Un vas ple d'històries
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
2017
, ISBN 978-84-7795-797-3 , 32 p. p.
[page-n-1]
[page-n-2]
[page-n-3]
La ciutat ibèrica d’Edeta dominava un ampli territori on vivien camperols,
artesans, comerciants i, especialment, dames i cavallers.
Primavera
del 190 aC
Els dies assenyalats celebraven
cerimònies i festivitats amb
processons, banquets, danses i
desfilades de guerrers.
Per a deixar constància
d’aquestes activitats, les famílies dirigents encarregaven als
artesans recipients pintats amb
escenes que actuaven com a
símbols del seu poder.
3
[page-n-4]
Iltirbitu i Edecon van al taller del
terrisser, on treballa la pintora
Arkibes, a fer-li un encàrrec.
La pintora Arkibes
és una de les més
reconegudes de
l’Edetània.
4
[page-n-5]
5
[page-n-6]
En el torn, les mans expertes
del terrisser donen forma als
recipients.
6
[page-n-7]
Mentrestant, Arkibes
pinta l’escena que Edecon
li ha encarregat.
El terrisser ha
d’estar molt atent
a la temperatura
del forn, un mal
càlcul podria fer
malbé tota la feina.
7
[page-n-8]
Estiu
del 190 aC
Avui és el dia
més llarg de l’any.
Edecon i les famílies més importants
d’Edeta celebraran
aquesta festivitat
amb un ritual en
l’espai sagrat de la
ciutat.
8
[page-n-9]
9
[page-n-10]
El nou vas encarregat per Edecon és el protagonista. L’escena
pintada mostra les habilitats dels
guerrers amb les armes i el domini
dels cavalls. Les famílies més
destacades de la ciutat, reunides
en el banquet cerimonial, beuen
per elogiar la qualitat artística de
la peça i agrair a les divinitats la
prosperitat de la ciutat.
10
[page-n-11]
11
[page-n-12]
Amb la llum del
crepuscle ixen al pati
portant la vaixella a
les mans.
12
[page-n-13]
En acabar la
cerimònia,
tots els recipients utilitzats
s’ofereixen als
déus llançant-los
al pou sagrat,
que és la porta
d’entrada al món
dels esperits de
la terra.
13
[page-n-14]
Estiu del 50 dC
Cap senyal dels déus va advertir Edecon del destí que havia de
córrer la seua ciutat, ni mai haguera imaginat que la memòria
del seu llinatge poguera acabar en l’oblit.
¡Però espereu,
que la història
no acaba ací!
14
[page-n-15]
Estiu de 1934
Durant l’estiu de 1934, els arqueòlegs del Museu de
Prehistòria trobaren, dins d’un pou, una gran quantitat
de fragments de ceràmica decorada amb figures.
¿T’imagines de quins recipients eren?
¡Mire, mire!
15
[page-n-16]
Tardor de 1934
Al Museu de Prehistòria, els restauradors van unir els fragments i al final
van aconseguir reconstruir els vasos
d’Edecon i d’Iltirbitu.
16
[page-n-17]
[page-n-18]
¡¡De nou estem junts!!
[page-n-19]
[page-n-20]
Tardor de 1995
Els vasos decorats del Tossal de Sant Miquel formen part
d’una de les col·leccions més destacades de l’arqueologia
valenciana.
L’estudi de les seues imatges ens aporta informació molt
valuosa sobre la societat ibera, que podreu consultar en les
nombroses publicacions que trobareu a la web del museu:
www.museuprehistoriavalencia.es
19
[page-n-21]
Tardor de 2017
¡Uf! ¿Falta
molt?
No, estem molt
a prop.
Ja hem
arribat.
Les
entrades.
20
[page-n-22]
¿Què et
sembla?
Finalment, gràcies a la investigació de les restes arqueològiques, els habitants de l’antiga
Edeta no van acabar en l’oblit.
21
[page-n-23]
[page-n-24]
[page-n-25]
UN VAS PLE
D’HISTÒRIES
LES ACTIVITATS DE LES ELITS IBÈRIQUES
Et proposem un joc que, a partir del Vas dels Guerrers,
posarà a prova la teua observació.
Tens sis opcions que et guiaran en el teu recorregut
per les sales del museu dedicades a la Cultura Ibèrica.
Si saps seguir les pistes que et donen els objectes arqueològics, descobriràs a què es dedicaven les persones que tenien poder en aquella època.
[page-n-26]
¿Com jugar?
1. Busca el Vas dels guerrers (2a planta, Sala VI).
2. Observa’l atentament.
3. En aquest dibuix està representada tota l’escena. Fixa´t en els elements destacats.
4. Si vols saber què són, busca’ls en les pàgines següents.
5. Seguint les pistes de cada pàgina, trobaràs altres objectes arqueològics que ens
informen sobre les activitats de les elits ibèriques.
[page-n-27]
NOTA
Tots els elements destacats apareixen també en el còmic, intenta
trobar-los.
[page-n-28]
CAMPANETA
Les campanetes són elements musicals
que, a més de decorar, tenien un caràcter
protector.
Com es veu en el Vas dels Guerrers, es
penjaven en el coll dels cavalls tal volta per
a marcar el ritme del seu pas.
En ocasions, també apareixen en aixovars
de tombes infantils, com els del Castellet de
Bernabé (Llíria), de la Sala V.
1.Busca aquest objecte en la Sala III del Museu i, quan el trobes, completa´n la informació.
Jaciment:.........................................................
4 cm
Material:.............................................................
Objecte:...........................................................
Cronologia:
S. IV a C
2.Observa aquestos objectes que també estan en la vitrina i uneix amb una línia quins portarien els
cavalls i quins els guerrers. Si necessites més informació, llig el text “Les elits guerreres: els cavallers”.
GUERRER
CAVALL
LES ELITS GUERRERES: ELS CAVALLERS
Els cavalls en el món ibèric eren animals de prestigi
i, per tant, propietat exclusiva de les classes més
acabalades.
Com a possessions valuoses, solien adornar-se
amb campanetes i altres elements en el cap, que
serien els símbols distintius dels seus propietaris.
Els genets dirigien el moviment dels cavalls amb les
brides i els esperons, peces metàl·liques apuntades
que portaven en les seues botes.
ESPERONS
BRIDA
[page-n-29]
FLORS
Les flors es relacionarien amb el cicle
de la vida i el renaixement després de
la mort.
En el Vas dels Guerrers apareixen
com a elements decoratius per omplir
els espais buits, mentre que en l’urna
funerària de la Sala V acompanyen a
un valerós guerrer.
1.Busca aquest recipient en la Sala V del Museu
i, quan el trobes, completa´n la informació.
Jaciment:.............................................................
Material:...............................................................
16 cm
Objecte:...............................................................
Cronologia:..........................................................
2.Dibuixa l’element que falta en la imatge.
3.¿Què creus que és?
Corona
Flor
4.¿Amb quin ésser lluita el guerrer? Unicorni
Esfinx
Minotaure
Sirena
ÉSSERS D’UN ALTRE MÓN: LES GESTES HEROIQUES
Les elits iberes reafirmen el seu poder a través de mites i històries heroiques. Cap al segle II aC
prenen forma en les ceràmiques pintades on els personatges es representen envoltats d’éssers
fantàstics o enfrontant-se a ells. Les escenes de lluita entre l´heroi i el monstre, com en el cas de
l’esfinx, associada al món funerari, simbolitzarien el triomf de la vida sobre la mort.
[page-n-30]
FALCATA
És una espasa de ferro de fulla corba,
amb fil sols en un costat i extrem
punxant. La forma de l’empunyadura
sol representar el cap d’animals simbòlics com cavalls i aus.
Algunes falcates, probablement de
personatges destacats, estaven decorades amb incrustacions de plata,
com la trobada en la zona de Sagunt i
que podràs veure en la Sala VII.
1.Busca aquest objecte en la Sala V del Museu i, quan el trobes, completa´n la informació
Jaciment:...............................................................
Material:................................................................
56,3 cm
Objecte:................................................................
Cronologia:..........................................................
2.En la vitrina hi ha dos tipus d’espases, ¿en què es diferencien?
Una és de ferro i l’altra no
Una té la fulla recta i l’altra no
Una té el dibuix d’un llop i l’altra no
EN BUSCA DEL PODER I LA GLÒRIA: LA LLUITA
LA PANÒPLIA O ARMAMENT
Els guerrers eren un grup rellevant en la societat ibérica, però no formaven exèrcits organitzats.
El combat, que normalment era cos a cos, tenia com
a finalitat aconseguir honor i fama, com també obtenir
botins de guerra.
Els textos antics parlen d’ibers enrolats com a mercenaris en els exèrcits grecs, cartaginesos i romans,
possiblement per la seua habilitat en la lluita.
DEFENSA:
Casc
Pectoral
Cinturó
Escut
Gamberes
ATAC:
Llança
Falcata
Punyal
[page-n-31]
SABATER
Aquestes línies creuades són decoracions amb un significat incert, que en
alguns casos s’han interpretat com a
símbols del poder.
Solen aparéixer en les decoracions ceràmiques associades a les elits, com en el
Vas dels Guerrers, o com element distintiu d’alguns personatges, com en el càlat
de la dansa de la Sala VI.
1.Busca aquest recipient en la Sala VI del Museu i, quan el trobes, completa´n la informació.
Jaciment:................................................................
Material:..................................................................
14 cm
Objecte:...................................................................
Cronologia..............................................................
2.En el recipient s’ha pintat una desfilada,¿veus on està el signe del sabater?¿Qui el porta?
Dona
Home
3.¿Quina posició ocupa el personatge en la desfilada?
4.¿Què fan els dos personatges que encapçalen la desfilada?
SEGUIR EL RITME:
LA MÚSICA En època ibèrica es van utilitzar diferents tipus d’instruments de vent, corda i percussió per a
acompanyar celebracions col·lectives com ara festivitats religioses, funerals, matrimonis, lluites i
victòries guerreres.
En aquestos esdeveniments, la música donava solemnitat, marcava el ritme, infonia ànim als
guerrers i, sobretot pel que fa als instruments de percussió, adquiria caràcter màgic i protector.
VENT
Flauta doble
Tuba
CORDA
PERCUSSIÓ
Lira
Campana
Címbals i
cròtals
[page-n-32]
ESCUT
L’escut és un arma defensiva que protegeix els guerrers dels atacs dels enemics.
En el Vas dels Guerrers, els infants porten llances, falcates i un gran escut oval.
En representacions més antigues l’escut
és redó, com en el Guerrer de Moixent
que podràs veure en la Sala III.
1.Busca aquest objecte en la Sala VI del Museu i, quan el trobes, completa´n la informació.
Jaciment:................................................................
Material:..................................................................
44,5 cm
Objecte:..................................................................
Cronologia:
s.III a C
2.¿Imagines on estaria aquesta peça en el dibuix del Vas dels Guerrers?
3.En les excavacions arqueològiques no es troba la part frontal de l’escut,¿per què?
Perquè era de cartó
Perquè era de fusta i cuir
Perquè era invisible
UNA MOSTRA DE PODER: LES DESFILADES GUERRERES
Les desfilades militars i cavalcades festives serien esdeveniments habituals entre les elits guerreres
d’època ibèrica. Servirien per a manifestar el seu poder i celebrar victòries i rituals. En elles, els infants
exhibien el domini de les armes i els genets mostraven la seua habilitat en la muntada dels cavalls.
El més probable és que anaren acompanyades de música per a marcar el ritme i donar solemnitat a la
marxa.
[page-n-33]
FULLA D’HEDRA
Les fulles d’hedra apareixen en moltes
decoracions ceràmiques. Per la vivacitat
d´ aquesta planta s’han interpretat com a
símbols de la immortalitat.
En el Vas dels Guerrers és un element
decoratiu que ompli els espais buits
entre figures. En altres ceràmiques forma
part de sanefes vegetals, com en l’urna
dentada de la Sala VII.
1.Busca aquest recipient en la Sala VII del Museu i, quan el trobes, completa´n la informació.
Jaciment:................................................................
23,3 cm
Material:..................................................................
Objecte:..................................................................
Cronologia:
s.III a C
2.¿Veus la fulla d’hedra? Està formant part d’una sanefa que representa…
el creixement d’una flor
una filera de formigues
3.Aquest recipient amb tapadora s’anomena “urna dentada”, ¿per què creus que es diu així?
4.Fixa’t en els signes de la tapadora, ¿què són ?
LA FORMA DELS SONS PERDUTS: L´ESCRIPTURA IBÈRICA
L’escriptura és un dels elements distintius d’època ibèrica, que només coneixeria una minoria dirigent. Els
textos s’escrivien, principalment, sobre làmines de plom, però també sobre recipients de ceràmica i objectes
d’os, pedra i metall. Es pensa que el seu contingut estaria relacionat amb els intercanvis comercials, el món
funerari i religiós o la narració d’històries i mites.
L’origen de l’escriptura ibèrica es remunta al segle VI aC i perdurarà fins a la romanització, moment en què
progressivament serà substituïda pel llatí.
Si bé en l’actualitat s’han pogut identificar alguns noms propis, topònims, verbs i numerals, encara no s’han
pogut traduir els textos.
[page-n-34]
Un vas ple d’històries
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Directora
Helena Bonet Rosado
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
Projecte didàctic
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
Neus Lloret Lloret
Il·lustracions i disseny gràfic
Gerard Miquel Roselló
Revisió continguts
Helena Bonet Rosado
Jaime Vives-Ferrándiz Sánchez
Imatges
Arxiu SIP
Traducció i correcció al valencià
Unitat de Normalització Lingüística
Diputació de València
Agraïments
Eva Ferraz García
Joaquín Abarca Pérez
Impressió
La gràfica comunicación S.L.
Edició
Museu de Prehistòria de València
Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
© Del text: les autores
© De les il·lustracions i imatges: els autors
© De l’edició: Diputació de València - Museu de Prehistòria de València, 2017
Depòsit Legal:
ISBN:
Aquest material didàctic ha estat publicat dins del
projecte expositiu L’enigma del Vas. Obra mestra de
l’art ibèric que es va inaugurar al mes de novembre
de 2017, i que ha format part de la sèrie d’exposicions
Tresors del Museu de Prehistòria.
[page-n-35]
[page-n-36]
[page-n-37]
[page-n-2]
[page-n-3]
La ciutat ibèrica d’Edeta dominava un ampli territori on vivien camperols,
artesans, comerciants i, especialment, dames i cavallers.
Primavera
del 190 aC
Els dies assenyalats celebraven
cerimònies i festivitats amb
processons, banquets, danses i
desfilades de guerrers.
Per a deixar constància
d’aquestes activitats, les famílies dirigents encarregaven als
artesans recipients pintats amb
escenes que actuaven com a
símbols del seu poder.
3
[page-n-4]
Iltirbitu i Edecon van al taller del
terrisser, on treballa la pintora
Arkibes, a fer-li un encàrrec.
La pintora Arkibes
és una de les més
reconegudes de
l’Edetània.
4
[page-n-5]
5
[page-n-6]
En el torn, les mans expertes
del terrisser donen forma als
recipients.
6
[page-n-7]
Mentrestant, Arkibes
pinta l’escena que Edecon
li ha encarregat.
El terrisser ha
d’estar molt atent
a la temperatura
del forn, un mal
càlcul podria fer
malbé tota la feina.
7
[page-n-8]
Estiu
del 190 aC
Avui és el dia
més llarg de l’any.
Edecon i les famílies més importants
d’Edeta celebraran
aquesta festivitat
amb un ritual en
l’espai sagrat de la
ciutat.
8
[page-n-9]
9
[page-n-10]
El nou vas encarregat per Edecon és el protagonista. L’escena
pintada mostra les habilitats dels
guerrers amb les armes i el domini
dels cavalls. Les famílies més
destacades de la ciutat, reunides
en el banquet cerimonial, beuen
per elogiar la qualitat artística de
la peça i agrair a les divinitats la
prosperitat de la ciutat.
10
[page-n-11]
11
[page-n-12]
Amb la llum del
crepuscle ixen al pati
portant la vaixella a
les mans.
12
[page-n-13]
En acabar la
cerimònia,
tots els recipients utilitzats
s’ofereixen als
déus llançant-los
al pou sagrat,
que és la porta
d’entrada al món
dels esperits de
la terra.
13
[page-n-14]
Estiu del 50 dC
Cap senyal dels déus va advertir Edecon del destí que havia de
córrer la seua ciutat, ni mai haguera imaginat que la memòria
del seu llinatge poguera acabar en l’oblit.
¡Però espereu,
que la història
no acaba ací!
14
[page-n-15]
Estiu de 1934
Durant l’estiu de 1934, els arqueòlegs del Museu de
Prehistòria trobaren, dins d’un pou, una gran quantitat
de fragments de ceràmica decorada amb figures.
¿T’imagines de quins recipients eren?
¡Mire, mire!
15
[page-n-16]
Tardor de 1934
Al Museu de Prehistòria, els restauradors van unir els fragments i al final
van aconseguir reconstruir els vasos
d’Edecon i d’Iltirbitu.
16
[page-n-17]
[page-n-18]
¡¡De nou estem junts!!
[page-n-19]
[page-n-20]
Tardor de 1995
Els vasos decorats del Tossal de Sant Miquel formen part
d’una de les col·leccions més destacades de l’arqueologia
valenciana.
L’estudi de les seues imatges ens aporta informació molt
valuosa sobre la societat ibera, que podreu consultar en les
nombroses publicacions que trobareu a la web del museu:
www.museuprehistoriavalencia.es
19
[page-n-21]
Tardor de 2017
¡Uf! ¿Falta
molt?
No, estem molt
a prop.
Ja hem
arribat.
Les
entrades.
20
[page-n-22]
¿Què et
sembla?
Finalment, gràcies a la investigació de les restes arqueològiques, els habitants de l’antiga
Edeta no van acabar en l’oblit.
21
[page-n-23]
[page-n-24]
[page-n-25]
UN VAS PLE
D’HISTÒRIES
LES ACTIVITATS DE LES ELITS IBÈRIQUES
Et proposem un joc que, a partir del Vas dels Guerrers,
posarà a prova la teua observació.
Tens sis opcions que et guiaran en el teu recorregut
per les sales del museu dedicades a la Cultura Ibèrica.
Si saps seguir les pistes que et donen els objectes arqueològics, descobriràs a què es dedicaven les persones que tenien poder en aquella època.
[page-n-26]
¿Com jugar?
1. Busca el Vas dels guerrers (2a planta, Sala VI).
2. Observa’l atentament.
3. En aquest dibuix està representada tota l’escena. Fixa´t en els elements destacats.
4. Si vols saber què són, busca’ls en les pàgines següents.
5. Seguint les pistes de cada pàgina, trobaràs altres objectes arqueològics que ens
informen sobre les activitats de les elits ibèriques.
[page-n-27]
NOTA
Tots els elements destacats apareixen també en el còmic, intenta
trobar-los.
[page-n-28]
CAMPANETA
Les campanetes són elements musicals
que, a més de decorar, tenien un caràcter
protector.
Com es veu en el Vas dels Guerrers, es
penjaven en el coll dels cavalls tal volta per
a marcar el ritme del seu pas.
En ocasions, també apareixen en aixovars
de tombes infantils, com els del Castellet de
Bernabé (Llíria), de la Sala V.
1.Busca aquest objecte en la Sala III del Museu i, quan el trobes, completa´n la informació.
Jaciment:.........................................................
4 cm
Material:.............................................................
Objecte:...........................................................
Cronologia:
S. IV a C
2.Observa aquestos objectes que també estan en la vitrina i uneix amb una línia quins portarien els
cavalls i quins els guerrers. Si necessites més informació, llig el text “Les elits guerreres: els cavallers”.
GUERRER
CAVALL
LES ELITS GUERRERES: ELS CAVALLERS
Els cavalls en el món ibèric eren animals de prestigi
i, per tant, propietat exclusiva de les classes més
acabalades.
Com a possessions valuoses, solien adornar-se
amb campanetes i altres elements en el cap, que
serien els símbols distintius dels seus propietaris.
Els genets dirigien el moviment dels cavalls amb les
brides i els esperons, peces metàl·liques apuntades
que portaven en les seues botes.
ESPERONS
BRIDA
[page-n-29]
FLORS
Les flors es relacionarien amb el cicle
de la vida i el renaixement després de
la mort.
En el Vas dels Guerrers apareixen
com a elements decoratius per omplir
els espais buits, mentre que en l’urna
funerària de la Sala V acompanyen a
un valerós guerrer.
1.Busca aquest recipient en la Sala V del Museu
i, quan el trobes, completa´n la informació.
Jaciment:.............................................................
Material:...............................................................
16 cm
Objecte:...............................................................
Cronologia:..........................................................
2.Dibuixa l’element que falta en la imatge.
3.¿Què creus que és?
Corona
Flor
4.¿Amb quin ésser lluita el guerrer? Unicorni
Esfinx
Minotaure
Sirena
ÉSSERS D’UN ALTRE MÓN: LES GESTES HEROIQUES
Les elits iberes reafirmen el seu poder a través de mites i històries heroiques. Cap al segle II aC
prenen forma en les ceràmiques pintades on els personatges es representen envoltats d’éssers
fantàstics o enfrontant-se a ells. Les escenes de lluita entre l´heroi i el monstre, com en el cas de
l’esfinx, associada al món funerari, simbolitzarien el triomf de la vida sobre la mort.
[page-n-30]
FALCATA
És una espasa de ferro de fulla corba,
amb fil sols en un costat i extrem
punxant. La forma de l’empunyadura
sol representar el cap d’animals simbòlics com cavalls i aus.
Algunes falcates, probablement de
personatges destacats, estaven decorades amb incrustacions de plata,
com la trobada en la zona de Sagunt i
que podràs veure en la Sala VII.
1.Busca aquest objecte en la Sala V del Museu i, quan el trobes, completa´n la informació
Jaciment:...............................................................
Material:................................................................
56,3 cm
Objecte:................................................................
Cronologia:..........................................................
2.En la vitrina hi ha dos tipus d’espases, ¿en què es diferencien?
Una és de ferro i l’altra no
Una té la fulla recta i l’altra no
Una té el dibuix d’un llop i l’altra no
EN BUSCA DEL PODER I LA GLÒRIA: LA LLUITA
LA PANÒPLIA O ARMAMENT
Els guerrers eren un grup rellevant en la societat ibérica, però no formaven exèrcits organitzats.
El combat, que normalment era cos a cos, tenia com
a finalitat aconseguir honor i fama, com també obtenir
botins de guerra.
Els textos antics parlen d’ibers enrolats com a mercenaris en els exèrcits grecs, cartaginesos i romans,
possiblement per la seua habilitat en la lluita.
DEFENSA:
Casc
Pectoral
Cinturó
Escut
Gamberes
ATAC:
Llança
Falcata
Punyal
[page-n-31]
SABATER
Aquestes línies creuades són decoracions amb un significat incert, que en
alguns casos s’han interpretat com a
símbols del poder.
Solen aparéixer en les decoracions ceràmiques associades a les elits, com en el
Vas dels Guerrers, o com element distintiu d’alguns personatges, com en el càlat
de la dansa de la Sala VI.
1.Busca aquest recipient en la Sala VI del Museu i, quan el trobes, completa´n la informació.
Jaciment:................................................................
Material:..................................................................
14 cm
Objecte:...................................................................
Cronologia..............................................................
2.En el recipient s’ha pintat una desfilada,¿veus on està el signe del sabater?¿Qui el porta?
Dona
Home
3.¿Quina posició ocupa el personatge en la desfilada?
4.¿Què fan els dos personatges que encapçalen la desfilada?
SEGUIR EL RITME:
LA MÚSICA En època ibèrica es van utilitzar diferents tipus d’instruments de vent, corda i percussió per a
acompanyar celebracions col·lectives com ara festivitats religioses, funerals, matrimonis, lluites i
victòries guerreres.
En aquestos esdeveniments, la música donava solemnitat, marcava el ritme, infonia ànim als
guerrers i, sobretot pel que fa als instruments de percussió, adquiria caràcter màgic i protector.
VENT
Flauta doble
Tuba
CORDA
PERCUSSIÓ
Lira
Campana
Címbals i
cròtals
[page-n-32]
ESCUT
L’escut és un arma defensiva que protegeix els guerrers dels atacs dels enemics.
En el Vas dels Guerrers, els infants porten llances, falcates i un gran escut oval.
En representacions més antigues l’escut
és redó, com en el Guerrer de Moixent
que podràs veure en la Sala III.
1.Busca aquest objecte en la Sala VI del Museu i, quan el trobes, completa´n la informació.
Jaciment:................................................................
Material:..................................................................
44,5 cm
Objecte:..................................................................
Cronologia:
s.III a C
2.¿Imagines on estaria aquesta peça en el dibuix del Vas dels Guerrers?
3.En les excavacions arqueològiques no es troba la part frontal de l’escut,¿per què?
Perquè era de cartó
Perquè era de fusta i cuir
Perquè era invisible
UNA MOSTRA DE PODER: LES DESFILADES GUERRERES
Les desfilades militars i cavalcades festives serien esdeveniments habituals entre les elits guerreres
d’època ibèrica. Servirien per a manifestar el seu poder i celebrar victòries i rituals. En elles, els infants
exhibien el domini de les armes i els genets mostraven la seua habilitat en la muntada dels cavalls.
El més probable és que anaren acompanyades de música per a marcar el ritme i donar solemnitat a la
marxa.
[page-n-33]
FULLA D’HEDRA
Les fulles d’hedra apareixen en moltes
decoracions ceràmiques. Per la vivacitat
d´ aquesta planta s’han interpretat com a
símbols de la immortalitat.
En el Vas dels Guerrers és un element
decoratiu que ompli els espais buits
entre figures. En altres ceràmiques forma
part de sanefes vegetals, com en l’urna
dentada de la Sala VII.
1.Busca aquest recipient en la Sala VII del Museu i, quan el trobes, completa´n la informació.
Jaciment:................................................................
23,3 cm
Material:..................................................................
Objecte:..................................................................
Cronologia:
s.III a C
2.¿Veus la fulla d’hedra? Està formant part d’una sanefa que representa…
el creixement d’una flor
una filera de formigues
3.Aquest recipient amb tapadora s’anomena “urna dentada”, ¿per què creus que es diu així?
4.Fixa’t en els signes de la tapadora, ¿què són ?
LA FORMA DELS SONS PERDUTS: L´ESCRIPTURA IBÈRICA
L’escriptura és un dels elements distintius d’època ibèrica, que només coneixeria una minoria dirigent. Els
textos s’escrivien, principalment, sobre làmines de plom, però també sobre recipients de ceràmica i objectes
d’os, pedra i metall. Es pensa que el seu contingut estaria relacionat amb els intercanvis comercials, el món
funerari i religiós o la narració d’històries i mites.
L’origen de l’escriptura ibèrica es remunta al segle VI aC i perdurarà fins a la romanització, moment en què
progressivament serà substituïda pel llatí.
Si bé en l’actualitat s’han pogut identificar alguns noms propis, topònims, verbs i numerals, encara no s’han
pogut traduir els textos.
[page-n-34]
Un vas ple d’històries
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Directora
Helena Bonet Rosado
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
Projecte didàctic
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
Neus Lloret Lloret
Il·lustracions i disseny gràfic
Gerard Miquel Roselló
Revisió continguts
Helena Bonet Rosado
Jaime Vives-Ferrándiz Sánchez
Imatges
Arxiu SIP
Traducció i correcció al valencià
Unitat de Normalització Lingüística
Diputació de València
Agraïments
Eva Ferraz García
Joaquín Abarca Pérez
Impressió
La gràfica comunicación S.L.
Edició
Museu de Prehistòria de València
Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
© Del text: les autores
© De les il·lustracions i imatges: els autors
© De l’edició: Diputació de València - Museu de Prehistòria de València, 2017
Depòsit Legal:
ISBN:
Aquest material didàctic ha estat publicat dins del
projecte expositiu L’enigma del Vas. Obra mestra de
l’art ibèric que es va inaugurar al mes de novembre
de 2017, i que ha format part de la sèrie d’exposicions
Tresors del Museu de Prehistòria.
[page-n-35]
[page-n-36]
[page-n-37]