Publicaciones diversas
Per les sendes de la història: Ruta dels Ibers València
Jesús García Patón
2016
, ISBN 978-84-7795-749-2 , 92 p.
[page-n-1]
Llibre_val.pdf 1
26/02/2016 9:13:38
[page-n-2]
Llibre_val.pdf 2
26/02/2016 9:13:38
[page-n-3]
Per les sendes de la història
Ruta dels Ibers València
Jesús García Patón
Grup de Senderisme Suelas Desgastadas
Llibre_val.pdf 3
26/02/2016 9:13:39
[page-n-4]
GARCÍA PATÓN
910.4
GAR
sen
Jesús
Per les sendes de la història: Ruta dels Ibers
València / Jesús García Patón - València: Grup
de Senderisme Suelas Desgastadas, 2015.
90 pàgs.; 14,8 x 21 cms.
Títol: Per les sendes de la història: Ruta dels Ibers de València.
Col·lecció: Senderismo y algo más, número 4.
Any: 2015.
Texts i imatges: Grup de senderisme Suelas Desgastadas.
Figures de les pàgines de la 7 a la 9: Museu de Prehistòria de València.
Fotografies de les pàgines 14 i 15: Miguel Marco Escamilla, fotografia de la
pàgina 9: José María Bautista Rodríguez.
Maquetació: Jesús García Patón, Carlos Ferrer García i Aída M. Lleó Dols.
Revisió del text: Joaquín Abarca Pérez.
Traducció: Unitat de Normalització Lingüística.
Imprimeix: Impremta Provincial
ISBN: 978-84-7795-749-2
Depòsit Legal: V 299-2016
Foto portada: Castellar de Meca (Ayora). Juan Carlos Giménez Bixquert.
2
Llibre_val.pdf 4
26/02/2016 9:13:39
[page-n-5]
Índex
Introducció
4
Els ibers
6
La Ruta dels Ibers de València
8
Consells per al senderista
10
Les sendes d’aquesta guia
11
Ruta Cabanilles (Montcada)
14
Puntal dels Llops - Castell del Reial (Olocau)
22
Senda dels Tossals (Llíria)
32
PR-CV 258 ruta del Cavalló de l’Olivera (Llíria)
40
L’Empremta de l’Home (el Villar)
48
PR-CV 293 ruta Ibera (Camporrobles)
56
Los Villares - Vega de Caudete (Caudete de las Fuentes)
64
Castellar de Meca (Aiora)
72
La Bastida de les Alcusses (Moixent)
82
Agraïments
90
3
Llibre_val.pdf 5
26/02/2016 9:13:39
[page-n-6]
Introducció
Un dels nostres objectius principals de fer una ruta senderista és
enriquir el recorregut amb elements paisatgístics, culturals,
històrics, botànics, geològics..., d’aquesta manera, la Ruta dels
Ibers de València, proposada per la Diputació de València, amb
l’oferta de nou dels jaciments ibèrics més significatius de la província, ha servit de base per a l’elaboració d’aquesta guia.
La possibilitat de visitar el jaciment en el transcurs d’una ruta augmenta el contingut historicocultural d’aquest recorregut, alhora que
els nou emplaçaments ibèrics posats en valor adquireixen una difusió major i s’amplia la diversitat de destinataris a qui van dirigits, en
incloure-hi ara els amants del senderisme, modalitat esportiva en
continu increment d’aficionats.
En aquesta guia s’arrepleguen nou sendes, i cada una passa per
un dels jaciments que componen la Ruta dels Ibers de València.
Principalment s’han seguit les sendes homologades o les sendes
fetes per iniciativa municipal. Quan no hi havia una senda oficial,
s’ha elaborat un itinerari aprofitant la xarxa de sendes i camins
existents a la zona pròxima al jaciment.
Abans d’iniciar una ruta és convenient informar-nos sobre el jaciment, ja que molts disposen de recintes tancats i visites regulades.
També és recomanable informar-nos de les diferents jornades que
es fan una vegada a l’any en alguns dels jaciments, ja que és una
manera divertida d’acostar-nos a la cultura ibèrica a través d’espectacles, jocs, exposicions i xarrades. I per a completar el recorregut no estaria de més visitar el Museu de Prehistòria de València i els museus arqueològics que tenen alguns municipis de la
ruta.
4
Llibre_val.pdf 6
26/02/2016 9:13:39
[page-n-7]
Prepara la teua ruta amb antelació i tin en compte les condicions i
els horaris:
- Tòs Pelat (Montcada). Les visites concertades es fan a través del Museu Arqueològic Municipal de Montcada, en el telèfon:
961 301 752 o en el correu electrònic següent: museu@moncada.es
- Puntal dels Llops (Olocau). Les visites es fan en l’horari
d’atenció al públic, de dimecres a diumenge, de 10:00 a 14:00 h.
Més informació a l’Ajuntament d’Olocau, al telèfon: 672 794 404 o
en l’adreça de correu electrònic següent: puntal.llops@olocau.es
- Tossal de Sant Miquel i Castellet de Bernabé (Llíria). Les
visites a aquests jaciments es fan en l’horari següent: de dimarts a
diumenge, de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 18:30 h; dissabte i diumenge, de 10:00 a 14:00 h, excepte l’últim diumenge de mes. Més
informació en Tourist Info Llíria, en el telèfon: 962 791 522.
- La Seña (el Villar). Més informació en el ajuntament del Villar, en el telèfon: 962 720 002.
- El Molón (Camporrobles). Concerteu les visites guiades en
el telèfon de l’Ajuntament de Camporrobles: 962 181 006. Més informació en: https://www.facebook.com/KelinRecintoArqueologico/
- Los Villares (Caudete de las Fuentes). El jaciment es troba
obert de 10:00 a 16:00 h, en períodes festius concrets, fora d’aquestes dates cal concertar la visita a l’Ajuntament: 962 319 002.
Més informació en: http://www.uv.es/kelin/generalitats.htm
- Castellar de Meca (Aiora). L’horari per a visitar aquest jaciment és de 9:00 a 14:00 h els diumenges al matí, és possible concertar visites en dates diferents en Tourist Info Ayora: 961 890 658.
Més informació en la web: http://www.castellardemeca.es
- La Bastida de les Alcusses (Moixent). L’horari de visita és
de dimarts a diumenge, de 10:00 a 14:00 h; de 16:00 a 18:00 h a
l’hivern, i de 18:00 a 20:00 h a l’estiu (mes d’agost i diumenges a la
vesprada, tancat). Més informació en els telèfons: 687 836 717 –
687 836 545 i a través del correu electrònic: labastida@moixent.es
o en la web: www.bastidaalcusses.es
5
Llibre_val.pdf 7
26/02/2016 9:13:40
[page-n-8]
Els ibers
Els pobles que van viure entre els segles vi i ii abans de la nostra
era a la franja oriental de la península ibèrica es van anomenar
ibers pels viatgers i geògrafs grecollatins de l’època.
Aquestes comunitats, independents entre si, constituïen societats
desiguals i jerarquitzades, governades per grups que organitzaven l’explotació del camp i controlaven les relacions comercials
des de ciutats i poblats fortificats, que coneixem com a oppidum.
Els ibers van conformar una cultura contemporània a la grega
clàssica, l’etrusca o la romana, en la qual destaca la llengua ibèrica, amb uns sistemes d’escriptura que no han pogut ser desxifrats encara, la seua magnífica escultura, com també les delicades joies, les ceràmiques decorades, els utillatges i les armes, tot
això recuperat en els jaciments.
La vida dels ibers transcorria en ciutats murallades, poblats, llogarets, cases de camp o fortins. Als habitatges es desenvolupaven
les activitats quotidianes; les artesanals, com el teixit amb llana o
lli; el treball dels metalls, com ara el ferro, el plom, la plata i el
bronze; les activitats d’intercanvi i els ritus de culte als avantpassats i les divinitats.
L’agricultura era una de les activitats productives fonamentals. El
cultiu de la triada mediterrània formada per cereals, vinya i olivera
està documentat, al costat de lleguminoses i altres fruiters com
l’ametler, la figuera i el magraner. El gra, el vi i l’oli van ser utilitzats com a instrument d’intercanvi per aquells que posseïen la
propietat de la terra.
Les famílies eren extenses, formades per un nombre més gran de
persones que la família que coneixem de pares i fills. Les relacions entre parents i amics eren molt més intenses que en l’actua-
6
Llibre_val.pdf 8
26/02/2016 9:13:40
[page-n-9]
litat, ja que la col·laboració entre la gent era molt important per al
treball diari, les tasques quotidianes de subsistència o el manteniment anual de les cases. Sabem que hi havia una divisió de la societat segons els treballs i les ocupacions. Llauradors, comerciants
i artesans convivien amb un grup dominant, en el qual destacaven
els guerrers, com el de la coneguda figura de bronze del Guerrer
de Moixent. Amb els guerrers, les dones de rang tindrien a càrrec
seu l’administració de la casa i, potser, de les terres.
El món sagrat va ocupar un lloc molt important en aquestes societats. Són freqüents les capelles domèstiques per al culte familiar
als avantpassats i els santuaris on els devots depositaven com a
ofrenes imatges personals de terracota o de bronze en actituds
d’oració i entrega.
7
Llibre_val.pdf 9
26/02/2016 9:13:40
[page-n-10]
Ruta dels Ibers València
Ruta dels Ibers València és una iniciativa de la Diputació de València, a través del seu Museu de Prehistòria, i dels municipis d’Aiora,
Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Llíria, Moixent, Montcada,
Olocau i el Villar. Pretén posar a disposició de la societat el ric patrimoni arqueològic d’època ibèrica conservat al nostre territori.
El projecte busca promocionar iniciatives d’investigar, consolidar,
museïtzar i millorar l’accessibilitat i la visita de nou jaciments
ibèrics situats a la província de València, com també el seu ús sostenible, fonamentalment turístic, a través d’itineraris i visites lliures i
guiades des dels municipis. És una iniciativa de conservació i gestió del patrimoni cultural i de desenvolupament local.
8
Llibre_val.pdf 10
26/02/2016 9:13:40
[page-n-11]
Consells per als visitants
Els poblats de la Ruta dels Ibers de València constitueixen béns
del patrimoni cultural valencià que estan protegits per la Llei. La
seua visita i gaudi són drets que han de ser compatibles amb la
seua preservació.
• Utilitza els camins i les zones previstes per al pas. Evita se-
guir atalls.
• Si un jaciment està tancat, demana la clau per a accedir-hi.
• Respecta les estructures, no les destruïsques ni les alteres.
No puges als murs. És il·legal emportar-se materials arqueològics.
• Respecta l’entorn, evita embrutar-lo i deixar fem.
A més dels jaciments, la ruta es complementa amb la visita tant del
Museu de Prehistòria de València com dels museus locals, on podrem conéixer més a fons aquesta cultura.
9
Val_pg 11.pdf 1
26/02/2016 10:00:49
[page-n-12]
Consells per al senderista
• Prepara l’eixida uns dies abans i busca i recopila informació
sobre la senda i l’accés fins al punt d’inici.
• Informa’t sobre la predicció meteorològica.
• Mai no isques sol i, abans d’eixir, avisa familiars o amics i
digues-los on vas.
• Emporta’t un mòbil amb la bateria carregada. En cas
d’emergència, crida al 112.
• Tria una senda segons les teues condicions físiques.
• Evita eixir durant les hores de més calor a l’estiu.
• Protegeix-te amb una gorra, unes ulleres de sol i protectors
solar i labial.
• Usa roba còmoda i l’equip adequat per a caminar.
• Porta sempre aigua suficient per a fer la ruta perquè, encara
que trobem fonts, potser estaran seques o no siguen potables.
• Mai no encengues foc.
• No tires res en la muntanya. El fem ens el portem en la
motxilla.
• Respecta els camins i les sendes. Evita atallar, a fi que es
continue conservant la senda original.
• No arranques flors ni trenques branques. Millor, fes-ne una
foto.
• No acampes per lliure, no està permés.
• Si portes gos, subjecta’l a fi que no moleste la fauna.
10
Llibre_val.pdf 12
26/02/2016 9:13:40
[page-n-13]
Les sendes d’aquesta guia
1. Ruta Cabanilles (Montcada).
2. Puntal dels Llops - Castell del Reial (Olocau).
3. Senda dels Tossals (Llíria).
4. PR-CV 258 ruta del Cavalló de l’Olivera (Llíria).
5. L’Empremta de l’Home (el Villar).
6. PR-CV 293 ruta Ibera (Camporrobles).
7. Los Villares - Vega de Caudete (Caudete de las Fuentes).
8. Castellar de Meca (Aiora).
9. La Bastida de les Alcusses (Moixent).
11
Llibre_val.pdf 13
26/02/2016 9:13:40
[page-n-14]
Puntal dels Llops (Olocau)
Llibre_val.pdf 14
26/02/2016 9:13:40
[page-n-15]
Les Sendes
Llibre_val.pdf 15
26/02/2016 9:13:40
[page-n-16]
Ruta Cavanilles
Montcada
Llibre_val.pdf 16
26/02/2016 9:13:40
[page-n-17]
Ruta Cavanilles
T P
M [page-n-18]
ACCÉS
Montcada es troba només a 11 quilòmetres de València. Podeu arribar al municipi
per dis$ntes vies. Una n’és l’eixida de València per les avingudes Pius XII i Corts
Valencianes, per a seguir per la carretera CV-35. Abandoneu aquesta via per l’eixida 5 en direcció a Burjassot (nord) / Godella / Rocafort, per la CV-31. Després de
creuar Rocafort pels carrers Dr. José López Trigo, Mestre Josep Dolz i Ramón y
Cajal, seguim per la VV-6046 fins a Massarrojos. Després de passar aquesta pedania arribem a Montcada, i pels carrers Badia i Sant Vicent Ferrer arribem a l’ermita de Santa Bàrbara, l’inici de la ruta.
DADES TÈCNIQUES
Nom: Ruta de Cavanilles.
Municipi: Montcada.
Distància: 7,08 km.
Duració: 2h 10 min.
Desnivell acumulat: 60 m.
Al$tud mínima: 43 m.
Al$tud màxima: 95 m.
Tipus: Lineal, amb una part circular al paratge de les Vinyetes.
Senyalització: Sí.
Cartografia: Full 1:25.000 696-III Burjassot.
Data: 27 de febrer del 2015.
Ruta: h:p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6230230
15
Llibre_val.pdf 17
26/02/2016 9:13:41
[page-n-19]
Montcada
PUNTS D’INTERÈS
1. Ermita de Santa Bàrbara.
5. Les Vinyetes.
2. Cartell informa$u.
6. Jaciment Tòs Pelat.
3. Carrilades ibèriques.
7. Sènia de sang.
4. Catxerulo.
16
Llibre_val.pdf 18
26/02/2016 9:13:42
[page-n-20]
Ruta Cavanilles
El Tòs Pelat
Montcada es troba a la comarca de l’Horta Nord, dins de la
plana litoral valenciana formada
per les aportacions sedimentàries continuades dels rius
Túria, Xúquer i Palància, principalment, i d’altres eixos hídrics
secundaris com el barranc del
Carraixet. El seu terme municipal ocupa una extensió d’uns
15,8 km2 i la superfície presenta algunes elevacions menudes
a les parts nord i oest. La major
cota d’altitud s’aconsegueix a la
zona més occidental, al Tòs
Pelat, a 92 m d’altitud, lloc ocupat pels ibers per a construir el
seu oppidum, terme en llatí que
fa referència als poblats construïts en elevacions i que es
troben fortificats o murallats.
cultat. La major part del recorregut és lineal, encara que té una
part circular al paratge de les
Vinyetes. Transcorre per la part
més occidental del terme, prop
del límit amb els termes de
Bétera i València. L’itinerari és
un homenatge a l’il·lustre
botànic i naturalista valencià
Antoni Josep Cavanilles, autor
de les Observaciones sobre la
historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del
reyno de Valencia (1795-1797),
obra que va ser fruit de les
seues excursions efectuades
durant vint mesos, entre els
anys 1791 i 1793. La ruta pretén seguir els seus passos per
Ermita de Santa Bàrbara
La ruta de Cavanilles, també
denominada «Montcada i les
observacions del botànic Cavanilles», és una senda paisatgística i històrica d’uns 7 quilòmetres de longitud i de poca difi17
Llibre_val.pdf 19
26/02/2016 9:13:43
[page-n-21]
Montcada
Montcada, per un paisatge que
ha anat canviant per l’acció de
l’home.
Eixim de l’ermita de Santa Bàrbara, edifici religiós de principi
del segle xvIII localitzat al nord
del nucli urbà. Ens dirigim a
l’encreuament dels carrers Barcelona i Daniel Comboni, on es
troba el cartell informatiu de la
ruta. Continuem cap al nord per
aquest últim carrer i passem
sota una gran garrofera que hi
ha al passeig. Poc després, les
indicacions ens manen creuar
el carrer cap a l’esquerra i, després de fer dos girs més avant,
arribem al camí dels Fornets de
la Calç. En aquest camí, en un
lloc on aflora el sòl rocós, es
Garrofera al passeig
poden apreciar unes marques
tallades en la roca. Es tracta
d’unes carrilades ibèriques
que tenen més de 2.000 anys
d’antiguitat, formades pel pas
continu dels carros, ja des
d’època ibèrica, i que denoten
la importància d’aquest camí
com a punt de connexió entre la
costa i l’interior per al comerç
de productes com el vi i l’oli, i
de la pedra i la calç de les pedreres pròximes en èpoques
més recents.
Continuem pel camí, entre
camps de cultiu, i passem per
Masies, una zona de residènCarrilades
Cartell informatiu de la ruta
18
Llibre_val.pdf 20
26/02/2016 9:13:43
[page-n-22]
Ruta Cavanilles
Les Vinyetes
cies edificades en terrenys que
antany estaven ocupats per vegetació natural i per cultius. En
girar cap a l’oest i anar deixant
arrere els habitatges, ens trobem, a la dreta del camí, una
construcció circular feta de pedra seca. Aquest tipus de caseta de pedra rep el nom, en
aquesta zona, de catxerulo.
Catxerulo
Llibre_val.pdf 21
Uns seixanta metres més avant
arribem a una bifurcació de camins on podem veure un pal
informatiu. Ens trobem al paratge de les Vinyetes, on actualment predominen les garroferes. No obstant això, el topònim
de vinyetes ens ofereix una certa informació de la importància
que va tindre el cultiu de la vinya en aquesta zona durant
segles, en convivència amb
l’olivera, posteriorment amb la
garrofera i, més recentment,
amb el taronger. Des d’aquest
punt veiem, al front, una llometa
altiplanada cap a la qual ens
dirigim. A la bifurcació triem seguir pel camí de la dreta cap al
Tòs Pelat, i després tornarem a
aquest mateix punt pel camí de
l’esquerra.
Seguint les indicacions, en pocs
minuts arribem a la base de la
lloma on un cartell, prop d’una
garrofera gran, ens informa que
19
26/02/2016 9:13:43
[page-n-23]
Montcada
Vistes des del Tòs Pelat
estem dins del perímetre de
l’entorn del jaciment ibèric del
Tòs Pelat, declarat Bé d’Interés
Cultural el 2005. Pugem una
costereta i arribem a la part superior on ja podem contemplar
el resultat de les excavacions
dutes a terme al jaciment, que
té una tanca. Per a concertar la
visita al Tòs Pelat cal cridar
amb antelació al Museu Arqueològic Municipal de Montcada, al telèfon: 961 301 752.
La visita, guiada pel director del
museu, dura aproximadament
una hora.
El jaciment, amb una extensió
pròxima a les tres hectàrees, es
troba a 92 m d’altitud, el punt
més elevat d’aquest tossalet.
Després de nou campanyes
d’excavació, l’any 2009, es fa
una posada en valor d’aquest
oppidum. El poblat va estar
ocupat entre la darreria del
segle VI i mitjans del segle IV
aC, sense que es coneguen
encara les causes del seu
abandó. La posició en el territori
és estratègica, en trobar-se
prop de la costa i a mitjan camí
entre altres ciutats com Edeta
(Llíria) i Arse (Sagunt), la qual
cosa segurament li va fer jugar
un paper important en el comerç de la zona, com així ho
testifiquen les restes de ceràmiques trobades d’origen fenici,
púnic i grec. Les excavacions
han tret a la llum dos habitatges
complets, part d’uns altres dos i
un tros de carrer. Els habitatges
són d’una grandària considerable i disposen de set i nou habitacions. El poblat estava rodejat
El Tòs Pelat
20
Llibre_val.pdf 22
26/02/2016 9:13:43
[page-n-24]
Ruta Cavanilles
d’una doble muralla de pedra
potent a la qual van aparéixer
adossades dues torres. En les
proximitats al jaciment es troben les conegudes pedreres del
Tòs Pelat que, explotades durant segles, van abastir de pedra i calç la ciutat de València i
altres llocs de la comarca. En
aquestes encara s’observen
marques de l’extracció manual
de la roca.
Després de la visita, tornem a
descendre la costa i anem de
nou fins al camí i el pal indicador per on vam vindre. Girem
cap a la dreta i seguim per un
tram rectilini fins a una corba
pronunciada prop de la qual
trobem l’estructura d’una sènia
de sang. Aquest sistema de
regadiu consistia en l’extracció
d’aigua d’un pou per mitjà de la
tracció animal.
Seguim pel camí i poc més
avant arribem, de nou, a la bifurcació del paratge de les Vinyetes. La tornada fins a l’ermita
de Santa Bàrbara, punt inicial i
final de la ruta, la fem pel mateix camí pel qual vam vindre,
desfent els passos del primer
tram de la senda.
Cartell al Tòs Pelat
Sènia
21
Llibre_val.pdf 23
26/02/2016 9:13:43
[page-n-25]
Puntal dels Llops
Castell del Reial
Olocau
Llibre_val.pdf 24
26/02/2016 9:13:43
[page-n-26]
Puntal dels Llops - Castell del Reial
P
LL[page-n-27]
O[page-n-28]
ACCÉS
Olocau es troba a uns 37 quilòmetres de València i per a arribar fins aquesta localitat es tarda una mitja hora. L’eixida de València es fa per les avingudes Pius XII i
Corts Valencianes. Seguim per la carretera CV-35 uns 24 quilòmetres, fins que
arribem a l’altura de Llíria, on abandonarem aquesta via per l’eixida 25A en direcció a Marines / Olocau. Con'nuarem per la CV-25, carretera en què trobarem
nombroses rotondes, de les quals eixirem sempre en direcció a Olocau. Entrarem
al nucli urbà per la part nord i buscarem l’avinguda de la Font del Frare, on comença aquest i'nerari.
DADES TÈCNIQUES
Nom: Puntal dels Llops - Castell del Reial.
Municipi: Olocau.
Distància: 14,68 km.
Duració: 4 h 45 min.
Desnivell acumulat: 545 m.
Al'tud mínima: 272 m.
Al'tud màxima: 579 m.
Tipus: Mixta, trams circulars i lineals.
Senyalització: Sí.
Cartografia: Fulls 1:25.000 667-IV Marines i 668-III Serra.
Data: 27 d’abril del 2015.
Ruta: h9p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6702055
23
Llibre_val.pdf 25
26/02/2016 9:13:43
[page-n-29]
Olocau
PUNTS D’INTERÈS
1. Olocau.
5. Forn de calç.
2. Avd. Font del Frare.
6. Font del Frare.
3. Puntal dels Llops.
7. Font de la Cava.
4. Castell del Reial.
8. L’Arquet.
24
Llibre_val.pdf 26
26/02/2016 9:13:44
[page-n-30]
Puntal dels Llops - Castell del Reial
Vistes des de el Puntal dels Llops
Olocau és un municipi que
pertany a la comarca del
Camp de Túria, amb una economia tradicionalment basada
en l’agricultura de secà
(garrofera, olivera, ametler i
vinya, principalment), on la
introducció de cítrics ha sigut
relativament recent. El regadiu, a les proximitats de la població, es reduïa als marges
del barranc del Carraixet, curs
fluvial que creua el terme de
nord a sud, i que fa de límit
occidental al parc Natural de
la Serra Calderona.
La ruta proposada transcorre
per la part septentrional del
terme d’Olocau i passa per
dos dels llocs més representatius de la localitat: el jaciment ibèric del Puntal dels
Llops i el castell d’origen musulmà conegut com Castell
del Reial. Aquest itinerari és
la unió de dues sendes: la de
la visita al jaciment i la de la
ruta roja del parc natural.
Està senyalitzada amb pals
indicatius i explicatius al Puntal dels Llops i al Castell del
Reial, i amb les indicacions
metàl·liques característiques
dels parcs naturals a la ruta
del Castell del Reial.
Des de l’Oficina de Turisme
d’Olocau, a la Casa de la Senyoria, es gestionen les visites
guiades gratuïtes al jaciment
del Puntal dels Llops. Aquestes
visites poden concertar-se amb
antelació en el telèfon: 672 794
404 (en l’horari d’atenció al públic, de dimecres a diumenge,
de 10:00 a 14:00 h) o en
l’adreça de correu electrònic:
puntal.llops@olocau.es.
Pal indicatiu
25
Llibre_val.pdf 27
26/02/2016 9:13:44
[page-n-31]
Olocau
Iniciem el recorregut a l’avinguda de la font del Frare, al
nord del nucli urbà, prop de
l’àrea recreativa de l’Arquet,
en direcció a la rotonda de la
carretera CV-25. Passada la
rotonda, continuem pel camí
de terra que passa sota el
pont de la carretera sobre el
barranc del Carraixet. Deixem a la nostra esquerra la
basseta l’Amara, antic safareig de la població, i seguint
les indicacions dels pals arribarem, a l’altura del cementeri, al començament de la
senda del Puntal on es troba
el primer cartell informatiu
del jaciment ibèric.
La pujada comença en un
camí al costat d’uns campets
de garroferes que, després
d’un tancament fet amb
troncs, donen pas a la senda
en contínua progressió ascendent, en direcció nord.
Més avant, un gir ens canviarà de direcció i ens conduirà cap al sud-est fins al
Puntal dels Llops, jaciment
ibèric que va estar ocupat
entre els segles V i III aC. Es
tractava d’una verdadera talaia defensiva, a causa de la
seua ubicació al costat d’un
talús natural i de la muralla
que el rodejava, i formava
part del territori controlat per
Edeta, ciutat ibèrica localitza-
Senda del Puntal
Olocau des del Puntal
26
Llibre_val.pdf 28
26/02/2016 9:13:44
[page-n-32]
Puntal dels Llops - Castell del Reial
Puntal dels Llops
Torre del Puntal
da al Tossal de Sant Miquel,
a Llíria, pròxim al monestir,
visible des d’aquesta ubicació.
El primer element que ens
trobem al jaciment és la torre
que controlava l’accés. Una
vegada dins d’aquest poblat,
que pogué estar ocupat per
unes trenta persones, ens trobem un carrer central que separa diferents departaments.
Al costat del carrer i en les
façanes de pedra s’observen
uns escalons que evidencien
l’existència de pisos superiors. Als departaments van
aparéixer restes que han permés fer-nos una idea de com
era la vida quotidiana dels
seus habitants, relacionada
amb les labors agropecuàries
i mineres, però també culinàries. Entre les restes destaquen les trobades al departament 4, formades per alguVistes des del Puntal dels Llops
27
Llibre_val.pdf 29
26/02/2016 9:13:44
[page-n-33]
Olocau
Vistes cap a Olocau
nes
peces
d’equipament
eqüestre, troballes que fan
pensar que hi residia un cavaller o aristòcrata de l’elit edetana.
Des d’aquest lloc privilegiat
s’obtenen unes vistes àmplies
de gran part del Camp de Túria. Finalitzada la visita al jaciment, tornem sobre els nos-
tres passos per la senda fins
a la corba on canvia de sentit,
i ens en desviem per una altra
que trobem a la nostra dreta.
Per aquesta nova senda, sota
l’ombra dels pins, ens dirigim
cap al barranc de les Forquetes, vora al qual caminarem.
La senda anirà canviant de
direcció cap al sud i després
donarà pas a un caminet de
terra. A l’altura d’unes cases
que queden a la dreta del camí, seguirem per una senda a
l’esquerra, que enllaça amb la
que vam prendre al començament de la pujada al
Puntal. Des d’ací tornarem al
cementeri i, tot continuant pel
mateix camí del principi de la
ruta, passada novament la
Cartell de la ruta del Castell del Reial
Senda de baixada
28
Llibre_val.pdf 30
26/02/2016 9:13:44
[page-n-34]
Puntal dels Llops - Castell del Reial
rotonda de la CV-25, arribarem a l’avinguda de la font del
Frare.
En aquest punt ens desviarem cap a l’esquerra per a fer
la segona part de la ruta, pel
carrer Sant Josep, on trobarem el primer plafó metàl· lic
de color roig amb l’esquema
de l’itinerari. Seguirem pel
camí principal amb una costa
continuada però suau. A l’altura del tossal de la Terreta
Blanca canviarem de direcció
cap al nord-est, al costat del
barranc dels Lladres, al llit
del qual es troben alguns
camps d’oliveres.
Senda cap al castell
Arribarem més avant a una
bifurcació amb doble direcció:
cap a l’esquerra es va al Castell del Reial, cap a la dreta
es torna a Olocau per la canyaeta de Xavielet. Prenem
l’opció de pujar al castell i fer
així la ruta completa. L’últim
tram d’ascens fins al castell i
punt més elevat de tota la ruta (571 m) es fa per una senda estreta amb un cert pendent entre les roques rogenques característiques del gres
roig, tan esteses per tot el
parc natural.
Una vegada dalt, podem observar les ruïnes del Castell
del Reial, emplaçament que
es troba en el límit entre els
Castell del Reial
29
Llibre_val.pdf 31
26/02/2016 9:13:44
[page-n-35]
Olocau
termes municipals d’Olocau i
de Marines. Aquesta fortificació musulmana, reconstruïda
en època cristiana (1287), va
formar part del conjunt de
castells que defenien la zona
nord de València. Entre les
seues restes, construïdes
amb pedra de gres roig, destaquen algunes parts del pany
de la muralla, l’aljub i les restes de la torre major. La seua
posició elevada i estratègica
permet el domini visual d’un
vast territori.
forn de calç. No molt lluny
d’ací, camí avall, vora el barranc, es troba la font del Frare. Farem una curta, però merescuda, parada que aprofitarem per a refrescar-nos un
poc amb l’aigua d’aquesta
font, construïda el 1796 a costa de Diego Manuel de Fenollet, comte d’Olocau, tal com
versa en una inscripció sobre
la font. Una gran bancada de
Forn de calç
Efectuada la visita al castell,
tornem a la bifurcació i continuem el recorregut. El paisatge agrícola dóna pas a un paisatge més forestal, on el pi
blanc ha ocupat els vessants i
els antics camps abandonats.
Després de passar pel costat
d’una construcció, arribem a
un encreuament i ens desviem
pel ramal de la dreta, al costat
del qual es troben, un poc més
avant, les restes d’un antic
Vistes des del Castell del Reial
30
Llibre_val.pdf 32
26/02/2016 9:13:44
[page-n-36]
Puntal dels Llops - Castell del Reial
pedra en forma semicircular i
a l’ombra d’una garrofera dóna
un toc acollidor a aquest lloc.
Tornem al camí i seguim cap
avall, ja en el tram final de la
ruta. Molt prop d’ací trobem la
font de la Cava, a la part dreta del camí, feta amb pedra i
una aixeta, col·locada en la
part central. I un poc més
avall, a la part esquerra, al llit
del barranc del Frare, trobem
l’Arquet. Es tracta d’un aqüeducte restaurat d’origen romà
que conduïa les aigües a Olocau, i que, en l’actualitat, ha
quedat com un element arquitectònic singular al costat
d’una àrea recreativa.
Font del Frare
Font de la Cava
L’Arquet
31
Llibre_val.pdf 33
26/02/2016 9:13:44
[page-n-37]
Senda dels Tossals
Llíria
Llibre_val.pdf 34
26/02/2016 9:13:44
[page-n-38]
Senda dels Tossals
T S
M
L
ACCÉS
Llíria dista de València uns 25 quilòmetres i l’accés fins a l’inici del recorregut és
bastant fàcil. Eixim de València per les avingudes de Pius XII i de les Corts Valencianes per a incorporar-nos a la carretera CV-35. Circulem per aquesta via uns 21
quilòmetres i l’abandonem per l’eixida 23, cap a Benissanó / Llíria (est). En la primera rotonda eixim per la primera sor&da en direcció a Llíria. En la segona rotonda, a l’entrada de la població, eixim cap al centre de la ciutat, pel carrer Joan Izquierdo. Aparquem per algun carrer perpendicular a aquest i con&nuem caminant
fins a la plaça Major.
DADES TÈCNIQUES
Nom: Senda dels Tossals.
Municipi: Llíria.
Distància: 8,06 km.
Duració: 3h.
Desnivell acumulat: 349 m.
Al&tud mínima: 159 m.
Al&tud màxima: 293 m.
Tipus: Mixta, una part circular i una altra lineal.
Senyalització: Sí.
Cartografia: Full 1:25.000 695-II Llíria.
Data: 10 de febrer del 2015.
Ruta: h6p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6126072
33
Llibre_val.pdf 35
26/02/2016 9:13:44
[page-n-39]
Llíria
PUNTS D’INTERÈS
1. Plaça Major.
5. Pal indicador.
2. Ciutat ibèrica d’Edeta.
6. Vértex geodèsic de Buitreras.
3. Mones&r de Sant Miquel.
7. Ermita de Santa Bàrbara.
4. Torreta Vella.
34
Llibre_val.pdf 36
26/02/2016 9:13:45
[page-n-40]
Senda dels Tossals
Vistes des del monestir
Llíria, capital comarcal del
Camp de Túria, és un municipi
amb uns 228 km2 d’extensió. El
seu relleu és relativament pla, a
excepció de la part nord, més
muntanyosa, i d’algunes muntanyoles que sobreïxen de la
plana. La senda dels Tossals
transcorre per la part més meridional del terme municipal a
través de sendes que recorren
els turons més pròxims al nucli
urbà. La ruta es troba senyalitzada amb les marques blanques i grogues característiques
de les sendes de petit recorregut (PR), per la qual cosa és
fàcil fer-ne el seguiment.
la Buitrera, des d’on podrem
contemplar les serres Calderona, al nord, i la de Xiva, al sudoest, el mar Mediterrani i gran
part de la plana valenciana, esguitada per nombroses poblacions, moltes immerses en
l’Àrea Metropolitana de València.
El punt d’inici de la ruta és la
plaça Major de Llíria, on es troba l’oficina de turisme en què
se sol·licita el permís per a poder accedir al Tossal de Sant
Miquel. L’horari de l’oficina de
turisme és el següent: de dimarts a divendres, de 10:00 a
És una senda que ens mostrarà
part del paisatge, de la història i
del patrimoni del municipi. Al
llarg del seu recorregut podem
visitar un dels principals poblats
ibèrics (Edeta), el monestir de
Sant Miquel, l’ermita de Santa
Bàrbara i el vèrtex geodèsic de
Esglèsia de l’Asunció
35
Llibre_val.pdf 37
26/02/2016 9:13:45
[page-n-41]
Llíria
14:00 h i de 16:00 a 18:30 h, i
dissabtes i diumenges de
10:00 a 14:00 h (excepte l’últim
diumenge de mes). Adaptarem
la ruta a aquest horari per a
poder demanar les claus del
jaciment i tornar-les abans que
tanque l’oficina.
Eixim de la plaça Major pel
carrer Mestre August Roca i
prompte ens desviem cap a la
dreta per uns escalons. Arribem a un encreuament de
carrers: a l’esquerra es troba el
carrer Santa Anna i recte el
carrer del Beateri. Continuem
per aquest últim, en progressió
ascendent, i prompte eixim del
nucli urbà. A partir d’aquest
Costa Revessa
Llíria des del Tossal de Sant Miquel
punt, a la senda Costa Revessa, es veuen les primeres marques de la senda. Després
d’ascendir uns metres per
aquesta senda, en què hi ha
escalons tallats en la roca, a la
nostra dreta podem contemplar
una creu en el punt conegut
com la Torreta Nova, lloc on es
troba un jaciment de l’edat del
bronze i que en època medieval va albergar una torre de
guaita.
Poc més amunt es troba el monestir, però abans d’arribar-hi
seguim recte per la senda que
ens conduirà fins a la ciutat
ibèrica d’Edeta (segles VI-II
aC). El jaciment conegut com
Tossal de Sant Miquel correspon a l’antiga ciutat ibèrica
d’Edeta-Lauro, també denominada Leiria, capital de l’antiga
Edetania, un ampli territori estructurat al voltant de poblats i
36
Llibre_val.pdf 38
26/02/2016 9:13:45
[page-n-42]
Senda dels Tossals
entre 1933 i 1953 es van arribar a identificar 131 departaments de la ciutat, que s’estima que pot arribar a les 15
hectàrees d’extensió pel vessant del turó. La ciutat va ser
destruïda l’any 76 aC per Sertori i es va fundar una nova en
la part plana.
Tossal de Sant Miquel
llogarets agrícoles i ramaders
com el Castellet de Bernabé o
la Seña, i talaies com el Puntal
dels Llops. Les restes trobades
han evidenciat que era una
ciutat ocupada per l’aristocràcia. Durant les campanyes
d’excavacions dutes a terme
La visita al jaciment recorre
dos amplis carrers per davant
de les façanes dels departaments. Els carrers perpendiculars que s’obrin pas entre les
cases eren molt estrets i disposaven d’escales per a poder
arribar als departaments superiors. A l’interior d’algun departament s’hi pot veure un
molí rotatori.
Després de la visita desfem els
passos fins al reial monestir
de Sant Miquel, a la part alta
del turó. Es tracta d’un edifici
Tossal de Sant Miquel
37
Llibre_val.pdf 39
26/02/2016 9:13:45
[page-n-43]
Llíria
religiós fundat per Jaume II
l’any 1326, encara que la seua
estructura actual és del 1774 i
té modificacions posteriors,
com la façana que és del 1900,
data que figura sota la imatge
del sant titular.
Continuem pel camí que arriba
al monestir i l’abandonem en la
primera corba, seguint les indicacions de la senda. Passem
prop de la Torreta Vella, de la
qual només podem observar la
base de pedra d’allò que al seu
dia va ser una construcció. Per
la senda anem descendint i
creuem el camí Vell de Benaguasil i, a pocs metres d’ací,
arribem a l’únic pal indicatiu
Real Monestir de Sant Miquel
Pal indicatiu
de la ruta. Seguim cap a l’esquerra per a fer un tram lineal
fins al vèrtex geodèsic. És un
tram de senda fàcil de seguir,
sense bifurcacions confuses,
per una zona coberta per la
vegetació mediterrània característica, amb un estrat arbori
en què predomina el pi blanc.
Prop del vessant, a la nostra
dreta, veurem la urbanització el
Racó de la Volta. Poc més
avant, i després d’una costereta, arribem al vèrtex geodèsic
de Buitreras (294 m d’altitud),
la cota més elevada de la ruta,
i punt privilegiat per a contemplar l’ampli paisatge pla format
pel riu Túria i les serres que el
circumden.
Tornem de nou fins al pal amb
els senyals i seguim recte fins
al camí dels Olivarets, on girem per ell cap a la dreta i immediatament ens desviarem
pel camí de la Volta, cap a l’es-
38
Llibre_val.pdf 40
26/02/2016 9:13:46
[page-n-44]
Senda dels Tossals
Vèrtex geodèsic Buitreras
querra. Després de caminar
uns minuts, abandonem aquest
últim camí cap a la dreta per a
prendre una senda que ens
condueix fins a dalt de la lloma
on es troba l’ermita de Santa
Bàrbara. L’actual estat ruï-nós
d’aquest edifici religiós, construït el 1620, és a causa del fet
que l’ermita va ser destruïda
durant la Guerra Civil. Des d’ací dalt, obtenim una completa
panoràmica de tota la ciutat de
Llíria i del Tossal de Sant Miquel coronat pel monestir.
La baixada cap al nucli urbà es
fa pel calvari, en zig-zag, que
ens deixa al carrer de la Creu.
Continuem per l’entramat urbà,
pels carrers de Sant Josep,
Santa Bàrbara, la Puríssima i
Major fins a la plaça Major,
punt on finalitzem la ruta i tornem les claus a l’oficina de turisme.
Ermita de Santa Bàrbara
Vistes des de l’ermita de Santa Bàrbara
39
Llibre_val.pdf 41
26/02/2016 9:13:46
[page-n-45]
PR-CV 258 ruta del
Cavalló de l’Olivera
Llíria
Llibre_val.pdf 42
26/02/2016 9:13:46
[page-n-46]
PR-CV 258 ruta del Cavalló de l’Olivera
C B
[page-n-47]
L
ACCÈS
La ruta comença prop de la pedania lliriana de Bodegues del Camp, a 43 quilòmetres de distància de València. Eixirem de la ciutat per les avingudes Pius XII i Corts
Valencianes per a con-nuar per la carretera CV-35. Eixirem d’aquesta via per l’eixida 37, direcció a Casinos (est). Creuarem la població per l’av. de València i prendrem la carretera CV-245 en direcció a les Alcubles. A poc més de 2 quilòmetres
de Casinos, a l’esquerra, es troba la Casa del Camp, on comença la ruta, poc abans
d’arribar a Bodegues del Camp.
DADES TÈCNIQUES
Nom: PR-CV 258 ruta del Cavalló de l’Olivera.
Municipi: Llíria.
Distància: 18,25 km.
Duració: 5 h 30 min.
Desnivell acumulat: 419 m.
Al-tud mínima: 346 m.
Al-tud màxima: 596 m.
Tipus: Mixta, una part circular i una altra lineal.
Senyalització: Sí.
Cartografia: Fulls 1:25.000 667-II Gátova, 667-III el Villar i 667-IV Marines.
Data: 31 de març del 2015.
Ruta: h
Llibre_val.pdf 43
26/02/2016 9:13:46
[page-n-48]
Llíria
PUNTS D’INTERÉS
1. Casa del Camp.
4. El Pi.
2. Bodegues del Camp.
5. Barranc de Carles.
3. Castellet de Bernabé.
6. Puntal del Llop.
42
Llibre_val.pdf 44
26/02/2016 9:13:46
[page-n-49]
PR-CV 258 ruta del Cavalló de l’Olivera
Camí del Cavalló de l’Olivera
Llíria, amb els seus 228 km2, és
el municipi més extens de la
comarca del Camp de Túria, a
més de ser la capital comarcal.
La seua superfície és relativament plana, amb escasses elevacions, a excepció de la part
septentrional del terme, al paratge conegut com la Concòrdia,
zona més muntanyosa, pertanyent al sistema de la serra
Calderona. Per aquesta zona
transcorre la senda PR-CV 258
ruta del Cavalló de l’Olivera, ja
prop del límit amb els termes de
les Alcubles i d’Altura.
La distància total de la senda
és de 24,6 quilòmetres, però la
nostra proposta és acurtar el
recorregut i llevar la part circular més septentrional que transcorre per les faldes del turó
Bardinal. D’aquesta manera es
fa el tram lineal i la primera part
circular, amb la qual cosa finalment caminem uns 18,2
quilòmetres. Per a poder dur a
terme la visita al Castellet de
Bernabé hem de sol·licitar permís a l’Oficina de Turisme de
Llíria, a la plaça Major, en l’horari de dimarts a divendres, de
10:00 a 14:00 h i de 16:00 a
18:30 h, i dissabtes i diumenges de 10:00 a 14:00 h
(excepte l’últim diumenge de
mes). És recomanable que contactem amb antelació en el
telèfon: 962 791 522.
Iniciem aquesta ruta prop de la
Casa del Camp, accessible
des de la carretera CV-245 que
va de Casinos a les Alcubles,
poc abans d’arribar a Bode-
Bodegues del Camp
43
Llibre_val.pdf 45
26/02/2016 9:13:46
[page-n-50]
Llíria
gues del Camp, a la part esquerra de la carretera. Des del
plafó de fusta amb una teuladeta, que no conté cap informació
en l’actualitat, ens dirigim cap a
la pedania, molt pròxima, a la
qual s’arriba caminant pel costat
de la carretera. Passades les
primeres cases, ens desviarem
cap a la dreta per a continuar
per un camí. Seguirem les marques blanques i grogues del PR
que ens indiquen girar més
avant cap a l’esquerra, per a
travessar una zona de xalets i
aproximar-nos a les faldes més
occidentals de les llomes del
Calero, on el camí dóna pas a
una senda que s’endinsa en una
pineda.
Amb direcció predominantment nord-est, la ruta alterna
trams de senda amb uns altres de camí molt prop dels
camps de cultiu de secà, encara que la major part d’aquests trams transcorren sota
una pineda típicament mediterrània, relativament jove, i
amb un sotabosc arbustiu
molt dens on predominen romers, arços, ginebres, coscolls i argilagues. Després de
caminar un poc més de tres
quilòmetres i mig des del començament de la ruta, arribem a un monticle menut tancat on es troba el Castellet de
Bernabé, jaciment ibèric que
va estar ocupat entre els
segles V i III aC. Es tracta d’un
llogaret rural murallat, organitzat entorn d’un carrer central
i amb una superfície d’uns
1.000 m2. El poblat va poder
arribar a albergar fins a unes
cinquanta persones i la seua
Entrada al Castellet de Bernabé
Senda per les llomes del Calero
44
Llibre_val.pdf 46
26/02/2016 9:13:46
[page-n-51]
PR-CV 258 ruta del Cavalló de l’Olivera
Castellet de Bernabé
principal funció era l’agropecuària, de producció d’aliments per a l’antiga Edeta,
ciutat que controlava un ampli
territori. El seu final, relacionat
amb la conquista romana i la
pèrdua de poder d’Edeta, va
ser violent, destruït i incendiat, segons les evidències
arqueològiques trobades.
Moli al Castellet de Bernabé
Després de la visita al jaciment reprenem la marxa camí
avant, fins a una bifurcació
amb un pal indicador. Continuem cap a l’esquerra, en direcció al Pi o Aljub Blanc, encreuament de camins al qual
arribem després de creuar la
carretera VV-6092 Llíria–les
Alcubles. Prop de la rotonda
es troba un aljub de planta circular sobre el qual s’assenta
un vèrtex geodèsic pertanyent
a la Xarxa Geodèsica de 4t
Ordre de l’Institut Cartogràfic
Valencià. Hem de prestar
atenció en aquest punt, ja que
ací coincidim amb el PR-CV
El Pi o Aljub Blanc
45
Llibre_val.pdf 47
26/02/2016 9:13:46
[page-n-52]
Llíria
259, ruta del barranc del Gasque que es dirigeix cap al
nord, i nosaltres hem de seguir
pel camí cap a l’est, el camí
cap a la dreta segons veníem,
que poc més avant creua el
barranc de Carles.
A partir d’aquest tram es poden veure els efectes de l’incendi ocorregut el 2012 i que
va afectar aquesta zona. Pel
camí del Cavalló de l’Olivera
ens acompanya un paisatge
agroforestal, els pins cremats
als vessants de les muntanyes, d’una banda, i els
camps de garroferes i oliveres,
de l’altra. El camí va guanyant
cota a poc a poc. Arribem al
tossal del Puntal, on es troba
un encreuament de camins, i
fem una parada per a veure
els senyals del pal indicador.
Descartem l’opció de l’esquerra del camí del Bardinal, i
prenem el camí de la dreta
cap al mirador. En uns minuts
arribem al punt més elevat de
la ruta, a 598 metres d’altitud,
al Puntal del Llop, un autèntic
mirador natural des d’on s’obtenen vistes de l’àmplia vall
formada pel riu Túria.
Tornem de nou al pal del tossal i continuem en direcció al
Castellet de Bernabé per la
senda del Puntal. L’inici d’aquesta senda no es veu clarament, a causa dels treballs
recents de tala forestal posteriors a l’incendi. Si ens acostem al vessant direcció sud i
ens hi fixem, veurem la senda
i els senyals d’un altre pal indicador que han quedat a terra.
El primer tram d’aquesta senda transcorre per una zona
cremada, però prompte ens
Senda del Puntal
Vistes des del Puntal del Llop
46
Llibre_val.pdf 48
26/02/2016 9:13:46
[page-n-53]
PR-CV 258 ruta del Cavalló de l’Olivera
endinsem en una zona amb una
major massa forestal i, entre
pins, començarem a descendir.
A l’altura d’uns campets enllacem amb un camí pel qual seguirem, i més avant, en la unió amb
un altre camí més gran, continuarem cap a la dreta, per a
anar rodejant la finca el Valle.
Uns metres després de passar
prop de l’entrada a la finca, ens
desviem del camí per a seguir
per una senda sota una atapeïda
massa de pins.
Aquest tram de la senda comença amb direcció oest, però
poc més avant fa un canvi cap al
nord, per un xicotet, però empinat, vessant rocós, que més
amunt enllaça amb el camí que
accedeix a la part més occidental de la finca. Ja pel camí anirem prenent la direcció cap al
nord-oest, rodejats de camps de
garroferes i d’oliveres. El camí
ens condueix novament fins a la
carretera de Llíria–les Alcubles,
vora la qual caminarem uns 300
metres cap al nord-oest, i des-
Caseta junt a la senda
prés ens desviarem cap a l’esquerra per un camí de terra pel
qual arribarem a una bifurcació
que ja coneixem, en la qual ens
vam desviar anteriorment per a
anar al Pi.
Des d’aquest punt, el camí de
tornada fins a la Casa de Camp,
on vam començar la ruta, es fa
pel mateix lloc pel qual vam arribar fins ací. Es tracta del tram
lineal pel qual tornarem a passar
prop del Castellet de Bernabé i
per Bodegues del Camp.
Vistes del Puntal del Llop i de la finca el Valle
47
Llibre_val.pdf 49
26/02/2016 9:13:46
[page-n-54]
L’Empremta de l’Home
Villar del Arzobispo
Llibre_val.pdf 50
26/02/2016 9:13:46
[page-n-55]
L’Empremta de l’Home
L S
V
A
ACCÉS
El Villar es troba a uns 50 quilòmetres de València, des d’on eixirem cap al nordoest per les avingudes de Pius XII i de les Corts Valencianes. Seguirem per la carretera CV-35 durant uns 45 quilòmetres, i l’abandonarem cap a la dreta per a anar
per la carretera CV-395 en direcció al Villar.
Aquesta rec(línia via ens conduirà fins a una rotonda on hem de prendre la segona eixida per la CV-345, carretera per la qual arribarem al Villar. Aparcarem a l’entrada del poble i ens dirigirem cap a l’església, lloc del qual par(rà la ruta.
DADES TÈCNIQUES
Nom: L’Empremta de l’Home.
Municipi: el Villar.
Distància: 20,91 km.
Duració: 6h 30 min.
Desnivell acumulat: 253 m.
Al(tud mínima: 350 m.
Al(tud màxima: 526 m.
Tipus: Circular.
Senyalització: Sí.
Cartografia: Full 1:25.000 667-III el Villar.
Data: 9 d’octubre del 2014.
Ruta: h9p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5408021
49
Llibre_val.pdf 51
26/02/2016 9:13:46
[page-n-56]
Villar del Arzobispo
PUNTS D’NTERÈS
1. Plaça de l’Esglèsia.
7. Refugi an(aeri.
2. Cartell del plànol de la ruta.
8. Aljub.
3. Molí iberoromà.
9. Colomer.
4. Ruïnes romanes.
10. Canal principal.
5. Canal principal.
11. Corral de Jacinto
6. Jaciment iber de la Seña.
12. Ermita de Sant Vicent.
50
Llibre_val.pdf 52
26/02/2016 9:13:47
[page-n-57]
L’Empremta de l’Home
Jaciment iber de la Seña
El Villar és un municipi que
pertany a la comarca dels
Serrans i té una extensió de
40,7 km2. La seua superfície
és relativament plana, interrompuda al sud pel Cerro
Gordo (477 m); al nord-oest,
pel Cerro de Roger (708 m) i
el Castellar (695 m), i al nord,
pel Cerrico de la Cruz (596 m)
i les faldes més meridionals
dels turons de la Hoz i de las
Cabras. En aquest context
geogràfic, la corporació municipal ha dissenyat la ruta coneguda amb el nom de L’Empremta de l’Home, un itinerari
cultural d’un poc més de 20
quilòmetres que pretén submergir el senderista en la
història de la zona mitjançant
la interpretació del paisatge
agrari actual. La ruta mostra
com totes les societats que
van habitar la zona (ibers, romans, àrabs, cristians...) han
deixat la seua empremta plasmada en restes de construccions que encara hi perduren.
La ruta circular, que recorrem
en el sentit de les agulles del
rellotge, comença a la plaça
de l’Església, on podrem contemplar tant l’església parroquial de la Mare de Déu de la
Pau com el palau arquebisbal
que es troba al seu costat.
Arranquem a caminar cap a la
dreta de l’església per a buscar el carrer la Torre, seguint
les indicacions de color taronja
que veurem a les façanes de
les cases. En arribar a l’encreuament amb el carrer Benaduf, haurem de girar a l’esquerra per una carrereta molt
estreta de baixada que ens
condueix fins a l’encreuament
Esglèsia Mare de Deu de la Pau
51
Llibre_val.pdf 53
26/02/2016 9:13:47
[page-n-58]
Villar del Arzobispo
dels carrers Solanas i de la
Hoya. Seguirem pel de més
avall, el carrer de la Hoya, i
girarem cap a la dreta pel
carrer Vaquero. Creuem la
ronda de San Juan i ens trobem amb el cartell informatiu
de la ruta i un pal de senyalització.
Restes del molí iberoromà
Ara caminem pel paratge pla
de la Hoya, entre bancals
d’oliveres. Vora el camí, sense
haver-nos allunyat molt del
municipi, ens trobem una gran
pedra circular que formava
part d’un molí d’oli iberoromà
Pal de senyalització
ruïnes romanes. Seguim recte i creuem el Canal Principal
del Camp de Túria, canal que
transporta aigua del riu Túria
des de l’embassament de Benaixeve fins als termes de la
Llosa del Bisbe, Casinos, Llíria, el Villar, Marines, Olocau,
Bétera i la Pobla de Vallbona.
En creuar el canal, veiem a la
(segles I-II dC). C
ontinuem cap al sud-est i passem d’un camí de terra a un
d’asfalt. Més avant creuem la
carretera CV-395 i ens dirigim
cap al suau Monte Olivé, on
es troben algunes residències
a la part més oriental, i on
també hi ha restes d’algunes
Canal Principal del Camp del Túria
52
Llibre_val.pdf 54
26/02/2016 9:13:47
[page-n-59]
L’Empremta de l’Home
nostra dreta una gran bassa
de reg i a la nostra esquerra
l’aqüeducte del canal sobre la
rambla de la Aceña, i immediatament enllacem amb un
altre camí, pel qual girem cap
a la dreta en direcció a la carretera CV-35, paral·lel a la
rambla. Al llarg del trajecte
que portem, les oliveres han
anat donant pas a camps de
garroferes, d’a-metlers i de
vinyes.
Creuem la CV-35 per un pas
per davall de la carretera i, a
continuació,
travessem
la
carretera CV-396 prop d’on es
troba el jaciment iber de la
Seña. És un jaciment que va
Poblat iber de la Seña
estar ocupat des del segle VI
fins al II aC. Té una superfície
d’uns 10.000 m2, i el recinte,
murallat, disposa de diversos
habitatges organitzats a partir
d’un carrer central. El poblat
es dedicava a la producció
agrícola i es trobava sota el
control de l’aristocràcia que
residia a la ciutat d’Edeta, al
Tossal de Sant Miquel, a Llíria. En les campanyes d’excavació es van identificar una
almàssera i un espai destinat
al treball del metall.
Acabada la visita, que pot durar uns 20 minuts, continuem
cap al sud-est pel costat de la
carretera i virem cap a la dreta
per un camí de terra en direcció cap a l’aeròdrom Casica
Roger, i cap a l’esquerra més
avant. Veurem una desviació
cap a una alzina centenària,
que no prendrem, però un poc
més avant sí ens desviarem a
l’esquerra per a visitar el refu-
Refugi antiaeri
53
Llibre_val.pdf 55
26/02/2016 9:13:47
[page-n-60]
Villar del Arzobispo
gi antiaeri i l’aeròdrom. En
aquest lloc es pot observar
l’aeròdrom republicà, que tenia magatzems i cotxeres, i el
refugi antiaeri que es va construir al seu costat i que encara es troben en bon estat.
Després d’aprofundir en la
història del Villar, tornem al
camí i seguim recte cap al
sud. Passada una estona i un
parell de girs després, a la
dreta primer i a l’esquerra
després, arribem al punt més
meridional de la ruta, on es
troba un antic aljub (segles
XV - XVI ), construcció feta amb
pedra i argamassa, que ens
sorprén per les seues dimensions quan aguaitem l’interior.
Aljub
Canviem la direcció i seguim
pel camí, al qual hem de
prestar atenció per la falta de
marques en alguns punts.
Ens dirigim, entre oliveres i
vinyes principalment, cap al
nord-oest, fins a creuar la carretera CV-395, on seguirem
pel camí recte cap al nord,
per a aproximar-nos una altra
vegada a la CV-35.
Poc abans d’arribar a la CV35 ens parem en una curiosa
construcció elevada, de planta hexagonal, del segle passat, destinada a colomer industrial. És un edifici que
estàvem observant des de
prou abans, ja que la seua
altura destaca en el paisatge
pla vilarenc. Ara toca creuar
la carretera per tal de seguir
pel camí que hi ha justament
davant, però per a fer-ho hem
de desviar-nos cap a l’esquerra per la via de servei i
creuar pel pas elevat. Una
Colomer singular
54
Llibre_val.pdf 56
26/02/2016 9:13:47
[page-n-61]
L’Empremta de l’Home
vegada salvat aquest obstacle, continuem pel camí, vora
al qual ens trobarem, a la dreta, el Corral de Jacinto, una
construcció agrària típica amb
Corral de Jacinto
murs de pedra.
Més avant, a poca distància,
arribem de nou al Canal Principal del Camp de Túria,
però, abans de sobrepassarlo, girarem a la dreta i el
creuarem pel següent pas
que ens trobem amb direcció
nord. En el tram que ens queda trobem a faltar les marques en alguns encreuaments
clau de la ruta. Arribem a un
camí asfaltat pel qual caminem uns metres cap al Villar i
immediatament ens desviem
a la dreta, per un camí de
terra, entre oliveres. Per
aquest camí arribarem a un
altre asfaltat (el camí del Cerro Gordo) pel qual girarem
cap a l’esquerra i ens acosta-
rem a la població, deixant a la
nostra dreta el barranc de
San Vicente.
Creuem la carretera CV-347 i
ens trobem l’abeurador de la
font de San Vicente, punt on
podia abeurar el bestiar que
transitava per la via pecuària
denominada Cordel de Segorbe o de los Clérigos, vestigi
d’allò que va ser antany l’activitat ramadera. Continuem
recte pel camí de San Vicente
i, en fer la corba cap a la dreta, ens trobem amb l’ermita
de San Vicente, construïda al
segle XVII. Ja només ens queda seguir per la rectilínia,
però amb alguna pujada, carrer de San Vicente fins a l’altura de l’església, a la qual
arribarem pel carrer Abadia, i
on finalitza aquesta ruta cultural.
Ermita de Sant Vicent
55
Llibre_val.pdf 57
26/02/2016 9:13:47
[page-n-62]
PR-CV 293
Ruta Ibera
Camporrobles
Llibre_val.pdf 58
26/02/2016 9:13:47
[page-n-63]
PR-CV 293 ruta Ibera
E M
C
[page-n-64]
[page-n-65]
ACCÉS
Camporrobles es troba a uns 100 quilòmetres de València i es tarda en arribar-hi
una hora aproximadament. El recorregut és rela(vament senzill. Des de València,
par(m per l’autovia A-3, en direcció a Madrid, i l’abandonem per l’eixida 275 U(el
(oest). Després de vagarejar a U(el pels carrers Héroes de Tollo, Magro, Alameda i
García Berlanga, ens incorporem a la carretera CV-470. Aquesta carretera ens conduirà, passant pels llogarets de Los Corrales i Las Cuevas, fins a Camporrobles. A
l’entrada del municipi observarem un cartell, vora l’àrea d’acampada de La Balsa,
on comença la ruta.
DADES TÈCNIQUES
Nom: PR-CV 293 ruta Ibera.
Municipi: Camporrobles.
Distància: 7,82 km.
Duració: 3h.
Desnivell acumulat: 330 m.
Al(tud mínima: 895 m.
Al(tud màxima: 1.131 m.
Tipus: Circular.
Senyalització: Sí.
Cartografia: Fulls 1:25.000 693-I Camporrobles i 665-III Mira.
Data: 3 de juny del 2015.
Ruta: h7p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4628429
57
Llibre_val.pdf 59
26/02/2016 9:13:47
[page-n-66]
Camporrobles
PUNTS D’INTERÈS
1. Camporrobles.
6. Avenc
2. Font El Molón.
7. El Molón.
3. Centre d’interpretació.
8. El Picarcho, 1.104 m.
4. Tòtem.
9. Corral.
5. Forn de calç
Altitud
58
Llibre_val.pdf 60
26/02/2016 9:13:48
[page-n-67]
PR-CV 293 ruta Ibera
El Molón
El terme de Camporrobles té
una superfície relativament
plana, interrompuda per relleus com el Cerro de Cardete
(1.129 m), a l’est; el Cerro Pelado (1.025 m), al sud, i El
Molón (1.128 m), al nord. És
en aquest últim relleu, pertanyent als contraforts més meridionals de la serra de Mira,
per on transcorre la senda PR
-CV 293. La part més elevada
d’El Molón presenta una forma aplanada, d’altiplà, una
superfície idònia per a l’assentament de les cultures preromanes que hi van trobar
unes defenses naturals immillorables.
gularitat botànica com per la
diversitat d’avifauna característiques, per la qual cosa, ja
l’any 2000, va ser declarat microreserva de flora de tres
hectàrees de superfície.
En la història d’aquest jaciment són claus dos moments
històrics en què s’ha constatat
l’ocupació del lloc de manera
estable per part de dues cultures, que hi han deixat les
seues empremtes en forma de
restes i d’estructures. La primera ocupació té lloc en l’edat
del ferro, entre els segles VII i
El Parc Arqueològic
La ruta transcorre pel Parc
Temàtic Arqueològic d’El Molón on, a més dels valors
històrics i arqueològics indubtables, es pot gaudir d’un espai mediambiental d’un valor
especial, tant per la seua sin59
Llibre_val.pdf 61
26/02/2016 9:13:48
[page-n-68]
Camporrobles
aC, i es correspon amb l’ocupació ibèrica d’El Molón. Posteriorment queda despoblat
amb els romans, i torna a ser
ocupat per la cultura islàmica
de manera permanent durant
els segles VIII i X. A partir del
segle xi s’abandona completament. És en el segle passat
quan s’aprofita agrícolament,
la qual cosa va afectar les estructures que quedaven.
I
Comencem la ruta prop de
l’accés de l’àrea d’acampada
de La Balsa, a l’entrada a
Camporrobles per la carretera CV-470, on es troba el cartell informatiu de la senda.
Continuem per la carretera o
Senda cap El Molón
carrer Utiel per a desviar-nos
cap a la dreta pel carrer del
Cementeri. Ja orientats cap a
El Molón continuem pel camí i
seguim les marques en direcció nord. El camí es torna senda i prompte arribem a l’àrea
recreativa de la font d’El Molón, font que antigament va
ser una cova-santuari. Prop
de l’àrea recreativa ens trobem el centre d’interpretació
del parc temàtic arqueològic
que té la representació d’un
punyal de l’Edat del Ferro al
costat de la porta d’accés.
Pels voltants de l’àrea recreativa i del centre d’interpretació
també podem observar un arboretum (jardí botànic de
Camporrobles, com indica el
cartell) amb una extensió d’un
poc més d’una hectàrea. Ací
podem veure i entendre, d’una
manera didàctica, una sèrie
d’arbres i arbusts característics de la vegetació medi-
Font de El Molón
60
Llibre_val.pdf 62
26/02/2016 9:13:48
[page-n-69]
PR-CV 293 ruta Ibera
terrània cap als 1.000 metres
d’altitud, que formen una sèrie
d’associacions vegetals, com
ara els ginebrars d’alta muntanya.
Seguim les indicacions de la
senda, però abans farem una
parada breu per a contemplar
una de les escultures totèmiques distribuïdes per tota la
comarca i que es troba prop
del centre d’interpretació, en
aquest cas es tracta del Tótem Ofrenda.
Voregem
la
part
sudmeridional d’El Molón per un
camí des del qual podem observar un antic forn de calç
per a produir-ne, i del qual
ens desviem un moment per a
observar aquesta construcció
pètria. Tornem a la senda i
continuem ascendint. Uns
pals ens indiquen que estem a
la microreserva de flora d’El
Molón on destaquen els
La calera
exemplars de savina (Juniperus phoenicea) i d’altres
plantes d’interés especial,
com ara la llengua de cérvol
(Phyllitis scolopendrium).
Arribem a l’accés al jaciment i
ens trobem un dels plafons
explicatius prop d’un avenc,
un orifici amb una tanca. Es
Pou de los Moros
Tòtem
61
Llibre_val.pdf 63
26/02/2016 9:13:48
[page-n-70]
Camporrobles
Camporrobles des de El Molón
tracta d’una cisterna coneguda amb el nom de Pozo de los
Moros, excavada a partir d’un
orifici natural. Continuem i arribem a l’entrada, on podem
observar, en la roca del terra,
les marques que hi va deixar
el trànsit dels carros. A partir
d’ací, la visita al jaciment es fa
amb la lectura dels cartells i la
interpretació de les restes,
destacant-ne el pany de la
muralla, les cisternes d’origen
preromà i la mesquita d’origen
islàmic.
A la part alta d’El Molón trobem una caseta d’obra que es
va construir durant la Guerra
Civil com a observatori de
l’aeròdrom de Camporrobles.
La muralla
Des d’aquest punt, les vistes
cap a la població i el seu entorn són immillorables.
Després de la visita a aquest
parc arqueològic, tornem al
camí i prosseguim cap al nordest en direcció al Picarcho,
punt més septentrional de la
ruta. Es tracta d’un conjunt de
Estructura dels departaments
La gran cisterna
62
Llibre_val.pdf 64
26/02/2016 9:13:48
[page-n-71]
PR-CV 293 ruta Ibera
El Molón des de El Picarcho
roques calcàries amb formes
singulars des del qual també
s’obtenen àmplies vistes panoràmiques del conjunt arqueològic d’El Molón.
El corral al sud-est de El Molón
El descens es fa a través d’un
coll xicotet per la part oriental
de la muntanya, seguint una
sendeta que ens condueix fins
a un corral de bestiar en bon
estat. A poca distància prenem el camí que ens porta fins
a la carretera CV-470, molt
prop del lloc on iniciem la ruta
i on la donem per finalitzada.
Vistes des de la senda de baixada
63
Llibre_val.pdf 65
26/02/2016 9:13:48
[page-n-72]
Los Villares
Vega de Caudete
Caudete de las Fuentes
Llibre_val.pdf 66
26/02/2016 9:13:48
[page-n-73]
Los Villares - Vega de Caudete
K
C
[page-n-74]
F [page-n-75]
ACCÉS
Caudete de las Fuentes dista uns 85 quilòmetres de València. L’accés fins a aquesta localitat és fàcil i costa poc menys d’una hora. L’eixida de València es fa per
l’autovia A-3 en direcció a Madrid. Després de recórrer uns 80 quilòmetres,
s’abandona aquesta via per l’eixida 270 en direcció a Caudete de las Fuentes. A la
rotonda es pren la primera eixida per la carretera CV-453 fins a Caudete. Després
de creuar el riu Mare arribem a una altra rotonda i girem a la dreta, per l’anga NIII en direcció a Uel, i a uns 200 metres es troba el punt d’inici de la ruta.
DADES TÈCNIQUES
Nom: Los Villares - Vega de Caudete.
Municipis: Caudete de las Fuentes i Uel.
Distància: 9,10 km.
Duració: 2 h 30 min.
Desnivell acumulat: 73 m.
Altud mínima: 760 m.
Altud màxima: 810 m.
Tipus: Mixta, circular amb una part lineal al centre.
Senyalització: No.
Cartografia: Full 1:25.000 693-IV Uel.
Data: 1 d’abril del 2015.
Ruta: h8p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6487913
65
Llibre_val.pdf 67
26/02/2016 9:13:48
[page-n-76]
Caudete de las Fuentes
PUNTS D’INTERÈS
1. Caudete de las Fuentes.
6. Font Encañete.
2. Esglèsia de la Navitat.
7. Jaciment arqueològic Kelin.
3. Col·lecció museogràfica.
8. San Antonio de Cabañas.
4. Font Grande.
9. Anga fàbrica de farines.
5. Font Chica.
66
Llibre_val.pdf 68
26/02/2016 9:13:48
[page-n-77]
Los Villares - Vega de Caudete
Caudete de las Fuentes
Caudete de las Fuentes es troba a la part central de la comarca de la Plana d’UtielRequena. La seua activitat
econòmica principal s’ha basat
en l’agricultura de secà, especialment en la vinya i els cereals, empremta que ha quedat plasmada en el paisatge
amb grans superfícies de
vinyes. El topònim de Caudete
té el seu origen quan es funda
el nucli de població nou prop
del riu Mare en època romana,
conegut llavors com Caput
Aquae, a causa de la riquesa
en fonts i brolladors del lloc.
La ruta proposada s’estén pel
sud i el sud-est del nucli de
població, concretament pel turó de Los Villares i la Vega de
Caudete. La part més oriental
del recorregut transcorre per
terres utielanes. Es tracta d’un
itinerari històric i paisatgístic
d’aquesta part de l’interior va-
lencià que transita per un paisatge agrícola amb predomini
del secà i que visita la ciutat
ibèrica coneguda com Kelin.
Aquest jaciment arqueològic
es troba tancat i per a poder
visitar-lo s’ha de cridar prèviament a l’Ajuntament (telèfon:
962 319 002).
El punt de partida de la ruta es
troba en l’encreuament de l’antiga carretera N-III amb el
carrer València de Caudete de
las Fuentes, enfront de l’antiga fàbrica de farines, que actualment és l’edifici del celler
Esglèsia de la Nativitat
67
Llibre_val.pdf 69
26/02/2016 9:13:49
[page-n-78]
Caudete de las Fuentes
Iranzo. Pel carrer València
prompte arribem a l’església
de la Nativitat de la Mare de
Déu, al lateral on es troba la
torre campanar. Baixem uns
escalons i ens acostem a la
part frontal d’aquest edifici,
acabat de construir el 1735,
per a observar-hi la façana
principal. Tornem a la plaça i
girem cap a l’esquerra. Passem pel costat de la torre campanar i immediatament a continuació pel costat de l’edifici
que alberga la Col·lecció Museogràfica Luis García de
Fuentes, a l’interior del qual es
troben restes del jaciment arqueològic de Kelin.
Continuem el recorregut i, en
arribar a la plaça, girem cap a
l’esquerra, passem per davant
de l’Ajuntament i seguim pel
carrer Madrid fins a l’antiga N330. La creuem i ens situem a
l’Albereda. Des d’ací, a un nivell més inferior, es pot veure
Font Grande
la font Grande, font que, després de diverses remodelacions, disposa de vint canelles.
L’última remodelació important
s’hi va fer el 2010, amb la
construcció d’altres vint canelles més al costat contrari i un
canvi de nom a font Nueva.
Recorrem l’Albereda fins a l’altre extrem on es troba la font
Chica, de dimensions més modestes i que té tres canelles de
les quals brolla l’aigua contínuament. Està adornada amb
un mosaic ceràmic de la Mare
de Déu dels Desemparats. Retrocedim uns metres i creuem
per un pontet, seguint les indicacions dels pals, el ja canalitzat riu Mre cap al jaciment arqueològic de Kelin. Aquest riu,
d’un cabal escàs, s’uneix més
avall, prop d’Utiel, amb la rambla de la Torre, i junts donen
lloc al riu Magre.
Font Chica
68
Llibre_val.pdf 70
26/02/2016 9:13:49
[page-n-79]
Los Villares - Vega de Caudete
Alameda
Ja a l’altra part del riu es pot
contemplar la font Encañete a
la qual s’accedeix baixant uns
escalons. Uns pocs metres
més avant, girem cap a la dreta pel carrer Cuesta de los Villares, per on eixim del nucli
urbà i que, a través d’un camí,
ens condueix fins a l’entrada
del jaciment arqueològic de
Kelin, rodejat de camps d’ame-
Font Encañete
tlers, oliveres i vinyes. El jaciment es troba dalt d’una lloma
al paratge de Los Villares, en
una posició estratègica, rodejat
d’una superfície agrícola àmplia, pròxima a diverses fonts
naturals i al riu, i en un lloc clau
per a controlar les rutes comercials entre la costa i l’interior.
Aquestes característiques li
van permetre una llarga ocupació ininterrompuda, des del
segle vII fins al segle i aC, i va
arribar a convertir-se en la capital d’un territori extens.
Aquesta ciutat ibèrica, coneguda amb el nom de Kelin, va
arribar a encunyar moneda. Al
jaciment, que ocupa una extensió d’unes 10 hectàrees, es
poden observar dues zones
que han sigut restaurades, en
les quals són rellevants les diferències d’arquitectura i d’urbanisme de dos moments diferents de la seua ocupació.
També s’hi pot veure com era
Kelin
69
Llibre_val.pdf 71
26/02/2016 9:13:49
[page-n-80]
Caudete de las Fuentes
Kelin
la casa d’un comerciant, activitat amb gran importància al
poblat, com han evidenciat les
nombroses restes de ceràmiques i materials provinents
d’altres regions mediterrànies.
Després de la visita tornem al
camí i seguim en direcció al
sud fins a enllaçar amb el camí
paral·lel a l’autovia A-3, on seguirem cap a l’esquerra. Uns
400 metres més avant ens desviarem d’aquest camí per a
prendre’n un altre cap a l’esquerra, en direcció al nord, que
ens condueix fins a un barri de
cases recents. Al final del car-
rer Pare Alejandro Ferrer girem
a la dreta i a continuació a l’esquerra i passem per sota del
pont de la carretera que accedeix a Caudete de las Fuentes.
Seguim pel camí de la Bomba
a la plana de la Vega de Caudete, aprofitada per al cultiu de
secà, però també de regadiu
amb les aigües canalitzades
per séquies provinents del riu
Mare. En aquesta zona amb
tanta importància agrícola es
va instal·lar el Centre de Control Biològic de Plagues de la
Generalitat Valenciana, prop
del qual passem.
Més avant, en la bifurcació,
prenem el camí de la dreta pel
qual arribarem novament al
camí que va paral·lel a l’autovia A-3. Girem a l’esquerra i,
després d’un poc més d’un
quilòmetre, l’abandonem cap a
l’esquerra en direcció a una
pineda xicoteta i solitària de
pins pinyoners. Abans d’arribar
Caudete de las Fuentes des de Kelin
70
Llibre_val.pdf 72
26/02/2016 9:13:49
[page-n-81]
Los Villares - Vega de Caudete
San Antonio de Cabañas
a aquests pins tornarem a desviar-nos a l’esquerra, entre
camps de vinyes, cap a un xicotet conjunt de cases conegudes com San Antonio de Cabañas. A partir d’aquest punt,
vora el camí ens acompanyarà
durant un tram del recorregut
la séquia, que sense abandonar-lo ens conduirà a la bifurcació en què ens separem. Re-
petim aquest tram curt del camí
de la Bomba fins a uns metres
abans del pont de la carretera,
sota el qual passem. Girem
cap a la dreta i creuem el riu
Mare per un pontet per a vianants que ens deixa al carrer
del Molí, per on arribarem a
l’antiga N-III, enfront de l’església. Seguim cap a la dreta i, en
passar prop de l’antiga fàbrica
de farines, creuem el carrer i
arribem al final del recorregut,
just on el vam començar.
Pont sobre el riu Mare
Antiga fàbrica de farines
71
Llibre_val.pdf 73
26/02/2016 9:13:49
[page-n-82]
Castellar de Meca
Aiora
Llibre_val.pdf 74
26/02/2016 9:13:49
[page-n-83]
Castellar de Meca
C M
A
ACCÉS
Encara que el jaciment es troba al terme d’Aiora, el començament de la ruta es
troba al terme manxec d’Alpera. Per a arribar-hi cal eixir de València, cap al sud,
per la V-31, per a con$nuar, primer per l’autovia A-7, i després per l’autovia A-35,
en direcció a Albacete. Més avant enllaçarem amb l’autovia A-31, que abandonarem per l’eixida 148, per a prendre la N-330 en direcció a Aiora. A l’altura de Casas de Madrona ens desviarem cap a l’esquerra per la CV-437 en direcció a Alpera. Per aquesta carretera, abans d’arribar a Alpera, veurem les indicacions per a
accedir a l’aparcament.
DADES TÈCNIQUES
Nom: Castellar de Meca.
Municipi: Aiora.
Distància: 5,28 km.
Duració: 2h 30 min.
Desnivell acumulat: 291 m.
Al$tud mínima: 878 m.
Al$tud màxima: 1.066 m.
Tipus: Lineal, el principi i el final, i circular la part central .
Senyalització: No.
Cartografia: Full 1:25.000 793-I San Benito.
Data: 6 d’octubre del 2014.
Ruta: h8p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5384293
73
Llibre_val.pdf 75
26/02/2016 9:13:50
[page-n-84]
Aiora
1.
2.
3.
4.
PUNTS D’INTERÉS
Zona d’aparcament.
Font de Meca.
Aljub.
Porta d’accés.
5.
6.
7.
8.
La gran corva.
El Trinquet.
Cova del Rei Moro.
Escalons.
74
Llibre_val.pdf 76
26/02/2016 9:13:51
[page-n-85]
Castellar de Meca
Puntal de Meca des de l’aparcament
El poblat iber del Castellar de
Meca es troba en la part més
septentrional de la serra del
Mugrón, una serra d’uns 16
quilòmetres de longitud que
s’estén de nord-est a sud-oest
entre el municipi valencià
d’Aiora i els municipis manxecs
d’Almansa, Alpera i Bonete. És
un aflorament rocós calcari format per depòsits marins del
Miocé, amb cotes superiors als
mil metres d’altitud. La cota de
major altitud es troba al sud de
la serra, al vèrtex del Mugrón,
on s’aconsegueixen els 1.209
metres. En la part on es troba
el poblat, el Puntal de Meca, la
serra pren direcció oest. Un
estretament en aquest sector
fa que el puntal altiplanat quede pràcticament aïllat, característica que li confereix un
autèntic caràcter defensiu.
continuada d’aquest emplaçament des de l’edat del bronze fins a l’edat mitjana. No obstant això, la major esplendor se
li atribueix a la cultura ibèrica,
entre els segles V i III aC. El
jaciment ocupa una superfície
d’unes 15 hectàrees i uns 800
metres de longitud, i en aquesta superfície es poden trobar
una gran quantitat d’excavacions rupestres destinades a
aljubs, sitges, habitatges i camins rodats; excavacions que
el converteixen en un jaciment
singular tant per la quantitat
com per les dimensions que
n’aconsegueixen algunes.
Cartell a l’inici de la ruta
Des del punt de vista arqueològic, s’hi han trobat restes que evidencien l’ocupació
75
Llibre_val.pdf 77
26/02/2016 9:13:51
[page-n-86]
Aiora
A més, tota aquesta zona disposa de figures de protecció
de la Xarxa Natura 2000. Està
declarada Lloc d’Importància
Comunitària (LIC) de Serra
del Mugrón, amb una extensió
d’un poc més de 2.000
hectàrees, reuneix tres unitats
paisatgístiques diferenciades
com són la serra pròpiament
dita, on es troba una magnífica comunitat de savina; la zona baixa de cultius predominantment de secà, on habiten
nombroses espècies d’aus
estepàries, i la llacuna dessecada de San Benito que es
troba inclosa en el Catàleg de
zones humides de la Comunitat Valenciana. No obstant
això, adquireix major extensió
la Zona d’especial protecció
per a les aus (ZEPA) de Meca
-Mugrón-Sant Benito, amb
una superfície de més de
7.000 hectàrees, per a la protecció de l’hàbitat d’unes setge espècies d’aus presents.
Aquesta ruta comença en una
zona d’aparcament habilitada a la qual s’accedeix a través de camins indicats a partir de la carretera entre Casas
de Madrona i Alpera. A més,
com que es tracta d’una propietat privada, els propietaris
han establit com a dia de visiZona d’aparcament
Zona de aparcamiento
ta els diumenges, de 9:00 a
14:00 h. Iniciem el camí i
anem cap a un campet de
pins joves, que vorejarem seguint les indicacions dels
pals, i que ens conduirà a un
repetjó menudet. Després d’aquesta costereta enllacem
Los Palancares des de Meca
76
Llibre_val.pdf 78
26/02/2016 9:13:51
[page-n-87]
Castellar de Meca
amb una senda i continuem
per ella cap a l’esquerra.
En pocs minuts arribem a la
font de Meca, un punt d’aigua que és conduïda fins a
una pica d’obra, al costat
d’una roca gran, per a l’abastiment animal. Des de la font,
si ens fixem dessota, a l’esquerra, podem veure una
construcció de pedra que
s’alça uns pocs metres de
terra i que es troba perfectament integrada en el paisatge. Ens desviem cap a ella i
aguaitem per la part davantera. Es tracta de l’aljub de la
font de Meca, una construcció
amb volta de rajola cap a la
Font de Meca
Interior de l’aljub
Aljub
qual són conduïdes les aigües
de la font indicada. Excavat a
terra i amb un sostre que
sembla el sòl del terreny mateix. Al costat de la portella
d’accés hi ha un conjunt de
piques que s’usaven per a
abocar-hi l’aigua que s’hi
treia.
Tornem de nou a la senda,
antic camí d’accés al poblat
ibèric, que cada vegada es va
encaixant més a causa de les
campanyes d’excavació efectuades. Una autèntica obra de
comunicació que salvava més
de 300 metres de desnivell
77
Llibre_val.pdf 79
26/02/2016 9:13:51
[page-n-88]
Aiora
tal de la serra, i l’altre per on
continuem cap a la part nord,
en direcció a les planes de
San Benito.
Porta d’accés
entre la ciutat ibèrica i les planes que la rodejaven. El camí
de terra dóna pas a un altre
de roca i, a l’entrada, podem
veure diversos blocs tallats.
En aquest punt es trobava la
porta d’accés al poblat i just
davant podrem veure una bifurcació de camins: un, per on
venim des de la part occiden-
Bifurcació de camins
Continuem pel camí excavat
en la roca que permetia el
pas dels carros i, a pocs metres, en un rebaix de la roca a
la nostra esquerra, podem
acostar-nos al pic de la Voluntaria, lloc des del qual ja
començarem a tindre unes
àmplies vistes panoràmiques
dels extensos camps de secà
rodejats de muntanyes cobertes per un mantell verd de
pins: el puntal de l’Arciseco,
el puntal de la Tortosilla, la
serra de Palomeras, Montemayor i altres. Ací podem observar les primeres estructures excavades en la roca, alguns depòsits circulars i rectangulars, i alguns orificis que
devien servir per a la
col·locació de bigues per als
sostres. Tornem al camí exca-
Pic de la Voluntaria
78
Llibre_val.pdf 80
26/02/2016 9:13:51
[page-n-89]
Castellar de Meca
Vistes des del pic de la Voluntaria
vat en la roca i continuem pujant. A mesura que ascendim,
el camí profunditza més, fet
que li dóna el nom de camí
Hondo. Arribem a una corba
molt pronunciada, la gran
corba, lloc on el camí es va
excavar més de 4 metres de
profunditat i uns 2 metres
d’amplària. Anem girant en la
corba i de seguida ja apareixem a la part alta, amb una
visió quasi completa del conjunt del poblat.
A partir d’ací comença la visita al poblat. Continuem pel
camí principal i a uns metres
ens trobem, a l’esquerra d’aquest, el depòsit més gran de
tot el jaciment, conegut com
el Trinquet. La seua capacitat de emmagatzematge era
d’uns 2.000 m 3. Es pensa que
aquest depòsit no estava destinat a l’arreplega d’aigua, ja
que per les seues dimensions
sembla excessiu per a l’abastiment del lloc i, a més, com
El Trinquet
Camí Hondo
79
Llibre_val.pdf 81
26/02/2016 9:13:52
[page-n-90]
Aiora
que es trobava al costat del
camí per on transitaven les
cavalleries s’hi podrien filtrar
excrements dels animals. Els
depòsits els quals sí se sap
segur que van ser aljubs són
aquells que tenen canalons
pels quals circulava l’aigua, i
on, en alguns casos, s’hi pot
veure com alguns depòsits
connectaven amb uns altres
inferiors mitjançant canals.
Continuem un poc més pel camí i ens desviem cap a la dreta en direcció a la vora més
septentrional del puntal de
Meca per a recórrer el poblat i
gaudir de les vistes que ens
ofereix aquest punt elevat.
Des d’ací ens dirigim ara cap
al punt més occidental del jaciment i també el més elevat,
amb 1.058 metres, una talaia
natural autèntica. Després de
contemplar el paisatge, retrocedim fins a agafar la senda
que va per un tàlveg xicotet
pel qual comencem a descendir. A la dreta podrem veure
un altre dels depòsits més
grans del Castellar de Meca.
Ens desviarem cap a la dreta,
per la part inferior d’aquest
Cova del Rei Moro
80
Llibre_val.pdf 82
26/02/2016 9:13:52
[page-n-91]
Castellar de Meca
Vistes des de la Cova del Rei Moro
depòsit i, per un pas per la vora rocosa de la muntanya, arribarem a la cova del Rei Moro, un gran abric en la part
nord i que queda amagat de la
vista dels visitants.
Tornem a la senda que baixa
per aquest regueró i continuem
descendint, primer per la senda i després per uns escalons
tallats en la roca i de factura
moderna. Uns metres més
avall tornem a la font de Meca.
El camí de tornada fins a la
zona d’aparcament el recorrem
desfent els passos del principi
de la ruta.
Escalons
De retorn per la senda
81
Llibre_val.pdf 83
26/02/2016 9:13:52
[page-n-92]
La Bastida de les Alcusses
Moixent
Llibre_val.pdf 84
26/02/2016 9:13:52
[page-n-93]
La Bastida de les Alcusses
L B
A
[page-n-94]
V
[page-n-95]
ACCÈS
El començament de la ruta es troba a uns 90 quilòmetres de València, per la
qual cosa en automòbil es tardaria una hora aproximadament. L’accés és rela
vament fàcil. Eixim de València cap al sud per la V-31 i després con
nuem
per l’autovia A-7 a Alacant / Albacete. Prosseguim per la A-35 i l’abandonarem
per l’eixida 28 en direcció a Moixent. A l’entrada de la població, en una rotonda amb una figura del Guerrer de Moixent, seguirem cap a la dreta per la carretera CV-652 en direcció a Fontanars dels Alforins. A uns 9 km per aquesta
carretera arribarem a l’alberg al costat del qual comença la ruta.
DADES TÈCNIQUES
Nom: la Bas
da de les Alcusses.
Municipi: Moixent.
Distància: 12,73 km.
Duració: 3h 45 min.
Desnivell acumulat: 322 m.
Al
tud mínima: 464 m.
Al
tud màxima: 738 m.
Tipus: Circular.
Senyalització: No.
Cartografia: Fulls 794-III Moixent i 820-I Fontanars dels Alforins.
Data: 25 de març del 2015.
Ruta: h7p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6434030
83
Llibre_val.pdf 85
26/02/2016 9:13:52
[page-n-96]
Moixent
PUNTS D’INTERÈS
1. Alberg les Alcusses.
3. Font del Roure.
2. Bas
da de les Alcusses.
4. Enllaç amb el SL-CV 12.
84
Llibre_val.pdf 86
26/02/2016 9:13:52
[page-n-97]
La Bastida de les Alcusses
El Pla de les Alcusses des de la Bastida
Amb els seus 150 km2 de superfície, Moixent és el municipi
amb major extensió de la comarca de la Costera. L’orografia és muntanyosa, solcada per
nombrosos barrancs i rambles.
Per la part central, amb direcció de sud-oest a nord-est,
transcorre la vall del riu Cànyoles, acompanyada, a més de
pels camps de cultiu, per nombroses
infraestructures
de
transport paral·leles al curs del
riu. Aquesta vall ha sigut
històricament una via de comunicació natural entre la Meseta
castellana i el litoral valencià.
La ruta proposada a continuació es desenvolupa per la part
més sud-occidental del terme
municipal de Moixent, entre
l’àmplia superfície altiplanada
del Pla de les Alcusses i l’extrem, també sud-occidental, de
la Serra Grossa. En aquesta
part muntanyosa, a uns 740
metres d’altitud, sobre la seua
superfície allargada i aplanada
es va construir la ciutat ibèrica
de la Bastida de les Alcusses,
adaptant-se a la morfologia del
terreny. Per a poder fer la visita
al jaciment s’ha d’acudir en
l’horari establit: de dimarts a
diumenge, de 10:00 a 14:00 h i
de 16:00 a 18:00 h, a l’hivern, i
de 18:00 a 20:00 h, a l’estiu (el
mes d’agost i els diumenges a
la vesprada està tancat).
El començament d’aquest recorregut es troba prop de la
carretera CV-652, que va de
Moixent a Fontanars dels Alforins, poc abans d’arribar al
La Bastida des del Pla
85
Llibre_val.pdf 87
26/02/2016 9:13:52
[page-n-98]
Moixent
quilòmetre 9, al costat de l’Alberg les Alcusses. Comencem a caminar vora aquesta
carretera uns 100 metres en
direcció a Fontanars i després
l’encreuem cap a la dreta per a
seguir per un camí de terra entre camps de secà en els quals
predominen els cereals, les
vinyes i els ametlers. Apareixen nombroses cases de camp
que esguiten aquesta extensa
superfície agrícola. En pocs
minuts, i al costat d’una pineda
menuda, arribem a l’entrada de
la primera de les cases prop de
la qual passarem, denominada
Pou del Consell. Passarem
també per les cases de la Muda i de Ritxec abans d’enllaçar
amb un camí per on continuarem cap a l’esquerra. A l’altura
de la casa de Bosquet, el camí
adquireix un traçat completament rectilini d’un poc més
d’un quilòmetre de longitud
que, després de creuar de nou
la carretera CV-652, ens con-
Camí cap a la Bastida
dueix fins a la base de la muntanya on un cartell informa dels
horaris de visita al poblat
ibèric.
El camí adquireix un cert pendent (passem dels 550 m d’altitud en la part cultivada als 740
m en el jaciment), al llarg d’un
agradable i zigzaguejant passeig rodejat de pins. Prop de
Pou del Consell
Reconstrucció de casa ibera
86
Llibre_val.pdf 88
26/02/2016 9:13:52
[page-n-99]
La Bastida de les Alcusses
La Bastida de les Alcusses
l’entrada de la Bastida de les
Alcusses es troba la reconstrucció d’una casa ibèrica i enfront hi ha una rèplica, a gran
escala, del molt conegut Guerrer de Moixent. La visita a
aquesta ciutat ibèrica del segle
iv aC és circular, pel carrer
central i pel camí de ronda, i al
llarg del recorregut es troben
instal·lats una sèrie de cartells
informatius que ens acostaran
a la manera de vida, l’urbanisme, el sistema defensiu, l’entorn pròxim, la producció agrícola i, en definitiva, a la cultura
dels ibers que van construir
La porta nord
aquest emplaçament i que el
van habitar prop de tres o
quatre generacions.
Entrem al poblat per la porta
oest, l’entrada principal, vora la
qual es trobaven dues torres
defensives. Pel carrer central
passarem prop de les cases
fins al barri del sector sud on
Barri del sector sud
87
Llibre_val.pdf 89
26/02/2016 9:13:52
[page-n-100]
Moixent
van trobar, a l’interior de dos
habitatges, dues figures de
bronze d’una dimensió reduïda: un guerrer a cavall i un
bou. Girem cap a l’esquerra
per a seguir pel camí de ronda
i, abans d’eixir per la porta
nord, podrem detindre’ns a
contemplar una àmplia vista
del Pla de les Alcusses i de la
Serra Plana, a l’altre costat del
riu Cànyoles. La importància
d’aquest jaciment i de les restes hi trobades van ser elements més que suficients perquè la Bastida de les Alcusses
es declarara Monument Historicoartístic l’any 1931.
Després de la visita, que pot
costar-nos algun temps de fer,
descendim una part del camí
d’accés pel qual arribem al
jaciment, però en la primera
corba que gira a l’esquerra
ens desviarem cap a la dreta,
per un camí de terra. Aquest
ramal s’endinsa en la falda
nord de la muntanya, en la
part de l’ombria, amb un traçat
pràcticament sense desnivells
i rectilini. Més avant el camí fa
un gir cap a l’esquerra, s’estreny i es converteix en una
senda. Adquireix un cert pendent descendent que, ràpidament, ens condueix fins al llit
d’un barranc pel qual és fàcil
caminar. Continuarem cap a la
dreta, entre l’exuberant vegetació de ribera que, més avall,
ha sigut substituïda pels cultius que pràcticament han ocupat el llit del barranc. Caminem pel mateix llit sec fins a
enllaçar amb un camí prop del
Senda cap al barranc
El Guerrer de Moixent
88
Llibre_val.pdf 90
26/02/2016 9:13:52
[page-n-101]
La Bastida de les Alcusses
qual s’uneix el barranc per on
anàvem amb el barranc de la
Bastida. Ací girem cap a l’esquerra, acompanyats per uns
anouers joves.
En arribar al camí asfaltat, girem cap a l’esquerra i seguim
per ell fins a la font del Roure, que està al costat del camí
però oculta de la vista, ja que
cal descendir uns escalons
per tal d’arribar a ella. L’aigua
brolla de dues canelles i acaba en una pica amb forma
d’abeurador i des d’ací passa
a un safareig contigu. En
aquest punt coincidim amb la
Via Augusta, senda que pretén
seguir la calçada romana i que
és fàcilment identificable per
la seua característica senyalització de color blanc i blau i pel
mil·liar de nova construcció
que podrem contemplar al
costat del camí.
Un centenar de metres més
avant abandonarem el camí i
seguirem, cap a l’esquerra, per
la senda SL-CV 12, envoltada
de camps al costat del barranc
del Pou del Consell. Les marques blanques i verdes ens
acompanyen en aquest últim
tram de la ruta. Primer passarem prop del Mas del Fondo i
més avant pel costat de l’Alberg les Alcusses. Per la senda arribarem a la carretera CV652, just en el lloc on vam començar la ruta i on la donem
per finalitzada.
Mil·liari de la Via Augusta
Font del Roure
89
Llibre_val.pdf 91
26/02/2016 9:13:52
[page-n-102]
Agraïments
Afrontar la realització d’una guia com aquesta ha sigut tot un repte.
L’objectiu perseguit ha sigut doble: d’una banda, enriquir les rutes
amb un contingut històric, cultural, patrimonial i paisatgístic; d’una
altra, que les visites als jaciments es puguen fer des d’un punt de
vista senderista.
Durant l’elaboració d’aquest treball s’ha pogut disposar de la valuosa ajuda dels tècnics del Museu de Prehistòria de València i de les
localitats on es troben els jaciments, els quals ens han facilitat l’accés i la informació necessària per a dur a terme el nostre objectiu.
Especialment vull aprofitar aquestes línies per a agrair la
col·laboració al Museu de Prehistòria de València, a Carlos Ferrer,
María Jesús Navarro, Vicent Sesé, Josep Maria Burriel, David Quixal i Ramón Bacete.
D’altra banda, el grup de senderisme ha disposat d’una sèrie de
membres i simpatitzants que ens han acompanyat en les rutes,
que també, d’una manera o una altra, formen part d’aquesta guia.
Vull agrair aquesta companyia i les hores de caminada a tots i cada un: Jesús, Mariano, Isidro, Juan Fran, Sandra, Inma, Ximo, Jovita, Salva, Juanmi, Grau, Rosa, Ramón, Marian, Lucía, Paloma,
Pablo, Paquito i Katia.
90
Llibre_val.pdf 92
26/02/2016 9:13:53
[page-n-103]
Números de la col·lecció
Senderismo y algo más:
1. Diez senderos valencianos.
2. Senderismo en Cofrentes.
3. Senderos Locales Valencianos. Parte I.
4. Por los senderos de la historia: Ruta dels Ibers València.
Aquesta guia
ha sigut elaborada pel
grup de senderisme Suelas Desgastadas
i es va finalitzar al
juny del 2015
91
Llibre_val.pdf 93
26/02/2016 9:13:53
[page-n-104]
92
Llibre_val.pdf 94
26/02/2016 9:13:53
[page-n-105]
Llibre_val.pdf 95
26/02/2016 9:13:54
[page-n-106]
Llibre_val.pdf 96
26/02/2016 9:13:54
[page-n-107]
Llibre_val.pdf 1
26/02/2016 9:13:38
[page-n-2]
Llibre_val.pdf 2
26/02/2016 9:13:38
[page-n-3]
Per les sendes de la història
Ruta dels Ibers València
Jesús García Patón
Grup de Senderisme Suelas Desgastadas
Llibre_val.pdf 3
26/02/2016 9:13:39
[page-n-4]
GARCÍA PATÓN
910.4
GAR
sen
Jesús
Per les sendes de la història: Ruta dels Ibers
València / Jesús García Patón - València: Grup
de Senderisme Suelas Desgastadas, 2015.
90 pàgs.; 14,8 x 21 cms.
Títol: Per les sendes de la història: Ruta dels Ibers de València.
Col·lecció: Senderismo y algo más, número 4.
Any: 2015.
Texts i imatges: Grup de senderisme Suelas Desgastadas.
Figures de les pàgines de la 7 a la 9: Museu de Prehistòria de València.
Fotografies de les pàgines 14 i 15: Miguel Marco Escamilla, fotografia de la
pàgina 9: José María Bautista Rodríguez.
Maquetació: Jesús García Patón, Carlos Ferrer García i Aída M. Lleó Dols.
Revisió del text: Joaquín Abarca Pérez.
Traducció: Unitat de Normalització Lingüística.
Imprimeix: Impremta Provincial
ISBN: 978-84-7795-749-2
Depòsit Legal: V 299-2016
Foto portada: Castellar de Meca (Ayora). Juan Carlos Giménez Bixquert.
2
Llibre_val.pdf 4
26/02/2016 9:13:39
[page-n-5]
Índex
Introducció
4
Els ibers
6
La Ruta dels Ibers de València
8
Consells per al senderista
10
Les sendes d’aquesta guia
11
Ruta Cabanilles (Montcada)
14
Puntal dels Llops - Castell del Reial (Olocau)
22
Senda dels Tossals (Llíria)
32
PR-CV 258 ruta del Cavalló de l’Olivera (Llíria)
40
L’Empremta de l’Home (el Villar)
48
PR-CV 293 ruta Ibera (Camporrobles)
56
Los Villares - Vega de Caudete (Caudete de las Fuentes)
64
Castellar de Meca (Aiora)
72
La Bastida de les Alcusses (Moixent)
82
Agraïments
90
3
Llibre_val.pdf 5
26/02/2016 9:13:39
[page-n-6]
Introducció
Un dels nostres objectius principals de fer una ruta senderista és
enriquir el recorregut amb elements paisatgístics, culturals,
històrics, botànics, geològics..., d’aquesta manera, la Ruta dels
Ibers de València, proposada per la Diputació de València, amb
l’oferta de nou dels jaciments ibèrics més significatius de la província, ha servit de base per a l’elaboració d’aquesta guia.
La possibilitat de visitar el jaciment en el transcurs d’una ruta augmenta el contingut historicocultural d’aquest recorregut, alhora que
els nou emplaçaments ibèrics posats en valor adquireixen una difusió major i s’amplia la diversitat de destinataris a qui van dirigits, en
incloure-hi ara els amants del senderisme, modalitat esportiva en
continu increment d’aficionats.
En aquesta guia s’arrepleguen nou sendes, i cada una passa per
un dels jaciments que componen la Ruta dels Ibers de València.
Principalment s’han seguit les sendes homologades o les sendes
fetes per iniciativa municipal. Quan no hi havia una senda oficial,
s’ha elaborat un itinerari aprofitant la xarxa de sendes i camins
existents a la zona pròxima al jaciment.
Abans d’iniciar una ruta és convenient informar-nos sobre el jaciment, ja que molts disposen de recintes tancats i visites regulades.
També és recomanable informar-nos de les diferents jornades que
es fan una vegada a l’any en alguns dels jaciments, ja que és una
manera divertida d’acostar-nos a la cultura ibèrica a través d’espectacles, jocs, exposicions i xarrades. I per a completar el recorregut no estaria de més visitar el Museu de Prehistòria de València i els museus arqueològics que tenen alguns municipis de la
ruta.
4
Llibre_val.pdf 6
26/02/2016 9:13:39
[page-n-7]
Prepara la teua ruta amb antelació i tin en compte les condicions i
els horaris:
- Tòs Pelat (Montcada). Les visites concertades es fan a través del Museu Arqueològic Municipal de Montcada, en el telèfon:
961 301 752 o en el correu electrònic següent: museu@moncada.es
- Puntal dels Llops (Olocau). Les visites es fan en l’horari
d’atenció al públic, de dimecres a diumenge, de 10:00 a 14:00 h.
Més informació a l’Ajuntament d’Olocau, al telèfon: 672 794 404 o
en l’adreça de correu electrònic següent: puntal.llops@olocau.es
- Tossal de Sant Miquel i Castellet de Bernabé (Llíria). Les
visites a aquests jaciments es fan en l’horari següent: de dimarts a
diumenge, de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 18:30 h; dissabte i diumenge, de 10:00 a 14:00 h, excepte l’últim diumenge de mes. Més
informació en Tourist Info Llíria, en el telèfon: 962 791 522.
- La Seña (el Villar). Més informació en el ajuntament del Villar, en el telèfon: 962 720 002.
- El Molón (Camporrobles). Concerteu les visites guiades en
el telèfon de l’Ajuntament de Camporrobles: 962 181 006. Més informació en: https://www.facebook.com/KelinRecintoArqueologico/
- Los Villares (Caudete de las Fuentes). El jaciment es troba
obert de 10:00 a 16:00 h, en períodes festius concrets, fora d’aquestes dates cal concertar la visita a l’Ajuntament: 962 319 002.
Més informació en: http://www.uv.es/kelin/generalitats.htm
- Castellar de Meca (Aiora). L’horari per a visitar aquest jaciment és de 9:00 a 14:00 h els diumenges al matí, és possible concertar visites en dates diferents en Tourist Info Ayora: 961 890 658.
Més informació en la web: http://www.castellardemeca.es
- La Bastida de les Alcusses (Moixent). L’horari de visita és
de dimarts a diumenge, de 10:00 a 14:00 h; de 16:00 a 18:00 h a
l’hivern, i de 18:00 a 20:00 h a l’estiu (mes d’agost i diumenges a la
vesprada, tancat). Més informació en els telèfons: 687 836 717 –
687 836 545 i a través del correu electrònic: labastida@moixent.es
o en la web: www.bastidaalcusses.es
5
Llibre_val.pdf 7
26/02/2016 9:13:40
[page-n-8]
Els ibers
Els pobles que van viure entre els segles vi i ii abans de la nostra
era a la franja oriental de la península ibèrica es van anomenar
ibers pels viatgers i geògrafs grecollatins de l’època.
Aquestes comunitats, independents entre si, constituïen societats
desiguals i jerarquitzades, governades per grups que organitzaven l’explotació del camp i controlaven les relacions comercials
des de ciutats i poblats fortificats, que coneixem com a oppidum.
Els ibers van conformar una cultura contemporània a la grega
clàssica, l’etrusca o la romana, en la qual destaca la llengua ibèrica, amb uns sistemes d’escriptura que no han pogut ser desxifrats encara, la seua magnífica escultura, com també les delicades joies, les ceràmiques decorades, els utillatges i les armes, tot
això recuperat en els jaciments.
La vida dels ibers transcorria en ciutats murallades, poblats, llogarets, cases de camp o fortins. Als habitatges es desenvolupaven
les activitats quotidianes; les artesanals, com el teixit amb llana o
lli; el treball dels metalls, com ara el ferro, el plom, la plata i el
bronze; les activitats d’intercanvi i els ritus de culte als avantpassats i les divinitats.
L’agricultura era una de les activitats productives fonamentals. El
cultiu de la triada mediterrània formada per cereals, vinya i olivera
està documentat, al costat de lleguminoses i altres fruiters com
l’ametler, la figuera i el magraner. El gra, el vi i l’oli van ser utilitzats com a instrument d’intercanvi per aquells que posseïen la
propietat de la terra.
Les famílies eren extenses, formades per un nombre més gran de
persones que la família que coneixem de pares i fills. Les relacions entre parents i amics eren molt més intenses que en l’actua-
6
Llibre_val.pdf 8
26/02/2016 9:13:40
[page-n-9]
litat, ja que la col·laboració entre la gent era molt important per al
treball diari, les tasques quotidianes de subsistència o el manteniment anual de les cases. Sabem que hi havia una divisió de la societat segons els treballs i les ocupacions. Llauradors, comerciants
i artesans convivien amb un grup dominant, en el qual destacaven
els guerrers, com el de la coneguda figura de bronze del Guerrer
de Moixent. Amb els guerrers, les dones de rang tindrien a càrrec
seu l’administració de la casa i, potser, de les terres.
El món sagrat va ocupar un lloc molt important en aquestes societats. Són freqüents les capelles domèstiques per al culte familiar
als avantpassats i els santuaris on els devots depositaven com a
ofrenes imatges personals de terracota o de bronze en actituds
d’oració i entrega.
7
Llibre_val.pdf 9
26/02/2016 9:13:40
[page-n-10]
Ruta dels Ibers València
Ruta dels Ibers València és una iniciativa de la Diputació de València, a través del seu Museu de Prehistòria, i dels municipis d’Aiora,
Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Llíria, Moixent, Montcada,
Olocau i el Villar. Pretén posar a disposició de la societat el ric patrimoni arqueològic d’època ibèrica conservat al nostre territori.
El projecte busca promocionar iniciatives d’investigar, consolidar,
museïtzar i millorar l’accessibilitat i la visita de nou jaciments
ibèrics situats a la província de València, com també el seu ús sostenible, fonamentalment turístic, a través d’itineraris i visites lliures i
guiades des dels municipis. És una iniciativa de conservació i gestió del patrimoni cultural i de desenvolupament local.
8
Llibre_val.pdf 10
26/02/2016 9:13:40
[page-n-11]
Consells per als visitants
Els poblats de la Ruta dels Ibers de València constitueixen béns
del patrimoni cultural valencià que estan protegits per la Llei. La
seua visita i gaudi són drets que han de ser compatibles amb la
seua preservació.
• Utilitza els camins i les zones previstes per al pas. Evita se-
guir atalls.
• Si un jaciment està tancat, demana la clau per a accedir-hi.
• Respecta les estructures, no les destruïsques ni les alteres.
No puges als murs. És il·legal emportar-se materials arqueològics.
• Respecta l’entorn, evita embrutar-lo i deixar fem.
A més dels jaciments, la ruta es complementa amb la visita tant del
Museu de Prehistòria de València com dels museus locals, on podrem conéixer més a fons aquesta cultura.
9
Val_pg 11.pdf 1
26/02/2016 10:00:49
[page-n-12]
Consells per al senderista
• Prepara l’eixida uns dies abans i busca i recopila informació
sobre la senda i l’accés fins al punt d’inici.
• Informa’t sobre la predicció meteorològica.
• Mai no isques sol i, abans d’eixir, avisa familiars o amics i
digues-los on vas.
• Emporta’t un mòbil amb la bateria carregada. En cas
d’emergència, crida al 112.
• Tria una senda segons les teues condicions físiques.
• Evita eixir durant les hores de més calor a l’estiu.
• Protegeix-te amb una gorra, unes ulleres de sol i protectors
solar i labial.
• Usa roba còmoda i l’equip adequat per a caminar.
• Porta sempre aigua suficient per a fer la ruta perquè, encara
que trobem fonts, potser estaran seques o no siguen potables.
• Mai no encengues foc.
• No tires res en la muntanya. El fem ens el portem en la
motxilla.
• Respecta els camins i les sendes. Evita atallar, a fi que es
continue conservant la senda original.
• No arranques flors ni trenques branques. Millor, fes-ne una
foto.
• No acampes per lliure, no està permés.
• Si portes gos, subjecta’l a fi que no moleste la fauna.
10
Llibre_val.pdf 12
26/02/2016 9:13:40
[page-n-13]
Les sendes d’aquesta guia
1. Ruta Cabanilles (Montcada).
2. Puntal dels Llops - Castell del Reial (Olocau).
3. Senda dels Tossals (Llíria).
4. PR-CV 258 ruta del Cavalló de l’Olivera (Llíria).
5. L’Empremta de l’Home (el Villar).
6. PR-CV 293 ruta Ibera (Camporrobles).
7. Los Villares - Vega de Caudete (Caudete de las Fuentes).
8. Castellar de Meca (Aiora).
9. La Bastida de les Alcusses (Moixent).
11
Llibre_val.pdf 13
26/02/2016 9:13:40
[page-n-14]
Puntal dels Llops (Olocau)
Llibre_val.pdf 14
26/02/2016 9:13:40
[page-n-15]
Les Sendes
Llibre_val.pdf 15
26/02/2016 9:13:40
[page-n-16]
Ruta Cavanilles
Montcada
Llibre_val.pdf 16
26/02/2016 9:13:40
[page-n-17]
Ruta Cavanilles
T P
M [page-n-18]
ACCÉS
Montcada es troba només a 11 quilòmetres de València. Podeu arribar al municipi
per dis$ntes vies. Una n’és l’eixida de València per les avingudes Pius XII i Corts
Valencianes, per a seguir per la carretera CV-35. Abandoneu aquesta via per l’eixida 5 en direcció a Burjassot (nord) / Godella / Rocafort, per la CV-31. Després de
creuar Rocafort pels carrers Dr. José López Trigo, Mestre Josep Dolz i Ramón y
Cajal, seguim per la VV-6046 fins a Massarrojos. Després de passar aquesta pedania arribem a Montcada, i pels carrers Badia i Sant Vicent Ferrer arribem a l’ermita de Santa Bàrbara, l’inici de la ruta.
DADES TÈCNIQUES
Nom: Ruta de Cavanilles.
Municipi: Montcada.
Distància: 7,08 km.
Duració: 2h 10 min.
Desnivell acumulat: 60 m.
Al$tud mínima: 43 m.
Al$tud màxima: 95 m.
Tipus: Lineal, amb una part circular al paratge de les Vinyetes.
Senyalització: Sí.
Cartografia: Full 1:25.000 696-III Burjassot.
Data: 27 de febrer del 2015.
Ruta: h:p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6230230
15
Llibre_val.pdf 17
26/02/2016 9:13:41
[page-n-19]
Montcada
PUNTS D’INTERÈS
1. Ermita de Santa Bàrbara.
5. Les Vinyetes.
2. Cartell informa$u.
6. Jaciment Tòs Pelat.
3. Carrilades ibèriques.
7. Sènia de sang.
4. Catxerulo.
16
Llibre_val.pdf 18
26/02/2016 9:13:42
[page-n-20]
Ruta Cavanilles
El Tòs Pelat
Montcada es troba a la comarca de l’Horta Nord, dins de la
plana litoral valenciana formada
per les aportacions sedimentàries continuades dels rius
Túria, Xúquer i Palància, principalment, i d’altres eixos hídrics
secundaris com el barranc del
Carraixet. El seu terme municipal ocupa una extensió d’uns
15,8 km2 i la superfície presenta algunes elevacions menudes
a les parts nord i oest. La major
cota d’altitud s’aconsegueix a la
zona més occidental, al Tòs
Pelat, a 92 m d’altitud, lloc ocupat pels ibers per a construir el
seu oppidum, terme en llatí que
fa referència als poblats construïts en elevacions i que es
troben fortificats o murallats.
cultat. La major part del recorregut és lineal, encara que té una
part circular al paratge de les
Vinyetes. Transcorre per la part
més occidental del terme, prop
del límit amb els termes de
Bétera i València. L’itinerari és
un homenatge a l’il·lustre
botànic i naturalista valencià
Antoni Josep Cavanilles, autor
de les Observaciones sobre la
historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del
reyno de Valencia (1795-1797),
obra que va ser fruit de les
seues excursions efectuades
durant vint mesos, entre els
anys 1791 i 1793. La ruta pretén seguir els seus passos per
Ermita de Santa Bàrbara
La ruta de Cavanilles, també
denominada «Montcada i les
observacions del botànic Cavanilles», és una senda paisatgística i històrica d’uns 7 quilòmetres de longitud i de poca difi17
Llibre_val.pdf 19
26/02/2016 9:13:43
[page-n-21]
Montcada
Montcada, per un paisatge que
ha anat canviant per l’acció de
l’home.
Eixim de l’ermita de Santa Bàrbara, edifici religiós de principi
del segle xvIII localitzat al nord
del nucli urbà. Ens dirigim a
l’encreuament dels carrers Barcelona i Daniel Comboni, on es
troba el cartell informatiu de la
ruta. Continuem cap al nord per
aquest últim carrer i passem
sota una gran garrofera que hi
ha al passeig. Poc després, les
indicacions ens manen creuar
el carrer cap a l’esquerra i, després de fer dos girs més avant,
arribem al camí dels Fornets de
la Calç. En aquest camí, en un
lloc on aflora el sòl rocós, es
Garrofera al passeig
poden apreciar unes marques
tallades en la roca. Es tracta
d’unes carrilades ibèriques
que tenen més de 2.000 anys
d’antiguitat, formades pel pas
continu dels carros, ja des
d’època ibèrica, i que denoten
la importància d’aquest camí
com a punt de connexió entre la
costa i l’interior per al comerç
de productes com el vi i l’oli, i
de la pedra i la calç de les pedreres pròximes en èpoques
més recents.
Continuem pel camí, entre
camps de cultiu, i passem per
Masies, una zona de residènCarrilades
Cartell informatiu de la ruta
18
Llibre_val.pdf 20
26/02/2016 9:13:43
[page-n-22]
Ruta Cavanilles
Les Vinyetes
cies edificades en terrenys que
antany estaven ocupats per vegetació natural i per cultius. En
girar cap a l’oest i anar deixant
arrere els habitatges, ens trobem, a la dreta del camí, una
construcció circular feta de pedra seca. Aquest tipus de caseta de pedra rep el nom, en
aquesta zona, de catxerulo.
Catxerulo
Llibre_val.pdf 21
Uns seixanta metres més avant
arribem a una bifurcació de camins on podem veure un pal
informatiu. Ens trobem al paratge de les Vinyetes, on actualment predominen les garroferes. No obstant això, el topònim
de vinyetes ens ofereix una certa informació de la importància
que va tindre el cultiu de la vinya en aquesta zona durant
segles, en convivència amb
l’olivera, posteriorment amb la
garrofera i, més recentment,
amb el taronger. Des d’aquest
punt veiem, al front, una llometa
altiplanada cap a la qual ens
dirigim. A la bifurcació triem seguir pel camí de la dreta cap al
Tòs Pelat, i després tornarem a
aquest mateix punt pel camí de
l’esquerra.
Seguint les indicacions, en pocs
minuts arribem a la base de la
lloma on un cartell, prop d’una
garrofera gran, ens informa que
19
26/02/2016 9:13:43
[page-n-23]
Montcada
Vistes des del Tòs Pelat
estem dins del perímetre de
l’entorn del jaciment ibèric del
Tòs Pelat, declarat Bé d’Interés
Cultural el 2005. Pugem una
costereta i arribem a la part superior on ja podem contemplar
el resultat de les excavacions
dutes a terme al jaciment, que
té una tanca. Per a concertar la
visita al Tòs Pelat cal cridar
amb antelació al Museu Arqueològic Municipal de Montcada, al telèfon: 961 301 752.
La visita, guiada pel director del
museu, dura aproximadament
una hora.
El jaciment, amb una extensió
pròxima a les tres hectàrees, es
troba a 92 m d’altitud, el punt
més elevat d’aquest tossalet.
Després de nou campanyes
d’excavació, l’any 2009, es fa
una posada en valor d’aquest
oppidum. El poblat va estar
ocupat entre la darreria del
segle VI i mitjans del segle IV
aC, sense que es coneguen
encara les causes del seu
abandó. La posició en el territori
és estratègica, en trobar-se
prop de la costa i a mitjan camí
entre altres ciutats com Edeta
(Llíria) i Arse (Sagunt), la qual
cosa segurament li va fer jugar
un paper important en el comerç de la zona, com així ho
testifiquen les restes de ceràmiques trobades d’origen fenici,
púnic i grec. Les excavacions
han tret a la llum dos habitatges
complets, part d’uns altres dos i
un tros de carrer. Els habitatges
són d’una grandària considerable i disposen de set i nou habitacions. El poblat estava rodejat
El Tòs Pelat
20
Llibre_val.pdf 22
26/02/2016 9:13:43
[page-n-24]
Ruta Cavanilles
d’una doble muralla de pedra
potent a la qual van aparéixer
adossades dues torres. En les
proximitats al jaciment es troben les conegudes pedreres del
Tòs Pelat que, explotades durant segles, van abastir de pedra i calç la ciutat de València i
altres llocs de la comarca. En
aquestes encara s’observen
marques de l’extracció manual
de la roca.
Després de la visita, tornem a
descendre la costa i anem de
nou fins al camí i el pal indicador per on vam vindre. Girem
cap a la dreta i seguim per un
tram rectilini fins a una corba
pronunciada prop de la qual
trobem l’estructura d’una sènia
de sang. Aquest sistema de
regadiu consistia en l’extracció
d’aigua d’un pou per mitjà de la
tracció animal.
Seguim pel camí i poc més
avant arribem, de nou, a la bifurcació del paratge de les Vinyetes. La tornada fins a l’ermita
de Santa Bàrbara, punt inicial i
final de la ruta, la fem pel mateix camí pel qual vam vindre,
desfent els passos del primer
tram de la senda.
Cartell al Tòs Pelat
Sènia
21
Llibre_val.pdf 23
26/02/2016 9:13:43
[page-n-25]
Puntal dels Llops
Castell del Reial
Olocau
Llibre_val.pdf 24
26/02/2016 9:13:43
[page-n-26]
Puntal dels Llops - Castell del Reial
P
LL[page-n-27]
O[page-n-28]
ACCÉS
Olocau es troba a uns 37 quilòmetres de València i per a arribar fins aquesta localitat es tarda una mitja hora. L’eixida de València es fa per les avingudes Pius XII i
Corts Valencianes. Seguim per la carretera CV-35 uns 24 quilòmetres, fins que
arribem a l’altura de Llíria, on abandonarem aquesta via per l’eixida 25A en direcció a Marines / Olocau. Con'nuarem per la CV-25, carretera en què trobarem
nombroses rotondes, de les quals eixirem sempre en direcció a Olocau. Entrarem
al nucli urbà per la part nord i buscarem l’avinguda de la Font del Frare, on comença aquest i'nerari.
DADES TÈCNIQUES
Nom: Puntal dels Llops - Castell del Reial.
Municipi: Olocau.
Distància: 14,68 km.
Duració: 4 h 45 min.
Desnivell acumulat: 545 m.
Al'tud mínima: 272 m.
Al'tud màxima: 579 m.
Tipus: Mixta, trams circulars i lineals.
Senyalització: Sí.
Cartografia: Fulls 1:25.000 667-IV Marines i 668-III Serra.
Data: 27 d’abril del 2015.
Ruta: h9p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6702055
23
Llibre_val.pdf 25
26/02/2016 9:13:43
[page-n-29]
Olocau
PUNTS D’INTERÈS
1. Olocau.
5. Forn de calç.
2. Avd. Font del Frare.
6. Font del Frare.
3. Puntal dels Llops.
7. Font de la Cava.
4. Castell del Reial.
8. L’Arquet.
24
Llibre_val.pdf 26
26/02/2016 9:13:44
[page-n-30]
Puntal dels Llops - Castell del Reial
Vistes des de el Puntal dels Llops
Olocau és un municipi que
pertany a la comarca del
Camp de Túria, amb una economia tradicionalment basada
en l’agricultura de secà
(garrofera, olivera, ametler i
vinya, principalment), on la
introducció de cítrics ha sigut
relativament recent. El regadiu, a les proximitats de la població, es reduïa als marges
del barranc del Carraixet, curs
fluvial que creua el terme de
nord a sud, i que fa de límit
occidental al parc Natural de
la Serra Calderona.
La ruta proposada transcorre
per la part septentrional del
terme d’Olocau i passa per
dos dels llocs més representatius de la localitat: el jaciment ibèric del Puntal dels
Llops i el castell d’origen musulmà conegut com Castell
del Reial. Aquest itinerari és
la unió de dues sendes: la de
la visita al jaciment i la de la
ruta roja del parc natural.
Està senyalitzada amb pals
indicatius i explicatius al Puntal dels Llops i al Castell del
Reial, i amb les indicacions
metàl·liques característiques
dels parcs naturals a la ruta
del Castell del Reial.
Des de l’Oficina de Turisme
d’Olocau, a la Casa de la Senyoria, es gestionen les visites
guiades gratuïtes al jaciment
del Puntal dels Llops. Aquestes
visites poden concertar-se amb
antelació en el telèfon: 672 794
404 (en l’horari d’atenció al públic, de dimecres a diumenge,
de 10:00 a 14:00 h) o en
l’adreça de correu electrònic:
puntal.llops@olocau.es.
Pal indicatiu
25
Llibre_val.pdf 27
26/02/2016 9:13:44
[page-n-31]
Olocau
Iniciem el recorregut a l’avinguda de la font del Frare, al
nord del nucli urbà, prop de
l’àrea recreativa de l’Arquet,
en direcció a la rotonda de la
carretera CV-25. Passada la
rotonda, continuem pel camí
de terra que passa sota el
pont de la carretera sobre el
barranc del Carraixet. Deixem a la nostra esquerra la
basseta l’Amara, antic safareig de la població, i seguint
les indicacions dels pals arribarem, a l’altura del cementeri, al començament de la
senda del Puntal on es troba
el primer cartell informatiu
del jaciment ibèric.
La pujada comença en un
camí al costat d’uns campets
de garroferes que, després
d’un tancament fet amb
troncs, donen pas a la senda
en contínua progressió ascendent, en direcció nord.
Més avant, un gir ens canviarà de direcció i ens conduirà cap al sud-est fins al
Puntal dels Llops, jaciment
ibèric que va estar ocupat
entre els segles V i III aC. Es
tractava d’una verdadera talaia defensiva, a causa de la
seua ubicació al costat d’un
talús natural i de la muralla
que el rodejava, i formava
part del territori controlat per
Edeta, ciutat ibèrica localitza-
Senda del Puntal
Olocau des del Puntal
26
Llibre_val.pdf 28
26/02/2016 9:13:44
[page-n-32]
Puntal dels Llops - Castell del Reial
Puntal dels Llops
Torre del Puntal
da al Tossal de Sant Miquel,
a Llíria, pròxim al monestir,
visible des d’aquesta ubicació.
El primer element que ens
trobem al jaciment és la torre
que controlava l’accés. Una
vegada dins d’aquest poblat,
que pogué estar ocupat per
unes trenta persones, ens trobem un carrer central que separa diferents departaments.
Al costat del carrer i en les
façanes de pedra s’observen
uns escalons que evidencien
l’existència de pisos superiors. Als departaments van
aparéixer restes que han permés fer-nos una idea de com
era la vida quotidiana dels
seus habitants, relacionada
amb les labors agropecuàries
i mineres, però també culinàries. Entre les restes destaquen les trobades al departament 4, formades per alguVistes des del Puntal dels Llops
27
Llibre_val.pdf 29
26/02/2016 9:13:44
[page-n-33]
Olocau
Vistes cap a Olocau
nes
peces
d’equipament
eqüestre, troballes que fan
pensar que hi residia un cavaller o aristòcrata de l’elit edetana.
Des d’aquest lloc privilegiat
s’obtenen unes vistes àmplies
de gran part del Camp de Túria. Finalitzada la visita al jaciment, tornem sobre els nos-
tres passos per la senda fins
a la corba on canvia de sentit,
i ens en desviem per una altra
que trobem a la nostra dreta.
Per aquesta nova senda, sota
l’ombra dels pins, ens dirigim
cap al barranc de les Forquetes, vora al qual caminarem.
La senda anirà canviant de
direcció cap al sud i després
donarà pas a un caminet de
terra. A l’altura d’unes cases
que queden a la dreta del camí, seguirem per una senda a
l’esquerra, que enllaça amb la
que vam prendre al començament de la pujada al
Puntal. Des d’ací tornarem al
cementeri i, tot continuant pel
mateix camí del principi de la
ruta, passada novament la
Cartell de la ruta del Castell del Reial
Senda de baixada
28
Llibre_val.pdf 30
26/02/2016 9:13:44
[page-n-34]
Puntal dels Llops - Castell del Reial
rotonda de la CV-25, arribarem a l’avinguda de la font del
Frare.
En aquest punt ens desviarem cap a l’esquerra per a fer
la segona part de la ruta, pel
carrer Sant Josep, on trobarem el primer plafó metàl· lic
de color roig amb l’esquema
de l’itinerari. Seguirem pel
camí principal amb una costa
continuada però suau. A l’altura del tossal de la Terreta
Blanca canviarem de direcció
cap al nord-est, al costat del
barranc dels Lladres, al llit
del qual es troben alguns
camps d’oliveres.
Senda cap al castell
Arribarem més avant a una
bifurcació amb doble direcció:
cap a l’esquerra es va al Castell del Reial, cap a la dreta
es torna a Olocau per la canyaeta de Xavielet. Prenem
l’opció de pujar al castell i fer
així la ruta completa. L’últim
tram d’ascens fins al castell i
punt més elevat de tota la ruta (571 m) es fa per una senda estreta amb un cert pendent entre les roques rogenques característiques del gres
roig, tan esteses per tot el
parc natural.
Una vegada dalt, podem observar les ruïnes del Castell
del Reial, emplaçament que
es troba en el límit entre els
Castell del Reial
29
Llibre_val.pdf 31
26/02/2016 9:13:44
[page-n-35]
Olocau
termes municipals d’Olocau i
de Marines. Aquesta fortificació musulmana, reconstruïda
en època cristiana (1287), va
formar part del conjunt de
castells que defenien la zona
nord de València. Entre les
seues restes, construïdes
amb pedra de gres roig, destaquen algunes parts del pany
de la muralla, l’aljub i les restes de la torre major. La seua
posició elevada i estratègica
permet el domini visual d’un
vast territori.
forn de calç. No molt lluny
d’ací, camí avall, vora el barranc, es troba la font del Frare. Farem una curta, però merescuda, parada que aprofitarem per a refrescar-nos un
poc amb l’aigua d’aquesta
font, construïda el 1796 a costa de Diego Manuel de Fenollet, comte d’Olocau, tal com
versa en una inscripció sobre
la font. Una gran bancada de
Forn de calç
Efectuada la visita al castell,
tornem a la bifurcació i continuem el recorregut. El paisatge agrícola dóna pas a un paisatge més forestal, on el pi
blanc ha ocupat els vessants i
els antics camps abandonats.
Després de passar pel costat
d’una construcció, arribem a
un encreuament i ens desviem
pel ramal de la dreta, al costat
del qual es troben, un poc més
avant, les restes d’un antic
Vistes des del Castell del Reial
30
Llibre_val.pdf 32
26/02/2016 9:13:44
[page-n-36]
Puntal dels Llops - Castell del Reial
pedra en forma semicircular i
a l’ombra d’una garrofera dóna
un toc acollidor a aquest lloc.
Tornem al camí i seguim cap
avall, ja en el tram final de la
ruta. Molt prop d’ací trobem la
font de la Cava, a la part dreta del camí, feta amb pedra i
una aixeta, col·locada en la
part central. I un poc més
avall, a la part esquerra, al llit
del barranc del Frare, trobem
l’Arquet. Es tracta d’un aqüeducte restaurat d’origen romà
que conduïa les aigües a Olocau, i que, en l’actualitat, ha
quedat com un element arquitectònic singular al costat
d’una àrea recreativa.
Font del Frare
Font de la Cava
L’Arquet
31
Llibre_val.pdf 33
26/02/2016 9:13:44
[page-n-37]
Senda dels Tossals
Llíria
Llibre_val.pdf 34
26/02/2016 9:13:44
[page-n-38]
Senda dels Tossals
T S
M
L
ACCÉS
Llíria dista de València uns 25 quilòmetres i l’accés fins a l’inici del recorregut és
bastant fàcil. Eixim de València per les avingudes de Pius XII i de les Corts Valencianes per a incorporar-nos a la carretera CV-35. Circulem per aquesta via uns 21
quilòmetres i l’abandonem per l’eixida 23, cap a Benissanó / Llíria (est). En la primera rotonda eixim per la primera sor&da en direcció a Llíria. En la segona rotonda, a l’entrada de la població, eixim cap al centre de la ciutat, pel carrer Joan Izquierdo. Aparquem per algun carrer perpendicular a aquest i con&nuem caminant
fins a la plaça Major.
DADES TÈCNIQUES
Nom: Senda dels Tossals.
Municipi: Llíria.
Distància: 8,06 km.
Duració: 3h.
Desnivell acumulat: 349 m.
Al&tud mínima: 159 m.
Al&tud màxima: 293 m.
Tipus: Mixta, una part circular i una altra lineal.
Senyalització: Sí.
Cartografia: Full 1:25.000 695-II Llíria.
Data: 10 de febrer del 2015.
Ruta: h6p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6126072
33
Llibre_val.pdf 35
26/02/2016 9:13:44
[page-n-39]
Llíria
PUNTS D’INTERÈS
1. Plaça Major.
5. Pal indicador.
2. Ciutat ibèrica d’Edeta.
6. Vértex geodèsic de Buitreras.
3. Mones&r de Sant Miquel.
7. Ermita de Santa Bàrbara.
4. Torreta Vella.
34
Llibre_val.pdf 36
26/02/2016 9:13:45
[page-n-40]
Senda dels Tossals
Vistes des del monestir
Llíria, capital comarcal del
Camp de Túria, és un municipi
amb uns 228 km2 d’extensió. El
seu relleu és relativament pla, a
excepció de la part nord, més
muntanyosa, i d’algunes muntanyoles que sobreïxen de la
plana. La senda dels Tossals
transcorre per la part més meridional del terme municipal a
través de sendes que recorren
els turons més pròxims al nucli
urbà. La ruta es troba senyalitzada amb les marques blanques i grogues característiques
de les sendes de petit recorregut (PR), per la qual cosa és
fàcil fer-ne el seguiment.
la Buitrera, des d’on podrem
contemplar les serres Calderona, al nord, i la de Xiva, al sudoest, el mar Mediterrani i gran
part de la plana valenciana, esguitada per nombroses poblacions, moltes immerses en
l’Àrea Metropolitana de València.
El punt d’inici de la ruta és la
plaça Major de Llíria, on es troba l’oficina de turisme en què
se sol·licita el permís per a poder accedir al Tossal de Sant
Miquel. L’horari de l’oficina de
turisme és el següent: de dimarts a divendres, de 10:00 a
És una senda que ens mostrarà
part del paisatge, de la història i
del patrimoni del municipi. Al
llarg del seu recorregut podem
visitar un dels principals poblats
ibèrics (Edeta), el monestir de
Sant Miquel, l’ermita de Santa
Bàrbara i el vèrtex geodèsic de
Esglèsia de l’Asunció
35
Llibre_val.pdf 37
26/02/2016 9:13:45
[page-n-41]
Llíria
14:00 h i de 16:00 a 18:30 h, i
dissabtes i diumenges de
10:00 a 14:00 h (excepte l’últim
diumenge de mes). Adaptarem
la ruta a aquest horari per a
poder demanar les claus del
jaciment i tornar-les abans que
tanque l’oficina.
Eixim de la plaça Major pel
carrer Mestre August Roca i
prompte ens desviem cap a la
dreta per uns escalons. Arribem a un encreuament de
carrers: a l’esquerra es troba el
carrer Santa Anna i recte el
carrer del Beateri. Continuem
per aquest últim, en progressió
ascendent, i prompte eixim del
nucli urbà. A partir d’aquest
Costa Revessa
Llíria des del Tossal de Sant Miquel
punt, a la senda Costa Revessa, es veuen les primeres marques de la senda. Després
d’ascendir uns metres per
aquesta senda, en què hi ha
escalons tallats en la roca, a la
nostra dreta podem contemplar
una creu en el punt conegut
com la Torreta Nova, lloc on es
troba un jaciment de l’edat del
bronze i que en època medieval va albergar una torre de
guaita.
Poc més amunt es troba el monestir, però abans d’arribar-hi
seguim recte per la senda que
ens conduirà fins a la ciutat
ibèrica d’Edeta (segles VI-II
aC). El jaciment conegut com
Tossal de Sant Miquel correspon a l’antiga ciutat ibèrica
d’Edeta-Lauro, també denominada Leiria, capital de l’antiga
Edetania, un ampli territori estructurat al voltant de poblats i
36
Llibre_val.pdf 38
26/02/2016 9:13:45
[page-n-42]
Senda dels Tossals
entre 1933 i 1953 es van arribar a identificar 131 departaments de la ciutat, que s’estima que pot arribar a les 15
hectàrees d’extensió pel vessant del turó. La ciutat va ser
destruïda l’any 76 aC per Sertori i es va fundar una nova en
la part plana.
Tossal de Sant Miquel
llogarets agrícoles i ramaders
com el Castellet de Bernabé o
la Seña, i talaies com el Puntal
dels Llops. Les restes trobades
han evidenciat que era una
ciutat ocupada per l’aristocràcia. Durant les campanyes
d’excavacions dutes a terme
La visita al jaciment recorre
dos amplis carrers per davant
de les façanes dels departaments. Els carrers perpendiculars que s’obrin pas entre les
cases eren molt estrets i disposaven d’escales per a poder
arribar als departaments superiors. A l’interior d’algun departament s’hi pot veure un
molí rotatori.
Després de la visita desfem els
passos fins al reial monestir
de Sant Miquel, a la part alta
del turó. Es tracta d’un edifici
Tossal de Sant Miquel
37
Llibre_val.pdf 39
26/02/2016 9:13:45
[page-n-43]
Llíria
religiós fundat per Jaume II
l’any 1326, encara que la seua
estructura actual és del 1774 i
té modificacions posteriors,
com la façana que és del 1900,
data que figura sota la imatge
del sant titular.
Continuem pel camí que arriba
al monestir i l’abandonem en la
primera corba, seguint les indicacions de la senda. Passem
prop de la Torreta Vella, de la
qual només podem observar la
base de pedra d’allò que al seu
dia va ser una construcció. Per
la senda anem descendint i
creuem el camí Vell de Benaguasil i, a pocs metres d’ací,
arribem a l’únic pal indicatiu
Real Monestir de Sant Miquel
Pal indicatiu
de la ruta. Seguim cap a l’esquerra per a fer un tram lineal
fins al vèrtex geodèsic. És un
tram de senda fàcil de seguir,
sense bifurcacions confuses,
per una zona coberta per la
vegetació mediterrània característica, amb un estrat arbori
en què predomina el pi blanc.
Prop del vessant, a la nostra
dreta, veurem la urbanització el
Racó de la Volta. Poc més
avant, i després d’una costereta, arribem al vèrtex geodèsic
de Buitreras (294 m d’altitud),
la cota més elevada de la ruta,
i punt privilegiat per a contemplar l’ampli paisatge pla format
pel riu Túria i les serres que el
circumden.
Tornem de nou fins al pal amb
els senyals i seguim recte fins
al camí dels Olivarets, on girem per ell cap a la dreta i immediatament ens desviarem
pel camí de la Volta, cap a l’es-
38
Llibre_val.pdf 40
26/02/2016 9:13:46
[page-n-44]
Senda dels Tossals
Vèrtex geodèsic Buitreras
querra. Després de caminar
uns minuts, abandonem aquest
últim camí cap a la dreta per a
prendre una senda que ens
condueix fins a dalt de la lloma
on es troba l’ermita de Santa
Bàrbara. L’actual estat ruï-nós
d’aquest edifici religiós, construït el 1620, és a causa del fet
que l’ermita va ser destruïda
durant la Guerra Civil. Des d’ací dalt, obtenim una completa
panoràmica de tota la ciutat de
Llíria i del Tossal de Sant Miquel coronat pel monestir.
La baixada cap al nucli urbà es
fa pel calvari, en zig-zag, que
ens deixa al carrer de la Creu.
Continuem per l’entramat urbà,
pels carrers de Sant Josep,
Santa Bàrbara, la Puríssima i
Major fins a la plaça Major,
punt on finalitzem la ruta i tornem les claus a l’oficina de turisme.
Ermita de Santa Bàrbara
Vistes des de l’ermita de Santa Bàrbara
39
Llibre_val.pdf 41
26/02/2016 9:13:46
[page-n-45]
PR-CV 258 ruta del
Cavalló de l’Olivera
Llíria
Llibre_val.pdf 42
26/02/2016 9:13:46
[page-n-46]
PR-CV 258 ruta del Cavalló de l’Olivera
C B
[page-n-47]
L
ACCÈS
La ruta comença prop de la pedania lliriana de Bodegues del Camp, a 43 quilòmetres de distància de València. Eixirem de la ciutat per les avingudes Pius XII i Corts
Valencianes per a con-nuar per la carretera CV-35. Eixirem d’aquesta via per l’eixida 37, direcció a Casinos (est). Creuarem la població per l’av. de València i prendrem la carretera CV-245 en direcció a les Alcubles. A poc més de 2 quilòmetres
de Casinos, a l’esquerra, es troba la Casa del Camp, on comença la ruta, poc abans
d’arribar a Bodegues del Camp.
DADES TÈCNIQUES
Nom: PR-CV 258 ruta del Cavalló de l’Olivera.
Municipi: Llíria.
Distància: 18,25 km.
Duració: 5 h 30 min.
Desnivell acumulat: 419 m.
Al-tud mínima: 346 m.
Al-tud màxima: 596 m.
Tipus: Mixta, una part circular i una altra lineal.
Senyalització: Sí.
Cartografia: Fulls 1:25.000 667-II Gátova, 667-III el Villar i 667-IV Marines.
Data: 31 de març del 2015.
Ruta: h
Llibre_val.pdf 43
26/02/2016 9:13:46
[page-n-48]
Llíria
PUNTS D’INTERÉS
1. Casa del Camp.
4. El Pi.
2. Bodegues del Camp.
5. Barranc de Carles.
3. Castellet de Bernabé.
6. Puntal del Llop.
42
Llibre_val.pdf 44
26/02/2016 9:13:46
[page-n-49]
PR-CV 258 ruta del Cavalló de l’Olivera
Camí del Cavalló de l’Olivera
Llíria, amb els seus 228 km2, és
el municipi més extens de la
comarca del Camp de Túria, a
més de ser la capital comarcal.
La seua superfície és relativament plana, amb escasses elevacions, a excepció de la part
septentrional del terme, al paratge conegut com la Concòrdia,
zona més muntanyosa, pertanyent al sistema de la serra
Calderona. Per aquesta zona
transcorre la senda PR-CV 258
ruta del Cavalló de l’Olivera, ja
prop del límit amb els termes de
les Alcubles i d’Altura.
La distància total de la senda
és de 24,6 quilòmetres, però la
nostra proposta és acurtar el
recorregut i llevar la part circular més septentrional que transcorre per les faldes del turó
Bardinal. D’aquesta manera es
fa el tram lineal i la primera part
circular, amb la qual cosa finalment caminem uns 18,2
quilòmetres. Per a poder dur a
terme la visita al Castellet de
Bernabé hem de sol·licitar permís a l’Oficina de Turisme de
Llíria, a la plaça Major, en l’horari de dimarts a divendres, de
10:00 a 14:00 h i de 16:00 a
18:30 h, i dissabtes i diumenges de 10:00 a 14:00 h
(excepte l’últim diumenge de
mes). És recomanable que contactem amb antelació en el
telèfon: 962 791 522.
Iniciem aquesta ruta prop de la
Casa del Camp, accessible
des de la carretera CV-245 que
va de Casinos a les Alcubles,
poc abans d’arribar a Bode-
Bodegues del Camp
43
Llibre_val.pdf 45
26/02/2016 9:13:46
[page-n-50]
Llíria
gues del Camp, a la part esquerra de la carretera. Des del
plafó de fusta amb una teuladeta, que no conté cap informació
en l’actualitat, ens dirigim cap a
la pedania, molt pròxima, a la
qual s’arriba caminant pel costat
de la carretera. Passades les
primeres cases, ens desviarem
cap a la dreta per a continuar
per un camí. Seguirem les marques blanques i grogues del PR
que ens indiquen girar més
avant cap a l’esquerra, per a
travessar una zona de xalets i
aproximar-nos a les faldes més
occidentals de les llomes del
Calero, on el camí dóna pas a
una senda que s’endinsa en una
pineda.
Amb direcció predominantment nord-est, la ruta alterna
trams de senda amb uns altres de camí molt prop dels
camps de cultiu de secà, encara que la major part d’aquests trams transcorren sota
una pineda típicament mediterrània, relativament jove, i
amb un sotabosc arbustiu
molt dens on predominen romers, arços, ginebres, coscolls i argilagues. Després de
caminar un poc més de tres
quilòmetres i mig des del començament de la ruta, arribem a un monticle menut tancat on es troba el Castellet de
Bernabé, jaciment ibèric que
va estar ocupat entre els
segles V i III aC. Es tracta d’un
llogaret rural murallat, organitzat entorn d’un carrer central
i amb una superfície d’uns
1.000 m2. El poblat va poder
arribar a albergar fins a unes
cinquanta persones i la seua
Entrada al Castellet de Bernabé
Senda per les llomes del Calero
44
Llibre_val.pdf 46
26/02/2016 9:13:46
[page-n-51]
PR-CV 258 ruta del Cavalló de l’Olivera
Castellet de Bernabé
principal funció era l’agropecuària, de producció d’aliments per a l’antiga Edeta,
ciutat que controlava un ampli
territori. El seu final, relacionat
amb la conquista romana i la
pèrdua de poder d’Edeta, va
ser violent, destruït i incendiat, segons les evidències
arqueològiques trobades.
Moli al Castellet de Bernabé
Després de la visita al jaciment reprenem la marxa camí
avant, fins a una bifurcació
amb un pal indicador. Continuem cap a l’esquerra, en direcció al Pi o Aljub Blanc, encreuament de camins al qual
arribem després de creuar la
carretera VV-6092 Llíria–les
Alcubles. Prop de la rotonda
es troba un aljub de planta circular sobre el qual s’assenta
un vèrtex geodèsic pertanyent
a la Xarxa Geodèsica de 4t
Ordre de l’Institut Cartogràfic
Valencià. Hem de prestar
atenció en aquest punt, ja que
ací coincidim amb el PR-CV
El Pi o Aljub Blanc
45
Llibre_val.pdf 47
26/02/2016 9:13:46
[page-n-52]
Llíria
259, ruta del barranc del Gasque que es dirigeix cap al
nord, i nosaltres hem de seguir
pel camí cap a l’est, el camí
cap a la dreta segons veníem,
que poc més avant creua el
barranc de Carles.
A partir d’aquest tram es poden veure els efectes de l’incendi ocorregut el 2012 i que
va afectar aquesta zona. Pel
camí del Cavalló de l’Olivera
ens acompanya un paisatge
agroforestal, els pins cremats
als vessants de les muntanyes, d’una banda, i els
camps de garroferes i oliveres,
de l’altra. El camí va guanyant
cota a poc a poc. Arribem al
tossal del Puntal, on es troba
un encreuament de camins, i
fem una parada per a veure
els senyals del pal indicador.
Descartem l’opció de l’esquerra del camí del Bardinal, i
prenem el camí de la dreta
cap al mirador. En uns minuts
arribem al punt més elevat de
la ruta, a 598 metres d’altitud,
al Puntal del Llop, un autèntic
mirador natural des d’on s’obtenen vistes de l’àmplia vall
formada pel riu Túria.
Tornem de nou al pal del tossal i continuem en direcció al
Castellet de Bernabé per la
senda del Puntal. L’inici d’aquesta senda no es veu clarament, a causa dels treballs
recents de tala forestal posteriors a l’incendi. Si ens acostem al vessant direcció sud i
ens hi fixem, veurem la senda
i els senyals d’un altre pal indicador que han quedat a terra.
El primer tram d’aquesta senda transcorre per una zona
cremada, però prompte ens
Senda del Puntal
Vistes des del Puntal del Llop
46
Llibre_val.pdf 48
26/02/2016 9:13:46
[page-n-53]
PR-CV 258 ruta del Cavalló de l’Olivera
endinsem en una zona amb una
major massa forestal i, entre
pins, començarem a descendir.
A l’altura d’uns campets enllacem amb un camí pel qual seguirem, i més avant, en la unió amb
un altre camí més gran, continuarem cap a la dreta, per a
anar rodejant la finca el Valle.
Uns metres després de passar
prop de l’entrada a la finca, ens
desviem del camí per a seguir
per una senda sota una atapeïda
massa de pins.
Aquest tram de la senda comença amb direcció oest, però
poc més avant fa un canvi cap al
nord, per un xicotet, però empinat, vessant rocós, que més
amunt enllaça amb el camí que
accedeix a la part més occidental de la finca. Ja pel camí anirem prenent la direcció cap al
nord-oest, rodejats de camps de
garroferes i d’oliveres. El camí
ens condueix novament fins a la
carretera de Llíria–les Alcubles,
vora la qual caminarem uns 300
metres cap al nord-oest, i des-
Caseta junt a la senda
prés ens desviarem cap a l’esquerra per un camí de terra pel
qual arribarem a una bifurcació
que ja coneixem, en la qual ens
vam desviar anteriorment per a
anar al Pi.
Des d’aquest punt, el camí de
tornada fins a la Casa de Camp,
on vam començar la ruta, es fa
pel mateix lloc pel qual vam arribar fins ací. Es tracta del tram
lineal pel qual tornarem a passar
prop del Castellet de Bernabé i
per Bodegues del Camp.
Vistes del Puntal del Llop i de la finca el Valle
47
Llibre_val.pdf 49
26/02/2016 9:13:46
[page-n-54]
L’Empremta de l’Home
Villar del Arzobispo
Llibre_val.pdf 50
26/02/2016 9:13:46
[page-n-55]
L’Empremta de l’Home
L S
V
A
ACCÉS
El Villar es troba a uns 50 quilòmetres de València, des d’on eixirem cap al nordoest per les avingudes de Pius XII i de les Corts Valencianes. Seguirem per la carretera CV-35 durant uns 45 quilòmetres, i l’abandonarem cap a la dreta per a anar
per la carretera CV-395 en direcció al Villar.
Aquesta rec(línia via ens conduirà fins a una rotonda on hem de prendre la segona eixida per la CV-345, carretera per la qual arribarem al Villar. Aparcarem a l’entrada del poble i ens dirigirem cap a l’església, lloc del qual par(rà la ruta.
DADES TÈCNIQUES
Nom: L’Empremta de l’Home.
Municipi: el Villar.
Distància: 20,91 km.
Duració: 6h 30 min.
Desnivell acumulat: 253 m.
Al(tud mínima: 350 m.
Al(tud màxima: 526 m.
Tipus: Circular.
Senyalització: Sí.
Cartografia: Full 1:25.000 667-III el Villar.
Data: 9 d’octubre del 2014.
Ruta: h9p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5408021
49
Llibre_val.pdf 51
26/02/2016 9:13:46
[page-n-56]
Villar del Arzobispo
PUNTS D’NTERÈS
1. Plaça de l’Esglèsia.
7. Refugi an(aeri.
2. Cartell del plànol de la ruta.
8. Aljub.
3. Molí iberoromà.
9. Colomer.
4. Ruïnes romanes.
10. Canal principal.
5. Canal principal.
11. Corral de Jacinto
6. Jaciment iber de la Seña.
12. Ermita de Sant Vicent.
50
Llibre_val.pdf 52
26/02/2016 9:13:47
[page-n-57]
L’Empremta de l’Home
Jaciment iber de la Seña
El Villar és un municipi que
pertany a la comarca dels
Serrans i té una extensió de
40,7 km2. La seua superfície
és relativament plana, interrompuda al sud pel Cerro
Gordo (477 m); al nord-oest,
pel Cerro de Roger (708 m) i
el Castellar (695 m), i al nord,
pel Cerrico de la Cruz (596 m)
i les faldes més meridionals
dels turons de la Hoz i de las
Cabras. En aquest context
geogràfic, la corporació municipal ha dissenyat la ruta coneguda amb el nom de L’Empremta de l’Home, un itinerari
cultural d’un poc més de 20
quilòmetres que pretén submergir el senderista en la
història de la zona mitjançant
la interpretació del paisatge
agrari actual. La ruta mostra
com totes les societats que
van habitar la zona (ibers, romans, àrabs, cristians...) han
deixat la seua empremta plasmada en restes de construccions que encara hi perduren.
La ruta circular, que recorrem
en el sentit de les agulles del
rellotge, comença a la plaça
de l’Església, on podrem contemplar tant l’església parroquial de la Mare de Déu de la
Pau com el palau arquebisbal
que es troba al seu costat.
Arranquem a caminar cap a la
dreta de l’església per a buscar el carrer la Torre, seguint
les indicacions de color taronja
que veurem a les façanes de
les cases. En arribar a l’encreuament amb el carrer Benaduf, haurem de girar a l’esquerra per una carrereta molt
estreta de baixada que ens
condueix fins a l’encreuament
Esglèsia Mare de Deu de la Pau
51
Llibre_val.pdf 53
26/02/2016 9:13:47
[page-n-58]
Villar del Arzobispo
dels carrers Solanas i de la
Hoya. Seguirem pel de més
avall, el carrer de la Hoya, i
girarem cap a la dreta pel
carrer Vaquero. Creuem la
ronda de San Juan i ens trobem amb el cartell informatiu
de la ruta i un pal de senyalització.
Restes del molí iberoromà
Ara caminem pel paratge pla
de la Hoya, entre bancals
d’oliveres. Vora el camí, sense
haver-nos allunyat molt del
municipi, ens trobem una gran
pedra circular que formava
part d’un molí d’oli iberoromà
Pal de senyalització
ruïnes romanes. Seguim recte i creuem el Canal Principal
del Camp de Túria, canal que
transporta aigua del riu Túria
des de l’embassament de Benaixeve fins als termes de la
Llosa del Bisbe, Casinos, Llíria, el Villar, Marines, Olocau,
Bétera i la Pobla de Vallbona.
En creuar el canal, veiem a la
(segles I-II dC). C
ontinuem cap al sud-est i passem d’un camí de terra a un
d’asfalt. Més avant creuem la
carretera CV-395 i ens dirigim
cap al suau Monte Olivé, on
es troben algunes residències
a la part més oriental, i on
també hi ha restes d’algunes
Canal Principal del Camp del Túria
52
Llibre_val.pdf 54
26/02/2016 9:13:47
[page-n-59]
L’Empremta de l’Home
nostra dreta una gran bassa
de reg i a la nostra esquerra
l’aqüeducte del canal sobre la
rambla de la Aceña, i immediatament enllacem amb un
altre camí, pel qual girem cap
a la dreta en direcció a la carretera CV-35, paral·lel a la
rambla. Al llarg del trajecte
que portem, les oliveres han
anat donant pas a camps de
garroferes, d’a-metlers i de
vinyes.
Creuem la CV-35 per un pas
per davall de la carretera i, a
continuació,
travessem
la
carretera CV-396 prop d’on es
troba el jaciment iber de la
Seña. És un jaciment que va
Poblat iber de la Seña
estar ocupat des del segle VI
fins al II aC. Té una superfície
d’uns 10.000 m2, i el recinte,
murallat, disposa de diversos
habitatges organitzats a partir
d’un carrer central. El poblat
es dedicava a la producció
agrícola i es trobava sota el
control de l’aristocràcia que
residia a la ciutat d’Edeta, al
Tossal de Sant Miquel, a Llíria. En les campanyes d’excavació es van identificar una
almàssera i un espai destinat
al treball del metall.
Acabada la visita, que pot durar uns 20 minuts, continuem
cap al sud-est pel costat de la
carretera i virem cap a la dreta
per un camí de terra en direcció cap a l’aeròdrom Casica
Roger, i cap a l’esquerra més
avant. Veurem una desviació
cap a una alzina centenària,
que no prendrem, però un poc
més avant sí ens desviarem a
l’esquerra per a visitar el refu-
Refugi antiaeri
53
Llibre_val.pdf 55
26/02/2016 9:13:47
[page-n-60]
Villar del Arzobispo
gi antiaeri i l’aeròdrom. En
aquest lloc es pot observar
l’aeròdrom republicà, que tenia magatzems i cotxeres, i el
refugi antiaeri que es va construir al seu costat i que encara es troben en bon estat.
Després d’aprofundir en la
història del Villar, tornem al
camí i seguim recte cap al
sud. Passada una estona i un
parell de girs després, a la
dreta primer i a l’esquerra
després, arribem al punt més
meridional de la ruta, on es
troba un antic aljub (segles
XV - XVI ), construcció feta amb
pedra i argamassa, que ens
sorprén per les seues dimensions quan aguaitem l’interior.
Aljub
Canviem la direcció i seguim
pel camí, al qual hem de
prestar atenció per la falta de
marques en alguns punts.
Ens dirigim, entre oliveres i
vinyes principalment, cap al
nord-oest, fins a creuar la carretera CV-395, on seguirem
pel camí recte cap al nord,
per a aproximar-nos una altra
vegada a la CV-35.
Poc abans d’arribar a la CV35 ens parem en una curiosa
construcció elevada, de planta hexagonal, del segle passat, destinada a colomer industrial. És un edifici que
estàvem observant des de
prou abans, ja que la seua
altura destaca en el paisatge
pla vilarenc. Ara toca creuar
la carretera per tal de seguir
pel camí que hi ha justament
davant, però per a fer-ho hem
de desviar-nos cap a l’esquerra per la via de servei i
creuar pel pas elevat. Una
Colomer singular
54
Llibre_val.pdf 56
26/02/2016 9:13:47
[page-n-61]
L’Empremta de l’Home
vegada salvat aquest obstacle, continuem pel camí, vora
al qual ens trobarem, a la dreta, el Corral de Jacinto, una
construcció agrària típica amb
Corral de Jacinto
murs de pedra.
Més avant, a poca distància,
arribem de nou al Canal Principal del Camp de Túria,
però, abans de sobrepassarlo, girarem a la dreta i el
creuarem pel següent pas
que ens trobem amb direcció
nord. En el tram que ens queda trobem a faltar les marques en alguns encreuaments
clau de la ruta. Arribem a un
camí asfaltat pel qual caminem uns metres cap al Villar i
immediatament ens desviem
a la dreta, per un camí de
terra, entre oliveres. Per
aquest camí arribarem a un
altre asfaltat (el camí del Cerro Gordo) pel qual girarem
cap a l’esquerra i ens acosta-
rem a la població, deixant a la
nostra dreta el barranc de
San Vicente.
Creuem la carretera CV-347 i
ens trobem l’abeurador de la
font de San Vicente, punt on
podia abeurar el bestiar que
transitava per la via pecuària
denominada Cordel de Segorbe o de los Clérigos, vestigi
d’allò que va ser antany l’activitat ramadera. Continuem
recte pel camí de San Vicente
i, en fer la corba cap a la dreta, ens trobem amb l’ermita
de San Vicente, construïda al
segle XVII. Ja només ens queda seguir per la rectilínia,
però amb alguna pujada, carrer de San Vicente fins a l’altura de l’església, a la qual
arribarem pel carrer Abadia, i
on finalitza aquesta ruta cultural.
Ermita de Sant Vicent
55
Llibre_val.pdf 57
26/02/2016 9:13:47
[page-n-62]
PR-CV 293
Ruta Ibera
Camporrobles
Llibre_val.pdf 58
26/02/2016 9:13:47
[page-n-63]
PR-CV 293 ruta Ibera
E M
C
[page-n-64]
[page-n-65]
ACCÉS
Camporrobles es troba a uns 100 quilòmetres de València i es tarda en arribar-hi
una hora aproximadament. El recorregut és rela(vament senzill. Des de València,
par(m per l’autovia A-3, en direcció a Madrid, i l’abandonem per l’eixida 275 U(el
(oest). Després de vagarejar a U(el pels carrers Héroes de Tollo, Magro, Alameda i
García Berlanga, ens incorporem a la carretera CV-470. Aquesta carretera ens conduirà, passant pels llogarets de Los Corrales i Las Cuevas, fins a Camporrobles. A
l’entrada del municipi observarem un cartell, vora l’àrea d’acampada de La Balsa,
on comença la ruta.
DADES TÈCNIQUES
Nom: PR-CV 293 ruta Ibera.
Municipi: Camporrobles.
Distància: 7,82 km.
Duració: 3h.
Desnivell acumulat: 330 m.
Al(tud mínima: 895 m.
Al(tud màxima: 1.131 m.
Tipus: Circular.
Senyalització: Sí.
Cartografia: Fulls 1:25.000 693-I Camporrobles i 665-III Mira.
Data: 3 de juny del 2015.
Ruta: h7p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4628429
57
Llibre_val.pdf 59
26/02/2016 9:13:47
[page-n-66]
Camporrobles
PUNTS D’INTERÈS
1. Camporrobles.
6. Avenc
2. Font El Molón.
7. El Molón.
3. Centre d’interpretació.
8. El Picarcho, 1.104 m.
4. Tòtem.
9. Corral.
5. Forn de calç
Altitud
58
Llibre_val.pdf 60
26/02/2016 9:13:48
[page-n-67]
PR-CV 293 ruta Ibera
El Molón
El terme de Camporrobles té
una superfície relativament
plana, interrompuda per relleus com el Cerro de Cardete
(1.129 m), a l’est; el Cerro Pelado (1.025 m), al sud, i El
Molón (1.128 m), al nord. És
en aquest últim relleu, pertanyent als contraforts més meridionals de la serra de Mira,
per on transcorre la senda PR
-CV 293. La part més elevada
d’El Molón presenta una forma aplanada, d’altiplà, una
superfície idònia per a l’assentament de les cultures preromanes que hi van trobar
unes defenses naturals immillorables.
gularitat botànica com per la
diversitat d’avifauna característiques, per la qual cosa, ja
l’any 2000, va ser declarat microreserva de flora de tres
hectàrees de superfície.
En la història d’aquest jaciment són claus dos moments
històrics en què s’ha constatat
l’ocupació del lloc de manera
estable per part de dues cultures, que hi han deixat les
seues empremtes en forma de
restes i d’estructures. La primera ocupació té lloc en l’edat
del ferro, entre els segles VII i
El Parc Arqueològic
La ruta transcorre pel Parc
Temàtic Arqueològic d’El Molón on, a més dels valors
històrics i arqueològics indubtables, es pot gaudir d’un espai mediambiental d’un valor
especial, tant per la seua sin59
Llibre_val.pdf 61
26/02/2016 9:13:48
[page-n-68]
Camporrobles
aC, i es correspon amb l’ocupació ibèrica d’El Molón. Posteriorment queda despoblat
amb els romans, i torna a ser
ocupat per la cultura islàmica
de manera permanent durant
els segles VIII i X. A partir del
segle xi s’abandona completament. És en el segle passat
quan s’aprofita agrícolament,
la qual cosa va afectar les estructures que quedaven.
I
Comencem la ruta prop de
l’accés de l’àrea d’acampada
de La Balsa, a l’entrada a
Camporrobles per la carretera CV-470, on es troba el cartell informatiu de la senda.
Continuem per la carretera o
Senda cap El Molón
carrer Utiel per a desviar-nos
cap a la dreta pel carrer del
Cementeri. Ja orientats cap a
El Molón continuem pel camí i
seguim les marques en direcció nord. El camí es torna senda i prompte arribem a l’àrea
recreativa de la font d’El Molón, font que antigament va
ser una cova-santuari. Prop
de l’àrea recreativa ens trobem el centre d’interpretació
del parc temàtic arqueològic
que té la representació d’un
punyal de l’Edat del Ferro al
costat de la porta d’accés.
Pels voltants de l’àrea recreativa i del centre d’interpretació
també podem observar un arboretum (jardí botànic de
Camporrobles, com indica el
cartell) amb una extensió d’un
poc més d’una hectàrea. Ací
podem veure i entendre, d’una
manera didàctica, una sèrie
d’arbres i arbusts característics de la vegetació medi-
Font de El Molón
60
Llibre_val.pdf 62
26/02/2016 9:13:48
[page-n-69]
PR-CV 293 ruta Ibera
terrània cap als 1.000 metres
d’altitud, que formen una sèrie
d’associacions vegetals, com
ara els ginebrars d’alta muntanya.
Seguim les indicacions de la
senda, però abans farem una
parada breu per a contemplar
una de les escultures totèmiques distribuïdes per tota la
comarca i que es troba prop
del centre d’interpretació, en
aquest cas es tracta del Tótem Ofrenda.
Voregem
la
part
sudmeridional d’El Molón per un
camí des del qual podem observar un antic forn de calç
per a produir-ne, i del qual
ens desviem un moment per a
observar aquesta construcció
pètria. Tornem a la senda i
continuem ascendint. Uns
pals ens indiquen que estem a
la microreserva de flora d’El
Molón on destaquen els
La calera
exemplars de savina (Juniperus phoenicea) i d’altres
plantes d’interés especial,
com ara la llengua de cérvol
(Phyllitis scolopendrium).
Arribem a l’accés al jaciment i
ens trobem un dels plafons
explicatius prop d’un avenc,
un orifici amb una tanca. Es
Pou de los Moros
Tòtem
61
Llibre_val.pdf 63
26/02/2016 9:13:48
[page-n-70]
Camporrobles
Camporrobles des de El Molón
tracta d’una cisterna coneguda amb el nom de Pozo de los
Moros, excavada a partir d’un
orifici natural. Continuem i arribem a l’entrada, on podem
observar, en la roca del terra,
les marques que hi va deixar
el trànsit dels carros. A partir
d’ací, la visita al jaciment es fa
amb la lectura dels cartells i la
interpretació de les restes,
destacant-ne el pany de la
muralla, les cisternes d’origen
preromà i la mesquita d’origen
islàmic.
A la part alta d’El Molón trobem una caseta d’obra que es
va construir durant la Guerra
Civil com a observatori de
l’aeròdrom de Camporrobles.
La muralla
Des d’aquest punt, les vistes
cap a la població i el seu entorn són immillorables.
Després de la visita a aquest
parc arqueològic, tornem al
camí i prosseguim cap al nordest en direcció al Picarcho,
punt més septentrional de la
ruta. Es tracta d’un conjunt de
Estructura dels departaments
La gran cisterna
62
Llibre_val.pdf 64
26/02/2016 9:13:48
[page-n-71]
PR-CV 293 ruta Ibera
El Molón des de El Picarcho
roques calcàries amb formes
singulars des del qual també
s’obtenen àmplies vistes panoràmiques del conjunt arqueològic d’El Molón.
El corral al sud-est de El Molón
El descens es fa a través d’un
coll xicotet per la part oriental
de la muntanya, seguint una
sendeta que ens condueix fins
a un corral de bestiar en bon
estat. A poca distància prenem el camí que ens porta fins
a la carretera CV-470, molt
prop del lloc on iniciem la ruta
i on la donem per finalitzada.
Vistes des de la senda de baixada
63
Llibre_val.pdf 65
26/02/2016 9:13:48
[page-n-72]
Los Villares
Vega de Caudete
Caudete de las Fuentes
Llibre_val.pdf 66
26/02/2016 9:13:48
[page-n-73]
Los Villares - Vega de Caudete
K
C
[page-n-74]
F [page-n-75]
ACCÉS
Caudete de las Fuentes dista uns 85 quilòmetres de València. L’accés fins a aquesta localitat és fàcil i costa poc menys d’una hora. L’eixida de València es fa per
l’autovia A-3 en direcció a Madrid. Després de recórrer uns 80 quilòmetres,
s’abandona aquesta via per l’eixida 270 en direcció a Caudete de las Fuentes. A la
rotonda es pren la primera eixida per la carretera CV-453 fins a Caudete. Després
de creuar el riu Mare arribem a una altra rotonda i girem a la dreta, per l’anga NIII en direcció a Uel, i a uns 200 metres es troba el punt d’inici de la ruta.
DADES TÈCNIQUES
Nom: Los Villares - Vega de Caudete.
Municipis: Caudete de las Fuentes i Uel.
Distància: 9,10 km.
Duració: 2 h 30 min.
Desnivell acumulat: 73 m.
Altud mínima: 760 m.
Altud màxima: 810 m.
Tipus: Mixta, circular amb una part lineal al centre.
Senyalització: No.
Cartografia: Full 1:25.000 693-IV Uel.
Data: 1 d’abril del 2015.
Ruta: h8p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6487913
65
Llibre_val.pdf 67
26/02/2016 9:13:48
[page-n-76]
Caudete de las Fuentes
PUNTS D’INTERÈS
1. Caudete de las Fuentes.
6. Font Encañete.
2. Esglèsia de la Navitat.
7. Jaciment arqueològic Kelin.
3. Col·lecció museogràfica.
8. San Antonio de Cabañas.
4. Font Grande.
9. Anga fàbrica de farines.
5. Font Chica.
66
Llibre_val.pdf 68
26/02/2016 9:13:48
[page-n-77]
Los Villares - Vega de Caudete
Caudete de las Fuentes
Caudete de las Fuentes es troba a la part central de la comarca de la Plana d’UtielRequena. La seua activitat
econòmica principal s’ha basat
en l’agricultura de secà, especialment en la vinya i els cereals, empremta que ha quedat plasmada en el paisatge
amb grans superfícies de
vinyes. El topònim de Caudete
té el seu origen quan es funda
el nucli de població nou prop
del riu Mare en època romana,
conegut llavors com Caput
Aquae, a causa de la riquesa
en fonts i brolladors del lloc.
La ruta proposada s’estén pel
sud i el sud-est del nucli de
població, concretament pel turó de Los Villares i la Vega de
Caudete. La part més oriental
del recorregut transcorre per
terres utielanes. Es tracta d’un
itinerari històric i paisatgístic
d’aquesta part de l’interior va-
lencià que transita per un paisatge agrícola amb predomini
del secà i que visita la ciutat
ibèrica coneguda com Kelin.
Aquest jaciment arqueològic
es troba tancat i per a poder
visitar-lo s’ha de cridar prèviament a l’Ajuntament (telèfon:
962 319 002).
El punt de partida de la ruta es
troba en l’encreuament de l’antiga carretera N-III amb el
carrer València de Caudete de
las Fuentes, enfront de l’antiga fàbrica de farines, que actualment és l’edifici del celler
Esglèsia de la Nativitat
67
Llibre_val.pdf 69
26/02/2016 9:13:49
[page-n-78]
Caudete de las Fuentes
Iranzo. Pel carrer València
prompte arribem a l’església
de la Nativitat de la Mare de
Déu, al lateral on es troba la
torre campanar. Baixem uns
escalons i ens acostem a la
part frontal d’aquest edifici,
acabat de construir el 1735,
per a observar-hi la façana
principal. Tornem a la plaça i
girem cap a l’esquerra. Passem pel costat de la torre campanar i immediatament a continuació pel costat de l’edifici
que alberga la Col·lecció Museogràfica Luis García de
Fuentes, a l’interior del qual es
troben restes del jaciment arqueològic de Kelin.
Continuem el recorregut i, en
arribar a la plaça, girem cap a
l’esquerra, passem per davant
de l’Ajuntament i seguim pel
carrer Madrid fins a l’antiga N330. La creuem i ens situem a
l’Albereda. Des d’ací, a un nivell més inferior, es pot veure
Font Grande
la font Grande, font que, després de diverses remodelacions, disposa de vint canelles.
L’última remodelació important
s’hi va fer el 2010, amb la
construcció d’altres vint canelles més al costat contrari i un
canvi de nom a font Nueva.
Recorrem l’Albereda fins a l’altre extrem on es troba la font
Chica, de dimensions més modestes i que té tres canelles de
les quals brolla l’aigua contínuament. Està adornada amb
un mosaic ceràmic de la Mare
de Déu dels Desemparats. Retrocedim uns metres i creuem
per un pontet, seguint les indicacions dels pals, el ja canalitzat riu Mre cap al jaciment arqueològic de Kelin. Aquest riu,
d’un cabal escàs, s’uneix més
avall, prop d’Utiel, amb la rambla de la Torre, i junts donen
lloc al riu Magre.
Font Chica
68
Llibre_val.pdf 70
26/02/2016 9:13:49
[page-n-79]
Los Villares - Vega de Caudete
Alameda
Ja a l’altra part del riu es pot
contemplar la font Encañete a
la qual s’accedeix baixant uns
escalons. Uns pocs metres
més avant, girem cap a la dreta pel carrer Cuesta de los Villares, per on eixim del nucli
urbà i que, a través d’un camí,
ens condueix fins a l’entrada
del jaciment arqueològic de
Kelin, rodejat de camps d’ame-
Font Encañete
tlers, oliveres i vinyes. El jaciment es troba dalt d’una lloma
al paratge de Los Villares, en
una posició estratègica, rodejat
d’una superfície agrícola àmplia, pròxima a diverses fonts
naturals i al riu, i en un lloc clau
per a controlar les rutes comercials entre la costa i l’interior.
Aquestes característiques li
van permetre una llarga ocupació ininterrompuda, des del
segle vII fins al segle i aC, i va
arribar a convertir-se en la capital d’un territori extens.
Aquesta ciutat ibèrica, coneguda amb el nom de Kelin, va
arribar a encunyar moneda. Al
jaciment, que ocupa una extensió d’unes 10 hectàrees, es
poden observar dues zones
que han sigut restaurades, en
les quals són rellevants les diferències d’arquitectura i d’urbanisme de dos moments diferents de la seua ocupació.
També s’hi pot veure com era
Kelin
69
Llibre_val.pdf 71
26/02/2016 9:13:49
[page-n-80]
Caudete de las Fuentes
Kelin
la casa d’un comerciant, activitat amb gran importància al
poblat, com han evidenciat les
nombroses restes de ceràmiques i materials provinents
d’altres regions mediterrànies.
Després de la visita tornem al
camí i seguim en direcció al
sud fins a enllaçar amb el camí
paral·lel a l’autovia A-3, on seguirem cap a l’esquerra. Uns
400 metres més avant ens desviarem d’aquest camí per a
prendre’n un altre cap a l’esquerra, en direcció al nord, que
ens condueix fins a un barri de
cases recents. Al final del car-
rer Pare Alejandro Ferrer girem
a la dreta i a continuació a l’esquerra i passem per sota del
pont de la carretera que accedeix a Caudete de las Fuentes.
Seguim pel camí de la Bomba
a la plana de la Vega de Caudete, aprofitada per al cultiu de
secà, però també de regadiu
amb les aigües canalitzades
per séquies provinents del riu
Mare. En aquesta zona amb
tanta importància agrícola es
va instal·lar el Centre de Control Biològic de Plagues de la
Generalitat Valenciana, prop
del qual passem.
Més avant, en la bifurcació,
prenem el camí de la dreta pel
qual arribarem novament al
camí que va paral·lel a l’autovia A-3. Girem a l’esquerra i,
després d’un poc més d’un
quilòmetre, l’abandonem cap a
l’esquerra en direcció a una
pineda xicoteta i solitària de
pins pinyoners. Abans d’arribar
Caudete de las Fuentes des de Kelin
70
Llibre_val.pdf 72
26/02/2016 9:13:49
[page-n-81]
Los Villares - Vega de Caudete
San Antonio de Cabañas
a aquests pins tornarem a desviar-nos a l’esquerra, entre
camps de vinyes, cap a un xicotet conjunt de cases conegudes com San Antonio de Cabañas. A partir d’aquest punt,
vora el camí ens acompanyarà
durant un tram del recorregut
la séquia, que sense abandonar-lo ens conduirà a la bifurcació en què ens separem. Re-
petim aquest tram curt del camí
de la Bomba fins a uns metres
abans del pont de la carretera,
sota el qual passem. Girem
cap a la dreta i creuem el riu
Mare per un pontet per a vianants que ens deixa al carrer
del Molí, per on arribarem a
l’antiga N-III, enfront de l’església. Seguim cap a la dreta i, en
passar prop de l’antiga fàbrica
de farines, creuem el carrer i
arribem al final del recorregut,
just on el vam començar.
Pont sobre el riu Mare
Antiga fàbrica de farines
71
Llibre_val.pdf 73
26/02/2016 9:13:49
[page-n-82]
Castellar de Meca
Aiora
Llibre_val.pdf 74
26/02/2016 9:13:49
[page-n-83]
Castellar de Meca
C M
A
ACCÉS
Encara que el jaciment es troba al terme d’Aiora, el començament de la ruta es
troba al terme manxec d’Alpera. Per a arribar-hi cal eixir de València, cap al sud,
per la V-31, per a con$nuar, primer per l’autovia A-7, i després per l’autovia A-35,
en direcció a Albacete. Més avant enllaçarem amb l’autovia A-31, que abandonarem per l’eixida 148, per a prendre la N-330 en direcció a Aiora. A l’altura de Casas de Madrona ens desviarem cap a l’esquerra per la CV-437 en direcció a Alpera. Per aquesta carretera, abans d’arribar a Alpera, veurem les indicacions per a
accedir a l’aparcament.
DADES TÈCNIQUES
Nom: Castellar de Meca.
Municipi: Aiora.
Distància: 5,28 km.
Duració: 2h 30 min.
Desnivell acumulat: 291 m.
Al$tud mínima: 878 m.
Al$tud màxima: 1.066 m.
Tipus: Lineal, el principi i el final, i circular la part central .
Senyalització: No.
Cartografia: Full 1:25.000 793-I San Benito.
Data: 6 d’octubre del 2014.
Ruta: h8p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5384293
73
Llibre_val.pdf 75
26/02/2016 9:13:50
[page-n-84]
Aiora
1.
2.
3.
4.
PUNTS D’INTERÉS
Zona d’aparcament.
Font de Meca.
Aljub.
Porta d’accés.
5.
6.
7.
8.
La gran corva.
El Trinquet.
Cova del Rei Moro.
Escalons.
74
Llibre_val.pdf 76
26/02/2016 9:13:51
[page-n-85]
Castellar de Meca
Puntal de Meca des de l’aparcament
El poblat iber del Castellar de
Meca es troba en la part més
septentrional de la serra del
Mugrón, una serra d’uns 16
quilòmetres de longitud que
s’estén de nord-est a sud-oest
entre el municipi valencià
d’Aiora i els municipis manxecs
d’Almansa, Alpera i Bonete. És
un aflorament rocós calcari format per depòsits marins del
Miocé, amb cotes superiors als
mil metres d’altitud. La cota de
major altitud es troba al sud de
la serra, al vèrtex del Mugrón,
on s’aconsegueixen els 1.209
metres. En la part on es troba
el poblat, el Puntal de Meca, la
serra pren direcció oest. Un
estretament en aquest sector
fa que el puntal altiplanat quede pràcticament aïllat, característica que li confereix un
autèntic caràcter defensiu.
continuada d’aquest emplaçament des de l’edat del bronze fins a l’edat mitjana. No obstant això, la major esplendor se
li atribueix a la cultura ibèrica,
entre els segles V i III aC. El
jaciment ocupa una superfície
d’unes 15 hectàrees i uns 800
metres de longitud, i en aquesta superfície es poden trobar
una gran quantitat d’excavacions rupestres destinades a
aljubs, sitges, habitatges i camins rodats; excavacions que
el converteixen en un jaciment
singular tant per la quantitat
com per les dimensions que
n’aconsegueixen algunes.
Cartell a l’inici de la ruta
Des del punt de vista arqueològic, s’hi han trobat restes que evidencien l’ocupació
75
Llibre_val.pdf 77
26/02/2016 9:13:51
[page-n-86]
Aiora
A més, tota aquesta zona disposa de figures de protecció
de la Xarxa Natura 2000. Està
declarada Lloc d’Importància
Comunitària (LIC) de Serra
del Mugrón, amb una extensió
d’un poc més de 2.000
hectàrees, reuneix tres unitats
paisatgístiques diferenciades
com són la serra pròpiament
dita, on es troba una magnífica comunitat de savina; la zona baixa de cultius predominantment de secà, on habiten
nombroses espècies d’aus
estepàries, i la llacuna dessecada de San Benito que es
troba inclosa en el Catàleg de
zones humides de la Comunitat Valenciana. No obstant
això, adquireix major extensió
la Zona d’especial protecció
per a les aus (ZEPA) de Meca
-Mugrón-Sant Benito, amb
una superfície de més de
7.000 hectàrees, per a la protecció de l’hàbitat d’unes setge espècies d’aus presents.
Aquesta ruta comença en una
zona d’aparcament habilitada a la qual s’accedeix a través de camins indicats a partir de la carretera entre Casas
de Madrona i Alpera. A més,
com que es tracta d’una propietat privada, els propietaris
han establit com a dia de visiZona d’aparcament
Zona de aparcamiento
ta els diumenges, de 9:00 a
14:00 h. Iniciem el camí i
anem cap a un campet de
pins joves, que vorejarem seguint les indicacions dels
pals, i que ens conduirà a un
repetjó menudet. Després d’aquesta costereta enllacem
Los Palancares des de Meca
76
Llibre_val.pdf 78
26/02/2016 9:13:51
[page-n-87]
Castellar de Meca
amb una senda i continuem
per ella cap a l’esquerra.
En pocs minuts arribem a la
font de Meca, un punt d’aigua que és conduïda fins a
una pica d’obra, al costat
d’una roca gran, per a l’abastiment animal. Des de la font,
si ens fixem dessota, a l’esquerra, podem veure una
construcció de pedra que
s’alça uns pocs metres de
terra i que es troba perfectament integrada en el paisatge. Ens desviem cap a ella i
aguaitem per la part davantera. Es tracta de l’aljub de la
font de Meca, una construcció
amb volta de rajola cap a la
Font de Meca
Interior de l’aljub
Aljub
qual són conduïdes les aigües
de la font indicada. Excavat a
terra i amb un sostre que
sembla el sòl del terreny mateix. Al costat de la portella
d’accés hi ha un conjunt de
piques que s’usaven per a
abocar-hi l’aigua que s’hi
treia.
Tornem de nou a la senda,
antic camí d’accés al poblat
ibèric, que cada vegada es va
encaixant més a causa de les
campanyes d’excavació efectuades. Una autèntica obra de
comunicació que salvava més
de 300 metres de desnivell
77
Llibre_val.pdf 79
26/02/2016 9:13:51
[page-n-88]
Aiora
tal de la serra, i l’altre per on
continuem cap a la part nord,
en direcció a les planes de
San Benito.
Porta d’accés
entre la ciutat ibèrica i les planes que la rodejaven. El camí
de terra dóna pas a un altre
de roca i, a l’entrada, podem
veure diversos blocs tallats.
En aquest punt es trobava la
porta d’accés al poblat i just
davant podrem veure una bifurcació de camins: un, per on
venim des de la part occiden-
Bifurcació de camins
Continuem pel camí excavat
en la roca que permetia el
pas dels carros i, a pocs metres, en un rebaix de la roca a
la nostra esquerra, podem
acostar-nos al pic de la Voluntaria, lloc des del qual ja
començarem a tindre unes
àmplies vistes panoràmiques
dels extensos camps de secà
rodejats de muntanyes cobertes per un mantell verd de
pins: el puntal de l’Arciseco,
el puntal de la Tortosilla, la
serra de Palomeras, Montemayor i altres. Ací podem observar les primeres estructures excavades en la roca, alguns depòsits circulars i rectangulars, i alguns orificis que
devien servir per a la
col·locació de bigues per als
sostres. Tornem al camí exca-
Pic de la Voluntaria
78
Llibre_val.pdf 80
26/02/2016 9:13:51
[page-n-89]
Castellar de Meca
Vistes des del pic de la Voluntaria
vat en la roca i continuem pujant. A mesura que ascendim,
el camí profunditza més, fet
que li dóna el nom de camí
Hondo. Arribem a una corba
molt pronunciada, la gran
corba, lloc on el camí es va
excavar més de 4 metres de
profunditat i uns 2 metres
d’amplària. Anem girant en la
corba i de seguida ja apareixem a la part alta, amb una
visió quasi completa del conjunt del poblat.
A partir d’ací comença la visita al poblat. Continuem pel
camí principal i a uns metres
ens trobem, a l’esquerra d’aquest, el depòsit més gran de
tot el jaciment, conegut com
el Trinquet. La seua capacitat de emmagatzematge era
d’uns 2.000 m 3. Es pensa que
aquest depòsit no estava destinat a l’arreplega d’aigua, ja
que per les seues dimensions
sembla excessiu per a l’abastiment del lloc i, a més, com
El Trinquet
Camí Hondo
79
Llibre_val.pdf 81
26/02/2016 9:13:52
[page-n-90]
Aiora
que es trobava al costat del
camí per on transitaven les
cavalleries s’hi podrien filtrar
excrements dels animals. Els
depòsits els quals sí se sap
segur que van ser aljubs són
aquells que tenen canalons
pels quals circulava l’aigua, i
on, en alguns casos, s’hi pot
veure com alguns depòsits
connectaven amb uns altres
inferiors mitjançant canals.
Continuem un poc més pel camí i ens desviem cap a la dreta en direcció a la vora més
septentrional del puntal de
Meca per a recórrer el poblat i
gaudir de les vistes que ens
ofereix aquest punt elevat.
Des d’ací ens dirigim ara cap
al punt més occidental del jaciment i també el més elevat,
amb 1.058 metres, una talaia
natural autèntica. Després de
contemplar el paisatge, retrocedim fins a agafar la senda
que va per un tàlveg xicotet
pel qual comencem a descendir. A la dreta podrem veure
un altre dels depòsits més
grans del Castellar de Meca.
Ens desviarem cap a la dreta,
per la part inferior d’aquest
Cova del Rei Moro
80
Llibre_val.pdf 82
26/02/2016 9:13:52
[page-n-91]
Castellar de Meca
Vistes des de la Cova del Rei Moro
depòsit i, per un pas per la vora rocosa de la muntanya, arribarem a la cova del Rei Moro, un gran abric en la part
nord i que queda amagat de la
vista dels visitants.
Tornem a la senda que baixa
per aquest regueró i continuem
descendint, primer per la senda i després per uns escalons
tallats en la roca i de factura
moderna. Uns metres més
avall tornem a la font de Meca.
El camí de tornada fins a la
zona d’aparcament el recorrem
desfent els passos del principi
de la ruta.
Escalons
De retorn per la senda
81
Llibre_val.pdf 83
26/02/2016 9:13:52
[page-n-92]
La Bastida de les Alcusses
Moixent
Llibre_val.pdf 84
26/02/2016 9:13:52
[page-n-93]
La Bastida de les Alcusses
L B
A
[page-n-94]
V
[page-n-95]
ACCÈS
El començament de la ruta es troba a uns 90 quilòmetres de València, per la
qual cosa en automòbil es tardaria una hora aproximadament. L’accés és rela
vament fàcil. Eixim de València cap al sud per la V-31 i després con
nuem
per l’autovia A-7 a Alacant / Albacete. Prosseguim per la A-35 i l’abandonarem
per l’eixida 28 en direcció a Moixent. A l’entrada de la població, en una rotonda amb una figura del Guerrer de Moixent, seguirem cap a la dreta per la carretera CV-652 en direcció a Fontanars dels Alforins. A uns 9 km per aquesta
carretera arribarem a l’alberg al costat del qual comença la ruta.
DADES TÈCNIQUES
Nom: la Bas
da de les Alcusses.
Municipi: Moixent.
Distància: 12,73 km.
Duració: 3h 45 min.
Desnivell acumulat: 322 m.
Al
tud mínima: 464 m.
Al
tud màxima: 738 m.
Tipus: Circular.
Senyalització: No.
Cartografia: Fulls 794-III Moixent i 820-I Fontanars dels Alforins.
Data: 25 de març del 2015.
Ruta: h7p://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6434030
83
Llibre_val.pdf 85
26/02/2016 9:13:52
[page-n-96]
Moixent
PUNTS D’INTERÈS
1. Alberg les Alcusses.
3. Font del Roure.
2. Bas
da de les Alcusses.
4. Enllaç amb el SL-CV 12.
84
Llibre_val.pdf 86
26/02/2016 9:13:52
[page-n-97]
La Bastida de les Alcusses
El Pla de les Alcusses des de la Bastida
Amb els seus 150 km2 de superfície, Moixent és el municipi
amb major extensió de la comarca de la Costera. L’orografia és muntanyosa, solcada per
nombrosos barrancs i rambles.
Per la part central, amb direcció de sud-oest a nord-est,
transcorre la vall del riu Cànyoles, acompanyada, a més de
pels camps de cultiu, per nombroses
infraestructures
de
transport paral·leles al curs del
riu. Aquesta vall ha sigut
històricament una via de comunicació natural entre la Meseta
castellana i el litoral valencià.
La ruta proposada a continuació es desenvolupa per la part
més sud-occidental del terme
municipal de Moixent, entre
l’àmplia superfície altiplanada
del Pla de les Alcusses i l’extrem, també sud-occidental, de
la Serra Grossa. En aquesta
part muntanyosa, a uns 740
metres d’altitud, sobre la seua
superfície allargada i aplanada
es va construir la ciutat ibèrica
de la Bastida de les Alcusses,
adaptant-se a la morfologia del
terreny. Per a poder fer la visita
al jaciment s’ha d’acudir en
l’horari establit: de dimarts a
diumenge, de 10:00 a 14:00 h i
de 16:00 a 18:00 h, a l’hivern, i
de 18:00 a 20:00 h, a l’estiu (el
mes d’agost i els diumenges a
la vesprada està tancat).
El començament d’aquest recorregut es troba prop de la
carretera CV-652, que va de
Moixent a Fontanars dels Alforins, poc abans d’arribar al
La Bastida des del Pla
85
Llibre_val.pdf 87
26/02/2016 9:13:52
[page-n-98]
Moixent
quilòmetre 9, al costat de l’Alberg les Alcusses. Comencem a caminar vora aquesta
carretera uns 100 metres en
direcció a Fontanars i després
l’encreuem cap a la dreta per a
seguir per un camí de terra entre camps de secà en els quals
predominen els cereals, les
vinyes i els ametlers. Apareixen nombroses cases de camp
que esguiten aquesta extensa
superfície agrícola. En pocs
minuts, i al costat d’una pineda
menuda, arribem a l’entrada de
la primera de les cases prop de
la qual passarem, denominada
Pou del Consell. Passarem
també per les cases de la Muda i de Ritxec abans d’enllaçar
amb un camí per on continuarem cap a l’esquerra. A l’altura
de la casa de Bosquet, el camí
adquireix un traçat completament rectilini d’un poc més
d’un quilòmetre de longitud
que, després de creuar de nou
la carretera CV-652, ens con-
Camí cap a la Bastida
dueix fins a la base de la muntanya on un cartell informa dels
horaris de visita al poblat
ibèric.
El camí adquireix un cert pendent (passem dels 550 m d’altitud en la part cultivada als 740
m en el jaciment), al llarg d’un
agradable i zigzaguejant passeig rodejat de pins. Prop de
Pou del Consell
Reconstrucció de casa ibera
86
Llibre_val.pdf 88
26/02/2016 9:13:52
[page-n-99]
La Bastida de les Alcusses
La Bastida de les Alcusses
l’entrada de la Bastida de les
Alcusses es troba la reconstrucció d’una casa ibèrica i enfront hi ha una rèplica, a gran
escala, del molt conegut Guerrer de Moixent. La visita a
aquesta ciutat ibèrica del segle
iv aC és circular, pel carrer
central i pel camí de ronda, i al
llarg del recorregut es troben
instal·lats una sèrie de cartells
informatius que ens acostaran
a la manera de vida, l’urbanisme, el sistema defensiu, l’entorn pròxim, la producció agrícola i, en definitiva, a la cultura
dels ibers que van construir
La porta nord
aquest emplaçament i que el
van habitar prop de tres o
quatre generacions.
Entrem al poblat per la porta
oest, l’entrada principal, vora la
qual es trobaven dues torres
defensives. Pel carrer central
passarem prop de les cases
fins al barri del sector sud on
Barri del sector sud
87
Llibre_val.pdf 89
26/02/2016 9:13:52
[page-n-100]
Moixent
van trobar, a l’interior de dos
habitatges, dues figures de
bronze d’una dimensió reduïda: un guerrer a cavall i un
bou. Girem cap a l’esquerra
per a seguir pel camí de ronda
i, abans d’eixir per la porta
nord, podrem detindre’ns a
contemplar una àmplia vista
del Pla de les Alcusses i de la
Serra Plana, a l’altre costat del
riu Cànyoles. La importància
d’aquest jaciment i de les restes hi trobades van ser elements més que suficients perquè la Bastida de les Alcusses
es declarara Monument Historicoartístic l’any 1931.
Després de la visita, que pot
costar-nos algun temps de fer,
descendim una part del camí
d’accés pel qual arribem al
jaciment, però en la primera
corba que gira a l’esquerra
ens desviarem cap a la dreta,
per un camí de terra. Aquest
ramal s’endinsa en la falda
nord de la muntanya, en la
part de l’ombria, amb un traçat
pràcticament sense desnivells
i rectilini. Més avant el camí fa
un gir cap a l’esquerra, s’estreny i es converteix en una
senda. Adquireix un cert pendent descendent que, ràpidament, ens condueix fins al llit
d’un barranc pel qual és fàcil
caminar. Continuarem cap a la
dreta, entre l’exuberant vegetació de ribera que, més avall,
ha sigut substituïda pels cultius que pràcticament han ocupat el llit del barranc. Caminem pel mateix llit sec fins a
enllaçar amb un camí prop del
Senda cap al barranc
El Guerrer de Moixent
88
Llibre_val.pdf 90
26/02/2016 9:13:52
[page-n-101]
La Bastida de les Alcusses
qual s’uneix el barranc per on
anàvem amb el barranc de la
Bastida. Ací girem cap a l’esquerra, acompanyats per uns
anouers joves.
En arribar al camí asfaltat, girem cap a l’esquerra i seguim
per ell fins a la font del Roure, que està al costat del camí
però oculta de la vista, ja que
cal descendir uns escalons
per tal d’arribar a ella. L’aigua
brolla de dues canelles i acaba en una pica amb forma
d’abeurador i des d’ací passa
a un safareig contigu. En
aquest punt coincidim amb la
Via Augusta, senda que pretén
seguir la calçada romana i que
és fàcilment identificable per
la seua característica senyalització de color blanc i blau i pel
mil·liar de nova construcció
que podrem contemplar al
costat del camí.
Un centenar de metres més
avant abandonarem el camí i
seguirem, cap a l’esquerra, per
la senda SL-CV 12, envoltada
de camps al costat del barranc
del Pou del Consell. Les marques blanques i verdes ens
acompanyen en aquest últim
tram de la ruta. Primer passarem prop del Mas del Fondo i
més avant pel costat de l’Alberg les Alcusses. Per la senda arribarem a la carretera CV652, just en el lloc on vam començar la ruta i on la donem
per finalitzada.
Mil·liari de la Via Augusta
Font del Roure
89
Llibre_val.pdf 91
26/02/2016 9:13:52
[page-n-102]
Agraïments
Afrontar la realització d’una guia com aquesta ha sigut tot un repte.
L’objectiu perseguit ha sigut doble: d’una banda, enriquir les rutes
amb un contingut històric, cultural, patrimonial i paisatgístic; d’una
altra, que les visites als jaciments es puguen fer des d’un punt de
vista senderista.
Durant l’elaboració d’aquest treball s’ha pogut disposar de la valuosa ajuda dels tècnics del Museu de Prehistòria de València i de les
localitats on es troben els jaciments, els quals ens han facilitat l’accés i la informació necessària per a dur a terme el nostre objectiu.
Especialment vull aprofitar aquestes línies per a agrair la
col·laboració al Museu de Prehistòria de València, a Carlos Ferrer,
María Jesús Navarro, Vicent Sesé, Josep Maria Burriel, David Quixal i Ramón Bacete.
D’altra banda, el grup de senderisme ha disposat d’una sèrie de
membres i simpatitzants que ens han acompanyat en les rutes,
que també, d’una manera o una altra, formen part d’aquesta guia.
Vull agrair aquesta companyia i les hores de caminada a tots i cada un: Jesús, Mariano, Isidro, Juan Fran, Sandra, Inma, Ximo, Jovita, Salva, Juanmi, Grau, Rosa, Ramón, Marian, Lucía, Paloma,
Pablo, Paquito i Katia.
90
Llibre_val.pdf 92
26/02/2016 9:13:53
[page-n-103]
Números de la col·lecció
Senderismo y algo más:
1. Diez senderos valencianos.
2. Senderismo en Cofrentes.
3. Senderos Locales Valencianos. Parte I.
4. Por los senderos de la historia: Ruta dels Ibers València.
Aquesta guia
ha sigut elaborada pel
grup de senderisme Suelas Desgastadas
i es va finalitzar al
juny del 2015
91
Llibre_val.pdf 93
26/02/2016 9:13:53
[page-n-104]
92
Llibre_val.pdf 94
26/02/2016 9:13:53
[page-n-105]
Llibre_val.pdf 95
26/02/2016 9:13:54
[page-n-106]
Llibre_val.pdf 96
26/02/2016 9:13:54
[page-n-107]