Re-pintar Altamira
Triptic
[page-n-1]
[page-n-2]
Qui EREN? D'ON VENIEN?
La cultura és el mecanisme que té I'home per a adaptar-se
a qualsevol nínxol ecoldgic: desert; les planes gelades; selves
tropicals; estepes; etc.
El Paleolític Superior es desplega durant I'últim període glacial,
el més fred de tot el Plistocé, que coincidix amb la cultura
anomenada Magdaleniana.
A Espanya els jaciments del Paleolític Superior es concentren
en dues hrees: la cornisa cantabrica i la costa mediterrania,
mentre que en I'interior són més escassos.
m'
t
L'Homo sapiens apareix a llAfrica fa 40.000 anys, i des d'allí colonitza
Europa, Asia i America. Durant un temps va coexistir amb I'Homo
neardefialensis fins a la completa extinció d'este. Des de Ilavors, som
I'única especie d'hominid que habita la Terra. Durant el Paleolític
Superior I'Homo sapiens desplega totes les capacitats que caracteritzen
els pobles actuals: innovacions tecnoldgiques accelerades, un ric món
simbdlic -la principal expressió del qual és I'art- i una continuada
expansió demogrhfica que el va dur a colonitzar tot el planeta.
Encara que durant el Paleolític Superior europeu es construixen
les primeres cabanyes, en la Península Iberica se seguixen
ocupant coves (cornisa cantabrica) i balmes (hrea mediterrania).
Vivien en la boca de les coves, cosa que permet ['entrada de
Ilum, aire, sol, i I'eixida de fum de les fogueres. Les zones
interiors es reservaven per a la decoració parietal. De vegades
milloraven I'habitabilitat de les coves amb enllosats, murs,
cabanyes i Ilars.
[page-n-3]
Els instruments utilitzats al Paleolític Superior experimenten notables canvis
pel que fa a I'etapa anterior:
- Generalització de la talla laminar.
- Aparició de noves tecniques, com ara la pressió, la perforació i el poliment.
- Major complexitat dels estris i generalització de I'emmanegat.
- Utilització de noves materies primeres: os, ivori, banya i conquilla.
1
Indústria Iítica
Els estris són cada vegada més menuts. Els més utilitzats són: raspadors,
buríns, puntes, perforadors i ganivets.
Indústria 6ssia
H i destaquen les armes Ilancívoles, principalment atzagaies i propulsors. Durant
el Solutria es va inventar I'agulla i al Magdalenia I'arpó i els hams. Ara prenen
auge els objectes d'adorn: bastons de comandament, penjolls, etc.
La subsist6ncia es basava en la caca, especialitzada i selectiva,
d'especies com ara el bisó, el cavall, el cérvol i el ren, rosegadors
(conills, Ilebres, castors) i algunes aus (perdius de neu, avitardes,
oques i anecs salvatges).
Al Magdalenia, la pesca fluvial es va convertir en la principal font
de prote'ines, i a la cornisa cantabrica el marisqueig degué adquirir
gran importancia economica.
La recol.lecció de fruites i plantes era una activitat important i
quotidiana en I'economia d'estos grups.
[page-n-4]
El costum de soterrar els morts -que ja
practicaven els neandertals- implica I'existencia
d'un món simbolic i de creences que arriba a
tota la seua complexitat amb I'Homo sapiens.
L'art és el principal exponent d'este univers
simb6lic dels cacadors del Paleolític. Moltes de
les manifestacions artístiques que coneixem
entrarien dins de I'ampli rnón de les creences,
encara que la seua interpretació resulta dificil,
com en el cas de les denominades "venus"
paleolítiques, associades tradicionalment amb la
fecunditat.
Segons la primera interpretació de I'art paleolític, I'art per I'art, este mancava de funcionalitat, era un simple mitja
d'expressió, per a divertir els seus autors.
La teoria magico-religiosa es recolzava en els principis de la magia simpitica (el semblant produix el semblant) i de la magia homeopatica (el
que ha estat en contacte roman sempre en contacte).
Després de la II Guerra mundial,
I'analisi detallada de cadascuna de les
coves du els investigadors a la conclusió que són santuaris on els artistes
exposaven una visió dual del cosmos,
basat en I'associació-antagonisme de
dos principis: masculí (liomes-cavalls)
i femení (dones-bisons).
Hui, estes teories es completen amb
interpretacions de tipus social i geogrific: les coves amb art marcarien
territoris ocupats per distints grups
humans.
[page-n-5]
Cravat. Gravaven Iínies sobre la pedra calcaria de les coves arnb buríns, interpretant animals i signes.
En les zones on la pedra estava recoberta per una capa argilenca, s'utilitzaven els dits, enfonsant-los i
fent-los lliscar per a crear les formes desitjades: són els anomenats macarroni.
Dibuix. Amb carbó vegetal, traqaven Iínies sense rectificar, sense repassar, sobre la pedra humida. El
carbó es queda adherit a la pedra i destaca sobre el seu fons clar.
Pintura. Pintaren arnb color extret d'ocres de distints tons, que la pedra calcaria humitejada de I'interior
de la cova absorbix i manté com si fóra una pintura al fresc.
La pintura s'aplicava de diverses formes:
- Directament sobre la pedra.
- Barrejada arnb aigua i aplicada directament arnb els dits.
- Tamponat: Iínia de punts fets arnb un dit impregnat de pintura.
- Mans pintades:
Mans positives: impregnant el palmell arnb pintura i col.locant-lo sobre la pedra;
Mans negatives: situant la m2 sobre la pedra i polvoritzant la barreja de pigment
i aigua sobre ella.
CONSERVACI~ PREHIST~RIC
DE L'ART
Problemes i solucions
La modificació artificial de les condicions mediambientals que
ha ocasionat la m2 de I'home (temperatura, humitat relativa,
il.luminació inadequada i emissions elevades de C 0 2 ), el
vandalisme incontrolat i la creixent pressió turística, han demostrat
que l'art prehistoric és un art especialment fragil, per la qual cosa
ha estat necessari prendre mesures drastiques quant a I'accés de
visitants i buscar solucions mitjanqant la realització de repliques
identiques pera permetre una visita massiva que les coves originals
no suportarien.
La metodologia usada en la replica drAltamira és nova i puntera a
escala internacional, i ha de ser el punt de partenca per a altres
actuacions en Ilocs arnb problemes similars.
u
l
i
e
[page-n-6]
[page-n-7]
[page-n-2]
Qui EREN? D'ON VENIEN?
La cultura és el mecanisme que té I'home per a adaptar-se
a qualsevol nínxol ecoldgic: desert; les planes gelades; selves
tropicals; estepes; etc.
El Paleolític Superior es desplega durant I'últim període glacial,
el més fred de tot el Plistocé, que coincidix amb la cultura
anomenada Magdaleniana.
A Espanya els jaciments del Paleolític Superior es concentren
en dues hrees: la cornisa cantabrica i la costa mediterrania,
mentre que en I'interior són més escassos.
m'
t
L'Homo sapiens apareix a llAfrica fa 40.000 anys, i des d'allí colonitza
Europa, Asia i America. Durant un temps va coexistir amb I'Homo
neardefialensis fins a la completa extinció d'este. Des de Ilavors, som
I'única especie d'hominid que habita la Terra. Durant el Paleolític
Superior I'Homo sapiens desplega totes les capacitats que caracteritzen
els pobles actuals: innovacions tecnoldgiques accelerades, un ric món
simbdlic -la principal expressió del qual és I'art- i una continuada
expansió demogrhfica que el va dur a colonitzar tot el planeta.
Encara que durant el Paleolític Superior europeu es construixen
les primeres cabanyes, en la Península Iberica se seguixen
ocupant coves (cornisa cantabrica) i balmes (hrea mediterrania).
Vivien en la boca de les coves, cosa que permet ['entrada de
Ilum, aire, sol, i I'eixida de fum de les fogueres. Les zones
interiors es reservaven per a la decoració parietal. De vegades
milloraven I'habitabilitat de les coves amb enllosats, murs,
cabanyes i Ilars.
[page-n-3]
Els instruments utilitzats al Paleolític Superior experimenten notables canvis
pel que fa a I'etapa anterior:
- Generalització de la talla laminar.
- Aparició de noves tecniques, com ara la pressió, la perforació i el poliment.
- Major complexitat dels estris i generalització de I'emmanegat.
- Utilització de noves materies primeres: os, ivori, banya i conquilla.
1
Indústria Iítica
Els estris són cada vegada més menuts. Els més utilitzats són: raspadors,
buríns, puntes, perforadors i ganivets.
Indústria 6ssia
H i destaquen les armes Ilancívoles, principalment atzagaies i propulsors. Durant
el Solutria es va inventar I'agulla i al Magdalenia I'arpó i els hams. Ara prenen
auge els objectes d'adorn: bastons de comandament, penjolls, etc.
La subsist6ncia es basava en la caca, especialitzada i selectiva,
d'especies com ara el bisó, el cavall, el cérvol i el ren, rosegadors
(conills, Ilebres, castors) i algunes aus (perdius de neu, avitardes,
oques i anecs salvatges).
Al Magdalenia, la pesca fluvial es va convertir en la principal font
de prote'ines, i a la cornisa cantabrica el marisqueig degué adquirir
gran importancia economica.
La recol.lecció de fruites i plantes era una activitat important i
quotidiana en I'economia d'estos grups.
[page-n-4]
El costum de soterrar els morts -que ja
practicaven els neandertals- implica I'existencia
d'un món simbolic i de creences que arriba a
tota la seua complexitat amb I'Homo sapiens.
L'art és el principal exponent d'este univers
simb6lic dels cacadors del Paleolític. Moltes de
les manifestacions artístiques que coneixem
entrarien dins de I'ampli rnón de les creences,
encara que la seua interpretació resulta dificil,
com en el cas de les denominades "venus"
paleolítiques, associades tradicionalment amb la
fecunditat.
Segons la primera interpretació de I'art paleolític, I'art per I'art, este mancava de funcionalitat, era un simple mitja
d'expressió, per a divertir els seus autors.
La teoria magico-religiosa es recolzava en els principis de la magia simpitica (el semblant produix el semblant) i de la magia homeopatica (el
que ha estat en contacte roman sempre en contacte).
Després de la II Guerra mundial,
I'analisi detallada de cadascuna de les
coves du els investigadors a la conclusió que són santuaris on els artistes
exposaven una visió dual del cosmos,
basat en I'associació-antagonisme de
dos principis: masculí (liomes-cavalls)
i femení (dones-bisons).
Hui, estes teories es completen amb
interpretacions de tipus social i geogrific: les coves amb art marcarien
territoris ocupats per distints grups
humans.
[page-n-5]
Cravat. Gravaven Iínies sobre la pedra calcaria de les coves arnb buríns, interpretant animals i signes.
En les zones on la pedra estava recoberta per una capa argilenca, s'utilitzaven els dits, enfonsant-los i
fent-los lliscar per a crear les formes desitjades: són els anomenats macarroni.
Dibuix. Amb carbó vegetal, traqaven Iínies sense rectificar, sense repassar, sobre la pedra humida. El
carbó es queda adherit a la pedra i destaca sobre el seu fons clar.
Pintura. Pintaren arnb color extret d'ocres de distints tons, que la pedra calcaria humitejada de I'interior
de la cova absorbix i manté com si fóra una pintura al fresc.
La pintura s'aplicava de diverses formes:
- Directament sobre la pedra.
- Barrejada arnb aigua i aplicada directament arnb els dits.
- Tamponat: Iínia de punts fets arnb un dit impregnat de pintura.
- Mans pintades:
Mans positives: impregnant el palmell arnb pintura i col.locant-lo sobre la pedra;
Mans negatives: situant la m2 sobre la pedra i polvoritzant la barreja de pigment
i aigua sobre ella.
CONSERVACI~ PREHIST~RIC
DE L'ART
Problemes i solucions
La modificació artificial de les condicions mediambientals que
ha ocasionat la m2 de I'home (temperatura, humitat relativa,
il.luminació inadequada i emissions elevades de C 0 2 ), el
vandalisme incontrolat i la creixent pressió turística, han demostrat
que l'art prehistoric és un art especialment fragil, per la qual cosa
ha estat necessari prendre mesures drastiques quant a I'accés de
visitants i buscar solucions mitjanqant la realització de repliques
identiques pera permetre una visita massiva que les coves originals
no suportarien.
La metodologia usada en la replica drAltamira és nova i puntera a
escala internacional, i ha de ser el punt de partenca per a altres
actuacions en Ilocs arnb problemes similars.
u
l
i
e
[page-n-6]
[page-n-7]
Back to top