Estudis d'art originari: els insectes en l'art quaternari
Manuel Vidal y López
1937
, 32 p.
[page-n-1]
¡ T \ [ . S : r IT Ü T
.
DIE¡ST(} D.IS
.vAL
TN C.fA N S
sEcoró
nrsréerco-¿neuEoróc¡cr
.PNEHTSTóBI6A
S E R V E . TD ' T N V E S T I G A G ] T ó
, Sen¡e,DE .TREBALLS SOLTS
Jfúm. 3
ESTL|DI$
D'ART
ORIOII\|ARI
L'AAT
EtS
II\ISTTTES OATT
Etlü U AIlAfiI
PER
MANUEL VIDAL I LÓPEZ,
Ar¡esat del S. l. P,
"é
É
. ü \
. ' 2
q
. - ó
VALENCTA
¡MP. F. DOMENBCH, S. Á{
1937
[page-n-2]
[page-n-3]
179o:*qÉ
I IYS TI
TU
T
D'ESTt'
DIS
VALTNCIA.N
S
seccró u¡srón¡co-rngurolócrca
sERvEI D'rNvEsrrcnclópREltrsrbRrGA
SERIE DE
TREBALLS SOLTS
Jfúm. 3
ESTlJ OBIGINARI
DIS
D'ART
ELS
II\|SECTES OIJATERÍ\|ARI
El\L'A
BT
PER
MANUELvrDAL t t-ópez
Agregat del S, l. P.
ffi
-'%dl"Pbs..""t
VALENCIA
IMF. F. DOMENECH, . A.
S
t937
'o'
l tt
td
o
is,[.P']
[page-n-4]
ISSN 1989-540
I
l
+
I
I
I
[page-n-5]
EXM. SENYOIR
N ' I C N R Ct s O L I V N I R I R I R U T I N
I
U
¡le les Ac¡démiesN¡clonals de Clénclesi rle la Llen$¡¡
Quan en ryzg els nalurclistes espanyols us d¿dica¡en el tan merelxcut homenatp, oh m¿stre insigne, els
meus tr¿balls a I'Alrica u'impossibititaren pendre part
en ¿lI.
Us pregue siga rebut auut en aqu¿stes
páglncs quc
tan bondadosameit acotllreu en consultar.vos un dels
seus problemes,i acollíu-Io aru també en cl uostrc wluntari exili, com a testimoni de l'alecte de tots.
Maxue¡. V¡pu. ¡ López
[page-n-6]
I
[page-n-7]
INTIRODUCCIO
punt de tangdnciadins els cercles
La Prehistóriaés un interessant
d'acció de les CiénciesNaturals i Históriques.
Ambdós i en especialla Paleontologiai la Biogeografiaobtindrien gran profit si fóra possiblearribar a la determinació especlfica
dels insectesrepresentatsen I'Art Prehistóric ja que podrien aportar
dades importants a la resolució de problemes tan interessants com
són l'época d'aparició d'algunes formes i l'área geográfica en que
ho efectuaren; pero la classificació exigix detalls que no pogueren
assenyalar-seen els dibuixos o escultures rupestres i de I'art mobiliari d'aquella época.
d'insectes cavernlcoleses deterAixl sabem que algunes espécies
dels
m¡nen per la disposiciói nombre dels péls o élitres i forma
. órgans genitals, detalls impossibles d'assenyalar per aquells
dels
primitius artistes quaternaris els quals els desconeixien puix que
per a llur estudi és indispensable
I'auxili de bons microscopisbinoculars.
No es pot pretendreclassificarespéciesni tan solsgdneres,
d'una
tnffi'ut" precisa; sols podran assehyalar-sefacies,peroaquestestenen
poca precisió i per exemple, la lacies escaritidea pot ésser igual
per el génere Scarites,que per al génere Ditomus molt allunyats en
l'escala de la gran família dels Carabids.
Pel que pertany a I'aspecte prehistóric, no és necessáriaper a
I'estudi de I'Art Rupestre una exacta classificació.
Es coneixen 8 formes de l'art mobiliari i 2 del rupestre. Entre
d'una,
elles, a més de publicar per primera vegada la representació
descriurem l'altra no assenyaladafins avui com a representacióentomológica.
El nostre treball es referix a reproduccionsd'insectes,encon-
[page-n-8]
MANUEL VIDAL T LóPEZ
trats a l'Europa deixant per a un altre posterior, les que tenim en
estudi d'América.
H. Kóhn en el seu notable rKunst und Kultur der Vorzeit Europasr(vol. I pá9. 191) desprésde citar el coleópterde Juzaine, diu:
rares les representacions coleóptersen I'Art Paleolític,
sols hi ha 3 exemplars.....
Laugerie Basse.....
Arcy-sur-Cure.....
Cap
Blanc.....r¡
Nosaltresafegim als 4 citats pel dit autor, la Cetoniade Laugerie
Haute i I'histdrid descrit de Laugerie Basse.
I
A més incloem el notable ortópter trobat pel comte Begouen,
que tan acaloradesdiscusionsva produir amb la seua classificació,
i les interessantsabellesde Bicorp, i la Necrobiade Peterfels,i les
mosquesdel barranc de la Gasulla.
Es possiblees dega un aclariment a l'ús de la paraula
aplicada a I'Art dels poblesen els que comenga civilisacióhumana
la
encaraque agó siga en estat rudimentari. Dir
molt acostades,
aixl quan parlem de pintors primitius espanyols,i la frase
en el doble sentit del temps i del lloc, és a dir, art prehistóric per
l'época o per que llurs cultors es troben encaraen la dita cultura.
[page-n-9]
ART MOBILIARi
[page-n-10]
[page-n-11]
ELS INSECTES EN L'ART
QUATERNARI
ORTOPTERS
TROGLOPHTLUS(r.im. r, ftg. A)
ESTACIO.-Grotte des Trois Fréres.
LOCALITAT.-Montesquieu-Avantes (Ariege-pirineus).
MATERIAL.-Corn de bisó fragmentat.
PERIODE.-Magdaleniense IV.
RECOL.LECTOR.--ComIe Begouen.
En I'esmentadacova, la qual pren el seu nom dels tres fills del
Comte Begouen, primers contempóranis que penetraren en ella,
es
trobá un notable exemplar de gravat sobre banya de bisó, en
la
confludncia de la dita cova amb la caverna de Eldéne.
Es tracta d'un curiós dibuix representant un grup de 4 aus, el
bec d'una de les quals coincidix amb el dors de I'insecte que ens
ocuPa.
Tracta I'artista de reproduir una presa de l'au? En cas afirmatiu
s'ha de suposar que tracta de reproduir una escena-brnitológica,
en
la que l'insecte no seria més que un detall i els personatgesprinci_
pals, pardalsinsectfvorsdiürns que s'acolliena certeshores
a I'ampar
de les roques de I'entrada de la cova. No pareix lógica aquesta teoria
puix que Ia posició de presa del pardar seguint la direcció
de l'eix
longitudinal de I'artrópode s'allunya de la realitat. Abundem
més
en la idea que es tracta d'un dibuix d'insecteindependentde ra
resta,
acás sobreposat, representant una femella d'ortópter cavernrcola.
En tractar de classificar-lo exactament, es va produir discussió
en la que intervingueren les més relevants figures cienfifiques
especialisades en I'estudi dels ortópters.
Mr. Chopard, del Museu d,História Natural de parís, va dir:
rrEl dibuix és molt net i alguns detalls pareixen molt ben observats,
com és, sego-ns
crec, el cas, en tots els dibuixos d'animals d'aquesta
dpoca. No veig cap espécieexistent actualment a Franga a Ia qual
es puga portar. En canvi he estat immediatament sorprésper
una
semblangageneral i encara de detalls amb certes formes que
viuen
en les grutes de I'Europa central. No tindria res d'extraordinari
[page-n-12]
IU
MANUEL V¡DAL I LóPEZ
l'entrada de
que l'artista haguera reproduit un insecte habitant de
Proclame sempre' que
les coves on trobava el seu refugi habitual'
de les grutes de
no comprenc perqué aquest insecte desaparegué
Eslovdnia' etc'
Franga i es mantingué en Carniola, en Dalmácia'
molt interessants'
La qüestió planteja problemesde Biogeografia
aillat a Europa' Els
per consegúent'
está,
puix que el Trogtophíl¡zs
del Nord on tenen
seuspropis parents no es troben més a l'Amdrica
a
presdncia Franqa'
igualmenttendénciaa colonisarles coves'La seua
entre aquesun trag d'unió
ens
en el Magdaleniense permetrá seguir
meua impressíó és que teniu enire mans
tos dos grups. En fi, la
magd'un insecte subfóssili que el vostre artista
la representació
entomÓlegs'r
dalenienseés seguramentel degá dels
prioritat de reproTal afirmacióés sols telativa, puix que la
a \a Cetoduccions entomológiquessembla per avui correspondre
Blanc' atribuides a
nía de Laugerie Haute i la Coccinellade Cap
pisos del Solutrense.
gravat en qüestió
Dr.
L'il.lustre espeleóleg Jeannel,ha dit:
és molt net i suficient per a que es puga intentar
tindre en compte el fet de que els
Es
representat. pot per consegüent
artistesdel'dpocamagdalenienseagafarenadmirablementelcarácterdellursmodels;sialgunsdetallspodenestarabandonats'laforma
generalisobretotlafáciesdel'animalestanperfectamentobserEs pot' doncs'comvades i sorprenenal naturalista a primera vista'
accentuadament
provar que I'insecte és un saltamartí ápter de dors
curtes i fortes""'tr
convex, de potes relativament
amb una figura de
rQuant es compara el gravat magdaleniense
de les siluetesque percompleta
Troglophilusespantala semblanga
que les
Es
quasi superposar-les' podria únicament objectar
metria
objeccióvaldria
pero aquesta
antenesno estan netament indicades,
salvat un acrídid del que es pot tractar'
per a tot altre saltamartí,
Encanvieicarácterd'éssercurteslespotesposteriorsestrobaexa.
amb la major claredat
gerat en el gravat, pero aquest representa
tota la longitud de la tíbia
ina ,rmadura d'espinescontínua sobre
astoradors del gdnere
posterior. Aquest carácter, és un dels més
la major facilitatasimple
en
Trogtophílus el que es pot observaramb
altres Phasgonúrids)pters, tals com els
vista. Pel contrari, en els
No
débils i espaiades'
ja
Barbistes esmentats,les espinestibials són
I
i
i
[page-n-13]
ELS INSECTES EN L'ART
QUATERNARI
11
s'hagueren
pogut notar per un observador dotat de mitjans
no
d,investigaciói forgosamentun poc superficial i no hauria ninguna
raó
per a que estiguerenvigorosamentindicats en el gravatr.
de
que té a les tíbies. pero hi ha
una cosaque em xoca des del primer moment; és I'abséncia
d'antenes.
Aquests saltamartins tenen antenes, desmesurades,
dos fils tdnues
i llargs com 4 o b voltes el cos. No és rar que el magdaleniense
no
les haja dibuixatr.
No podemadmetreper completI'opinió del Dr.
Jeannelrespecte
les antenes.En la part superior del cap de I'ortdpter
es veuen dos
línies d'uns 5 ^./^,representantles dites antenes, independentment
dels trets de la pota de l,au que está junt al seu
front. El tret que
figura l'antena dreta creua al posterior de la dita pota.
Begouenja
diu: r'-a brevetat de res antenesque havia des del primer
moment
ha estat notada per l'abat Breuib.
No pogué ésserdegut a la dificultat de representar
el primitiu
artista un tret tan fi com les antenesfiliformes?
molt antic i probablement via de desaparició,
en
representant
diuna
fauna de clima cálid i humitr.
El Dr' Jeanneltrobant
que
ha degut, per conse_
güent, diseminar-se
per una zona forestal extensa sense
interrupció
des dels Pirineusfins a les Egeesa través del
Tirré i l,Adriátic.....,r
El Dr. Holdhaus,de Viena, en el seu nom i
en el dels Doctors
Richad Ebner i Anton Handlirsch,opinaren
de la següent
forma:
reproduits amb cert naturarisme, la figura pot
referir-semolt versemblantment, com ha fet Chopard, al génere
Troglophilus. pero
en la nostra opinió, no existix la menor raó per
a consideraraquest
dibuix com a naturalista. L'artista no ha repiesentat
les potes anteriors i mitjes, no ha indicat en forma alguna
la separaciódels segments, ha ignorat per complet les molt llargues
antenes,en un mot,
la reproducció és molt descuradai inexacta.
Així no considerant
i
j
[page-n-14]
12
MANUEL V¡DAL r LóPEZ
la figura com fidelment naturalista, pot referir-se a diversos l-ocustoidea ápters que encara, en la actualitat, són indlgenes a Franga,
per exemple a formes dels géneresOrphdnia, Barbitistes, Platycleis,
Thamnotrizon, etc. En rigor inclús a qualsevol espécieáptera d'acrldid. En tot cas en estudiar la figura és necessária la máxima
prudénciar.
Desitjant conéixer I'autorisada opinió del Dr. Bolívar Urrutia'
degá dels ortopterólegs, obtinguérem de la seua inexhauri amabilitat, el següent informe:
rEl coneiximent que el Sr. Chopard té dels ortópters de Franga
i en general del grup entomológic a que pertany I'insecte representat al diari de Berlin, li han permés al meü judici, reconéixer un
insecte cavernícola que per I'armadura de les tlbies posteriorsno pot
ésseraltre, en efecte, que una espdciedel génereTroglophilus corresponent a la secció o tribu proposta per mi i a la que donl el nom de
Dotichopodius,caracterisats en general per la llargária extraordinária
de les potes, carácter que precisament en el génere esmentat es present¿ molt manco exagerada que en altres de la tribu i sobre tot
que en el Dolíchopoda.Per a mi no cap dubte que pertany a eixe
génere i I'obiecció relativa a les antenes no té valor per que tot
aquell qui es dedica a I'estudi d'aquests animals sap la facilitat amb
manipulats per mans exper'
que es trenquen aquestsapdndixs encz;ta
l'home prehistóric' La mateixa
tes, molt més en els toscos dits de
obiecció podria fer-se de la falla de les 4 potes (dues, vist de costat
I'insecte) puix que en el dibuix sols apareixen les posteriors (una
lateral). cert que wa orphánia o qualsevol altre Taneropterm podria
representar un perfil análeg, pero I'armadura de les tibies no @rrespon a la figura.l.
rEs, doncs, un Fasgonrlrid, de la tribu Dolichopodius i del g'
Trogtophilus. Les conseqüénciesrespecte a la vatiacií per la fauna
francesa d'aquella época són ben fácils d'establir i encara conegudes,
pel que respecta als altres grups zoológics. No cal estranyar-se per
aixór.
L'exemplar es troba en la notable col.lecció del seu recol.lector
a Toulouse (Franga).
[page-n-15]
ELS ¡NSECTES EN L'ART
QUATERNAR,¡
13
BIBLIOGRAFIA
Brcouex (Coure) er Becoue¡l (Lours).- Découvertes
nouvelles
dansla caverne trois Frdresa Montesquieu-Avantes
des
(Ariege)-Revue Anthropologique-38
annéen.o 10-12,OctubreDesembre
1928.
Becoue¡¡ (Comre).-Nouvelles
découvertes
danslesgrottesde Mon(Ariege).
tesquieu-Avantes
Académie .lnscriptions Belles
des
et
Lettres*Comptes Rendus des Séances I'année 1928.
de
Becouen (Coure).-La Grotte de Trois Fréres-Mitteilungen
Uber
Hóhlen und Karstforschung,
Zt*hr, des Hamptwerbandes
Deutscher
HóhlenForscher. ahrgl/29. H. 3. Berlln. 1929.
J
B¡couen (Comre).-Sur quelques
objets nouvellement
découverts
danslesgrottesdesTroisFréres(Montesquieu-Avantes-Ariege)
Bull. Soc.Preh.Franc.T. XXVI, n.o 3, París,1929.
Cnor¿,no(Docreun).-Comterendu des sóances la Société
de
de
n.o
Biogéografie 4l-Vannes-París.
COLEOPTERS
COCCINELTA(Flg. t)
ESTACIO.-Cap Blanc.
LOCALITAT.-Laussel (Marquay-Dordogne).
MATERIAL.-Vori
PERIODE.-Solutrense.
RECOL.LECTOR.-DI. Lalanne.
Es descriubreument pel seu il.lustre recol.lectorcom a
segonspareix, u¡a Coccinella.Els élitres estan assenyalatsper tres
trets oblics i quatre disposats pl tresbolillo en mig del dorsr.
La classificaciód'aquest interessant exemplar és exacta. Els trets
oblics, a que es referix són representacions
estilisadesde les potes.
He de fer present el meu pregon agraiment al Dr. Charron, fill
[page-n-16]
14
MANUEL vIDAL r LóPEZ
polític del Dr. Lalanne i a l'aba:t Bouyssony per I'amabilitat amb
que m'han enviat el dibuix inédit d'aquest objecteautorisant-me
la seua publicació.
Es troba a la col.lecciódel seu malograt recol.lectora Le Buscat
(Bordeus) Castell d'Andorte, Route du Médoc, 342.
BIBLIOGRAFIA
T.
Küun (H.)-Kunst und Kultur der Vorzeit Europas. I. Berl1n 1929.
Lrr-lNNn (GasroN)*Un atelier de sculpture de l'age du renni.
R e v . P r e h n . o2 , 1 6 p á g . 1 9 1 0 .
COCCINELLA (Lim. I, flg. B)
ESTACIO.-Laugerie Basse,
LOCALITAT.-Dordogne.
MATERIAL.*Vori.
PERI ODE.-Magdaleniense?
RECOL.LECTOR.-P. Girod.
Mortillet la definix:en vori.
o
Sobre cada un dels élitres hi ha tres máculesmarcadesper punts
buidats. El cap está foradat per un orifici de suspensiór.
En realitat, l'orifici no correspon lloc del cap sino del protórax
al
que no está assenyalat.
L'exemplar es troba al Museu de Saint Germain (n.o 54.030)
formant part de la col.leccióGirod.
BIBLIOGRAFIA
Grnoo (P.).-Les estationsde llage du renne. Balliere. París,pág. 7ó
i lám. LXXIX-fig. 16.
Künu (H).-1. c.
Lenov-Gounr-ran(ArttonÉ)-La Civilisation du Renne-fig. 10-París. Gallimard-193ó.
lámina
MoRrr¡-ler (Gaenrel er AoRtlrt oe)-Musée Préhistorique,
París, 1903.
XXVII, nP 239. Schleicher.
pág. l1ó.
de
RnrNec¡¡(SalorvroN)-Repertoire I'art quaternaire,
[page-n-17]
I
ELS ¡NSECTES EN L,ART OUATERNARI
15
CETONIA (Flg. 2)
ESTACIO.-Laugerie Haute.
LOCALITAT.-Les Eyzies de Tayac (Dordogne).
MATERIAL.-Os de ren.
PERIODE -Solutrense.
-L. Giraux.
RECOL.LECTOR.
+
l
?
El seu descobridorMr. Giraux el descriu dient que
de
talla per que és prop de vegadai mitja major que el mateix os procedent de rens actualment viusr.
sis
d'aquestos:Les dues séries de tragosde la part inferior estancol.locada
cats voltant d'una ma¡era ben simétrica: estan atravessades
una per un trag que les creua en el sentit de la cresta de l'os. En la
part davantera que forma bec, dos altres trets es creuenen X, Danaturals,
vant d'aquest dos trets es troben dues petites depressions
que sols tenen 0,001 mts. de diámetrei hi figuren dos ullsr.
i paral.lelament la basees troba una veritable canal. El sesamoideu
formant ranures.
ren presentaa c,adacostat una petita depressió
de
L'home s'ha aprofitat de la particularitat d'aquest os per a engrandirla, solcantlo i fer una canal prou pregonaque li ha permésenfilar
aquest objecte siga a una allra pegaper a decorar-la, siga per a pasel
sarli un cordellque, subjectant-lo, fixara d'una maneramessólida,
que.no es perdera.La forma generald'aquest os adornat
de manera
de ranures i dibuixos el fa semblant a una gran Coccinella: tot fa
creure que és una imitació d'aquest animal que I'home ha fet en
aquest osD.
Dissentimtotalment de la tai classificació. tamany de I'objecte
El
A
és molt superior al d'una Coccinella. més al.ludix a ranures i dibuixos que no són de I'ornat propi dels dits animals. Els sis trets
dobles representen les potes, els trets transversals que creuen les
posteriorsassenyalen costat posterior dels élitres i un altre transel
[page-n-18]
16
MANuEL vrDAL r LópEz
versal assenyala la separació entre el cap i el protórax. Aquest no
pareix tindre figuració especial, pero ocuparia un lloc molt aproximat al que limiten el dit tret anterior i els primers trets de les séries laterals.
Apart de la disposicióde suposat encast és un eixemplar molt notable pel seu perfecte detall.
La seua forma semiquadradai tamany, enc,ara poc reduit, ens
un
inclina cap a I'opinió de Mortillet (A) creent-lo una Cetonia.
Es sorprenentI'oblit en que s'ha tingut aquesta important pega,
ja antiga (1907), en ocupar-sedels insectesde I'art quaternari autors
tan eminents com Hamal Nandrin (lgzb) i Kühn (1929).
Aquest eixemplar es troba a I'lnstitut de PaléontologieHumaine
a París.
,\
\#
BIBLIOGRAFIA
G¡neux (L.)-Objects de parure Solutrense provenant de Laugerie
Haute (Dordogne). Soc. Preh. de France, pág.213-215. parls.
t%7.
Monrlller.-En
Nota a I'anterior treball.
NECROBIA (Lim. I, flg. C)
ESTACIO.-Peterfels.
LOCALITAT.-Engen (Alemanya).
MATERIAI-.--.Carbó?
PER I ODE.-Magdaleniense superior.
RECOL.LECTORS.-E. Peters i V. Toepfer.
El descobriment més modern del grup d'insectes corresponents
a I'art mobiliari és el realisat a Peterfels bei Engen (Alemanya) descrit com seguix pels seus recol.lectors.
<.....junt a les estátues femenines se situa la figureta animal la
silueta de la cual donem acfu.
rCreem que es tracta de la reproducció estilisada en part d'un
coledpter i átoms conformes amb el rPrivatdocenh¡ Dr. Zeuner de
Friburg a Brisgdvia, I'opinió del qual sol.licitárem, en pensar que
es tracta, tant per l'estructura arreplegada i els altres detalls de la
forma com pel tamany, d'una espécie del g. Necrophorus negra i
t
.w
f
[page-n-19]
ELS TNSECTES EN L'ART
, \
u
t
{
QUARTENARI
17
per
reconeguda tots com a (sepulturersr.
Aquestesespécies devosón
radoresde carronya que olfactegendes de molt lluny i utilisen per a
dipositar els ous soterrant-los.A conseqüénciade llur abundáncia
i ext8nsa área de dispersióseria molt versemblant que foren coneguts per les gents de Peterfels (Alemanya) especialmentper que
l'estació d'aquestalocalitat amb els seusabundantsresidusanimals
deuria d'atraure els coleóptersen gran nombre. Mentre el cap i el
tórax de la figura no estanseparats,
una doble mossadividix el tórax
i els dlitres,els quals porten al costat esquerre
tres incisions i al dret
quatre inclinades cap al darrere. Zeiner considerapossibleque les
incisions representen potes projectadessobre els élitres, mentre
les
les dues incisionsdel cap inclinadescap al davant deuen ésserconsideradescom a les potes davanteres.La figura está perfectament
arrodonida, és molt brillant i está foradada en sentit oblic. S'haurá
portat, a jutjar pel desgastde la basecompletamentplana, en tres
ansescom a penjarella i sensedubte aillat. En favor d'agó parla el
següent;es penja la figura d'un cordonet i es col.locaal voltant del
per la perforacióobliqua no queda completament
coll i aleshores
vertical-el cap cap a dalt-. Per conseqüéncia
d'agó en oscil,lar
d'un costat a l'altre la figura, el desgastde la part inferior ha de
verificar-sede maneradesigual.u
En primer lloc, és rar que els hómensquaternariselegirenper a
esculpir una matdria tan frágil i poc apropiada per a \a talla com
el carbó. Hom suposaque ho feren en subst)nciesmés adequadesfusta o marfil-que despréses carbonisá,
Pel que a la forma de I'insectees referix, s'observendetalls que
pareixenrecordarremotamentel g. Strophosomus
(Curailiónids),pero
la facció generalpareix referir-sea un insectenecrófagben diferent
del Necrophorusamb el que no coincidix per la forma del cap ni
protórax ni pel tamany que jutgem massareduit.
La meuaopinió(i en ellacoincidixel distingit entomóleg
valencÍá
N'Emili Moróder) es la que es tracta d'una Neuobia, espécieque,
a més de viure en carronyes, és molt més susceptible de cridar
I'atenció dels primitius pobladors de Peterfelsmés encara que els
Netophorus pel seu color verd metál.lic brillant, sovint amb taques
rogesi per trobar-sesobre cadávershumans:
[page-n-20]
lB
MANUEL vrDAL r LópEz
Encara que en quant al tamany excedix un poc de I'ordinari,
pot ésserque I'artista es vera obligat a excedir-seper dificultats de
confeccióper a utilisar una pegatan xicoteta.
A jutjar pel dibuix que coneixem,pareix que I'artista, poc úersat
en anatomia entomoldgica,
vullgué reproduir 4 pareils de potes estipuix que com a tal conceptuem tros que ve a coincidir amb
lisades,
el
la secciófinal de la unió dels élitres, puix que de considerar-se
com
a utilisació de la dita unió haurfem d'admetre en I'artista primitiu
I'errónia observacióde 3 potes en un costat i 4 en I'altre.
BIBLIOGRAFIA
Perrns (E.) uNo ToeeReR
(V).-Der Abschluss Grabungen
der
aux
Peterfelsbei Engen-Práh. Zeitschrift and Band XXI I L 1932.
HISTERID (Lám. I, fig. D)
ESTACIO.-Laugerie Basse.
LOCALITAT.-Les Eyzies de Tayac (Dordogne).
MATERIAL.-Banya de ren.
PER I ODE.-Magdeleniense?
RECOL.LECTOR.-P. Girod.
Girod diu en estudiar els materials de I'estació, referint-se a
aquest objecte i a la Coccínella la mateixa procedéncia:
de
recordant els del dors d'una Coccínella¡.
No es doná compte de llur representació
entomológicaque ha
continuat inddita com ho está l'objecte del mateix lloc assenyalat
per I'autor amb el n.o 23, I'estudi del qual tenim en curs i que podria
atribuir-se a la representació
d'un molusc despullat.
paral.lelsque creuen la part inferior de l'orifici de susEls trets
pensió tracten de sobreixir les mandíbules de I'insecte, detall que
no figura en la Coccinella ia mateixa estació per no destacar-se
de
els dits órgans en els tals animals.
¡
t
I
[page-n-21]
;ff*
L'artista
;::';**];',""'
"r'",g';ur.
"0,.;;
que dibuixá uns anglesamb vdrtix discal que no poden
élitresencara
t
+'
referir-sea ninguna forma actual.
En l'dlitre dret la inclinació de les estries dorsals amb respecte
pero en l'esquerre
a I'apical fan pensaren un insectedel g. Saprin¡./s,
mantenen les dites estriesla verticalitat dels HísÍer.
No apareix la línia divisória del propigidi i pigidi encaraque es
a
detalla bé I'espai corresponent ells i la cosamés anormal d'aquest
insecteés que presentales separacions
entre el protórax i els élitres
el
encaraqueles dues línieshorÍsontalsal.ludidespareixenrepresentar
costat protorácic posterior,en el qual cas sols es tractaria d'una estilisació. La seuafáciesés francamentd'histérid i els detallsde les mandíbules i últims anells abdominals,no deixen iloc a dubtes.
L'esmentada Coccinellatampoc no presenta la separacióentre
protórax i élitres. Forma part de la col.leccióGirod en el museu esmentat (n.o 54.029).
BIBLIOGRAFIA
G r n o o ( D o c r e u n ) . - 1. c . p á 9 . 7 6 , l á m . L X X I X , n . o 1 7 .
DITICID (Fig. 3)
B.
ESTACIO.-Grotte du Coléoptére-Capa
LOCALITAT.-luzaine (Bomal-Luxemburgo-Belgica).
MATERIAL.-Vori.
superior.
PERIODE.-Magdeleniense
RECOL.LECTOR.-Hemal Nandrin et Servais.
Ha estat descrit pels seus recol.lectorscom a
bombada, trets gravats indiquen clarament el cap, el cosselet i els
élitres, l'extremitat de I'abdómen falta'r.
SegonsClara Lambrechts(aquestapegaestava en dos fragments
Com ocurrix freqüentmenthavia
en el moment del seu descobriment.
entre duescapesde vori. Aquesta penjarella está foradada
dissosació
[page-n-22]
20
MANUEL vrDAL r LópEz
per dos llocs laterals, un d'ells corresponentamb la fenedura. está
llaugeramenttrencat en la part inferior¡¡.
Es tracta d'un insecte aquátic, probablementun ditícid que es
conservaa la col.leccióparticular del professorJ. Hamal-Nandrin.
Museu Arqueológicde la Vila de Lieja (Seccióprehistórica).
BIBLIOGRAFIA
Cl¿,rne LeuanecHrs.-L'Art et la Parure en Bélgique pendant le
Paléolotique supérieur. Bull. Soc. preh. Fraric. T. XXVII.
N.o l0 pág. 4ó8. 1930.
H¡,r'ral-Nl'r.¡DRrNEr Senv¡¡s.-La Grotte du Coléoptére. Rev.
Anthr. N.o 4ó. 1925.
H.'Kür¡u.-1. c.
SeRv¡¡s er H arr¿
¿,r--N¡N w.-Musée Archéologi
onl
que Liejois. Catalogue sommairede la Sectionde préhistoire. 1929.
CARABUS (!'lg. 4)
ESTACIO.-Grotte du Trilobites.
LOCALITAT.-Arcy-sur-Cure (Yonne-Franga).
MATERIAl.-Lignit
(Mortillet) o fusta de conífera (Dechelette).
PER I ODE.-Magdaleniense.
RECOL.LECTOR.-Dr. Ficaüier.
Segons
sembla,aquest interessanteixemplar doná nom a I'estació
on fon trobat, per haver-lopresprimeramentper un Trilobitesllaurat.
Mortillet el definix com a
distingix perfectamentel cap, el tórax i I'abdómen recobert pels
élitres. Les potes, estan aplicadesal llarg del cos (l). Dos xicotets
forats laterals servien per a penjar aquest objecter.
Decheletteens parla del.
L'abat Breuil em comunicá la seua opinió que (no es tracta d,un
buprestit poc probableen épocade fred, sinó d'un Carabus,per que
el protdrax no té res semblant al Buptesles essent llarg i estret i
el cap llargr.
(l)
No hom pogut cstudiar l'eixemplar, En les fotografíesno es dctallen les potes.
lF
[page-n-23]
ELS
INSECTES EN
L¿ART QUATERNART
2I
Compartixctotalmentl'opiniódel'il.lustreprehistoriadorpuix
la siencara que els seus élitres i protórax recordenllunyanament
rauca Fab)sols aquest medix
lueta d'algun bupréstid (Sphaenoptera
16 millmettes, essent més allargats i acabats els seus
com a máxim
pel cap
élitres en escotadura. Es distingix de qualsevol bupréstid
el coleópter d'Arcy, aixl com pel
acurtat en aquests i allargat en
(n'o
tamany de I'insecte que Mortillet representaamb una figura
238)d'uns2T,Smillmetresenescala'/o,q:uedónaal'originalSS
dóna una figura d'uns 43 mil.límetres' Admemil.límetres.Dechelette
tent aquest tamany mlnim és encara menys freqüent en bupréstids
que en carábids de zona paleártica. Pocs eixemplars dels calcophoque exla
ra marianaL.. nostre major bupréstid,alcanQen dita mida'
cedixen molts carábids paleártics.
L'eixemplar, procedent de la col.lecciódel Dr' Ficatier, forma
des
part del
Jacquesrr
BIBLIOGRAFIA
Parls
Decnet-errB.-Manuel d'Archéologie Préhistorique' Picard'
19t2.
a ArcyF¡clrren.-Découverte d'une nouvelle grotte magdalenienne
sur-Cure (Yonne) Assoc' Frang. pour I'avancementdes Sciences.NancY-T. I. Pág' 178. 1886'
H. K6nN.-1. c.
Montrr¡.er.-Musée Préhistorique pág' 238'
Int' Anthr' et
Pln¡r.-Les grottes de la Cure et de I'Yonne-Cong'
p¿g' l19-132' l90l'
Arch. preh. L'antropologie,
Trilobite á Arcy-sur-Cure-Bull'Soc' hist' et
Grotte du
Prnlr.-La
nat. de Yonnc. 1902'
pág' 20' LouRr¡¡.¡¡cn (Slt.ouó).-Repertoire de I'Art Quaternaire'
vre.1913.
et de Saint
Srl¡r,toN(PH.) Excursion aux grottes d'Arcy-sur-Cure
plg' ló8More (Yonne) Rev' mens. Ecole d'Anthropologie'
160. 1897.
[page-n-24]
[page-n-25]
ART RUPESl'RE
[page-n-26]
[page-n-27]
ELS TNSECTES EN L'ART QUATERNARI
25
HIMENOPTERS
ABELLES (Lim. I, ftg. E)
ESTACIO.-Cova de I'Aranya.
LOCALITAT.-Bicorp (Valéncia).
PERIODE.-Paleolltic superior.
DESCOBRIDOR.-J a.umePoch.
Hernández Pacheco (F.) ens descriu les figures dient
<.....dos
hómenspujant per unescordes,les quals-essubjectenal mateixtemps a uns pals que alnés alt d'un tallat estansubjectes,s'apoderen d'un niu d'abellesper a aprofitar la seuamel.....r
rr.....Les
xicotetes figures, repartides per la paret en nombre de 16
les interpretem com abellesvolant, puix que en algunes es distingix clarament el cap, I'abdómen,les potes i les ales en I'actitud del
vol.....r
Un distíngit apiddleg valenciá,|En Josep Chocomeli,ha escrit
les següentslínies que traduim, en part, d'unal revista francesa i
ampliem amb els dos últims parágrafsinddits tramesospel seu autor.
rAssenyalarem un curiós detall: les llnies que abaixen a partir
dels dos grossostrets superiors passenjunt a un xicotet forat natural situat a la roe.ai precisament a l'altura d'aquesta figura fon
pintat I'home que semblaextraure els eixams per a ficarJos en.el sac
de cuir, de tot punt semblant al que porta sobre I'esquena I'altre
cagadorque sembla abaixe, mentre les abellesvoletegen$all'entorn
i en direcció a I'entrada del niu. Es convenient afegir que en les roques
del barranc en gue es troba la gruta en qüestió, hi ha nombrosos
forats semblants habitats actualmente per abelles, i dels quals
els apicultors dels voltants s'aprofiten de la"_mateixa-manera
que
ho feen i ho representavenlen les parets de les seueshabitacions, els
homes primitius, fa milers d'anysr.
donant una idea més esquemática,
més precisade l,abella en el mo_
[page-n-28]
-+
:*
26
MANUEL
VIDAL
¡ LOPEZ
ment del seu vol en que está a punt d'aconseguir
I'eixam o llangar-se
des de la tauleta de vol, que en aquestapintura en que la veem junt
al cagadorsituat al mésalt de I'escala.
Cadau podrá recordaraquests
gestosdel vol de les abellesque hem observat mil voltes ficant-nos
junt a un eixam i que han estat fidelment reproduits també pels
dibuixants moderns que han tractat de temes aplcolesu.
que
<,Creem aquesteixemplarde pintura rupestreés únic al món...r
de I'insecte en vol. Efectivament no sols les diferdnciesde tamany
de les distintes abelles pareixen significar una gradació de proximitats, sinó que s'oferixenrepresentades
com seguint un pla diferent
de composició, secció, front i d'espal.les: pla, pujant i abaien
de
de
xant, de perfil, deixantlsecaure a abordar I'entrada i, de tres quarts,
abandonat-se l'espai en eixir cap a llurs aventures d'exploració
en
o de furtr.
un doble valor com a prova evident del despertsentit artístic i d,observació del seu eixecutor al temps que mostren els coneixements
práctics de la seua dpoca sobre I'aprofitament o explotació de les
abelles,hem d'apreciaren ell el primer mestre d'apicultura conegut
pels seus trets, la destacadacapacitat del qual sura per sobre el
nivell ordinari de la intel.ligénciaprimitiva. No será a9ó un indici
potser que es trobaven reunits en un mateix cap la cidncia i I'art
rudimentaris i la direcció supremade la caga, de la guerra i de les
suggestions
mágiquesde la tribu o famllia que tingué el seu cau en
els albergs rocososde l'Aranyarr?
BIBLIOGRAFIA
Cnoco¡¡er¡ (j osee).-L'antiquité de I'apiculture-Le Rucher Frande
ce. pág. lO2-104, 2 fig. nP 7. Desembre1928 (treball reproduit per altres revistes apícolesfrancesesi nordamericanes).
KóttN (H.).-1. c. pág. 375-377.
HeRNANoez
Pec¡¡eco (2).-Escena pictórica con representaciones
de
insectos de época paleolítica-Bol.Soc. Esp. H.a Nat. Volum
cinquantena?i,
pág. 62. Madrid 1921.
f"
[page-n-29]
:Jil:.
t^
HenNÁNoez'^::j;r ffi:,*. a" c1,,o
de la Araña (Valéncia).-Evolución del arte rupestre en Espal. i preh. Memória n.o 34.
paña.-Comissió investigacions
Madrid, 1924.
d'Espagne
P¡cHrco (E.).-Les peinturespréhistoriques
HenNANpez
' -Revue Anthropologique.p)g,
N6. 1924.
de
OsrnM¡IeR (H.) v WenNenr (P).-La Edad cuarernaria las pindel Levante Español.-MemóriesSoc.Esp. H.a
turas rupestres
Nat. T. XV. Homenatge a D Ignaci Bolívar i Urrutia, págines-527 -537 Madrid 1929.
D I PTE RS
(Fig.
MoseUEs 5)
ESTACIO.-Barranc de Gasulla.
LOCALITAT.-Ares del Maestre (Castelió).
PERI ODE.-Paleolític superior.
DESCOB DOR.-Espresati.
Ri
Obermaierens dóna a conéixer un interessantgrup entomolÓgic
format per una aranya i algunes mosquesi es pregunta:
estat venerades,com a habilidíssimes
única d'un insecte (espécie
Ens parla també de la representació
de mosca) la cita del qual no podem ampliar per no haver pogut
sobre la dita mosca.
adquirir les dades que interessem
BIBLIOGRAFIA
Osenu¡.ren (H ).-Las pinturas Rupestresdel Barranco de Gagulla
(Provincia de Castellón).-lnvestigación y Progreso.-Any
X. N.o I - p. l.-Abril 1936.
Ponc¡n (J.).-Pintures Rupestresal barranc de Gagulla.-Bol. Soc.
de
Castellonense Cultura.-T. XV. cuad.o6. Castelló 1934
[page-n-30]
n
MANUEL
VIDAI,. I
LóPEZ
coNSEeüÉNcrES
La defectuosa excavació de la rica estació de Laugerie Basse
per Girod que ens priva d'una exacta estratificació
de les trobailes
i de determinar amb precisiósi la coccinel/ai l'histérid trobats
alll
pertoquen realment al magdeleniense al solutrense,
o
ens impedix
traure c,ertes
conseqüéncies
gue serien de gran importlncia per a una
sistematisació dels insectes esculpits de l'art mobiliari quaternari.
Pero podem establir una classificació en tres tipus:
1.er tipus.--SenseJorats, Cetonia de Laugerie FJaute (Engarges).
2.n tipus.-Un forat, Coccinella Laugerie Basse (penjolls).
de
3.cr tipus.-Dos forats, Carabusde Arcy-sur_Cure
(penjolls_agulles).
El del primer tipus pareix que s'encestavaen un altre objecte
o es subjectavavalent-sede la forma de I'os sesamoideu que está
en
tallat l'únic que es coneix, recolzantel cordell en les ranures per a
evitar que es perga.
Els del segontipus (se'n coneixen tres, 2 coaineila i l histdrid)
són els penjantsde tipus corrent llaurats per una sola cara i t¿ladrats
verticalment al pla del dibuix.
Els del tercer tipus (se'n coneixen tres: I Carabus, I Ditícid i I
Neoobia), podrien ésser per obviar l'inconvenient del penjoll del
tipus anterior que.freqüentmentes gira, presentant la part no llaurada. Una raó estética pogué propendir a fixar-lo passant el fil per
ambdósforats que unix un tub en sentit paral.lel al pla del dibuix,
amb el que es fa més difícil que es gire, o el que ésmés fácil, per a sub_
jectar-lo cosint-lo a les pecesdel vestuari. Igualment podria expo_
sar-se Ia hipótesis que s'usaren atravessant una espina o agulla d'os
la qual, subjectant-se vestuari, fera con a una agullede guarniment.
al
Sembla que alló més lógic siga creure que foren usats com a pen_
jolls atravessats per un cordell, encara en el Carabus d'Arcy-surCure tenint el_centrede gravetat desplagatdel cap pel que hauria
de portar-seamb ella cap per avall, cosa que no sembla molt estdtica. No així en el ditlcid belga que porta el cap cap a dalt ni en la
Necrobia de Peterfels, encaia que estava posada un poc inclinada
a un costat.
[page-n-31]
I
ELS
INSECTES EN
L'ART
QUATERNARI
N
Difícil serápoder assenyalar
fixament en aquestsmomentsen qué
es discutixen els límits de l'ús de I'adornamentper simple raó artística o per motíus de mágia, la finalitat perseguida l'ús de cada
en
u dels nostresinsectes.
Un estudi de major nombre de pecessi, com
és de suposar apareixen, permetrá considerarsi la talla d'insectes
en ossossesamoideus
obedix merament a comoditat de I'artífex o
el dit'os per sa forma de sésamtenia una significaciómágica com la
té la llavor de la dita planta oleaginosa,
encaraen la mágica popular actual.
En generals'atribuix als nostresinsectes
tallats finalitats d'adornament evocant les brillants coloracionsdels grans bupréstidstropicals, refulgentscom a gemmes,
usats encaraper alguns poblessalvatges americans.
Mortillet usá la dita raó per a classificar de Cetonía la pretesa
Coccínella Laugerie Haute parlant del seu (Bonic brill metál.lic
de
capag de seduir un poble artista que tinguera tan vius sentiments
de la forma i del color com els nostres avantpassatsde I'Edat del
Renr>.
En canvi Reinach l'usá equivocadamentper assegurarque el
coleópter de la
d'irisació metál.lica tan explendent
com el (Carabusauratus L) i el (Carabusrutilans Def.) entre altres,
haguerend'envejar bellesade colorit en els seuscossos
molt més elegants que els del buprdstid.
La ra6 ornamental cap acceptar-la en el Carabusi la Cetonia.
Són les'Coccinelles
insectesque senseser bonics, pareixen haver
estat afavorits per la simpatia popular, i el folklore no les deixa
des dels temps paleolíticsfins als nostresdies. No ha faltat qui trobantles poc boniquesha suggerit la idea que foren Chysomela,
pero
no abundem en tal opinió, per no conéixer espéciespaleártiques
I'ornamentació de les quals, s'aproxime a la dels insectesque ens
ocupen.
En l'histérid, animal de color negred'alzabatja, amb freqüents
ornamentacionsroges, necrófag,cap admetre, pel seu génerede vida, una representaciómágica, igual que la Neuobia.
Respecteal ditícid, és dificll definir-sepuix que ni és un animal
bonic ni la seua tranquila vida aquática és donada a inspirar terro-
[page-n-32]
30
MANUEL vrDAL r LópEz
rlfiques suggestions.
S'ha apuntat el dubte de si es tractaria d'un cep
del géneredels que s'usen encara entre els esquimalsdels nostres dies.
A més, en tractar-be d'un insecte amb dos forats, implica menys
mobilitat en I'aigua en ésserusat com a cep, essentinconvenient, per
a simular vida, en ésserarrossegat ella. Els cepsd'un sol forat esen
tarien en millors condicions.
Respecteal ortópter i a les abelles i a les mosquescal asignar-los
una raó estética ja que en ambdós casoshi ha una abuniant sensació
de vida, ppr aixó no al.ludix en el de les abelles,el que puguerarealisar-se I'escenade la recol.lecció de la mel, basant-seen algun motiu
d'ordre religiós análeg al de certes escenesde caga.
Tenim la seguretat que un detingut estudi dels materials arreplegats i una revisió de les pintures rupestres, donaria nous eixemplars
d'estr¡di. ¡Que aquest humil treball, mer quadern d'estudi, naixcut
d'un tema de la Cátedrade Prehistória,de la Universitat de Valéncia
en 1931, marque el principi d'una era de més amplis estudisd'aquest
assumpte!
BIBLIOGRAFIA
L¿,¡ísn¡cHrs (Cl-ma).-1. c. pág. 481,
Mon¡¡¡-¡.¡r.-Bull. Soc. Preh. de France.-T. IV. N.o 4. pág.216.
S¡r¡xr Pen¡en (R. oe).-Engins de ptche poléolitique.-L'Anthropologie.-T. XXXVIII. Parls 1928.
NOTES SOLTES
Apart dels esmentatsinsectes tenim notfcies d'un suposat insecte
amb antenes, gravat en os de Laugerie Basse descrit per Salomó
Reinach i que resultá ser una cabra montesa asseguda,esquematisada. (Obermaier).
Aixl mateix es parlá d'unes represent¿cionsd'insectes en les
pintures rupestres de Morella la Vella (Castelló de la Plana), que
pare¡xen ésseraus.
El Conde Begouen ens parla del Sphinx de Mas d'Azil en que
I'abat Breuil va sabervore un Tetrao.No hem pogut obtindre aquest
dibuix.
[page-n-33]
ELS TNSECTES EN L.ART QUATERNART
3I
BIBLIOGRAFIA
dans
B ec ou nw (Cor'rre) er Bec ou eN (Lou rs).-Découvertesnouvelles
p^9.2.
la cavernedesTrois Fréres,etc.-Rev. Anthr. n.o 10-12.
OsnRu¡,ren(Huoo).-El Hombre Fósil.-2.a edició.plg. 254.
R e r N ¡ c H ( S r t o m o N ) . - I .c . , p l g . l l 0 .
PARAULES D'AGRATMENT
No podem tancar aquest treball de slntesi sense recordar la
valuosa aportació que hem aconseguitde prehistoriadorsde diversos paisos.
Ha de figurar en primer lloc la senyoreta belga R. L. Doize, la
personal amistat de la qual m'honora, per les repetidesatencions
que tingu_é
fins a aconseguir troballa de publicacionsi dadesdiflla
cils. Igualment he d'anomenar els seus compatriotes senyoretes
Claire Lambrechts, Suzaine Leclerq i el profesor Hemal Nandrin,
tots ells de la Universitat de Lieja.
Dec esmentar, de Franga, I'amabilitat de I'il.lustre comte Begouen de la Universitat de Toulouse, del Dr. Charroni abat Bousla
sony autorisant-me la publicació de materials inédits del malavirat Dr. Laianne així com a Mrs. Lantier i Schleichrei Boudon,
els aclarimentsde diversesconsultes.
D'Alemanya he de citar Heer E. Peters de la Universitat de
dadesi dibuixos.
Friburg in Brsg. per les seues
D'Espanya.he de recordar la valuosa contribució del savi acaddmic Dr. D. Ignaci Bolívar i la del meu professorde Prehistória de
la Universitat de Valéncia D. Llufs Pericot per les seuesversions
de I'alemany.
I a tots faig present el meu agraiment que lamente no poder
extendrea altres compatriotesals quals demanl dadesque no mereixia i als que sols estem obligats els qui no veem a través del cult
de la Cíénciauna quantitat ponderal.
[page-n-34]
INDEX
Página.
Dedicatdria.
Introducció.
3
D
ART MOBILIARI
ORTOPTERS:
(Grottedes3 Frdres)......
Troglophilus
COLEOPTERS:
(Cap Blanc).
Coccinella
Coccinella(LaugerieBasse)..
Cetonía(LaugerieHaute)
Nurobía (Peterfels)
Histdrid (LaugerieBasse).
(
DítÍcídGrotteuColeoptére).......
d
G
C a r a b u(s r o t t e d u T r i l o b i t c s ) . : . . . . .
........
........
13
14
l5
16
18
19
20
ART RUPESTRE
HIMENOPTERS:'
Abelles
(Covade I'Aranya)
DIPTERS:
(Barrancde Gasulla)
Mosques
Conseqüéncies
Notes soltes.
Paraules
d'agraiment
27
.. .. .. .. 28
30
. . .. .. .. 3l
[page-n-35]
F i g . 1 . - C O C C I N E L L Ad e C a p B l a n c
(T. igual)
ffiffih
üa
%g
Fig.2.-cEroNt^
(Franqa)
Basse
l;.::::il'.
ñ1 \ , fh \ \ r| \)
|
i
F )tr'J
I
I
\iJ
Vlrll tlo tli
llll
)
kl ru
Fig.
3.-Drrrcl""ffjll,. ducotéoptére
+
*
r'.
{)
F i g . 5 . - l u o s q u e si a r a n y a p i n l a d e s e l
d
B a r r a n cd e G a s u l l a( C a s t e l l ó )
(T. igual;
[page-n-36]
LÁurN¡ I.
il
(
A . - T R O G L O P H I L U S d e G r o t t ed e s3 l r ¿ r e s . 1 / ! ) .
(
B . - C O C C I N E L L A d e L e u g e r i eB a s s e . r ir )
.
C . N E C R O B I Ad e P e t e r f e l d( a - r , 1ir b - r r , / r ) .
(
D . - H I S T E R I D d e L e u g e r i eB a s s e t . 1 r ) .
E . - - P a r t a l t a d e I ' e s c e n a e r e c o l e c c i ó e l a m e l d e l a C o v ad e I ' A r a n y r ( B i c o r p ) ( ? , / , , ) .
d
d
[page-n-37]
I
f
;,
DEL
PUBLICACIONS S. I. P.
I
Sérle d'Anu¿rls
Archiuo de Pre,hirbria Leaantina.*Anuaris
lencia, 1928.
Lcrantina.-Anttarío
Archi,uod,ePrehi,stori,¿
ilel S. -f. P.-19:8.-Vartcl S. I, ¡.-1U29 a lg3ü.-
En prensa.
Sérle dc lttemóriéd
anyals de la Direccló
E¿ S, L P. g su Mwseod,efreh,istori'a en 1.928.-Yaloncia l9?9.
1930;
La labor det S. L P. g su Museo en el pasado qfío 1929.-\alencia,
La labor d,elS f, P, y tu Museo en el pasad,oaiio L930.-Yalgncra, 1931'
La labor d¿I S. L P. g su Mwseó en el pasado aiín 1931.-(amb 6 láminesFValencia, 1932.
La,labor d,et8, I. P,y tu Museoen el paeailoaño 1932.-\alenoia, 1933.
La labor del S. I. P, y su Museo en el pawilo año 19ts3.-Yalencia, 1934.
La labor ttel S. L P. g su Mu*o en el Ttasatloatlo 1934'-(Amb I láminos)-Yalenoia,
1935.
Sérte de treballs
solts
del
l.: EI CastelXet Porguet, per I. Ballestor Tormo.
2,: Breus natessobre elpoblat ibéric tle St. Mirlucl, ile Llfria' per D. Fletxer Valls.
insectes en l'Art qua.teinarit per M.
5.:Estu¿hs d'Art Origi,nari:-Ule
Yidal i López.
4,-Un enterrament Ttrehiúóric al Bananc del Cinc (Alooi)' per C. Yisedo MoItó.
5.-Coleceio d,elrebal'ls del P, J. Eurgws eobreprehistoria oalencíana.
Sérte de monografler
El crani ilel Parpalló, per els Drs. T. clo Aranzacli i J.. Alcobé. (Per a
imprimir).
[page-n-38]
[page-n-39]
¡ T \ [ . S : r IT Ü T
.
DIE¡ST(} D.IS
.vAL
TN C.fA N S
sEcoró
nrsréerco-¿neuEoróc¡cr
.PNEHTSTóBI6A
S E R V E . TD ' T N V E S T I G A G ] T ó
, Sen¡e,DE .TREBALLS SOLTS
Jfúm. 3
ESTL|DI$
D'ART
ORIOII\|ARI
L'AAT
EtS
II\ISTTTES OATT
Etlü U AIlAfiI
PER
MANUEL VIDAL I LÓPEZ,
Ar¡esat del S. l. P,
"é
É
. ü \
. ' 2
q
. - ó
VALENCTA
¡MP. F. DOMENBCH, S. Á{
1937
[page-n-2]
[page-n-3]
179o:*qÉ
I IYS TI
TU
T
D'ESTt'
DIS
VALTNCIA.N
S
seccró u¡srón¡co-rngurolócrca
sERvEI D'rNvEsrrcnclópREltrsrbRrGA
SERIE DE
TREBALLS SOLTS
Jfúm. 3
ESTlJ OBIGINARI
DIS
D'ART
ELS
II\|SECTES OIJATERÍ\|ARI
El\L'A
BT
PER
MANUELvrDAL t t-ópez
Agregat del S, l. P.
ffi
-'%dl"Pbs..""t
VALENCIA
IMF. F. DOMENECH, . A.
S
t937
'o'
l tt
td
o
is,[.P']
[page-n-4]
ISSN 1989-540
I
l
+
I
I
I
[page-n-5]
EXM. SENYOIR
N ' I C N R Ct s O L I V N I R I R I R U T I N
I
U
¡le les Ac¡démiesN¡clonals de Clénclesi rle la Llen$¡¡
Quan en ryzg els nalurclistes espanyols us d¿dica¡en el tan merelxcut homenatp, oh m¿stre insigne, els
meus tr¿balls a I'Alrica u'impossibititaren pendre part
en ¿lI.
Us pregue siga rebut auut en aqu¿stes
páglncs quc
tan bondadosameit acotllreu en consultar.vos un dels
seus problemes,i acollíu-Io aru també en cl uostrc wluntari exili, com a testimoni de l'alecte de tots.
Maxue¡. V¡pu. ¡ López
[page-n-6]
I
[page-n-7]
INTIRODUCCIO
punt de tangdnciadins els cercles
La Prehistóriaés un interessant
d'acció de les CiénciesNaturals i Históriques.
Ambdós i en especialla Paleontologiai la Biogeografiaobtindrien gran profit si fóra possiblearribar a la determinació especlfica
dels insectesrepresentatsen I'Art Prehistóric ja que podrien aportar
dades importants a la resolució de problemes tan interessants com
són l'época d'aparició d'algunes formes i l'área geográfica en que
ho efectuaren; pero la classificació exigix detalls que no pogueren
assenyalar-seen els dibuixos o escultures rupestres i de I'art mobiliari d'aquella época.
d'insectes cavernlcoleses deterAixl sabem que algunes espécies
dels
m¡nen per la disposiciói nombre dels péls o
. órgans genitals, detalls impossibles d'assenyalar per aquells
dels
primitius artistes quaternaris els quals els desconeixien puix que
per a llur estudi és indispensable
I'auxili de bons microscopisbinoculars.
No es pot pretendreclassificarespéciesni tan solsgdneres,
d'una
tnffi'ut" precisa; sols podran assehyalar-sefacies,peroaquestestenen
poca precisió i per exemple, la lacies escaritidea pot ésser igual
per el génere Scarites,que per al génere Ditomus molt allunyats en
l'escala de la gran família dels Carabids.
Pel que pertany a I'aspecte prehistóric, no és necessáriaper a
I'estudi de I'Art Rupestre una exacta classificació.
Es coneixen 8 formes de l'art mobiliari i 2 del rupestre. Entre
d'una,
elles, a més de publicar per primera vegada la representació
descriurem l'altra no assenyaladafins avui com a representacióentomológica.
El nostre treball es referix a reproduccionsd'insectes,encon-
[page-n-8]
MANUEL VIDAL T LóPEZ
trats a l'Europa deixant per a un altre posterior, les que tenim en
estudi d'América.
H. Kóhn en el seu notable rKunst und Kultur der Vorzeit Europasr(vol. I pá9. 191) desprésde citar el coleópterde Juzaine, diu:
rares les representacions coleóptersen I'Art Paleolític,
sols hi ha 3 exemplars.....
Laugerie Basse.....
Arcy-sur-Cure.....
Cap
Blanc.....r¡
Nosaltresafegim als 4 citats pel dit autor, la Cetoniade Laugerie
Haute i I'histdrid descrit de Laugerie Basse.
I
A més incloem el notable ortópter trobat pel comte Begouen,
que tan acaloradesdiscusionsva produir amb la seua classificació,
i les interessantsabellesde Bicorp, i la Necrobiade Peterfels,i les
mosquesdel barranc de la Gasulla.
Es possiblees dega un aclariment a l'ús de la paraula
aplicada a I'Art dels poblesen els que comenga civilisacióhumana
la
encaraque agó siga en estat rudimentari. Dir
molt acostades,
aixl quan parlem de pintors primitius espanyols,i la frase
en el doble sentit del temps i del lloc, és a dir, art prehistóric per
l'época o per que llurs cultors es troben encaraen la dita cultura.
[page-n-9]
ART MOBILIARi
[page-n-10]
[page-n-11]
ELS INSECTES EN L'ART
QUATERNARI
ORTOPTERS
TROGLOPHTLUS(r.im. r, ftg. A)
ESTACIO.-Grotte des Trois Fréres.
LOCALITAT.-Montesquieu-Avantes (Ariege-pirineus).
MATERIAL.-Corn de bisó fragmentat.
PERIODE.-Magdaleniense IV.
RECOL.LECTOR.--ComIe Begouen.
En I'esmentadacova, la qual pren el seu nom dels tres fills del
Comte Begouen, primers contempóranis que penetraren en ella,
es
trobá un notable exemplar de gravat sobre banya de bisó, en
la
confludncia de la dita cova amb la caverna de Eldéne.
Es tracta d'un curiós dibuix representant un grup de 4 aus, el
bec d'una de les quals coincidix amb el dors de I'insecte que ens
ocuPa.
Tracta I'artista de reproduir una presa de l'au? En cas afirmatiu
s'ha de suposar que tracta de reproduir una escena-brnitológica,
en
la que l'insecte no seria més que un detall i els personatgesprinci_
pals, pardalsinsectfvorsdiürns que s'acolliena certeshores
a I'ampar
de les roques de I'entrada de la cova. No pareix lógica aquesta teoria
puix que Ia posició de presa del pardar seguint la direcció
de l'eix
longitudinal de I'artrópode s'allunya de la realitat. Abundem
més
en la idea que es tracta d'un dibuix d'insecteindependentde ra
resta,
acás sobreposat, representant una femella d'ortópter cavernrcola.
En tractar de classificar-lo exactament, es va produir discussió
en la que intervingueren les més relevants figures cienfifiques
especialisades en I'estudi dels ortópters.
Mr. Chopard, del Museu d,História Natural de parís, va dir:
rrEl dibuix és molt net i alguns detalls pareixen molt ben observats,
com és, sego-ns
crec, el cas, en tots els dibuixos d'animals d'aquesta
dpoca. No veig cap espécieexistent actualment a Franga a Ia qual
es puga portar. En canvi he estat immediatament sorprésper
una
semblangageneral i encara de detalls amb certes formes que
viuen
en les grutes de I'Europa central. No tindria res d'extraordinari
[page-n-12]
IU
MANUEL V¡DAL I LóPEZ
l'entrada de
que l'artista haguera reproduit un insecte habitant de
Proclame sempre' que
les coves on trobava el seu refugi habitual'
de les grutes de
no comprenc perqué aquest insecte desaparegué
Eslovdnia' etc'
Franga i es mantingué en Carniola, en Dalmácia'
molt interessants'
La qüestió planteja problemesde Biogeografia
aillat a Europa' Els
per consegúent'
está,
puix que el Trogtophíl¡zs
del Nord on tenen
seuspropis parents no es troben més a l'Amdrica
a
presdncia Franqa'
igualmenttendénciaa colonisarles coves'La seua
entre aquesun trag d'unió
ens
en el Magdaleniense permetrá seguir
meua impressíó és que teniu enire mans
tos dos grups. En fi, la
magd'un insecte subfóssili que el vostre artista
la representació
entomÓlegs'r
dalenienseés seguramentel degá dels
prioritat de reproTal afirmacióés sols telativa, puix que la
a \a Cetoduccions entomológiquessembla per avui correspondre
Blanc' atribuides a
nía de Laugerie Haute i la Coccinellade Cap
pisos del Solutrense.
gravat en qüestió
Dr.
L'il.lustre espeleóleg Jeannel,ha dit:
és molt net i suficient per a que es puga intentar
tindre en compte el fet de que els
Es
representat. pot per consegüent
artistesdel'dpocamagdalenienseagafarenadmirablementelcarácterdellursmodels;sialgunsdetallspodenestarabandonats'laforma
generalisobretotlafáciesdel'animalestanperfectamentobserEs pot' doncs'comvades i sorprenenal naturalista a primera vista'
accentuadament
provar que I'insecte és un saltamartí ápter de dors
curtes i fortes""'tr
convex, de potes relativament
amb una figura de
rQuant es compara el gravat magdaleniense
de les siluetesque percompleta
Troglophilusespantala semblanga
que les
Es
quasi superposar-les' podria únicament objectar
metria
objeccióvaldria
pero aquesta
antenesno estan netament indicades,
salvat un acrídid del que es pot tractar'
per a tot altre saltamartí,
Encanvieicarácterd'éssercurteslespotesposteriorsestrobaexa.
amb la major claredat
gerat en el gravat, pero aquest representa
tota la longitud de la tíbia
ina ,rmadura d'espinescontínua sobre
astoradors del gdnere
posterior. Aquest carácter, és un dels més
la major facilitatasimple
en
Trogtophílus el que es pot observaramb
altres Phasgonúrids)pters, tals com els
vista. Pel contrari, en els
No
débils i espaiades'
ja
Barbistes esmentats,les espinestibials són
I
i
i
[page-n-13]
ELS INSECTES EN L'ART
QUATERNARI
11
s'hagueren
pogut notar per un observador dotat de mitjans
no
d,investigaciói forgosamentun poc superficial i no hauria ninguna
raó
per a que estiguerenvigorosamentindicats en el gravatr.
de
que té a les tíbies. pero hi ha
una cosaque em xoca des del primer moment; és I'abséncia
d'antenes.
Aquests saltamartins tenen antenes, desmesurades,
dos fils tdnues
i llargs com 4 o b voltes el cos. No és rar que el magdaleniense
no
les haja dibuixatr.
No podemadmetreper completI'opinió del Dr.
Jeannelrespecte
les antenes.En la part superior del cap de I'ortdpter
es veuen dos
línies d'uns 5 ^./^,representantles dites antenes, independentment
dels trets de la pota de l,au que está junt al seu
front. El tret que
figura l'antena dreta creua al posterior de la dita pota.
Begouenja
diu: r'-a brevetat de res antenesque havia des del primer
moment
ha estat notada per l'abat Breuib.
No pogué ésserdegut a la dificultat de representar
el primitiu
artista un tret tan fi com les antenesfiliformes?
molt antic i probablement via de desaparició,
en
representant
diuna
fauna de clima cálid i humitr.
El Dr' Jeanneltrobant
que
ha degut, per conse_
güent, diseminar-se
per una zona forestal extensa sense
interrupció
des dels Pirineusfins a les Egeesa través del
Tirré i l,Adriátic.....,r
El Dr. Holdhaus,de Viena, en el seu nom i
en el dels Doctors
Richad Ebner i Anton Handlirsch,opinaren
de la següent
forma:
reproduits amb cert naturarisme, la figura pot
referir-semolt versemblantment, com ha fet Chopard, al génere
Troglophilus. pero
en la nostra opinió, no existix la menor raó per
a consideraraquest
dibuix com a naturalista. L'artista no ha repiesentat
les potes anteriors i mitjes, no ha indicat en forma alguna
la separaciódels segments, ha ignorat per complet les molt llargues
antenes,en un mot,
la reproducció és molt descuradai inexacta.
Així no considerant
i
j
[page-n-14]
12
MANUEL V¡DAL r LóPEZ
la figura com fidelment naturalista, pot referir-se a diversos l-ocustoidea ápters que encara, en la actualitat, són indlgenes a Franga,
per exemple a formes dels géneresOrphdnia, Barbitistes, Platycleis,
Thamnotrizon, etc. En rigor inclús a qualsevol espécieáptera d'acrldid. En tot cas en estudiar la figura és necessária la máxima
prudénciar.
Desitjant conéixer I'autorisada opinió del Dr. Bolívar Urrutia'
degá dels ortopterólegs, obtinguérem de la seua inexhauri amabilitat, el següent informe:
rEl coneiximent que el Sr. Chopard té dels ortópters de Franga
i en general del grup entomológic a que pertany I'insecte representat al diari de Berlin, li han permés al meü judici, reconéixer un
insecte cavernícola que per I'armadura de les tlbies posteriorsno pot
ésseraltre, en efecte, que una espdciedel génereTroglophilus corresponent a la secció o tribu proposta per mi i a la que donl el nom de
Dotichopodius,caracterisats en general per la llargária extraordinária
de les potes, carácter que precisament en el génere esmentat es present¿ molt manco exagerada que en altres de la tribu i sobre tot
que en el Dolíchopoda.Per a mi no cap dubte que pertany a eixe
génere i I'obiecció relativa a les antenes no té valor per que tot
aquell qui es dedica a I'estudi d'aquests animals sap la facilitat amb
manipulats per mans exper'
que es trenquen aquestsapdndixs encz;ta
l'home prehistóric' La mateixa
tes, molt més en els toscos dits de
obiecció podria fer-se de la falla de les 4 potes (dues, vist de costat
I'insecte) puix que en el dibuix sols apareixen les posteriors (una
lateral). cert que wa orphánia o qualsevol altre Taneropterm podria
representar un perfil análeg, pero I'armadura de les tibies no @rrespon a la figura.l.
rEs, doncs, un Fasgonrlrid, de la tribu Dolichopodius i del g'
Trogtophilus. Les conseqüénciesrespecte a la vatiacií per la fauna
francesa d'aquella época són ben fácils d'establir i encara conegudes,
pel que respecta als altres grups zoológics. No cal estranyar-se per
aixór.
L'exemplar es troba en la notable col.lecció del seu recol.lector
a Toulouse (Franga).
[page-n-15]
ELS ¡NSECTES EN L'ART
QUATERNAR,¡
13
BIBLIOGRAFIA
Brcouex (Coure) er Becoue¡l (Lours).- Découvertes
nouvelles
dansla caverne trois Frdresa Montesquieu-Avantes
des
(Ariege)-Revue Anthropologique-38
annéen.o 10-12,OctubreDesembre
1928.
Becoue¡¡ (Comre).-Nouvelles
découvertes
danslesgrottesde Mon(Ariege).
tesquieu-Avantes
Académie .lnscriptions Belles
des
et
Lettres*Comptes Rendus des Séances I'année 1928.
de
Becouen (Coure).-La Grotte de Trois Fréres-Mitteilungen
Uber
Hóhlen und Karstforschung,
Zt*hr, des Hamptwerbandes
Deutscher
HóhlenForscher. ahrgl/29. H. 3. Berlln. 1929.
J
B¡couen (Comre).-Sur quelques
objets nouvellement
découverts
danslesgrottesdesTroisFréres(Montesquieu-Avantes-Ariege)
Bull. Soc.Preh.Franc.T. XXVI, n.o 3, París,1929.
Cnor¿,no(Docreun).-Comterendu des sóances la Société
de
de
n.o
Biogéografie 4l-Vannes-París.
COLEOPTERS
COCCINELTA(Flg. t)
ESTACIO.-Cap Blanc.
LOCALITAT.-Laussel (Marquay-Dordogne).
MATERIAL.-Vori
PERIODE.-Solutrense.
RECOL.LECTOR.-DI. Lalanne.
Es descriubreument pel seu il.lustre recol.lectorcom a
segonspareix, u¡a Coccinella.Els élitres estan assenyalatsper tres
trets oblics i quatre disposats pl tresbolillo en mig del dorsr.
La classificaciód'aquest interessant exemplar és exacta. Els trets
oblics, a que es referix són representacions
estilisadesde les potes.
He de fer present el meu pregon agraiment al Dr. Charron, fill
[page-n-16]
14
MANUEL vIDAL r LóPEZ
polític del Dr. Lalanne i a l'aba:t Bouyssony per I'amabilitat amb
que m'han enviat el dibuix inédit d'aquest objecteautorisant-me
la seua publicació.
Es troba a la col.lecciódel seu malograt recol.lectora Le Buscat
(Bordeus) Castell d'Andorte, Route du Médoc, 342.
BIBLIOGRAFIA
T.
Küun (H.)-Kunst und Kultur der Vorzeit Europas. I. Berl1n 1929.
Lrr-lNNn (GasroN)*Un atelier de sculpture de l'age du renni.
R e v . P r e h n . o2 , 1 6 p á g . 1 9 1 0 .
COCCINELLA (Lim. I, flg. B)
ESTACIO.-Laugerie Basse,
LOCALITAT.-Dordogne.
MATERIAL.*Vori.
PERI ODE.-Magdaleniense?
RECOL.LECTOR.-P. Girod.
Mortillet la definix:
o
Sobre cada un dels élitres hi ha tres máculesmarcadesper punts
buidats. El cap está foradat per un orifici de suspensiór.
En realitat, l'orifici no correspon lloc del cap sino del protórax
al
que no está assenyalat.
L'exemplar es troba al Museu de Saint Germain (n.o 54.030)
formant part de la col.leccióGirod.
BIBLIOGRAFIA
Grnoo (P.).-Les estationsde llage du renne. Balliere. París,pág. 7ó
i lám. LXXIX-fig. 16.
Künu (H).-1. c.
Lenov-Gounr-ran(ArttonÉ)-La Civilisation du Renne-fig. 10-París. Gallimard-193ó.
lámina
MoRrr¡-ler (Gaenrel er AoRtlrt oe)-Musée Préhistorique,
París, 1903.
XXVII, nP 239. Schleicher.
pág. l1ó.
de
RnrNec¡¡(SalorvroN)-Repertoire I'art quaternaire,
[page-n-17]
I
ELS ¡NSECTES EN L,ART OUATERNARI
15
CETONIA (Flg. 2)
ESTACIO.-Laugerie Haute.
LOCALITAT.-Les Eyzies de Tayac (Dordogne).
MATERIAL.-Os de ren.
PERIODE -Solutrense.
-L. Giraux.
RECOL.LECTOR.
+
l
?
El seu descobridorMr. Giraux el descriu dient que
de
talla per que és prop de vegadai mitja major que el mateix os procedent de rens actualment viusr.
sis
d'aquestos:Les dues séries de tragosde la part inferior estancol.locada
cats voltant d'una ma¡era ben simétrica: estan atravessades
una per un trag que les creua en el sentit de la cresta de l'os. En la
part davantera que forma bec, dos altres trets es creuenen X, Danaturals,
vant d'aquest dos trets es troben dues petites depressions
que sols tenen 0,001 mts. de diámetrei hi figuren dos ullsr.
i paral.lelament la basees troba una veritable canal. El sesamoideu
formant ranures.
ren presentaa c,adacostat una petita depressió
de
L'home s'ha aprofitat de la particularitat d'aquest os per a engrandirla, solcantlo i fer una canal prou pregonaque li ha permésenfilar
aquest objecte siga a una allra pegaper a decorar-la, siga per a pasel
sarli un cordellque, subjectant-lo, fixara d'una maneramessólida,
que.no es perdera.La forma generald'aquest os adornat
de manera
de ranures i dibuixos el fa semblant a una gran Coccinella: tot fa
creure que és una imitació d'aquest animal que I'home ha fet en
aquest osD.
Dissentimtotalment de la tai classificació. tamany de I'objecte
El
A
és molt superior al d'una Coccinella. més al.ludix a ranures i dibuixos que no són de I'ornat propi dels dits animals. Els sis trets
dobles representen les potes, els trets transversals que creuen les
posteriorsassenyalen costat posterior dels élitres i un altre transel
[page-n-18]
16
MANuEL vrDAL r LópEz
versal assenyala la separació entre el cap i el protórax. Aquest no
pareix tindre figuració especial, pero ocuparia un lloc molt aproximat al que limiten el dit tret anterior i els primers trets de les séries laterals.
Apart de la disposicióde suposat encast és un eixemplar molt notable pel seu perfecte detall.
La seua forma semiquadradai tamany, enc,ara poc reduit, ens
un
inclina cap a I'opinió de Mortillet (A) creent-lo una Cetonia.
Es sorprenentI'oblit en que s'ha tingut aquesta important pega,
ja antiga (1907), en ocupar-sedels insectesde I'art quaternari autors
tan eminents com Hamal Nandrin (lgzb) i Kühn (1929).
Aquest eixemplar es troba a I'lnstitut de PaléontologieHumaine
a París.
,\
\#
BIBLIOGRAFIA
G¡neux (L.)-Objects de parure Solutrense provenant de Laugerie
Haute (Dordogne). Soc. Preh. de France, pág.213-215. parls.
t%7.
Monrlller.-En
Nota a I'anterior treball.
NECROBIA (Lim. I, flg. C)
ESTACIO.-Peterfels.
LOCALITAT.-Engen (Alemanya).
MATERIAI-.--.Carbó?
PER I ODE.-Magdaleniense superior.
RECOL.LECTORS.-E. Peters i V. Toepfer.
El descobriment més modern del grup d'insectes corresponents
a I'art mobiliari és el realisat a Peterfels bei Engen (Alemanya) descrit com seguix pels seus recol.lectors.
<.....junt a les estátues femenines se situa la figureta animal la
silueta de la cual donem acfu.
rCreem que es tracta de la reproducció estilisada en part d'un
coledpter i átoms conformes amb el rPrivatdocenh¡ Dr. Zeuner de
Friburg a Brisgdvia, I'opinió del qual sol.licitárem, en pensar que
es tracta, tant per l'estructura arreplegada i els altres detalls de la
forma com pel tamany, d'una espécie del g. Necrophorus negra i
t
.w
f
[page-n-19]
ELS TNSECTES EN L'ART
, \
u
t
{
QUARTENARI
17
per
reconeguda tots com a (sepulturersr.
Aquestesespécies devosón
radoresde carronya que olfactegendes de molt lluny i utilisen per a
dipositar els ous soterrant-los.A conseqüénciade llur abundáncia
i ext8nsa área de dispersióseria molt versemblant que foren coneguts per les gents de Peterfels (Alemanya) especialmentper que
l'estació d'aquestalocalitat amb els seusabundantsresidusanimals
deuria d'atraure els coleóptersen gran nombre. Mentre el cap i el
tórax de la figura no estanseparats,
una doble mossadividix el tórax
i els dlitres,els quals porten al costat esquerre
tres incisions i al dret
quatre inclinades cap al darrere. Zeiner considerapossibleque les
incisions representen potes projectadessobre els élitres, mentre
les
les dues incisionsdel cap inclinadescap al davant deuen ésserconsideradescom a les potes davanteres.La figura está perfectament
arrodonida, és molt brillant i está foradada en sentit oblic. S'haurá
portat, a jutjar pel desgastde la basecompletamentplana, en tres
ansescom a penjarella i sensedubte aillat. En favor d'agó parla el
següent;es penja la figura d'un cordonet i es col.locaal voltant del
per la perforacióobliqua no queda completament
coll i aleshores
vertical-el cap cap a dalt-. Per conseqüéncia
d'agó en oscil,lar
d'un costat a l'altre la figura, el desgastde la part inferior ha de
verificar-sede maneradesigual.u
En primer lloc, és rar que els hómensquaternariselegirenper a
esculpir una matdria tan frágil i poc apropiada per a \a talla com
el carbó. Hom suposaque ho feren en subst)nciesmés adequadesfusta o marfil-que despréses carbonisá,
Pel que a la forma de I'insectees referix, s'observendetalls que
pareixenrecordarremotamentel g. Strophosomus
(Curailiónids),pero
la facció generalpareix referir-sea un insectenecrófagben diferent
del Necrophorusamb el que no coincidix per la forma del cap ni
protórax ni pel tamany que jutgem massareduit.
La meuaopinió(i en ellacoincidixel distingit entomóleg
valencÍá
N'Emili Moróder) es la que es tracta d'una Neuobia, espécieque,
a més de viure en carronyes, és molt més susceptible de cridar
I'atenció dels primitius pobladors de Peterfelsmés encara que els
Netophorus pel seu color verd metál.lic brillant, sovint amb taques
rogesi per trobar-sesobre cadávershumans:
[page-n-20]
lB
MANUEL vrDAL r LópEz
Encara que en quant al tamany excedix un poc de I'ordinari,
pot ésserque I'artista es vera obligat a excedir-seper dificultats de
confeccióper a utilisar una pegatan xicoteta.
A jutjar pel dibuix que coneixem,pareix que I'artista, poc úersat
en anatomia entomoldgica,
vullgué reproduir 4 pareils de potes estipuix que com a tal conceptuem tros que ve a coincidir amb
lisades,
el
la secciófinal de la unió dels élitres, puix que de considerar-se
com
a utilisació de la dita unió haurfem d'admetre en I'artista primitiu
I'errónia observacióde 3 potes en un costat i 4 en I'altre.
BIBLIOGRAFIA
Perrns (E.) uNo ToeeReR
(V).-Der Abschluss Grabungen
der
aux
Peterfelsbei Engen-Práh. Zeitschrift and Band XXI I L 1932.
HISTERID (Lám. I, fig. D)
ESTACIO.-Laugerie Basse.
LOCALITAT.-Les Eyzies de Tayac (Dordogne).
MATERIAL.-Banya de ren.
PER I ODE.-Magdeleniense?
RECOL.LECTOR.-P. Girod.
Girod diu en estudiar els materials de I'estació, referint-se a
aquest objecte i a la Coccínella la mateixa procedéncia:
de
recordant els del dors d'una Coccínella¡.
No es doná compte de llur representació
entomológicaque ha
continuat inddita com ho está l'objecte del mateix lloc assenyalat
per I'autor amb el n.o 23, I'estudi del qual tenim en curs i que podria
atribuir-se a la representació
d'un molusc despullat.
paral.lelsque creuen la part inferior de l'orifici de susEls trets
pensió tracten de sobreixir les mandíbules de I'insecte, detall que
no figura en la Coccinella ia mateixa estació per no destacar-se
de
els dits órgans en els tals animals.
¡
t
I
[page-n-21]
;ff*
L'artista
;::';**];',""'
"r'",g';ur.
"0,.;;
que dibuixá uns anglesamb vdrtix discal que no poden
élitresencara
t
+'
referir-sea ninguna forma actual.
En l'dlitre dret la inclinació de les estries dorsals amb respecte
pero en l'esquerre
a I'apical fan pensaren un insectedel g. Saprin¡./s,
mantenen les dites estriesla verticalitat dels HísÍer.
No apareix la línia divisória del propigidi i pigidi encaraque es
a
detalla bé I'espai corresponent ells i la cosamés anormal d'aquest
insecteés que presentales separacions
entre el protórax i els élitres
el
encaraqueles dues línieshorÍsontalsal.ludidespareixenrepresentar
costat protorácic posterior,en el qual cas sols es tractaria d'una estilisació. La seuafáciesés francamentd'histérid i els detallsde les mandíbules i últims anells abdominals,no deixen iloc a dubtes.
L'esmentada Coccinellatampoc no presenta la separacióentre
protórax i élitres. Forma part de la col.leccióGirod en el museu esmentat (n.o 54.029).
BIBLIOGRAFIA
G r n o o ( D o c r e u n ) . - 1. c . p á 9 . 7 6 , l á m . L X X I X , n . o 1 7 .
DITICID (Fig. 3)
B.
ESTACIO.-Grotte du Coléoptére-Capa
LOCALITAT.-luzaine (Bomal-Luxemburgo-Belgica).
MATERIAL.-Vori.
superior.
PERIODE.-Magdeleniense
RECOL.LECTOR.-Hemal Nandrin et Servais.
Ha estat descrit pels seus recol.lectorscom a
bombada, trets gravats indiquen clarament el cap, el cosselet i els
élitres, l'extremitat de I'abdómen falta'r.
SegonsClara Lambrechts(aquestapegaestava en dos fragments
Com ocurrix freqüentmenthavia
en el moment del seu descobriment.
entre duescapesde vori. Aquesta penjarella está foradada
dissosació
[page-n-22]
20
MANUEL vrDAL r LópEz
per dos llocs laterals, un d'ells corresponentamb la fenedura. está
llaugeramenttrencat en la part inferior¡¡.
Es tracta d'un insecte aquátic, probablementun ditícid que es
conservaa la col.leccióparticular del professorJ. Hamal-Nandrin.
Museu Arqueológicde la Vila de Lieja (Seccióprehistórica).
BIBLIOGRAFIA
Cl¿,rne LeuanecHrs.-L'Art et la Parure en Bélgique pendant le
Paléolotique supérieur. Bull. Soc. preh. Fraric. T. XXVII.
N.o l0 pág. 4ó8. 1930.
H¡,r'ral-Nl'r.¡DRrNEr Senv¡¡s.-La Grotte du Coléoptére. Rev.
Anthr. N.o 4ó. 1925.
H.'Kür¡u.-1. c.
SeRv¡¡s er H arr¿
¿,r--N¡N w.-Musée Archéologi
onl
que Liejois. Catalogue sommairede la Sectionde préhistoire. 1929.
CARABUS (!'lg. 4)
ESTACIO.-Grotte du Trilobites.
LOCALITAT.-Arcy-sur-Cure (Yonne-Franga).
MATERIAl.-Lignit
(Mortillet) o fusta de conífera (Dechelette).
PER I ODE.-Magdaleniense.
RECOL.LECTOR.-Dr. Ficaüier.
Segons
sembla,aquest interessanteixemplar doná nom a I'estació
on fon trobat, per haver-lopresprimeramentper un Trilobitesllaurat.
Mortillet el definix com a
distingix perfectamentel cap, el tórax i I'abdómen recobert pels
élitres. Les potes, estan aplicadesal llarg del cos (l). Dos xicotets
forats laterals servien per a penjar aquest objecter.
Decheletteens parla del
L'abat Breuil em comunicá la seua opinió que (no es tracta d,un
buprestit poc probableen épocade fred, sinó d'un Carabus,per que
el protdrax no té res semblant al Buptesles essent llarg i estret i
el cap llargr.
(l)
No hom pogut cstudiar l'eixemplar, En les fotografíesno es dctallen les potes.
lF
[page-n-23]
ELS
INSECTES EN
L¿ART QUATERNART
2I
Compartixctotalmentl'opiniódel'il.lustreprehistoriadorpuix
la siencara que els seus élitres i protórax recordenllunyanament
rauca Fab)sols aquest medix
lueta d'algun bupréstid (Sphaenoptera
16 millmettes, essent més allargats i acabats els seus
com a máxim
pel cap
élitres en escotadura. Es distingix de qualsevol bupréstid
el coleópter d'Arcy, aixl com pel
acurtat en aquests i allargat en
(n'o
tamany de I'insecte que Mortillet representaamb una figura
238)d'uns2T,Smillmetresenescala'/o,q:uedónaal'originalSS
dóna una figura d'uns 43 mil.límetres' Admemil.límetres.Dechelette
tent aquest tamany mlnim és encara menys freqüent en bupréstids
que en carábids de zona paleártica. Pocs eixemplars dels calcophoque exla
ra marianaL.. nostre major bupréstid,alcanQen dita mida'
cedixen molts carábids paleártics.
L'eixemplar, procedent de la col.lecciódel Dr' Ficatier, forma
des
part del
Jacquesrr
BIBLIOGRAFIA
Parls
Decnet-errB.-Manuel d'Archéologie Préhistorique' Picard'
19t2.
a ArcyF¡clrren.-Découverte d'une nouvelle grotte magdalenienne
sur-Cure (Yonne) Assoc' Frang. pour I'avancementdes Sciences.NancY-T. I. Pág' 178. 1886'
H. K6nN.-1. c.
Montrr¡.er.-Musée Préhistorique pág' 238'
Int' Anthr' et
Pln¡r.-Les grottes de la Cure et de I'Yonne-Cong'
p¿g' l19-132' l90l'
Arch. preh. L'antropologie,
Trilobite á Arcy-sur-Cure-Bull'Soc' hist' et
Grotte du
Prnlr.-La
nat. de Yonnc. 1902'
pág' 20' LouRr¡¡.¡¡cn (Slt.ouó).-Repertoire de I'Art Quaternaire'
vre.1913.
et de Saint
Srl¡r,toN(PH.) Excursion aux grottes d'Arcy-sur-Cure
plg' ló8More (Yonne) Rev' mens. Ecole d'Anthropologie'
160. 1897.
[page-n-24]
[page-n-25]
ART RUPESl'RE
[page-n-26]
[page-n-27]
ELS TNSECTES EN L'ART QUATERNARI
25
HIMENOPTERS
ABELLES (Lim. I, ftg. E)
ESTACIO.-Cova de I'Aranya.
LOCALITAT.-Bicorp (Valéncia).
PERIODE.-Paleolltic superior.
DESCOBRIDOR.-J a.umePoch.
Hernández Pacheco (F.) ens descriu les figures dient
<.....dos
hómenspujant per unescordes,les quals-essubjectenal mateixtemps a uns pals que alnés alt d'un tallat estansubjectes,s'apoderen d'un niu d'abellesper a aprofitar la seuamel.....r
rr.....Les
xicotetes figures, repartides per la paret en nombre de 16
les interpretem com abellesvolant, puix que en algunes es distingix clarament el cap, I'abdómen,les potes i les ales en I'actitud del
vol.....r
Un distíngit apiddleg valenciá,|En Josep Chocomeli,ha escrit
les següentslínies que traduim, en part, d'unal revista francesa i
ampliem amb els dos últims parágrafsinddits tramesospel seu autor.
rAssenyalarem un curiós detall: les llnies que abaixen a partir
dels dos grossostrets superiors passenjunt a un xicotet forat natural situat a la roe.ai precisament a l'altura d'aquesta figura fon
pintat I'home que semblaextraure els eixams per a ficarJos en.el sac
de cuir, de tot punt semblant al que porta sobre I'esquena I'altre
cagadorque sembla abaixe, mentre les abellesvoletegen$all'entorn
i en direcció a I'entrada del niu. Es convenient afegir que en les roques
del barranc en gue es troba la gruta en qüestió, hi ha nombrosos
forats semblants habitats actualmente per abelles, i dels quals
els apicultors dels voltants s'aprofiten de la"_mateixa-manera
que
ho feen i ho representavenlen les parets de les seueshabitacions, els
homes primitius, fa milers d'anysr.
donant una idea més esquemática,
més precisade l,abella en el mo_
[page-n-28]
-+
:*
26
MANUEL
VIDAL
¡ LOPEZ
ment del seu vol en que está a punt d'aconseguir
I'eixam o llangar-se
des de la tauleta de vol, que en aquestapintura en que la veem junt
al cagadorsituat al mésalt de I'escala.
Cadau podrá recordaraquests
gestosdel vol de les abellesque hem observat mil voltes ficant-nos
junt a un eixam i que han estat fidelment reproduits també pels
dibuixants moderns que han tractat de temes aplcolesu.
que
<,Creem aquesteixemplarde pintura rupestreés únic al món...r
de I'insecte en vol. Efectivament no sols les diferdnciesde tamany
de les distintes abelles pareixen significar una gradació de proximitats, sinó que s'oferixenrepresentades
com seguint un pla diferent
de composició, secció, front i d'espal.les: pla, pujant i abaien
de
de
xant, de perfil, deixantlsecaure a abordar I'entrada i, de tres quarts,
abandonat-se l'espai en eixir cap a llurs aventures d'exploració
en
o de furtr.
un doble valor com a prova evident del despertsentit artístic i d,observació del seu eixecutor al temps que mostren els coneixements
práctics de la seua dpoca sobre I'aprofitament o explotació de les
abelles,hem d'apreciaren ell el primer mestre d'apicultura conegut
pels seus trets, la destacadacapacitat del qual sura per sobre el
nivell ordinari de la intel.ligénciaprimitiva. No será a9ó un indici
potser que es trobaven reunits en un mateix cap la cidncia i I'art
rudimentaris i la direcció supremade la caga, de la guerra i de les
suggestions
mágiquesde la tribu o famllia que tingué el seu cau en
els albergs rocososde l'Aranyarr?
BIBLIOGRAFIA
Cnoco¡¡er¡ (j osee).-L'antiquité de I'apiculture-Le Rucher Frande
ce. pág. lO2-104, 2 fig. nP 7. Desembre1928 (treball reproduit per altres revistes apícolesfrancesesi nordamericanes).
KóttN (H.).-1. c. pág. 375-377.
HeRNANoez
Pec¡¡eco (2).-Escena pictórica con representaciones
de
insectos de época paleolítica-Bol.Soc. Esp. H.a Nat. Volum
cinquantena?i,
pág. 62. Madrid 1921.
f"
[page-n-29]
:Jil:.
t^
HenNÁNoez'^::j;r ffi:,*. a" c1,,o
de la Araña (Valéncia).-Evolución del arte rupestre en Espal. i preh. Memória n.o 34.
paña.-Comissió investigacions
Madrid, 1924.
d'Espagne
P¡cHrco (E.).-Les peinturespréhistoriques
HenNANpez
' -Revue Anthropologique.p)g,
N6. 1924.
de
OsrnM¡IeR (H.) v WenNenr (P).-La Edad cuarernaria las pindel Levante Español.-MemóriesSoc.Esp. H.a
turas rupestres
Nat. T. XV. Homenatge a D Ignaci Bolívar i Urrutia, págines-527 -537 Madrid 1929.
D I PTE RS
(Fig.
MoseUEs 5)
ESTACIO.-Barranc de Gasulla.
LOCALITAT.-Ares del Maestre (Castelió).
PERI ODE.-Paleolític superior.
DESCOB DOR.-Espresati.
Ri
Obermaierens dóna a conéixer un interessantgrup entomolÓgic
format per una aranya i algunes mosquesi es pregunta:
estat venerades,com a habilidíssimes
única d'un insecte (espécie
Ens parla també de la representació
de mosca) la cita del qual no podem ampliar per no haver pogut
sobre la dita mosca.
adquirir les dades que interessem
BIBLIOGRAFIA
Osenu¡.ren (H ).-Las pinturas Rupestresdel Barranco de Gagulla
(Provincia de Castellón).-lnvestigación y Progreso.-Any
X. N.o I - p. l.-Abril 1936.
Ponc¡n (J.).-Pintures Rupestresal barranc de Gagulla.-Bol. Soc.
de
Castellonense Cultura.-T. XV. cuad.o6. Castelló 1934
[page-n-30]
n
MANUEL
VIDAI,. I
LóPEZ
coNSEeüÉNcrES
La defectuosa excavació de la rica estació de Laugerie Basse
per Girod que ens priva d'una exacta estratificació
de les trobailes
i de determinar amb precisiósi la coccinel/ai l'histérid trobats
alll
pertoquen realment al magdeleniense al solutrense,
o
ens impedix
traure c,ertes
conseqüéncies
gue serien de gran importlncia per a una
sistematisació dels insectes esculpits de l'art mobiliari quaternari.
Pero podem establir una classificació en tres tipus:
1.er tipus.--SenseJorats, Cetonia de Laugerie FJaute (Engarges).
2.n tipus.-Un forat, Coccinella Laugerie Basse (penjolls).
de
3.cr tipus.-Dos forats, Carabusde Arcy-sur_Cure
(penjolls_agulles).
El del primer tipus pareix que s'encestavaen un altre objecte
o es subjectavavalent-sede la forma de I'os sesamoideu que está
en
tallat l'únic que es coneix, recolzantel cordell en les ranures per a
evitar que es perga.
Els del segontipus (se'n coneixen tres, 2 coaineila i l histdrid)
són els penjantsde tipus corrent llaurats per una sola cara i t¿ladrats
verticalment al pla del dibuix.
Els del tercer tipus (se'n coneixen tres: I Carabus, I Ditícid i I
Neoobia), podrien ésser per obviar l'inconvenient del penjoll del
tipus anterior que.freqüentmentes gira, presentant la part no llaurada. Una raó estética pogué propendir a fixar-lo passant el fil per
ambdósforats que unix un tub en sentit paral.lel al pla del dibuix,
amb el que es fa més difícil que es gire, o el que ésmés fácil, per a sub_
jectar-lo cosint-lo a les pecesdel vestuari. Igualment podria expo_
sar-se Ia hipótesis que s'usaren atravessant una espina o agulla d'os
la qual, subjectant-se vestuari, fera con a una agullede guarniment.
al
Sembla que alló més lógic siga creure que foren usats com a pen_
jolls atravessats per un cordell, encara en el Carabus d'Arcy-surCure tenint el_centrede gravetat desplagatdel cap pel que hauria
de portar-seamb ella cap per avall, cosa que no sembla molt estdtica. No així en el ditlcid belga que porta el cap cap a dalt ni en la
Necrobia de Peterfels, encaia que estava posada un poc inclinada
a un costat.
[page-n-31]
I
ELS
INSECTES EN
L'ART
QUATERNARI
N
Difícil serápoder assenyalar
fixament en aquestsmomentsen qué
es discutixen els límits de l'ús de I'adornamentper simple raó artística o per motíus de mágia, la finalitat perseguida l'ús de cada
en
u dels nostresinsectes.
Un estudi de major nombre de pecessi, com
és de suposar apareixen, permetrá considerarsi la talla d'insectes
en ossossesamoideus
obedix merament a comoditat de I'artífex o
el dit'os per sa forma de sésamtenia una significaciómágica com la
té la llavor de la dita planta oleaginosa,
encaraen la mágica popular actual.
En generals'atribuix als nostresinsectes
tallats finalitats d'adornament evocant les brillants coloracionsdels grans bupréstidstropicals, refulgentscom a gemmes,
usats encaraper alguns poblessalvatges americans.
Mortillet usá la dita raó per a classificar de Cetonía la pretesa
Coccínella Laugerie Haute parlant del seu (Bonic brill metál.lic
de
capag de seduir un poble artista que tinguera tan vius sentiments
de la forma i del color com els nostres avantpassatsde I'Edat del
Renr>.
En canvi Reinach l'usá equivocadamentper assegurarque el
coleópter de la
d'irisació metál.lica tan explendent
com el (Carabusauratus L) i el (Carabusrutilans Def.) entre altres,
haguerend'envejar bellesade colorit en els seuscossos
molt més elegants que els del buprdstid.
La ra6 ornamental cap acceptar-la en el Carabusi la Cetonia.
Són les'Coccinelles
insectesque senseser bonics, pareixen haver
estat afavorits per la simpatia popular, i el folklore no les deixa
des dels temps paleolíticsfins als nostresdies. No ha faltat qui trobantles poc boniquesha suggerit la idea que foren Chysomela,
pero
no abundem en tal opinió, per no conéixer espéciespaleártiques
I'ornamentació de les quals, s'aproxime a la dels insectesque ens
ocupen.
En l'histérid, animal de color negred'alzabatja, amb freqüents
ornamentacionsroges, necrófag,cap admetre, pel seu génerede vida, una representaciómágica, igual que la Neuobia.
Respecteal ditícid, és dificll definir-sepuix que ni és un animal
bonic ni la seua tranquila vida aquática és donada a inspirar terro-
[page-n-32]
30
MANUEL vrDAL r LópEz
rlfiques suggestions.
S'ha apuntat el dubte de si es tractaria d'un cep
del géneredels que s'usen encara entre els esquimalsdels nostres dies.
A més, en tractar-be d'un insecte amb dos forats, implica menys
mobilitat en I'aigua en ésserusat com a cep, essentinconvenient, per
a simular vida, en ésserarrossegat ella. Els cepsd'un sol forat esen
tarien en millors condicions.
Respecteal ortópter i a les abelles i a les mosquescal asignar-los
una raó estética ja que en ambdós casoshi ha una abuniant sensació
de vida, ppr aixó no al.ludix en el de les abelles,el que puguerarealisar-se I'escenade la recol.lecció de la mel, basant-seen algun motiu
d'ordre religiós análeg al de certes escenesde caga.
Tenim la seguretat que un detingut estudi dels materials arreplegats i una revisió de les pintures rupestres, donaria nous eixemplars
d'estr¡di. ¡Que aquest humil treball, mer quadern d'estudi, naixcut
d'un tema de la Cátedrade Prehistória,de la Universitat de Valéncia
en 1931, marque el principi d'una era de més amplis estudisd'aquest
assumpte!
BIBLIOGRAFIA
L¿,¡ísn¡cHrs (Cl-ma).-1. c. pág. 481,
Mon¡¡¡-¡.¡r.-Bull. Soc. Preh. de France.-T. IV. N.o 4. pág.216.
S¡r¡xr Pen¡en (R. oe).-Engins de ptche poléolitique.-L'Anthropologie.-T. XXXVIII. Parls 1928.
NOTES SOLTES
Apart dels esmentatsinsectes tenim notfcies d'un suposat insecte
amb antenes, gravat en os de Laugerie Basse descrit per Salomó
Reinach i que resultá ser una cabra montesa asseguda,esquematisada. (Obermaier).
Aixl mateix es parlá d'unes represent¿cionsd'insectes en les
pintures rupestres de Morella la Vella (Castelló de la Plana), que
pare¡xen ésseraus.
El Conde Begouen ens parla del Sphinx de Mas d'Azil en que
I'abat Breuil va sabervore un Tetrao.No hem pogut obtindre aquest
dibuix.
[page-n-33]
ELS TNSECTES EN L.ART QUATERNART
3I
BIBLIOGRAFIA
dans
B ec ou nw (Cor'rre) er Bec ou eN (Lou rs).-Découvertesnouvelles
p^9.2.
la cavernedesTrois Fréres,etc.-Rev. Anthr. n.o 10-12.
OsnRu¡,ren(Huoo).-El Hombre Fósil.-2.a edició.plg. 254.
R e r N ¡ c H ( S r t o m o N ) . - I .c . , p l g . l l 0 .
PARAULES D'AGRATMENT
No podem tancar aquest treball de slntesi sense recordar la
valuosa aportació que hem aconseguitde prehistoriadorsde diversos paisos.
Ha de figurar en primer lloc la senyoreta belga R. L. Doize, la
personal amistat de la qual m'honora, per les repetidesatencions
que tingu_é
fins a aconseguir troballa de publicacionsi dadesdiflla
cils. Igualment he d'anomenar els seus compatriotes senyoretes
Claire Lambrechts, Suzaine Leclerq i el profesor Hemal Nandrin,
tots ells de la Universitat de Lieja.
Dec esmentar, de Franga, I'amabilitat de I'il.lustre comte Begouen de la Universitat de Toulouse, del Dr. Charroni abat Bousla
sony autorisant-me la publicació de materials inédits del malavirat Dr. Laianne així com a Mrs. Lantier i Schleichrei Boudon,
els aclarimentsde diversesconsultes.
D'Alemanya he de citar Heer E. Peters de la Universitat de
dadesi dibuixos.
Friburg in Brsg. per les seues
D'Espanya.he de recordar la valuosa contribució del savi acaddmic Dr. D. Ignaci Bolívar i la del meu professorde Prehistória de
la Universitat de Valéncia D. Llufs Pericot per les seuesversions
de I'alemany.
I a tots faig present el meu agraiment que lamente no poder
extendrea altres compatriotesals quals demanl dadesque no mereixia i als que sols estem obligats els qui no veem a través del cult
de la Cíénciauna quantitat ponderal.
[page-n-34]
INDEX
Página.
Dedicatdria.
Introducció.
3
D
ART MOBILIARI
ORTOPTERS:
(Grottedes3 Frdres)......
Troglophilus
COLEOPTERS:
(Cap Blanc).
Coccinella
Coccinella(LaugerieBasse)..
Cetonía(LaugerieHaute)
Nurobía (Peterfels)
Histdrid (LaugerieBasse).
(
DítÍcídGrotteuColeoptére).......
d
G
C a r a b u(s r o t t e d u T r i l o b i t c s ) . : . . . . .
........
........
13
14
l5
16
18
19
20
ART RUPESTRE
HIMENOPTERS:'
Abelles
(Covade I'Aranya)
DIPTERS:
(Barrancde Gasulla)
Mosques
Conseqüéncies
Notes soltes.
Paraules
d'agraiment
27
.. .. .. .. 28
30
. . .. .. .. 3l
[page-n-35]
F i g . 1 . - C O C C I N E L L Ad e C a p B l a n c
(T. igual)
ffiffih
üa
%g
Fig.2.-cEroNt^
(Franqa)
Basse
l;.::::il'.
ñ1 \ , fh \ \ r| \)
|
i
F )tr'J
I
I
\iJ
Vlrll tlo tli
llll
)
kl ru
Fig.
3.-Drrrcl""ffjll,. ducotéoptére
+
*
r'.
{)
F i g . 5 . - l u o s q u e si a r a n y a p i n l a d e s e l
d
B a r r a n cd e G a s u l l a( C a s t e l l ó )
(T. igual;
[page-n-36]
LÁurN¡ I.
il
(
A . - T R O G L O P H I L U S d e G r o t t ed e s3 l r ¿ r e s . 1 / ! ) .
(
B . - C O C C I N E L L A d e L e u g e r i eB a s s e . r ir )
.
C . N E C R O B I Ad e P e t e r f e l d( a - r , 1ir b - r r , / r ) .
(
D . - H I S T E R I D d e L e u g e r i eB a s s e t . 1 r ) .
E . - - P a r t a l t a d e I ' e s c e n a e r e c o l e c c i ó e l a m e l d e l a C o v ad e I ' A r a n y r ( B i c o r p ) ( ? , / , , ) .
d
d
[page-n-37]
I
f
;,
DEL
PUBLICACIONS S. I. P.
I
Sérle d'Anu¿rls
Archiuo de Pre,hirbria Leaantina.*Anuaris
lencia, 1928.
Lcrantina.-Anttarío
Archi,uod,ePrehi,stori,¿
ilel S. -f. P.-19:8.-Vartcl S. I, ¡.-1U29 a lg3ü.-
En prensa.
Sérle dc lttemóriéd
anyals de la Direccló
E¿ S, L P. g su Mwseod,efreh,istori'a en 1.928.-Yaloncia l9?9.
1930;
La labor det S. L P. g su Museo en el pasado qfío 1929.-\alencia,
La labor d,elS f, P, y tu Museo en el pasad,oaiio L930.-Yalgncra, 1931'
La labor d¿I S. L P. g su Mwseó en el pasado aiín 1931.-(amb 6 láminesFValencia, 1932.
La,labor d,et8, I. P,y tu Museoen el paeailoaño 1932.-\alenoia, 1933.
La labor del S. I. P, y su Museo en el pawilo año 19ts3.-Yalencia, 1934.
La labor ttel S. L P. g su Mu*o en el Ttasatloatlo 1934'-(Amb I láminos)-Yalenoia,
1935.
Sérte de treballs
solts
del
l.: EI CastelXet Porguet, per I. Ballestor Tormo.
2,: Breus natessobre elpoblat ibéric tle St. Mirlucl, ile Llfria' per D. Fletxer Valls.
insectes en l'Art qua.teinarit per M.
5.:Estu¿hs d'Art Origi,nari:-Ule
Yidal i López.
4,-Un enterrament Ttrehiúóric al Bananc del Cinc (Alooi)' per C. Yisedo MoItó.
5.-Coleceio d,elrebal'ls del P, J. Eurgws eobreprehistoria oalencíana.
Sérte de monografler
El crani ilel Parpalló, per els Drs. T. clo Aranzacli i J.. Alcobé. (Per a
imprimir).
[page-n-38]
[page-n-39]