Lloma de Betxí

A l’oest de la ciutat de València, en el paratge de la Vallesa de Mandor, es troba el poblat de l’Edat del Bronze de la Lloma de Betxí de Paterna.

Conegut des de 1928, va començar a excavar-se en 1984 pel SIP, sota la direcció de Maria Jesús de Pedro. Datat entre el 1800 i el 1300 aC, va ser construït sobre un turó d’escassa altura i conserva les restes d’una gran edificació amb tres habitacions i un corredor lateral, i murs de pedra que conserven una alçaria entre 1 i 2’5 metres. L’incendi que el va destruir, fa 3.500 anys, va afavorir la conservació del seu aixovar domèstic compost per ceràmica, falçs de fusta i sílex, molins de mà, objectes metàl·lics, contrapesos de teler i elements d’adorn, com a botons de marfil. La seua distribució assenyala diverses àrees d’activitat, com el magatzem, la zona de mòlta o el teler. Les vessants del turó han sigut aterrassades amb grans murs en talús i en els seus extrems s’han trobat dos cisternes i el camí d’accés des del sud, el costat més pròxim al Túria. També van aparéixer dos soterraments humans: un individu senil junt amb l’esquelet d’un xicotet cànid, i un altre delimitat per una estructura de pedres de forma circular, en posició fetal amb cuixes i braços doblegats.
Back to top