Caracterització tècnica, tipològica i cronològica de les ceràmiques del Neolític antic de la Cova Colomera (Prepirineu de Lleida)

[page-n-51]
1

ARCHIVO DE PREHISTORIA LEVANTINA
Vol. XXVII (Valencia, 2008)

F. Xavier OMS ARIAS*

CARACTERITZACIÓ TÈCNICA, TIPOLÒGICA I CRONOLÒGICA
DE LES CERÀMIQUES DEL NEOLÍTIC ANTIC
DE LA COVA COLOMERA (PREPIRINEU DE LLEIDA)

RESUM: La caracterització de les restes ceràmiques dels nivells del Neolític antic (52004800 cal. BC) de la Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Lleida) ha permès situar els nivells
CE12, CE13-CE14 i CV10 en el context de la neolitització dels Pirineus i zones limítrofes.
S’analitza aquí tot el conjunt disponible fins la campanya de 2008 i s’insereix en el discurs sobre la
cultura material de l’Epicardial i la seva problemàtica cronològica, amb paral·lels des de les boques
del Roine a la vall del Segre.
PARAULES CLAU: Prepirineu de Lleida, Cova Colomera, ceràmica Epicardial, cronologia
Epicardial.
RÉSUMÉ: Caractérisation technique, typologique et chronologique des céramiques du
Néolithique ancien de la Cova Colomera (Pre-Pyrénées de Lleida). La caractérisation des restes
céramiques des niveaux du Néolithique ancien (5200-4900 cal BC) de la Cova Colomera (Sant
Esteve de la Sarga, Lleida) a permis de situer les niveaux CE12, CE13-CE14 et CV10 dans le contexte de la Néolithisation des Pyrénées et ses environs. Ici, on analyse toutes les céramiques exhumées jusqu’en 2008. On discute les résultats dans le contexte des matériaux epicardiaux et sa problématique chronologique depuis les bouches du Rhône jusqu’à la vallée du Sègre.
MOTS CLÉS: Pre-Pyrénées de Lleida, Cova Colomera, céramique Epicardial, chronologie
Epicardial.

* SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques), Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia,
Universitat de Barcelona. C/ Montalgre 6-8, 08001 Barcelona. xavieroms@gmail.com

—51—

[page-n-52]
2

F.X. OMS ARIAS

1. INTRODUCCIÓ
Els treballs arqueològics a la Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
han posat al descobert un conjunt estratigràfic pertanyent al Neolític antic inèdit fins el
moment en els territoris prepirinencs i pirinencs occidentals de Catalunya. Procedent d’aquests nivells s’ha exhumat un conjunt de materials ceràmics que si bé no és nombrós,
s’ha de considerar important pel fet que la contextualització estratigràfica i radiocarbònica de materials del Neolític Antic no s’havia documentat fins ara en aquesta zona de la
vessant catalana. Aquests factors han de facilitar la inserció dels nivells del Neolític antic
de la Cova Colomera dins el discurs de la neolitització d’aquest àmbit de l’interior del
NE de la Península Ibèrica.

2. EL JACIMENT
La Cova Colomera es troba situada al Prepirineu de Lleida, al bell mig del Congost
de Montrebei, obert per la Noguera Ribagorçana quan aquest travessa la Serra del
Montsec (fig. 1). Es tracta d’una gran cavitat excavada en un banc de calcàries secundàries del Maestrichtià i a sobre d’una diàclasi d’orientació NE-SW. Els processos bàsics
en la seva evolució són una primera fase de preparació amb predomini dels agents corrosió-dissolució, procedents de les filtracions de la plataforma superior propera a la carena de la serra; i una segona fase de fenòmens gravitacionals per descalcificació dels estrats, alguns d’aquests fenòmens són de gran mida i s’acumulen en alguns sectors de la
cova. La Serralada del Montsec és un massís eminentment calcari de gairebé 40 quilòmetres de longitud amb una orientació E-W. Aquesta serra es troba tallada pels rius
Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i Boix, que formen sengles congosts (Montrebei, Terradets i Pas Nou) que divideixen el Montsec en quatre unitats, el Montsec de
l’Estall (a Aragó), el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec del Cogulló.
En la cara nord d’aquesta serra es localitzen una gran quantitat de jaciments arqueològics que en gran mesura han estat molt afectats per les accions de furtius i aficionats
diversos (De la Vega, 1981). Recentment s’ha realitzat una revisió historiogràfica i dels
materials arqueològics localitzats (ja sigui publicats o en museus locals) d’aquesta zona,
de manera que s’ha observat una freqüentació de grups humans a partir del Mosterià, i un
important augment de la densitat de jaciments a partir del Neolítc antic (Oms et al., en
premsa) en un còmput aproximat d’uns 25-30 jaciments arqueològics.
L’any 2005 es varen iniciar els treballs arqueològics en aquest jaciment. Des d’aquell
moment s’han realitzat dos sondejos. Un d’ells, el CV (Colomera Vestíbul) ha resultat
pràcticament estèril a causa d’una successió de formacions de crosta que han rentat primer i carbonatat després les capes arqueològiques, tot i així conté un nivell fèrtil (CV10);
l’altre sondeig, el CE (Colomera Est) ha proporcionat una estratigrafia de sis nivells
—52—

[page-n-53]
CERÀMIQUES DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA COVA COLOMERA

Fig. 1.- Localització de la Cova Colomera (mapes modificats d’ICC).

—53—

3

[page-n-54]
4

F.X. OMS ARIAS

arqueològics i una fossa tipus sitja al llarg del talús del jaciment, tots ells pertanyents o
relacionats amb utilitzacions com a indret per estabular ramats (fumier incendié). Els
nivells A i Asup es corresponen amb ocupacions de darreries del Bronze inicial i el
Neolític Final respectivament, i es troben a la part alta del talús. La fossa EE1, que pertany a una ocupació del Bronze inicial (trànsit III-IIn mil·lenni cal BC), i els nivells
CE12, CE13 i CE14, que abracen cronològicament gran part del Neolític Antic, es troben
a la part més baixa del talús.
En un primer treball de presentació del jaciment (Oms et al., 2008), es va proposar
per la manca de materials significatius l’any 2006 i de datacions, una adscripció del
Neolític antic Postcardial pel nivell CE12. Aquesta posició ha variat amb l’augment de
materials significatius i de datacions.
Com s’ha dit, les ocupacions del Neolític antic al Sondeig CE pertanyen a ocupacions
de tipus cleda de ramats. La utilització de coves i balmes durant el Neolític i l’edat del
Bronze es troba ben documentat a les diverses conques mediterrànies. Els fems de ramats
(d’ovicaprins generalment) s’amuntegaven i es cremaven per raons de salubritat. Per tant,
cal tenir en compte que la presència de material arqueològic en aquests nivells d’estabulació no s’ha de correspondre a priori amb zones d’hàbitat estricte, sinó més aviat amb
zones d’abocament d’escombraries. De manera general es consideren aquests nivells com
molt pobres arqueològicament parlant, tot i que proporcionen molta informació a nivell
paleoambiental i paleoeconòmic (Badal, 1999; Vergès et al., 2008). De manera particular, a la Cova Colomera, es pot observar en la migradesa del registre lític (sobretot pel
que fa a les fases inicials de les cadenes operatives) i com es veurà més endavant en l’alt
grau de fragmentació del registre ceràmic.

3. DATACIONS
Es disposa d’una bateria completa de datacions per tots els nivells de la Cova
Colomera, que es presentaran en un treball monogràfic sobre l’estratigrafia del jaciment.
Aquí es mostren les datacions dels nivells CE12 i CE13-CE14 (taula 1).
La datació Beta-240551 s’ha obtingut a partir d’una mostra de vida curta (cereal
Triticum aestivum/durum) procedent del quadre W30 recuperada mitjançant la flotació
manual i posterior triat, procedent d’una fàcies tf del nivell CE13-CE14. Per altra banda,
la mostra Beta-248523 està obtinguda sobre un fragment de carbó de Buxus sempervirens, procedent del quadre W30 i recuperada manualment en una fàcies c basal del nivell
CE12. L’espècie datada acostuma a presentar un caràcter quasi arbustiu i pot ser, per tant,
considerada com de vida curta.
Les dues mostres seleccionades es troben molt properes entre elles, però es documenta un possible hiatus d’ocupació reflectit en la presència entre la base de la fàcies
c d’inici del nivell CE12 i la fàcies g de sostre de CE13-CE14 d’un conjunt de clastes
—54—

[page-n-55]
CERÀMIQUES DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA COVA COLOMERA

5

Taula 1.- Datacions C14 AMS dels nivells del Neolític antic de la Cova Colomera
(calibració mitjançant el programa CalPal’07).

centimètrics que no es documenten en la resta de la seqüència. El nivell CV10 no ha
estat datat, ja que tot i la homogeneïtat del conjunt ceràmic, no es pot considerar un
nivell fiable.

4. METODOLOGIA D’ESTUDI
L’estudi dels materials ceràmics de la Cova Colomera ja ha estat parcialment acomplit per nosaltres amb anterioritat (campanyes de 2005 i 2006; Oms, 2007). Es tracta d’un
estudi morfotecnològic realitzat sense microscopia, per tal de caracteritzar la mostra i
presentar els primers resultats.
En un primer moment es va intentar establir el nombre de vasos per a cada nivell,
malauradament aquest mètode va resultar poc profitós i només es va utilitzar puntualment. Per analitzar la mostra s’ha creat una base de dades específica a partir de criteris el
més objectius possibles, per aquest motiu s’han obviat en gran manera les observacions
entorn dels desgreixants i les matrius argiloses, feines que s’iniciaran properament. La
taula conté un total de trenta set variables diferents, basades en part en les utilitzades per
altres autors (Miró, 1989; Bernabeu, 1989; Manen, 2002; Calvo et al., 2004; Ramón,
2007).
La totalitat de les restes ceràmiques ha estat analitzada mitjançant aquesta base de
dades i això ha proporcionat una àmplia informació sobre aspectes i criteris tècnics observats (només la peça o peces més significatives de les unides dins d’un mateix vas). Per
altra banda, l’estudi de decoracions i tècniques emprades ha estat realitzat únicament en
base a aquells fragments implicats.
La mostra és especialment curta, factor que no ha de sorprendre si es té en compte
que la gran majoria dels efectius procedeixen de nivells arqueològics amb una funcionalitat de cleda, raó per la qual es pot considerar que foren tots els fragments llençats o abocats en una àrea del jaciment que estava reservada als ramats i, per tant també, una mena
d’escombrera pels estris domèstics. En aquest sentit, destaca el nivell CV10, que si bé
està rentat i no pot ser considerat una capa fiable, contenia en una potència i extensió molt
menor que la resta de zones excavades una densitat major de materials arqueològics. És
—55—

[page-n-56]
6

F.X. OMS ARIAS

possible que la situació d’aquest nivell i el sondeig on es va localitzar, en el mateix vestíbul de la cavitat, pugui en certa manera estar relacionat amb un zona més adient per a
l’hàbitat dels grups humans.

5. LES CERÀMIQUES
En aquest article s’estudien unitàriament els materials dels nivells CE13 i CE14 (ja
que en el seu desenvolupament lateral s’arriben a unificar en un sol nivell), el nivell CE12
i el nivell CV10.
Es compta amb un registre de 414 efectius ceràmics, dels quals gairebé un trenta per
cent posseeix alguna forma destacada (vora, prensió o base), decoració o bé ambdós
casos. Mentre que la resta (291 fragments) es poden considerar com informes i per tant
parts de cossos ceràmics sense decoració, que en alguns casos han proporcionat informació sobre les formes dels vasos (taula 2). Els nivells CE12 i CE13-14 tenen una representació similar pel que fa als efectius, amb un percentatge intern d’entre el 30% i el 40%
entre els materials considerats com no informes. El nivell CV10, però, compta amb una
representació menor d’efectius no informes (entorn del 15%).
Les vores són les formes més documentades i de manera molt residual es constaten
algunes bases (planes només a CV10 i còncaves a tots els nivells amb uns percentatges
menors al 4%), algunes carenes extremadament suaus que es poden definir també com
cordons llisos de relleu molt limitat (documentades sobretot a CE12) i per últim uns pocs
arrencaments de nansa (a voltes del 2% a CV10 i CE12 i inexistents a CE13-CE14).
Les vores apareixen a CE12 i CE13-CE14 de manera bastant equilibrada entre les
rectes (40-45% en ambdós nivells), que en alguns casos presenten revora externa, i les
entrants (35-40%), mentre que les exvasades es documenten marginalment. A CV10,
aquesta representació és inversa, presentant-se les entrants com majoritàries (44%) i les
rectes secundàries en representació percentual (32%), mentre que les exvasades arriben
fins el 7,3%.
A CE12, els llavis són preferiblement apuntats (35’71%), els plans i arrodonits es
mostren equilibrats (28’57% cadascun), mentre que els còncaus decorats representen el
darrer grup documentat (14’28%). Cal puntualitzar que en aquest nivell hi ha l’única

Taula 2.- Distribució bàsica de les restes ceràmiques.

—56—

[page-n-57]
CERÀMIQUES DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA COVA COLOMERA

7

representació disponible de vores merletades. CE13-CE14 mostra una predominança dels
llavis arrodonits, enfront dels apuntats (quasi el 33%) i els còncaus, amb una presència
quasi anecdòtica.
La combinació de vores i tipus de llavi sembla aleatòria, podent únicament remarcar
el fet que els llavis apuntats es relacionen habitualment (però no sempre) amb vasos aparentment mitjans o petits. En canvi els plans es relacionen amb tot tipus de recipient.
La mida dels efectius documentats demostra que la majoria dels fragments ceràmics
tenen unes dimensions molt modestes, factor provocat per una alta fragmentació del
registre. La forma de les fractures i la forma dels fragments també apunta cap a una fabricació dels vasos a partir de la tècnica dels marrells, tot i que la manufactura a base de plaques i molt residualment la realitzada a partir de buidatge també estan documentats
(aquesta darrera només a CV10).
Davant la migradesa en el registre de perfils més o menys complets, ha resultat molt
complex extreure possibles formes preferencials. Tot i així, de la combinació de vores i
fragments de cos ceràmics s’ha pogut observar un comportament molt equilibrat entre les
formes típiques del moment en relació a cada nivell (taula 3).
Per altra banda, s’ha mesurat el gruix màxim dels fragments (sempre el més ample
de cada vas) per tal de poder definir la mida dels vasos, entre petits (<7mm), mitjans (812mm), mitjans grans (13-17mm) i grans (>18mm) (fig. 2).

Fig. 2.- Mida dels vasos per nivell.

Taula 3.- Formes ceràmiques aproximades més habituals en el registre.

—57—

[page-n-58]
8

F.X. OMS ARIAS

En el nivell CE12 es documenten sobretot aquells perfils que es consideren compostos, que semblen mostrar tant colls destacats com algunes carenes molt suaus i aparentment molt baixes. Les formes subesfèriques superen discretament als perfils ovoides, que
també podrien estar en relació amb formes de coll destacat. Per tant s’observa que serien
els recipients definits com profunds els més abundants a la mostra, factor que s’ha de
relacionar amb la mida dels vasos, amb percentatges superiors en el grup dels recipients
mitjans.
Dinàmiques similars es documenten per la resta dels nivells. S’observa com en
CE13-CE14 els perfils ovoides, subesfèrics i compostos es troben representats entre percentatges que oscil·len entre el 20-25% de forma progressiva. Es denota en aquest nivell
l’única presència destacable de perfils cilíndrics, que supera el 6% de representació.
Aquest fet es pot posar en relació amb el relatiu augment de mida que mostren els vasos
mitjans-grans d’aquest nivell. Per la seva banda, el nivell CV10 mostra una clara presència de vasos compostos i ovoides que, com s’ha comentat abans, poden estar relacionats, enfront de la poca representativitat que tenen els vasos oberts. Per tant i en relació
amb la mida dels vasos, en aquest nivell es documenten sobretot vasos mitjans i profunds.
Pel que fa als processos de manufactura, les argiles es troben ben decantades en
gairebé un 68% dels casos, mentre que en la resta es mostren amb presència de grumolls.
A nivell preliminar, no s’han definit fins el moment inclusions antròpiques en les argiles,
tot i així s’ha pogut observar macroscòpicament la presència de mica (29,6% a CE13CE14 i 36% a CV10, per exemple), calcita o quars (37% a CE12 i 43,1% a CV10, per
exemple) i vacúols de fins a 3mm representats de manera similar en tos els nivells. En
general, tant aquestes presències minerals com la pròpia matriu grossa de les pastes es
presenten com angulosos en un 45-50% dels casos, mentre que els subangulosos (3035%) i els arrodonits (15-20%) són percentualment menors, depenent dels nivells.
Aquests factors semblen mostrar un treball més o menys intens sobre les pastes prèvies a l’enformació i la cuita, fet al qual se li afegeix l’escassetat de restes que a priori es
poden relacionar amb els grans recipients. Tot i així, la caracterització arqueomètrica que
es realitzarà en el futur de la mostra aquí analitzada podrà proporcionar informació complementària més valuosa.
Les coccions més habituals que s’han descrit semblen indicar les atmosferes irregulars i/o incontrolades. La coloració reductora (forta o suau) es veu majoritàriament representada en les cares internes dels vasos, mentre que les externes presenten de forma equilibrada tota mena de coloració, des de reductores fortes fins a oxidants fortes, passant per
les coloracions mixtes en una mateixa superfície (aparentment “flamejades”). Aquestes
dades semblen mostrar en general i per a tots els nivells un escenari de poc control o
manca d’interès en el control de les coccions.
Els acabats dels vasos que s’han observat en la mostra semblen indicar una preferència pels allisats simples en percentatges que abracen forquilles del 45-55% entre els
tres nivells. Per altra banda, els espatulats són ja minoritaris i els brunyits quasi anecdò—58—

[page-n-59]
CERÀMIQUES DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA COVA COLOMERA

9

Fig. 3.- Tractament de les superfícies externes per nivell.

Taula 4.- Afectacions postdeposicionals reflectides en el registre ceràmic.

tics (fig. 3). Però una quantitat important de fragments ceràmics es trobaven afectats per
diversos problemes de conservació i/o postdeposicionals, i en alguns casos no es va poder
observar amb claredat la tècnica d’acabat del vas. En aquest sentit, destaca la presència
de clapes de sediment tipus fumier incrustades en alguns fragments (sobretot documentat en el material coordenat en les fàcies b i g) (taula 4). Aquest problema és pràcticament
inexistent en la mostra del nivell CV10, on no es documenten nivell d’estabulació de
ramats. En canvi, però, en aquest nivell són molt freqüents les fractures relacionades amb
la carbonatació dels fragments. La documentació a CV10 de restes ceràmiques cremades
i sovint amb diferents pàtines superposades poden estar relacionades amb fets culinaris o
pràctics (abocades a fogars). En canvi, quan es dóna de manera més minoritària en CE12
i CE13-CE14, es pot relacionar amb els moments de cremació dels fems, que sembla que
seria un procés molt lent i progressiu.

—59—

[page-n-60]
10

F.X. OMS ARIAS

6. LES DECORACIONS I ALTRES TRETS
Sondeig CE (Nivells CE12 i CE13-CE14) (fig. 4 a 6; taula 5)
Els fragments ceràmics que contenen alguna decoració oscil·len entre un 20-25%
dels efectius totals per cada nivell del Sondeig CE. Aquesta dada no és eminentment significativa a causa de dos factors. Per una banda l’alta fragmentació del registre provoca
que, tot i que s’ha establert un Nombre Mínim de Vasos per cada nivell, no es pugui
conèixer el nombre real de vasos decorats; per altra banda, la consideració de certes decoracions com quelcom funcional no s’ha tingut aquí en compte.
El nivell CE12 es caracteritza per un predomini de les decoracions incises i les decoracions plàstiques, tot i que la representació de materials impresos és també destacable.
Altres decoracions es poden considerar aquí molt secundàries. Cal destacar la presència
tant de cordons llisos com puntualment de cordons decorats (fig. 5, nº 8 i 11); la secció
d’aquestes aplicacions plàstiques acostuma a ser subcircular, tot i que puntualment també
s’han documentat de secció triangular. Per altra banda es documenten decoracions impreses realitzades amb eines diverses, com per exemple motius indeterminats fets amb una
punta roma perpendicular (fig. 5, nº 3) i amb punta roma obliqua (fig. 5, nº 2), o també
decoracions amb estris indeterminats apuntats que semblen mostrar-se en franges. També
les clàssiques línies incises horitzontals que formen acanalats horitzontals que només es
desenvoluparien en el terç superior dels vasos, i que possiblement també comptarien amb
franges verticals combinades (fig. 5, nº 4 i 5). Altres efectius es presenten amb decoracions inciso-impreses amb motiu d’espiga impresa i fines incisions al voltant del motiu
central (fig. 5, nº 1). Aquesta decoració podria ser una variació dels motius clàssics incisos Epicardials ben documentats a la Timba del Barenys (Vilardell, 1992), al Cavet (fora
de context) (Oms i Morales, en premsa) i a jaciments del Baix Aragó, com Botiqueria
dels Moros, Costalena o Pontet (Ramón, 2007). Es compta en aquest nivell amb algunes
carenes molt suaus i en una posició molt baixa (fig. 5, nº 7), la majoria de les quals no
presenten decoració i quan ho fan, es poden definir com arciformes. Per últim, cal destacar la presència de vores decorades, moltes de la quals presenten fines incisions en el
llavi, mentre d’altres es presenten amb profundes depressions i que poden definir-se com
merletades (fig. 5, nº 6 i 9).
El nivell CE13-CE14 es presenta bastant heterogeni pel que fa a les decoracions. Les
plàstiques amb decoració i les inciso-impreses no estan quasi representades. Destaquen
les impressions en franja realitzades amb estris d’empremta circular i punta roma, sovint
formant motius meandriformes o en franja horitzontal (fig. 4, nº 12 i 13). Altres tipus
d’impressions, en aquest cas d’empremta quadrangular o fins i tot de mitja canya, també
formen franges horitzontals (fig. 4, nº 7). Estan presents les decoracions impreses de
punts circulars (vareta?) que semblen articular-se espaiadament en franges horitzontals
(fig. 4, nº 2 i 4), i que en algun cas es combinen amb aplicacions plàstiques curtes (mame—60—

[page-n-61]
CERÀMIQUES DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA COVA COLOMERA

Fig. 4.- Materials ceràmics més destacats del nivell CE13-CE14.

—61—

11

[page-n-62]
12

F.X. OMS ARIAS

Fig. 5.- Materials ceràmics destacats dels nivells CE12 i CV10.

—62—

[page-n-63]
CERÀMIQUES DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA COVA COLOMERA

13

lló) perforades verticalment. Altres vegades, les decoracions impreses estan realitzades
amb eines indeterminades, entre les quals destaquen les d’empremta rectangular (molt
fina i allargada) i les d’empremta quadrangular irregular (fig. 4, nº 14 i 15). Es troben en
fragments molt petits, però semblen articular-se el primer grup en línies aïllades i el
segon grup en franja (en aquest cas, vertical). Entre els aplics plàstics, es documenten
alguns cordons llisos propers a la vora (fig. 4, nº 6), i d’altres en zones intermèdies del
cos (fig. 4, nº 3, 5 i 10), tant de secció subcircular (majoritaris), com triangulars. També
entre els elements plàstics, però aquesta vegada combinats amb decoració (fig. 4, nº 11),
destaquen uns pocs efectius decorats amb motiu arciforme, que podrien estar realitzats
amb l’ungla o bé algun instrument indeterminat molt més fi. Per últim, les incisions es
troben documentades per efectius acanalats organitzats en franja (fig. 4, nº 1), però també
es documenten combinades amb algun cordó llis.
El Sondeig CV (Nivell CV10) (fig. 5 i 7; taula 5)
En el nivell CV10 s’han documentat dues tècnica decoratives que no es donen a cap
dels nivells del Sondeig CE; es tracta de la tècnica del punt i ratlla (boquique) i de la possible decoració impresa amb petxina. A part d’això, els vasos amb decoració impresa són
els més documentats, seguits dels que contenen una decoració inciso-impresa. Mentre
que les decoracions plàstiques, plàstiques amb decoració i les incises estan percentualment menys representades. Entre el grup de les impreses, es donen les que presenten la
tècnica del punt i ratlla en una organització complexa (fig. 5, nº 15) i les que ho fan en
franges horitzontals. Aquesta tècnica, que combina la impressió (en el punt) i la incisió
(en l’avanç), està realitzada a més en un sentit oblic vers la paret dels vasos. També es
compta amb efectius decorats mitjançant pintes o varetes, tant de secció circular com irregular i de punta roma i aguda, amb motius indeterminats a causa de la fragmentació dels
efectius. En el grup de les impreses destaca un fragment que mostra un terç de motiu solar
realitzat amb pinta o bé Cerastoderma edule (fig. 5, nº 13). Aquest presenta tres cercles
concèntrics dels quals sobresurt un conjunt de set braços o “raigs”. Un altre vas que porta
confusió quant a la realització de la decoració (fig. 5, nº 16) mostra un conjunt de cor-

Taula 5.- Decoracions per nivells.

—63—

[page-n-64]
14

F.X. OMS ARIAS

Fig. 6.- Esquema de les decoracions del Sondeig CE.

—64—

[page-n-65]
CERÀMIQUES DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA COVA COLOMERA

Fig. 7.- Esquema de les decoracions del Sondeig CV.

—65—

15

[page-n-66]
16

F.X. OMS ARIAS

dons horitzontals amb decoració impresa perpendicular, realitzada amb pinta. Es combina amb una decoració impresa arrossegada enmig dels dos cordons que sembla estar
realitzada amb petxina, per la irregularitat i la sinuositat del seu traç i recorregut. Hi ha
altres decoracions impreses que estan realitzades amb pinta, vareta o instruments indeterminats que formen franges, en alguns casos línies impreses molt primes. En aquest
conjunt destaquen les franges o grups horitzontals de punts i també les decoracions que
semblen estar realitzades amb la punta d’un punxó, creant línies discontínues horitzontals (veure motius impresos de la fig. 7). Per altra banda, es donen dos grups d’efectius
pel que respecta a la decoració incisa. Per un costat (fig. 5, nº 14) aquells que presenten
una decoració acanalada profunda en franja horitzontal, de la qual possiblement menarien franges verticals puntuals (per analogia amb fragments documentats en les col·leccions antigues de la Colomera; De la Vega, 1981); l’altre grup (fig. 5, nº 12) ve representat per un tipus d’acanalat més ample i més irregular en el seu traç que mostraria un
motiu complex, possiblement de disposició ortogonal.

7. CONTEXTUALITZACIÓ DEL CONJUNT
El conjunt ceràmic pertanyent als nivells CE12, CE13-CE14 i les datacions radiocarbòniques disponibles per alguns d’aquests nivells situen el complex en el Neolític
antic Epicardial. Per altra banda, les restes del nivell CV10, per al qual no es disposa de
cap datació, poden entrar en consonància amb l’univers de l’encara mal caracteritzat
Neolític antic Cardial final.
Darrerament, l’Epicardial ha estat objecte parcial d’algunes revisions ressenyables
per la zona que abraça el NE de la Península Ibèrica, el SE de França i l’Alt Aragó. Alguns
autors han reformulat l’estructuració clàssica Cardial-Epicardial a partir d’un previ filtratge de les dades del registre ceràmic i de les datacions radiocarbònques (Manen, 2002;
Manen i Sabatier, 2003), mentre que d’altres han proposat el Cardial com quelcom intrusiu i tangencial coetani a un Epicardial protagonitzat per la ràpida aculturació de les
poblacions mesolítiques (Van Willigen, 2004). Malauradament, aquesta darrera opció és
a hores d’ara poc plausible davant la nul·la o pobre presència mesolítica recent documentada en molts dels territoris afectats. Sigui com sigui, els debats entorn d’aquests processos de neolitització i ocupació del territori continuen oberts (Bernabeu, 2006; Guilaine i
Manen, 2007) i més darrerament, amb noves aportacions que poden ajudar a respondre
velles preguntes (Berger i Guilaine, en premsa; Boquet-Appel et al., 2009).
L’Epicardial es troba estès per tots els territoris afectats prèviament d’una manera
més desigual pel fenomen Cardial. Gallay (1989) i Mestres (1992) van definir aquesta
com la fase neopionera, amb una representativitat àmplia per tots els territoris on prèviament o paral·lela es documenta la presència pionera Cardial (Martin i Vaquer, 1995). A
nivell de cultura material, els registres que s’estan incloent entre el Neolític antic Cardial
—66—

[page-n-67]
CERÀMIQUES DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA COVA COLOMERA

17

final i l’Epicardial recent estan mal caracteritzats i això es deu probablement a una mala
contextualització del fenomen, tant a nivell cronològic com a nivell de registre ceràmic.
En aquest context hi ha alguns grups especialment problemàtics, com són el
Rocadourien/Pericardial (Guilaine, 2003, 2007) i l’Epicardial Recent (Manen, 2002). El
primer d’ells s’ha emprat per definir horitzons culturals poc clars, amb datacions arcaiques i conjunts ceràmics molt pobres, on no destaquen o no apareixen les decoracions
realitzades amb Cerastoderma edule. Es documenta en les àrees pirinenques i subpirinenques orientals i occidentals (Alday et al., 2008), a les Causses i a Aquitània (Guilaine,
2003: 194). Els exemples més propers són Dourgne C6, Jean-Cros 2c i 2a-b i possiblement la Balma Margineda 3a, 3b i 3b base, que s’han definit o es poden definir com
Pericardials. Les datacions d’aquests jaciments (tant o més antigues que les cardials litorals o prelitorals) han provocat que alguns autors parlin de grups continentals o no costaners de neolitització paral·lela o independent (Guilaine, 2007: 34), o altres vegades de
“fàcies laterals empobrides (...) que adopten la ceràmica per influències de les zones costaneres” (Guilaine, 1986: 73). Paradoxalment, els nivells arqueològics d’aquests jaciments semblen estar afectats per processos postdeposicionals, des dels generals palimpsestos que afecten a tots els jaciments holocens fins a problemes complexos (Bernabeu et
al., 2001; Brochier, 1995; Martínez et al., 2006-2007; Beeching i Brochier, 2003), i generalment compten amb datacions radiocarbòniques invàlides a causa de les altes variacions
i per tant de la barreja del material datat. Si afegim uns registres ceràmics sense cap decoració (Dourgne C6) o molt pobres en impressions de conquilla (Jean Cros i Balma
Margineda), el resultat és un horitzó, el Pericardial, que no pot ser acceptat per manca de
mètode i homogeneïtat.
Per altra banda, els registres de l’Epicardial Recent es poden descriure grosso modo
com conjunts on abunden les incisions i manquen les impressions respecte a moments
precedents. A part d’aquesta simple evolució estilística, per la majoria d’autors és emprat
com un apèndix cronològic per situar aquells nivells/jaciments amb datacions recents per
contexts del Neolític antic de ceràmiques impreses (Juan-Cabanilles i Martí, 2002). Per
altres autors, en canvi, s’estableix sobre uns criteris estilístics concrets (Manen, 2002):
gran profusió d’acanalats, pocs cordons (sempre llisos), decoració de punts impresos i en
general poques decoracions impreses (digitals, amb instruments arciformes, etc.). La diferència amb l’Epicardial Antic resulta poc clarificadora, ja que en aquest període destaquen
també els acanalats, les incisions, els cordons llisos o l’escassetat d’impressions, però potser amb uns percentatges diferents (Manen, 2002). Sembla clar, doncs, que només algunes particularitats molt específiques poden ser preses en compte per a l’Epcardial Antic
respecte al Recent: decoració cardial puntual o decoracions d’estil pràcticament locals
(les pastilles al SE de França). En canvi, un element més característic de l’Epicardial
Recent serien les incisions en garlanda rodejades de punts impresos o solcs més o menys
irregulars. És per això que, si no és tracta com un estricte criteri cronològic, una bipartició estricta de l’Epicardial en base als materials no es sustenta a hores d’ara.
—67—

[page-n-68]
18

F.X. OMS ARIAS

Fig. 8.- Mapa dels jaciments esmentats al text en àmbit pirinenc o subpirinenc: 2- Grotte de Camprafaud;
4- Grotte Gazel; 5- Abri de Font Juvenal; 6- Abri Jean Cros; 9- Abri Roc de Dourgne; 12- Font del Ros;
13- Tomba del Segudet; 14- Balma de la Margineda; 16- Bòfia de la Valldan; 18- Cova del Parco;
20- Cova del Pas de la Lloba; 21- Cova Colomera; 22- Cueva de los Moros de Gabasa; 23- Cova de les Llenes d’Erinyà;
25- Cueva del Moro de Olvena; 26- Cueva del Forcón/Espluga de la Puyascada; 27- Cueva de Chaves; 30- Plansallosa.

En un sentit geogràfic ample del NE de la Península Ibèrica i el SE de França, els
jaciments o nivells s’han definit de la manera següent (fig. 8):
- Chaves Ia (Baldellou i Utrilla, 1999), la Draga, el nivell II de la Cova del Vidre i
la capa 17 de Can Sadurní com pertanyents al Cardial Final (Morales et al., en premsa);
- Dourgne C6, Jean-Cros 2c i 2a-b i possiblement la Balma Margineda s’han definit
o es poden definir com Pericardials (Guilaine et al., 1993, 1979; Guilaine i Martzluff,
1995);
- Plansallosa I, la Cova del Parco EE1, la capa 14 de Can Sadurní, la Cova del
Frare C5b, les Cámaras Superiores de la Cueva del Moro de Olvena, Dourgne C5,
Camprafaud C19, Gazel C2f, Aspre del Paradís s5 dins l’Epicardial antic;
- Plansallosa II, la Timba del Barenys, la Cova dels Lladres, la Cova de l’Avellaner,
la Cova del Toll C4, la Tomba del Segudet, Camprafaud C18 a C16, Font Juvénal C12,
—68—

[page-n-69]
CERÀMIQUES DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA COVA COLOMERA

19

Gazel C2c i C2d o la Espluga de la Puyascada dins l’Epicardial recent (Juan-Cabanilles
i Martí, 2002; Manen i Sabatier, 2003; Yàñez et al., 2002; Oms i Morales, 2009).
Malauradament, en pocs casos els contextos tant arqueològics com ceràmics han
estat clarament explicats; aquest factor junt amb algunes datacions radiocarbòniques problemàtiques (variacions massa elevades o de procedència indeterminada) dificulta enormement una correcta adscripció no aleatòria de cada jaciment o nivell. En altres casos, la
informació és encara més escassa. Procedeix de jaciments (coves i balmes generalment)
on a partir d’excavacions antigues s’han pogut identificar restes pertanyents al Neolític
antic Cardial, Cardial final i Epicardial en general. Aquests jaciments formen una llista
molt llarga de la qual només s’empren aquí aquells més propers a la Cova Colomera o els
que s’estructuren entorn dels Pirineus occidentals catalans. Entre aquests destaquen
materials de la Cova del Pas de la Lloba i la Cova del Coscoll (Rovira i Cura, 1992), la
Balma del Coll de Porta (Alòs, 1990) o la Cova de les Llenes d’Erinyà (Maluquer, 1949),
tots ells molt propers a la Cova Colomera (Oms et al., en premsa); també s’identifiquen
restes Cardials-Epicardials a la Cueva de los Moros de Gabasa, a Huerto Raso, a la Cueva
del Forcón (Ramón, 2007) o a la Bòfia de la Valldan (Castany et al., 1992-1993).
Només a nivell de cultura material, els nivells de la Cova Colomera troben els seus
paral·lels en molts d’aquests jaciments/nivells suara esmentats (fig. 9). Les franges de
punts impresos paral·lels a la Colomera CE13-CE14, a Camprafaud C19 (Van Willigen,
2003), a Plansallosa I (Bosch et al., 1998), a las Cámaras Superiores d’Olvena (Baldellou
i Ramón, 1995), a Puyascada IIb (Baldellou, 1987), a Puyascada (Baldellou i Barril,
1981-1982) i Font del Ros (Pallarès et al., 1997). La variació dels punts impresos combinats amb incisions/acanalats o bé en franja o bé en estructuracions més complexes a la
Cova del Pas de la Lloba (Rovira i Cura, 1992: 123), a Gazel C2f (Manen, 2002), a
Montclus Nx4 (Escalon de Fonton, 1971) o a Camprafaud c19 (Rodríguez, 1984). Els
cordons llisos horitzontals i successius es troben presents a la Colomera CE12 i Colomera
CE14, a la Balma del Coll de Porta (Alòs, 1990), a Parco EE1 (Petit, 1996), a Plansallosa
I i a Plansallosa II (Bosch et al., 1998: 43), a Jean-Cros 2a-b i a Fontbregoua (Guilaine
et al., 1979: 161) o a Aspre del Paradís (Manen et al., 2001). Les carenes baixes i molt
suaus, tot i no ser massa freqüents en aquestes cronologies, es documenten llises a
Colomera CE12, Dourgne C5 i a Plansallosa II i decorades a Cámaras Superiores de
Olvena o Parco (excavacions de Maluquer), entre d’altres. Les franges horitzontals de
decoració impresa no cardial (amb objecte indeterminat, mitja canya, objecte circular o
quadrangular de punta roma) es documenten a tots els nivells de la Colomera, a la Cova
del Coscoll, a la Cova del Pas de la Lloba (Rovira i Cura, 1992), a la Bòfia de la Valldan,
a les Llenes, a les Cámaras Superiores d’Olvena (Ramón, 2007), a Plansallosa I (Bosch
et al., 1998: 44) o Dourgne C5. Les vores merletades es documenten a la Colomera CE12,
a la Balma Margineda 3a, a Parco (excavacions Maluquer), a la Font del Ros (Pallarès et
al., 1997) i en nivells del Cardial final com el Ia de Chaves (Ramón, 2007). Les incisions
amb motius angulars o de garlandes s’observen a la Cova del Pas de la Lloba (Rovira i
—69—

[page-n-70]
20

F.X. OMS ARIAS

Fig. 9.- Materials ceràmics del Cardial Final i de l’Epicardial de l’àmbit subpirinenc i pirinenc: 1, 3, 22- Cova del Coscoll
(Rovira i Cura, 1992); 2, 8, 11, 12- Cova del Parco (excavacions Maluquer; Petit, 1996); 4, 18- Dourgne (Guilaine et al.,
1993); 5- Cova Colomera (De la Vega, 1981); 6- Cova del Moro d’Olvena (Baldellou i Ramón, 1995); 7- Montclus (Manen,
2002); 9, 16- Font del Ros (Pallarès et al., 1997); 10,15- Cova de les Llenes (Maluquer de Motes, 1950); 13, 19- Balma
Margineda; 14- Aspre del Paradís (Manen et al., 2001); 17, 21- Bòfia de la Valldan (Castany et al., 1992-1993); 20,
23- Camprafaud (Van Willigen, 2004); 24, 27- Gazel (Manen, 2002); 25- Font Juvenal (Manen, 2002);
26- Cova del Pas de la Lloba (Rovira i Cura, 1992); 28- Balma del Coll de Porta (Alòs, 1990).

—70—

[page-n-71]
CERÀMIQUES DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA COVA COLOMERA

21

Cura, 1992), a la Colomera CE12, a Plansallosa II (Bosch et al., 1998), a Cueva 2 de los
Moros de Gabasa (Ramón, 2007).
Les decoracions en boquique presents en el nivell CV10 es troben també en molts
conjunts ceràmics des del VIè mil·lenni cal BC fins el IV mil·lenni cal BC a tota la
Península Ibèrica, des del Mediterrani fins l’Atlàntic (Alday et al., 2008). En el passat,
aquesta tècnica decorativa es contemplava sobretot per cronologies molt més recents,
compreses entre el III-II mil·lenni cal BC, però la revisió dels conjunts està proporcionant una informació molt interessant sobre l’extensió d’aquesta tècnica inciso-impresa,
tot i que a nivell quantitatiu les dades són encara insuficients. Elements en aquesta zona
que es poden definir realitzats a partir del punt-ratlla es troben a las Cámaras Superiores
d’Olvena, a Puyascada, a Chaves Ia, a Forcón, a Gabasa 2b (Ramón, 2007: 159;
Baldellou, 1984), a Parco (excavacions de Maluquer) (Petit, 1996) i a Colomera CV10.
S’han documentat impressions profuses amb pinta, del tipus de Colomera CV10, a
Jean-Cros 2a (Guilaine, 1979), a Cámaras Superiores d’Olvena (Ramón, 2007), a Parco
(excavacions Maluquer) (Petit, 1996), a Plansallosa I i en menys quantitat a Plansallosa
II. També amb pinta però amb un motiu decoratiu soliforme, de CV10 se’n documenten
un fragment presumiblement del mateix vas a les antigues excavacions de la Cova
Colomera (De la Vega, 1981) o a la Espluga de la Puyascada II (Baldellou, 1987).
Aquesta tècnica decorativa, d’aparent imitació al cardial, ha estat observada darrerament
per alguns autors (Moral i Cebrià, 2006; Van Willigen, 2004).

8. LA CRONOLOGIA DE L’EPICARDIAL PIRINENC I LA POSICIÓ
DELS NIVELLS DE LA COVA COLOMERA
Per poder realitzar una aproximació conjunta entre els registres cronològics i ceràmics i situar acuradament els nivells CE12 i CE13-CE14 de la Cova Colomera, hi ha
algunes premisses de caire metodològic que s’han d’observar prèviament (taula 6):
- Els jaciments o nivells definits o potencialment definibles com Pericardials es
poden inserir sense aparents problemes (excepte Dourgne C6) en l’horitzó Epicardial
Antic.
- Les datacions amb variacions superiors als cent anys no són acceptades, per tant es
rebutgen les de la Grotte de Camprafaud, de la Baume de Montclus, de la Balma de la
Margineda i de la Cueva del Moro de Olvena.
- S’inclouen entre les datacions aquelles que per raons geogràfiques poden tenir relació amb l’àmbit Pirinenc i subpirinenc, entre la desembocadura del Roine i la vall del
Segre. Destaca, doncs, la presència de Plansallosa (que no es troba en aquest àmbit geogràfic), que s’ha inserit per ser un jaciment excavat amb metodologia moderna, amb dos
nivells successius datats per C14 i per comptar amb un estudi dels materials ceràmics
(Bosch et al., 1998).
—71—

[page-n-72]
22

F.X. OMS ARIAS

Taula 6.- Datacions del Neolític Cardial Final i Epicardial de l’àmbit pirinenc. En gris, aquelles datacions
rebutjades per l’alta variació. Calibracions realitzades mitjançant el programa CalPal’07.

—72—

[page-n-73]
CERÀMIQUES DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA COVA COLOMERA

23

- S’inclouen aquelles datacions pertanyents a jaciments/nivells considerats del
Neolític antic Cardial final, que tenen un caràcter geogràfic escaient i que compten amb
un estudi dels materials arqueològics, com són les fosses de la Font del Ros (Pallarès et
al., 1997) i el nivell Ia de Chaves (Utrilla, 2002; Ramón, 2007).
- La columna Moment Cultural és una guia orientativa, entre les darreres obres de
síntesi (Juan-Cabanilles i Martí, 2002; Manen i Sabatier, 2003) i les terminologies que
han emprat els respectius autors.
- Per altra banda, en la realització dels quadres comparatius dels registres ceràmics
s’han utilitzat les informacions ja publicades, tot i que en alguns casos aquestes dades
eren només aproximades per Chaves Ia (a partir de Ramón, 2007: 149), o no concretades
quantitativament per Aspre del Paradís s5 (Manen et al., 2001: 511) i Dourgne C5
(Guilaine et al.,1993).
Les corbes dels diferents moments establerts pels autors mostren certs aspectes que
cal esmentar (fig. 10). En primer lloc, l’encavalcament de les datacions del Cardial Final
i de l’Epicardial Antic és evident i caldrà aclarir si els registres són també tan similars.
En tots els registres que comprenen les vuit datacions de l’Epicardial Antic (Gazel,
Plansallosa i Aspre del Paradís) s’hi documenten en baix nombre percentual les decoracions cardials. Aquest factor té el seu paral·lel en els nivells/jaciments que s’han proposat com pertanyents al Cardial Final de l’àmbit Pirinenc: les fosses de la Font del Ros on
les decoracions cardials comprenen el 5’7% de representació total i Chaves Ia, on el percentatge és a voltes del 10% (Ramón, 2007: 149). Altres tipus de decoracions amb representacions percentualment similars són les aplicacions plàstiques (decorades i/o llises)
amb altes freqüències, mentre que de manera constant els acanalats/incisos estranyament
superen el 10% (taula 7). Per tant, si la presència de ceràmiques cardials no es considera
significativa, la realitat indica que els conjunts “Cardial Final” i els conjunts “Epicardial
Antic” són gairebé iguals i no només a nivell de cronologia.
Les corbes també ens indiquen una caracterització deficient de l’anomenat Epicardial
Recent visible en una forquilla poc assumible que abraça des de 5250 cal BC a 4000 cal
BC. Per una banda aquesta problemàtica està provocada per les datacions CSIC-382 de
Puyascada i la de Tomba del Segudet. Tot i així, i com s’ha comentat abans, la caracterització dels nivells d’aquest grup no és homogènia.
Podem establir, doncs, a partir de les dades combinades entre el C14 i el registre ceràmic, que el nivell CE13-CE14 pot tenir una consonància real amb els conjunts clàssics
de l’Epicardial Antic, tot i la manca total d’efectius decorats amb Cerastoderma edule
(taula 7). Aquesta problemàtica ha estat observada per alguns autors (Juan-Cabanilles i
Martí, 2002), que han definit els conjunts Epicardials amb cardial i els conjunts
Epicardials sense cardial. Observen que hi ha jaciments sense cardial que posseeixen
datacions altes, sovint tant o més altes que els jaciments cardials i els Epicardials amb
cardial, com seria el cas de la Cueva del Moro de Olvena. Aquesta problemàtica, però,
sembla respondre més aviat a un problema de mala selecció de la mostra datada (visible
—73—

[page-n-74]
24

F.X. OMS ARIAS

Fig. 10.- Representació gràfica de les datacions cal BC a 2

Taula 7.- Freqüència de les decoracions en jaciments/nivells del Neolític Cardial Final i Epicardial Antic.

Taula 8.- Freqüència de les decoracions en jaciments/nivells de l’Epicardial Recent.

—74—

[page-n-75]
CERÀMIQUES DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA COVA COLOMERA

25

en l’alta variació) i possiblement d’un àmbit concret, las Cámaras Superiores, que han
patit moltes remocions a causa de furtius, raó per la qual es podria donar una barreja a
l’hora d’aconseguir un pes de mostra suficient per una datació convencional no AMS.
Colomera CE12 concorda només relativament amb els conjunts de l’Epicardial
Recent que es coneixen de la zona i que estan més o menys analitzats (taula 8). En canvi,
sí que té certs aspectes similars amb els grups antics, sobretot amb el tema de les decoracions plàstiques. Per tant, i a falta d’augmentar la mostra en properes campanyes, es pot
definir provisionalment el nivell CE12 com un grup de l’Epicardial Antic amb reminiscències tardanes, factor que es veu prou corroborat per la datació disponible.

9. CONCLUSIONS
L’anàlisi del conjunt ceràmic dels nivells CE12, CE13-CE14 i CV10 de la Cova
Colomera permet establir unes bases entorn de la neolitització del Prepirineu de Lleida i
la seva cronologia. La presència de jaciments ex novo com la Cueva de Chaves (Utrilla,
2002; Baldellou i Utrilla, 1999) o els malauradament “perduts” nivells del Neolític antic
de la Cova del Parco (Petit, 1996, 2001) i de la Bòfia de la Valldan (Castany et al., 19921993), podrien formar part d’una xarxa de punts base, que permetrien l’establiment i estabilització del fenomen neolític arreu d’aquestes zones de l’interior, a partir de l’eix vertebrador que suposaria la vall del Segre i la seva relació amb conques veïnes (Utrilla,
2002; Petit, 2001). La Cova Colomera es pot presentar com un exemple de la segona fase,
la de l’estabilització, que es veu corroborada regionalment per la fossa EE1 de la Cova
del Parco (Petit, 1996), la Cueva del Moro de Olvena (tot i una problemàtica datació)
(Baldellou i Utrilla, 1995), l’Espluga de la Puyascada (Baldellou, 1987) en moments més
avançats i la presència de materials aïllats a diversos jaciments que no s’han excavat fins
el moment o dels quals en manca una estratigrafia aprofitable, com són la Cova del Pas
de la Lloba, la Cova del Coscoll, la Cova del Tabac, la Cova de les Llenes d’Erinyà, la
Cueva de los Moros de Gabasa o la Cueva del Forcón, només per citar alguns exemples.
Pel que fa al registre ceràmic, les formes ceràmiques presenten la homogeneïtat clàssica del període, en els grups de formes més habituals (ovoides i subesfèrics sobresurten,
amb una notable importància de les formes compostes; més escasses són les formes cilíndriques). Pel que fa a les tècniques i els motius decoratius, aquests troben molts paral·lels
arreu de la zona estudiada (àrea pirinenca i subpirinenca, i des de les boques del Roine
fins la vall del Segre), on destaquen alguns motius incisos de CE12 que tenen una notable representació pel llevant ibèric i francès; mentre que són marcadament característiques les franges horitzontals (amb variants com els meandres) decorades mitjançant
punts (cops de punxó i pinta) i els cordons a CE12 i CE13-CE14; per altra banda cal destacar la tècnica del punt-ratlla a CV10.
L’anàlisi acurat de la tipologia de les impressions en altres jaciments, la determina—75—

[page-n-76]
26

F.X. OMS ARIAS

ció de la tècnica del boquique, les relacions en contexts arqueològics clars de les ceràmiques amb decoració cardial i altres tipus d’impressions (fins i tot amb el boquique) o
l’estudi de ceràmiques impreses/incises en relació amb aplicacions plàstiques són alguns
dels camins que poden proporcionar informació sobre si existeix un tipus de motius i tècniques característics/ques de zones d’interior en fases una mica avançades de la neolitització.

AGRAÏMENTS
La Dra. M. Àngels Petit Mendizàbal va dirigir entre els anys 2005-2006 el treball de recerca DEA
en què està basat aquest article. Els treballs arqueològics a la Cova Colomera es desenvolupen en el
marc del projecte Poblament i paleoambient a la Serra del Montsec, des del Plistocè superior fins l’edat del Bronze, dirigit pel signant d’aquest article i Mireia Pedro Pascual, integrats en el Grup de
recerca consolidat SERP de la Universitat de Barcelona, amb el seu projecte “La ocupación humana
y su interrelación con el medio en el nordeste peninsular durante el Pleistoceno superior final e inicios del Holoceno” (HAR2008-00103 del Ministerio de Educación e Innovación). Agraïm a l’Àrea de
Territori i Paisatge de l’Obra Social de la Caixa de Catalunya que s’interessi per la nostra tasca i que
patrocini amb mitjans materials i econòmics les campanyes arqueològiques al Congost de Montrebei
(Cova Colomera i Cova del Mort). El Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya ens proporciona el permís administratiu d’excavació, així com
un patrocini econòmic parcial.

BIBLIOGRAFIA
ALDAY, A.; GARCÍA, J. i SESMA, J. (2008): “La cerámica boquique en contextos neolíticos peninsulares”. A M.S. Hernández, J.A Soler i J.A. López Padilla (eds.): IV Congreso del Neolítico Peninsular
(Alicante, 2006). Vol. 2. MARQ, Alicante, p. 157-166.
ALÓS, C. (1990): “Revisió dels materials arqueològics del Museu Comarcal de la Noguera: el vas neolític del Coll de Porta”. La Noguera Estudis, 4, Balaguer, p. 5-9.
BADAL, E. (1999): “El potencial pecuario de la vegetación mediterránea: las cuevas redil”. A J.
Bernabeu i T. Orozco (eds.): II Congrés del Neolític de la Península Ibèrica. Saguntum-PLAV
Extra-2, València, p. 69-75.
BALDELLOU, V. (1987): “Avance al estudio de la Espluga de la Puyascada”. Bolskan, 4, Huesca, p. 342.
BALDELLOU, V. i RAMÓN, N. (1995): “Estudio de los materiales cerámicos neolíticos del conjunto de
Olvena”. A V. Baldellou i P. Utrilla (eds.): La Cueva del Moro de Olvena. Vol. 1. Instituto de
Estudios Altoaragoneses (Bolskan, 12), Huesca, p. 105-170.
BALDELLOU, V. i UTRILLA, P. (eds.) (1995): La Cueva del Moro de Olvena. Vol. 1. Instituto de Estudios
Altoaragoneses (Bolskan, 12), Huesca.

—76—

[page-n-77]
CERÀMIQUES DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA COVA COLOMERA

27

BALDELLOU, P. i UTRILLA, P. (1999): “Le Néolithique en Aragon”. A XXIV Congrès Préhistorique de
France, Le Néolitihique du Nord-Ouest méditerrnéen (Carcassone 1994). p. 225-237.
BEEHING, A. i BROCHIER, J.L. (2003): “Espace et temps de la Préhistoire: biaisages et problèmes de
représentation”. A J. Gascó, X. Gutherz i P.A. de Labriffe (dirs.): Temps et espaces culturels du 6e
au 2e millénaire en France du Sud. Actes des Quatrièmes Rencontres méridionales de Préhistoire
Récente. Monographies d’Archéologie Méditerranéenne, 15, 2000, Nimes, p. 21-34.
BERGER, J.F. i GUILAINE, J. (en premsa): “The 8200 cal BP abrupt environnemental change and the
neolithic transition: A Mediterranean perspective”. Quaternary International 2008, Elsevier LtdINQUA, p. 1-19.
BERNABEU, J. (1989): La tradición cultural de las cerámicas impresas en la zona oriental de la
Península Ibérica. Serie de Trabajos Varios, SIP, Valencia.
BERNABEU, J. (2006): “Una visión actual sobre el origen y difusión del Neolítico en la Península
Ibérica. Ca. 5600-5000 cal a.C.”. A O. García Puchol i E. Aura (coords.): El abric de la Falguera
(Alcoi, Alacant). 8000 años de ocupación humana en la cabecera del río de Alcoi. Ediciones del
Museu d’Alcoi, Alicante, p. 189-211.
BERNABEU, J.; BARTON, C.M. i PÉREZ RIPOLL, M. (2001): “A taphonomic perspective on Neolithic
beginnings: theory, interpretartion and empirical data in the western mediterranean”. Journal of
Archaeological Science, 28, p. 597-612.
BOCQUET-APPEL, J.P.; NAJI, S.; VANDER LINDEN, M. i KOZLOWSKI, J.K. (2009): “Detection of diffusion and contact zones of early farming in Europe from the space time distribution of 14C dates”.
Journal of Archaeological Science, 36 (3), p. 807-820.
BOSCH, A. i TARRÚS, J. (1990): La cova sepulcral del neolític antic de l’Avellaner (Cogolls, les Planes
d’Hòstoles, la Garrotxa). Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, Girona.
BOSCH, A.; BUXÓ, R.; PALOMO, A.; BUCH, M.; MATEU, J.; TABERNERO, E. i CASADEVALL, J. (1998):
El poblat neolític de Plansallosa. L’explotació del territori dels primers agricultors-ramaders de
l’Alta Garrotxa. Publicacions Eventuals d’Arqueologia de la Garrotxa, 5, Museu Comarcal de la
Garrotxa.
BROCHIER, J.E. (1995): “Estudi geoarqueològic dels dipòsits holocens de la Balma de la Margineda:
capes 1 a la 6”. A J. Guilaine i M. Martzluff (eds.): Les excavacions a la Balma de la Margineda
(1979-1991). Vol. 1. Sèrie Prehistòria d’Andorra, Andorra, p. 56-90.
CALVO, M.; FORNÉS, J.; GARCÍA, J.; GUERRERO, V.M.; JUNCOSA, E.; QUINTANA, C. i SALVÀ, B.
(2004): La cerámica prehistórica a mano: una propuesta para su estudio. El Tall Editorial,
Mallorca.
CASTANY, J.; RAMON, M. i GUERRERO, Ll. (1992-93): “La Bòfia de la Valldan (Ordèn-Solsonès) i el
Neolític Antic del Pre-Pirineu de Lleida”. Ilerda ‘Humanitats’, 50, Lleida, p. 61-94.
DE LA VEGA, J. (1981): “Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a
les comarques i serres properes”. Mediterrania, 12, Barcelona.
ESCALON DE FONTON, M. (1971): “La stratigraphie du gisement préhistorique de la baume de
Montclus, Gard”. A Hommage à A. Varagnac, p. 263-278.
GALLAY, A. (1989): “La place des Alpes dans la néolithisation de l’Europe”. A O. Aurenche i J. Cauvin
(dirs.): Neólithisations: Proche et Moyenne-Orient, Méditerranée orientale, Nord de l’Afrique,

—77—

[page-n-78]
28

F.X. OMS ARIAS

Europe méridionale, Chine, Amérique du sud. Brittish Archaeological Report 516, Archaeological
Series 5, Oxford, p. 227-254.
GUILAINE, J. (1986): “Le Néolithique ancien en Languedoc et Catalogne: éléments et réflexions pour
un essai de périodisation”. A J.P. Demoule i J. Guilaine (eds.): Le Néolithique de la France,
Hommage à G. Bailloud. Picard, Paris, p. 71-82
GUILAINE, J. (2003): “Aspects de la Néolithisation en Méditerranée et en France”. The Widening
Harvest. The Neolithic Transition in Europe: Looking Back, Looking Forward. A. J. Ammerman i
P. Biagi, Colloquia and Conference Papers, 6, p. 189-2006.
GUILAINE, J. (2007): “Néolithisation du Sud de la France et probématique du Cardial. Un point rapide”. A J. Guilaine, C. Manen i J.D. Vigne (eds.): Pont de Roque-Haute. Noveaux regards sur la néolithisation de la France méditerranéene. EHESS-CRPPM, Archives d’Écologie Préhistorique,
Toulousse, p. 31-38.
GUILAINE, J. i MANEN, C. (2007): “From Mesolithic to Early Neolithic in the western Mediterranean”.
Proceedings of the British Academy, 144, p. 21-51.
GUILAINE, J. i MARTZLUFF, M. (1995): Les excavacions a la Balma de la Margineda (1979-1991). Vol.
1. Sèrie Prehistòria d’Andorra, Andorra.
GUILAINE, J.; MANEN, C. i VIGNE, J.D. (2007): Pont de Roque-Haute. Nouveaux regards sur la néolithisation de la France méditerranéenne. EHESS-CRPPM, Archives d’Écologie Préhistorique,
Toulousse
GUILAINE, J.; GASCÓ, J.; VAQUER, J. i BARBAZA, M. (1979): L’abri Jean-Cros. Essai sur un group
humain du Néolithique ancien dans son environnement. Centre d’Anthropologie des Sociétés
Rurales, Toulousse.
GUILAINE, J.; LLONGUERAS, M.; MARCET, R.; PETIT, M.A. i VAQUER, J. (1981): “La Cova del Toll
(Moià), Barcelona”. A El Neolític a Catalunya. Taula Rodona de Montserrat. Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, p. 113-122.
GUILAINE, J.; BARBAZA, M.; GASCÓ, J.; GEDDÈS, D.; COULAROU, J.; VAQUER, J.; BROCHIER, J.E.;
BRIOIS, F.; ANDRÉ, J.; JALUT, G. i VERNET, J.L. (1993): Dourgne. Derniers chasseurs-collecteurs
et premiers éleveurs de la Haute-Vallée de l’Aude. Centre d’Anthropologie des Sociétés Rurales,
Archives d’Écologie Préhistorique, Carcassonne.
JUAN-CABANILLES, J. i MARTÍ, B. (2002): “Poblamiento y procesos culturales en la Península Ibérica
del VII al V milenio A.C. (8000-5500 BP). Una cartografia de la neolitización”. A J. Bernabeu, E.
Badal i B. Martí (eds.): El paisaje en el Neolítico Mediterráneo. Saguntum-PLAV Extra-5, Valencia,
p. 45-87.
MALUQUER DE MOTES, J. (1950): La cueva de les Llenes de Eriñá (Lérida). Monografías del Instituto
de Estudios del Pirineo, 16, CSIC, Jaca.
MANEN, C. (2002): “Structure et identité des styles céramiques du Néolithique ancien entre Rhône et
Èbre”. Gallia Préhistoire, 44, Paris, p. 121-165.
MANEN, C. i SABATIER, P. (2003): “Chronique radiocarbone de la néolithisation en Méditerranée nordoccidental”. Bulletin de la Société Préhistorique Française, 100 (3), Paris, p. 479-504.
MANEN, C.; VIGNE, J.D.; LOIRAT, D. i BOUBY, L. (2001): “L’Aspre del Paradis à Corneilla-del-Vercol
(Pyrennées-Orientales): contribution à l’étude du Néolithique ancien et final roussillonnais”.

—78—

[page-n-79]
CERÀMIQUES DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA COVA COLOMERA

29

Bulletin de la Société Préhistorique Française, 98 (3), Paris, p. 505-528.
MARTÍN, A. (1992): “Lectura de la distribució i caracterització dels jaciments cardials”. A IX Col·loqui
Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà: Estat de la investigació del Neolític a Catalunya (1991).
Puigcerdà i Andorra, p. 68-71.
MARTÍN, A. i VAQUER, J. (1995): “El poblament dels Pirineus a l’Holocè, del mesolític a l´edat del
bronze. A J. Bertranpetit i E. Vives E. (eds.): Muntanyes i població. El passat dels Pirineus des
d’una perspectiva multidisciplinària. Andorra la Vella, p. 35-73.
MARTÍNEZ, J.; MORA, R. i CASANOVA, J. (2006-2007): “El contexto cronométrico y tecno-tipológico
durante el Tardiglaciar y el Postglaciar de la vertiente sur de los Pirineos”. Revista d’Arqueologia de
Ponent, 16-17, Lleida, p. 7-44.
MESTRES, J. (1992): “Neolitització i territori”. A 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de
Puigcerdà. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. Institut d’Estudis Ceretans,
Puigcerdà i Andorra la Vella, p. 72-75.
MIRÓ, J.M. (1988): El Neolític antic a la Conca de Barberà. Tesi de Llicenciatura, Universitat de
Barcelona.
MORAL, S. i CEBRIÀ, A. (2006): “La cerámica cardial y sus imitaciones en la cuenca del Duero y el
Alto Ebro”. Veleia, 23, Vitoria, p. 9-23.
MORALES, J.I.; FONTANALS, M.; OMS, F.X. i VERGÈS, J.M. (en premsa): “Cronologia del Neolític antic
Cardial a Catalunya. Datacions, problemàtica i metodologia”. Pyrenae, Universitat de Barcelona.
OMS, F.X. (2007): Estudi tecnomorfològic del complex ceràmic de la Cova Colomera (St. Esteve de la
Sarga, Pallars Jussà). D.E.A., Universitat de Barcelona (inèdit), 114 p.
OMS, F.X.; BARGALLÓ, A.; CHALER, M.; FONTANALS, M.; GARCÍA, M.S.; LÓPEZ, J.M.; MORALES, J.I.;
NIEVAS, T.; RODRÍGUEZ, A.; SERRA, J.; SOLÉ, A. i VERGÈS, J.M. (2008): “La Cova Colomera (Sant
Esteve de la Sarga, Pallars Jussà), una cueva redil en el prepirineo de Lérida. Primeros resultados y
perspectivas de futuro”. A M.S. Hernández, J.A. Soler i J.A. López Padilla (eds.): IV Congreso del
Neolítico de la Península Ibérica (Alicante, 2006). Vol. 1. MARQ, Alicante, p. 230-237.
OMS, F.X.; BARGALLÓ, A.; LÓPEZ, J.M.; MORALES, J.I.; PEDRO, M. i SOLÉ, A. (en premsa):
“L’arqueologia prehistòrica a la Serra del Montsec (Prepirineu de Lleida), des de les darreries del
segle XIX fins l’actual projecte de recerca”. Revista d’Arqueologia de Ponent, Universitat de Lleida.
OMS, F.X. i MORALES, J.I. (2009): Cambrils al Neolític. Origen i desenvolupament de les economies
de producció al Camp de Tarragona. V Beca de Recerca Vila de Cambrils, Museu d’Història de
Cambrils.
PALLARÉS, M.; BORDAS, A. i MORA, R. (1997): “El proceso de neolitización en los Pirineos Orientales.
Un modelo de continuidad entre los cazadores-recolectores neolíticos y los primeros grupos agropastoriles”. Trabajos de Prehistoria, 54 (1), Madrid, p. 121-141.
PETIT, M. (ed.) (1996): El procés de neolitització a la Vall del Segre. La Cova del Parco (Alòs de
Balaguer). Estudi de les ocupacions humanes del Vè al II mil·lenni a.C. Monografies del SERP 1.
PETIT, M. (2001): “Els primers pagesos i ramaders”. A La Noguera Antiga. Des dels primers pobladors fins als visigots. Museu d’Arqueologia de Catalunya i Museu de Balaguer, Balaguer, p. 46-62.
RAMÓN, N. (2007): “La cerámica del Neolítico Antiguo en Aragón.” Caesaragusta, 77, Zaragoza, p.
9-353.

—79—

[page-n-80]
30

F.X. OMS ARIAS

RODRÍGUEZ, G. (1984): La grotte de Camprafaud: contribution a l’étude du néolithique en Languedoc
central. Office de Culture du Languedoc-Roussillon, Montpellier.
ROVIRA, J. i CURA, M. (1992): “Observacions sobre alguns materials del Neolític Antic i Neolític Antic
Evolucionat del Pre-pirineu de Lleida”. A IX Col·loqui Internacional de Puigcerdà. Andorra, p. 123129.
UTRILLA, P. (2002): “Epipaleolíticos y Neolíticos del Valle del Ebro”. A E. Badal, J. Bernabeu i B.
Martí (eds.): El paisaje en el Neolítico mediteráneo. Saguntum-PLAV Extra-V, Valencia, p. 179-208.
VAN WILLIGEN, S. (2004): “Aspects culturels de la néolithisation en Méditerranée occidentale: le
Cardial et l’Épicardial”. Bulletin de la Société Préhistorique Française, 101 (3), Paris, p. 463-495.
VERGÈS, J.M.; ALLUÉ, E.; ANGELUCCI, D.; BURJACHS, F.; CARRANCHO, A.; CEBRIÀ, A.; EXPÓSITO, I.;
FONTANALS, M.; MORAL, S.; RODRÍGUEZ, A. i VAQUERO, M. (2008): “Los niveles neolíticos de la
cueva del Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos): nuevos datos sobre la implantación y el desarrollo de la economía agropecuaria en la submeseta norte”. A M.S. Hernández, J.A Soler i J.A. López
Padilla (eds.): IV Congreso del Neolítico de la Península Ibérica (Alicante, 2006). Vol. 1. MARQ,
Alicante, p. 418-127.
VILARDELL, R. (1992): “El jaciment a l’aire lliure de la Timba d’en Barenys (Riudoms, Baix Camp)”.
A IX Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà: Estat de la investigació del Neolític a
Catalunya (1991). Puigcerdà i Andorra, p. 112-116.
YÁÑEZ, C.; MALGOSA, A.; BURJACHS, F.; DÍAZ, N.; GARCÍA, C.; JUAN, J. i MATAMALA, J. (2002): “El
món funerari al final del V mil·lenni a Andorra: la tomba de Segudet (Ordino)”. Cypsela, 14, Girona,
p. 175-194.

—80—

[page-n-81]