La Covalta i Casa del Monte, dos pardals d’un tir
Consuelo Mata Parreño
Lucia Soria Combadiera
2006
[page-n-1]
La Covalta i Casa del Monte, dos pardals d’un tir
Consuelo Mata Parreño
Universitat de València
Lucía Soria Combadiera
Universidad de Castilla-La Mancha
Advocat de professió, Isidro Ballester Tormo va compatibilitzar
l’activitat professional amb les seues tres grans passions de la vida: la
política, l’arqueologia i la cacera. Esta última afició li permetia passar
llargues hores a la muntanya i caçar… no sabem si caçava, però el que
sí que sabem és que va identificar nombrosos jaciments en alguns llocs
per on va tindre la fortuna de passar.
Els llaços familiars i la professió el van portar a romandre llargues
temporades a la vall d’Albaida, circumstància que li va permetre iniciar,
en 1907, la seua primera excavació en Covalta, jaciment que es convertiria així en el primer «despoblat» ibèric valencià explorat en extensió.
Les campanyes es van prolongar fins a 1919 i duraven sempre pocs dies,
ja que els treballs corrien a les seues expenses, fins i tot a partir de 1917,
any en què va sol·licitar permís a la Junta Superior d’Excavacions i
Antiguitats. Una vegada acabades les excavacions va seguir visitant el
lloc, almenys fins l’any 1925, quan féu l’última anotació en el seu diari.
A pesar de l’interés de l’indret, I. Ballester mai no va publicar la
totalitat de les troballes, però sí que hi va permetre l’accés a tot aquell
que es desplaçara a sa casa d’Atzeneta d’Albaida, on les tenia exposades
en vitrines. Va escriure sis articles sobre materials de Covalta i resulta
curiós de llegir en quasi tots ells una enumeració prou detallada de les
troballes més importants, així com una disculpa continuada per no
haver-les presentades al complet.
Així, en les actes del IV Congrés Arqueològic del Sud-est, celebrat
a Elx en 1948, es pot llegir «una escueta comunicación relativa a dos
tiestos covaltinos… aun siendo de viejo conocidos por algunos de vosotros, especialmente por los que visitaron nuestra colección…; y que
por diversas causas no ha podido publicarse totalmente, ha estado
siempre lo hallado a disposición de los estudiosos» (Ballester, 1949b).
119
[page-n-2]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
No obstant això, altres autors també van publicar materials de Covalta,
cas de María Angeles Vall (1969 i 1971) i, més recentment, la revisió
completa que n’ha fet Manuela Raga (1994 i 1995).
Desgraciadament, els diaris de Covalta no es troben en l’arxiu del
Servei d’Investigació Prehistòrica, de manera que es desconeixen detalls
com ara la duració exacta de les campanyes o les impressions del seu
excavador. No succeïx el mateix amb la següent excavació que portà a
terme, en esta ocasió a Valdeganga (Albacete).
La troballa de la necròpolis de Casa del Monte tingué lloc en el
transcurs d’una cacera que se celebrava anualment durant el mes de
març en la finca que dóna nom al jaciment. Segons relata I. Ballester, les
primeres notícies sobre la necròpolis es remunten a l’últim quart del
segle XIX, moment en què es va destruir un gran nombre d’urnes cineràries en l’extrem nord-oest (Ballester, 1930b: 28). Este fet no transcendí
més enllà de les persones que allí treballaren i serà en 1917 quan l’atzar
va voler que isquera a la llum. Eixe any, Ballester hi va acudir convidat
per qui aleshores era propietari de la finca. Així en relata la troballa:
«En Marzo de 1917, con motivo de una excursión de caza a la Casa
del Monte, finca de D. Feliciano Colomer y Ramírez de Arellano, labor
situada en el linde mismo de los términos de Chinchilla y Valdeganga, y
no sé bien también si en Albacete, casi en las mismas paredes de la casa
de labor, extensa y amplia,... encontramos unos pequeños tiestos ibéricos
decorados con segmentos de círculos y fajas amplias de color siena...
Detall de diverses
tombes de la necròpolis
de Casa del Monte
(Valdeganga, Albacete).
[Isidro Ballester. Placa de
vidre. SIP 451]
120
[page-n-3]
La Covalta i Casa del Monte, dos pardals d’un tir
»La pequeña loma, mejor dicho cerrillo, inclinaba rápidamente sus
vertientes, unas para el SE, cortándose por el S, por donde llegaba el
Camino del Caserío de La Felipa... El hallazgo de cerámicas nos obligó
a un reconocimiento más detenido, encontrando en los terrenos y campos inmediatos una cerámica antigua, algunas astillas de pedernal y
sobre todo, en el borde de la cortadura de la meseta por el Camino de
Valdeganga, vemos a espaldas de la casa en la inmediación del Camino
de La Felipa, todo ya en el cerrillo, cimientos de paredes de piedra en
seco, que nos recordaban a la técnica de los despoblados ibéricos valencianos y así dejamos las cosas hasta la nueva temporada de caza.»
Els treballs d’I. Ballester en la necròpolis van consistir en un sondeig
realitzat en 1918 i tres curtes campanyes entre 1919 i 1920. En el diari de
1918 no hi ha anotacions referides als dies de treball ni a la participació de
peons; no obstant, considerant el ritme de sepultures exhumades en anys
posteriors, no creiem que la campanya durara més d’un dia o dos. Dóna la
impressió que es limita a temptejar el jaciment i s’aprecia que és la primera vegada que excava una necròpolis. Va practicar «unas catas» en un punt
on eren visibles restes constructives, que va interpretar en un principi com
a vivendes, al partir de la idea preconcebuda que es tractava d’un «despoblado ibérico al estilo de los valencianos». És evident que l’experiència
adquirida en Covalta li va ser de gran utilitat, sobretot a l’hora d’identificar determinades ceràmiques a les quals es referix com de «tipo Covalta».
Al març de 1919 va comptar amb l’ajuda de peons perquè en el
diari anota tres jornals el primer dia i quatre els restants. En 1920 va
acudir a la finca en dos ocasions, al març —novament— i a l’octubre.
En el primer d’estos mesos li van ajudar entre cinc i huit peons, així com
un jovençà de Valdeganga anomenat Pascual Martínez García que,
segons anota en l’última pàgina del diari, estava fent el servici militar a
Alcoi. A l’octubre hi va acudir amb la seua esposa Matilde i —en desconeixem el motiu— va portar amb ell «tres braceros valencianos», als
quals es van sumar, en els dies següents, d’altres quatre de Valdeganga.
Es dedicà a aclarir alguns aspectes de les campanyes anteriors i excavà
algunes tombes més. Entre els dies 14 i 16, inicia l’obertura de rases amb
la intenció de delimitar l’extensió de la necròpolis, la qual cosa li permeté de trobar dos departaments del poblat que denomina «mansiones».
En l’última pàgina del diari hi ha un resum dels comptes relatius a
les excavacions de 1919 (març) i 1920 (març i octubre). En 1919, els jornals de l’excavació, «aparte comidas», ascendixen a 52’50 pessetes (0’31
Euros); al març de 1920 va pagar les peonades a 4 pessetes (0’02 Euros),
suposant un total de 110 pessetes en jornals (0’66 Euros); els comptes
referits a octubre d’eixe any estan incomplets, ja que només s’hi anota
les despeses corresponents als tres primers dies.
121
[page-n-4]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
Plànol original amb
anotació de mesures
i còpia a tinta en paper
entelat de l’excavació
de Casa del Monte
(Valdeganga, Albacete).
El treball de Ballester en la Casa del Monte va ser minuciós, exemplar
per a l’època. Els comentaris i les descripcions del diari revelen que el procés
d’excavació va ser meticulós, com també l’observació de la disposició espacial de les troballes, ben detallada en els escrits, la qual cosa convertix Casa
del Monte en la primera excavació realitzada amb criteris científics en la província d’Albacete. Potser hi va descuidar la part gràfica, perquè encara que
va concedir gran importància a la disposició original de les peces de l’aixovar funerari, descrivint-ne la localització en el nínxol i l’estat en què apareixien (doblegades, trencades...), no fa croquis estratigràfics ni dibuixos d’elles.
El sistema de treball contemplava l’obertura de rases a partir de la
localització en superfície de restes d’estructures tumulars o taques de
cendres, fins ampliar-ne els marges per a la correcta visualització. En
total, es van excavar 38 sepultures i a partir del croquis conservat hem
calculat que obrí una zona en sentit O-E amb un eix aproximat de 33 m
i un altre S-N de 16/17 m.
Un aspecte elogiable en la metodologia de camp d’I. Ballester, encara
que difícilment transportable a la realitat per les imprecisions i carències que
conté (no hi arriba a triangular), és la quasi obsessiva presència de mesuraments per a intentar situar cada sepultura, en especial les tumulars en comparació amb d’altres. S’advertix en cada una d’elles un nombre excessiu de
mesures: des dels quatre cantons cap a altres sepultures i la distància més
curta en línia recta fins al túmul més pròxim. Tot este intricat sistema de
mesures i distàncies el va reflectir en el croquis general de l’excavació.
122
[page-n-5]
La Covalta i Casa del Monte, dos pardals d’un tir
Els seus escrits manifesten les diverses impressions que va tindre en el
transcurs dels treballs i, per descomptat, sempre plasma tot el que s’esdevé
en el procés d’exhumació de les tombes, especialment quan advertix alguna
cosa que no sap explicar a priori i procedix a la seua descripció per a després, entre interrogants, proposar-ne una explicació. Servisca com a exemple la interpretació que realitza de la tomba VI (excavada el 28 de març de
1919), l’interior de la qual no albergava cap resta ni del difunt ni de l’aixovar. És destacable la interpretació que fa de la tomba com a possible cenotafi (Ballester, 1930b: 32), encara que també es va plantejar la possibilitat
que es tractara d’una antiga «mansión» reutilitzada com a enterrament. En
efecte, estos monuments cenotàfics s’han identificat també en necròpolis
excavades i publicades amb posterioritat, com succeïx en l’Estacar de
Robarinas (Linares) (Blázquez i García-Gelabert, 1987: 187) i, tal vegada,
en Cabezo Lucero (Guardamar del Segura) (Aranegui et al., 1993: 30).
En els anys que duren les excavacions a Casa del Monte, l’arqueologia albacetana estava en mans de la Comissió Provincial de
Monuments d’Albacete, creada en 1844 i dependent de la Comissió
Central, i no existia el Museu Provincial, la qual cosa va propiciar que
les troballes d’este jaciment i d’altres llocs visitats per I. Ballester en la
província passaren a formar part de la seua col·lecció particular. En
1949, la va donar al Servei d’Investigació Prehistòrica de València, en la
qual es trobaven també els materials de Covalta (Fletcher i Pla, 1977:
103), junt amb fotografies i diaris de camp, de manera que quasi tota
esta documentació es troba en l’Arxiu del SIP. Actualment, les peces més
significatives d’estos dos jaciments poden vore’s en les sales del Museu
de Prehistòria de la Diputació de València.
Materials procedents
de la necròpolis ibèrica
de Casa del Monte
(Valdeganga, Albacete).
[Casa Grollo. Placa de
vidre. SIP 402]
123
[page-n-6]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
Pàgina de l’inventari de
materials de Casa del
Monte (Valdeganga,
Albacete).
124
[page-n-7]
La Covalta i Casa del Monte, dos pardals d’un tir
Consuelo Mata Parreño
Universitat de València
Lucía Soria Combadiera
Universidad de Castilla-La Mancha
Advocat de professió, Isidro Ballester Tormo va compatibilitzar
l’activitat professional amb les seues tres grans passions de la vida: la
política, l’arqueologia i la cacera. Esta última afició li permetia passar
llargues hores a la muntanya i caçar… no sabem si caçava, però el que
sí que sabem és que va identificar nombrosos jaciments en alguns llocs
per on va tindre la fortuna de passar.
Els llaços familiars i la professió el van portar a romandre llargues
temporades a la vall d’Albaida, circumstància que li va permetre iniciar,
en 1907, la seua primera excavació en Covalta, jaciment que es convertiria així en el primer «despoblat» ibèric valencià explorat en extensió.
Les campanyes es van prolongar fins a 1919 i duraven sempre pocs dies,
ja que els treballs corrien a les seues expenses, fins i tot a partir de 1917,
any en què va sol·licitar permís a la Junta Superior d’Excavacions i
Antiguitats. Una vegada acabades les excavacions va seguir visitant el
lloc, almenys fins l’any 1925, quan féu l’última anotació en el seu diari.
A pesar de l’interés de l’indret, I. Ballester mai no va publicar la
totalitat de les troballes, però sí que hi va permetre l’accés a tot aquell
que es desplaçara a sa casa d’Atzeneta d’Albaida, on les tenia exposades
en vitrines. Va escriure sis articles sobre materials de Covalta i resulta
curiós de llegir en quasi tots ells una enumeració prou detallada de les
troballes més importants, així com una disculpa continuada per no
haver-les presentades al complet.
Així, en les actes del IV Congrés Arqueològic del Sud-est, celebrat
a Elx en 1948, es pot llegir «una escueta comunicación relativa a dos
tiestos covaltinos… aun siendo de viejo conocidos por algunos de vosotros, especialmente por los que visitaron nuestra colección…; y que
por diversas causas no ha podido publicarse totalmente, ha estado
siempre lo hallado a disposición de los estudiosos» (Ballester, 1949b).
119
[page-n-2]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
No obstant això, altres autors també van publicar materials de Covalta,
cas de María Angeles Vall (1969 i 1971) i, més recentment, la revisió
completa que n’ha fet Manuela Raga (1994 i 1995).
Desgraciadament, els diaris de Covalta no es troben en l’arxiu del
Servei d’Investigació Prehistòrica, de manera que es desconeixen detalls
com ara la duració exacta de les campanyes o les impressions del seu
excavador. No succeïx el mateix amb la següent excavació que portà a
terme, en esta ocasió a Valdeganga (Albacete).
La troballa de la necròpolis de Casa del Monte tingué lloc en el
transcurs d’una cacera que se celebrava anualment durant el mes de
març en la finca que dóna nom al jaciment. Segons relata I. Ballester, les
primeres notícies sobre la necròpolis es remunten a l’últim quart del
segle XIX, moment en què es va destruir un gran nombre d’urnes cineràries en l’extrem nord-oest (Ballester, 1930b: 28). Este fet no transcendí
més enllà de les persones que allí treballaren i serà en 1917 quan l’atzar
va voler que isquera a la llum. Eixe any, Ballester hi va acudir convidat
per qui aleshores era propietari de la finca. Així en relata la troballa:
«En Marzo de 1917, con motivo de una excursión de caza a la Casa
del Monte, finca de D. Feliciano Colomer y Ramírez de Arellano, labor
situada en el linde mismo de los términos de Chinchilla y Valdeganga, y
no sé bien también si en Albacete, casi en las mismas paredes de la casa
de labor, extensa y amplia,... encontramos unos pequeños tiestos ibéricos
decorados con segmentos de círculos y fajas amplias de color siena...
Detall de diverses
tombes de la necròpolis
de Casa del Monte
(Valdeganga, Albacete).
[Isidro Ballester. Placa de
vidre. SIP 451]
120
[page-n-3]
La Covalta i Casa del Monte, dos pardals d’un tir
»La pequeña loma, mejor dicho cerrillo, inclinaba rápidamente sus
vertientes, unas para el SE, cortándose por el S, por donde llegaba el
Camino del Caserío de La Felipa... El hallazgo de cerámicas nos obligó
a un reconocimiento más detenido, encontrando en los terrenos y campos inmediatos una cerámica antigua, algunas astillas de pedernal y
sobre todo, en el borde de la cortadura de la meseta por el Camino de
Valdeganga, vemos a espaldas de la casa en la inmediación del Camino
de La Felipa, todo ya en el cerrillo, cimientos de paredes de piedra en
seco, que nos recordaban a la técnica de los despoblados ibéricos valencianos y así dejamos las cosas hasta la nueva temporada de caza.»
Els treballs d’I. Ballester en la necròpolis van consistir en un sondeig
realitzat en 1918 i tres curtes campanyes entre 1919 i 1920. En el diari de
1918 no hi ha anotacions referides als dies de treball ni a la participació de
peons; no obstant, considerant el ritme de sepultures exhumades en anys
posteriors, no creiem que la campanya durara més d’un dia o dos. Dóna la
impressió que es limita a temptejar el jaciment i s’aprecia que és la primera vegada que excava una necròpolis. Va practicar «unas catas» en un punt
on eren visibles restes constructives, que va interpretar en un principi com
a vivendes, al partir de la idea preconcebuda que es tractava d’un «despoblado ibérico al estilo de los valencianos». És evident que l’experiència
adquirida en Covalta li va ser de gran utilitat, sobretot a l’hora d’identificar determinades ceràmiques a les quals es referix com de «tipo Covalta».
Al març de 1919 va comptar amb l’ajuda de peons perquè en el
diari anota tres jornals el primer dia i quatre els restants. En 1920 va
acudir a la finca en dos ocasions, al març —novament— i a l’octubre.
En el primer d’estos mesos li van ajudar entre cinc i huit peons, així com
un jovençà de Valdeganga anomenat Pascual Martínez García que,
segons anota en l’última pàgina del diari, estava fent el servici militar a
Alcoi. A l’octubre hi va acudir amb la seua esposa Matilde i —en desconeixem el motiu— va portar amb ell «tres braceros valencianos», als
quals es van sumar, en els dies següents, d’altres quatre de Valdeganga.
Es dedicà a aclarir alguns aspectes de les campanyes anteriors i excavà
algunes tombes més. Entre els dies 14 i 16, inicia l’obertura de rases amb
la intenció de delimitar l’extensió de la necròpolis, la qual cosa li permeté de trobar dos departaments del poblat que denomina «mansiones».
En l’última pàgina del diari hi ha un resum dels comptes relatius a
les excavacions de 1919 (març) i 1920 (març i octubre). En 1919, els jornals de l’excavació, «aparte comidas», ascendixen a 52’50 pessetes (0’31
Euros); al març de 1920 va pagar les peonades a 4 pessetes (0’02 Euros),
suposant un total de 110 pessetes en jornals (0’66 Euros); els comptes
referits a octubre d’eixe any estan incomplets, ja que només s’hi anota
les despeses corresponents als tres primers dies.
121
[page-n-4]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
Plànol original amb
anotació de mesures
i còpia a tinta en paper
entelat de l’excavació
de Casa del Monte
(Valdeganga, Albacete).
El treball de Ballester en la Casa del Monte va ser minuciós, exemplar
per a l’època. Els comentaris i les descripcions del diari revelen que el procés
d’excavació va ser meticulós, com també l’observació de la disposició espacial de les troballes, ben detallada en els escrits, la qual cosa convertix Casa
del Monte en la primera excavació realitzada amb criteris científics en la província d’Albacete. Potser hi va descuidar la part gràfica, perquè encara que
va concedir gran importància a la disposició original de les peces de l’aixovar funerari, descrivint-ne la localització en el nínxol i l’estat en què apareixien (doblegades, trencades...), no fa croquis estratigràfics ni dibuixos d’elles.
El sistema de treball contemplava l’obertura de rases a partir de la
localització en superfície de restes d’estructures tumulars o taques de
cendres, fins ampliar-ne els marges per a la correcta visualització. En
total, es van excavar 38 sepultures i a partir del croquis conservat hem
calculat que obrí una zona en sentit O-E amb un eix aproximat de 33 m
i un altre S-N de 16/17 m.
Un aspecte elogiable en la metodologia de camp d’I. Ballester, encara
que difícilment transportable a la realitat per les imprecisions i carències que
conté (no hi arriba a triangular), és la quasi obsessiva presència de mesuraments per a intentar situar cada sepultura, en especial les tumulars en comparació amb d’altres. S’advertix en cada una d’elles un nombre excessiu de
mesures: des dels quatre cantons cap a altres sepultures i la distància més
curta en línia recta fins al túmul més pròxim. Tot este intricat sistema de
mesures i distàncies el va reflectir en el croquis general de l’excavació.
122
[page-n-5]
La Covalta i Casa del Monte, dos pardals d’un tir
Els seus escrits manifesten les diverses impressions que va tindre en el
transcurs dels treballs i, per descomptat, sempre plasma tot el que s’esdevé
en el procés d’exhumació de les tombes, especialment quan advertix alguna
cosa que no sap explicar a priori i procedix a la seua descripció per a després, entre interrogants, proposar-ne una explicació. Servisca com a exemple la interpretació que realitza de la tomba VI (excavada el 28 de març de
1919), l’interior de la qual no albergava cap resta ni del difunt ni de l’aixovar. És destacable la interpretació que fa de la tomba com a possible cenotafi (Ballester, 1930b: 32), encara que també es va plantejar la possibilitat
que es tractara d’una antiga «mansión» reutilitzada com a enterrament. En
efecte, estos monuments cenotàfics s’han identificat també en necròpolis
excavades i publicades amb posterioritat, com succeïx en l’Estacar de
Robarinas (Linares) (Blázquez i García-Gelabert, 1987: 187) i, tal vegada,
en Cabezo Lucero (Guardamar del Segura) (Aranegui et al., 1993: 30).
En els anys que duren les excavacions a Casa del Monte, l’arqueologia albacetana estava en mans de la Comissió Provincial de
Monuments d’Albacete, creada en 1844 i dependent de la Comissió
Central, i no existia el Museu Provincial, la qual cosa va propiciar que
les troballes d’este jaciment i d’altres llocs visitats per I. Ballester en la
província passaren a formar part de la seua col·lecció particular. En
1949, la va donar al Servei d’Investigació Prehistòrica de València, en la
qual es trobaven també els materials de Covalta (Fletcher i Pla, 1977:
103), junt amb fotografies i diaris de camp, de manera que quasi tota
esta documentació es troba en l’Arxiu del SIP. Actualment, les peces més
significatives d’estos dos jaciments poden vore’s en les sales del Museu
de Prehistòria de la Diputació de València.
Materials procedents
de la necròpolis ibèrica
de Casa del Monte
(Valdeganga, Albacete).
[Casa Grollo. Placa de
vidre. SIP 402]
123
[page-n-6]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
Pàgina de l’inventari de
materials de Casa del
Monte (Valdeganga,
Albacete).
124
[page-n-7]