les actes de l’XI Concili era
el de Sant Miquel, l’abat del qual apareix en les actes sinodals encapçalant l’ordo abbatum. És possible, donada
la condició de l’arcàngel sant Miquel com a protector de
la host celestial, que aquest cenobi es trobara prop del
recinte pretorià, potser com a complement monàstic de
la basílica dels Sants Apòstols. Finalment, les actes citen
el monestir de Santa Eulàlia.
/ 43
[page-n-11]
34 /
[page-n-2]
Toledo:
la ciutat del Rei
Jorge Morín de Pablos, Departament d’Arqueologia d’AUDEMA
Isabel M. Sánchez Ramos, UCL Institute of Archaeology
La ciutat de Toledo i el seu territori atresoren un seguit
de restes materials de valor excepcional que són la conseqüència més visible d’un ric passat. La seua presència
serveix per a recordar que estem davant d’una de les
poblacions més importants i complexes de la península
Ibèrica, després d’haver-se convertit en capital simbòlica
d’immensos imperis, de grans i diferents regnes o de moltes altres demarcacions de caràcter civil, religiós o militar,
que van crear els seus propis programes arquitectònics,
de vegades sobre els mateixos immobles, i n’han deixat la
corresponent empremta.
Aqueixa importància, mantinguda al llarg dels temps,
té com a gran referència la capitalitat visigoda, la ciutat
del Rei. Va ser llavors, en els anys centrals del segle vi,
quan Toledo va començar a destacar en el conjunt de les
ciutats de la península Ibèrica, tot i que encara tardara
◁ Detall del Codex Vigilanus amb la representació de Toledo.
Biblioteca de l’Escorial.
prop d’un segle a consolidar-se per deixar pas a l’urbs regia visigoda que descriuen les fonts.
Va ser en aqueix moment, quan coincideix amb la
formació del primer regne autènticament hispà de la història, quan Toledo va deixar de ser una ciutat més, per a
convertir-se en el centre simbòlic d’una entitat política destacada i excepcional a l’Europa del seu temps. La principal
conseqüència d’aqueixa promoció va ser la construcció de
grans complexos arquitectònics que, moltes vegades, van
prendre com a exemple les construccions imperials i van
provocar un important canvi en l’aspecte de la població.
La consecució d’aquest rang privilegiat va comportar la completa reorganització interna de la ciutat, que
va adquirir un nou aspecte de què només coneixem expressions molt parcials. De fet, les poques restes que es
coneixen, mostren que Toledo es va transformar en una
autèntica capital i, com a tal, en el centre polític, administratiu i religiós de l’Estat visigot. Una formació política ben estructurada, que es va convertir en un dels pocs
/ 35
[page-n-3]
volupament d’un focus cultural que es va convertir en el
suport ideològic del regne, i va demostrar la seua capacitat per a fer arribar els seus plantejaments i idees a la
resta del continent. En ell van participar figures destacades com Julià, Eugeni o Ildefons de Toledo, que es van
convertir en una referència indispensable en la cultura
europea de l’alta edat mitjana.
Aquesta escassetat de restes immobles a la ciutat
contrasta amb la importància de què coneixem en el
seu territori més immediat —Santa Maria de Melque, Los
Hitos, Sant Pere de la Mata, Guarrazar, etc.—, que es va
convertir en un espai privilegiat, tan mític i específic com
ho va ser la pròpia capital. Allà es conserven alguns espais
que permeten realitzar una bona aproximació a la imatge
que van presentar alguns dels monuments més destacats
Rei visigot del Códex Vigilanus o Albeldensis.
Reial Biblioteca del Monestir de Sant Llorenç de l‘Escorial.
© Patrimoni Nacional.
regnes que es van consolidar en el panorama polític europeu després de la caiguda de l’Imperi romà. Al seu cap es
trobava un monarca que basava el seu poder en l’existència d’una organització estatal plenament desenvolupada
i, també, en el domini de la capital i de les seues institucions, que eren aquelles que legitimaven el seu poder.
Un fet aquest que explica la necessitat de construir grans
edificis administratius on instal·lar l’aula règia i diferents
palaus en què albergar els seus principals membres civils
i eclesiàstics amb ella relacionats, incloent-hi, en aquest
cas, els primers bisbes primats d’Hispània.
Al seu costat van créixer grups de funcionariat i monjos que van ser els responsables de la formació i desen36 /
de la ciutat en els segles vi i vii.
Encara que els precedents ja es poden trobar en època de Teudis i Atanagild, indubtablement va ser durant el
regnat de Leovigild (568-586), quan Toledo es va convertir
en la seu permanent de la cort visigoda. Gran part de l’èxit
de l’elecció de Toledo com a sedes regia va tindre a veure
amb la seua privilegiada situació geogràfica al centre peninsular i en el punt de gual del Tajo, una situació excepcional que feia de la ciutat un important nuc de comunicacions. Toledo comptava també a favor seu que no s’haguera
vist afectat pels desordes del segle v que havien portat
la ruïna a altres ciutats de l’interior de la Península, i que
mantinguera en peu encara bona part de les infraestructures urbanes d’època romana, com també una bona organització municipal i episcopal. La seua centralitat i allunyament d’altres poders li atorgaven avantatge sobre altres
[page-n-4]
seus com Narbona o Barcino, alhora que el seu fosc passat
com a simple municipi romà no li suposava una rèmora,
5
com va succeir, per exemple, amb Emerita, antiga capital
de la Diocesis Hispaniarum. Un últim aspecte que no ha de
menystindre’s per a comprendre l’elecció de la ciutat del
Tajo com a sedes regia visigoda ve donat per l’assentament
dels contingents poblacionals visigots en la zona central de
la Península, tal com deixa palés el mapa de distribució de
6
1
necròpolis amb elements d’aixovar d’estil danubià.
La ciutat: el nucli palatí i el conjunt episcopal
2
2
7 3
4
Els estudis arqueològics realitzats en els últims anys
han donat a conéixer una sèrie de complexos arquitectònics i destacades peces sumptuàries dels segles iv i v
que demostren la importància de la ciutat en el panorama peninsular. Durant aquesta etapa, i com a resultat del
procés de transformació produït en el paisatge urbà, es
van abandonar molts dels antics espais públics alhora
que van sorgir nous conjunts, generalment —però no exclusivament— eclesiàstics, que reflecteixen de forma ostensible el caràcter urbà de les poblacions de major rang.
Aquest és el cas, per exemple, de les muralles i dels immobles destinats a l’administració de l’Estat, com també
Planta de Toletum en l’època visigoda (segles vi-vii)
© Projecte Sedes Regia Toletana.
1. Proposta d’ubicació de la ecclesia de Santa Maria (grup episcopal);
2. Escultura i mobiliari litúrgic asociat al grup episcopal de l’època
visigoda (carreró de Sant Ginés i convent de Sant Pere Màrtir);
3. Proposta de situació de la Ecclesia praetoriense (Església de Santa
Maria del Alficén?); 4. Proposta de localització del palatium visigot
(alcàsser-hospital de Santa Creu-convent Santa Fe); 5. Construccions
residencials de la zona nor-occidental extramurs (Vega Baja); 6. Possible
ubicació de la basílica de Santa Leocàdia i necròpoli tardoantiga.
el de les noves esglésies i catedrals, símbols del creixent
poder adquirit per l’Església al llarg d’aquestes centúries.
L’estructura urbana de Toledo durant el període visigot reflectix efectivament aqueixa dualitat, amb un nucli pretorià centrat en el conjunt palatium-basílica dels
Sants Apòstols Pere i Pau i un altre d’eclesial vinculat al
grup episcopal dedicat a Santa Maria. Precisament la ciutadella o praetorium es devia disposar en la part alta de
Toledo: la ciutat del Rei. Jorge Morín de Pablos i Isabel M. Sánchez Ramos
la ciutat, pel que fa al control del pont sobre el Tajo, en
una disposició urbana que devia perdurar posteriorment
en època islàmica. L’església dels Sants Apòstols Pere i
Pau apareix en les fonts literàries íntimament vinculada al
pretori i a la monarquia. Com a tal, la basílica dels Sants
Apòstols era escenari de la cerimònia de benedicció de
l’exèrcit abans d’una campanya militar i de l’ordinatio
/ 37
[page-n-5]
principis dels reis visigots, dos actes que venien a mostrar
Quant als elements d’escultura monumental, hi
el caràcter consagrat de la institució monàrquica goda.
destaca la concentració en l’àrea de la porta/pont d’Al-
Aquesta basílica va ser, a més, seu d’un breu bisbat palatí
cántara-alcàsser un seguit de relleus decorats amb
creat per Vamba (672-680). És important subratllar la sor-
discos o medallons que tanquen un motiu de gallons.
prenent decisió del monarca de crear un nou bisbat a la
Aquest tipus de decoració caldria posar-la en relació
ciutat (mesura que va en contra de les disposicions eclesi-
amb l’emplaçament en la zona d’un magne conjunt ci-
àstiques i que com a tal va ser derogada en el XII Concili,
vil que només cabria identificar amb l’antic palatium
celebrat el 681), perquè certifica la situació de duplicitat
got. Aquests motius de gallons són estranys dins de
—amb una seu catedralícia i una altra palatina— que viu
l’art hispanogot, encara que d’alguna manera recorda
l’urbs per aquesta època.
el tema de les veneres tan apreciades en la iconogra-
Hi ha dos aspectes més d’aquesta església pretoria-
fia del moment, en edificacions de prestigi com el pa-
na que són interessants d’assenyalar. Tenint en compte
lau de Pla de Nadal (Riba-roja de Túria, València). En
l’ascendent que Constantinoble sempre va tindre sobre
el mateix sentit parlaria el descobriment d’importants
la cort visigoda, resulta significatiu que aquesta església
exemplars d’escultura decorativa en la zona, com els
no actuara com a panteó regi a imitació de la basílica
frisos amb encreuaments inscrits en estreles de rom-
constantinopolitana dels Sants Apòstols. L’exemple de
bes alternats amb discos de gallons. D’aquesta zona
la basílica fundada per Constantí va ser seguit després
també procedix un magnífic sostenidor d’altar decorat
per algun rei bàrbar com el franc Clodoveu a París, però
amb creu gemada i a l’Hospital de Santa Creu es va
no hi ha constància expressa que això fora així en el
descobrir una imposta que presenta idèntica decora-
cas toledà. Al contrari, se sap que la basílica de Santa
ció de tipus àulic que hem assenyalat en les peces de
Leocàdia, que va actuar com a panteó episcopal, va ser-
l’entorn de la porta d’Alcántara (encreuaments inscrits
vir també, segons fonts tardanes, com a mausoleu dels
en estreles i gallons), com també un fragment de pla-
reis gots. Així mateix, cal subratllar també que, mentre la
ca-nínxol en petxina d’extraordinària execució, peça
basílica constantiniana dels Sants Apòstols estava dedi-
que sens dubte presidia la decoració d’un important
cada al col·legi apostòlic amb el propi emperador com a
temple, molt possiblement el mateix a què pertanyeria
isapostolos, la basílica toledana estava tan sols sota l’ad-
l’altar abans esmentat.
vocació dels Sants Pere i Pau, patrons de la seu de l’Im-
Unes altres troballes disperses suggereixen així
peri occidental i de les gents (entre les quals es compta-
mateix la localització en aquesta zona d’una important
va la gens gothorum), el que només pot entendre’s com
construcció religiosa: un cancell amb la imatge simbòli-
una manifestació d’independència política del regne got
ca de sant Lluc trobat al passeig del Mirador —que evi-
davant de Constantinoble.
dentment formava part d’una sèrie de quatre cancells del
38 /
[page-n-6]
Tetramorfs—, un grup de fragments de cancells amb arcs
sobre la resta dels bisbats hispans i aconseguint fins i tot
imbricats i trifolis de clara inspiració d’Emerita, una altra
arrancar al poder real la prerrogativa d’intervenció en el
placa-nínxol d’estil classicista decorada amb la imatge
nomenament de nous bisbes.
d’un templet, etc. A aquest nombrós grup cal afegir a més
Pràcticament res s’ha conservat de l’antic complex
un conjunt de vuit capitells visigots reutilitzats al pati de
catedralici d’època visigoda. No obstant això, se sap
l’Hospital de Santa Creu. Totes aquestes són peces d’in-
amb una certa seguretat que, com moltes altres del seu
discutible qualitat i permeten intuir la procedència d’un
temps, l’església catedral estava dedicada a Santa Maria
conjunt arquitectònic de prestigi i que, segons la nostra
Mare de Déu. Com s’ha dit, no es conserva res de la fà-
opinió, només cal identificar amb l’antic pretori visigot i el
brica original, si bé tot fa pensar que l’antiga seu d’època
seu temple palatí annex.
visigoda estava emplaçada davall l’actual catedral gòti-
Com a complement i contrapés del pretori o pa-
ca i antiga mesquita aljama àrab, no sols per la tradicio-
lau civil es trobava el nucli catedralici, seu de l’autoritat
nal superposició d’espais sagrats dins de la ciutat, sinó
eclesiàstica i principal centre de culte de la ciutat. Al llarg
perquè hi ha constància literària que l’any 871 encara
de la setena centúria el bisbat de Toledo va aconseguir
hi havia una església contigua a la dita mesquita. Unes
de facto el rang de seu primada d’Espanya. Aquest títol,
prospeccions efectuades en la dècada dels vuitanta a la
no obstant això, no va ser aconseguit sinó després d’un
catedral pareixen confirmar l’existència d’una construc-
llarg procés en què el bisbe de la ciutat règia va haver
ció de planta de creu grega, amb la capçalera situada en
d’imposar-se a altres seus que, com Cartagena, Mèrida
el tram immediat a l’anomenat «pilar de la Descensió»,
o fins i tot la mateixa Tarraco, orgullosa de la seua fun-
que fa referència al lloc en què la Mare de Déu va po-
dació apostòlica paulina, posseïen a priori majors mè-
sar els seus peus amb motiu del miracle de la imposició
rits i antiguitat. Des del segle vi, almenys, el bisbe de
d’una casulla a sant Ildefons. Aquest miracle, que re-
Toledo havia obtingut ja el reconeixement exprés com
flectia el suport diví a la seu règia visigoda i convertia la
a metropolità de les seus de l’interior de la província
Mare de Déu en la principal patrona de la ciutat, ha sigut
Carthaginensis, on destacava la mateixa capital pro-
utilitzat des de llavors per a la defensa de la primacia to-
vincial llavors en mans dels bizantins. L’any 610, aquest
ledana. La seua representació figura en tots i cadascun
rang metropolità es va veure sancionat per un sínode de
dels espais religiosos vinculats a l’església toledana fins
bisbes reunits a l’efecte, les conclusions del qual devien
als nostres dies.
ser reafirmades poc després en un Decretum de ecclesia
D’altra banda, un epígraf conservat en una de les
Toletana pel propi rei Gundemar. A partir del regnat d’Er-
columnes de la catedral gòtica informa de la reconsa-
vigi, sent bisbe sant Julià (680-690), Toledo va aconse-
gració in catolico de la basílica de Santa Maria durant el
guir el títol de seu primada, imposant la seua dignitat
regnat de Recared, l’any 587, açò és, el mateix any de la
Toledo: la ciutat del Rei. Jorge Morín de Pablos i Isabel M. Sánchez Ramos
/ 39
[page-n-7]
conversió del monarca. Aquesta inscripció solemnitza la
devolució de l’església catedral feta pels arrians al culte
ortodox després de superada la crisi de la guerra civil que
va enfrontar Leovigild i el seu fill Hermenegild. La inscripció, que va ser traslladada en el segle xvi a un dels patis
de la catedral, resa així: «+ In nomine D[omi]ni consecra/
ta ecclesia S[an]cte Marie/ in catolico die primo/ idus aprilis anno feli/citer primo regni d[omi]ni/ nostri gloriosissimi
Fl[auii] Reccaredi regis era / dcxxv». La reconsagració del
temple al ritu catòlic va ser una de les mesures adoptades
per Recared abans de la seua conversió oficial l’any 589.
Es degue tractar, aleshores, d’una mesura de profund significat simbòlic que venia a clausurar el sínode de bisbes
arrians i catòlics on es van assentar les bases que culminarien posteriorment en la reunió, dos anys més tard, del
III Concili de Toledo, el sínode de la conversió oficial dels
gots a l’ortodòxia nicena.
També les peces d’escultura decorativa encastades
en el pròxim carreró de Sant Ginés es podrien relacionar
amb construccions vinculades a aquest nucli catedralici.
La decoració a base de veneres, abundant en aquest grup,
pareix correspondre’s amb un conjunt d’aquest tipus, ja
que és característica dels edificis de prestigi d’aquell moment i, com a tal, es troba en nombroses peces de la vila
de Pla de Nadal (Riba-roja de Túria, València).
△ Inscripció de la reconsagració de la catedral de Santa Maria.
Catedral de Toledo. © Projecte Sedes Regia Toletana.
◁ Credo epigràfic. Museu dels Concilis.
© Projecte Sedes Regia Toletana.
40 /
[page-n-8]
El grup episcopal devia incloure, a part de l’església
recció de Llàtzer i la curació de l’hemorroïssa) i una altra
catedral, el palau episcopal i algunes altres dependències
més de tipus baptismal (diàleg amb la samaritana). En
annexes a aquest, entre les quals hi havia un edifici des-
aquesta mateixa església, convertida en mesquita en
tinat al ritu baptismal, probablement dedicat a sant Joan
època islàmica, es conserva un important conjunt de
Baptista, segons era corrent en l’època, i al qual devia per-
peces decoratives d’època visigoda on destaquen nou
tanyer la placa-nínxol amb lletres apocalíptiques inverti-
pilastres, capitells i un bon nombre de frisos amb motius
des (tema de caràcter baptismal) i alguns materials cons-
decoratius molt concrets, que permeten suposar l’exis-
tructius més trobats en el transcurs de les excavacions del
tència d’un temple semblant al de Sant Joan de Baños,
veí convent de Sant Pere Màrtir.
a Palència: un temple que la major part dels investiga-
Dins de la ciutat, van haver-hi a més moltes altres es-
dors vinculen amb l’arquitectura toledana del segle vii.
glésies de què a penes res se sap o es conserva, de manera
Aquestes peces es troben disperses per diferents llen-
que és possible parlar d’una gradual cristianització de
ços de la construcció i tenen especial protagonisme en
la topografia urbana a mesura que la influència i el po-
la torre del temple, un antic minaret, en què s’agrupen
der de l’Església s’acreixia. Exemplars com les pilastres
nombrosos relleus decorats amb sèries de cercles que
de l’església de Santa Justa i del Salvador reten bon
formen quadrifolis.
compte d’aqueix interés benefactor de l’Església toleda-
Un origen semblant té el conjunt de peces decorades
na. La peça del Salvador, amb el seu repertori d’escenes
que es coneixen en l’entorn de l’església de Santa Eulàlia,
neotestamentàries, és a més un magnífic exemple d’un
en què destaquen els capitells i les peces reaprofitades
fenomen que va haver de ser molt freqüent en l’època,
en la construcció d’aquesta parròquia en el segle xii, com
però, que per desgràcia, a penes s’ha conservat: la deco-
també els frisos que es conserven i que formen la llinda
ració figurada. La pilastra mostra en una de les seues ca-
d’una portada a la plaça de la Creu, que recorden els que
res, dividida en diversos registres, diverses escenes de la
acabem de descriure a la torre d’El Salvador.
vida de Jesús que van poder inspirar-se en la decoració
d’algun sarcòfag paleocristià de taller romà, o bé formar
Els suburbis. La basílica de Santa Leocàdia
part d’un cicle homilètic ara per ara no aclarit, que apa-
i els palaus suburbans
reixia en algun exemplar manuscrit il·lustrat. En tot cas,
En la zona nord-oest del suburbi, en la denomi-
no hi ha dubte que el seu caràcter narratiu recorda l’art
nada Vega Baixa, s’emplaçava una important àrea fu-
paleocristià, si bé amb una factura un poc més tosca. Les
nerària que pareix desenrotllar-se a partir de finals del
representacions encarnen quatre escenes relacionades
segle iv o de principi del segle v. Hi destaca el conjunt
amb diversos episodis de la vida de Crist: tres d’elles de
de tombes trobat a l’actual passeig de la Basílica, que
tipus taumatúrgic (curació del cec de naixement, resur-
reaprofiten per a la seua construcció diversos elements
Toledo: la ciutat del Rei. Jorge Morín de Pablos i Isabel M. Sánchez Ramos
/ 41
[page-n-9]
Reconstrucció de
Toledo en la setena
centúria. Ilustració
de Albert Álvarez
Marsal, sota la direcció
científica de I.M.
Sánchez Ramos i
Jorge Morín de Pablos.
(© Urban landscape
of power in the Iberian
Peninsula from Late
Antiquity to the Early
Middle Ages’).
funeraris procedents d’alguna necròpolis imperial. Tota
procedeixen la placa nínxol amb crismó i diversos frag-
aquesta zona, situada a l’oest de l’antic circ romà, es va
ments amb el Credo epigràfic.
veure afectada per una àmplia remodelació urbanística,
Durant aquesta època la Vega Baja va aconseguir un
conseqüència de la revaloració d’un xicotet culte local
cert desenvolupament urbà organitzat entorn de determi-
destinat a perpetuar la memòria de la verge i confessor
nats eixos viaris, de què es documenta una ocupació més
Leocàdia. La tradició ha identificat aquesta basílica amb
o menys intensa per a diferents usos domèstics i produc-
el lloc que avui ocupa l’ermita del Crist de la Vega, encara
tius. S’ha volgut veure en això una relació entre la con-
que és possible que en realitat el martyrium es trobara al
solidació del regne visigot al llarg de la setena centúria i
costat del circ, on antigues excavacions de Pere de Palol
la transformació constatada al suburbi nord-occidental,
van poder constatar l’existència d’un gran edifici amb
definida per una implantació urbanística monumental
contraforts, de manera que l’ermita potser era en realitat
i jerarquitzada que integrara espais de caire residencial,
el monestir associat a la basílica martirial. D’aquest espai
comercial i artesanal.
42 /
[page-n-10]
Els monestirs toledans
Com a testimonis del creixent poder de l’Església
i al mateix temps actuant com a defensa simbòlica de
l’urbs, Toledo es trobava rodejat de nombroses fundacions monàstiques. Sens dubte, el més famós dels monestirs toledans és el de Sant Cosme i Sant Damià o d’Agali,
on es va formar bona part dels bisbes toledans (Cixil.
Vita Ildephonsi, I 11). Allí es van educar figures tan insignes de l’Església visigoda com els sants bisbes Eladi,
Eugeni o Ildefons. La ubicació d’aquest cèlebre monestir és desconeguda a hores d’ara, encara que a partir de
l’etimologia del topònim s’ha especulat versemblantment amb la seua situació al costat de la calçada que
conduïa a les Gàlies (ad galiense iter). En els últims anys
s’ha suggerit el seu emplaçament en un lloc pròxim a La
Peraleda a partir d’algunes referències d’època medieval. Des del punt de vista arqueològic, s’han realitzat diverses propostes de localització, entre les quals destaca
aquella que el situa als voltants dels anomenats palaus
de Galiana. D’aquesta manera, l’almunia Al-Mansura o
Horta del Rei, ordenada construir entre 1043 i 1075 per
Al-Mamum, no devia ser sinó l’hereva històrica de l’antic
cenobi visigot. La proposta ens sembla molt probable,
per la seua situació a tocar de la calçada de les Gàlies i
per la pròpia riquesa agrària del lloc, com també perquè
és coherent amb algunes mencions literàries. El conjunt
taifa presenta a més una estructura arquitectònica ba-
Toledo: la ciutat del Rei. Jorge Morín de Pablos i Isabel M. Sánchez Ramos
sada en una planta de tipus bizantí que potser estava
inspirada en un conjunt anterior.
El segon dels monestirs esmentats en les actes de
l’XI Concili era el de Santa Leocàdia. Pareix lògic suposar
que, igual que succeïa a Mèrida amb el monestir de Santa
Eulàlia, es trobara situat al costat de l’església martirial
del mateix nom. El seu abat firma en segon lloc, probablement per tractar-se d’un monestir vinculat a una església de caràcter palatí com era Santa Leocàdia. Tenint en
compte que l’edifici excavat a la vora del circ va poder ser
la pròpia basílica martirial, aquest monestir va poder emplaçar-se sota l’actual ermita del Crist de la Vega, donant
la raó en part a la tradició generada entorn d’aquest lloc.
La resta del catàleg de monestirs toledans d’època visigoda és conegut únicament per les signatures
dels seus abats en l’XI Concili. Així, se sap que hi havia a
Toledo un monestir urbà dedicat a la Santa Creu que era
escenari de la translació d’una relíquia del lignum crucis
a la catedral durant la celebració de Pasqua. Un altre dels
monestirs toledans citats en les actes de l’XI Concili era
el de Sant Miquel, l’abat del qual apareix en les actes sinodals encapçalant l’ordo abbatum. És possible, donada
la condició de l’arcàngel sant Miquel com a protector de
la host celestial, que aquest cenobi es trobara prop del
recinte pretorià, potser com a complement monàstic de
la basílica dels Sants Apòstols. Finalment, les actes citen
el monestir de Santa Eulàlia.
/ 43
[page-n-11]