Llometa de Cabrera. Torrent. 1931
09-04-193125-05-1931Gonzalo Viñes Masip
Es trobaven les restes d'aquest xicotet despoblat en l'extrem oest del Vedat de Torrent, i el seu perfil, vist des del nord de la plana immediata, era el d'una massa tumular, aïllada de la lloma per un xicotet coll.
Es tracta d'un xicotet llogaret, més que poblat, implantat en forma semblant a tots els dels mateix període que es troben en les serres llevantines. Un fossat amb torre o muralla li defensava pel lloc accessible, o siga pel coll immediat. La muralla era tan forta i ampla, en aquest punt, que li permetia contenir en el seu massiç un xicotet departament, que pot ser servira per a allojar guàrdia o sentinela. Com en altres poblats d'Almeria es notaven en aquest alguns clots de cendres, improntes d'estaques o de peus de fusta cremats, observant-se que el despoblat va haver de ser incendiat i tornat a edificar després. De les habitacions i altres detalls del poblat, com es sospitava per l'estat remogut del jaciment, quasi res va poder saber-se.
Entre els materials ceràmics recuperats trobem gran quantitat de peces a mà, sense decoració com "alguns gots reconstruibles de formes ovoides, amb iniciació del coll, cassoles, conques en forma de casquets, i gots de mitjana i xicoteta grandària de perfil reentrant en la seua meitat superior, i bona porció de dues peces troncocóniques, obertes per tots dos extrems foradades en sedaç, suposades eixugadores de formatge; i un altre got de fang de color clar i perfil reentrant en la seua meitat superior, decorat en aquesta zona amb diverses franges de sèries de línies de punts, a les quals s'uneixen grups de semicercles concèntrics.
A més es van trobar ferramentes de pedra com "una xicoteta astral de fibrolita; serres de pedrenyal xicotetes i grans. Ganivets sense retocs. Pedres de moldre actives i passives, aquestes generalment de perfil elipsoidal. Un allisador de pedra. Una peça de pissarra, rectangular allargada, trencada per un extrem i que en l'altre porta un taladre"; objectes metàl·lics com "quatre puntes de fletxa de coure (...), i una que, per la seua major grandària, estimem de javalina, sent totes del perfil aproximadament foliàceu amb l'espiga molt acusada, excepte una en que es desenvolupen, pronunciadament les aletes. Una llamineta de vores paral·leles, que sembla un reste de fulla. Un punxó i diversos fragments d'uns altres"; restes de ferramentes de dura fusta algunes de les quals semblaven "afectades pel foc"; "una mica de blat i gran quantitat de bellotes, tot carbonisat; "trossos de feixos de fibres unides per uns altres, tot carbonisat i de naturalesa indeterminada", en el fons d'un got; punxons i una làmina "amb les vores tallants, que recorden un ganivet" d'os; així com, abundants petxines de peduncle i "alguna de ciprea".
Finalitzant els treballs d'exploració del poblat, va disposar la Direcció s'excavara una coveta immediata, comprovant-se que havia sigut ja remogut el jaciment pels caçadors de conills, trobant-se fragments d'ossos humans, un crani humà complet i un penjoll elipsoidal de petxina.
Al capdavant de les excavacions va estar el colaborador del Servei D. Mariano Jornet, qui va alçar el plànol de l'excavat.
(La labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su Museo en el pasado 1931: 18-22)
Es tracta d'un xicotet llogaret, més que poblat, implantat en forma semblant a tots els dels mateix període que es troben en les serres llevantines. Un fossat amb torre o muralla li defensava pel lloc accessible, o siga pel coll immediat. La muralla era tan forta i ampla, en aquest punt, que li permetia contenir en el seu massiç un xicotet departament, que pot ser servira per a allojar guàrdia o sentinela. Com en altres poblats d'Almeria es notaven en aquest alguns clots de cendres, improntes d'estaques o de peus de fusta cremats, observant-se que el despoblat va haver de ser incendiat i tornat a edificar després. De les habitacions i altres detalls del poblat, com es sospitava per l'estat remogut del jaciment, quasi res va poder saber-se.
Entre els materials ceràmics recuperats trobem gran quantitat de peces a mà, sense decoració com "alguns gots reconstruibles de formes ovoides, amb iniciació del coll, cassoles, conques en forma de casquets, i gots de mitjana i xicoteta grandària de perfil reentrant en la seua meitat superior, i bona porció de dues peces troncocóniques, obertes per tots dos extrems foradades en sedaç, suposades eixugadores de formatge; i un altre got de fang de color clar i perfil reentrant en la seua meitat superior, decorat en aquesta zona amb diverses franges de sèries de línies de punts, a les quals s'uneixen grups de semicercles concèntrics.
A més es van trobar ferramentes de pedra com "una xicoteta astral de fibrolita; serres de pedrenyal xicotetes i grans. Ganivets sense retocs. Pedres de moldre actives i passives, aquestes generalment de perfil elipsoidal. Un allisador de pedra. Una peça de pissarra, rectangular allargada, trencada per un extrem i que en l'altre porta un taladre"; objectes metàl·lics com "quatre puntes de fletxa de coure (...), i una que, per la seua major grandària, estimem de javalina, sent totes del perfil aproximadament foliàceu amb l'espiga molt acusada, excepte una en que es desenvolupen, pronunciadament les aletes. Una llamineta de vores paral·leles, que sembla un reste de fulla. Un punxó i diversos fragments d'uns altres"; restes de ferramentes de dura fusta algunes de les quals semblaven "afectades pel foc"; "una mica de blat i gran quantitat de bellotes, tot carbonisat; "trossos de feixos de fibres unides per uns altres, tot carbonisat i de naturalesa indeterminada", en el fons d'un got; punxons i una làmina "amb les vores tallants, que recorden un ganivet" d'os; així com, abundants petxines de peduncle i "alguna de ciprea".
Finalitzant els treballs d'exploració del poblat, va disposar la Direcció s'excavara una coveta immediata, comprovant-se que havia sigut ja remogut el jaciment pels caçadors de conills, trobant-se fragments d'ossos humans, un crani humà complet i un penjoll elipsoidal de petxina.
Al capdavant de les excavacions va estar el colaborador del Servei D. Mariano Jornet, qui va alçar el plànol de l'excavat.
(La labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su Museo en el pasado 1931: 18-22)