Art rupestre a la Terra d'Arnhem (Austràlia)

  • Sala d’exposicions temporals
    27-07-2022 - 29-01-2023

EXPOSICIÓN TEMPORAL SALA 1
Des del 27 de juliol fins al 29 de gener de 2023

Aquesta exposició ofereix al visitant un recorregut per una de les tradicions artístiques més longeves i continues de la història de la humanitat: l’art rupestre de la part occidental de la Terra d’Arnhem. Amb esta mostra es donarà a conèixer la riquesa i els múltiples nivells d’interpretació de l’art rupestre dels Aborígens australians, així com la seua relació amb la societat i amb la cultura Aborigen.

La part occidental de la Terra d’Arnhem conserva una de les tradicions rupestres pintades més longeves i contínues de la història de la humanitat. Amb aquesta exposició descobrirem la seua riquesa i complexitat, i la relació que té amb la tradició, el paisatge, la societat i la cultura Aborigen.
Aquesta tradició artística no només inclou imatges de gran bellesa, sinó que constitueix una pinacoteca singular a l’aire lliure que acull un arxiu visual extraordinari que arreplega l’evolució i la història d’aquestes poblacions, i els canvis mediambientals dels seus territoris. Els Aborígens defineixen l’art com una porta d’entrada a la cultura, utilitzada durant milers d’anys per a transmetre les seues tradicions i creences de generació en generació. En contextos seculars o públics, és un complement visual per a formar les noves generacions o il·lustrar històries als xiquets. En contextos sagrats, com en els ritus d’iniciació, s’utilitza per a un ensenyament més formal que només els iniciats tenen dret a rebre.
Per a les Aborígens, l’art rupestre és un relat visual del temps de la creació, encara que també inclou imatges quotidianes. Tant l’art com les creences i les pràctiques socioculturals que s’hi vinculen (cerimònies, danses, relats i cançons) es fonen sota el concepte de Djang, paraula local que es tradueix vagament en anglés com Dreaming (temps dels somnis). El Djang fa referència a les creences, els valors i els sistemes de coneixement que articulen la vida social d’aquests grups i que uneixen passat i present. Durant el passat ancestral, els primers pobladors o els avantpassats creadors, coneguts com Nayuhyunggi, van recórrer el territori i, al seu pas, van modelar el paisatge i van crear vida. Així mateix, van crear la població i també les llengües, les lleis i les pràctiques socioculturals i religioses. Quan van acabar la creació, aquests éssers no van desaparéixer, sinó que es van mimetitzar amb el paisatge sota la forma de roques, rius, arbres o, fins i tot, de pintures rupestres. Hui en dia, aquests llocs sagrats mantenen el poder i hi perviuen els esperits ancestrals. Els Aborígens han de protegir i mantindre aquests llocs a través de cerimònies, cançons, danses i també de l’art rupestre, per a conservar els poders i garantir la supervivència de tots els éssers vius.
Només a través de la comprensió total del Djang, que adquireixen de manera gradual durant tota la vida, es garanteix la supervivència dels grups humans.

Inés Domingo Sanz
Sally K May
>
Back to top