[page-n-125]
[page-n-126]
Aquest llibre es va editar amb motiu
de l’exposició temporal «Prehistòria i
Còmic», inaugurada el juny del 2016.
Animacions 3D
Agraïments
Ángel Sánchez Molina
Cecilio Alonso Alonso
Jorge Iván Arguiz
Suresh Ariaratnam
Emili Aura Tortosa
Gilles Bourgarel
Adam Brockbank
Maggie Calt
Chantal Chéret
Lora Fountain & Associates
Judit Foz Povill
Gloria García
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia
Manel Granell
Ben Haggarty
Tanino Liberatore
Cristina Rihuete
Jose María Segura Martí
Museu Arqueològic Son Fornés
Dude Comics
Editorial Toxosoutos
El Patio editorial
Grupo Planeta
Audiovisuals
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
Gravació, edició i muntatge
President
Jorge Rodríguez Gramage
Empreses col·laboradores de la producció
Diputat de Cultura
Xavier Rius i Torres
Render Comunicación, SL
Disseny de la gràfica de l’exposició
Vanesa Mora Casanova
Disseny del material imprés
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Marc Granell Artal
Directora
Helena Bonet Rosado
Impressió del material de difusió
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i
Exposicions
Santiago Grau Gadea
EXPOSICIÓ
Projecte expositiu
Museu de Prehistòria de València
Comissariat
Helena Bonet Rosado
Álvaro Pons Moreno
Equip de treball
Francisco Chiner Vives
Eva Ferraz García
Santiago Grau Gadea
Vanesa Mora Casanova
Begoña Soler Mayor
Impremta Provincial Diputació de València
Transport de l’obra
TTI
Assegurança
Muñiz y Asociados. Generali Seguros
Traduccions anglès / francès
Lambe & Nieto
Marc Tiffagom
Producció
Museu de Prehistòria de València
Reinadecorazones Espacios para el Ocio y
la Cultura
PUBLICACIÓ
Projecte editorial i coordinació
Amb la col·laboració de
Josep Lluís Pascual Benito
Bernat Martí Oliver
Alfred Sanchis Serra
Museu de Prehistòria de València
Disseny, instal·lació i muntatge
Francisco Chiner Vives
Autors dels articles
Imatge del cartell i coberta del catàleg
Paco Roca
Equip d’edició
Joaquín Abarca Pérez
Helena Bonet Rosado
Ernestina Badal García
Santiago Grau Gadea
Antoni Guiral Conti
Didàctica
Laura Fortea Cervera
Eva Ripollés Adelantado
Vicky Menor Cuenca
Ajudant de muntatge
Amadeo Moliner Blay
Pedro Porcel Torrens
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Col·lecció Helena Bonet Rosado
Emmanuel Roudier
Miguel Quesada
Antonio Fraguas «Forges»
Mikel Begoña i Iñaki Martínez «Iñaket»
Ortifus
Mireia Pérez
Philuc
Museu Arqueològic Municipal
Camil Visedo Moltó d’Alcoi
Didier Pasamonik
Álvaro Pons Moreno
Emmanuel Roudier
Gonzalo Ruiz Zapatero
Begoña Soler Mayor
Joaquín Soler Navarro
Traducció al valencià i correcció
Unitat de Normalització Lingüística de la
Diputació de València
Disseny i maquetació
Marc Granell Artal
Impressió
Pentagraf Impresores, s.l.
Nota dels editors
Els autors i els editors d’aquest llibre
comuniquen als drethavents de les
il·lustracions o d’altre tipus d’imatges no
trobats, que poden posar-se en contacte
amb l’editorial per a acreditar la seua
propietat intel·lectual o d’una altra índole.
Contacte: Museu de Prehistòria de València,
Tel.: 963 883 627 i gestio.exposicio@dival.es.
ISBN: 978-84-7795-763-8
DL: V 1293-2016
© dels textos: els autors, 2016.
© de les imatges: els autors, 2016.
© de l’edició: Museu de Prehistòria de
València. Diputació de València, 2016.
[page-n-127]
07
09
37
59
87
107
125
149
167
193
219
233
presentació
Helena Bonet Rosado
Prehistòria i còmic: la màgia de la imatge
Helena Bonet Rosado
PRIMER VA SER LA CIÈNCIA… DESPRÉS, LA FICCIÓ
Ernestina Badal García i Joaquín Soler Navarro
Il·lustració prehistòrica i còmic de prehistòria:
Camins divergents o convergents?
Gonzalo Ruiz Zapatero
LA PREHISTÒRIA EN EL CÒMIC INFANTIL
Antoni Guiral Conti
Barbes, garrots i dinosaures: els
cavernícoles de paper
Pedro Porcel Torrens
La prehistòria en els còmics americans
Álvaro Pons Moreno
ENTRE PEDAGOGIA I PARÒDIA, LA PREHISTÒRIA EN
EL CÒMIC FRANCÒFON
Didier Pasamonik
GRÀCIES LUCY!
Begoña Soler Mayor
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A
L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
Santiago Grau Gadea
Conversacions amb Emmanuel Roudier
Helena Bonet Rosado
CATÀLEG DE SELECCIÓ DE CÒMICS
Vicky Menor Cuenca
[page-n-128]
La prehistòria en els còmics americans
125
[page-n-129]
126
Álvaro Pons Moreno
La Paleontologia va significar per al ciutadà americà de final del segle xix
una excel·lent forma d’evasió per a oblidar les profundes ferides obertes
després de la Guerra Civil. La competència entre Othniel Charles Marsh
i Edward Drinker Cope a la recerca de jaciments de fòssils de dinosaures
va ser explotada per la premsa, reconvertida en una apassionant Guerra
dels Ossos, que va despertar l’interés del públic per una disciplina a penes
coneguda. Els gegantins monstres atreien l’atenció i despertaven l’imaginari col·lectiu d’una Edat de Pedra que oblidava les arrels dels aborígens
americans per a abraçar sense prejudicis els estudis que arribaven des
d’Europa, mentre que institucions com el Smithsonian compraven ingents
col·leccions de fòssils i creaven els primers diorames dels terribles fardatxos i els habitants d’aquelles èpoques, que començaven a traslladar-se a
la fèrtil imaginació dels escriptors.
La dinomania es disparava, però sempre en detriment de qualsevol intent
de fidelitat científica cap a la prehistòria. Ja siga perquè els dinosaures generaven molt més atractiu que l’home prehistòric, o perquè posar el focus
en eixa època de la humanitat seria acceptar una realitat aborigen que es
recloïa i s’ocultava, la veritat és que en la cultura popular americana i, específicament en el còmic, no hi ha massa intents d’utilitzar el medi com a
reflex històric, sinó com simple i pura evasió on la fantasia i la imaginació
es veuen contaminades per la Paleontologia. Una situació que, curiosament, s’estendrà durant el temps sense que trobe solució o alternativa:
davant l’interés que va naixent a poc a poc en el còmic europeu, sobretot
en l’últim quart del segle xx, per una representació fidedigna de la realitat
prehistòrica, en el còmic americà pràcticament no es trobarà cap exemple
important de veracitat històrica traslladada a les vinyetes. S’hi faran servir
elements històrics recurrents (dinosaures, la figura de l’home prehistòric,
representacions tribals…), però sempre des de la perspectiva de la utilitat
com a element de digressió respecte a la realitat.
[page-n-130]
127
La prehistòria en els còmics americans
Apareguda per primera vegada en la premsa americana en 1905, Little Nemo
in Slumberland va certificar en pocs fulletons la majoria d’edat del medi. El
creador, Winsor McCay, va agafar els somnis d’un xiquet com a vehicle per
a desenvolupar un món d’imaginació desbordant, però també per a construir totes les eines narratives fonamentals del llenguatge de la historieta.
Les belles planxes que es van publicar al New York Herald enlluernaven un
lector fascinat per unes aventures cada vegada més complexes i barroques,
en les quals McCay explorava les possibilitats de la narració gràfica fins i
tot trencant-ne els elements i configurant-ne brillants experiències metanarratives. Després de canviar de periòdic el 1911 per a passar al New York
American amb el títol de Little Nemo in the Land of the Wonderful Dreams
fins a 1914
1
, el balafiament oníric de McCay visitaria el llunyà passat en
Flip in the Land of the Antediluvians, una aventura que va començar al
setembre de 1913 i es va prolongar fins al Nadal d’aquell any. Durant a la
seua visita a la ciutat prehistòrica de Cliffville, preservada en el temps en un
buit de la terra -en una justificació verniana que seria recurrent en el futur,
sobretot a partir del Món Perdut de Conan Doyle i del cicle de Pellucidar
del Tarzan d’Edgard Rice Burroughs-, Nemo i els seus amics assisteixen a
un antecedent referencial directe d’Els Picapedra. Els homes prehistòrics
viuen en una ciutat de pedra on els dinosaures són la força de treball que
arrossega cotxes, fa d’ascensor, de grua i, també, de substituts dels rens de
Santa Claus. Amb la seua habitual fantasia, McCay descriu un món ucrònic de convivència entre els dinosaures i l’home, mostrant la creença de
l’època en aquesta coincidència cronològica. McCay no mostraria només
aquest món perdut en aquesta saga: el seu interés pels naixents dibuixos
animats el portaria a utilitzar el 1914 un dinosaure per a protagonitzar un
dels primers curts d’animació de la història, Gertie the dinosaur.
Amb tot, durant els anys següents, l’interés pel món prehistòric no deixa
de ser un element anecdòtic dins les trames argumentals, centrat sempre
en la sorprenent i anecdòtica aparició de monstres antediluvians, en clara
referència als mons perduts de Conan Doyle o Verne, però sense aprofundir-ne en el desenvolupament. De fet, s’haurà d’esperar fins al 1932 per a
trobar una sèrie que realment explote la prehistòria de forma més àmplia
amb Alley Oop, una tira diària creada per V. T. Hamlin, protagonitzada per
un home prehistòric
2
. Amb una representació quasi canònica, tapall de
pell de lleopard i un gegantí groller de fidel company, Alley Oop recreava el
dia rere dia de la prehistòrica ciutat de Moo. Lògicament, els habitants de
Moo tenien dinosaures com a animals de companyia i desenvolupaven una
quotidianitat en la seua vida cavernosa terriblement familiar i assimilable a
la societat americana dels anys 30. L’interés de Hamlin per una representació fidedigna del passat acabava ací i prompte en les aventures d’Alley Oop
van començar a aparéixer qualsevol tipus d’anacronismes que fins i tot van
incloure viatges en el temps per a poder desenvolupar el xoc de la societat
LES PRIMERES REFERÈNCIES
DE LES ORGANITZADES
SOCIETATS PREHISTÒRIQUES
[page-n-131]
128
Álvaro Pons Moreno
[page-n-132]
La prehistòria en els còmics americans
1
Pàgina de Flip in the Land of the Antediluvians,
de la sèrie Little Nemo in the Land of The
Wonderful Dreams, de Windsor McCay, 1913.
Portada d’Alley Oop núm. 1,
Dell Publishing, 1962.
2
primitiva amb l’actual. Com a sèrie, Alley Oop ha demostrat la seua capacitat
de supervivència passant per diferents formats, editorials i autors, els quals
van mantindre la sèrie viva fins al 2012 en format de còmic digital.
La sèrie de Hamlin es convertiria en únic referent de la prehistòria en el
còmic americà durant dècades, amb excepcions puntuals com el viatge
al passat de Yankee Longago, de Dick Briefer (1943), en el qual el jove
protagonista passa una jornada entre homes prehistòrics i dinosaures en
animada convivència.
Dins d’aquestes aportacions puntuals, potser la més interessant durant
aquestes primeres dècades del segle xx en el còmic siga Glob (1949) una
historieta de la sèrie The Spirit de Will Eisner
3
que conta l’aparició d’un
home prehistòric viu, preservat miraculosament en una cova durant milers
d’anys. Publicada el 1949, mostra un homínid, Glob, que ha dedicat la seua
llarga captivitat a l’art, amb tan mala fortuna que el seu primer contacte
129
[page-n-133]
130
Álvaro Pons Moreno
Primera pàgina de Glob, de la sèrie
The Spirit de Will Eisner, 1949
amb la civilització després de ser alliberat per un providencial terratrèmol
és un estafador de poca importància, qui intentarà fer passar l’obra de
l’home prehistòric com a pròpia. Eisner aprofita per a fer una denúncia
tant del mercat de l’art com de l’explotació dels artistes joves i ingenus,
però intenta representar el seu home de les cavernes amb una certa base,
sobretot pel que fa a la representació de l’art rupestre. Físicament, és
dibuixat amb una representació pròxima als diorames que poblaven els
museus (tot i que amb la inevitable pell de lleopard), però d’acord amb
el coneixement que es tenia en l’època, Glob pinta i talla sobre pedra el
seu art, amb una certa intenció de veracitat, i fins i tot el seu llenguatge
és tosc i primitiu, buscant representar aquests començaments vacil·lants
de la humanitat.
3
[page-n-134]
131
La prehistòria en els còmics americans
Després de l’efusió dels gèneres aventurers que va viure el còmic durant
els anys 30 i principi dels 40, l’auge i èxit del comic book i, en particular, del
gènere de superherois, centenars de sèries i publicacions buscaven de forma
recurrent un nou heroi indomable amb què atraure al públic. L’èxit de les
pel·lícules de Tarzan protagonitzades per Johnny Weismuller es va traslladar
a altres mitjans, donant lloc a tot un subgènere de tarzànids que, davant de
la dificultat de trobar aventures noves en una jungla sobreexplotada en el
cine, miraven la fantasia per a potenciar noves sèries. Paradoxalment, moltes
d’aquestes sèries van apostar per mons perduts ancorats en la prehistòria,
potser seguint el model de Conan Doyle, però en el fons sent quasi canònics
amb el món de Pellucidar* que el mateix Edgard Rice Burroughs havia creat
per al seu selvàtic personatge només uns anys abans.
L’any 1952 el gran dibuixant Frank Frazetta crearia Thun’da, una sèrie protagonitzada per un oficial de la força aèria nord-americana que cau en una
vall perduda al continent africà on hauria d’enfrontar-se únicament amb
la seua força i intel·lecte a homes-mico i altres elements prehistòrics que,
curiosament, mai van ser-ne del grat de l’editor, més interessat a fer un
facsímil de Tarzan. Però malgrat l’oposició editora, els elements de fantasia
no van deixar de ser elements d’inspiració prehistòrica, que van guanyar
importància fins al punt que, ja en el seu segon número, una de les històries
complementàries donaria lloc a un altre personatge d’inspiració antediluviana: Cave Girl, una xica d’orígens aristocràtics que va ser arreplegada de
xiqueta, com el personatge de Borroughs, per a ser criada pel llop Kattu en
unes Terres Baixes situades en l’època dels dinosaures. Les aventures de Cave
Girl van ser desenvolupades per Gardner Fox (guionista fonamental uns anys
més tard en la reactivació del còmic de superherois en el que s’anomenaria
l’Edat de Plata del gènere) i el dotat Bob Powell. Com el seu col·lega masculí,
Cave Girl s’enfrontava a perills de qualsevol tipus per a defensar al seu poble
d’adopció, des de caçadors moderns a amazones, passant per descomptat
pels necessaris dinosaures diabòlics. Els personatges apareixerien en diferents
sèries durant la dècada dels 50.
Amb tot, un dels personatges selvàtics prehistòrics més famós dels còmics
naixeria el 1953, quan va aparéixer la historieta 1,000,000 Years Ago!, publicada
per St. John Publications. Guionitzada per Norman Maurer i dibuixada per
Joe Kubert, la sèrie presentava les aventures de Tor
4
, un home prehistòric
de poderós paregut amb Tarzan que havia de lluitar per la seua supervivència davant les amenaces d’una naturalesa poc adequada per als dèbils
humans. Evidentment, el necessari dramatisme heroic exagerat obligava a
no enfrontar el protagonista a la difícil realitat històrica de la seua època,
* Pellucidar era un regne que hi havia a l’interior de la Terra, il·luminat per un petit sol interior
que dóna vida a una societat d’homes primitius la qual conviu amb dinosaures i altres monstres variats.
LA MODA DELS PRE
I POSTTARZÀNIDS
[page-n-135]
132
4
Álvaro Pons Moreno
Portada del primer número de la sèrie Tor,
de Joe Kubert.
DC Comics, 1975.
sinó a qualsevol tipus d’aventures fantàstiques que incloïen, lògicament,
els dinosaures especialment interessats en la carn humana. Anacronismes
ja habituals que l’elegant i virtuós dibuix de Kubert transformava en una
experiència èpica. Tot i que la sèrie original només va durar cinc números,
Tor tornaria als quioscos americans dues vegades més, el 1975 de la mà de
l’editorial DC i el 1993 per iniciativa de Marvel, en ambdós casos amb Joe
Kubert als llapis.
Només un any després apareixeria una altra sèrie de temàtica prehistòrica, encara que potser més exactament caldria parlar d’una subtemàtica
dinosaurística: Turok, Són of Stone (Western Publishing, 1954)
5
. Un indi
americà precolombí atrapat juntament amb el seu germà Andar en una vall
de dinosaures feroços. La sèrie es va prolongar durant dècades amb prou
èxit, tot i que amb un curiós recorregut editorial que la va portar de Dell a
final dels 50 a Gold Key Comics durant els 60 i 70, per a acabar en els anys
80 en Western’s Whitman Comics i també a protagonitzar-ne la pròpia saga
de videojocs amb el nom de Turok: Dinosaur Hunter. Evidentment, ens
trobem novament davant d’un còmic on qualsevol indici de rigor és pura
[page-n-136]
La prehistòria en els còmics americans
133
Portada de l’edició
mexinaca de Turok.
Novaro, 1976.
coincidència, tot i que cal destacar que la contínua desfilada de dinosaures que apareixien en les vinyetes de la sèrie intentara tindre una mínima
correlació amb la realitat històrica.
També dels anys 50 és l’adaptació al còmic de la pel·lícula The Land Unknown,
dirigida per Virgil W. Vogel, una producció que va tindre bastant èxit popular
i que en la seua versió dibuixada té la curiositat d’anar signada per Alex Toth,
un dels grans mestres del nové art.
El final dels 60 i començament de la dècada següent viuria una especial reactivació del mite de Tarzan. En la premsa, el gran dibuixant Russ Manning
s’encarregaria de desenvolupar una de les etapes més recordades en còmic
pel fet d’adaptar el cicle de Pellucidar en les sagues Tarzan in The Land That
Time Forgot y The Pool of Time. Només uns anys més tard, l’editorial DC Còmics començaria a adaptar també en la seua col·lecció de comic books Weird
Worlds els relats originals del Tarzan d’E. R. Borroughs. La sèrie posteriorment
passaria a anomenar-se Tarzan i tindria el seu spin-off en Korak, Son of Tarzan,
on es publicaria novament el famós cicle del món prehistòric de Pellucidar,
dibuixat ara per Alan Weiss, Michael Kaluta i Donen Green el 1972
6
.
5
[page-n-137]
134
Álvaro Pons Moreno
[page-n-138]
La prehistòria en els còmics americans
135
Si en la sèrie principal Tarzan es dedicava a protagonitzar històries a mitjan
camí entre l’original fantàstic de Burroughs i el cànon selvàtic imposat per
les pel·lícules de Weissmuller, paradoxalment el seu fill Korak es dedicaria a
menesters més centrats en el món primitiu. Una curiosa incoherència que
faria, contradictòriament, molt més interessant aquesta segona sèrie, en la
que cal destacar les col·laboracions d’autors com Len Wein, Robert Kanigher,
Frank Thorne, Murphy Anderson i Rudy Florese.
Sens dubte, el tarzànid més famós dels anys 70 va ser Ka-Zar
7
, una creació
de Stan Lee i Jack Kirby per a Marvel Comics que, tot i que va tindre les primeres aparicions com a secundari en diferents col·leccions com Daredevil
o Spider-Man a final dels anys 60, va anar adquirint més i més popularitat
entre els lectors fins a aconseguir les pròpies aventures en la revista Astonishing Tales de la mà de diferents autors, entre els qual destaquen els Lee
i Kirby o Barry Windsor-Smith, George Tuska, Herb Trimpe, John Buscema
o Neal Adams. Tot i que basat inicialment en un personatge de les novel·les
pulp dels anys 30, Lee i Kirby van reconvertir Ka-Zar en el senyor de la Terra
Salvatge, la particular revisió del Món Perdut de Conan Doyle de l’Univers
Marvel. Acompanyat sempre del seu fidel tigre de dents de sabre Zabu, Ka-Zar
s’enfronta a perills de qualsevol tipus i a monstruosos dinosaures i derivats,
en espectaculars casos per als quals comptaria habitualment amb el suport
d’altres superherois de l’univers creat per Stan Lee. El personatge arribaria a
tindre sèrie pròpia el 1974, amb el títol de Ka-Zar, Lord of the Hidden Jungle
que tindria un recorregut limitat de només tres anys, en el qual Lee intentaria lligar la història del jove senyor de la Terra Salvatge amb el personatge
clàssic de Burroughs donant-li també un passat aristocràtic. Evidentment,
cap de les moltes encarnacions del personatge durant aquesta dècada i la
següent tindria el més mínim interés de fidelitat històrica, més enllà de la
representació de diferents tipus de dinosaures.
L’habitual enfrontament entre Marvel i DC no podia deixar de banda la
rèplica d’aquest personatge: aprofitant el pas de Jack Kirby de Marvel a DC,
el gran dibuixant va crear tota una galeria de personatges entre les quals hi
havia Kamandi, the last boy on Earth (1972). Encara que físicament Kamandi
era pràcticament igual que Ka-Zar, la sèrie de DC s’apartava del típic regne
perdut selvaticoprehistòric per a narrar un futur apocalíptic derivat de
les adaptacions al còmic d’El planeta dels simis. Aquesta particular moda
va tindre també la seua versió femenina amb Shanna, the She-Devil. Una
heroïna selvàtica creada per Carole Seuling i George Tuska el 1972 per a
Marvel Comics que recordava per nom i temàtica a Sheena, una recordada
creació de Will Eisner. Tot i que aquest personatge no compartia l’escenari
prehistòric dels seus companys masculins, el seu rellançament l’any 2005
de la mà del Frank Cho la relacionaria amb dinosaures i un món perdut a
l’estil del Jurassic Park de Steven Spielberg.
Portada de Korak, son of Tarzan.
Gold Key Comics, 1971.
6
[page-n-139]
Álvaro Pons Moreno
136
7
Portada de X-Men, núm. 10, amb la primera
aparició de Ka-Zar.
Marvel, 1965.
L’HUMOR PRIMITIU
TAMBÉ ARRIBA AL CÒMIC
El final de la dècada dels cinquanta i el començament dels seixanta va aportar
una versió nova de la temàtica prehistòrica en el còmic americà amb l’aparició
de les primeres sèries d’humor. Encara que Alley Oop ja es podia etiquetar
com a sèrie d’humor, la seua vocació de sàtira aventurera i de desenvolupar
sagues de continuarà l’aparta d’aquest concepte de la tira d’humor clàssica
que potser té el seu màxim referent en el Peanuts de Charles Schultz. Sens
dubte, la primera sèrie de motivació primitiva que entronca amb aquest
model és B.C., de Johnny Hart
8
. Es va començar a publicar al febrer de
1958 i mostrava la vida diària de grup d’homes de les cavernes. B.C.**, el
protagonista, i els seus amics Peter, Wiley, Clumsy Carp, Curls i Thor, com
també tota una particular fauna d’animals prehistòrics reflexionen sobre
una vida amb evidents referències a la societat moderna. Encara que no hi
havia, evidentment, cap intent de fidelitat històrica, els només esbossats de
la sèrie sempre pareixien referenciar una època pretecnològica on l’home
encara no havia començat a desenvolupar la civilització. Hart va dibuixar la
** El nom del protagonista i de la sèrie és una referència clara a Before Christ, abans de Crist en
anglés.
[page-n-140]
La prehistòria en els còmics americans
137
sèrie fins a la seua mort el 2007, convertint-la en una de les més longeves i
Tira diària de B.C., de Johnny Hart
Field Newspaper Sindicate, 1981.
reconegudes de la història, que fins i tot s’ha continuat posteriorment amb
la supervisió dels seus hereus. Com a anècdota, la sèrie va viure durant les
seues dues últimes dècades no poques polèmiques a causa de les opinions
religioses que l’autor plasmava en les vinyetes. Reconegut per les seues idees
religioses conservadores, Hart es va veure atacat durant els anys noranta i
començament dels 2000 per associacions jueves i islàmiques.
Els homes prehistòrics solien aparèixer en sèries d’humor com per exemple
Bob Hope, una col·lecció protagonitzada pel famós còmic que es veuria reconvertit en el número 43 del 1957 en home de les cavernes.
Però sens dubte, la sèrie que tindria més reconeixement popular sèrie l’adaptació al còmic del gran èxit televisiu d’Hanna-Barbera, Els picapedra (The
Flintstones)
9
. La sèrie d’animació s’emetia per primera vegada al setembre
del 1960 i, només un any després, van començar a editar-se’n les aventures
en comic book. Publicades inicialment per Dell Comics i, des del 1962, per
Gold Key Còmics, els còmics de Els Picapedra a penes aportaven cap valor
afegit al que es veia en la pantalla xicoteta. En el fons, aquestes historietes
explotaven ja el concepte de màrqueting associat a una poderosa franquícia televisiva, amb històries fetes per encàrrec per una colla nombrosa de
dibuixants i guionistes que, en la majoria dels casos, ni eren acreditats. Els
còmics van tindre resposta popular, però mai no van aconseguir l’èxit de la
8
[page-n-141]
Álvaro Pons Moreno
138
9
Portada de The Flintstones,
de Hanna-Barbera.
Dell Comics, 1962.
sèrie de televisió. Els personatges creats per Hanna-Barbera van sobreviure a
les cinc primeres temporades, i van aparéixer novament en diferents versions
i formats durant les dècades dels 70, 80 i 90, donant lloc a les conseqüents
aparicions d’adaptacions al còmic, que van passar per un llarguíssim nombre
d’editorials que foren des de Charlton Comics a Archie Comics o DC Comics,
i també la Marvel Comics en hores baixes dels anys 70, oberta a l’espenta de
qualsevol èxit de televisió.
La representació d’elements prehistòrics ha sigut una constant en moltes
sèries de premsa i d’humor gràfic, amb presència repetida en obres com
Frank and Ernest, de Bob i Tom Thaves (1972), Strange Brew, de John Deering,
Bizarro, de Donen Piraro o Speed Bump, de Dave Coverly.
ELS PRIMERS
PREHISTÒRICS SERIOSOS
Possiblement, el primer personatge amb un més interés per aportar dades
correctes de la prehistòria, dins del necessari escenari fantàstic, siga Kona,
una creació del dibuixant Sam Glanzman i del guionista Don Seagall en
[page-n-142]
La prehistòria en els còmics americans
Korak, Monarch of Monster Isle, per a Dell Còmics de 1961. La sèrie narrava
les aventures de Henry Dodd, un arqueòleg que arriba a Austràlia amb els
seus fills per a acabar perdut en una illa detinguda en el temps on a més dels
obligats monstres antediluvians, els homes prehistòrics són correctament
identificats com a neandertals o cromanyons, si més no en la primera saga
d’aventures de clara inspiració en el clàssic de Conan Doyle. L’entrada en
els guions de Paul S. Newman alliberaria la banda més fantàstica, oblidant
qualsevol referència mínimament científica. Després de tan sols un any de
vida, la sèrie acabaria, però curiosament el guionista de l’última etapa seria
l’encarregat de crear un nou personatge d’inspiració tarzanidoprehistòrica
per a Dell Còmics, Naza, Stone Age Warrior (1968), aquesta vegada amb
dibuixos de Jack Sparling. Naza era un guerrer del Paleolític en el qual es
van cuidar amb la major cura les referències a la forma de vida en l’Edat de
Pedra, com ara les grans migracions, i és una de les poques sèries de l’època
en què van evitar la convivència entre homes i dinosaures, la qual cosa no
va impedir que pels nou números de la col·lecció aparegueren aranyes,
formigues i altres monstres gegants.
El 1968, la revista Showcase de DC Còmics presentaria en societat les aventures
d’Anthro, un altre personatge prehistòric que era presentat ací com el primer
xiquet: el primer cromanyó nascut de pares neandertals
10
. Amb guió de
Howard Post i dibuixos de Wallace Wood, després d’aquesta primera aparició
s’editaria una sèrie de sis números en els quals es van intentar desenvolupar
trames d’una certa veracitat científica més enllà de la inusual premissa del
títol, amb enfrontaments tribals i mostres de la vida diària. Anthro pareixia
destinat a romandre en aquest estrany llimbs dels personatges oblidats, però
curiosament ha anat apareixent de forma recurrent en minisèries de l’editorial
com ara Crisis en las Tierras Infinitas 2 o Final Crisis.
A mitjan camí entre la fidelitat històrica i la fantasiadora teoria conspiranoica dels antics astronautes es trobaria Tragg and the Sky Gods, una sèrie
de Gold Key creada per Donald F. Glut i Jesse Santos el 1972 que explorava
les relacions entre alienígenes i neandertals, tot proposant que els cromanyons van ser un experiment genètic dels extraterrestres. La sèrie va tindre
una raonable acollida que va donar lloc a una altra col·lecció derivada que
compartia personatges prehistòrics i guionista, Dagar the Invincible.
DC continuaria explotant la figura de l’home prehistòric amb Kong the
Untamed, una sèrie efímera creada pel guionista Jack Oleck i el dibuixant
Alfredo P. Alcala que narrava les aventures d’un home de les cavernes descendent d’Anthro
11
.
És possible que l’única sèrie de còmics creada en aquesta dècada amb
verdader esperit divulgatiu fora Korg: 70,000 B.C., creada per Pat Boyette
139
[page-n-143]
140
Álvaro Pons Moreno
i editada per Charlton Comics el 1975. La sèrie era l’adaptació d’un atípic
programa televisiu educatiu d’Hanna-Barbera que mostrava amb actors
reals la vida d’una família de neandertals, per la qual cosa la veracitat i
fidelitat històrica era un objectiu en si mateix, allunyant-se per complet
de totes les sèries habituals publicades fins llavors i convertint-se en una
excepció en tota regla.
El 1976, Jack Kirby en faria l’aportació a la visualització del món prehistòric
gràcies a la sèrie de còmics derivada de la pel·lícula de Stanley Kubrick, 2001,
una odissea de l’espai. Després de fer una adaptació fidel a la pel·lícula,
Kirby va desenvolupar els conceptes i les dees de la pel·lícula en una sèrie
mensual en la qual s’alternaven les accions situades en la prehistòria i en
el futur. Després d’aquesta sèrie, Kirby va tornar a Marvel, on va crear una
altra sèrie fantàstica ambientada en la prehistòria: Devil Dinosaur (1978).
En una època pretèrita indeterminada, on conviuen homes i dinosaures,
[page-n-144]
La prehistòria en els còmics americans
10
Portada de Showcase núm.74, amb la primera
aparició d’Anthro.
DC Comics, 1968.
Portada de Kong the Untamed,
núm. 3, per Bill Draut.
DC Comics, 1975.
11
Kirby contava les aventures d’un petit homínid anomenat Lluna que domava un feroç Tyrannosaurus rex. Pura imaginació que usava el referent
primitiu com una excusa perquè Kirby desenvolupara el seu portentós
talent gràfic en escenes d’una potència i força que fregaven el deliri gràfic.
La sèrie va tindre una deriva durant els anys següents tan caòtica i delirant
com la mateixa idea del personatge, fins que el 2015 Marvel va anunciar
una nova col·lecció basada en el seu gran dinosaure: Moon Girl and Devil
Dinosaur, escrita per Amy Reeder i amb l’espanyola Natacha Bustos als
llapis, en la qual es canviava l’època i la responsabilitat del rex passava a
la jove Lunella Lafayette.
Amb caràcter clarament didàctic i, per tant, bastant respectuós amb els
coneixements històrics, tot i que des de la perspectiva humorística, podem
trobar The Cartoon History of the Universe-From the Big Bang to Alexander
the Great, de Larry Gonick, publicada el 1990
12
.
141
[page-n-145]
Álvaro Pons Moreno
142
12
Portada de The Cartoon History of the Universe,
vol. 2, Sticks and Stones, de Larry Gonick, 1979.
Una altra de les sèries de comic books que va intentar un mínim respecte
als coneixements que es tenen de la prehistòria ha sigut Frank Frazetta’s
Neanderthal, de Chris Ryall, Tim Vigil i Jay Fotos
13
. Publicada per l’editorial
Image el 2009, naix com un homenatge a una de les portades clàssiques del
gran il·lustrador americà de qui agafa el nom per a la revista Creepy, més
concretament la del seu número 15, que incloïa la clàssica historieta The
terror beyond time, una història curta dibuixada per Neal Adams de viatges
en el temps en què apareixien dinosaures i neandertals, però que Frazetta va
il·lustrar amb una composició ja clàssica de diversos homes de neandertal. En
l’únic número que es va publicar, els autors van intentar fer una plasmació
realista de la vida d’una tribu neandertal, però amb tantes concessions a
l’èpica (l’obligatòria lluita amb un tigre de dents de sabre amb grans dobles
pàgines) que a penes s’hi podia reconéixer cap referència clara.
LA PREHISTÒRIA TAMBÉ ES
FA INDEPENDENT
La prolífica escena alternativa del còmic americà, coneguda com indie, ha
tingut poques relacions amb l’època prehistòrica, sempre allunyades de qualsevol indici de fidelitat, però importants si ens fixem en els seus responsables.
[page-n-146]
La prehistòria en els còmics americans
13
Pàgina de Frank Frazetta’s Neanderthal,
Image Comics, 2009.
Sens dubte, la primera obra a citar seria Bloodstar, un clàssic de Richard
Corben que és considerada per molts com una de les primeres novel·les
gràfiques del còmic americà (si més no, va ser la primera que es va autopublicitar com a tal) que tot i que transitava per l’imaginari fantàstic de Robert
E. Howard adaptant el seu famós relat El valle del gusano, té interessants
aportacions de la representació prehistòrica. Encara que la història de la gesta
d’aquest heroi és de naturalesa fantàstica, s’emmarca dins la llegenda de
les tribus pictes del nord d’Escòcia, tot representant diferents rituals tribals.
143
[page-n-147]
144
Álvaro Pons Moreno
Corben narra la lluita pel liderat de la tribu, els rituals pagans i altres tradicions
amb un cert afany de veracitat que tot i que no és estrictament fidedigne,
almenys resulta creïble.
Deu anys després, el dibuixant Mark Schultz crearia per a Kitchen Sink
un altre dels clàssics del còmic independent, Xenozoic Tales, una obra de
temàtica fantàstica que narra un món postapocalíptic on els últims supervivents de la humanitat ha d’enfrontar-se contra dinosaures que han tornat
a poblar la Terra.
El 1988 Robert Crumb publicaria en Zap Comix núm. 12 una de les seues
historietes més famoses, Cave Wimp
14
. Una història curta que trasllada a un
supòsit Neolític de l’any 111.989 aC. les habituals neurosis amb les dones del
creador, narrant les dificultats del seu alter ego prehistòric a fi d’aconseguir
els favors sexuals de les dones i, de passada, certificar la perpetuïtat dels
problemes entre homes i dones. Per a molts crítics i autors, Cave Wimp és
una de les obres mestres de Crumb.
També dins el panorama independent es pot enquadrar Caveman, de
Tayyar Özkan. Una sèrie publicada inicialment en la revista Heavy Metal
que seria posteriorment publicada en forma de novel·la gràfica per NBM
i que usa un home de les cavernes com a vehicle per a la crítica de la vida
moderna.
Encara que no siga una obra d’historieta específicament, un dels grans il·
lustradors i autors de còmic americans, William Stout, conegut per treballar
en sèries com Little Annie Fanny per a Playboy, va començar a desenvolupar
a mitjan anys 80 una línia d’il·lustració basada en reconstruccions paleontològiques que el va fer, si és possible, més famós. El 1993 es va publicar
la col·lecció d’estampes William Stout’s Lost Worlds, que recopilava tots
els seus treballs previs. Sens dubte, aquesta sèrie va ser la inspiració de
Ricardo Delgado per a crear Age of reptils per a Dark Horse Comics el 1997.
Una sèrie que narra la vida dels dinosaures de l’època Mesozoica amb un
gran interés pel realisme i la representació versemblant del que va poder
ser la vida d’aquests animals. Un altre dels autors que es fixaria en la vida
en les cavernes seria Brian Ralph, qui el 1999 crearia la novel·la gràfica Cave
in (High Water Books), on conta la incursió en les profunditats d’una cova
d’un jove xicot, aparentment un home prehistòric.
El 2005, Daniel Clowes va publicar la seua reconeguda novel·la gràfica Ice
Haven, una ambiciosa obra conformada per diferents sèries fictícies entre
les quals es trobava Rocky 100,000 B.C., una sèrie humorística ambientada
14
Primera pàgina de Cave Wimp,
de Robert Crumb, 1988.
en el passat amb clares referències tant a Els Picapedra com a Peanuts, que
serveix com a contrast de la història principal.
[page-n-148]
La prehistòria en els còmics americans
145
[page-n-149]
Álvaro Pons Moreno
146
Portada de World’s Finest en la qual apareix
la història The Caveman from Krypton!
DC Comics, 1959.
EL DELIRI DE L’ANACRONISME
ALS SUPERHEROIS
No es pot acabar aquest recorregut per la prehistòria sense fer una mínima
referència a la contínua presència de l’element prehistòric en els còmics de
superherois dels anys cinquanta i seixanta. Després de la instauració del
anomenat Comics code, un sistema d’autoregulació de continguts que es va
convertir en quasi una censura inquisitorial, els còmics de superherois van
haver d’optar per arguments que deixaven de banda qualsevol tendència
més adulta i havien de tornar a dedicar-se al món infantil i juvenil, evitant-hi
qualsevol sospita de contaminació de les joves i suposadament innocents
ments dels lectors. Això va portar al fet que diferents escriptors com Otto
Binder o Jerry Coleman que desenvoluparen guions de pura fantasia per als
personatges, on Superman, Batman i altres es van enfrontar contra qualsevol
tipus de monstres o habitants del passat. Així, per exemple, en el número
93 de Batman (1955), l’home rata penada es troba amb el seu equivalent
prehistòric, l’home tigre i, tan sols un any després en el número 102 (1956),
la Batcova seria envaïda per homes de les cavernes. No li aniria molt millor
a Superman, que hauria d’enfrontar-se el 1959 a un autèntic home de les
15
[page-n-150]
La prehistòria en els còmics americans
cavernes… del planeta Krypton! El superpoderós home prehistòric, arribat
dins d’un meteorit, quasi aconsegueix derrotar l’home d’acer si no arriba a
ser per la radiació de la kriptonita
15
.
Més estranya és l’amenaça dels superhomes de les cavernes de l’any 15000
aC. pujats a bord d’esquís voladors (sic) contra els que van haver de lluitar els intrèpids aviadors de Blackhawk el 1963. Una al·lucinació bastant
fantàstica com perquè resulte natural que un dels primers vilans d’Iron
Man fóra el prehistòric Gargantus (qui finalment va resultar ser un robot
creat per alienígenes, vaja, quasi res) o que el tímid professor Koravyk es
transformara en Kor the Conqueror, un perillós home de les cavernes amb
la perversa intenció de controlar el món davant l’única oposició de la Doom
Patrol (1967).
Pura bogeria argumental tan innocent com embolicada, que no fa sinó
incrementar l’encant d’aquestes populars sèries, però que certifica el poc
interés que la prehistòria ha tingut per al còmic americà.
147
[page-n-151]
[page-n-126]
Aquest llibre es va editar amb motiu
de l’exposició temporal «Prehistòria i
Còmic», inaugurada el juny del 2016.
Animacions 3D
Agraïments
Ángel Sánchez Molina
Cecilio Alonso Alonso
Jorge Iván Arguiz
Suresh Ariaratnam
Emili Aura Tortosa
Gilles Bourgarel
Adam Brockbank
Maggie Calt
Chantal Chéret
Lora Fountain & Associates
Judit Foz Povill
Gloria García
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia
Manel Granell
Ben Haggarty
Tanino Liberatore
Cristina Rihuete
Jose María Segura Martí
Museu Arqueològic Son Fornés
Dude Comics
Editorial Toxosoutos
El Patio editorial
Grupo Planeta
Audiovisuals
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
Gravació, edició i muntatge
President
Jorge Rodríguez Gramage
Empreses col·laboradores de la producció
Diputat de Cultura
Xavier Rius i Torres
Render Comunicación, SL
Disseny de la gràfica de l’exposició
Vanesa Mora Casanova
Disseny del material imprés
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Marc Granell Artal
Directora
Helena Bonet Rosado
Impressió del material de difusió
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i
Exposicions
Santiago Grau Gadea
EXPOSICIÓ
Projecte expositiu
Museu de Prehistòria de València
Comissariat
Helena Bonet Rosado
Álvaro Pons Moreno
Equip de treball
Francisco Chiner Vives
Eva Ferraz García
Santiago Grau Gadea
Vanesa Mora Casanova
Begoña Soler Mayor
Impremta Provincial Diputació de València
Transport de l’obra
TTI
Assegurança
Muñiz y Asociados. Generali Seguros
Traduccions anglès / francès
Lambe & Nieto
Marc Tiffagom
Producció
Museu de Prehistòria de València
Reinadecorazones Espacios para el Ocio y
la Cultura
PUBLICACIÓ
Projecte editorial i coordinació
Amb la col·laboració de
Josep Lluís Pascual Benito
Bernat Martí Oliver
Alfred Sanchis Serra
Museu de Prehistòria de València
Disseny, instal·lació i muntatge
Francisco Chiner Vives
Autors dels articles
Imatge del cartell i coberta del catàleg
Paco Roca
Equip d’edició
Joaquín Abarca Pérez
Helena Bonet Rosado
Ernestina Badal García
Santiago Grau Gadea
Antoni Guiral Conti
Didàctica
Laura Fortea Cervera
Eva Ripollés Adelantado
Vicky Menor Cuenca
Ajudant de muntatge
Amadeo Moliner Blay
Pedro Porcel Torrens
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Col·lecció Helena Bonet Rosado
Emmanuel Roudier
Miguel Quesada
Antonio Fraguas «Forges»
Mikel Begoña i Iñaki Martínez «Iñaket»
Ortifus
Mireia Pérez
Philuc
Museu Arqueològic Municipal
Camil Visedo Moltó d’Alcoi
Didier Pasamonik
Álvaro Pons Moreno
Emmanuel Roudier
Gonzalo Ruiz Zapatero
Begoña Soler Mayor
Joaquín Soler Navarro
Traducció al valencià i correcció
Unitat de Normalització Lingüística de la
Diputació de València
Disseny i maquetació
Marc Granell Artal
Impressió
Pentagraf Impresores, s.l.
Nota dels editors
Els autors i els editors d’aquest llibre
comuniquen als drethavents de les
il·lustracions o d’altre tipus d’imatges no
trobats, que poden posar-se en contacte
amb l’editorial per a acreditar la seua
propietat intel·lectual o d’una altra índole.
Contacte: Museu de Prehistòria de València,
Tel.: 963 883 627 i gestio.exposicio@dival.es.
ISBN: 978-84-7795-763-8
DL: V 1293-2016
© dels textos: els autors, 2016.
© de les imatges: els autors, 2016.
© de l’edició: Museu de Prehistòria de
València. Diputació de València, 2016.
[page-n-127]
07
09
37
59
87
107
125
149
167
193
219
233
presentació
Helena Bonet Rosado
Prehistòria i còmic: la màgia de la imatge
Helena Bonet Rosado
PRIMER VA SER LA CIÈNCIA… DESPRÉS, LA FICCIÓ
Ernestina Badal García i Joaquín Soler Navarro
Il·lustració prehistòrica i còmic de prehistòria:
Camins divergents o convergents?
Gonzalo Ruiz Zapatero
LA PREHISTÒRIA EN EL CÒMIC INFANTIL
Antoni Guiral Conti
Barbes, garrots i dinosaures: els
cavernícoles de paper
Pedro Porcel Torrens
La prehistòria en els còmics americans
Álvaro Pons Moreno
ENTRE PEDAGOGIA I PARÒDIA, LA PREHISTÒRIA EN
EL CÒMIC FRANCÒFON
Didier Pasamonik
GRÀCIES LUCY!
Begoña Soler Mayor
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A
L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
Santiago Grau Gadea
Conversacions amb Emmanuel Roudier
Helena Bonet Rosado
CATÀLEG DE SELECCIÓ DE CÒMICS
Vicky Menor Cuenca
[page-n-128]
La prehistòria en els còmics americans
125
[page-n-129]
126
Álvaro Pons Moreno
La Paleontologia va significar per al ciutadà americà de final del segle xix
una excel·lent forma d’evasió per a oblidar les profundes ferides obertes
després de la Guerra Civil. La competència entre Othniel Charles Marsh
i Edward Drinker Cope a la recerca de jaciments de fòssils de dinosaures
va ser explotada per la premsa, reconvertida en una apassionant Guerra
dels Ossos, que va despertar l’interés del públic per una disciplina a penes
coneguda. Els gegantins monstres atreien l’atenció i despertaven l’imaginari col·lectiu d’una Edat de Pedra que oblidava les arrels dels aborígens
americans per a abraçar sense prejudicis els estudis que arribaven des
d’Europa, mentre que institucions com el Smithsonian compraven ingents
col·leccions de fòssils i creaven els primers diorames dels terribles fardatxos i els habitants d’aquelles èpoques, que començaven a traslladar-se a
la fèrtil imaginació dels escriptors.
La dinomania es disparava, però sempre en detriment de qualsevol intent
de fidelitat científica cap a la prehistòria. Ja siga perquè els dinosaures generaven molt més atractiu que l’home prehistòric, o perquè posar el focus
en eixa època de la humanitat seria acceptar una realitat aborigen que es
recloïa i s’ocultava, la veritat és que en la cultura popular americana i, específicament en el còmic, no hi ha massa intents d’utilitzar el medi com a
reflex històric, sinó com simple i pura evasió on la fantasia i la imaginació
es veuen contaminades per la Paleontologia. Una situació que, curiosament, s’estendrà durant el temps sense que trobe solució o alternativa:
davant l’interés que va naixent a poc a poc en el còmic europeu, sobretot
en l’últim quart del segle xx, per una representació fidedigna de la realitat
prehistòrica, en el còmic americà pràcticament no es trobarà cap exemple
important de veracitat històrica traslladada a les vinyetes. S’hi faran servir
elements històrics recurrents (dinosaures, la figura de l’home prehistòric,
representacions tribals…), però sempre des de la perspectiva de la utilitat
com a element de digressió respecte a la realitat.
[page-n-130]
127
La prehistòria en els còmics americans
Apareguda per primera vegada en la premsa americana en 1905, Little Nemo
in Slumberland va certificar en pocs fulletons la majoria d’edat del medi. El
creador, Winsor McCay, va agafar els somnis d’un xiquet com a vehicle per
a desenvolupar un món d’imaginació desbordant, però també per a construir totes les eines narratives fonamentals del llenguatge de la historieta.
Les belles planxes que es van publicar al New York Herald enlluernaven un
lector fascinat per unes aventures cada vegada més complexes i barroques,
en les quals McCay explorava les possibilitats de la narració gràfica fins i
tot trencant-ne els elements i configurant-ne brillants experiències metanarratives. Després de canviar de periòdic el 1911 per a passar al New York
American amb el títol de Little Nemo in the Land of the Wonderful Dreams
fins a 1914
1
, el balafiament oníric de McCay visitaria el llunyà passat en
Flip in the Land of the Antediluvians, una aventura que va començar al
setembre de 1913 i es va prolongar fins al Nadal d’aquell any. Durant a la
seua visita a la ciutat prehistòrica de Cliffville, preservada en el temps en un
buit de la terra -en una justificació verniana que seria recurrent en el futur,
sobretot a partir del Món Perdut de Conan Doyle i del cicle de Pellucidar
del Tarzan d’Edgard Rice Burroughs-, Nemo i els seus amics assisteixen a
un antecedent referencial directe d’Els Picapedra. Els homes prehistòrics
viuen en una ciutat de pedra on els dinosaures són la força de treball que
arrossega cotxes, fa d’ascensor, de grua i, també, de substituts dels rens de
Santa Claus. Amb la seua habitual fantasia, McCay descriu un món ucrònic de convivència entre els dinosaures i l’home, mostrant la creença de
l’època en aquesta coincidència cronològica. McCay no mostraria només
aquest món perdut en aquesta saga: el seu interés pels naixents dibuixos
animats el portaria a utilitzar el 1914 un dinosaure per a protagonitzar un
dels primers curts d’animació de la història, Gertie the dinosaur.
Amb tot, durant els anys següents, l’interés pel món prehistòric no deixa
de ser un element anecdòtic dins les trames argumentals, centrat sempre
en la sorprenent i anecdòtica aparició de monstres antediluvians, en clara
referència als mons perduts de Conan Doyle o Verne, però sense aprofundir-ne en el desenvolupament. De fet, s’haurà d’esperar fins al 1932 per a
trobar una sèrie que realment explote la prehistòria de forma més àmplia
amb Alley Oop, una tira diària creada per V. T. Hamlin, protagonitzada per
un home prehistòric
2
. Amb una representació quasi canònica, tapall de
pell de lleopard i un gegantí groller de fidel company, Alley Oop recreava el
dia rere dia de la prehistòrica ciutat de Moo. Lògicament, els habitants de
Moo tenien dinosaures com a animals de companyia i desenvolupaven una
quotidianitat en la seua vida cavernosa terriblement familiar i assimilable a
la societat americana dels anys 30. L’interés de Hamlin per una representació fidedigna del passat acabava ací i prompte en les aventures d’Alley Oop
van començar a aparéixer qualsevol tipus d’anacronismes que fins i tot van
incloure viatges en el temps per a poder desenvolupar el xoc de la societat
LES PRIMERES REFERÈNCIES
DE LES ORGANITZADES
SOCIETATS PREHISTÒRIQUES
[page-n-131]
128
Álvaro Pons Moreno
[page-n-132]
La prehistòria en els còmics americans
1
Pàgina de Flip in the Land of the Antediluvians,
de la sèrie Little Nemo in the Land of The
Wonderful Dreams, de Windsor McCay, 1913.
Portada d’Alley Oop núm. 1,
Dell Publishing, 1962.
2
primitiva amb l’actual. Com a sèrie, Alley Oop ha demostrat la seua capacitat
de supervivència passant per diferents formats, editorials i autors, els quals
van mantindre la sèrie viva fins al 2012 en format de còmic digital.
La sèrie de Hamlin es convertiria en únic referent de la prehistòria en el
còmic americà durant dècades, amb excepcions puntuals com el viatge
al passat de Yankee Longago, de Dick Briefer (1943), en el qual el jove
protagonista passa una jornada entre homes prehistòrics i dinosaures en
animada convivència.
Dins d’aquestes aportacions puntuals, potser la més interessant durant
aquestes primeres dècades del segle xx en el còmic siga Glob (1949) una
historieta de la sèrie The Spirit de Will Eisner
3
que conta l’aparició d’un
home prehistòric viu, preservat miraculosament en una cova durant milers
d’anys. Publicada el 1949, mostra un homínid, Glob, que ha dedicat la seua
llarga captivitat a l’art, amb tan mala fortuna que el seu primer contacte
129
[page-n-133]
130
Álvaro Pons Moreno
Primera pàgina de Glob, de la sèrie
The Spirit de Will Eisner, 1949
amb la civilització després de ser alliberat per un providencial terratrèmol
és un estafador de poca importància, qui intentarà fer passar l’obra de
l’home prehistòric com a pròpia. Eisner aprofita per a fer una denúncia
tant del mercat de l’art com de l’explotació dels artistes joves i ingenus,
però intenta representar el seu home de les cavernes amb una certa base,
sobretot pel que fa a la representació de l’art rupestre. Físicament, és
dibuixat amb una representació pròxima als diorames que poblaven els
museus (tot i que amb la inevitable pell de lleopard), però d’acord amb
el coneixement que es tenia en l’època, Glob pinta i talla sobre pedra el
seu art, amb una certa intenció de veracitat, i fins i tot el seu llenguatge
és tosc i primitiu, buscant representar aquests començaments vacil·lants
de la humanitat.
3
[page-n-134]
131
La prehistòria en els còmics americans
Després de l’efusió dels gèneres aventurers que va viure el còmic durant
els anys 30 i principi dels 40, l’auge i èxit del comic book i, en particular, del
gènere de superherois, centenars de sèries i publicacions buscaven de forma
recurrent un nou heroi indomable amb què atraure al públic. L’èxit de les
pel·lícules de Tarzan protagonitzades per Johnny Weismuller es va traslladar
a altres mitjans, donant lloc a tot un subgènere de tarzànids que, davant de
la dificultat de trobar aventures noves en una jungla sobreexplotada en el
cine, miraven la fantasia per a potenciar noves sèries. Paradoxalment, moltes
d’aquestes sèries van apostar per mons perduts ancorats en la prehistòria,
potser seguint el model de Conan Doyle, però en el fons sent quasi canònics
amb el món de Pellucidar* que el mateix Edgard Rice Burroughs havia creat
per al seu selvàtic personatge només uns anys abans.
L’any 1952 el gran dibuixant Frank Frazetta crearia Thun’da, una sèrie protagonitzada per un oficial de la força aèria nord-americana que cau en una
vall perduda al continent africà on hauria d’enfrontar-se únicament amb
la seua força i intel·lecte a homes-mico i altres elements prehistòrics que,
curiosament, mai van ser-ne del grat de l’editor, més interessat a fer un
facsímil de Tarzan. Però malgrat l’oposició editora, els elements de fantasia
no van deixar de ser elements d’inspiració prehistòrica, que van guanyar
importància fins al punt que, ja en el seu segon número, una de les històries
complementàries donaria lloc a un altre personatge d’inspiració antediluviana: Cave Girl, una xica d’orígens aristocràtics que va ser arreplegada de
xiqueta, com el personatge de Borroughs, per a ser criada pel llop Kattu en
unes Terres Baixes situades en l’època dels dinosaures. Les aventures de Cave
Girl van ser desenvolupades per Gardner Fox (guionista fonamental uns anys
més tard en la reactivació del còmic de superherois en el que s’anomenaria
l’Edat de Plata del gènere) i el dotat Bob Powell. Com el seu col·lega masculí,
Cave Girl s’enfrontava a perills de qualsevol tipus per a defensar al seu poble
d’adopció, des de caçadors moderns a amazones, passant per descomptat
pels necessaris dinosaures diabòlics. Els personatges apareixerien en diferents
sèries durant la dècada dels 50.
Amb tot, un dels personatges selvàtics prehistòrics més famós dels còmics
naixeria el 1953, quan va aparéixer la historieta 1,000,000 Years Ago!, publicada
per St. John Publications. Guionitzada per Norman Maurer i dibuixada per
Joe Kubert, la sèrie presentava les aventures de Tor
4
, un home prehistòric
de poderós paregut amb Tarzan que havia de lluitar per la seua supervivència davant les amenaces d’una naturalesa poc adequada per als dèbils
humans. Evidentment, el necessari dramatisme heroic exagerat obligava a
no enfrontar el protagonista a la difícil realitat històrica de la seua època,
* Pellucidar era un regne que hi havia a l’interior de la Terra, il·luminat per un petit sol interior
que dóna vida a una societat d’homes primitius la qual conviu amb dinosaures i altres monstres variats.
LA MODA DELS PRE
I POSTTARZÀNIDS
[page-n-135]
132
4
Álvaro Pons Moreno
Portada del primer número de la sèrie Tor,
de Joe Kubert.
DC Comics, 1975.
sinó a qualsevol tipus d’aventures fantàstiques que incloïen, lògicament,
els dinosaures especialment interessats en la carn humana. Anacronismes
ja habituals que l’elegant i virtuós dibuix de Kubert transformava en una
experiència èpica. Tot i que la sèrie original només va durar cinc números,
Tor tornaria als quioscos americans dues vegades més, el 1975 de la mà de
l’editorial DC i el 1993 per iniciativa de Marvel, en ambdós casos amb Joe
Kubert als llapis.
Només un any després apareixeria una altra sèrie de temàtica prehistòrica, encara que potser més exactament caldria parlar d’una subtemàtica
dinosaurística: Turok, Són of Stone (Western Publishing, 1954)
5
. Un indi
americà precolombí atrapat juntament amb el seu germà Andar en una vall
de dinosaures feroços. La sèrie es va prolongar durant dècades amb prou
èxit, tot i que amb un curiós recorregut editorial que la va portar de Dell a
final dels 50 a Gold Key Comics durant els 60 i 70, per a acabar en els anys
80 en Western’s Whitman Comics i també a protagonitzar-ne la pròpia saga
de videojocs amb el nom de Turok: Dinosaur Hunter. Evidentment, ens
trobem novament davant d’un còmic on qualsevol indici de rigor és pura
[page-n-136]
La prehistòria en els còmics americans
133
Portada de l’edició
mexinaca de Turok.
Novaro, 1976.
coincidència, tot i que cal destacar que la contínua desfilada de dinosaures que apareixien en les vinyetes de la sèrie intentara tindre una mínima
correlació amb la realitat històrica.
També dels anys 50 és l’adaptació al còmic de la pel·lícula The Land Unknown,
dirigida per Virgil W. Vogel, una producció que va tindre bastant èxit popular
i que en la seua versió dibuixada té la curiositat d’anar signada per Alex Toth,
un dels grans mestres del nové art.
El final dels 60 i començament de la dècada següent viuria una especial reactivació del mite de Tarzan. En la premsa, el gran dibuixant Russ Manning
s’encarregaria de desenvolupar una de les etapes més recordades en còmic
pel fet d’adaptar el cicle de Pellucidar en les sagues Tarzan in The Land That
Time Forgot y The Pool of Time. Només uns anys més tard, l’editorial DC Còmics començaria a adaptar també en la seua col·lecció de comic books Weird
Worlds els relats originals del Tarzan d’E. R. Borroughs. La sèrie posteriorment
passaria a anomenar-se Tarzan i tindria el seu spin-off en Korak, Son of Tarzan,
on es publicaria novament el famós cicle del món prehistòric de Pellucidar,
dibuixat ara per Alan Weiss, Michael Kaluta i Donen Green el 1972
6
.
5
[page-n-137]
134
Álvaro Pons Moreno
[page-n-138]
La prehistòria en els còmics americans
135
Si en la sèrie principal Tarzan es dedicava a protagonitzar històries a mitjan
camí entre l’original fantàstic de Burroughs i el cànon selvàtic imposat per
les pel·lícules de Weissmuller, paradoxalment el seu fill Korak es dedicaria a
menesters més centrats en el món primitiu. Una curiosa incoherència que
faria, contradictòriament, molt més interessant aquesta segona sèrie, en la
que cal destacar les col·laboracions d’autors com Len Wein, Robert Kanigher,
Frank Thorne, Murphy Anderson i Rudy Florese.
Sens dubte, el tarzànid més famós dels anys 70 va ser Ka-Zar
7
, una creació
de Stan Lee i Jack Kirby per a Marvel Comics que, tot i que va tindre les primeres aparicions com a secundari en diferents col·leccions com Daredevil
o Spider-Man a final dels anys 60, va anar adquirint més i més popularitat
entre els lectors fins a aconseguir les pròpies aventures en la revista Astonishing Tales de la mà de diferents autors, entre els qual destaquen els Lee
i Kirby o Barry Windsor-Smith, George Tuska, Herb Trimpe, John Buscema
o Neal Adams. Tot i que basat inicialment en un personatge de les novel·les
pulp dels anys 30, Lee i Kirby van reconvertir Ka-Zar en el senyor de la Terra
Salvatge, la particular revisió del Món Perdut de Conan Doyle de l’Univers
Marvel. Acompanyat sempre del seu fidel tigre de dents de sabre Zabu, Ka-Zar
s’enfronta a perills de qualsevol tipus i a monstruosos dinosaures i derivats,
en espectaculars casos per als quals comptaria habitualment amb el suport
d’altres superherois de l’univers creat per Stan Lee. El personatge arribaria a
tindre sèrie pròpia el 1974, amb el títol de Ka-Zar, Lord of the Hidden Jungle
que tindria un recorregut limitat de només tres anys, en el qual Lee intentaria lligar la història del jove senyor de la Terra Salvatge amb el personatge
clàssic de Burroughs donant-li també un passat aristocràtic. Evidentment,
cap de les moltes encarnacions del personatge durant aquesta dècada i la
següent tindria el més mínim interés de fidelitat històrica, més enllà de la
representació de diferents tipus de dinosaures.
L’habitual enfrontament entre Marvel i DC no podia deixar de banda la
rèplica d’aquest personatge: aprofitant el pas de Jack Kirby de Marvel a DC,
el gran dibuixant va crear tota una galeria de personatges entre les quals hi
havia Kamandi, the last boy on Earth (1972). Encara que físicament Kamandi
era pràcticament igual que Ka-Zar, la sèrie de DC s’apartava del típic regne
perdut selvaticoprehistòric per a narrar un futur apocalíptic derivat de
les adaptacions al còmic d’El planeta dels simis. Aquesta particular moda
va tindre també la seua versió femenina amb Shanna, the She-Devil. Una
heroïna selvàtica creada per Carole Seuling i George Tuska el 1972 per a
Marvel Comics que recordava per nom i temàtica a Sheena, una recordada
creació de Will Eisner. Tot i que aquest personatge no compartia l’escenari
prehistòric dels seus companys masculins, el seu rellançament l’any 2005
de la mà del Frank Cho la relacionaria amb dinosaures i un món perdut a
l’estil del Jurassic Park de Steven Spielberg.
Portada de Korak, son of Tarzan.
Gold Key Comics, 1971.
6
[page-n-139]
Álvaro Pons Moreno
136
7
Portada de X-Men, núm. 10, amb la primera
aparició de Ka-Zar.
Marvel, 1965.
L’HUMOR PRIMITIU
TAMBÉ ARRIBA AL CÒMIC
El final de la dècada dels cinquanta i el començament dels seixanta va aportar
una versió nova de la temàtica prehistòrica en el còmic americà amb l’aparició
de les primeres sèries d’humor. Encara que Alley Oop ja es podia etiquetar
com a sèrie d’humor, la seua vocació de sàtira aventurera i de desenvolupar
sagues de continuarà l’aparta d’aquest concepte de la tira d’humor clàssica
que potser té el seu màxim referent en el Peanuts de Charles Schultz. Sens
dubte, la primera sèrie de motivació primitiva que entronca amb aquest
model és B.C., de Johnny Hart
8
. Es va començar a publicar al febrer de
1958 i mostrava la vida diària de grup d’homes de les cavernes. B.C.**, el
protagonista, i els seus amics Peter, Wiley, Clumsy Carp, Curls i Thor, com
també tota una particular fauna d’animals prehistòrics reflexionen sobre
una vida amb evidents referències a la societat moderna. Encara que no hi
havia, evidentment, cap intent de fidelitat històrica, els només esbossats de
la sèrie sempre pareixien referenciar una època pretecnològica on l’home
encara no havia començat a desenvolupar la civilització. Hart va dibuixar la
** El nom del protagonista i de la sèrie és una referència clara a Before Christ, abans de Crist en
anglés.
[page-n-140]
La prehistòria en els còmics americans
137
sèrie fins a la seua mort el 2007, convertint-la en una de les més longeves i
Tira diària de B.C., de Johnny Hart
Field Newspaper Sindicate, 1981.
reconegudes de la història, que fins i tot s’ha continuat posteriorment amb
la supervisió dels seus hereus. Com a anècdota, la sèrie va viure durant les
seues dues últimes dècades no poques polèmiques a causa de les opinions
religioses que l’autor plasmava en les vinyetes. Reconegut per les seues idees
religioses conservadores, Hart es va veure atacat durant els anys noranta i
començament dels 2000 per associacions jueves i islàmiques.
Els homes prehistòrics solien aparèixer en sèries d’humor com per exemple
Bob Hope, una col·lecció protagonitzada pel famós còmic que es veuria reconvertit en el número 43 del 1957 en home de les cavernes.
Però sens dubte, la sèrie que tindria més reconeixement popular sèrie l’adaptació al còmic del gran èxit televisiu d’Hanna-Barbera, Els picapedra (The
Flintstones)
9
. La sèrie d’animació s’emetia per primera vegada al setembre
del 1960 i, només un any després, van començar a editar-se’n les aventures
en comic book. Publicades inicialment per Dell Comics i, des del 1962, per
Gold Key Còmics, els còmics de Els Picapedra a penes aportaven cap valor
afegit al que es veia en la pantalla xicoteta. En el fons, aquestes historietes
explotaven ja el concepte de màrqueting associat a una poderosa franquícia televisiva, amb històries fetes per encàrrec per una colla nombrosa de
dibuixants i guionistes que, en la majoria dels casos, ni eren acreditats. Els
còmics van tindre resposta popular, però mai no van aconseguir l’èxit de la
8
[page-n-141]
Álvaro Pons Moreno
138
9
Portada de The Flintstones,
de Hanna-Barbera.
Dell Comics, 1962.
sèrie de televisió. Els personatges creats per Hanna-Barbera van sobreviure a
les cinc primeres temporades, i van aparéixer novament en diferents versions
i formats durant les dècades dels 70, 80 i 90, donant lloc a les conseqüents
aparicions d’adaptacions al còmic, que van passar per un llarguíssim nombre
d’editorials que foren des de Charlton Comics a Archie Comics o DC Comics,
i també la Marvel Comics en hores baixes dels anys 70, oberta a l’espenta de
qualsevol èxit de televisió.
La representació d’elements prehistòrics ha sigut una constant en moltes
sèries de premsa i d’humor gràfic, amb presència repetida en obres com
Frank and Ernest, de Bob i Tom Thaves (1972), Strange Brew, de John Deering,
Bizarro, de Donen Piraro o Speed Bump, de Dave Coverly.
ELS PRIMERS
PREHISTÒRICS SERIOSOS
Possiblement, el primer personatge amb un més interés per aportar dades
correctes de la prehistòria, dins del necessari escenari fantàstic, siga Kona,
una creació del dibuixant Sam Glanzman i del guionista Don Seagall en
[page-n-142]
La prehistòria en els còmics americans
Korak, Monarch of Monster Isle, per a Dell Còmics de 1961. La sèrie narrava
les aventures de Henry Dodd, un arqueòleg que arriba a Austràlia amb els
seus fills per a acabar perdut en una illa detinguda en el temps on a més dels
obligats monstres antediluvians, els homes prehistòrics són correctament
identificats com a neandertals o cromanyons, si més no en la primera saga
d’aventures de clara inspiració en el clàssic de Conan Doyle. L’entrada en
els guions de Paul S. Newman alliberaria la banda més fantàstica, oblidant
qualsevol referència mínimament científica. Després de tan sols un any de
vida, la sèrie acabaria, però curiosament el guionista de l’última etapa seria
l’encarregat de crear un nou personatge d’inspiració tarzanidoprehistòrica
per a Dell Còmics, Naza, Stone Age Warrior (1968), aquesta vegada amb
dibuixos de Jack Sparling. Naza era un guerrer del Paleolític en el qual es
van cuidar amb la major cura les referències a la forma de vida en l’Edat de
Pedra, com ara les grans migracions, i és una de les poques sèries de l’època
en què van evitar la convivència entre homes i dinosaures, la qual cosa no
va impedir que pels nou números de la col·lecció aparegueren aranyes,
formigues i altres monstres gegants.
El 1968, la revista Showcase de DC Còmics presentaria en societat les aventures
d’Anthro, un altre personatge prehistòric que era presentat ací com el primer
xiquet: el primer cromanyó nascut de pares neandertals
10
. Amb guió de
Howard Post i dibuixos de Wallace Wood, després d’aquesta primera aparició
s’editaria una sèrie de sis números en els quals es van intentar desenvolupar
trames d’una certa veracitat científica més enllà de la inusual premissa del
títol, amb enfrontaments tribals i mostres de la vida diària. Anthro pareixia
destinat a romandre en aquest estrany llimbs dels personatges oblidats, però
curiosament ha anat apareixent de forma recurrent en minisèries de l’editorial
com ara Crisis en las Tierras Infinitas 2 o Final Crisis.
A mitjan camí entre la fidelitat històrica i la fantasiadora teoria conspiranoica dels antics astronautes es trobaria Tragg and the Sky Gods, una sèrie
de Gold Key creada per Donald F. Glut i Jesse Santos el 1972 que explorava
les relacions entre alienígenes i neandertals, tot proposant que els cromanyons van ser un experiment genètic dels extraterrestres. La sèrie va tindre
una raonable acollida que va donar lloc a una altra col·lecció derivada que
compartia personatges prehistòrics i guionista, Dagar the Invincible.
DC continuaria explotant la figura de l’home prehistòric amb Kong the
Untamed, una sèrie efímera creada pel guionista Jack Oleck i el dibuixant
Alfredo P. Alcala que narrava les aventures d’un home de les cavernes descendent d’Anthro
11
.
És possible que l’única sèrie de còmics creada en aquesta dècada amb
verdader esperit divulgatiu fora Korg: 70,000 B.C., creada per Pat Boyette
139
[page-n-143]
140
Álvaro Pons Moreno
i editada per Charlton Comics el 1975. La sèrie era l’adaptació d’un atípic
programa televisiu educatiu d’Hanna-Barbera que mostrava amb actors
reals la vida d’una família de neandertals, per la qual cosa la veracitat i
fidelitat històrica era un objectiu en si mateix, allunyant-se per complet
de totes les sèries habituals publicades fins llavors i convertint-se en una
excepció en tota regla.
El 1976, Jack Kirby en faria l’aportació a la visualització del món prehistòric
gràcies a la sèrie de còmics derivada de la pel·lícula de Stanley Kubrick, 2001,
una odissea de l’espai. Després de fer una adaptació fidel a la pel·lícula,
Kirby va desenvolupar els conceptes i les dees de la pel·lícula en una sèrie
mensual en la qual s’alternaven les accions situades en la prehistòria i en
el futur. Després d’aquesta sèrie, Kirby va tornar a Marvel, on va crear una
altra sèrie fantàstica ambientada en la prehistòria: Devil Dinosaur (1978).
En una època pretèrita indeterminada, on conviuen homes i dinosaures,
[page-n-144]
La prehistòria en els còmics americans
10
Portada de Showcase núm.74, amb la primera
aparició d’Anthro.
DC Comics, 1968.
Portada de Kong the Untamed,
núm. 3, per Bill Draut.
DC Comics, 1975.
11
Kirby contava les aventures d’un petit homínid anomenat Lluna que domava un feroç Tyrannosaurus rex. Pura imaginació que usava el referent
primitiu com una excusa perquè Kirby desenvolupara el seu portentós
talent gràfic en escenes d’una potència i força que fregaven el deliri gràfic.
La sèrie va tindre una deriva durant els anys següents tan caòtica i delirant
com la mateixa idea del personatge, fins que el 2015 Marvel va anunciar
una nova col·lecció basada en el seu gran dinosaure: Moon Girl and Devil
Dinosaur, escrita per Amy Reeder i amb l’espanyola Natacha Bustos als
llapis, en la qual es canviava l’època i la responsabilitat del rex passava a
la jove Lunella Lafayette.
Amb caràcter clarament didàctic i, per tant, bastant respectuós amb els
coneixements històrics, tot i que des de la perspectiva humorística, podem
trobar The Cartoon History of the Universe-From the Big Bang to Alexander
the Great, de Larry Gonick, publicada el 1990
12
.
141
[page-n-145]
Álvaro Pons Moreno
142
12
Portada de The Cartoon History of the Universe,
vol. 2, Sticks and Stones, de Larry Gonick, 1979.
Una altra de les sèries de comic books que va intentar un mínim respecte
als coneixements que es tenen de la prehistòria ha sigut Frank Frazetta’s
Neanderthal, de Chris Ryall, Tim Vigil i Jay Fotos
13
. Publicada per l’editorial
Image el 2009, naix com un homenatge a una de les portades clàssiques del
gran il·lustrador americà de qui agafa el nom per a la revista Creepy, més
concretament la del seu número 15, que incloïa la clàssica historieta The
terror beyond time, una història curta dibuixada per Neal Adams de viatges
en el temps en què apareixien dinosaures i neandertals, però que Frazetta va
il·lustrar amb una composició ja clàssica de diversos homes de neandertal. En
l’únic número que es va publicar, els autors van intentar fer una plasmació
realista de la vida d’una tribu neandertal, però amb tantes concessions a
l’èpica (l’obligatòria lluita amb un tigre de dents de sabre amb grans dobles
pàgines) que a penes s’hi podia reconéixer cap referència clara.
LA PREHISTÒRIA TAMBÉ ES
FA INDEPENDENT
La prolífica escena alternativa del còmic americà, coneguda com indie, ha
tingut poques relacions amb l’època prehistòrica, sempre allunyades de qualsevol indici de fidelitat, però importants si ens fixem en els seus responsables.
[page-n-146]
La prehistòria en els còmics americans
13
Pàgina de Frank Frazetta’s Neanderthal,
Image Comics, 2009.
Sens dubte, la primera obra a citar seria Bloodstar, un clàssic de Richard
Corben que és considerada per molts com una de les primeres novel·les
gràfiques del còmic americà (si més no, va ser la primera que es va autopublicitar com a tal) que tot i que transitava per l’imaginari fantàstic de Robert
E. Howard adaptant el seu famós relat El valle del gusano, té interessants
aportacions de la representació prehistòrica. Encara que la història de la gesta
d’aquest heroi és de naturalesa fantàstica, s’emmarca dins la llegenda de
les tribus pictes del nord d’Escòcia, tot representant diferents rituals tribals.
143
[page-n-147]
144
Álvaro Pons Moreno
Corben narra la lluita pel liderat de la tribu, els rituals pagans i altres tradicions
amb un cert afany de veracitat que tot i que no és estrictament fidedigne,
almenys resulta creïble.
Deu anys després, el dibuixant Mark Schultz crearia per a Kitchen Sink
un altre dels clàssics del còmic independent, Xenozoic Tales, una obra de
temàtica fantàstica que narra un món postapocalíptic on els últims supervivents de la humanitat ha d’enfrontar-se contra dinosaures que han tornat
a poblar la Terra.
El 1988 Robert Crumb publicaria en Zap Comix núm. 12 una de les seues
historietes més famoses, Cave Wimp
14
. Una història curta que trasllada a un
supòsit Neolític de l’any 111.989 aC. les habituals neurosis amb les dones del
creador, narrant les dificultats del seu alter ego prehistòric a fi d’aconseguir
els favors sexuals de les dones i, de passada, certificar la perpetuïtat dels
problemes entre homes i dones. Per a molts crítics i autors, Cave Wimp és
una de les obres mestres de Crumb.
També dins el panorama independent es pot enquadrar Caveman, de
Tayyar Özkan. Una sèrie publicada inicialment en la revista Heavy Metal
que seria posteriorment publicada en forma de novel·la gràfica per NBM
i que usa un home de les cavernes com a vehicle per a la crítica de la vida
moderna.
Encara que no siga una obra d’historieta específicament, un dels grans il·
lustradors i autors de còmic americans, William Stout, conegut per treballar
en sèries com Little Annie Fanny per a Playboy, va començar a desenvolupar
a mitjan anys 80 una línia d’il·lustració basada en reconstruccions paleontològiques que el va fer, si és possible, més famós. El 1993 es va publicar
la col·lecció d’estampes William Stout’s Lost Worlds, que recopilava tots
els seus treballs previs. Sens dubte, aquesta sèrie va ser la inspiració de
Ricardo Delgado per a crear Age of reptils per a Dark Horse Comics el 1997.
Una sèrie que narra la vida dels dinosaures de l’època Mesozoica amb un
gran interés pel realisme i la representació versemblant del que va poder
ser la vida d’aquests animals. Un altre dels autors que es fixaria en la vida
en les cavernes seria Brian Ralph, qui el 1999 crearia la novel·la gràfica Cave
in (High Water Books), on conta la incursió en les profunditats d’una cova
d’un jove xicot, aparentment un home prehistòric.
El 2005, Daniel Clowes va publicar la seua reconeguda novel·la gràfica Ice
Haven, una ambiciosa obra conformada per diferents sèries fictícies entre
les quals es trobava Rocky 100,000 B.C., una sèrie humorística ambientada
14
Primera pàgina de Cave Wimp,
de Robert Crumb, 1988.
en el passat amb clares referències tant a Els Picapedra com a Peanuts, que
serveix com a contrast de la història principal.
[page-n-148]
La prehistòria en els còmics americans
145
[page-n-149]
Álvaro Pons Moreno
146
Portada de World’s Finest en la qual apareix
la història The Caveman from Krypton!
DC Comics, 1959.
EL DELIRI DE L’ANACRONISME
ALS SUPERHEROIS
No es pot acabar aquest recorregut per la prehistòria sense fer una mínima
referència a la contínua presència de l’element prehistòric en els còmics de
superherois dels anys cinquanta i seixanta. Després de la instauració del
anomenat Comics code, un sistema d’autoregulació de continguts que es va
convertir en quasi una censura inquisitorial, els còmics de superherois van
haver d’optar per arguments que deixaven de banda qualsevol tendència
més adulta i havien de tornar a dedicar-se al món infantil i juvenil, evitant-hi
qualsevol sospita de contaminació de les joves i suposadament innocents
ments dels lectors. Això va portar al fet que diferents escriptors com Otto
Binder o Jerry Coleman que desenvoluparen guions de pura fantasia per als
personatges, on Superman, Batman i altres es van enfrontar contra qualsevol
tipus de monstres o habitants del passat. Així, per exemple, en el número
93 de Batman (1955), l’home rata penada es troba amb el seu equivalent
prehistòric, l’home tigre i, tan sols un any després en el número 102 (1956),
la Batcova seria envaïda per homes de les cavernes. No li aniria molt millor
a Superman, que hauria d’enfrontar-se el 1959 a un autèntic home de les
15
[page-n-150]
La prehistòria en els còmics americans
cavernes… del planeta Krypton! El superpoderós home prehistòric, arribat
dins d’un meteorit, quasi aconsegueix derrotar l’home d’acer si no arriba a
ser per la radiació de la kriptonita
15
.
Més estranya és l’amenaça dels superhomes de les cavernes de l’any 15000
aC. pujats a bord d’esquís voladors (sic) contra els que van haver de lluitar els intrèpids aviadors de Blackhawk el 1963. Una al·lucinació bastant
fantàstica com perquè resulte natural que un dels primers vilans d’Iron
Man fóra el prehistòric Gargantus (qui finalment va resultar ser un robot
creat per alienígenes, vaja, quasi res) o que el tímid professor Koravyk es
transformara en Kor the Conqueror, un perillós home de les cavernes amb
la perversa intenció de controlar el món davant l’única oposició de la Doom
Patrol (1967).
Pura bogeria argumental tan innocent com embolicada, que no fa sinó
incrementar l’encant d’aquestes populars sèries, però que certifica el poc
interés que la prehistòria ha tingut per al còmic americà.
147
[page-n-151]