Noves investigacions al jaciment paleolític de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro (Cullera, la Ribera Baixa, País Valencià)

[page-n-1]
Archivo de Prehistoria Levantina
Vol. XXXIII, Valencia, 2020, p. 11-28
ISSN: 0210-3230 / eISSN: 1989-0508

Begoña SOLER MAYOR a, Carlos VERDASCO CEBRIÁN b, Margarita VADILLO CONESA c,
Carles MIRET ESTRUCH d, M.ª Lucrècia CENTELLES FULLANA a i J. Emili AURA TORTOSA c

Noves investigacions al jaciment paleolític
de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro
(Cullera, la Ribera Baixa, País Valencià)
RESUMEN: Entre 1968 y 1984 se realizaron 13 campañas de excavación en el yacimiento

paleolítico del Hort de Cortés-Volcán del Faro (HC-VF), cuyos resultados fueron publicados
en diversos trabajos y notas hasta la memoria del año 2003. Las primeras campañas permitieron
determinar su interés y paralelos con la cercana secuencia de la Cova del Parpalló (Gandia).
Sin embargo, las valoraciones se limitaron a la evolución magdaleniense, desatendiendo
el estudio de los depósitos solutrenses y presolutrenses. Un análisis y lectura crítica de la
memoria permitió identificar no solo los niveles citados, sino también niveles badegulienses
y quizá ocupaciones anteriores relacionadas con el Gravetiense. En 2018 presentamos un
proyecto de investigación para enmarcar el estudio de las trayectorias técnicas, económicas
y sociales de los grupos cazadores prehistóricos que la habitaron.
PALABRAS CLAVE: Paleolítico superior mediterráneo, Gravetiense, Solutrense, Badeguliense,
Magdaleniense, País Valenciano, cronoestratigrafía.

New researches at the Palaeolithic site of ‘Hort de Cortés-Volcán del Faro’
(Cullera, la Ribera Baixa, País Valencià)
SUMMARY: Thirteen fieldworks campaigns were carried out in the multistratified Palaeolithic site
of Hort de Cortés-Volcán del Faro (HC-VF), the results of which were published in various papers
and notes up to the definitive report of 2003. The first campaigns set its interest and parallels with the
nearby sequence of Parpalló Cave (Gandia). However, the assessments were unfortunately limited to
the Magdalenian evolution, almost neglecting the study of the Solutrean and Pre-Solutrean deposits.
Reanalysis and critical reading of the report made it feasible to identify not only levels cited previously,
but also Badegoulian levels and maybe there were even earlier Gravettian occupations.We presented
at 2018 a research project to frame the study of the technical, economical and social trajectories of the
prehistoric hunter-gatherers that inhabited it.
KEYWORDS: Mediterranean Upper Palaeolithic, Gravettian, Solutrean, Badegoulian, Magdalenian,
Valencian Country, chronostratigraphy.

a

Museu de Prehistòria de València.
begonya.soler@dival.es | lucrecia.centelles@gmail.com
b Estudios de Afección Patrimonial, L’Eliana (València).
carlosverdasco@estudiospatrimoniales.es

Recibido: 26/10/2020. Aceptado: 2/12/2020.

c

GIUV2015-213 PREMEDOC, Dep. Prehistòria,
Arqueologia i Història Antiga, Universitat de València.

margarita.vadillo@uv.es | J.Emili.Aura@uv.es
d Investigador independent.
carmies2@uv.es

[page-n-2]
12

B. Soler, C. Verdasco, M. Vadillo, C. Miret, M.ª L. Centelles y J. E. Aura

1. ANTECEDENTS HISTÒRICS I ARQUEOLÒGICS
El jaciment de l’Hort de Cortés, denominat com a Volcán del Faro en la literatura arqueològica, és un
jaciment càrstic amb una de les seqüències estratigràfiques més desconegudes del Paleolític de la
Mediterrània peninsular. Es localitza a la serra de les Raboses, en la denominada Muntanya de Cullera (233
m) del Cretàcic mitjà pertanyent al Sistema Ibèric (fig. 1).
La vinculació del jaciment amb el Museu de Prehistòria i el Servei d’Investigació Prehistòrica
s’estableix des del mateix moment del descobriment (Donat, 1960 i 1967). Les primeres notícies sobre
els treballs arqueològics les donen l’aleshores director del Museu de Prehistòria Domingo Fletcher
Valls i l’arqueòleg del Servei d’Investigació Prehistòrica José Aparicio Pérez (Fletcher i Aparicio,
1969a i 1970; Labor SIP, 1970, 1971 i 1972). Entre els anys 1968 i 1984 es realitzaren 13 campanyes
d’excavació. Les publicacions sobre els resultats dels treballs de camp han estat diverses: notes sobre
materials concrets i articles genèrics del jaciment (Fletcher i Aparicio, 1969a i 1970; Aparicio, 1977 a i
b, 1980; Aparicio i Martínez Sansó, 1995), els treballs sobre malacofauna aquàtica i terrestre (Cuerda i
Gasull, 1971), així com els d’avifauna (Eastham, 1973, citat per Davidson) o les diverses publicacions
d’I. Davidson sobre les restes de fauna (Davidson, 1972 a i b, 1980 i 1989). Finalment, també aparegué
la memòria de les excavacions (Aparicio, 2003).
Des de la darrera campanya d’excavació al 1984 el jaciment va ser tancat sense protecció per als talls,
produint-se un deteriorament continuat de totes les estructures que havien sigut instal·lades durant els anys
d’excavació.
L’any 2004, a petició de la Regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Cullera, es va redactar un
informe en el qual es descrivia l’estat del jaciment i es demanava la redacció d’un pla integral de proteccióconservació (Monraval i Soler, 2004). En connexió amb aquest informe, es va realitzar una intervenció
sobre el jaciment, limitada a la retirada i neteja superficial de les restes d’estructures i teulades de l’àrea
d’excavació, eliminació de la vegetació –amb supervisió de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de
Cullera– i a la reparació de la tanca perimetral del recinte.
L’any 2010 es va redactar un primer Projecte per a l’avaluació de l’estat actual del jaciment i la seua
potencialitat (Aura i Tiffagom, 2010) on s’indicava l’interés arqueològic del jaciment, afegint un altre
aspecte fonamental: la carència d’una documentació planimètrica, estratigràfica i radiocarbònica, així com
el seu lamentable estat de conservació.

1.1. Sobre la denominació del jaciment com a Volcán del Faro
Es tracta d’una denominació anacrònica, arrelada en temps recents, que ja va ser motiu d’avaluació crítica.
El 1923 Lamberto Oliver es preguntava en un article publicat a la revista Sucrona: “Qué es el huerto de
Cortés? Una superficie circular en lo alto del monte, hendida, con poca tierra, con más aliagas que romeros;
timoles, esparragueras, coscojo, todo pobre y árido ¿Ha sido aquello alguna vez el cráter de un volcán? Con
seguridad que no. Lo más verosímil es que dentro de la cúpula del pico desaparecido, existió una de las
fantásticas grutas que ocultan las montañas”.
A partir de finals de la dècada dels anys 50 del segle XX es va generalitzar el neotopònim castellà
Volcán del Faro, aliè a la tradició local i que no va considerar aquesta senzilla però contundent negativa
d’Oliver. Ans el contrari, va ajudar a consolidar la denominació de Volcán del Faro. Anys després va passar
el mateix amb el jaciment arqueològic adossat a les seues parets (Fletcher i Aparicio, 1969; Aparicio i
Fletcher,1969). Des del nostre punt de vista, no és aconsellable alterar una denominació tan consolidada
i, per aqueixa raó, optàrem per l’única solució que sembla viable: associar al topònim original (Hortet de
Cortés) la denominació generalitzada en la literatura espeleològica i arqueològica (Volcán del Faro), HCVC a partir d’ara.
APL XXXIII, 2020

[page-n-3]
Noves investigacions al jaciment paleolític de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro (Cullera)

13

Fig. 1. Localització de la cova de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro (1); fotografia de la vora superior de la paret, ca.
1950, a partir de J. Donat (2); indicació dels sectors i àrees de treball obertes esmentades al text (3).

APL XXXIII, 2020

[page-n-4]
14

B. Soler, C. Verdasco, M. Vadillo, C. Miret, M.ª L. Centelles y J. E. Aura

2. EL JACIMENT: SITUACIÓ I PRIMERS TREBALLS
El jaciment arqueològic s’eleva 122 m sobre el nivell de la mar i es localitza a una distància aproximada de
500 m respecte a la línia de costa actual. Segons els seus primers exploradors, posseeix una profunditat de
-71 m (Donat, 1960: 34) i les seues coordenades geogràfiques (WGS84) són -0.225544º lon i 39.187073º
lat; en sistema UTM (ETRS89, fus 30) són 739.630,19 m i 4.341.204,37 m. Geogràficament, està fortament
condicionat per la planura d’inundació del riu Xúquer i pel llac de l’Albufera. Tots dos biomes han
experimentat grans canvis geomorfològics des del Plistocè superior (Rosselló, 1969; Mateu, 1980). Es
tracta, per tant, d’un lloc molt proper a la línia de costa actual, situat sobre una plana al·luvial i estuariana
profundament modificada per l’última transgressió del nivell de les aigües marines (Aura, 2019).
El dipòsit arqueològic es troba associat a una dolina en cubeta colmatada per grans blocs calcaris caiguts
de la visera. Entre aquests blocs es troben restes d’ocupacions humanes, almenys des del Paleolític superior.
A més de ser una zona de cultius, el jaciment i el seu entorn més immediat es troben sotmesos des
de finals dels anys 60 del segle XX a una forta pressió urbanística, l’afectació de la qual va arribar fins
a l’interior de la mateixa dolina. En aquest lloc la “Cooperativa de Viviendas Faro del Mediterráneo” va
instal·lar una piscina, on es trobaren restes d’un jaciment de l’Edat del Bronze. Alguns dels conductes
càrstics restaren obturats per l’acció de la maquinària pesant i no es pot avaluar, ara per ara, el nivell real
d’afecció d’aquestes actuacions sobre el dipòsit arqueològic. Després de la primera campanya dedicada
al sondatge del jaciment, en la qual es va recuperar el conegut com a bastó de comandament (Fletcher i
Aparicio, 1969b), es realitzaren 13 campanyes d’excavació i es va intervindre sobre una àrea superior als
100 m², distribuïda en diversos sectors, dels quals en aquest treball només farem referència als dos primers:
• el Sector N: corresponent al sondatge iniciat el 1968, amb cota de profunditat assolida de 11,25 m.
• el Sector A: el depòsit excavat en aquest sector supera els 9,5 m de potència.
• la cova de l’Arena.

2.1. Les excavacions: 1968-1984
El sondatge de 1968 es va realitzar a la cova del Morter, denominat Sector N. A partir de 1969 es van obrir
els Sectors A, B i C, que quedarien reunits en un únic Sector A general.
Segons la descripció que es fa a la memòria d’excavacions (Aparicio, 2003), el Sector N tingué una
extensió aproximada de 9 m². En estar adossat a la paret, el tall va tindre una secció esglaonada a causa dels
grans blocs que, probablement, procedien d’antics episodis de col·lapse i enfonsament. Es van establir 30
capes d’excavació –de gruixària molt diferent– i 6 subdivisions majors, arribant el tall a tindre 11’25 m de
potència, sense arribar a exhaurir el dipòsit arqueològic (Aparicio, 2003).
El Sector A va ser excavat entre 1969 i 1984 sobre una superfície de 65 m². Pel que fa al nostre
treball, seran les campanyes entre 1969 i 1975 les que centren l’interés. En aquest sector el tall va assolir
aproximadament 9,5 m i es van distingir un total de 43 capes.
El volum de sediments excavat entre els dos sectors de l’HC-VF suma diversos centenars de metres
cúbics. És evident que una part important correspon a rebliments estèrils i a caigudes de blocs per col·lapses
recurrents.

2.2. Avaluació de la seqüència arqueològica
Més enllà de la publicació d’algun material concret, les primeres referències sobre l’interés de l’HCVF foren plantejades per Fortea (1973), proposant que la seua estratigrafia podria permetre enllaçar el
Magdalenià IV amb triangles escalens de Parpalló amb l’Epipaleolític de la cova de les Malladetes. Existeix
una referència clara sobre la seqüència arqueològica del Sector A, referida a la campanya de 1970, en la qual
APL XXXIII, 2020

[page-n-5]
Noves investigacions al jaciment paleolític de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro (Cullera)

15

es van excavar les capes 5 a 17 que, segons la seua descripció literal “mostraron un Solutreo-gravetiense
en principio similar al de Mallaetes o Barranc Blanc (...) y más arriba, escalenos, azagayas, algunas con
acanaladuras y un posible protoarpón o arpón dudoso de una hilera de dientes” (Fortea, 1973: 220).
Per la seua part, Aparicio proposava que en HC-VF, igual que en la resta de la regió mediterrània,
el Magdalenià havia evolucionat fins a la fase IV, convertint-se a partir d’ací en un Mesolític I “que no
és ni més ni menys que l’adaptació industrial de la població valenciana, sobre la mateixa base ètnica,
als canvis econòmics” (Aparicio, 1977b: 10). Una proposta sense bases de contrastació arqueològiques i
que defugia la discussió de la seqüència premagdaleniana, rescatant interpretacions plantejades en el seu
moment per Pericot (1942) i Jordá (1949). Sorprèn l’escassa atenció prestada a la seriació d’un dipòsit, amb
una grossària entre els 11,25 i 9,5 m, segons sectors, i, per descomptat, qualsevol discussió al voltant de les
ocupacions premagdalenianes.
Per tant, existien referències sobre la successió de materials del Magdalenià clàssic (escalens+arpó) i
del Solutriogravetià–Solutrià (puntes escotades, pedunculades, foliacis bifacials i puntes de cara plana).
A aquesta identificació es va afegir la d’un Magdalenià antic de fàcies badeguliana tipus Parpalló –hui
anomenat simplement Badegulià–, reconegut a partir de l’elaboració de la tesi doctoral d’un dels signants
(Aura, 1988 i 1995: 118).
Les incerteses sobre la seriació arqueològica i la seua cronologia van ser plantejades tant en l’estudi de
la fauna realitzat per Davidson (1989: 189), com per J. Casabó (2004), que va assajar una correlació entre
els dos sectors principals d’excavació, tot manifestant les contradiccions de l’excavació i consegüentment
advocant per una posició estratigràfica discordant entre indústria lítica i òssia.
Soler et al. (2013) van proposar una “reconstrucció” estratigràfica hipotètica a partir de les dades
incloses en la memòria (color i textura de les capes, així com la successió dels morfotipus lítics i ossis).
Les conclusions d’aquests procediments van permetre una relectura de la seqüència arqueològica de l’HCVF, sobretot del seu Sector A. En les conclusions indicàvem que “la documentació de HC-VF incideix
especialment sobre algunes qüestions que romanen obertes en la bibliografia més recent sobre el Paleolític
superior mediterrani”, com són la relació entre Gravetià i Solutrià, el desenvolupament del Solutrià superior,
l’origen d’unes indústries que reben la denominació de Badegulià i la relació entre aquestes indústries sobre
ascles i suports curts i amples amb els inicis de les indústries del Magdalenià inferior clàssic, de talla
laminar-microlaminar (Soler et al., 2013: 176).

3. UN NOU PROJECTE: LES EXCAVACIONS DE 2018-2019
La documentació coneguda sobre el dipòsit i les valoracions realitzades sobre el jaciment evidencien que
les dades conegudes sobre l’HC-VC eren insuficients per contextualitzar adequadament les successives
ocupacions i transformacions culturals que reflectien el seu registre material. Per tant, la nova proposta
d’investigació es va orientar precisament a obtindre una documentació adient per emmarcar l’estudi de les
trajectòries tècniques, econòmiques i socials dels grups caçadors prehistòrics que la van habitar.
El projecte d’investigació “Entre lascas: variabilidad socioecológica y tecno-económica entre los
cazadores prehistóricos de las áreas litorales y la media montaña mediterránea durante el Tardiglaciar
y Postglaciar” (AICO 2018/125), finançat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, ens ha dut a
integrar aquestes qüestions en una perspectiva més ampla que s’estén fins al Mesolític. Amb el present
projecte d’intervenció s’enceten nous treballs de camp per avaluar què queda del jaciment arqueològic
original, la qual cosa és prou complexa donat que la cobertora vegetal i els grans blocs no faciliten el seu
càlcul.
Seguint els nous procediments establerts al Reglament de regulació de les actuacions arqueològiques
a la Comunitat Valenciana [2017/9511] es redactà un Pla d’investigació i una sol·licitud de permís
d’excavacions arqueològiques, sota la direcció de JEAT, BSM i CVC. Al Pla d’investigació es
APL XXXIII, 2020

[page-n-6]
16

B. Soler, C. Verdasco, M. Vadillo, C. Miret, M.ª L. Centelles y J. E. Aura

plantejava que la intervenció arqueològica tingués com a accions bàsiques el reconeixement de la seua
extensió, l’estudi i la regularització dels talls estratigràfics actuals per al seu mostreig i, finalment,
la conservació del jaciment. Així, l’any 2018 presentàrem a la Direcció General de Patrimoni de la
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, la corresponent sol·licitud d’intervenció arqueològica. La
planificació prevista era de 2 fases successives de 2 anys cadascuna, tot i replantejant una avaluació de
l’estat dels treballs al final de la primera fase. Al capdavall, establírem un programa de treball a 4 anys.
L’experiència indicava que els resultats del treball de camp estan sotmesos a dificultats difícilment
previsibles.
Donades les circumstàncies del lloc, ens va semblar raonable establir tres elements bàsics i entrecreuats,
que conformen sengles àrees, sobre les quals s’ha construït aquesta proposta d’intervenció:
- Obtenció d’una documentació estratigràfica, paleoambiental, radiocarbònica i arqueològica que
permeta contextualitzar la documentació recuperada anys enrere.
- Protecció-conservació del lloc en el seu entorn.
- Valorització del jaciment en termes patrimonials.
Aquests elements quedaven arreplegats en dues línies de treball complementàries. La primera era la
intervenció arqueològica limitada, quasi quirúrgica, per a la recuperació dels talls estratigràfics del jaciment.
La segona es referia a la realització d’analítiques dels materials arqueològics i bioarqueològics dipositats al
centre de referència on s’hi troben les col·leccions arqueològiques del jaciment de l’HC-VF: el Museu de
Prehistòria del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València.

3.1. Campanya de 2018
Els treballs es van centrar en el perímetre del Sector A, duent a terme la neteja de les terres caigudes
sobre un gran enfonsament de blocs que ha donat lloc a una àrea en forma d’L i situada a -2 /-3m
respecte de les cotes superficials. Aquest sector està adossat en part al tall sagital S i afecta a tot el
tall frontal E del Sector A (=TFE) (fig. 2). En tot el tall frontal existien terres caigudes, acumulades i
endurides que aparentaven estar in situ i correspondre’s amb nivells arqueològics no excavats, però
que englobaven materials moderns (restes de vidre, fibrociment, plàstic, etc.). Igualment, es retirà una
antiga llosa de formigó en molt mal estat, pilars de rajola i vegetació arbustiva situada a la mateixa
vora del tall sagital S (=TSS).
Tanmateix, es va iniciar la renovació de la documentació planimètrica per poder situar les noves
intervencions en relació amb els dos sectors de les antigues excavacions (= Sondeig N i Sector A). Es van
referenciar 377 punts, dels quals 250 estan referits a la presa de dades topogràfiques i a la referència de les
ortofotos.
Primeres dades estratigràfiques
Després de la neteja del TFE s’han pogut descriure VI unitats litoestratigràfiques, de les quals sols es
va considerar pertinent obtenir una mostra inalterada (Unitat II) per a l’estudi micromorfològic. Les
primeres dades del TFE obtingudes en el quadre O4 indiquen que les primeres unitats mostren processos
d’alteració i carbonatació severs, afectant la integritat del registre (indústria lítica dessilicificada, amb
freqüents crostes calcàries i restes paleobiològiques molt alterades o inexistents). La seua explicació
més probable és que aquest dipòsit correspon –almenys en el seu tram superior: unitats I i II– a materials
englobats en processos detrítics, la conservació dels quals s’ha vist afectada per la desprotecció de
paret i visera de la cavitat. Una primera dada que cal plantejar és que els materials lítics indiquen que
corresponen als esquemes característics del Paleolític superior. La presència d’unes poques restes
ceràmiques en la neteja superficial i en el tram húmic de coloració negra de la unitat Superficial són
completament anecdòtics.
APL XXXIII, 2020

[page-n-7]
Noves investigacions al jaciment paleolític de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro (Cullera)

17

Fig. 2. Part
superior del TFE
després de la seua
neteja i inici del
sondeig en O4 i
O3. Tall frontal
anterior del quadre
O4 amb indicació
de les unitats
reconegudes.

Cal avançar que, segons les observacions de camp, es tracta d’un dipòsit complex per al qual és possible
plantejar una gènesi produïda per la intervenció combinada de diferents processos i dinàmiques:
a) es reconeixen enfonsaments de grans roques per col·lapse de la volta i paret,
b) processos generalitzats de carbonatació,
c) episodis de possible percolació de materials heterogenis que s’acomoden a la mateixa superfície i
emplenen els buits de grans blocs.
L’organització d’aquestes dinàmiques no està jerarquitzada i sols és descriptiva, però és indicativa de
la complexitat que indicàvem adés. L’aportació antròpica és evident per la indústria lítica tallada, però
pràcticament no s’han conservat restes bioarqueològiques a conseqüència de la posició externa del TFE i
del quadre O4.
APL XXXIII, 2020

[page-n-8]
18

B. Soler, C. Verdasco, M. Vadillo, C. Miret, M.ª L. Centelles y J. E. Aura

Valoració dels materials
Els materials lítics recuperats en aquesta campanya per a TFE, quadre O4, sumen un total de 1389, dels quals
uns 600 són fragments, restes de talla, restes alterades i els que mostren intensos encrostaments calcaris. Aquests
materials es corresponen a les capes superficials i a les capes 1-3. Els nuclis suposen una mica més del 2%,
amb exemplars sobre còdol, bloc i ascla, amb una acurada preparació i manteniment, juntament a altres més
expeditius. Els suports bruts suposen quasi el 29% i els configurats mitjançant retoc el 5%. Es tracta de pocs
materials, entre els quals hem identificat morfotipus retocats característics del Paleolític superior: gratadors,
burins, ascles retocades i algunes raclettes. S’ha recuperat també una microgravette i diverses fulletes-puntes de
dors i un fragment de fulla de llorer solutriana amb retoc bifacial.
Entre els materials lítics tallats es reconeixen dos components bàsics:
- Una producció laminar-microlaminar destinada a l’elaboració de gratadors, burins i fulletes de dors.
- Una producció d’ascles, amb algun nucli discoide i altres menys conformats, destinada a la configuració
d’ascles retocades i d’alguna raclette.
Ara com ara no podem atribuir aquests components a cadascuna de les diferents unitats estratigràfiques
reconegudes.
Els morfotipus identificats en la indústria lítica d’aquestes unitats superiors són relacionables amb
els tecnocomplexos Magdalenià, Badegulià i Solutrià, com també ho són els nuclis i el material de
condicionament associat. La presència d’un fragment de punta òssia coincideix amb aquesta avaluació.
Però també cal assenyalar que els materials de les unitats I i II no permeten establir una successió sobre
bases estratigràfiques. A causa de l’estat en què es troben les restes paleobiològiques, la seua anàlisi no
podrà traspassar, en el millor dels casos, la identificació taxonòmica.

3.2. Campanya de 2019
L’objectiu principal era obtindre una correlació litoestratigràfica i arqueològica entre els Sectors N i A, i dins
d’aquest segon entre el TFE i el Tall sagital Sud (=TSS). Per la seua posició topogràfica semblava raonable
relacionar el tram més superficial del Sector N amb el TSS i aquest amb el TFE d’O4 (fig. 3).
Sector N
S’ha realitzat un sondeig a l’escletxa formada a partir d’un gran enfonsament, situat al costat del primer
sondeig, denominat com a Closquer del Sector N. En superfície eren visibles centenars de valves de
Glycimeris sp. que arribaven a constituir un xicotet closquer, sobre el qual es desconeixia l’edat i materials
arqueològics associats. Els treballs ací es van veure dificultats per un increment dels grans blocs a mesura
que s’aprofundia, fent inviable la seua continuïtat a partir de la Unitat 2 (fig. 4, a i b).
Sector A: tall TSS
Un dels objectius prioritaris de la campanya va ser iniciar la neteja i reculada del tall sagital del Sector
A. La seua finalitat era obtindre l’única columna litoestratigràfica viable per poder vertebrar la seqüència
arqueològica que s’intuïa en els materials (Aura, 1995; Soler et al., 2013). No obstant això, aquesta successió
no està fonamentada en la successió estratigràfica que aporta un tall estratigràfic, ni en les analítiques que
el seu estudi permet.
Secor A: tall TFE
L’excavació de la quadrícula O4 va permetre reconèixer uns dipòsits molt carbonatats entre els quals se
succeeixen crostes i grans blocs que arriben a delinear importants col·lapses.
APL XXXIII, 2020

[page-n-9]
Noves investigacions al jaciment paleolític de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro (Cullera)

19

Fig. 3. Imatges de la neteja i treballs en el TSS.

Estratigrafia
Es tracta de les primeres valoracions i, per tant, cal considerar-les preliminars donat l’estat dels treballs i la
complexitat del jaciment.
L’única correlació possible entre els 3 sectors (TFE, TSS i Sector N) es limita al tram més superficial.
Com veurem més endavant, les dades d’O4 (TFE) no són correlacionables, ara per ara, amb TSS.
Plantejades aquestes reserves, el sostre del dipòsit fins ara reconegut està representat pel Closquer del
Sector N, l’enllaç del qual amb el tall de TSS sembla factible. Com ja s’ha dit, la relació entre TSS i TFE
ofereix alternatives molt preliminars, fins i tot contradictòries si fem intervindre les primeres datacions
radiocarbòniques obtingudes per als dipòsits estratificats de l’HC-VF (Aura et al., e.p.).
Seguint un teòric ordre de successió estratigràfica, la seqüència queda organitzada, a grans trets, en les
següents unitats:
Unitat 1 (superficial negre - marró - húmic: nmh)
Es tracta de les terres més superficials de coloració negra per alteració de la matèria orgànica, la coloració
de la qual es torna més marró a mesura que s’aprofundeix. Inclou materials variats: des d’històrics a restes
lítiques tallades de tecnotipologia paleolítica. Identificada en Closquer, TFE i TSS.
APL XXXIII, 2020

[page-n-10]
20

B. Soler, C. Verdasco, M. Vadillo, C. Miret, M.ª L. Centelles y J. E. Aura

a

b

Fig. 4. a) Ortofoto del sector Closquer abans d’inciar l’excavació. b) En la part superior, ortofotos dels talls sagital
i frontal del sondeig Closquer. En la part inferior, restes del closquer adossades a la paret i procés d’excavació
del sondeig.
APL XXXIII, 2020

[page-n-11]
Noves investigacions al jaciment paleolític de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro (Cullera)

21

Unitat 2 TSS
Formada per terres de coloració marró i textura argilenca. És possible identificar 3 trams (A, B i C), amb
una concentració de fracció en el tram intermedi. Identificada en TSS i possiblement en el mur del sondeig
Closquer.
Unitat 3 TSS
Sediments arenosos de coloració rosa-ataronjada, compactes i endurits per carbonatació. Es troben adossats
al gran bloc que condiciona tot el TSS. Pel moment, s’han identificat fins a 5 trams.
La relació entre TSS i TFE no està tancada. Fins ara sols es reconeix en ambdues la Unitat 1 (superficial
nmh), mentre que el dipòsit en TFE ofereix discordances amb el descrit en TSS:
TFE. Unitat I
Coloració grisa-blanca i blocs de grandària mitjana. Desigualment carbonatat.
TFE. Unitat II
Arenes de color rosaci (TR01) carbonatades i cimentades. Contacte discordant a sostre.
TFE. Unitat III
Argiles amb crostes, almenys 2, amb disposició més o menys subhoritzontal amb pendent cap al NE-E.
Presenta argiles intercalades, potser també matèria orgànica actual (nius d’insectes i arrels), que alteren el
seu tram mitjà. D’aquesta unitat es va obtindre una datació AMS sobre una resta identificada com a Pinus
nigra-sylvestris: 23640 ± 110 BP (Beta-542.718). Una volta calibrada aporta un interval d’edat entre 27.939
i 27.547 anys cal BP, amb un 95,4% de probabilitat. El calibratge ha estat realitzat utilitzant OxCal v4. 3
(Bronk Ramsey, 2017), amb la corba IntCal 13 (Reimer et al., 2013). El resultat és compatible amb els
obtinguts per a diversos conjunts atribuïts al Gravetià: cova de les Malladetes, cova de les Cendres, cova
del Comte o Casa dels Moliners (Aura et al., e.p.).
TFE. Unitat IV
Es reconeixen 3 trams:
a) A sostre, arenes i terres de color rosaci amb blocs de grandària mitjana, desordenats.
b) Coloració més grisenca, amb plaquetes subhoritzontals, entre 2 grans blocs.
c) A mur, més vermellós, acumula la major fracció de calibre desigual i disposició irregular. Pot tractar-se
d’una percolació de sediments, atrapada entre blocs.
TFE. Unitat V
Gran bloc que separa les arenes TR02 de les argiles roges.
No hi ha dades radiocarbòniques ni arqueològiques sobre les dues darreres unitats, descrites a partir del tall
però no excavades fins ara.
Avaluació dels materials arqueològics
Els materials obtinguts el 2019 no són nombrosos perquè la superfície afectada és reduïda. No obstant això,
poden fer-se alguns comentaris al respecte.
Sector N
Les dades del Sector N (sondeig Closquer) indiquen que l’acumulació de Glycimeris sp., visible en
superfície, és històrica. La Unitat 1 del Closquer acumula materials heterogenis –ceràmica a mà, a torn,
entre la qual es reconeix àtica i també medieval i moderna–, així com una moneda romana i una altra recent.
La contextualització de l’acumulació de closques potser caldrà buscar-la en tradicions documentades per
l’etnologia, com a font a afegir als resultats dels treballs arqueològics.
APL XXXIII, 2020

[page-n-12]
22

B. Soler, C. Verdasco, M. Vadillo, C. Miret, M.ª L. Centelles y J. E. Aura

Sector A: TSS
Per a la neteja i regularització del TSS va ser necessari instal·lar-hi una bastida de 10 m d’alçada per tal
de poder accedir al tall. L’estat de conservació i les garanties de poder treballar amb seguretat així ho
requerien. Per raons logístiques, la bastida sols va poder ser utilitzada els darrers 10 dies de la campanya
i, per tant, els resultats han quedat limitats als primers 3 m del sostre d’una seqüència que supera els 9 m.
La Unitat 2 (TSS) no ha aportat pràcticament materials arqueològics.
La Unitat 3 (TSS) només ha proporcionat materials rellevants per als trams C i D. Tant les indústries lítiques
com la recuperació d’una atzagaia monobisellada indiquen la presència d’ocupacions relacionables amb el
Magdalenià.
Sector A: TFE
Els materials lítics recuperats en aquesta campanya ascendeixen a 427 restes. Les capes excavades (48) mostren una densitat de materials menor a la de les capes que se superposen i que foren excavades la
campanya anterior. No s’han recuperat morfotipus que es puguen associar a una cronologia concreta.
Sobre tots els materials lítics corresponents a la quadrícula O4 d’aquest tall (campanyes 2018 i 2019),
s’ha realitzat un primer estudi (taula 1) (Aura et al., e.p.), atenent a aspectes tecnològics (Perlès,1991;
Inizan et al., 1995; Pelegrin, 2000) i tipològics (Sonneville-Bordes i Perrot, 1954-1956). L’estudi mostra
que fins les unitats I i II hi ha una associació de morfotipus magdalenians (G, HD), badegulians (raclettes)
i solutrians (base de fulla bifacial). L’aproximació tecnològica ha permés identificar a partir de la capa
4 una talla microlaminar destinada a obtenir els suports per a la configuració de les armadures, que
sembla estar dissociada d’una talla de productes laminars de major format que servirien de suports per a
la configuració d’altres morfotipus, com els gratadors. Serà a partir de la capa 4 i sobretot a les últimes
capes (7 i 8) quan s’aprecie un increment del mòdul d’amplària dels productes laminars (< 15 mm) i,
en general, una talla laminar més cuidada. D’altra banda, la producció d’ascles queda registrada per la
identificació d’un nucli procedent de la capa 2 (fig. 5).
Taula 1. Total de materials lítics recuperats en el quadre O4 durant les campanyes de 2018 i 2019, dividits per categories
tecnològiques.
Capes
Superficial
Húmica
superficial
negra
Húmica
superficial
marró
1
2
3
4
5
6
7
8

Campanya Nuclis
2018

2019

Totals
APL XXXIII, 2020

Productes de
Ascles
condicionamient

Productes
Fragments Débris Retocats
laminars indeterminats

Total

9

11

49

39

27

34

17

187

4

7

30

45

60

110

13

269

9

7

58

21

38

95

9

237

1
3
2
0
0
1
1
6

4
4
1
1
0
2
1
2

45
133
73
27
16
30
34
39

12
41
25
7
2
14
14
20

29
80
61
21
10
43
23
42

42
87
40
13
5
15
18
16

5
6
2
0
0
0
3
1

138
354
204
69
33
105
94
126

36

40

534

240

434

475

56

1816

[page-n-13]
Noves investigacions al jaciment paleolític de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro (Cullera)

23

Fig. 5. HC-VF. Indústria lítica de la quadrícula O4. Armadures microlaminars (1-4); làmina retocada (5); gratadors (6, 10 i
14); base de foliaci solutrià (7), raclettes (8 i 9); bipunta de dors (11); fulleta de dors (12); producte de manteniment (13).
APL XXXIII, 2020

[page-n-14]
24

B. Soler, C. Verdasco, M. Vadillo, C. Miret, M.ª L. Centelles y J. E. Aura

La identificació de les restes bioarqueològiques és limitada pel seu mal estat de conservació, però la
recuperació i identificació d’alguna resta de carbó per a la capa 8 ha permès la datació radiocarbònica
esmentada (a partir d’Aura et al., e.p.).

4. ESTUDIS DE MATERIALS
Els treballs d’anàlisi dels materials recuperats a les excavacions de 1968-84 dipositats al Museu de Prehistòria
de València estan servint per donar suport a les intervencions als talls TFE i TSS. Amb aquesta perspectiva
estan analitzant-se les restes paleobotàniques per part de Paloma Vidal Matutano, la tecnologia lítica a càrrec
de Margarita Vadillo Conesa, l’estudi de la calcària i el macroutillatge lític és competència de Laura Hortelano,
la tecnologia òssia de María Borao i les restes de peix per Ricard Marlasca. La previsió és que els propers
mesos es puga incorporar Leopoldo L. Pérez a l’estudi de la fauna de vertebrats i de Nicole Balcázar de la
malacofauna terrestre. L’objectiu és obtindre dades que puguen servir de contrast a l’actuació sobre els talls i
el sondeig d’O4 i poder contextualitzar la informació d’aquests materials. Els resultats d’aquests treballs seran
publicats de forma paral·lela als de les noves actuacions.

5. PROPOSTA DE DIFUSIÓ SOCIAL I CIENTÍFICA
Sabem que aquest jaciment és un referent, no sols de la investigació, sinó també per a la ciutadania de
Cullera. És un lloc conegut i ben estimat pels seus habitants i de la comarca de la Ribera, i que ocupa un
espai important en la memòria col·lectiva. Per tant, entenem que la seua recuperació és important com a
part del patrimoni històric més antic d’aquesta població.
En la seua posada en valor s’han de tindre en compte també tots aquells elements mediambientals (espècies
protegides), paisatgístics i socials (espai com a lloc de trobada) i aquells que puguen enriquir el projecte global.
Des de les institucions hem de connectar-nos amb la realitat de l’entorn en el qual treballarem, coneixent les
inquietuds, propostes i necessitats dels qui conviuen diàriament amb aquest bé patrimonial.
La posada en valor d’un jaciment de referència com aquest s’emmarca bé en les accions que el Museu
de Prehistòria de València està desenvolupant per tal d’acostar el patrimoni arqueològic a la ciutadania des
dels mateixos municipis, donant protagonisme als sectors socioeconòmics actius. Des de fa alguns anys
s’impulsa aquesta interactuació que ha donat resultats molt positius com és la Ruta dels Ibers de València.
En aquest sentit, la col·laboració del Museu Històric-Arqueològic de Cullera és necessària i convenient per
socialitzar el coneixement, tot incentivant la participació de la ciutadania a través de diferents col·lectius,
locals i comarcals, en el desenvolupament de les fases del projecte, la fi última del qual és la devolució
a la societat d’un bé patrimonial amb tots els seus referents a l’abast de qualsevol visitant. Així, tal com
plantejàrem des del principi d’aquest projecte, assumim el compromís social de fer una transferència dels
resultats i de les hipòtesis plantejades per l’equip de treball. En eixe sentit, volem mantindre la presència
pública del projecte. Per una part, la realització de conferències cada any on traslladem a la ciutadania de
Cullera els treballs que estan fent-se, convidant especialistes que participen d’una manera o una altra en
aquest projecte a explicar els seus treballs. Aquesta tasca ja la vam iniciar l’any 2019 amb una conferència de
J. E. Aura Tortosa on es va explicar el projecte d’investigació. De la mateixa manera ens interessa implicar
la ciutadania de Cullera, convidant-la perquè ens expliquen històries, anècdotes o vivències personals que
sobre aquest bé patrimonial puguen tindre, fomentant així la relació amb el veïnat que, a fi de comptes,
és el propietari i custodi d’aquest jaciment. Per altra part, cal continuar adequant el jaciment per a visites
comentades. Com hem mencionat, és una tasca compartida entre totes les administracions implicades que
ha de facilitar l’accés de la ciutadania al coneixement directe d’un enclavament arqueològic únic i singular
que ajuda a comprendre com i qui va habitar el nostre país fa milers d’anys.
APL XXXIII, 2020

[page-n-15]
Noves investigacions al jaciment paleolític de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro (Cullera)

25

6. VALORACIONS FINALS
L’obtenció de les primeres dades estratigràfiques, radiocarbòniques i arqueològiques de les campanyes
de 2018 i 2019 han de permetre contextualitzar les restes paleobotàniques, arqueozoològiques, etc, de les
excavacions realitzades al segle XX. Un balanç preliminar dels resultats planteja algunes valoracions que
cal considerar també com a perspectives.
- Les 13 campanyes d’excavació (1968 -1984) han afectat una part substancial del jaciment –un primer
càlcul podria estar per damunt del 50%– i només una neteja general, de tota la base de la cresta calcària, la
retirada dels grans blocs i de la vegetació arbustiva, permetria avaluar ajustadament la seua extensió, i estat
de conservació.
- Els estudis dels materials de les excavacions de 1968-84, limitats en gran mesura a les quadrícules
tangents a les noves intervencions, haurien d’aportar una informació rellevant sobre la seqüència
cronoestratigràfica i arqueològica.
- Els grans enfonsaments semblen segellar i conservar les successives ocupacions, afectant de manera
decisiva l’espai habitat. És raonable pensar que bona part de la dinàmica del reblit sedimentari es va veure
molt afectada per aquests enfonsaments.
- Pel que fa a les noves campanyes, el sondeig anomenat Closquer, localitzat al Sector N, ha confirmat
la seua edat històrica, possiblement recent. Algunes consideracions sobre la seua relació amb materials de
l’Edat del Bronze no queden contrastades a partir dels nostres resultats.
- Encara no és possible establir una correlació dins del Sector A entre TSS i TFE. La interpretació de
tots dos talls és preliminar, per les circumstàncies ja assenyalades. No obstant això, creiem que és factible
obtindre una columna estratigràfica que acompanye la successió dels morfotipus bàsics i que pot servir de
guia a l’hora d’identificar les diferents ocupacions.
- Les campanyes de 2018-19 han aportat noves dades (estudis microsedimentològics, datacions
radiocarbòniques i estudis de tecnologia lítica d’O4 (al TFE) que permeten valorar les ocupacions
presolutrianes des de noves bases, sense arribar a solucionar completament la qüestió de la seqüència
premagdaleniana.
- Segons les dades publicades i en estudi, l’existència d’ocupacions presolutrianes és un element a
afegir a una seqüència que caldrà contextualitzar en les línies de discussió actuals del Paleolític de la regió
mediterrània ibèrica.
- Les comarques centrals valencianes acullen un dels nuclis de jaciments del Paleolític de referència de
tot l’estat, i particularment del vessant mediterrani. Per la seua situació, accessos i entorn socioeconòmic,
l’HC-VF és un jaciment amb unes possibilitats de visita i museïtzació destacades.
Finalment, els estudis geoarqueològics, paleogeogràfics, cronològics, bioarqueològics i arqueològics
lligats a l’HC-VF formen part de projectes d’investigació més amples que abasten problemàtiques generals.
En aquest projecte participa personal investigador de la Universitat de València, Museu de Prehistòria,
UNED-Madrid , Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, IGME, a més de col·laboracions de diferents
laboratoris i altres institucions.
AGRAÏMENTS
A Helena Bonet i M.ª Jesús de Pedro, del Museu de Prehistòria de València, pel seu recolzament al projecte des de
les fases més primerenques. Amb Marc Tiffagom vàrem iniciar un llarg procés per a la recuperació d’un jaciment que
també compta amb el recolzament de l’Ajuntament de Cullera. Aquest treball forma part del Projecte AICO 2020/97 de
la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

APL XXXIII, 2020

[page-n-16]
26

B. Soler, C. Verdasco, M. Vadillo, C. Miret, M.ª L. Centelles y J. E. Aura

BIBLIOGRAFIA
APARICIO, J. (1980): “El yacimiento paleolítico del Faro (Cullera)”. Primer Congreso de Historia del País Valenciano
(14 al 18 de abril de 1971). Vol. 2, València, p. 143-155.
APARICIO, J. (1977a): Las raíces de Cullera : prehistoria y protohistoria : El Museo Arqueológico. Serie arqueológica. Departamento de Historia Antigua, Universidad de Valencia.
APARICIO, J. (1977b): La Cueva del Volcán del Faro : (Cullera, Valencia): nota informativa con motivo del cincuenta
aniversario de la Fundación del Servicio de Investigación Prehistórica. Diputació Provincial de València.
APARICIO, J. (2003): El paleomesolítico valenciano. Cova del Volcán del Faro (Cullera): memoria de excavaciones e
inventario del material. Serie arqueológica/Real Academia de Cultura Valenciana, 15. 2 Vol.
APARICIO, J. i MARTÍNEZ SANSÓ, J. (1995): “Orígenes de Cullera”. Serie histórica, 14, p. 95-142.
AURA, J. E. (1988): La Cova del Parpalló y el Magdaleniense de facies ibérica o mediterráneo. Propuesta de sistematización de su cultura material: industria lítica y ósea. Universitat de València.
AURA, J. E. (1995): El Magdaleniense mediterráneo: la Cova del Parpalló (Gandía, Valencia). Servicio de
Investigación Prehistórica, Diputación Provincial de Valencia (Trabajos Varios del SIP, 91), València.
AURA, J. E. (2019): “Áreas litorales y recursos marinos durante el Paleolítico-Mesolítico de la región mediterránea
ibérica. Sesgos y evidencias”. En A. Sanchis i J. L. Pascual (eds.): Recursos marins en el passat. IV Jornades d’arqueozoologia, p.15-45. València.
AURA, J. E. i TIFFAGOM, M. (2010): Projecte per a l’avaluació de l’estat actual del jaciment i la seua potencialitat.
Manuscrit en el Museu de Prehistòria, SIP, València.
AURA, J. E.; VADILLO, M.; MIRET, C.; VERDASCO, C.; JIMÉNEZ, F.; JORDÁ PARDO, J. i SOLER, B. (en premsa): “Cova de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro (Cullera, Ribera Baixa, País Valenciano). Data for the discussion of
pre-Solutrean occupations”.
BRONK RAMSEY, C. (2017): “Methods for summarizing radiocarbon datasets”. Radiocarbon, 59, p.1809-1833.
CASABÓ, J. (2005): Paleolítico superior final y Epipaleolítico en la Comunidad Valenciana. Museu Arqueològic
d’Alacant, Serie Mayor, Alacant.
CEBRIÁN GIMENO, R. (1959):” La sima del Volcán de Cullera”. Las Provincias, 29 de mayo de 1959. València.
CUERDA, J. i GASULL, L. (1971): “Cova el Volcán del Faro de Cullera: fauna malacológica”. Manuscrit en el Museu
de Prehistòria, SIP, València.
DAVIDSON, I. (1972a): “The animal economy of La Cueva del Volcán del Faro, Cullera, Valencia, Spain”. En
Transactions of Cave Research Group of Great Britain, 14, núm. 1, p.23- 32. Leicester.
DAVIDSON, I. (1972b): “The fauna from la Cueva del Volcán del Faro (Cullera, Valencia). A preliminary discussion”.
Archivo de Prehistoria Levantina, XIII, p. 7-21.
DAVIDSON, I. (1980): Late Palaeolithic Economy in Eastern Spain. Ph. D. Selwyn College, Cambridge.
DAVIDSON, I. (1989): La economía del final del Paleolítico en la España Oriental. Servicio de Investigación
Prehistórica, Diputación Provincial de Valencia (Trabajos Varios del SIP, 85), València.
DONAT, J. (1960): Catálogo de simas y cavernas de la provincia de Valencia, pág. 34. València.
DONAT, J. (1967): “Catálogo espeleológico de la provincia de Valencia”. En Memorias del Instituto Geológico y
Minero de España, vol. LXVII, p. 57-58. Madrid.
EASTHAM, A. (1973): “Birds from Cueva del Volcán del faro”. Manuscrit inèdit (18-VIII-1973). Museu de Prehistòria,
SIP. València [Citat por I. Davidson (1989)].
FLETCHER, D. i APARICIO, J. (1969a): “Noticia de las excavaciones efectuadas en la Cueva del Volcán del Faro
(Cullera, Valencia)”. Archivo de Prehistoria Levantina, XII, p. 8-18.
FLETCHER, D. i APARICIO, J. (1969b): “Bastón de mando procedente de Cullera (Valencia, España)”. Quartär, 20,
p. 189-193.
FLETCHER, D. i APARICIO, J. (1970): “Cueva paleolítica de El Volcán del Faro (Cullera, Valencia)”. Crónica del XI
Congreso Nacional de Arqueología (Mérida, 1968), p. 175-183. Zaragoza.
FORTEA, F.J. (1973): Los complejos microlaminares y geométricos de Epipaleolítico mediterráneo español. Memoria
del Seminario de Prehistoria y Arqueología 4, Universidad de Salamanca, Salamanca.
INIZIAN, M.-L.; REDURON, M.; ROCHE, H. i TIXIER, J. (1995): Préhistoire de la pierre taillée 4 - Technologie de
la pierre taillée. CNRS-Université Paris 10. Meudon-Nanterre.
JORDÁ, F. (1949): “Secuencia estratigráfica del Paleolítico levantino”. Crónica del IV Congreso Arqueológico del
Sudeste Español (Elche, 1948), p. 104-110, Publicaciones de la Junta Municipal de Arqueología y del Museo de
Cartagena, Cartagena.
APL XXXIII, 2020

[page-n-17]
Noves investigacions al jaciment paleolític de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro (Cullera)

27

LABOR SIP (1970): La labor del S. l. P. y su Museo en el pasado año 1968. Diputación Provincial de Valencia, p.
78- 80, València.
LABOR SIP (1971): La labor del S. l. P. y su Museo en el pasado año 1969. Diputación Provincial de Valencia, p. 89,
València.
LABOR SIP (1972): La labor del S. l. P. y su Museo en el pasado año 1970, Diputación Provincial de Valencia, p.
112-114, València.
MATEU, J.F.(1980): “El llano de inundación del Xúquer (País Valenciano): geometría, repercusiones morfológicas y
paisajísticas”. Saitabi, 30, p. 163-183.
MONRAVAL, M i SOLER, B. (2004): Informe sobre la situació actual del jaciment arqueològic de la Cova del Volcán
del Faro (Cullera). Inèdit.
OLIVERT, L. (1923): “El huerto de Cortés. Santa Marta y el Faro”. Sucrona, II, 38, p. 1-3.
PELEGRIN, J. (2000): “Les techniques de débitage laminaire au Tardiglaciaire: critères de diagnose et quelques réflexions”. En B. Valentin, P. Bodu, M. Christensen (dirs.): L’Europe Centrale et septentrionale au Tardiglaciaire,
Table-ronde de Nemours, 13-16 mai 1997, Mémoires de Préhistoire d’Ile de France, p. 73-86.
PERICOT, L. (1968): “Importante yacimiento arqueológico del Paleolítico en Cullera: Está situado en las cavernas de
El Volcán del Faro”. Levante, 8 de diciembre. València.
PERLÈS, C., (1991): “Économie de la matière première et économie du débitage: deux conceptions opposées?”. En XI
Rencontres Internationales, d’Archéologie et d’Historie d’Antibes. 25 ans d’études technologiques en préhistoire.
Actes des rencontres, 1990, p. 35-45. Éditions APDCA, Juan-les-Pins.
REIMER, P. J.; BARD, E.; BAYLISS, A.; BECK, J. W.; BLACKWELL, P. G.; BRONK, M.; GROOTES, P. M.;
GUILDERSON, T. P.; HAFLIDASON, H.; HAJDAS HATTE, C.; HEATON, T. J.; HOFFMAN, D. L.; HOGG, A.
G.; HUGHHEN, K. A.; KAISER, J. F.; KROMER, B.; MANNING, S. W.; NIU, M.; REIMER, R. W.; RICHARDS,
D. A.; SCOTT, E. M.; SOUTHON, J. R.; STAFF, R. A.; TURNEY, C. S. M. i VAN DER PLICHT, J. (2013): “IntCal
13 and Marine 13 radiocarbon age calibration curves 50,000 years cal BP”. Radiocarbon, 55, p. 1869-1887.
ROSSELLÓ, V. (1969): El litoral valencià I. El medi físic. L’Estel (Serie taronja). València.
SOLER, B.; TIFFAGOM, M. i AURA, J. E. (2013): “La Cova del Volcán del Faro (Cullera): més preguntes que
respostes. Primeres dades sobre els elements ornamentals”. En A. Sanchis i J. L. Pascual (coords.): Animals i
arqueologia hui. València, p. 159-180.
SONNEVILLE-BORDES, D. i PERROT, J. (1954): “Lexique typologique du Paléolithique supérieur. Outillage
lithique I, grattoirs, II, outils solutréens”. Bulletin de la Société Préhistorique Française, 51 (7-8), p. 327-335.
SONNEVILLE-BORDES, D. i PERROT, J. (1955): “Lexique typologique du Paléolithique supérieur. Outillage
lithique III, outils composites-perçoirs”. Bulletin de la Société Préhistorique Française, 52 (1-2), p. 76-80.
SONNEVILLE-BORDES, D. i PERROT, J. (1956a): “Lexique typologique du Paléolithique supérieur. Outillage
lithique IV, burins”. Bulletin de la Société Préhistorique Française, 53 (7-8), p. 408-413.
SONNEVILLE-BORDES, D. i PERROT, J. (1956b): “Lexique typologique du Paléolithique supérieur. Outillage
lithique (suite et fin)”. Bulletin de la Société Préhistorique Française, 53 (7-8), p. 547-559.

APL XXXIII, 2020

[page-n-18]
[page-n-19]