Un enterrament prehistòric al Barranc del Cinc (Alcoi)
Camilo Visedo Moltó
1937
, 12 p.
[page-n-1]
[page-n-2]
[page-n-3]
I N STI
TI, T
D'ESTII
DI
S
\rALEI\TCIA.N
S
secctó n¡sróetco-¡nQueolóctc¡
SERVEI D'INVESTIGAGIÓ PRETITSTORIGA
SER¡E
DE
TREBALLS
SOLTS
Jftm. 4
PRE1{I$T0NIC
UNENTIRRA[l|Et\|T
DEL (ALCOI)
ALBARRANCCII\|C
PER
CAMIL VISEDO I'¿OITÓ
VALENCIA
,
tMP. F. DOMENECHS. A.
t937
[page-n-4]
ISSN 1989-540
[page-n-5]
PREHIST~RI AL BARRANC
Ull¡
UN ENIEBRAIVIENI c ALBARRANC
ENTERRAMENT PREHISTORIC
CINC (ALCOI)
DEL (ALCOI)
DEL CINC
Són diversosels enterramentsprehistóricsaparegutsals voltants
Són diversos els enterraments prehistòrics apareguts
d'Alcoi. El que constituix el motiu d'aquest petit treball fon trobat
d’Alcoi. El
d’aquest
a I'esmentat Barranc del Cinc, al nordest d'Alcoi i sobre dos quil’esmentat Barranc
Cinc,
nordest d’Alcoi sobre dos quilòmetres
distància.
profunda talladura, producte
l’erosió,
lómetres de disDncia. La profunda talladura, producte de I'erosió,
ha donat matéria a la massapopular, per a formular mil conjectures
donat matèria
massa popular, per
conjectures
sobreI'origen de la dita obertura; pero és cert que, maigrat agÓ,crida
sobre l’origen
obertura; pero és
que, malgrat açò,
justament l'atenció del visitant, extasiat en contemplar I'estretor
justament l’atenció
extasiat
contemplar l’estretor
de les seuesenormesparets verticals, que semblenvagen a oprimirles seues enormes parets verticals,
semblen vagen
lo juntant-se al seu pas.
juntant-se
seu pas.
El modest'rierol que discorreavui pel seu llit, solsment és una
El modest’ rierol que discorre avui pel seu llit, solsment és una
reminiscénciade les grans avingudesque en altres dpoqueshan desreminiscència de les grans avingudes que en altres epoques han desfilat pel mateix, ii sols a elles es deu la imponent labor d'afonament
filat pel mateix, sols a elles es deu
imponent labor d’afonament
ii perforació que en molta manco intensitat seguix actualment.
perforació que en
manco intensitat seguix actualment.
El riu s'originaen la font del Mas de Prats en la serra Marioia, a
El riu s’origina en la
del
de Prats
la serra Mariola, a
unes tres hores d'Alcoi ii baixant des d'una altura de 1.000m. sobre
unes tres hores d’Alcoi
des d’una altura de 1.ûûû m. sobre
la mar, ha tallat primer les dures calissescretàcies, per'a després
la
ha
primer les dures calisses cretácies,per a després
obrir-se pas per materials més fluixos terciaris, fins a desembocar
obrir-se pas per materials més
terciaris, fins
desembocar
en els teulerssituats a i'exida del barranc, a la vista d'Alcoi ii despeen
teulers situats a l’exida del barranc, a la vista d’Alcoi despenyar-se,per mig d'un salt abrupte, per a unir-seal riu Serpisalaparl
nyar-se, per
d’un salt abrupte, per a unir-se al riu Serpis a la part
baixa de la població.
baixa de la població.
Pel seu fons ii junt a la riera, passa també un caml antic, que
Pel seu fons junt a la riera, passa també un camí antic, que
posa en comunicacióaquesta vall d'Alcoi amb la nomenadaserra
posa en comunicació aquesta vall d’Alcoi amb la nomenada serra
Mariola, arribant als poblets de Bocairent, Alfafara ii Agres.
Mariola, arribant als poblets de Bocairent, Alfafara Agres.
Per a formar idea del lloc, vejás la lámina adjuntada a aquest
Per a formar idea del lloc, vejàs la làmina adjuntada a aquest
treball.
treball.
[page-n-6]
CAMIL VISEDO
MOLTÓ
En una de les nostres excursionsal primer d'estos pobles i en
passar per I'esmentat camí, abans d'atravessarla seua part més
estreta, poguérem observar I'existéncia de cerámica prehistórica,
tosca i llisa, que, al paréixer,venia arrossegada
fins a la part supeque presentael barranc en les seues
rior d'algun eixint dels molts
vessants.
Conservárem mateixa mostra en la nostra col.leccióamb
la
la intenció de, més tard i amb temps, fer una detinguda inspecció
del lloc, com a l'efectees féu, pero no donápel moment indici algú
de I'existéncia d'habitatge i hagué de passar temps sensevisitar,
aquest lloc.
Pero poc méstard, en i936, i amb fetxa 30 de Gener, un amic
el jove Vicent Juan Pascual, molt afeccionat per aquestsestudisi
infatigable explorador de gran voluntat, descobriaun enterrament
situat precisamenten un dels rebancsdel barranc i al mateix lloc
on anteriorment havíem trobat nosaltres la cerámica prehistórica
dita, i de la qual anem a donar detalls, conformeles notes i dibuixos
del seu descobridori les dades obtingudes en la nostra inspecció
posterior.
En u dels eixints de I'escarpat,que mira al nord tal com apareix en I'adjunt perfil (frg. l.a), s'efectuáun sondeigque doná el
següentresultat: 20 cms. d'una terra rogencaamb cer¿micavidriada
de carácter moresc,color verd, i una altra també d'igual épocaamb
dibuixos en relleu; 50 cms. de terra negra amb cerámica tosca prehistórica fragmentada que presenta senyals de I'acció del foc. En
total 70 cms. d'espessor,
reposant l'esquelet directament sobre el
banc calís natural de la formació, envoltat en una capa de terra
fina. Per I'ordre que presentaven ossos,
els
tots en son lloc, s'acreditava de ser un enterrament in sítu.
Separadaamb escrupolositatla capa de terra que el cobria es
pogué determinar bé la posició de l'esquelet i altres detalls funeraris que eren els següents:
Descansava
l'esqueleten decúbit lateral
dreta i totalment estirat, inclós les extremitats toráciques, donant
front o mirant el barranc.Com a eixovarfuneraritenia un molí dels
de tipus a má, partit per la mitat, i sols un tros, situat a la altura
del cap, les mesuresaproximadesdel qual serien d'uns 40 cms. de
llarg i 25 o 30 d'ample; una espéciede buril de pedernal; i trossos
de cerámicamolt basta, de cocció imperfecta,i sensecap ornamen-
[page-n-7]
r/
Plent¡ | tc.tll alGlltoc dcl sotcrr¡ment
[page-n-8]
6
cAMrL vtsEDo MoLTó
tació, que constituien el (cuencoD
que es publica. L'esquelet estava
al descobertsensecap llosa que el preservara.
Está clar que en aquestes
condicionstan poc favorablesper ala
ja
seua conservació, que les aigüesfiltrant-se per la capa porosa de
la terra humífera, havien d'ésserla causa principal de la fragilitat
de l'esquelet,ocurrix que molts dels ossoses desferennomés traure'ls del seu lloc, podent obtindre solsment un crani sancerpreservantJo per mig d'una lubrificació compostade goma laca i alcohol.
Vejas per a més detallsel nostre perfil i planta de I'enterrament,
segonsdibuixos fets pel seu descobridor,a la figura dita.
No obstant l'escassedat material funerari i dades més precidel
ses, creiem indubtable el carácter prehistóricd'aquest enterrament.
L'associació la mola i del
amb les despullesi la capa de
que ho envoltava ho evidencien.
lerra fina
Dels voltants, i previ algunesexcavacions la vessant,
en
s'ha aconseguit ajuntar algun material, que pot contribuir a fixar més concre.
tament I'edat de l'enterrament.D'alló trobat al sepulcrei a les seues
proximitats fem una lleugera ressenya.
Cerámica,-A la superfície s'ha trobat cerámica sigillata amb
relleus i medieval, avoltes sensepoder precisar nivells; en alguns
Ilocs de la vessant, dominant aquesta última exclusivament. Seguix immediatament la capa de terreny negre amb cerámica
prehistórica molt fragmentada, la terra del qual porta algun tros
de carbó. De la mateixa s'han pogut ajuntar els trossos
per a reconstruir les següentspeces:Un (cuencoD 20 cms. de diámetre en la
de
boca i un altre menor de 11 cms.; un vas de forma ovoidea amb
afonadures,incises,fetes a la vora, que medix de boca 19 cms. i
d'algária20 cms. El fang és molt tosc i mal cuit, en general,mostrant
les pecesels característics
mugrons a les vores.
Vore els perfils de la cerámicaen la figura 2.
També trobárem alguns trossos en forma de coques d'una espécie de morter fet amb terra refractária,molt corrents en estacions
d'aquesta dpocaen la comarca.Tenen una o més perforacions.
Metalls.-Una petita fulla de coure molt prima.
Objectes d'os.-Un petit punxó incomplet. Restes de senglar
i cabra.
t
Mol.luscs.-Una valva de Pectúnculus,perfóradaen el seu ápex.
ü
[page-n-9]
UN ENTERRAMENT PREH¡STóRIC AL BARRANC DEL
CINC
\7
Fig' 2'c
Formo ccrimlquc
ü
Objectes de pedra.--Són abundants, figurant en primer lloc
els molins a brag de pedra calissadel pals, en nombre de sis, amb
altres molts incompletsque no s'han retirat. Les dimensions
varien
entre 25 i 50 cms. de llargária.
Les destrals de pedra són en nombre de cinc, totes elles incompletes, i variant els tamanys.
Sis serretes de pedrafoguera per a les falg, de Z a 4 cms. de
llarg'i altres pedres de sllex brunyit.
, ,Donem en la figura 3.a la reproducciódels suposts perfils de
les destrals, completant els fragments.
La majoria de dites pecessón d'ofita diabásicad'un color verd
obscur,
Ningun gra de collar,no obstant el garbellatde la terra immediata
a les deixalles.
Cronologia.-Es diflcil fixar una cronologia, ni tan solsaproxima_
da, fonamentada en aquests pobres elements que acabem d,exposar;
pero encara aixl ens atrevim a formularla amb les majors reser_
ves. Tenim en primer lloc una simple fulla de coure que ens indica
ja el coneixement dels metalls, i podrem completar nostre judici
recorrent a la cerámica,i aquestaens diu, per la seua falta de decoració i el seu aspecte,que pertany a la cultura almerienseamb formes
que coincidixen amb les preargáriques,és a dir que estem ja en
I'eneolític.
La perfeccióen el poliment de les destrals,apreciant-seen algunes
de les petites un treball delicat, podria fer-nos pens¿lren un eneolltic avangat. I pot reforgar tal suposició llpreséncia de serretes de
[page-n-10]
CAM¡L VISEDO MOLTO
sílex petites que se solen vore en algunes estacionsnostres, també
de I'eneolltic avangat.
una dada més,pero
La posició estiradade I'esqueletpodria ésser
no tan concreta, encara que en les duescapeso nivells que ixqueren
en la gruta funerária de les Llometes, no lluny del lloc que ens ocupa,
apareguerenobjectesde coure pur en la superior i extensosels esque-
d
1
i
l
I
I
I
i
I
t
!
;
i
t
i
\
i
í
t
\
\
\
i\a
'
i
i
,
/
/
/
\ /
¡
i
i
l
ll
L)
Fig' 3'r
Taula de lormes d'¡¡t¡¡ls
tlc pcdra (reconstruccló lderl)
i
I
t
I
i .
[page-n-11]
U N E N T E R R A M E N T P R E H T S T ó R I CA L B A R R A N C D E L C ¡ N C
t
l
I
I
l
I
¡
I
I
9
lets; contrastant amb els del nivell inferior, en posicióajupida i amb
solsmentobjectesde pedra.
Donada la regular quantitat de molins de diferents tamanys
repartits per tota la vessant,junt amb tests de cerámicade la mateixa época,suposemfon aquesta entrada del barranc, tal volta l'alt
de I'escarpat,un lloc d'habitatge, tan afavorit a més per les aigües
de la riera i de I'ullal próxim del Xorrador. Per altra part essent
un pas obligat per a entrar al clot i vall d'Alcoi, és racional la seua
vigiláncia i domini. com es veu a totes les cultures antiguesen casos
semblants.
Relacions.-No obstant la poca eficáciaque imposai'escassedat
de material trobat, podem comparar aquest enterrament prehistóric del Barranc del Cinc, amb els següents,limitant-nos als mCs
próxims i als menys coneguts.
En primer lloc tenim la gruta sepulcral de les Llometes,tantes
voltescitada a diferentstreballsd'aquesta
índole,i situat tot el més
a un quilómetrede distáncia I'enterrament
que ens ocupa. En la
de
ja em dit que aparegué nivell. en el qual, i segons
mateixa
un
relació
dels exploradors,els esquelets
estavenestiratsi en posició decúbitoprono, completament estesesles extremitats. El material fu¡¡erari
d'aquest nivell consistia en diversesarmes i ferramentesde coure
pur i batut. Aquestatroballatingué lloc en 1884.
Després,s'inaugurauna etapa d'exploració recerca, la que
i
en
ens cap la satisfacció d'haver intervingut i iniciat en ella altres
companys.D'aquest períodepodem citar les deixallestrobadescasualmenten la finca anomenada Rebolcatr, l'Est d'Alcoi, amb
motiu de fer I'afermat de ia carreterade Callosad'En Sarriá. En
remoureterres i explotar alguna barrina quedarenal descobert
unes
junts amb cerámiclevilleso coveson es trobaren sobresis esquelets
ca tosca en forma de rcuencou objectesde coure consistents una
i
en
punta de llangaamb perfil de fulla de llorer i una petita esquella.
Res no es poguéaveriguar en concret sobre la disposiciódels esquelets, puix que quan ens personerem lloc tot estava destruit i sols
al
poguérem replegar una closca craniana prou completa i una altra
que ho era menys. La diminuta esquellaens diguerenels treballadors
que estava junt a un cos menor, tal vegadacom a eixovar funerari
dei xicotet. També diguerenque estavenorientats els esquelets
amb
t
[page-n-12]
10
cAMtL v¡sEDo MoLTó
el cap al Sud, i estirats. L'índex cefálic de la closca més completa
acusa74,1, que correspon un dolicocrani.Tingué lloc aquestatroa
Maig de 1926.
balla el 20 de
No lluny de l'anterior lloc i en un esperóque forma la base dende
es
tada d'una serretanomenada
tracció de pedra per a I'afermat, uns enterramentsprehistóricssobre
els quals havien estat previnguts els treballadors,per sospites que
allÓ que tantes voltes se
teníem que al dit lloc podria descobrir-se
cercava.Junt a un penyal orientat al Sud, apareguéun enterrament
format de lloses, dins del qual hi havia dos esquelets,destrogats
completament.S'arreplegáuna robusta destral de 19 cms. de llarg,
de diabasa,i un ganivet de pedrenyal de 12 cms. aixl com algunes
petxines de pectúnculus. A uns quatre o cinc metres de I'anterior
ixqué un altre esqueletque, empotrat en un clevill, no es poguétraure
per haver estat replenat aquest pels treballadors.
Una aitra cova sepulcralde la mateixa dpoca és la trobada a la
finca
Vicent Juan Pascual,porta ja extrets de la mateixa més de 15 esquelets, deis quals es conservencinc cranis, perfectament.En aquesta
medieval, romana,
cova,on hi ha un verítableembolicde cerámiques,
campanianai ibérica, ha aparegut en la capa inferior la necrópoli
amb cerámicade tipus tosc i llis, puntes de fletxa cruciforeneolítica,
mes, i quelcom de coure en forma de petits anells' D'aquestacova,
e¡cara inédita, falta molt per excavar.
I per últim, prescindint d'altres coves de cronologiamés dubtosa
la
o poc excavades, cova de Vinalopó a serra Mariola, les de la Vila
Planes,i la coveta Foscaal mont Alberri, front al castell de Cocena
taina, es poden incloure en aquest grup de coves sepulcrals,a més
pertanyentstotes amb més o menys disde
de les Covatelles Gaianes,
táncies a un eneolític avangat.
Aquests cranis eneolítics dels voltants d'Alcoi, tots acusen co'
rrectes proporcions,dominant els dolicocéfals.
Aquest últim del
go que l'inclou en els mesocránics; segonsdictamen antropolÓgic
pertany a una dona.
[page-n-13]
[page-n-14]
VISEDO
-
El Rurranc del Ci.nc
Vista rtetBarrancdet Cinc. Lloc del soterramentY
t
Publicaclonsdel S. I. P.
LÁtr¡¡*-q
[page-n-15]
DEL
PUBLICACIONS S. I. P.
Sérle d'Anuarls
Arcl¿iao ¡le Prehidoria Let:antína.*Anuario d'd S. 1. P.--1918'-Va'
lencia, 1928.
Archiuo ile Prel¿istor¿a f,euantina.-Anuario del S. L L-1929 a 1936.En prensa,
Sérte de Memddee
anyals de la Dlrecció
E¿ S. I. P. g su Mwseo de Prehístori,a en 192tJ.*\Iatoncia l9?9.
La labor det S. L P. g sw llftaeo enelpasado aíío 1929.-Yalencia, 1910'
La labor d,elS f, P,g cu Museo en eJpasudo año 1930.-Yalensra, 1931'
La labor rIeI S. L P. g su Museo en el pasado aíio 1931,*(Amb 6 láminesFValenoia, 1932.
el
Lalabor rtet 8. I. P.y su llfu,seoén pasado a,ño1932.-\alencia, 1933'
año 1933.^Yalenoia, t93'1'
S, L P. g su Museo en eI Ttasado
Lalqbor del
1934,-(Amb 9 lámi'
labor rtet S. L P, y su Museo en el pasado ar1'o
La
nesFValetoia, 1935.
Sérte ile treballs
solts
EI Castelletilel Porquet, per I. Ballester Tolmo.
Breus notessobre elpobtat ilbéric dc St. Móquel de Ll6ri'a, por D. Flet'
xor Valle,
insecles en I'At't tluatet'nari, per M'
d'Art Origi,nart-Uls
5.:EsIuiIB
Yidal i López
4.:Un enlenamentprehirtóric aI Barranc del Cinc (Alooi)' per C. Yise-
l.2.:
do Moltó.
\n'ehistoria t'nleneiana.
S.-Coleccio de lrelsallsdel P, J. Fttrgus soltre
Sérle de monografles
El crani,ilel Parytalló,per ols Drs. T. ile Aranzatli i J. Alcobé. (Por a
imprimir).
[page-n-16]
[page-n-17]
[page-n-2]
[page-n-3]
I N STI
TI, T
D'ESTII
DI
S
\rALEI\TCIA.N
S
secctó n¡sróetco-¡nQueolóctc¡
SERVEI D'INVESTIGAGIÓ PRETITSTORIGA
SER¡E
DE
TREBALLS
SOLTS
Jftm. 4
PRE1{I$T0NIC
UNENTIRRA[l|Et\|T
DEL (ALCOI)
ALBARRANCCII\|C
PER
CAMIL VISEDO I'¿OITÓ
VALENCIA
,
tMP. F. DOMENECHS. A.
t937
[page-n-4]
ISSN 1989-540
[page-n-5]
PREHIST~RI AL BARRANC
Ull¡
UN ENIEBRAIVIENI c ALBARRANC
ENTERRAMENT PREHISTORIC
CINC (ALCOI)
DEL (ALCOI)
DEL CINC
Són diversosels enterramentsprehistóricsaparegutsals voltants
Són diversos els enterraments prehistòrics apareguts
d'Alcoi. El que constituix el motiu d'aquest petit treball fon trobat
d’Alcoi. El
d’aquest
a I'esmentat Barranc del Cinc, al nordest d'Alcoi i sobre dos quil’esmentat Barranc
Cinc,
nordest d’Alcoi sobre dos quilòmetres
distància.
profunda talladura, producte
l’erosió,
lómetres de disDncia. La profunda talladura, producte de I'erosió,
ha donat matéria a la massapopular, per a formular mil conjectures
donat matèria
massa popular, per
conjectures
sobreI'origen de la dita obertura; pero és cert que, maigrat agÓ,crida
sobre l’origen
obertura; pero és
que, malgrat açò,
justament l'atenció del visitant, extasiat en contemplar I'estretor
justament l’atenció
extasiat
contemplar l’estretor
de les seuesenormesparets verticals, que semblenvagen a oprimirles seues enormes parets verticals,
semblen vagen
lo juntant-se al seu pas.
juntant-se
seu pas.
El modest'rierol que discorreavui pel seu llit, solsment és una
El modest’ rierol que discorre avui pel seu llit, solsment és una
reminiscénciade les grans avingudesque en altres dpoqueshan desreminiscència de les grans avingudes que en altres epoques han desfilat pel mateix, ii sols a elles es deu la imponent labor d'afonament
filat pel mateix, sols a elles es deu
imponent labor d’afonament
ii perforació que en molta manco intensitat seguix actualment.
perforació que en
manco intensitat seguix actualment.
El riu s'originaen la font del Mas de Prats en la serra Marioia, a
El riu s’origina en la
del
de Prats
la serra Mariola, a
unes tres hores d'Alcoi ii baixant des d'una altura de 1.000m. sobre
unes tres hores d’Alcoi
des d’una altura de 1.ûûû m. sobre
la mar, ha tallat primer les dures calissescretàcies, per'a després
la
ha
primer les dures calisses cretácies,per a després
obrir-se pas per materials més fluixos terciaris, fins a desembocar
obrir-se pas per materials més
terciaris, fins
desembocar
en els teulerssituats a i'exida del barranc, a la vista d'Alcoi ii despeen
teulers situats a l’exida del barranc, a la vista d’Alcoi despenyar-se,per mig d'un salt abrupte, per a unir-seal riu Serpisalaparl
nyar-se, per
d’un salt abrupte, per a unir-se al riu Serpis a la part
baixa de la població.
baixa de la població.
Pel seu fons ii junt a la riera, passa també un caml antic, que
Pel seu fons junt a la riera, passa també un camí antic, que
posa en comunicacióaquesta vall d'Alcoi amb la nomenadaserra
posa en comunicació aquesta vall d’Alcoi amb la nomenada serra
Mariola, arribant als poblets de Bocairent, Alfafara ii Agres.
Mariola, arribant als poblets de Bocairent, Alfafara Agres.
Per a formar idea del lloc, vejás la lámina adjuntada a aquest
Per a formar idea del lloc, vejàs la làmina adjuntada a aquest
treball.
treball.
[page-n-6]
CAMIL VISEDO
MOLTÓ
En una de les nostres excursionsal primer d'estos pobles i en
passar per I'esmentat camí, abans d'atravessarla seua part més
estreta, poguérem observar I'existéncia de cerámica prehistórica,
tosca i llisa, que, al paréixer,venia arrossegada
fins a la part supeque presentael barranc en les seues
rior d'algun eixint dels molts
vessants.
Conservárem mateixa mostra en la nostra col.leccióamb
la
la intenció de, més tard i amb temps, fer una detinguda inspecció
del lloc, com a l'efectees féu, pero no donápel moment indici algú
de I'existéncia d'habitatge i hagué de passar temps sensevisitar,
aquest lloc.
Pero poc méstard, en i936, i amb fetxa 30 de Gener, un amic
el jove Vicent Juan Pascual, molt afeccionat per aquestsestudisi
infatigable explorador de gran voluntat, descobriaun enterrament
situat precisamenten un dels rebancsdel barranc i al mateix lloc
on anteriorment havíem trobat nosaltres la cerámica prehistórica
dita, i de la qual anem a donar detalls, conformeles notes i dibuixos
del seu descobridori les dades obtingudes en la nostra inspecció
posterior.
En u dels eixints de I'escarpat,que mira al nord tal com apareix en I'adjunt perfil (frg. l.a), s'efectuáun sondeigque doná el
següentresultat: 20 cms. d'una terra rogencaamb cer¿micavidriada
de carácter moresc,color verd, i una altra també d'igual épocaamb
dibuixos en relleu; 50 cms. de terra negra amb cerámica tosca prehistórica fragmentada que presenta senyals de I'acció del foc. En
total 70 cms. d'espessor,
reposant l'esquelet directament sobre el
banc calís natural de la formació, envoltat en una capa de terra
fina. Per I'ordre que presentaven ossos,
els
tots en son lloc, s'acreditava de ser un enterrament in sítu.
Separadaamb escrupolositatla capa de terra que el cobria es
pogué determinar bé la posició de l'esquelet i altres detalls funeraris que eren els següents:
Descansava
l'esqueleten decúbit lateral
dreta i totalment estirat, inclós les extremitats toráciques, donant
front o mirant el barranc.Com a eixovarfuneraritenia un molí dels
de tipus a má, partit per la mitat, i sols un tros, situat a la altura
del cap, les mesuresaproximadesdel qual serien d'uns 40 cms. de
llarg i 25 o 30 d'ample; una espéciede buril de pedernal; i trossos
de cerámicamolt basta, de cocció imperfecta,i sensecap ornamen-
[page-n-7]
r/
Plent¡ | tc.tll alGlltoc dcl sotcrr¡ment
[page-n-8]
6
cAMrL vtsEDo MoLTó
tació, que constituien el (cuencoD
que es publica. L'esquelet estava
al descobertsensecap llosa que el preservara.
Está clar que en aquestes
condicionstan poc favorablesper ala
ja
seua conservació, que les aigüesfiltrant-se per la capa porosa de
la terra humífera, havien d'ésserla causa principal de la fragilitat
de l'esquelet,ocurrix que molts dels ossoses desferennomés traure'ls del seu lloc, podent obtindre solsment un crani sancerpreservantJo per mig d'una lubrificació compostade goma laca i alcohol.
Vejas per a més detallsel nostre perfil i planta de I'enterrament,
segonsdibuixos fets pel seu descobridor,a la figura dita.
No obstant l'escassedat material funerari i dades més precidel
ses, creiem indubtable el carácter prehistóricd'aquest enterrament.
L'associació la mola i del
amb les despullesi la capa de
que ho envoltava ho evidencien.
lerra fina
Dels voltants, i previ algunesexcavacions la vessant,
en
s'ha aconseguit ajuntar algun material, que pot contribuir a fixar més concre.
tament I'edat de l'enterrament.D'alló trobat al sepulcrei a les seues
proximitats fem una lleugera ressenya.
Cerámica,-A la superfície s'ha trobat cerámica sigillata amb
relleus i medieval, avoltes sensepoder precisar nivells; en alguns
Ilocs de la vessant, dominant aquesta última exclusivament. Seguix immediatament la capa de terreny negre amb cerámica
prehistórica molt fragmentada, la terra del qual porta algun tros
de carbó. De la mateixa s'han pogut ajuntar els trossos
per a reconstruir les següentspeces:Un (cuencoD 20 cms. de diámetre en la
de
boca i un altre menor de 11 cms.; un vas de forma ovoidea amb
afonadures,incises,fetes a la vora, que medix de boca 19 cms. i
d'algária20 cms. El fang és molt tosc i mal cuit, en general,mostrant
les pecesels característics
mugrons a les vores.
Vore els perfils de la cerámicaen la figura 2.
També trobárem alguns trossos en forma de coques d'una espécie de morter fet amb terra refractária,molt corrents en estacions
d'aquesta dpocaen la comarca.Tenen una o més perforacions.
Metalls.-Una petita fulla de coure molt prima.
Objectes d'os.-Un petit punxó incomplet. Restes de senglar
i cabra.
t
Mol.luscs.-Una valva de Pectúnculus,perfóradaen el seu ápex.
ü
[page-n-9]
UN ENTERRAMENT PREH¡STóRIC AL BARRANC DEL
CINC
\7
Fig' 2'c
Formo ccrimlquc
ü
Objectes de pedra.--Són abundants, figurant en primer lloc
els molins a brag de pedra calissadel pals, en nombre de sis, amb
altres molts incompletsque no s'han retirat. Les dimensions
varien
entre 25 i 50 cms. de llargária.
Les destrals de pedra són en nombre de cinc, totes elles incompletes, i variant els tamanys.
Sis serretes de pedrafoguera per a les falg, de Z a 4 cms. de
llarg'i altres pedres de sllex brunyit.
, ,Donem en la figura 3.a la reproducciódels suposts perfils de
les destrals, completant els fragments.
La majoria de dites pecessón d'ofita diabásicad'un color verd
obscur,
Ningun gra de collar,no obstant el garbellatde la terra immediata
a les deixalles.
Cronologia.-Es diflcil fixar una cronologia, ni tan solsaproxima_
da, fonamentada en aquests pobres elements que acabem d,exposar;
pero encara aixl ens atrevim a formularla amb les majors reser_
ves. Tenim en primer lloc una simple fulla de coure que ens indica
ja el coneixement dels metalls, i podrem completar nostre judici
recorrent a la cerámica,i aquestaens diu, per la seua falta de decoració i el seu aspecte,que pertany a la cultura almerienseamb formes
que coincidixen amb les preargáriques,és a dir que estem ja en
I'eneolític.
La perfeccióen el poliment de les destrals,apreciant-seen algunes
de les petites un treball delicat, podria fer-nos pens¿lren un eneolltic avangat. I pot reforgar tal suposició llpreséncia de serretes de
[page-n-10]
CAM¡L VISEDO MOLTO
sílex petites que se solen vore en algunes estacionsnostres, també
de I'eneolltic avangat.
una dada més,pero
La posició estiradade I'esqueletpodria ésser
no tan concreta, encara que en les duescapeso nivells que ixqueren
en la gruta funerária de les Llometes, no lluny del lloc que ens ocupa,
apareguerenobjectesde coure pur en la superior i extensosels esque-
d
1
i
l
I
I
I
i
I
t
!
;
i
t
i
\
i
í
t
\
\
\
i\a
'
i
i
,
/
/
/
\ /
¡
i
i
l
ll
L)
Fig' 3'r
Taula de lormes d'¡¡t¡¡ls
tlc pcdra (reconstruccló lderl)
i
I
t
I
i .
[page-n-11]
U N E N T E R R A M E N T P R E H T S T ó R I CA L B A R R A N C D E L C ¡ N C
t
l
I
I
l
I
¡
I
I
9
lets; contrastant amb els del nivell inferior, en posicióajupida i amb
solsmentobjectesde pedra.
Donada la regular quantitat de molins de diferents tamanys
repartits per tota la vessant,junt amb tests de cerámicade la mateixa época,suposemfon aquesta entrada del barranc, tal volta l'alt
de I'escarpat,un lloc d'habitatge, tan afavorit a més per les aigües
de la riera i de I'ullal próxim del Xorrador. Per altra part essent
un pas obligat per a entrar al clot i vall d'Alcoi, és racional la seua
vigiláncia i domini. com es veu a totes les cultures antiguesen casos
semblants.
Relacions.-No obstant la poca eficáciaque imposai'escassedat
de material trobat, podem comparar aquest enterrament prehistóric del Barranc del Cinc, amb els següents,limitant-nos als mCs
próxims i als menys coneguts.
En primer lloc tenim la gruta sepulcral de les Llometes,tantes
voltescitada a diferentstreballsd'aquesta
índole,i situat tot el més
a un quilómetrede distáncia I'enterrament
que ens ocupa. En la
de
ja em dit que aparegué nivell. en el qual, i segons
mateixa
un
relació
dels exploradors,els esquelets
estavenestiratsi en posició decúbitoprono, completament estesesles extremitats. El material fu¡¡erari
d'aquest nivell consistia en diversesarmes i ferramentesde coure
pur i batut. Aquestatroballatingué lloc en 1884.
Després,s'inaugurauna etapa d'exploració recerca, la que
i
en
ens cap la satisfacció d'haver intervingut i iniciat en ella altres
companys.D'aquest períodepodem citar les deixallestrobadescasualmenten la finca anomenada Rebolcatr, l'Est d'Alcoi, amb
motiu de fer I'afermat de ia carreterade Callosad'En Sarriá. En
remoureterres i explotar alguna barrina quedarenal descobert
unes
junts amb cerámiclevilleso coveson es trobaren sobresis esquelets
ca tosca en forma de rcuencou objectesde coure consistents una
i
en
punta de llangaamb perfil de fulla de llorer i una petita esquella.
Res no es poguéaveriguar en concret sobre la disposiciódels esquelets, puix que quan ens personerem lloc tot estava destruit i sols
al
poguérem replegar una closca craniana prou completa i una altra
que ho era menys. La diminuta esquellaens diguerenels treballadors
que estava junt a un cos menor, tal vegadacom a eixovar funerari
dei xicotet. També diguerenque estavenorientats els esquelets
amb
t
[page-n-12]
10
cAMtL v¡sEDo MoLTó
el cap al Sud, i estirats. L'índex cefálic de la closca més completa
acusa74,1, que correspon un dolicocrani.Tingué lloc aquestatroa
Maig de 1926.
balla el 20 de
No lluny de l'anterior lloc i en un esperóque forma la base dende
es
tada d'una serretanomenada
tracció de pedra per a I'afermat, uns enterramentsprehistóricssobre
els quals havien estat previnguts els treballadors,per sospites que
allÓ que tantes voltes se
teníem que al dit lloc podria descobrir-se
cercava.Junt a un penyal orientat al Sud, apareguéun enterrament
format de lloses, dins del qual hi havia dos esquelets,destrogats
completament.S'arreplegáuna robusta destral de 19 cms. de llarg,
de diabasa,i un ganivet de pedrenyal de 12 cms. aixl com algunes
petxines de pectúnculus. A uns quatre o cinc metres de I'anterior
ixqué un altre esqueletque, empotrat en un clevill, no es poguétraure
per haver estat replenat aquest pels treballadors.
Una aitra cova sepulcralde la mateixa dpoca és la trobada a la
finca
Vicent Juan Pascual,porta ja extrets de la mateixa més de 15 esquelets, deis quals es conservencinc cranis, perfectament.En aquesta
medieval, romana,
cova,on hi ha un verítableembolicde cerámiques,
campanianai ibérica, ha aparegut en la capa inferior la necrópoli
amb cerámicade tipus tosc i llis, puntes de fletxa cruciforeneolítica,
mes, i quelcom de coure en forma de petits anells' D'aquestacova,
e¡cara inédita, falta molt per excavar.
I per últim, prescindint d'altres coves de cronologiamés dubtosa
la
o poc excavades, cova de Vinalopó a serra Mariola, les de la Vila
Planes,i la coveta Foscaal mont Alberri, front al castell de Cocena
taina, es poden incloure en aquest grup de coves sepulcrals,a més
pertanyentstotes amb més o menys disde
de les Covatelles Gaianes,
táncies a un eneolític avangat.
Aquests cranis eneolítics dels voltants d'Alcoi, tots acusen co'
rrectes proporcions,dominant els dolicocéfals.
Aquest últim del
go que l'inclou en els mesocránics; segonsdictamen antropolÓgic
pertany a una dona.
[page-n-13]
[page-n-14]
VISEDO
-
El Rurranc del Ci.nc
Vista rtetBarrancdet Cinc. Lloc del soterramentY
t
Publicaclonsdel S. I. P.
LÁtr¡¡*-q
[page-n-15]
DEL
PUBLICACIONS S. I. P.
Sérle d'Anuarls
Arcl¿iao ¡le Prehidoria Let:antína.*Anuario d'd S. 1. P.--1918'-Va'
lencia, 1928.
Archiuo ile Prel¿istor¿a f,euantina.-Anuario del S. L L-1929 a 1936.En prensa,
Sérte de Memddee
anyals de la Dlrecció
E¿ S. I. P. g su Mwseo de Prehístori,a en 192tJ.*\Iatoncia l9?9.
La labor det S. L P. g sw llftaeo enelpasado aíío 1929.-Yalencia, 1910'
La labor d,elS f, P,g cu Museo en eJpasudo año 1930.-Yalensra, 1931'
La labor rIeI S. L P. g su Museo en el pasado aíio 1931,*(Amb 6 láminesFValenoia, 1932.
el
Lalabor rtet 8. I. P.y su llfu,seoén pasado a,ño1932.-\alencia, 1933'
año 1933.^Yalenoia, t93'1'
S, L P. g su Museo en eI Ttasado
Lalqbor del
1934,-(Amb 9 lámi'
labor rtet S. L P, y su Museo en el pasado ar1'o
La
nesFValetoia, 1935.
Sérte ile treballs
solts
EI Castelletilel Porquet, per I. Ballester Tolmo.
Breus notessobre elpobtat ilbéric dc St. Móquel de Ll6ri'a, por D. Flet'
xor Valle,
insecles en I'At't tluatet'nari, per M'
d'Art Origi,nart-Uls
5.:EsIuiIB
Yidal i López
4.:Un enlenamentprehirtóric aI Barranc del Cinc (Alooi)' per C. Yise-
l.2.:
do Moltó.
\n'ehistoria t'nleneiana.
S.-Coleccio de lrelsallsdel P, J. Fttrgus soltre
Sérle de monografles
El crani,ilel Parytalló,per ols Drs. T. ile Aranzatli i J. Alcobé. (Por a
imprimir).
[page-n-16]
[page-n-17]