Exposición Arte rupestre en la Tierra de Arnhem (Austràlia)
2024
Hoja
[page-n-1]
aspectes de la creació. L’art inclou
la declaració de la Terra d’Arnhem
també sortilegis amorosos i imatges
dueix art rupestre, però les tradicions
com a reserva Aborigen en 1932
de bruixeria, amb figures humanes
mil·lenàries continuen sobre suports
va permetre una certa continuïtat
amb genitals distorsionats i postures
antics (escorça d’arbre, talles de
cultural. Els coneixements ancestrals
ridícules, que tenen com a finalitat
fusta, fibres vegetals, didjeridús,
continuen transmetent-se a les noves
fer mal a un individu.
pintures corporals, etc.) i nous (paper
generacions per mitjà de cerimònies,
A hores d’ara a penes es pro-
Arches, gravats i teixits impresos a
danses, cançons i relats que tenen la
Cerimònies
representació gràfica en l’art rupestre
Les cerimònies són un paper
i en altres suports.
fonamental en la formació adequada
zells tradicionals se sumen algunes
de les noves generacions, l’intercanvi
innovacions, com ara pintures acríli-
històries de la creació i evidencia les
de matèries primeres i ferramentes,
ques i cola no indígena, que facilita
seus connexions permanents amb
per a acomiadar els difunts, acordar
l’adhesió del pigment a l’escorça o
el territori. A més, ajuda la població
matrimonis o commemorar el
al paper.
a aprendre sobre els esperits, les
Djang. La seua representació en
plantes, els animals i les cerimò-
l’art rupestre, una escena literal o
i les seues obres es mostren
nies que els són importants. També
l’animal que s’hi associa, trasllada
en exposicions nacionals i
documenta la vida quotidiana i
l’espectador a l’àmbit sagrat i ritual.
internacionals. Alguns s’han forjat
Hui l’art continua il·lustrant
il·lustra algunes situacions diàries i de
Moltes pintures rupestres
Als pigments, aglutinants i pin-
Molts artistes contemporanis
una reputació internacional.
Vida quotidiana
l’entorn natural.
mà).
Hui en dia, l’art rupestre és més
L’art rupestre també inclou registres
que una font d’inspiració per als
tenen nombrosos significats. La
senzills de caça o d’activitats
nous artistes. És un patrimoni que
interpretació bàsica pot ser apreciada
quotidianes. A més, representa
serveix per a defensar la protecció
per aquells que poden reconéixer
armes (propulsors, llances i arpons),
a llarg termini dels seus “territoris”
els animals, els temes o les activitats
objectes (com ara bosses, cistells
contra forces polítiques i econòmi-
que s’hi descriuen. Però la pintura
i ferramentes) i adorns corporals
ques molt poderoses. També s’uti-
mateixa pot tindre altres significats
que no sempre es conserven en el
litza per a desenvolupar un turisme
ocults que només reconeixen els
registre arqueològic i que il·lustren
cultural sostenible, que aporta in-
iniciats, i fins i tot altres només
la riquesa material d’aquestes
gressos i ajuda a revalorar la història
comprensibles per a l’artista o per
poblacions i els canvis en el temps.
i les cultures Aborígenes.
als ancians de més rang, que són els
guardians de la saviesa cultural i de
les lleis ancestrals.
Hui en dia, l’art i l’artesania conti-
Els esperits Mimih
Els Mimih són éssers de la creació
que van ensenyar als Aborígens tot
el calia per a sobreviure, i també
diversos aspectes de les cerimònies.
Es creu que aquests esperits encara
viuen entre les roques, però són
difícils de veure. Les seues imatges
són reproduïdes tant en pintures com
en escultures.
nuen estretament relacionats amb
les tradicions rupestres anteriors i
amb el Djang, el sistema de creences culturals d’aquestes poblacions.
Artistes i artesans d’aquests territoris continuen mantenint protocols
estrictes que estableixen què pot
pintar cada artista i un sistema
tradicional d’aprenentatge que guia
l’artista en formació a través de
Éssers ancestrals, màgia i bruixeria
Les representacions d’esperits
malignes, en forma humana o animal,
però distorsionats, i altres éssers
ancestrals rememoren diversos
ART ABORIGEN EN EL SEGLE XXI
les narracions culturals que ha de
conéixer per a expandir el seu repertori . Fins i tot, quan produeixen art
Galeria Anbangbang
La Galeria Anbangbang inclou
algunes de les pintures
rupestres més icòniques
d’Austràlia. La van crear
dos grans artistes
en la dècada dels
seixanta, Nayombolmi i
Djimongurr. Davant les
incursions en les seues
terres, l’escena representa
un manifest dels artistes:
la nostra llei continua ací,
els nostres avantpassats
continuen ací i el nostre
poble continua ací.
ART RUPESTRE
D’ARNHEM
A LA TERRA
les formes de vida tradicionals. Però
AUSTRÀLIA
L’occident de la Terra d’Arnhem
conserva una de les tradicions
rupestres pintades més longeves de
la història de la humanitat. Aquesta
exposició ens descobreix la seua
riquesa i complexitat, i la relació que
societat i la cultura Aborigen.
Aquest art, de gran bellesa,
constitueix un arxiu visual extraordinari
sobre l’evolució, la història i els
canvis mediambientals que van viure
aquestes poblacions. Els Aborígens el
consideren una porta d’entrada a la
cultura, utilitzada durant milers d’anys
per a transmetre tradicions i creences
de generació en generació. En
contextos públics, és un complement
visual per a formar les noves
generacions o il·lustrar històries als
xiquets. En contextos sagrats, com
en els ritus d’iniciació, s’utilitza per
a un ensenyament més formal
exclusivament per a iniciats.
Els abrics pintats combinen
imatges del temps de
la creació amb altres de
quotidianes. Aquestes imatges, i les
creences i les pràctiques que s’hi
vinculen (cerimònies, danses, relats
i cançons), formen part del Djang,
paraula local traduïda vagament
com Temps dels Somnis. El Djang
combina creences, valors i sistemes
de coneixement que articulen la vida
d’aquests grups unint passat i present.
refermen els seus coneixements
En l’antiguitat, els avantpassats
ancestrals.
creadors Nayuhyunggi van recórrer
el territori i, al seu pas, van modelar
CORONA, 36 · 46003 VALÈNCIA · WWW.MUSEUPREHISTORIAVALENCIA.ES · SEGUIX-NOS EN
lleis i les pràctiques socioculturals
i religioses. En acabar es van
mimetitzar amb el paisatge en forma
de roques, rius, arbres o pintures
rupestres. Hui en dia, aquests llocs
es consideren sagrats perquè hi
perviuen els esperits ancestrals i els
seus poders. Els Aborígens tenen
cura d’aquests llocs a través de
cerimònies, cançons, danses i l’art
rupestre, per a conservar els poders
i garantir la supervivència dels éssers
vius.
Només la plena comprensió del
Djang, que adquireixen gradualment
al llarg de la vida, garanteix la
supervivència humana.
té amb la tradició, el paisatge, la
per a vendre’l al públic, els artistes
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
van crear la gent, les llengües, les
el paisatge i van crear vida. També
LA COLONITZACIÓ D’AUSTRÀLIA I
L’ORIGEN DE L’ART RUPESTRE
L’ocupació d’Austràlia fou un dels
grans reptes de la humanitat, ja
que requeria navegar a mar oberta.
En l’actualitat es debat si aquell
primer poblament fou intencional
o accidental (potser impulsats pels
vents monsònics), i les rutes de
colonització del territori. Unes anàlisis
genètiques recents suggereixen que
tota la població descendeix d’una
sola migració, prou important per a
colonitzar un territori més gran que
Europa. Aquesta ocupació es va
produir entre fa 65.000 i 50.000 anys.
Els primers pobladors hi van
entrar pel nord i es van dispersar
pel continent adaptant-se a uns
entorns mediambientals diversos,
mitjançant estratègies socials i
de forratjament variades. Fins al
segle xx, van sobreviure com a
caçadors, recol·lectors i/o pescadors
nòmades o seminòmades. Com a
resultat, Austràlia es va convertir
en un continent de diversitat, amb
diferents densitats de població,
tradicions, llengües, pràctiques
socioculturals i cultura material.
Així, l’any 1978 s’hi parlaven uns
250 idiomes. La diversitat regional
[page-n-2]
d’estils i de tècniques de l’art rupestre
també evidencia unes diferències
simbòliques marcades.
L’art de la Terra d’Arnhem començà
fa almenys 28.000 anys. L’evolució
temporal il·lustra canvis culturals i
mediambientals successius. Els últims
400 anys, als estils tradicionals es
van sumar imatges de contacte que
registren trobades amb poblacions
foranes (navegants indonesis,
exploradors europeus, colons britànics
i missioners). Actualment, els abrics
rupestres són com una enciclopèdia
il·lustrada de la història i la mitologia
Aborigen.
Les rutes de colonització
L’arqueologia i la tradició oral
Aborigen indiquen que Austràlia fou
colonitzada des del nord, encara que
la data i les vies de penetració són
objecte de debat. Per als Aborígens,
Yingarna, mare de la creació, arribà
per mar. Ja en terra, va plantar nyams i
altres aliments, creà pous d’aigua i els
seus cistells originaren clans i llengües.
Formes de vida i ferramentes
tradicionals
La Terra d’Arnhem fou habitada
durant 50.000 anys per diverses
poblacions Aborígens, organitzats
en bandes flexibles. A causa
de l’estacionalitat dels recursos,
practicaven una certa mobilitat i,
com a conseqüència, mantenien una
cultura material bàsica i fàcilment
transportable, feta sobretot
de materials peribles. L’única
transformació del medi era la crema
selectiva del bosc.
Homogeneïtat cultural?
ELS PAISATGES
DEL TEMPS DELS SOMNIS
La Terra d’Arnhem i el Parc Nacional
Kakadú són un territori de clima
monsònic de règim pluvial estacional,
amb una estació humida i una de
seca. Els escarpaments, l’altiplà de
gres, les planures inundables i els
aiguamolls constitueixen una àrea de
refugi molt important per a la flora
i la fauna de la regió, i una font de
recursos per als humans. Aquests
paisatges alberguen, a més una
pinacoteca singular a l’aire lliure,
amb obres mestres de nombroses
generacions d’artistes que evoquen
la creació, el Djang, la cultura i les
tradicions ancestrals.
Els Aborígens mantenen un vincle
especial amb el territori. Els seus
coneixements ancestrals vinculen la
terra amb tot el que hi viu, i relaten
el pas de les estacions marcat pels
canvis climàtics, la floració de les
plantes, la hibernació dels rèptils,
la migració de les aus, etc. També
conten les proeses dels éssers de la
creació i els pinten en els llocs en què
habiten, en la seua forma humana o
animal. Cançons, danses, històries
orals i cerimònies commemoren
les seues accions i relaten les
influències benignes o malèfiques que
exerceixen. També recorden on han
de caçar i quan, les regles correctes
per a buscar parella, etc.
La presència de múltiples capes
de pintura en un mateix abric recorda
la importància de l’indret i els valors
sagrats que té, més que de les
pintures, que són reemplaçades a
mesura que desapareixen.
plantes o el comportament etològic
(Syzgium forte) i el Mandjarduk
dels animals.
(Syzgium suborbiculare). És un bon
els més valorats i intercanviats, tenen
moment per a caçar aus aquàtiques
un significat simbòlic especial i una
Kudjewk
com la Manimunak (oca garsera) i
història del Djang associada, que fins
Quins colors utilitzen?
L’època del monsons amb les pluges
la Ngalmangiyi (tortuga de coll de
i tot regula els drets d’extracció o el
Els colors bàsics inclouen el groc,
fortes genera kudjarr (inundacions i
serp del nord d’Austràlia) amb la
moment adequat per a collir-los.
karlbo; el blanc, delek; el roig,
aigües que discorren) i kunmayorrk
kawurluwurlhme kunak (crema de les
(vents forts). Hi ha abundants fruits i
planures) per a eliminar les kundalk
Djang es fan sobre diversos suports.
utilitzen en funció de la categoria
les Yukkuyyukku (llums de les cuques
(herbes) i per a caçar la Kedjebe
El més conegut és l’art rupestre.
social que tenen. A partir del
de llum) centellegen durant la nit per
(Arafura filesnake, una espècie de
Però també hi ha un art sobre grans
contacte europeu van introduir el
a indicar que els fruits dels arbusts
serp aquàtica) en les riberes de les
làmines d’escorça d’arbre (Eucalyptus
blau, produït amb un sabó (blavet)
estan a punt per a la recol·lecció.
llacunes.
tetradonta), talles de fusta i un
que obtenien de les bugaderies de
art corporal. Totes s’utilitzen en
les missions. També creen motius
Bangkerreng
Kunumeleng
contextos públics i en rituals sagrats.
xafant sobre la roca boles o tires de
Les Nakurl (tronades huracanades)
És el temps de kangolmarnburren,
En aquest cas solen ser destruïts
cera d’abella.
que procedeixen del Koyek (est)
quan augmenta la humitat, els
quan acaba la cerimònia.
aplanen les Manbedje yirridjdja
kunngol (núvols) i els kunmayorrk
(primeres herbàcies). Les Manbedje
(vents) s’ajunten procedents
diverses categories d’identitat
La pintura s’aplica amb els dits,
duwa (herbàcies més tardanes) encara
de diverses direccions. Els
grupal que regulen els seus drets
amb pinzells de fibres naturals o
estan verdes i continuen creixent
animals senten els kangurdulme
i obligacions dins de la societat.
de pèl o per impressió. Per a crear
fins a l’arribada de les barra (pluges
(trons) i saben que ha arribat el
La seua filiació condiciona també
siluetes de mans, peus i objectes,
tardanes). És el moment de recol·lectar
moment del canvi. Els Namarrkon
els temes que poden pintar, els
polvoritzen la pintura amb la boca,
els ous de l’oca garsera, Wirlarrk
kamayhmayhke (llamps) indiquen
colors que poden utilitzar i, fins i
en què es mescla amb la saliva de
Manimunak, i, també, per a pescar.
que la Ngalmangiyi (tortuga de
tot, les proporcions i les formes
l’artista, que passa a integrar l’obra.
coll llarg del nord d’Austràlia) i la
de les figures que poden dibuixar.
El procés d’aprenentatge comporta
Yekke
Kedjebe (serp aquàtica) s’aproximen
Les tècniques de rebliment intern
la col·laboració de diversos artistes
Les pluges han acabat. El descens de
a la vora del riu, i per això són més
(semicercles, rombes, línies creuades,
en un mateix motiu.
les temperatures i el vent que bufa de
fàcils de caçar.
etc.) no són només decoratives,
nord-est a oest indiquen l’arribada del
Els pigments de millor qualitat,
Les manifestacions artístiques del
Les poblacions Aborígens tenen
possiblement humana, o el suc de
l’orquídia Dendrobium sp.
kunrodjbe, i el negre, kunjirrke, que
Amb què pinten?
sinó que també són distintives del
Com pinten?
temps sec.
La flora i la fauna
clan, i s’utilitzen, a més, en pintures
La tradició dicta no només l’estil i els
La presència de múltiples
La flora i la fauna són bàsiques per a
corporals.
temes representats, sinó, fins i tot,
djalangkarrid-jdjalangkarridj
l’alimentació i la mitologia Aborigen.
(libèl·lules) i la floració de plantes com
Alguns animals són Djang o el
On pinten?
el Manbarndarr (Calytrix exstipulata)
tòtem d’un clan, i ningú d’aquest
Tradicionalment, les poblacions
per a omplir les figures, rarrk, que
i Mandjedj (Cochlospermum fraseri)
clan pot caçar-lo o menjar-se’l.
Aborígens pintaven sobre les parets
inclouen línies paral·leles o creuades,
són un senyal de l’estació Yekke.
En determinades cerimònies, els
i els sostres d’abrics i roques a l’aire
semicercles, rombes, etc. permeten
Aborígens es converteixen en aquest
lliure, que van originar l’art rupestre,
diferenciar les pintures de diversos
animal i ho representen gràficament.
o sobre l’escorça dels arbres de les
clans.
Wurrkeng
per on cal començar a dibuixar un
Kunbonjdjek és el clima fresc, quan els
cabanyes. Les escorces s’utilitzaven
vents secs bufen des de l’est, koyek
també en les cerimònies i, en
miniata), el Manbordokorr (Eucalyptus
EL PROCÉS
DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA
tetrodonta) i el Mandadjek (Grevillea
Per als Aborígens, el procés de
kunmayorrk. Moltes plantes floreixen,
com el Mandjalen (Eucalyptus
finalitzar, eren destruïdes. També
motiu. També les trames utilitzades
decoraven objectes d’ús cerimonial i
ETNOARQUEOLOGIA I ART RUPESTRE
els seus propis cossos.
La informació etnogràfica és clau per
a entendre els nombrosos significats
Quan parlem de poblacions
Les estacions
pteridifolia) i les abelles natives estan
creació artística implica alguna
Com preparaven la pintura?
i funcions de l’art Aborigen recent i la
Aborígens australianes tendim a
Les poblacions Aborígens d’aquesta
afaenades, per aquest motiu és un
cosa més que tècniques, matèries
Per a pintar, utilitzen minerals
diversitat de contextos en què s’uti-
imaginar un grup cultural homogeni.
regió reconeixen fins a sis estacions
bon moment per a la recol·lecció de
primeres i ferramentes. És un acte de
naturals que arrepleguen de la
litza aquesta forma de comunicació
Però n’hi ha centenars, amb diferents
en el cicle anual, que els condicionen
Mankung, la mel.
connexió amb la cultura. Els temes
naturalesa o intercanvien amb altres
visual. També evidencia la dificultat
cultures, lleis, tradicions, llengües i,
la vida i la mobilitat. Les dates de
que representen, els llocs triats per
grups. Els pigments es transformen
d’interpretar l’art d’altres cultures
fins i tot, manifestacions artístiques.
l’inici i de la fi són variables i estan
Kurrung
a pintar i fins i tot els materials usats
en pólvores sobre les lloses o
sense els autors o sense registres
Són tan diversos entre si com els
definides per canvis climàtics i
És el temps càlid i sec, quan l’aire
permeten als artistes connectar amb
sobre el mateix terra de l’abric, i
escrits.
espanyols dels italians, els alemanys o
esdeveniments ambientals específics,
està perfumat per les plantes en
la terra natal, els avantpassats i el
es mesclen amb aglutinants, com
els danesos.
com la floració o la fructificació de les
floració, com el Manboyberre
Djang.
ara greix animal, sang animal i
La invasió cultural europea
d’Austràlia tingué un impacte fort en
[page-n-3]
aspectes de la creació. L’art inclou
la declaració de la Terra d’Arnhem
també sortilegis amorosos i imatges
dueix art rupestre, però les tradicions
com a reserva Aborigen en 1932
de bruixeria, amb figures humanes
mil·lenàries continuen sobre suports
va permetre una certa continuïtat
amb genitals distorsionats i postures
antics (escorça d’arbre, talles de
cultural. Els coneixements ancestrals
ridícules, que tenen com a finalitat
fusta, fibres vegetals, didjeridús,
continuen transmetent-se a les noves
fer mal a un individu.
pintures corporals, etc.) i nous (paper
generacions per mitjà de cerimònies,
A hores d’ara a penes es pro-
Arches, gravats i teixits impresos a
danses, cançons i relats que tenen la
Cerimònies
representació gràfica en l’art rupestre
Les cerimònies són un paper
i en altres suports.
fonamental en la formació adequada
zells tradicionals se sumen algunes
de les noves generacions, l’intercanvi
innovacions, com ara pintures acríli-
històries de la creació i evidencia les
de matèries primeres i ferramentes,
ques i cola no indígena, que facilita
seus connexions permanents amb
per a acomiadar els difunts, acordar
l’adhesió del pigment a l’escorça o
el territori. A més, ajuda la població
matrimonis o commemorar el
al paper.
a aprendre sobre els esperits, les
Djang. La seua representació en
plantes, els animals i les cerimò-
l’art rupestre, una escena literal o
i les seues obres es mostren
nies que els són importants. També
l’animal que s’hi associa, trasllada
en exposicions nacionals i
documenta la vida quotidiana i
l’espectador a l’àmbit sagrat i ritual.
internacionals. Alguns s’han forjat
Hui l’art continua il·lustrant
il·lustra algunes situacions diàries i de
Moltes pintures rupestres
Als pigments, aglutinants i pin-
Molts artistes contemporanis
una reputació internacional.
Vida quotidiana
l’entorn natural.
mà).
Hui en dia, l’art rupestre és més
L’art rupestre també inclou registres
que una font d’inspiració per als
tenen nombrosos significats. La
senzills de caça o d’activitats
nous artistes. És un patrimoni que
interpretació bàsica pot ser apreciada
quotidianes. A més, representa
serveix per a defensar la protecció
per aquells que poden reconéixer
armes (propulsors, llances i arpons),
a llarg termini dels seus “territoris”
els animals, els temes o les activitats
objectes (com ara bosses, cistells
contra forces polítiques i econòmi-
que s’hi descriuen. Però la pintura
i ferramentes) i adorns corporals
ques molt poderoses. També s’uti-
mateixa pot tindre altres significats
que no sempre es conserven en el
litza per a desenvolupar un turisme
ocults que només reconeixen els
registre arqueològic i que il·lustren
cultural sostenible, que aporta in-
iniciats, i fins i tot altres només
la riquesa material d’aquestes
gressos i ajuda a revalorar la història
comprensibles per a l’artista o per
poblacions i els canvis en el temps.
i les cultures Aborígenes.
als ancians de més rang, que són els
guardians de la saviesa cultural i de
les lleis ancestrals.
Hui en dia, l’art i l’artesania conti-
Els esperits Mimih
Els Mimih són éssers de la creació
que van ensenyar als Aborígens tot
el calia per a sobreviure, i també
diversos aspectes de les cerimònies.
Es creu que aquests esperits encara
viuen entre les roques, però són
difícils de veure. Les seues imatges
són reproduïdes tant en pintures com
en escultures.
nuen estretament relacionats amb
les tradicions rupestres anteriors i
amb el Djang, el sistema de creences culturals d’aquestes poblacions.
Artistes i artesans d’aquests territoris continuen mantenint protocols
estrictes que estableixen què pot
pintar cada artista i un sistema
tradicional d’aprenentatge que guia
l’artista en formació a través de
Éssers ancestrals, màgia i bruixeria
Les representacions d’esperits
malignes, en forma humana o animal,
però distorsionats, i altres éssers
ancestrals rememoren diversos
ART ABORIGEN EN EL SEGLE XXI
les narracions culturals que ha de
conéixer per a expandir el seu repertori . Fins i tot, quan produeixen art
Galeria Anbangbang
La Galeria Anbangbang inclou
algunes de les pintures
rupestres més icòniques
d’Austràlia. La van crear
dos grans artistes
en la dècada dels
seixanta, Nayombolmi i
Djimongurr. Davant les
incursions en les seues
terres, l’escena representa
un manifest dels artistes:
la nostra llei continua ací,
els nostres avantpassats
continuen ací i el nostre
poble continua ací.
ART RUPESTRE
D’ARNHEM
A LA TERRA
les formes de vida tradicionals. Però
AUSTRÀLIA
L’occident de la Terra d’Arnhem
conserva una de les tradicions
rupestres pintades més longeves de
la història de la humanitat. Aquesta
exposició ens descobreix la seua
riquesa i complexitat, i la relació que
societat i la cultura Aborigen.
Aquest art, de gran bellesa,
constitueix un arxiu visual extraordinari
sobre l’evolució, la història i els
canvis mediambientals que van viure
aquestes poblacions. Els Aborígens el
consideren una porta d’entrada a la
cultura, utilitzada durant milers d’anys
per a transmetre tradicions i creences
de generació en generació. En
contextos públics, és un complement
visual per a formar les noves
generacions o il·lustrar històries als
xiquets. En contextos sagrats, com
en els ritus d’iniciació, s’utilitza per
a un ensenyament més formal
exclusivament per a iniciats.
Els abrics pintats combinen
imatges del temps de
la creació amb altres de
quotidianes. Aquestes imatges, i les
creences i les pràctiques que s’hi
vinculen (cerimònies, danses, relats
i cançons), formen part del Djang,
paraula local traduïda vagament
com Temps dels Somnis. El Djang
combina creences, valors i sistemes
de coneixement que articulen la vida
d’aquests grups unint passat i present.
refermen els seus coneixements
En l’antiguitat, els avantpassats
ancestrals.
creadors Nayuhyunggi van recórrer
el territori i, al seu pas, van modelar
CORONA, 36 · 46003 VALÈNCIA · WWW.MUSEUPREHISTORIAVALENCIA.ES · SEGUIX-NOS EN
lleis i les pràctiques socioculturals
i religioses. En acabar es van
mimetitzar amb el paisatge en forma
de roques, rius, arbres o pintures
rupestres. Hui en dia, aquests llocs
es consideren sagrats perquè hi
perviuen els esperits ancestrals i els
seus poders. Els Aborígens tenen
cura d’aquests llocs a través de
cerimònies, cançons, danses i l’art
rupestre, per a conservar els poders
i garantir la supervivència dels éssers
vius.
Només la plena comprensió del
Djang, que adquireixen gradualment
al llarg de la vida, garanteix la
supervivència humana.
té amb la tradició, el paisatge, la
per a vendre’l al públic, els artistes
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
van crear la gent, les llengües, les
el paisatge i van crear vida. També
LA COLONITZACIÓ D’AUSTRÀLIA I
L’ORIGEN DE L’ART RUPESTRE
L’ocupació d’Austràlia fou un dels
grans reptes de la humanitat, ja
que requeria navegar a mar oberta.
En l’actualitat es debat si aquell
primer poblament fou intencional
o accidental (potser impulsats pels
vents monsònics), i les rutes de
colonització del territori. Unes anàlisis
genètiques recents suggereixen que
tota la població descendeix d’una
sola migració, prou important per a
colonitzar un territori més gran que
Europa. Aquesta ocupació es va
produir entre fa 65.000 i 50.000 anys.
Els primers pobladors hi van
entrar pel nord i es van dispersar
pel continent adaptant-se a uns
entorns mediambientals diversos,
mitjançant estratègies socials i
de forratjament variades. Fins al
segle xx, van sobreviure com a
caçadors, recol·lectors i/o pescadors
nòmades o seminòmades. Com a
resultat, Austràlia es va convertir
en un continent de diversitat, amb
diferents densitats de població,
tradicions, llengües, pràctiques
socioculturals i cultura material.
Així, l’any 1978 s’hi parlaven uns
250 idiomes. La diversitat regional
[page-n-2]
d’estils i de tècniques de l’art rupestre
també evidencia unes diferències
simbòliques marcades.
L’art de la Terra d’Arnhem començà
fa almenys 28.000 anys. L’evolució
temporal il·lustra canvis culturals i
mediambientals successius. Els últims
400 anys, als estils tradicionals es
van sumar imatges de contacte que
registren trobades amb poblacions
foranes (navegants indonesis,
exploradors europeus, colons britànics
i missioners). Actualment, els abrics
rupestres són com una enciclopèdia
il·lustrada de la història i la mitologia
Aborigen.
Les rutes de colonització
L’arqueologia i la tradició oral
Aborigen indiquen que Austràlia fou
colonitzada des del nord, encara que
la data i les vies de penetració són
objecte de debat. Per als Aborígens,
Yingarna, mare de la creació, arribà
per mar. Ja en terra, va plantar nyams i
altres aliments, creà pous d’aigua i els
seus cistells originaren clans i llengües.
Formes de vida i ferramentes
tradicionals
La Terra d’Arnhem fou habitada
durant 50.000 anys per diverses
poblacions Aborígens, organitzats
en bandes flexibles. A causa
de l’estacionalitat dels recursos,
practicaven una certa mobilitat i,
com a conseqüència, mantenien una
cultura material bàsica i fàcilment
transportable, feta sobretot
de materials peribles. L’única
transformació del medi era la crema
selectiva del bosc.
Homogeneïtat cultural?
ELS PAISATGES
DEL TEMPS DELS SOMNIS
La Terra d’Arnhem i el Parc Nacional
Kakadú són un territori de clima
monsònic de règim pluvial estacional,
amb una estació humida i una de
seca. Els escarpaments, l’altiplà de
gres, les planures inundables i els
aiguamolls constitueixen una àrea de
refugi molt important per a la flora
i la fauna de la regió, i una font de
recursos per als humans. Aquests
paisatges alberguen, a més una
pinacoteca singular a l’aire lliure,
amb obres mestres de nombroses
generacions d’artistes que evoquen
la creació, el Djang, la cultura i les
tradicions ancestrals.
Els Aborígens mantenen un vincle
especial amb el territori. Els seus
coneixements ancestrals vinculen la
terra amb tot el que hi viu, i relaten
el pas de les estacions marcat pels
canvis climàtics, la floració de les
plantes, la hibernació dels rèptils,
la migració de les aus, etc. També
conten les proeses dels éssers de la
creació i els pinten en els llocs en què
habiten, en la seua forma humana o
animal. Cançons, danses, històries
orals i cerimònies commemoren
les seues accions i relaten les
influències benignes o malèfiques que
exerceixen. També recorden on han
de caçar i quan, les regles correctes
per a buscar parella, etc.
La presència de múltiples capes
de pintura en un mateix abric recorda
la importància de l’indret i els valors
sagrats que té, més que de les
pintures, que són reemplaçades a
mesura que desapareixen.
plantes o el comportament etològic
(Syzgium forte) i el Mandjarduk
dels animals.
(Syzgium suborbiculare). És un bon
els més valorats i intercanviats, tenen
moment per a caçar aus aquàtiques
un significat simbòlic especial i una
Kudjewk
com la Manimunak (oca garsera) i
història del Djang associada, que fins
Quins colors utilitzen?
L’època del monsons amb les pluges
la Ngalmangiyi (tortuga de coll de
i tot regula els drets d’extracció o el
Els colors bàsics inclouen el groc,
fortes genera kudjarr (inundacions i
serp del nord d’Austràlia) amb la
moment adequat per a collir-los.
karlbo; el blanc, delek; el roig,
aigües que discorren) i kunmayorrk
kawurluwurlhme kunak (crema de les
(vents forts). Hi ha abundants fruits i
planures) per a eliminar les kundalk
Djang es fan sobre diversos suports.
utilitzen en funció de la categoria
les Yukkuyyukku (llums de les cuques
(herbes) i per a caçar la Kedjebe
El més conegut és l’art rupestre.
social que tenen. A partir del
de llum) centellegen durant la nit per
(Arafura filesnake, una espècie de
Però també hi ha un art sobre grans
contacte europeu van introduir el
a indicar que els fruits dels arbusts
serp aquàtica) en les riberes de les
làmines d’escorça d’arbre (Eucalyptus
blau, produït amb un sabó (blavet)
estan a punt per a la recol·lecció.
llacunes.
tetradonta), talles de fusta i un
que obtenien de les bugaderies de
art corporal. Totes s’utilitzen en
les missions. També creen motius
Bangkerreng
Kunumeleng
contextos públics i en rituals sagrats.
xafant sobre la roca boles o tires de
Les Nakurl (tronades huracanades)
És el temps de kangolmarnburren,
En aquest cas solen ser destruïts
cera d’abella.
que procedeixen del Koyek (est)
quan augmenta la humitat, els
quan acaba la cerimònia.
aplanen les Manbedje yirridjdja
kunngol (núvols) i els kunmayorrk
(primeres herbàcies). Les Manbedje
(vents) s’ajunten procedents
diverses categories d’identitat
La pintura s’aplica amb els dits,
duwa (herbàcies més tardanes) encara
de diverses direccions. Els
grupal que regulen els seus drets
amb pinzells de fibres naturals o
estan verdes i continuen creixent
animals senten els kangurdulme
i obligacions dins de la societat.
de pèl o per impressió. Per a crear
fins a l’arribada de les barra (pluges
(trons) i saben que ha arribat el
La seua filiació condiciona també
siluetes de mans, peus i objectes,
tardanes). És el moment de recol·lectar
moment del canvi. Els Namarrkon
els temes que poden pintar, els
polvoritzen la pintura amb la boca,
els ous de l’oca garsera, Wirlarrk
kamayhmayhke (llamps) indiquen
colors que poden utilitzar i, fins i
en què es mescla amb la saliva de
Manimunak, i, també, per a pescar.
que la Ngalmangiyi (tortuga de
tot, les proporcions i les formes
l’artista, que passa a integrar l’obra.
coll llarg del nord d’Austràlia) i la
de les figures que poden dibuixar.
El procés d’aprenentatge comporta
Yekke
Kedjebe (serp aquàtica) s’aproximen
Les tècniques de rebliment intern
la col·laboració de diversos artistes
Les pluges han acabat. El descens de
a la vora del riu, i per això són més
(semicercles, rombes, línies creuades,
en un mateix motiu.
les temperatures i el vent que bufa de
fàcils de caçar.
etc.) no són només decoratives,
nord-est a oest indiquen l’arribada del
Els pigments de millor qualitat,
Les manifestacions artístiques del
Les poblacions Aborígens tenen
possiblement humana, o el suc de
l’orquídia Dendrobium sp.
kunrodjbe, i el negre, kunjirrke, que
Amb què pinten?
sinó que també són distintives del
Com pinten?
temps sec.
La flora i la fauna
clan, i s’utilitzen, a més, en pintures
La tradició dicta no només l’estil i els
La presència de múltiples
La flora i la fauna són bàsiques per a
corporals.
temes representats, sinó, fins i tot,
djalangkarrid-jdjalangkarridj
l’alimentació i la mitologia Aborigen.
(libèl·lules) i la floració de plantes com
Alguns animals són Djang o el
On pinten?
el Manbarndarr (Calytrix exstipulata)
tòtem d’un clan, i ningú d’aquest
Tradicionalment, les poblacions
per a omplir les figures, rarrk, que
i Mandjedj (Cochlospermum fraseri)
clan pot caçar-lo o menjar-se’l.
Aborígens pintaven sobre les parets
inclouen línies paral·leles o creuades,
són un senyal de l’estació Yekke.
En determinades cerimònies, els
i els sostres d’abrics i roques a l’aire
semicercles, rombes, etc. permeten
Aborígens es converteixen en aquest
lliure, que van originar l’art rupestre,
diferenciar les pintures de diversos
animal i ho representen gràficament.
o sobre l’escorça dels arbres de les
clans.
Wurrkeng
per on cal començar a dibuixar un
Kunbonjdjek és el clima fresc, quan els
cabanyes. Les escorces s’utilitzaven
vents secs bufen des de l’est, koyek
també en les cerimònies i, en
miniata), el Manbordokorr (Eucalyptus
EL PROCÉS
DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA
tetrodonta) i el Mandadjek (Grevillea
Per als Aborígens, el procés de
kunmayorrk. Moltes plantes floreixen,
com el Mandjalen (Eucalyptus
finalitzar, eren destruïdes. També
motiu. També les trames utilitzades
decoraven objectes d’ús cerimonial i
ETNOARQUEOLOGIA I ART RUPESTRE
els seus propis cossos.
La informació etnogràfica és clau per
a entendre els nombrosos significats
Quan parlem de poblacions
Les estacions
pteridifolia) i les abelles natives estan
creació artística implica alguna
Com preparaven la pintura?
i funcions de l’art Aborigen recent i la
Aborígens australianes tendim a
Les poblacions Aborígens d’aquesta
afaenades, per aquest motiu és un
cosa més que tècniques, matèries
Per a pintar, utilitzen minerals
diversitat de contextos en què s’uti-
imaginar un grup cultural homogeni.
regió reconeixen fins a sis estacions
bon moment per a la recol·lecció de
primeres i ferramentes. És un acte de
naturals que arrepleguen de la
litza aquesta forma de comunicació
Però n’hi ha centenars, amb diferents
en el cicle anual, que els condicionen
Mankung, la mel.
connexió amb la cultura. Els temes
naturalesa o intercanvien amb altres
visual. També evidencia la dificultat
cultures, lleis, tradicions, llengües i,
la vida i la mobilitat. Les dates de
que representen, els llocs triats per
grups. Els pigments es transformen
d’interpretar l’art d’altres cultures
fins i tot, manifestacions artístiques.
l’inici i de la fi són variables i estan
Kurrung
a pintar i fins i tot els materials usats
en pólvores sobre les lloses o
sense els autors o sense registres
Són tan diversos entre si com els
definides per canvis climàtics i
És el temps càlid i sec, quan l’aire
permeten als artistes connectar amb
sobre el mateix terra de l’abric, i
escrits.
espanyols dels italians, els alemanys o
esdeveniments ambientals específics,
està perfumat per les plantes en
la terra natal, els avantpassats i el
es mesclen amb aglutinants, com
els danesos.
com la floració o la fructificació de les
floració, com el Manboyberre
Djang.
ara greix animal, sang animal i
La invasió cultural europea
d’Austràlia tingué un impacte fort en
[page-n-3]
Back to top