La col·lecció Ponsell i els vincles d’Alcoi amb el SIP
José María Segura Martí
2006
[page-n-1]
La col·lecció Ponsell i els vincles d’Alcoi
amb el SIP
Josep Maria Segura Martí
Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó (Alcoi)
Els poblats de l’Edat del Bronze del Mas de Menente i de la Mola
Alta de Serelles, jaciments arqueològics de la contrada alcoiana excavats
precoçment en la dècada de 1920, guarden una relació estreta amb la trajectòria inicial del Servei d’Investigació Prehistòrica i el seu Museu de
Prehistòria. Ambdós institucions van ser creades en 1927 per la
Diputació de València a proposta d’Isidro Ballester Tormo, qui des d’aquella data en va ser nomenat director, ocupant el lloc de subdirector
Lluís Pericot García, i figurant com a col·laboradors en aquell any
Fernando Ponsell Cortés, Mariano Jornet Perales i Gonzalo Viñes Masip.
Les primeres peces arqueològiques que ingressen en el Museu del
SIP procedixen de la col·lecció de F. Ponsell Cortés, qui el 22 de febrer
de 1927 oferix a la Diputació de València, a canvi d’una indemnització
de 1.500 pessetes, els objectes recuperats en les seues excavacions en el
Xarpolar (Planes, la Vall d’Alcalà, la Vall de Gallinera) i en el Mas de
Menente (Alcoi).
L’interés per acréixer fons per al Museu va fomentar la realització
d’excavacions en diferents punts del territori valencià; també es van
adquirir antigues col·leccions privades i es van recuperar peces singulars.
En 1928, F. Ponsell entrega al Museu de Prehistòria de València les restes escultòriques d’unes «bixes» o quadrúpeds localitzades a Balones. En
este sentit, coneixem una carta d’I. Ballester a F. Ponsell (de l’1 de juny
de 1928) en què li anuncia que ell i L. Pericot pensen anar a Alcoi per
vore les col·leccions («…los cartones del Sr. Cura de Torremanzanas,
material que obra aun en esa…»), i li diu que «haga el favor de avisar a
todos los que tienen colecciones nuestra visita…» (Segura i Cortell,
1984: 48).
Però qui era F. Ponsell? Nascut en 1898 en la xicoteta població
d’Alcalà de la Jovada (la Vall d’Alcalà), va residir uns anys a
125
[page-n-2]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
Vista general del Mas de
Menente (Alcoi, Alacant).
[Paper. Museu d’Alcoi]
Cocentaina i en fixà després el domicili a Alcoi, on desplegaria la seua
activitat professional al front d’una xicoteta indústria tèxtil. Descobrix
i explora alguns jaciments arqueològics de la seua terra natal i, en
1923, l’amo del Xarpolar li dóna autorització per a realitzar excavacions en este poblat ibèric. En 1924 descobrix el jaciment de l’Edat del
Bronze del Mas de Menente (Alcoi), on realitzarà excavacions a partir
del 6 de febrer de 1925, publicant-ne els resultats en les Memorias de
la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, número 78 de
1926, jaciment en què tornarà a intervindre en 1928, comissionat pel
SIP i en col·laboració amb L. Pericot. En eixe mateix any, F. Ponsell i
L. Pericot excaven a Quatretondeta un «depósito de brazaletes de pectúnculo» en la Penya Roja. Ambdós excavacions es publiquen en el
volum primer de l’anuari Archivo de Prehistoria Levantina, aparegut
en 1929.
Instigat per I. Ballester, F. Ponsell explora a l’agost de 1928 el
jaciment neolític de la Cova de la Sarsa (Bocairent, València), cavitat
que excava per encàrrec del SIP en 1929, realitzant-hi posteriorment
diverses campanyes de treballs al llarg de la dècada dels anys trenta. A
partir de 1939, F. Ponsell no realitzarà més excavacions per al SIP;
possiblement les obligacions laborals no li van permetre dedicar-se
com abans a les seues aficions arqueològiques, i encara que va mantindre la relació amb I. Ballester i, des de 1950, amb Domingo Fletcher
Valls —nou director del SIP—, aquella activitat, pel que sembla, es
limita a publicar dos articles en l’Archivo de Prehistoria Levantina
dels anys 1952 i 1958.
126
[page-n-3]
La col·lecció Ponsell i els vincles d’Alcoi amb el SIP
Detall de l’excavació
de la Mola Alta de Serelles
(Alcoi, Alacant).
[Placa de vidre. Museu
d’Alcoi]
Deu anys després de la creació del SIP, al febrer de 1937, el Consell
Provincial de València (organisme que havia substituït la Diputació) crea
l’Institut d’Estudis Valencians, incorporant-s’hi el SIP i el seu Museu.
L’alcoià Camil Visedo Moltó és proposat per I. Ballester com a Delegat a
Alcoi de l’IEV, proposta que té confirmació en una carta de data 1 de juliol
de 1937 en què C. Visedo li agraïx a Ballester el nomenament, i li comenta aspectes de la publicació del seu treball «Un enterrament del Barranc
del Sint», que es traurà a llum eixe mateix any en la Sèrie de Treballs Solts.
Una nova adquisició de fons per al Museu de Prehistòria de
València té lloc en 1937, gestionada per l’Institut d’Estudis Valencians,
que compra a l’alcoià Ernesto Botella Candela la col·lecció d’objectes
prehistòrics de la Mola Alta de Serelles (Alcoi), producte de les seues
excavacions en este jaciment de l’Edat del Bronze autoritzades per
l’Estat en 1925 i 1926 (Martí, 1992: 33). Este ingrés incorporava als
fons del Museu de Prehistòria desenes de vasos ceràmics, diversos motles
de fosa i algunes peces metàl·liques.
A més dels episodis de compra de les col·leccions de F. Ponsell i d’E.
Botella, el nom d’Alcoi i el de personatges alcoians és una constant al llarg
de les diferents etapes de la història del SIP, i d’això donen testimoni les
Memòries de la Direcció del Servei (La labor del Servicio de Investigación
Prehistórica) i diverses cartes que documenten els contactes d’I. Ballester
amb els ja mencionats F. Ponsell i C. Visedo i amb Vicente Pascual Pérez,
tot informant de les troballes i investigacions d’estos, de les seues inquietuds... i de la seua amistat, forjada a través d’una relació fecunda.
127
[page-n-4]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
Són diversos els treballs que s’han ocupat de documentar les primeres excavacions arqueològiques que concorren a Alcoi, com ara la
troballa i l’excavació dels enterraments prehistòrics de les Llometes, en
1884, així com les intervencions que va autoritzar la Junta Superior
d’Excavacions i Antiguitats en els anys 1920 en tres jaciments d’Alcoi,
una ciutat industrial on alguns membres de la seua burgesia il·lustrada
s’interessen pels estudis històrics, les investigacions geològiques o
arqueològiques, etc., inquietuds que arriben a calar fondo en determinades persones que empren part del seu temps en estes activitats. I entre
les aportacions més destacades està la del prevere i cronista de la ciutat, Remigio Vicedo Sanfelipe (1868-1937), qui va recopilar nombroses
troballes en la seua inacabada Historia de Alcoy y su Región (19201922) i va mantindre contactes amb els seus contemporanis Francisco
Figueras Pacheco, Francisco Almarche, etc., amb els qui va creuar
informació.
Moltes de les referències aportades per R. Vicedo són fruit dels
primers treballs de C. Visedo (1876-1958), qui des de 1917 realitza
freqüents excursions amb finalitat exploratòria per les muntanyes
d’Alcoi, i arriba a reunir una col·lecció de fòssils i d’objectes arqueològics; des de 1920 excava amb la preceptiva Reial Ordre el jaciment
ibèric de la Serreta (Alcoi, Cocentaina, Penàguila), tasca a què va
consagrar els seus esforços durant quatre dècades. En aquells anys la
legislació sobre excavacions arqueològiques determinava que l’Estat
concedia als descobridors espanyols autoritzats per ell la propietat
dels objectes recuperats, si bé tenien l’obligació de mostrar-los a qui
Conjunt ceràmic
procedent del Mas de
Menente (Alcoi, Alacant).
[Casa Grollo. Placa de
vidre. SIP 2.780]
128
[page-n-5]
La col·lecció Ponsell i els vincles d’Alcoi amb el SIP
Vista del gabinet de la
col·lecció d’Ernesto Botella
a Alcoi (Alacant).
[Placa de vidre. Museu
d’Alcoi]
ho sol·licitara. La col·lecció de C. Visedo estava ordenada i exposada al públic interessat en un gabinet del seu domicili, i en eixe sentit
trobem una interessant referència a ella en l’edició de 1923 d’una
guia regional que inclou la següent citació: «Hay un Museo de
Historia Natural. Colección paleontológica y prehistórica de los alrededores de Alcoy, perteneciente a D. Camilo Visedo, calle de Nic.
Factor, 2. Puede visitarse solicitando permiso a su dueño» (Tormo,
1923: 244).
C. Visedo, nomenat Agregat del SIP en 1940, està considerat
com la principal figura de la investigació arqueològica alcoiana. Les
seues col·leccions van formar el nucli del Museu Municipal d’Alcoi,
creat en 1945, del qual va ser el primer conservador. A la seua mort
en 1958, l’Ajuntament d’Alcoi nomena conservador del Museu V.
Pascual (1917-1976), deixeble de C. Visedo i descobridor de jaciments arqueològics com ara l’enterrament prehistòric del Barranc del
Cint (Alcoi), troballa publicada per C. Visedo en 1937, o com la Cova
de la Pastora (Alcoi), cavitat localitzada en una masia propietat dels
pares de Pascual, qui realitza en el seu interior excavacions i exhuma
desenes d’enterraments d’època eneolítica que apareixien acompanyats de rics aixovars funeraris, ídols oculats, etc. La col·lecció de
materials arqueològics de la Cova de la Pastora es conserva en el
Museu de Prehistòria de València, producte de les excavacions que en
1944, 1946 i 1950 hi van realitzar José Alcácer i V. Pascual, comissionats pel SIP.
129
[page-n-6]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
Un altre episodi que relaciona el SIP amb els arqueòlegs alcoians
va tindre lloc a l’estiu de 1944, arran d’un descobriment localitzat en el
Bancal de la Corona de la finca del Mas d’Is (Penàguila), una espècie de
sitja o cisterna que contenia diversos objectes arqueològics i que C.
Visedo i V. Pascual tenien previst excavar per al SIP. La dubtosa autenticitat d’algun dels objectes trobats, la disputa entre els museus
d’Alacant i València per la jurisdicció de les troballes, i les reticències
de la propietat, van determinar que els treballs quedaren suspesos. En
aquelles dates, 21 de juliol de 1944, V. Pascual era nomenat Agregat del
SIP, designació que va vindre a reforçar els vincles entre la institució i
el propi Pascual, una persona dotada d’excel·lents qualitats per al
dibuix i per al treball de camp, que a partir de la dècada de 1950 —per
encàrrec de D. Fletcher— va ser comissionat pel Servei en diferents ocasions per a realitzar treballs arqueològics en jaciments com la Cova de
l’Or (Beniarrés), l’Ereta del Pedregal, etc. L’estima que es professaven
Pascual i Fletcher queda patent en les nombroses cartes que es van
creuar tots dos al llarg de més de vint-i-cinc anys.
Finalment, hem de referir-nos al professor Francisco Jordá Cerdá
(1914-2004), un altre alcoià vinculat igualment al SIP amb el qual establí els primers contactes en els anys 1935 i 1936, quan va finalitzar la
llicenciatura en Història a la Universitat de València. En 1943 reprén la
seua col·laboració amb el Servei i en eixe mateix any n’és nomenat
Agregat, integrant-se en l’equip d’excavacions de la Cueva de la Cocina;
posteriorment participarà en les excavacions de Cova Negra, Cova de
les Malladetes, etc., i realitzarà estudis i calcs en abrics amb art rupestre
de Dos Aguas, en col·laboració amb J. Alcácer, estudis que serien publicats en 1951 en la sèrie de Trabajos Varios.
130
[page-n-7]
La col·lecció Ponsell i els vincles d’Alcoi
amb el SIP
Josep Maria Segura Martí
Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó (Alcoi)
Els poblats de l’Edat del Bronze del Mas de Menente i de la Mola
Alta de Serelles, jaciments arqueològics de la contrada alcoiana excavats
precoçment en la dècada de 1920, guarden una relació estreta amb la trajectòria inicial del Servei d’Investigació Prehistòrica i el seu Museu de
Prehistòria. Ambdós institucions van ser creades en 1927 per la
Diputació de València a proposta d’Isidro Ballester Tormo, qui des d’aquella data en va ser nomenat director, ocupant el lloc de subdirector
Lluís Pericot García, i figurant com a col·laboradors en aquell any
Fernando Ponsell Cortés, Mariano Jornet Perales i Gonzalo Viñes Masip.
Les primeres peces arqueològiques que ingressen en el Museu del
SIP procedixen de la col·lecció de F. Ponsell Cortés, qui el 22 de febrer
de 1927 oferix a la Diputació de València, a canvi d’una indemnització
de 1.500 pessetes, els objectes recuperats en les seues excavacions en el
Xarpolar (Planes, la Vall d’Alcalà, la Vall de Gallinera) i en el Mas de
Menente (Alcoi).
L’interés per acréixer fons per al Museu va fomentar la realització
d’excavacions en diferents punts del territori valencià; també es van
adquirir antigues col·leccions privades i es van recuperar peces singulars.
En 1928, F. Ponsell entrega al Museu de Prehistòria de València les restes escultòriques d’unes «bixes» o quadrúpeds localitzades a Balones. En
este sentit, coneixem una carta d’I. Ballester a F. Ponsell (de l’1 de juny
de 1928) en què li anuncia que ell i L. Pericot pensen anar a Alcoi per
vore les col·leccions («…los cartones del Sr. Cura de Torremanzanas,
material que obra aun en esa…»), i li diu que «haga el favor de avisar a
todos los que tienen colecciones nuestra visita…» (Segura i Cortell,
1984: 48).
Però qui era F. Ponsell? Nascut en 1898 en la xicoteta població
d’Alcalà de la Jovada (la Vall d’Alcalà), va residir uns anys a
125
[page-n-2]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
Vista general del Mas de
Menente (Alcoi, Alacant).
[Paper. Museu d’Alcoi]
Cocentaina i en fixà després el domicili a Alcoi, on desplegaria la seua
activitat professional al front d’una xicoteta indústria tèxtil. Descobrix
i explora alguns jaciments arqueològics de la seua terra natal i, en
1923, l’amo del Xarpolar li dóna autorització per a realitzar excavacions en este poblat ibèric. En 1924 descobrix el jaciment de l’Edat del
Bronze del Mas de Menente (Alcoi), on realitzarà excavacions a partir
del 6 de febrer de 1925, publicant-ne els resultats en les Memorias de
la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, número 78 de
1926, jaciment en què tornarà a intervindre en 1928, comissionat pel
SIP i en col·laboració amb L. Pericot. En eixe mateix any, F. Ponsell i
L. Pericot excaven a Quatretondeta un «depósito de brazaletes de pectúnculo» en la Penya Roja. Ambdós excavacions es publiquen en el
volum primer de l’anuari Archivo de Prehistoria Levantina, aparegut
en 1929.
Instigat per I. Ballester, F. Ponsell explora a l’agost de 1928 el
jaciment neolític de la Cova de la Sarsa (Bocairent, València), cavitat
que excava per encàrrec del SIP en 1929, realitzant-hi posteriorment
diverses campanyes de treballs al llarg de la dècada dels anys trenta. A
partir de 1939, F. Ponsell no realitzarà més excavacions per al SIP;
possiblement les obligacions laborals no li van permetre dedicar-se
com abans a les seues aficions arqueològiques, i encara que va mantindre la relació amb I. Ballester i, des de 1950, amb Domingo Fletcher
Valls —nou director del SIP—, aquella activitat, pel que sembla, es
limita a publicar dos articles en l’Archivo de Prehistoria Levantina
dels anys 1952 i 1958.
126
[page-n-3]
La col·lecció Ponsell i els vincles d’Alcoi amb el SIP
Detall de l’excavació
de la Mola Alta de Serelles
(Alcoi, Alacant).
[Placa de vidre. Museu
d’Alcoi]
Deu anys després de la creació del SIP, al febrer de 1937, el Consell
Provincial de València (organisme que havia substituït la Diputació) crea
l’Institut d’Estudis Valencians, incorporant-s’hi el SIP i el seu Museu.
L’alcoià Camil Visedo Moltó és proposat per I. Ballester com a Delegat a
Alcoi de l’IEV, proposta que té confirmació en una carta de data 1 de juliol
de 1937 en què C. Visedo li agraïx a Ballester el nomenament, i li comenta aspectes de la publicació del seu treball «Un enterrament del Barranc
del Sint», que es traurà a llum eixe mateix any en la Sèrie de Treballs Solts.
Una nova adquisició de fons per al Museu de Prehistòria de
València té lloc en 1937, gestionada per l’Institut d’Estudis Valencians,
que compra a l’alcoià Ernesto Botella Candela la col·lecció d’objectes
prehistòrics de la Mola Alta de Serelles (Alcoi), producte de les seues
excavacions en este jaciment de l’Edat del Bronze autoritzades per
l’Estat en 1925 i 1926 (Martí, 1992: 33). Este ingrés incorporava als
fons del Museu de Prehistòria desenes de vasos ceràmics, diversos motles
de fosa i algunes peces metàl·liques.
A més dels episodis de compra de les col·leccions de F. Ponsell i d’E.
Botella, el nom d’Alcoi i el de personatges alcoians és una constant al llarg
de les diferents etapes de la història del SIP, i d’això donen testimoni les
Memòries de la Direcció del Servei (La labor del Servicio de Investigación
Prehistórica) i diverses cartes que documenten els contactes d’I. Ballester
amb els ja mencionats F. Ponsell i C. Visedo i amb Vicente Pascual Pérez,
tot informant de les troballes i investigacions d’estos, de les seues inquietuds... i de la seua amistat, forjada a través d’una relació fecunda.
127
[page-n-4]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
Són diversos els treballs que s’han ocupat de documentar les primeres excavacions arqueològiques que concorren a Alcoi, com ara la
troballa i l’excavació dels enterraments prehistòrics de les Llometes, en
1884, així com les intervencions que va autoritzar la Junta Superior
d’Excavacions i Antiguitats en els anys 1920 en tres jaciments d’Alcoi,
una ciutat industrial on alguns membres de la seua burgesia il·lustrada
s’interessen pels estudis històrics, les investigacions geològiques o
arqueològiques, etc., inquietuds que arriben a calar fondo en determinades persones que empren part del seu temps en estes activitats. I entre
les aportacions més destacades està la del prevere i cronista de la ciutat, Remigio Vicedo Sanfelipe (1868-1937), qui va recopilar nombroses
troballes en la seua inacabada Historia de Alcoy y su Región (19201922) i va mantindre contactes amb els seus contemporanis Francisco
Figueras Pacheco, Francisco Almarche, etc., amb els qui va creuar
informació.
Moltes de les referències aportades per R. Vicedo són fruit dels
primers treballs de C. Visedo (1876-1958), qui des de 1917 realitza
freqüents excursions amb finalitat exploratòria per les muntanyes
d’Alcoi, i arriba a reunir una col·lecció de fòssils i d’objectes arqueològics; des de 1920 excava amb la preceptiva Reial Ordre el jaciment
ibèric de la Serreta (Alcoi, Cocentaina, Penàguila), tasca a què va
consagrar els seus esforços durant quatre dècades. En aquells anys la
legislació sobre excavacions arqueològiques determinava que l’Estat
concedia als descobridors espanyols autoritzats per ell la propietat
dels objectes recuperats, si bé tenien l’obligació de mostrar-los a qui
Conjunt ceràmic
procedent del Mas de
Menente (Alcoi, Alacant).
[Casa Grollo. Placa de
vidre. SIP 2.780]
128
[page-n-5]
La col·lecció Ponsell i els vincles d’Alcoi amb el SIP
Vista del gabinet de la
col·lecció d’Ernesto Botella
a Alcoi (Alacant).
[Placa de vidre. Museu
d’Alcoi]
ho sol·licitara. La col·lecció de C. Visedo estava ordenada i exposada al públic interessat en un gabinet del seu domicili, i en eixe sentit
trobem una interessant referència a ella en l’edició de 1923 d’una
guia regional que inclou la següent citació: «Hay un Museo de
Historia Natural. Colección paleontológica y prehistórica de los alrededores de Alcoy, perteneciente a D. Camilo Visedo, calle de Nic.
Factor, 2. Puede visitarse solicitando permiso a su dueño» (Tormo,
1923: 244).
C. Visedo, nomenat Agregat del SIP en 1940, està considerat
com la principal figura de la investigació arqueològica alcoiana. Les
seues col·leccions van formar el nucli del Museu Municipal d’Alcoi,
creat en 1945, del qual va ser el primer conservador. A la seua mort
en 1958, l’Ajuntament d’Alcoi nomena conservador del Museu V.
Pascual (1917-1976), deixeble de C. Visedo i descobridor de jaciments arqueològics com ara l’enterrament prehistòric del Barranc del
Cint (Alcoi), troballa publicada per C. Visedo en 1937, o com la Cova
de la Pastora (Alcoi), cavitat localitzada en una masia propietat dels
pares de Pascual, qui realitza en el seu interior excavacions i exhuma
desenes d’enterraments d’època eneolítica que apareixien acompanyats de rics aixovars funeraris, ídols oculats, etc. La col·lecció de
materials arqueològics de la Cova de la Pastora es conserva en el
Museu de Prehistòria de València, producte de les excavacions que en
1944, 1946 i 1950 hi van realitzar José Alcácer i V. Pascual, comissionats pel SIP.
129
[page-n-6]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
Un altre episodi que relaciona el SIP amb els arqueòlegs alcoians
va tindre lloc a l’estiu de 1944, arran d’un descobriment localitzat en el
Bancal de la Corona de la finca del Mas d’Is (Penàguila), una espècie de
sitja o cisterna que contenia diversos objectes arqueològics i que C.
Visedo i V. Pascual tenien previst excavar per al SIP. La dubtosa autenticitat d’algun dels objectes trobats, la disputa entre els museus
d’Alacant i València per la jurisdicció de les troballes, i les reticències
de la propietat, van determinar que els treballs quedaren suspesos. En
aquelles dates, 21 de juliol de 1944, V. Pascual era nomenat Agregat del
SIP, designació que va vindre a reforçar els vincles entre la institució i
el propi Pascual, una persona dotada d’excel·lents qualitats per al
dibuix i per al treball de camp, que a partir de la dècada de 1950 —per
encàrrec de D. Fletcher— va ser comissionat pel Servei en diferents ocasions per a realitzar treballs arqueològics en jaciments com la Cova de
l’Or (Beniarrés), l’Ereta del Pedregal, etc. L’estima que es professaven
Pascual i Fletcher queda patent en les nombroses cartes que es van
creuar tots dos al llarg de més de vint-i-cinc anys.
Finalment, hem de referir-nos al professor Francisco Jordá Cerdá
(1914-2004), un altre alcoià vinculat igualment al SIP amb el qual establí els primers contactes en els anys 1935 i 1936, quan va finalitzar la
llicenciatura en Història a la Universitat de València. En 1943 reprén la
seua col·laboració amb el Servei i en eixe mateix any n’és nomenat
Agregat, integrant-se en l’equip d’excavacions de la Cueva de la Cocina;
posteriorment participarà en les excavacions de Cova Negra, Cova de
les Malladetes, etc., i realitzarà estudis i calcs en abrics amb art rupestre
de Dos Aguas, en col·laboració amb J. Alcácer, estudis que serien publicats en 1951 en la sèrie de Trabajos Varios.
130
[page-n-7]