Imatges per a les divinitats
Jaime Vives-Ferrándiz Sánchez
2013
, ISBN 978-84-7795-668-6 , 48 p.
[page-n-1]
IMATGES
PERALES
DIVINrTATS
TRESORS
DELMUSEU
DE PREHISTDIIA
[page-n-2]
[page-n-3]
IMATGES
PERALES
DIVINITATS
Jaime Vives-Ferrándiz Sánchez
Museu de Prehistòria de València- 2013
[page-n-4]
Imatges per a les divinitats
Tresors del Museu de Prehistòria
Del 20 de juny al 8 de setembre de 2013
Producció animació
Ángel Sánchez Molina
Visita didàctica
Laura Fortea Cervera, Eva Ripollés Adelantado
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
President
Alfonso Rus Terol
Diputada de Cultura
Mª Jesús Puchalt Farinós
Director de Gestió Cultural i Museística
de la Xarxa de Museus
Antonio Lis Darder
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Directora
Helena Bonet Rosado
Cap Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
FITXA TÈCNICA
Comissari i autor dels textos
Jaime Vives-Ferrándiz Sánchez
Disseny instal·lació
Francesc Chiner Vives
Equip tècnic
Amadeo Moliner Blay, Begonya Soler Mayor
Gràfica i maquetació del catàleg
i material imprès
Vanesa Mora Casanova
Taller didàctic
Exdukere Difusión Cultural
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Produeix
Museu de Prehistòria de València
Traducció al Valencià
Unitat de Normalització Lingüística
de la Diputació de València
Reproducció Gràfica
Slastic Impresión Digital
Impressió
Gráficas Papallona
Imatges
Arxiu SIP Archivo del Instituto Universitario de
,
Investigación en Arqueología Ibérica de Jaén,
F Chiner, C. Muñoz, C. Rueda, A. Sánchez,
.
J. Vives-Ferrándiz
Agraïments
Carlos Ferrer García, Mireia López Bertran,
Carmen Rueda Galán, Pepa Ureña
© del text: Jaime Vives-Ferrándiz Sánchez
© de les imatges: els autors
© de l’edició: Diputació de València.
Museu de Prehistòria
I.S.B.N.: 978-84-7795-668-6
D. L.: V 1407-2013
[page-n-5]
Índice de contenidos
Índex de continguts
Imatges per a les divinitats
13
Imágenes para las divinidades
13
Dos segles d’investigació
16
Dos siglos de investigación
16
Santuaris i territoris ibèrics
18
Santuarios y territorios ibéricos
18
Santuaris, llocs de pelegrinatge
22
Santuarios, lugares de peregrinación
22
La producció dels exvots
26
La producción de los exvotos
26
Rituals i imatges de persones
30
Rituales e imágenes de personas
30
Ritus de pas entre edats
32
Ritos de paso entre edades
32
Gestos: salutacions, ofrenes, peticions 38
Gestos: saludos, ofrendas, peticiones
38
Decorar els cossos:
42
les aparences no enganyen
Decorar los cuerpos:
42
las apariencias no engañan
Per a saber-ne més
48
Para saber más
48
[page-n-6]
Les creences i els rituals són aspectes centrals en la vida de moltes societats, passades
i presents. L’exposició temporal «Imatges per
a les divinitats», que presenta la Diputació de
València per mitjà del Museu de Prehistòria,
tracta estos temes referits a la societat ibèrica. La mostra presenta una col·lecció destacada del museu, mai no exposada en la seua
totalitat, formada per 63 exvots de bronze
trobats als santuaris de Jaén i donada al museu el 1958.
Las creencias y los rituales son aspectos
centrales en la vida de muchas sociedades,
pasadas y presentes. La exposición temporal
Imatges per a les divinitats, que presenta la
Diputación de Valencia a través del Museu de
Prehistòria, trata estos temas referidos a la
sociedad ibérica. La muestra presenta una colección destacada del museo, nunca expuesta en su totalidad, formada por 63 exvotos de
bronce hallados en los santuarios de Jaén y
donada al museo en 1958.
Figuretes de bronze estilitzades ens submergixen en la profunditat dels santuaris i ens
porten per diversos aspectes de les celebracions, els rituals i les ofrenes que van jalonar
la vida dels ibers, des de la joventut fins a
l’edat adulta.
Estilizadas figuritas de bronce nos sumergen
en la profundidad de los santuarios y nos
llevan por diversos aspectos de las celebraciones, rituales y ofrendas que jalonaron la
vida de los iberos, desde la juventud hasta la
edad adulta.
Una vegada més, l’exposició «Imatges per
a les divinitats» mostra el compromís d’esta
institució amb tots els públics en la difusió
de les seues col·leccions i el resultat de les
seues investigacions.
Una vez más, la exposición Imatges per a les
divinitats muestra el compromiso de esta
institución con todos los públicos en la difusión de sus colecciones y el resultado de sus
investigaciones.
Alfonso Rus Terol
President de la Diputació de València
Alfonso Rus Terol
President de la Diputació de València
[page-n-7]
El Museu de Prehistòria de València presenta
una nova exposició de producció pròpia que
ens endinsa en el món dels ibers a través de
la col·lecció d’exvots de bronze conservada
en esta institució. S’emmarca dins de la línia
expositiva de temporals denominada «Tresors
del Museu» que mostra peces destacades
dels seus fons, d’un gran valor artístic i científic, i que mereixen una exposició monogràfica
a fi de donar a conéixer al gran públic estes
joies arqueològiques poc conegudes.
Partint d’una detallada investigació prèvia sobre la col·lecció d’exvots, l’exposició «Imatges per a les divinitats» mostra la importància
que van tindre els rituals en santuaris rupestres per a celebrar diversos aspectes del
cicle vital. Cal destacar l’animació que obri
l’exposició, produïda des del Museu de Prehistòria mateix, perquè significa una aposta
pionera per la transmissió de coneixements
sobre el passat ibèric.
María Jesús Puchalt Farinós
Diputada de l’Àrea de Cultura.
Diputació de València
El Museu de Prehistòria de València presenta
una nueva exposición de producción propia
que nos adentra en el mundo de los iberos a
través de la colección de exvotos de bronce
conservada en esta institución. Se enmarca
dentro de la línea expositiva de temporales
denominada Tresors del Museu que muestra
piezas destacadas de sus fondos, de un gran
valor artístico y científico, y que merecen una
exposición monográfica con el fin de dar a conocer al gran público estas joyas arqueológicas poco conocidas.
Partiendo de una detallada investigación previa sobre la colección de exvotos, la exposición Imatges per a les divinitats muestra la
importancia que tuvieron los rituales en santuarios rupestres para celebrar diversos aspectos del ciclo vital. Cabe destacar la animación que abre la exposición, producida desde
el propio Museu de Prehistòria, porque supone una apuesta pionera por la transmisión de
conocimientos sobre el pasado ibérico.
María Jesús Puchalt Farinós
Diputada de l’Àrea de Cultura.
Diputació de València
[page-n-8]
IMATGES
PER A LES DIVINITATS
IMÁGENES
PARA LAS DIVINIDADES
12
[page-n-9]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
L
’arqueologia permet conéixer les accions
rituals de temps passats apreciables per
les restes materials que han quedat en cases, tombes o santuaris. La cultura ibèrica,
desenrotllada entre els segles vi i ii abans de
Crist entre l’alt Guadalquivir i el sud de França,
destaca per la importància dels santuaris
col·lectius, fora dels poblats, i en referències
geogràfiques del paisatge, en els límits habitats o en punts de pas. Entre els santuaris
ibèrics, aquells ubicats en coves en els passos
de Despeñaperros (Jaén) són coneguts, almenys, des del segle xviii. D’allí procedeixen
milers de figuretes de bronze interpretades
com a ofrenes propiciatòries per a aconseguir
un favor de les divinitats.
L
a arqueología permite conocer las acciones
rituales de tiempos pasados apreciables
por los restos materiales que han quedado en
casas, tumbas o santuarios. La cultura ibérica, desarrollada entre los siglos vi y ii antes de Cristo entre el alto Guadalquivir y el
sur de Francia, destaca por la importancia de
los santuarios colectivos, fuera de los poblados, y en referencias geográficas del paisaje, en los límites habitados o en puntos de
paso. Entre los santuarios ibéricos, aquellos
ubicados en cuevas en los pasos de Despeñaperros (Jaén) son conocidos, al menos,
desde el siglo xviii. De allí proceden miles
de pequeñas figuras de bronce interpretadas
como ofrendas propiciatorias para conseguir
un favor de las divinidades.
13
[page-n-10]
Exvot que representa
una persona a cavall
i detall del rostre.
Exvoto que representa
una persona a caballo y
detalle del rostro.
En el Museu de Prehistòria de València es
conserven 97 exvots de bronze d’aquest tipus que formen l’exposició objecte d’aquest
catàleg. Els exvots són heterogenis en qualitats, produccions i acabats, però, en conjunt,
constitueixen una mostra representativa dels
coneguts santuaris de Collado de los Jardines
de Santa Elena i Altos del Sotillo de Castellar,
ambdós a Jaén. Com ocorre en altres casos,
les peces formaven part d’una col·lecció particular, en aquest cas de Juan Pablo Pérez Caballero, formada en ocasió de les seues expedicions de caça a la zona de Despeñaperros,
i van ser donades al museu el 1958 després
de la seua mort. Si bé la procedència exacta és indeterminada, podem sospitar que
l’origen de la major part de la col·lecció és el
Collado de los Jardines per les coincidències
d’alguns tipus amb les sèries recuperades en
aquest lloc, encara que altres corresponen
clarament al santuari de Castellar.
14
En el Museu de Prehistòria de València se
conservan 97 exvotos de bronce de este tipo
que forman la exposición objeto de este catálogo. Los exvotos son heterogéneos en calidades, producciones y acabados pero, en conjunto, constituyen una muestra representativa
de los conocidos santuarios del Collado de los
Jardines de Santa Elena y los Altos del Sotillo
de Castellar, ambos en Jaén. Como ocurre en
otros casos, las piezas formaban parte de una
colección particular, en este caso de Juan Pablo Pérez Caballero, formada con ocasión de
sus expediciones de caza a la zona de Despeñaperros, y fueron donadas al museo en 1958
tras su fallecimiento. Si bien la procedencia
exacta es indeterminada podemos sospechar
que el origen de la mayor parte de la colección
es el Collado de los Jardines por las coincidencias de algunos tipos con las series recuperadas en este lugar, aunque otras corresponden
claramente al santuario de Castellar.
[page-n-11]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Recreació d’un grup de pelegrins
dipositant exvots en una cova. Imatge
instal·lada a l’exposició.
Recreación de un grupo de peregrinos
depositando exvotos en una cueva.
Imagen instalada en la exposición.
L’exposició presenta la col·lecció al gran públic en la sèrie «Tresors del Museu de Prehistòria» amb una perspectiva actualitzada, en
la línia de les interpretacions que consideren
sobretot la dimensió social d’aquestes peces
i el seu valor com a creacions històriques. En
el projecte expositiu s’ha donat protagonisme als exvots mateixos per ser la principal
resta material dels rituals duts a terme en
aquests santuaris de Jaén. Una història animada amb personatges creats a partir de les
peces originals situa el visitant en el context
històric i social. Després es tracten aspectes
relatius a les peticions a les divinitats, que
incloïen la curació, la fecunditat i la celebració de ritus de pas d’edat, i se subratllen els
gestos i l’aparença de les persones com a actes importants a l’hora de celebrar els rituals.
Finalment, una recreació d’una cova contextualitza els exvots en l’espai de les ofrenes,
el santuari, i es revela el seu sentit com a
peticions propiciatòries. Són imatges per a
les divinitats.
La exposición presenta la colección al gran
público en la serie Tresors del Museu de Prehistòria con una perspectiva actualizada, en la
línea de las interpretaciones que consideran
ante todo la dimensión social de estas piezas
y su valor como creaciones históricas. En el
proyecto expositivo se ha dado protagonismo
a los mismos exvotos al ser el principal resto
material de los rituales llevados a cabo en estos santuarios de Jaén. Una historia animada
con personajes creados a partir de las piezas
originales sitúa al visitante en el contexto histórico y social. Luego se tratan aspectos relativos a las peticiones a las divinidades, que
incluían la sanación, la fecundidad y la celebración de ritos de paso de edad, y se subrayan los gestos y la apariencia de las personas
como actos importantes a la hora de realizar
los rituales. Una recreación de una cueva contextualiza, finalmente, los exvotos en el espacio de las ofrendas, el santuario, y se revela su
sentido como peticiones propiciatorias. Son
imágenes para las divinidades.
15
[page-n-12]
DOS SEGLES
D’INVESTIGACIÓ
DOS SIGLOS
DE INVESTIGACIÓN
A
ctualment es coneixen uns deu mil exemplars d’exvots o fragments d’ells, distribuïts en diverses col·leccions públiques i privades, que amb seguretat procedeixen dels
santuaris de Collado de los Jardines i Altos
del Sotillo. Constitueixen una de les manifestacions més conegudes de la cultura ibèrica,
sens dubte pel seu valor com a imatge i representació, i així han sigut objectes cobejats i comercialitzats durant dècades. Només
a partir del principi del segle XX, i després
de diverses vicissituds pròpies d’una etapa
de la investigació no reglada i sense empara d’una Llei d’Excavacions, els santuaris de
Castellar i Collado van començar a excavarse sota els auspicis, primer, de la Junta Superior de Excavaciones Arqueológicas i, després, de l’Instituto de Estudios Giennenses
i de diversos projectes d’equips nacionals i
internacionals.
16
A
ctualmente se conocen en torno a diez
mil ejemplares de exvotos o fragmentos
de ellos, distribuidos en varias colecciones
públicas y privadas, que con seguridad proceden de los santuarios del Collado de los
Jardines y los Altos del Sotillo. Constituyen
una de las manifestaciones más conocidas
de la cultura ibérica, sin duda por su valor
como imagen y representación, y así han
sido objetos codiciados y comercializados
durante décadas. Sólo a partir de principios
del siglo XX, y tras diversas vicisitudes propias de una etapa de la investigación no reglada y sin amparo de una Ley de Excavaciones, los santuarios de Castellar y Collado
comenzaron a excavarse bajo los auspicios,
primero, de la Junta Superior de Excavaciones Arqueológicas y, luego, del Instituto de
Estudios Giennenses y de varios proyectos
de equipos nacionales e internacionales.
[page-n-13]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Els exvots
al·ludeixen a
representacions
tipificades de
persones
Los exvotos aluden
a representaciones
tipificadas de
personas
L’estudi dels exvots de bronze ha estat durant
dècades centrat en la catalogació de les grans
col·leccions de referència com les del Museo
Arqueológico Nacional, l’Instituto Valencia de
Don Juan, o la col·lecció Gómez-Moreno en la
Fundación Rodríguez-Acosta. Aquests treballs
han tractat aspectes estilístics i iconogràfics,
els ritus de pas, les gestualitats, la indumentària i els grups d’edat o de gènere a partir de
les mateixes peces. Actualment, l’interés de
la investigació està gravitant al voltant de les
perspectives contextuals i espacials, cap a la
comprensió dels llocs de culte en relació amb
els territoris polítics que els van promoure, i a
entendre els exvots des d’una dimensió social, cultural i política, i no tant iconogràfica o
artística.
El estudio de los exvotos de bronce ha estado durante décadas centrado en la catalogación de las grandes colecciones de referencia como las del Museo Arqueológico
Nacional, el Instituto Valencia de Don Juan, o
la colección Gómez-Moreno en la Fundación
Rodríguez-Acosta. Estos trabajos han tratado
aspectos estilísticos e iconográficos, los ritos
de paso, las gestualidades, la indumentaria y
los grupos de edad o de género a partir de
las mismas piezas. Actualmente, el interés de
la investigación está gravitando alrededor de
las perspectivas contextuales y espaciales,
hacia la comprensión de los lugares de culto
en relación con los territorios políticos que los
promovieron, y a entender los exvotos desde
una dimensión social, cultural y política, y no
tanto iconográfica o artística.
17
[page-n-14]
SANTUARIS
I TERRITORIS IBÈRICS
SANTUARIOS
Y TERRITORIOS IBÉRICOS
L
L
En aquest marc històric, al principi del segle
iv abans de Crist es documenten en l’Alt
Guadalquivir processos d’expansió territorial
d’alguns oppida amb la fundació de nous assentaments de població destinats a explotar
els recursos agropecuaris. Aquest moment
coincideix amb el sorgiment dels grans santuaris, primer de Collado de los Jardines i un
En este marco histórico, a principios del siglo
IV antes de Cristo se documentan en el Alto
Guadalquivir procesos de expansión territorial
de algunos oppida con la fundación de nuevos asentamientos de población destinados
a explotar los recursos agropecuarios. Este
momento coincide con el surgimiento de los
es investigacions més recents sobre els
santuaris de Collado de los Jardines i Altos del Sotillo posen de manifest que han
d’entendre’s des de la perspectiva d’una anàlisi territorial, adoptant una escala més àmplia
que el lloc de culte mateix. Entorn dels segles
v i iv abans de Crist en l’alt Gualdalquivir, com
en altres zones de la costa mediterrània de la
península Ibèrica, es va produir la consolidació del sistema de l’oppidum. Aquest terme
designa un lloc fortificat, seu dels grups que
controlaven el comerç, els recursos i la gestió
d’excedents a través del treball d’altres grups
dependents.
18
as investigaciones más recientes sobre
los santuarios del Collado de los Jardines
y los Altos del Sotillo ponen de manifiesto
que deben entenderse desde la perspectiva
de un análisis territorial, adoptando una escala
más amplia que el propio lugar de culto. En
torno a los siglos V y IV antes de Cristo en
el Alto Gualdalquivir, como en otras zonas de
la costa mediterránea de la península Ibérica,
se produjo la consolidación del sistema del
oppidum. Bajo este término se entiende un
lugar fortificado, sede de los grupos que controlaban el comercio, los recursos y la gestión
de excedentes a través del trabajo de otros
grupos dependientes.
[page-n-15]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
La varietat d’exvots
suggereix que els santuaris
van ser llocs d’agregació de
diferents grups socials.
La variedad de exvotos
sugiere que los santuarios
fueron lugares de agregación
de diferentes grupos
sociales.
poc més tard de Altos del Sotillo, que són extraurbans i a més no estan prop de cap centre
de població. D’això es conclou que no van ser
santuaris vinculats a un oppidum concret sinó
a un territori la població del qual, distribuïda
en uns quants assentaments, pelegrinaria
allí amb regularitat. Aquest aspecte és molt
important perquè explica que van ser espais
de culte relacionats amb una entitat política
d’abast territorial, la capital de la qual s’ha
identificat en l’important oppidum de Càstulo.
Els milers d’exvots coneguts d’aquests santuaris suggereixen per a alguns investigadors
que en el segles iv i, sobretot, el iii abans de
Crist es va ampliar el nombre de persones
que es visualitzen en els espais d’agregació
col·lectiva. Açò és característic de les fórmules de cohesió, integradores d’amplis grups
ciutadans, però no significa que les jerarquies
no es mantingueren, de fet el control polític
i econòmic va seguir en mans d’una elit reduïda. Compartir llocs de culte potenciava
grandes santuarios, primero del Collado de los
Jardines, y algo más tarde de los Altos del Sotillo, que son extraurbanos y además no están
cerca de ningún centro de población. De ello
se concluye que no fueron santuarios vinculados a un oppidum concreto sino a un territorio
cuya población, distribuida en varios asentamientos, peregrinaría allí con regularidad. Este
aspecto es muy importante porque explica
que fueron espacios de culto relacionados
con una entidad política de alcance territorial,
cuya capital se ha identificado en el importante oppidum de Cástulo.
Los miles de exvotos conocidos de estos santuarios sugieren para algunos investigadores
que en el siglo IV y, sobre todo, el III antes
de Cristo se amplió el número de personas
que se visualizan en los espacios de agregación colectiva. Esto es característico de las
fórmulas de cohesión, integradoras de amplios grupos ciudadanos, pero no significa que
las jerarquías no se mantuvieran, de hecho el
19
[page-n-16]
El col·lectiu representat en una selecció
d’exvots. Compartir llocs de culte
cohesiona el grup social.
El colectivo representado en una
selección de exvotos. Compartir lugares
de culto cohesiona el grupo social.
Els cavalls com a elements
associats al grup social
de l’elit.
Los caballos como elementos
asociados al grupo social de
la elite.
la cohesió social i el sentit de pertinença a
un col·lectiu. Alhora, convé no oblidar que
les elits consolidaven un model ideològic
d’implantació i explotació del territori del
qual eren clarament beneficiàries. Aquestes
distincions socials s’han identificat en els exvots, amb uns que responen a tipus repetits
i seriats que correspondrien a les clienteles,
i altres creacions úniques i personalitzades
que serien encàrrecs de l’elit de la societat.
20
control político y económico siguió en manos
de una reducida elite. Compartir lugares de
culto potenciaba la cohesión social y el sentido de pertenencia a un colectivo. Al mismo
tiempo, conviene no olvidar que las élites consolidaban un modelo ideológico de implantación y explotación del territorio del que eran
claramente beneficiarios. Estas distinciones
sociales se han identificado en los exvotos,
con unos que responden a tipos repetidos y
seriados que corresponderían a las clientelas,
y otras creaciones únicas y personalizadas
que serían encargos de la elite de la sociedad.
[page-n-17]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Pel que fa a aquesta idea convé no oblidar
que el bronze no és un material a l’abast
de tots, per la qual cosa podríem especular
amb el fet que els exvots de bronze siguen
els d’una minoria benestant, i que potser
altres grups socials sense recursos depositaren exvots fets en materials peribles, més
modestos, que no s’han conservat com ara
la cera. No deu ser casualitat que alguns
exvots de bronze estiguen fets a partir de
la tècnica de la cera perduda, que implica
l’elaboració prèvia d’una figura de cera i
així, tornant al revés l’argument, l’exvot de
cera era substituït per un de bronze si els
recursos personals ho permetien.
Al hilo de esta idea conviene no olvidar que el
bronce no es un material al alcance de todos,
por lo que podríamos especular con el hecho
de que los exvotos de bronce sean los de una
minoría pudiente, y que quizás otros grupos
sociales sin recursos depositaran exvotos
hechos en materiales perecederos, más modestos, que no se han conservado como la
cera. Quizás no sea casualidad que algunos
exvotos de bronce estén hechos a partir de
la técnica de la cera perdida, que implica la
elaboración previa de una figura de cera y así,
volviendo al revés el argumento, el exvoto de
cera fue sustituido por uno de bronce si los
recursos personales lo permitían.
Es coneixen altres santuaris territorials de
cap a cap de l’àmbit ibèric, com el del Cerro
de los Santos en Montealegre del Castillo,
o el de la Serreta a Alcoi, i del seu estudi
i comparació amb els de Jaén es conclou
la diversitat del seu significat històric i
l’especificitat de cada un d’ells en els cultes, les ofrenes i els àmbits territorials que
van comprendre. No obstant això, en tots
els casos es documenta com a partir de la
segona guerra Púnica i la conquista romana
de la península Ibèrica els poders territorials que els sustentaven van canviar o es
van desarticular i, en conseqüència, el culte
va ser en alguns casos transformat i en uns
altres abandonat en caure el sistema ideològic i de poblament que els sustentava.
S’entén així que al principi del segle ii abans
de Crist desapareguen les ofrenes d’exvots
de bronze dels santuaris de Jaén.
Se conocen otros santuarios territoriales a lo
largo y ancho del ámbito ibérico, como el del
Cerro de los Santos en Montealegre del Castillo, o el de la Serreta en Alcoi y de su estudio
y comparación con los de Jaén se concluye la
diversidad de su significado histórico y la especificidad de cada uno de ellos en los cultos,
las ofrendas y los ámbitos territoriales que
abarcaron. No obstante, en todos los casos
se documenta cómo a partir de la Segunda
Guerra Púnica y la conquista romana de la península Ibérica los poderes territoriales que los
sustentaban cambiaron o se desarticularon y,
en consecuencia, el culto fue en algunos casos transformado y en otros abandonado al
caer el sistema ideológico y de poblamiento
que los sustentaba. Se entiende así que a inicios del siglo ii antes de Cristo desaparezcan
las ofrendas de exvotos de bronce de los santuarios de Jaén.
21
[page-n-18]
SANTUARIS,
LLOCS DE PELEGRINATGE
SANTUARIOS,
LUGARES DE PEREGRINACIÓN
L
a ubicació dels dos santuaris de Jaén reforça el seu paper com a referències polítiques i simbòliques en el territori. Ambdós
es localitzen en llocs destacats del paisatge
i en els límits septentrionals del territori de
Càstulo, en relació amb vies estratègiques
de comunicació i de frontera. I en els dos
casos hi ha un element natural que es converteix en punt de referència topogràfica i
simbòlica: la cova.
Els dos espais de culte comparteixen elements com l’organització espacial i el tipus
d’ofrenes i rituals, la qual cosa suggereix que
es duia a terme un tipus de culte semblant
encara que no coneixem la naturalesa de la
divinitat o les divinitats, en plural, i no hi ha
ni una representació que en faça referència.
Tampoc no sembla que hi haguera grans
edificis de culte associats a les coves en època ibèrica, però l’espai exterior va ser modificat amb la construcció de terrasses per a
facilitar-hi l’accés i monumentalitzar-lo.
22
L
Los dos espacios de culto comparten elementos como la organización espacial y el tipo de
ofrendas y rituales, lo que sugiere que se llevaba a cabo un tipo de culto similar aunque
no conocemos la naturaleza de la divinidad o
las divinidades, en plural, y no existe ni una
representación que aluda a ellas. Tampoco
parece que hubiera grandes edificios de culto
asociados a las cuevas en época ibérica, pero
el espacio exterior fue modificado con la construcción de terrazas para facilitar el acceso y
monumentalizarlo.
a ubicación de los dos santuarios de Jaén
refuerza su papel como referencias políticas y simbólicas en el territorio. Ambos se
localizan en lugares destacados del paisaje
y en los límites septentrionales del territorio
de Cástulo, en relación con vías estratégicas
de comunicación y de frontera. Y en los dos
casos hay un elemento natural que se convierte en punto de referencia topográfica y
simbólica: la cueva.
[page-n-19]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
El paisatge actual de
Collado de los Jardines,
a Despeñaperros.
El paisaje actual del
Collado de los Jardines,
en Despeñaperros.
Vista des de la Cueva
de la Lobera, en Altos
del Sotillo, a Castellar.
Vista desde la Cueva
de la Lobera, en los Altos
del Sotillo, en Castellar.
23
[page-n-20]
Alguns exvots, com
aquest que representa
una cama, estan
relacionats amb rituals
curatius.
Algunos exvotos, como
éste que representa una
pierna, están en relación
con rituales curativos.
Detall dels peus descalços.
Detalle de los pies descalzos.
Amb tot, la cova seria l’espai sagrat fonamental, el lloc de contacte amb les divinitats i el
lloc principal de depòsit de les ofrenes.
En ésser santuaris extraurbans hem d’entendre’ls com a llocs de pelegrinatge en ocasió
de la celebració de rituals de diversa naturalesa però que poden englobar-se entre tres
grans grups: ritus relacionats amb el trànsit
entre edats, peticions de curació i rituals de
fecunditat. L
’acció ritual començaria amb la
preparació del pelegrinatge des dels poblats, o
amb l’encàrrec dels mateixos exvots, i perduraria fins a la tornada, i més enllà, perquè normalment les històries sobre els pelegrinatges
es conten i es transmeten com a fites vitals
d’importància en la vida de les persones.
No tenim moltes dades per a reconstruir les
seqüències dels rituals que es van dur a terme
en els santuaris, però si fem cas del que han
observat els antropòlegs cal entendre els rituals com a drames, en el sentit teatral, ja que
24
Con todo, la cueva sería el espacio sagrado
fundamental, el lugar de contacto con las divinidades, y el lugar principal de depósito de
las ofrendas.
Al ser santuarios extraurbanos debemos entenderlos como lugares de peregrinación
con ocasión de la celebración de rituales de
diversa naturaleza pero que pueden englobarse entre tres grandes grupos: ritos relacionados con el tránsito entre edades, peticiones
de sanación y rituales de fecundidad. La acción ritual comenzaría con la preparación de
la peregrinación desde los poblados, o con el
encargo de los mismos exvotos, y perduraría
hasta el regreso, y más allá, pues normalmente las historias sobre las peregrinaciones se
cuentan y transmiten como hitos vitales de
importancia en la vida de las personas.
No tenemos muchos datos para reconstruir
las secuencias de los rituales que se llevaron
a cabo en los santuarios, pero si hacemos
[page-n-21]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
L’entrada dels devots a la cova.
Animació projectada durant
l’exposició.
La entrada de los devotos a la
cueva. Animación proyectada
durante la exposición.
Cavall.
Caballo.
es desperten emocions col·lectives. Els elements físics de les coves serien importants
per a crear un escenari ritual: la humitat del
sòl i de l’ambient, la falta de llum natural, els
ecos i la sonoritat són sensacions que els iniciats experimentarien en transitar per aquest
espai, i que contribuiria a tindre la sensació
de passar a altres mons. Per exemple, alguns
investigadors han fet notar que els exvots es
representen sempre descalços, la qual cosa
suggereix la rellevància del contacte directe
amb el sòl de l’espai sagrat com un aspecte
de la pràctica ritual. L’aigua que brolla de les
coves també va haver de tindre un alt contingut simbòlic en l’execució dels rituals, però el
nostre coneixement detallat sobre les accions
concretes és limitat.
caso a lo observado por los antropólogos hay
que entender los rituales como dramas, en
el sentido teatral, porque se despiertan emociones colectivas. Los elementos físicos de
las cuevas serían importantes para crear un
escenario ritual: la humedad del suelo y del
ambiente, la falta de luz natural, los ecos y la
sonoridad son sensaciones que los iniciados
experimentarían al transitar por este espacio, y que contribuiría a tener la sensación de
pasar a otros mundos. Por ejemplo, algunos
investigadores han hecho notar que los exvotos se representan siempre descalzos, lo que
sugiere la relevancia del contacto directo con
el suelo del espacio sagrado como un aspecto
de la práctica ritual. El agua que mana de las
cuevas también debió tener un alto contenido
simbólico en la ejecución de los rituales, pero
nuestro conocimiento detallado sobre las acciones concretas es limitado.
25
[page-n-22]
LA PRODUCCIÓ
DELS EXVOTS
LA PRODUCCIÓN
DE LOS EXVOTOS
L
L
L’estudi de la producció dels bronzes es fa
des de dues línies de treball: una que consisteix a analitzar la composició metàl·lica i la
metal·lografia, i una altra que examina les peces visualment per a detectar els processos
físics que s’han seguit en el taller. Les primeres revelen que els ibers fabricaven aquests
objectes en aliatges de base de coure, bé
com a bronzes binaris (coure i estany) o bronzes ternaris (coure, estany i plom). L’enorme
El estudio de la producción de los bronces
se hace desde dos líneas de trabajo: una que
consiste en analizar la composición metálica y
la metalografía, y otra que examina las piezas
visualmente para detectar los procesos físicos
que se han seguido en el taller. Los primeros
revelan que los iberos realizaban estos objetos en aleaciones de base cobre, bien como
bronces binarios (cobre y estaño) o bronces
a informació relativa a les tècniques de producció dels exvots procedeix, fonamentalment, de l’estudi d’aquestes peces, és a dir,
del producte final. No coneixem quasi res sobre els tallers que produïen aquests objectes,
encara que unes poques pistes obtingudes en
treballs de prospecció i excavació recents, on
s’han trobat escòries de bronze, exvots mal
fosos i estris relacionats amb la producció,
indiquen que hi hagué tallers associats als
santuaris, encara que també podrien haver-se
produït en espais específics dels poblats.
26
a información relativa a las técnicas de
producción de los exvotos procede, fundamentalmente, del estudio de estas piezas,
esto es, del producto final. No conocemos
casi nada sobre los talleres que producían estos objetos, aunque unas pocas pistas obtenidas en recientes trabajos de prospección y
excavación, donde se han hallado escorias de
bronce, exvotos mal fundidos y útiles relacionados con la producción, indican que existirían talleres asociados a los santuarios, aunque también podrían producirse en espacios
específicos de los poblados.
[page-n-23]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
La diversitat en els components de
l’aliatge del metall i els processos
tecnològics són patents en aquests
exemples.
La diversidad en los componentes de
la aleación del metal y los procesos
tecnológicos son patentes en estos
ejemplos.
variabilitat observada en el contingut d’estany
i plom dels exvots fa pensar que el bronze no
s’obtenia fonent metalls en quantitats calculades prèviament amb exactitud, sinó coreduint
els minerals de coure i estany en cresols, que
dóna com a resultat un metall aliat de composició cada vegada diferent.
Quant als processos de treball, es parteix
d’una preforma obtinguda per fosa que és
modificada posteriorment. En els casos més
simples es martelleja mecànicament. En els
més complexos, l’objecte es produeix per mitjà de la fosa d’un motle de valves o obtingut
a la cera perduda, segons la peça. Aquelles
estandarditzades i seriades estarien fetes en
motles que es podrien reutilitzar. En canvi, les
més complexes requereixen l’ús d’un motle
obtingut a la cera perduda. Aquesta tècnica
ternarios (cobre, estaño y plomo). La enorme variabilidad observada en el contenido de
estaño y plomo de los exvotos lleva a pensar
que el bronce no se obtenía fundiendo metales en cantidades calculadas previamente con
exactitud, sino co-reduciendo los minerales
de cobre y estaño en crisoles, lo que resulta
en un metal aleado de composición cada vez
diferente.
En cuanto a los procesos de trabajo, se parte
de una preforma obtenida por fundición que
es modificada posteriormente. En los casos
más simples se martilla mecánicamente. En
los más complejos, el objeto se produce mediante la fundición de un molde de valvas u
obtenido a la cera perdida, según la pieza.
Aquellas estandarizadas y seriadas estarían
hechas en moldes que se pueden reutilizar.
27
[page-n-24]
Dits de les mans fets
per mitjà d’incisions.
Exvot obtingut a partir d’una preforma
fosa. Els detalls de la indumentària
estan fets per mitjà d’incisions.
Dedos de las manos
hechos mediante
incisiones.
Exvoto obtenido a partir de una
preforma fundida. Los detalles de la
indumentaria están hechos mediante
incisiones.
consisteix en la creació, primer, de la figura
en cera i el posterior recobriment amb argila; després es deixa perdre la cera per mitjà del calfament amb la qual cosa s’obté un
motle tancat, només obert pels abeuradors
a través dels quals es colarà el metall líquid.
Després del seu refredament, només queda
extraure la peça trencant el motle, per la qual
cosa una nova peça exigeix crear un nou original en cera.
Després de la fosa, es procedeix a retocar les
peces per a eliminar els abeuradors i es fa
l’acabat final amb decoracions que no s’han
aconseguit amb el motle, sobretot decoracions incises per mitjà de burins o cisells. A
vegades, s’acabaven amb la llimada i el poliment de les superfícies.
28
En cambio, las más complejas requieren el
uso de un molde obtenido a la cera perdida.
Esta técnica consiste en la creación, primero, de la figura en cera y su posterior recubrimiento con arcilla; luego se deja perder la
cera mediante el calentamiento con lo que se
obtiene un molde cerrado, sólo abierto por los
bebederos por los que se colará el metal líquido. Tras su enfriamiento, sólo queda extraer la
pieza rompiendo el molde, por lo que una nueva pieza exige crear un nuevo original en cera.
Tras la fundición, se procede a retocar las
piezas para eliminar los bebederos y se da el
acabado final con decoraciones que no se han
conseguido con el molde, sobre todo decoraciones incisas mediante buriles o cinceles. A
veces, se acababan con el limado y pulido de
las superficies.
[page-n-25]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Detalls que mostren diverses
técniques d’acabat dels exvots.
Detalles que muestran diversas
técnicas de acabado de los exvotos.
29
[page-n-26]
RITUALS
I IMATGES DE PERSONES
RITUALES
E IMÁGENES DE PERSONAS
N
inots, ídols o deïtats han sigut algunes
de les designacions amb què els erudits
s’han referit als exvots ibèrics des que es van
començar a conéixer en el segle xviii. No
obstant això, ja des dels anys quaranta del
segle xx, es va plantejar que no es tractava
de representacions de déus sinó d’imatges de
donants i d’ofrenes per a implorar i agrair la
intervenció divina.
uñecos, ídolos o deidades han sido algunas de las designaciones con las que
los eruditos se han referido a los exvotos ibéricos desde que se empezaron a conocer en
el siglo xviii. Sin embargo, ya desde los años
40 del siglo xx, se planteó que no se trataban
de representaciones de dioses sino de imágenes de donantes y de ofrendas para implorar i
agradecer la intervención divina.
L’exvot és una resta material del ritual. És, fonamentalment, una ofrena en el marc d’una
petició a les divinitats o la materialització de
l’agraïment per la intervenció divina en un favor. Representen, també, el diàleg entre els
devots i les divinitats sense intermediaris. És
una projecció de l’oferent i la seua actitud,
amb atributs que fan referència a la persona,
o la simbolització de la petició que s’ha fet
en el santuari. Així s’estableixen codis en la
representació que mereixen una anàlisi detallada per a tractar la manera com es van construir les identitats i diferències socials entre
30
M
El exvoto es un resto material del ritual. Es,
fundamentalmente, una ofrenda en el marco
de una petición a las divinidades o la materialización del agradecimiento por la intervención
divina en un favor. Representan, también, el
diálogo entre los devotos y las divinidades sin
intermediarios. Es una proyección del oferente y su actitud, con atributos que hacen referencia a la persona, o la simbolización de la
petición que se ha hecho en el santuario.
Así se establecen códigos en la representación que merecen un análisis detallado
para tratar el modo en que se construyeron
[page-n-27]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Els exvots són les ofrenes dels devots.
És la principal resta que ha quedat dels rituals
en aquests santuaris.
Los exvotos son las ofrendas de los devotos.
Es el principal resto que ha quedado de los
rituales en estos santuarios.
els ibers i com la gent va poder diferenciar-se
visualment per mitjà de la indumentària o els
adorns, creant categories d’identitat en relació, entre altres coses, amb els estadis en el
cicle vital, el desenvolupament físic, la reproducció i el matrimoni. Vegem-ho!
las identidades y diferencias sociales entre
los iberos y cómo la gente pudo diferenciarse
visualmente a través de la indumentaria, o los
adornos, creando categorías de identidad en
relación, entre otras cosas, con los estadios
en el ciclo vital, el desarrollo físico, la reproducción y el matrimonio. Veámoslo.
31
[page-n-28]
RITUS DE PAS
ENTRE EDATS
RITOS DE PASO
ENTRE EDADES
M
oltes societats, incloent-hi la nostra, expliquen la vida per mitjà de la metàfora
del viatge. Un viatge que comporta travessar
llocs perillosos, punts crucials que exigeixen
la celebració de rituals per a fer-ho de la millor manera. Altres visions de la vida utilitzen
la metàfora del trànsit per la casa, en la qual hi
ha llindars que no poden traspassar-se si no es
fan determinades coses. Ambdues al·ludeixen
al mateix: als rituals relacionats amb canvis en
els cicles vitals, rituals que controlen el perill
que emana de les persones en aquesta situació i que les redefineixen i institueixen en el
seu pas a una altra categoria social.
uchas sociedades, incluyendo la nuestra, explican la vida mediante la metáfora del viaje. Un viaje que comporta atravesar lugares peligrosos, puntos cruciales que
exigen la celebración de rituales para hacerlo
de la mejor manera. Otras visiones de la vida
utilizan la metáfora del tránsito por la casa, en
la que hay umbrales que no pueden cruzarse
si no se hacen determinadas cosas. Ambas
aluden a lo mismo: a los rituales relacionados
con cambios en los ciclos vitales, rituales que
controlan el peligro que emana de las personas en esa situación y que las redefinen e instituyen en su paso a otra categoría social.
Una gran part dels exvots al·ludeix a aquests
rituals que sancionaven el trànsit de moments
vitals importants en el camí que va del bressol a la tomba. Entre els ibers degué haverhi moltes maneres de marcar aquests cicles,
però una d’elles va ser la celebració de rituals
propiciatoris en santuaris col·lectius, per tant
per mitjà de la intervenció de forces divines
32
M
Una gran parte de los exvotos alude a estos
rituales que sancionaban el tránsito de momentos vitales importantes en el camino que
va de la cuna a la tumba. Entre los iberos debió haber muchas maneras de marcar estos
ciclos, pero una de ellas fue la celebración de
rituales propiciatorios en santuarios colectivos, por lo tanto mediante la intervención de
[page-n-29]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Els cordons ajustats als muscles,
al pit i a l’esquena s’han identificat
com un atribut específic dels joves
d’ambdós sexes.
Los cordones ajustados a los hombros,
pecho y espalda se han identificado
como un atributo específico de los
jóvenes de ambos sexos.
Alguns exvots al·ludeixen al domini de les armes
i els cavalls durant la joventut.
Algunos exvotos aluden al dominio de las armas
y los caballos durante la juventud.
legitimadores. Mitjançant aquests ritus es definia culturalment i, sobretot, es donava reconeixement social als cicles vitals que imposen
canvis en l’aparença de les persones, la qual
cosa comporta una dimensió de la construcció de la identitat sobre la base dels canvis
corporals.
fuerzas divinas legitimadoras. Mediante estos
ritos se definía culturalmente, y sobre todo,
se daba reconocimiento social a los ciclos vitales que imponen cambios en la apariencia
de las personas, lo que conlleva una dimensión de la construcción de la identidad sobre
la base de los cambios corporales.
Els exvots que al·ludeixen a l’edat juvenil i
adulta són els més nombrosos, per la qual
cosa els rituals propiciatoris d’aquest grup
d’edat serien freqüents en els santuaris, i estarien diferenciats per gènere. Per exemple,
és l’edat en què els xics aprenen l’ús de les
armes i el domini dels cavalls, cosa que queda
Los exvotos que aluden a la edad juvenil y
adulta son los más numerosos, por lo que los
rituales propiciatorios de este grupo de edad
serían frecuentes en los santuarios, y estarían
diferenciados por género. Por ejemplo, es la
edad en que los muchachos aprenden el uso
de las armas y el dominio de los caballos, lo
33
[page-n-30]
Cossos nus i penis erectes al·ludeixen a les
peticions de fecunditat masculina.
Cuerpos desnudos y penes erectos aluden
a las peticiones de fecundidad masculina.
il·lustrada en un genet que porta el cavall amb
unes regnes amples. També s’han identificat
com a joves amb un vestit ritual les figures caracteritzades amb cordons ajustats als muscles i creuats a l’esquena i, en alguns casos,
units en el pit.
Les peticions propiciatòries de fertilitat, que
degueren ser socialment molt valorades,
s’associen sempre a cossos joves, perquè
són els cossos preparats per a procrear.
S’observa una distinció en les formes de presentar la imatge propiciatòria de la fecunditat
davant de les divinitats: el nu total és masculí, amb el penis erecte com a mostra de
34
que queda ilustrado en un jinete que lleva con
anchas riendas el caballo. También se han
identificado como jóvenes con un atuendo
ritual las figuras caracterizadas con cordones
ajustados a los hombros y cruzados a la espalda y, en algunos casos, unidos en el pecho.
Las peticiones propiciatorias de fertilidad, que
debió ser socialmente muy valorada, se asocian siempre a cuerpos jóvenes, porque es el
cuerpo preparado para procrear. Se observa
una distinción en las formas de presentar la
imagen propiciatoria de la fecundidad ante las
divinidades: el desnudo total es masculino,
con el pene erecto como muestra de virilidad y
[page-n-31]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Peticions de fecunditat en
les dones i de bon embaràs:
mans en pits, ventres o
pubis i pits marcats.
Peticiones de fecundidad
en las mujeres y de buen
embarazo: manos en pechos,
vientres o pubis y pechos
marcados.
virilitat i funció fecundant, i les dones presenten nus parcials, mostrant els pits, el ventre
o el pubis. De vegades una mà es representa
al costat del sexe i l’altra en actitud de salutació, presentació o petició com si es propiciara la fecunditat. Un criteri de diferenciació
entre les dones en edat fèrtil pogué ser la
reproducció, com testifiquen els diferents
exvots anatòmics que representen úters o
les imatges de dones que demanen la protecció de l’embaràs i el bon part: es tracta
d’una sèrie de dones que tenen representats
els pits de manera destacada i, amb una o
amb les dues mans, es toquen el ventre o els
genitals. Aquest gest és recurrent en dones
la indumentària de les quals indica que han
deixat de ser joves perquè cobreixen el seu
cabell amb mitra, punxeguda o arrodonida.
función fecundadora, y las mujeres muestran
desnudos parciales, mostrando los pechos, el
vientre o el pubis. A veces una mano se representa junto al sexo, y la otra en actitud de
saludo, presentación o petición como si se
propiciara la fecundidad. Un criterio de diferenciación entre las mujeres en edad fértil pudo
ser la reproducción, como atestiguan los diferentes exvotos anatómicos que representan
úteros, o las imágenes de mujeres que piden
la protección del embarazo y buen parto: se
trata de una serie de mujeres que tienen representados de manera destacada los pechos
y, con una o las dos manos, se tocan el vientre
o los genitales. Este gesto es recurrente en
mujeres cuya indumentaria indica que han dejado de ser muchachas pues cubren su cabello
con mitra, puntiaguda o redondeada.
El pentinat serveix com un marcador transicional entre edats. Per mitjà del cabell es comunica visualment la pertinença d’una persona a
un grup i s’aprenen els rols associats. És molt
El peinado sirve como un marcador transicional entre edades. A través del cabello se
comunica visualmente la pertenencia de una
persona a un grupo y se aprenden los roles
35
[page-n-32]
Representacions d’úters.
Representaciones de úteros.
freqüent que el pentinat participe d’aquests
codis comunicatius i s’associe a determinats
cicles vitals, i especialment a la transició entre la joventut i l’edat adulta. En les societats
ibèriques també va succeir quelcom semblant. Els exvots - i altres representacions en
escultura o pintura - mostren diferències en el
tractament del cabell i diversos estils de pentinat que podem associar a etapes vitals i grups
d’estatus social i sexual concrets. Per exemple, hi ha un tipus d’exvot masculí en què es
representa un pentinat en forma de casquet
amb dues trenes curtes arreplegades darrere
de les orelles que pot ser identificat amb un
grup d’homes joves en la formulació de rituals
de transició a l’edat adulta o en l’ingrés, per
edat social, en grups d’estatus vinculats a
l’ús d’armes.
36
asociados. Es muy frecuente que el peinado
participe de estos códigos comunicativos y
se asocie a determinados ciclos vitales, y especialmente a la transición entre la juventud
y la edad adulta. En las sociedades ibéricas
también sucedió algo similar. Los exvotos - y
otras representaciones en escultura o pintura
- muestran diferencias en el tratamiento del
cabello y varios estilos de peinado que podemos asociar a etapas vitales y grupos de estatus social y sexual concretos. Por ejemplo,
existe un tipo de exvoto masculino en el que
se representa un peinado en forma de casquete con dos trenzas cortas recogidas tras
las orejas que puede ser identificado con un
grupo de hombres jóvenes en la formulación
de rituales de transición a la edad adulta o en
el ingreso, por edad social, en grupos de estatus vinculados al uso de armas.
[page-n-33]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
La lligadura que cobrix el cabell en les
dones adultes.
El tocado que cubre el cabello en las
mujeres adultas.
Cabell arreplegat en dues
trenes curtes en els xics.
Cabello recogido en dos
trenzas cortas en los
muchachos.
Entre els ibers degué existir un conjunt de
normes que relacionaven la sexualitat femenina i el cabell. Això s’infereix per la diferència visible en el tractament del pentinat de les
dones en moments vitals i transicionals diferents. Mentre les xiques es representen amb
el cabell descobert i, sovint, trenes que cauen
sobre els pits, les dones adultes o casades
havien de cobrir-se el cap (el cabell en realitat)
amb mitres o adorns de cap. Aquests grups
representen dues edats socials que tenen un
efecte material i comunicatiu en el tractament
del cabell. Podem imaginar el pentinat de xiquetes o xiques com actes simbòlics que establien l’ordre i control de l’edat social. Sens
dubte hi hauria diferències dins d’aquests
grups, potser relatives a l’estatus, al territori,
o a l’ètnia, però les dades, de moment, no són
concloents.
Entre los iberos debió existió un conjunto de
normas que relacionaban la sexualidad femenina y el cabello. Ello se infiere por la diferencia visible en el tratamiento del peinado de
las mujeres en momentos vitales y transicionales diferentes. Mientras las muchachas se
representan con el cabello descubierto y, a
menudo, trenzas que caen sobre los pechos,
las mujeres adultas o casadas debían cubrirse
la cabeza (el cabello en realidad) con mitras o
tocados. Estos grupos representan dos edades sociales que tienen un efecto material y
comunicativo en el tratamiento del cabello.
Podemos imaginar el peinado de niñas o muchachas como actos simbólicos que establecían el orden y control de la edad social. Sin
duda existirían diferencias dentro de estos
grupos, quizás relativas al estatus, el territorio, o la etnia, pero los datos, de momento, no
son concluyentes.
37
[page-n-34]
GESTOS:
SALUTACIONS, OFRENES, PETICIONS
GESTOS:
SALUDOS, OFRENDAS, PETICIONES
F
a un temps l’antropologia va determinar
que els rituals són activitats en què els
cossos tenen un paper important, fins al punt
que els rituals són, fonamentalment, accions
corporals. Els rituals no existeixen per si sols
sinó que estan constituïts per postures, gestos i moviments apresos socialment i culturalment. L’estudi dels exvots des d’aquests
punts de vista permet identificar gestualitats
dels rituals que estan culturalment codificades en el món dels ibers.
La part posterior dels exvots sol representarse sense massa volum i quasi sense tractament en els detalls gestuals, anatòmics o de
la indumentària, i tot el pes de la representació d’aquests aspectes es concentra en la
vista frontal. El gest es reconeix, sobretot,
en els braços i les mans. Molts gestos són
comuns a homes i dones, per exemple la
salutació i la presentació davant del santuari
amb els braços separats del cos, representats molt allargats, molt desproporcionats
38
H
ace un tiempo la antropología determinó
que los rituales son actividades en las que
los cuerpos tienen un papel importante, hasta
el punto de que los rituales son, fundamentalmente, acciones corporales. Los rituales
no existen por sí solos sino que están constituidos por posturas, gestos y movimientos
aprendidos socialmente y particulares culturalmente. El estudio de los exvotos desde
estos puntos de vista permite identificar gestualidades de los rituales que están culturalmente codificadas en el mundo de los iberos.
La parte posterior de los exvotos suele representarse sin mucho volumen y casi sin tratamiento en los detalles gestuales, anatómicos
o de la indumentaria, y todo el peso de la representación de estos aspectos se concentra
en la vista frontal. El gesto se reconoce, sobre
todo, en los brazos y manos. Muchos gestos
son comunes a hombres y mujeres, por ejemplo el saludo y la presentación ante el santuario con los brazos separados del cuerpo,
[page-n-35]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
El gest de presentació davant del santuari: braços
separats del cos, mans obertes i desproporcionades.
El gesto de presentación ante el santuario:
brazos separados del cuerpo, manos abiertas
y desproporcionadas.
respecte al cos, i les mans hipertrofiades,
obertes i amb les palmes cap amunt i els dits
marcats. Quan el detall ho permet, s’aprecia
el polze separat. Aquest és un gest clar
d’entrega i salutació, de presentació davant
de l’espai del santuari. Un altre gest és la
salutació amb la mà dreta oberta, mostrant
la palma mentre que el braç esquerre queda
pegat al lateral del cos.
representados muy alargados, muy desproporcionados respecto al cuerpo, y las manos
hipertrofiadas, abiertas y con las palmas hacia
arriba y dedos marcados. Cuando el detalle lo
permite se aprecia el pulgar separado. Este
es un gesto claro de entrega y saludo, de presentación ante el espacio del santuario. Otro
gesto es el saludo con la mano derecha abierta, mostrando la palma mientras que el brazo
izquierdo queda pegado al lateral del cuerpo.
39
[page-n-36]
La salutació o la petició
a les divinitats.
El saludo o la petición
a las divinidades.
El cap sempre hi està representat i és un
element important de la personificació de
l’exvot, a diferència d’altres membres del cos.
No sol haver-hi detalls gestuals en la cara,
perquè abunda més la representació de tipus
ideals que les individualitzades. Quan es fa,
els rostres arrepleguen mirades transcendentals, alguns amb dolor o devoció, com si
la cara emfatitzara l’experiència religiosa. En
alguns es van fer incisions per a representar la
boca que reflecteix somriures o actituds més
introspectives, de serietat o dolor. Finalment,
les pupil·les dilatades i els ulls grans observables en algunes sèries obrin la suggeridora
possibilitat que representen estats alterats de
consciència, com a pràctica freqüent dels cossos ritualitzats per a entrar en contacte amb
les divinitats.
40
La cabeza siempre está representada y es un
elemento importante de la personificación del
exvoto, a diferencia de otros miembros del
cuerpo. No suele haber detalles gestuales en
la cara, pues abunda más la representación de
tipos ideales que las individualizadas. Cuando
se hace, los rostros recogen miradas trascendentales, algunos con dolor o devoción, como
si la cara enfatizara la experiencia religiosa. En
algunos se realizaron incisiones para representar la boca que refleja sonrisas o actitudes
más introspectivas, de seriedad o dolor. Finalmente, las pupilas dilatadas y los ojos grandes
observables en algunas series abren la sugerente posibilidad de que representen estados
alterados de consciencia, como práctica frecuente de los cuerpos ritualizados para entrar
en contacto con las divinidades.
[page-n-37]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Rostres dels devots: introspecció, transcendència, satisfacció, dolor...
Rostros de los devotos: introspección, trascendencia, satisfacción, dolor…
41
[page-n-38]
DECORAR ELS COSSOS:
LES APARENCES NO ENGANYEN
DECORAR LOS CUERPOS:
LAS APARIENCIAS NO ENGAÑAN
M
olts exvots mostren decoracions i atributs que són susceptibles d’anàlisi
des de la construcció de cossos socials. Els
corrents dirigits a investigar les construccions
del gènere es fixen en com les societats
creen grups als quals s’associen determinades actituds, atributs i aparences per mitjà,
sobretot, del cos i dels objectes afegits al
cos. Aquestes perspectives atorguen molta
importància a la vestimenta i a l’adorn com a
extensió del cos, i com a elements materials
claus en la creació d’aparences. L’aparença
és socialment important per a formar la
identitat i la indumentària no és només
una qüestió funcional ni és una extensió
natural del cos. Igual que el menjar no és
només combustible per a continuar viu
sinó que el que cuinem i mengem és part
de la nostra història cultural, l’aparença
personal també. Però no hem d’entendre
amb això que la roba transmet gènere
portant-la sense més, sinó que els codis
socials sobre la indumentària i el gènere
42
M
uchos exvotos muestran decoraciones y
atributos que son susceptibles de análisis desde la construcción de cuerpos sociales.
Las corrientes dirigidas a investigar las construcciones del género se fijan en cómo las
sociedades crean grupos a los que se les asocian determinadas actitudes, atributos y apariencias a través, sobre todo, del cuerpo y objetos añadidos al cuerpo. Estas perspectivas
otorgan mucha importancia a la vestimenta y
el adorno como extensión del cuerpo, y como
elementos materiales clave en la creación
de apariencias. La apariencia es socialmente
importante para formar la identidad y la indumentaria no es sólo una cuestión funcional ni
es una extensión natural del cuerpo. Igual que
la comida no es sólo combustible para seguir
vivo sino que lo que cocinamos y comemos es
parte de nuestra historia cultural, la apariencia
personal también. Pero no debemos entender con ello que la ropa transmite género
llevándola sin más, sino que los códigos sociales sobre la indumentaria y el género se
[page-n-39]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
La sivella de cinturó
desproporcionada: un
símbol social.
La hebilla de cinturón
desproporcionada: un
símbolo social.
El vestit dels xics joves: túnica
per damunt dels genolls i
mànegues curtes.
El vestido de los jóvenes
muchachos: túnica por encima
de las rodillas y mangas cortas.
s’aprenen alhora que les actituds i els rols
relacionats amb aquestes aparences.
aprenden al mismo tiempo que las actitudes
y los roles relacionados con esas apariencias.
Distingir quins són aquests codis de comunicació no és una tasca senzilla, perquè són
construccions històriques, és a dir, que canvien al llarg del temps, no són fixes ni estables. Però una vegada hem trobat algunes
claus de representació, s’obri un camp per
a la identificació de qui és la imatge o qui i
quan pot portar un vestit i, així, establir codis històrics. Amb tot, hi ha codis que no són
desxifrables per als no iniciats, i si açò és cert
en una societat actual (pensem en les condecoracions dels uniformes, o l’heràldica) ho és
encara més per als historiadors que tracten de
societats passades.
Distinguir cuáles son estos códigos de comunicación no es tarea sencilla, pues son construcciones históricas, esto es, que cambian a
lo largo del tiempo, no son fijas ni estables.
Pero una vez hemos dado con algunas claves
de representación, se abre un campo para la
identificación de quién es esa imagen o quién
y cuándo puede llevar un vestido y, así, establecer códigos históricos. Con todo, hay
códigos que no son descifrables para los no
iniciados, y si esto es cierto en una sociedad
actual (pensemos en las condecoraciones de
los uniformes, o la heráldica) lo es aún más
para los historiadores que tratan de sociedades pasadas.
En el món dels ibers aquests codis simbòlics
i comunicatius van existir i els exvots ens
permeten explorar com les aparences estandarditzades que són reconegudes socialment
per mitjà de la vestimenta, el pentinat, les
En el mundo de los iberos estos códigos
simbólicos y comunicativos existieron y los
exvotos nos permiten explorar cómo las apariencias estandarizadas que son reconocidas
43
[page-n-40]
Un casc amb acabament
cervical o un pentinat?
¿Un casco con remate
cervical o un peinado?
decoracions i els adorns, representen posicions socials i d’estatus, o grups d’edat o de
gènere, i que el seu ús significa que es forma
part del grup, amb els drets i les obligacions
que això comporta. El mateix succeeix amb
joies, collars, anells, arracades i altres decoracions corporals que són clarament estratègies d’identitat (diferenciació o semblança)
expressades amb coses. És important tindre
en compte que construïm una relació temporal amb aquests objectes, però amb uns altres
la relació ha de ser permanent i irreversible,
com les escarificacions o els tatuatges, que
normalment serveixen per a inscriure la memòria del pas d’un estat social a un altre en
el cos.
De tot l’anterior, queda clar que el significat
social de l’aparença entranya molt més que
definir la indumentària, ja que implica que la
societat construeix i comunica identitats des
del cos. Entre els exvots masculins de joves
és freqüent la representació del personatge
44
socialmente mediante la vestimenta, el peinado, las decoraciones y adornos, representan
posiciones sociales y de estatus, o grupos de
edad o de género, y que su uso significa que
se forma parte del grupo, con los derechos y
obligaciones que ello conlleva. Lo mismo sucede con joyas, collares, anillos, pendientes
y otras decoraciones corporales que son claramente estrategias de identidad (diferenciación o semejanza) expresadas con cosas. Es
importante tener en cuenta que construimos
una relación temporal con estos objetos, pero
con otros la relación debe ser permanente e
irreversible, como las escarificaciones o los
tatuajes, que normalmente sirven para inscribir la memoria del paso de un estado social a
otro en el cuerpo.
De todo lo anterior, queda claro que el significado social de la apariencia entraña mucho
más que definir la indumentaria ya que implica
que la sociedad construye y comunica identidades desde el cuerpo. Entre los exvotos
[page-n-41]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Mantell fins els peus
agafat del muscle.
Manto hasta los pies
cogido por el hombro.
amb túnica curta, amb coll redó o de pic, i mànegues curtes, sempre per damunt del colze.
La túnica se cenyeix a la cintura amb un cinturó del qual se sol representar, molt destacada,
una gran sivella, desproporcionada en relació
al cos. Aquesta desproporció és indicativa del
simbolisme d’aquest atribut per a aquest grup
social, que identificaria un segment d’edat (joves) i gènere (homes). En alguns exemplars
la sivella es representa amb el detall de les
reblades en els quatre cantons.
Una altra sèrie d’exvots masculins de joves
representa el cap amb un acabat molt llis i un
vorell en aresta destacat des del mentó fins al
bescoll que s’interpreta com l’acabament cervical d’un casc ajustat, potser de cuiro, encara
que per a altres investigadors és una representació d’un pentinat, la qual cosa implicaria,
en contrast amb aquells que porten trenes,
una distinció de grups masculins basant-se
en el pentinat. Altres tipus masculins, potser
adults, porten túnica i mantell tancat fins als
masculinos de jóvenes es frecuente la representación del personaje con túnica corta, con
cuello redondo o de pico, y mangas cortas,
siempre por encima del codo. La túnica se ciñe
a la cintura con un cinturón del que se suele
representar, muy destacada, una gran hebilla,
desproporcionada en relación al cuerpo. Esta
desproporción es indicativa del simbolismo
de este atributo para este grupo social, que
identificaría un segmento de edad (jóvenes) y
género (hombres). En algunos ejemplares la
hebilla se representa con el detalle de los remaches en las cuatro esquinas.
Otra serie de exvotos masculinos de jóvenes
representa la cabeza con un acabado muy liso
y un reborde en arista destacado desde el
mentón hasta la nuca que se interpreta como
el remate cervical de un casco ajustado, quizás de cuero, aunque para otros investigadores es una representación de un peinado, lo
que implicaría, en contraste con aquellos que
ostentan trenzas, una distinción de grupos
45
[page-n-42]
L’aparença de les dones adultes:
túniques llargues i adorns per al cap.
La apariencia de las mujeres adultas:
túnicas largas y tocados para la cabeza.
peus, de vegades agafat d’un dels muscles.
En alguns exvots s’han representat els plecs
de la caiguda de les teles amb incisions fetes
mitjançant burí.
En aquesta col·lecció d’exvots s’aprecien
pocs detalls en la indumentària de les dones,
però en altres col·leccions aquestes diferències són patents. Per exemple, en la construcció de la imatge femenina del grup de l’elit social s’atorga importància simbòlica a les joies
com a marcador d’estatus, encara que també
d’edat. A més, hi ha un grup de dones adultes que es representen amb una túnica llarga,
ajustada fins als turmells, i tocades amb mitra
arrodonida amb vel que la cobreix. El vel cau
unes vegades obert fins a la cintura i unes altres vegades està tancat ocultant el cos i els
braços.
Les sèries d’exvots esquemàtics són molt
interessants perquè constitueixen exemples
excel·lents de la relació entre vestit, gènere i
46
masculinos en base al peinado. Otros tipos
masculinos, quizás adultos, llevan túnica y
manto cerrado hasta los pies, a veces cogido
de uno de los hombros. En algunos exvotos
se han representado los pliegues de la caída
de las telas con incisiones hechas mediante
buril.
En esta colección de exvotos se aprecian
pocos detalles en la indumentaria de las mujeres, pero en otras colecciones estas diferencias son patentes. Por ejemplo, en la construcción de la imagen femenina del grupo de
la elite social se otorga importancia simbólica
a las joyas como marcador de estatus, aunque
también de edad. Además, hay un grupo de
mujeres adultas que se representan con túnica larga, ajustada hasta los tobillos y tocadas
con mitra redondeada con velo que la cubre.
El velo cae a veces abierto hasta la cintura y
otras veces está cerrado ocultando el cuerpo
y los brazos.
[page-n-43]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Representacions esquemàtiques en què es
ressalta, tan sols, l’adorn de cap femení.
Representaciones esquemáticas en las que
se resalta, tan sólo, el tocado femenino.
identitat. En ells es revela la importància que
adquireixen alguns elements del vestit com
a part que simbolitza el grup social. Els més
clars són les representacions esquemàtiques
en què es reconeix l’adorn de cap femení en
forma de mitra alta, arrodonida o punxeguda.
De vegades el tipus esquemàtic es converteix
en un pal amb continuïtat entre l’adorn de cap
i el rostre, però és reconeixedora la mitra com
a atribut del grup social.
Amb tot, convé acabar assenyalant que només una part dels exvots tenen atributs que
podem identificar amb rols de gènere o edat.
Molts altres no presenten signes en aquest
sentit, per la qual cosa hauríem de pensar que
la creació de semblances i diferències a través de l’aparença no va ser un aspecte important en alguns rituals, o millor dit, en l’ofrena
material que va seguir el ritual.
Las series de exvotos esquemáticos son muy
interesantes porque constituyen ejemplos excelentes de la relación entre vestido, género
e identidad. En ellos se revela la importancia
que adquieren ciertos elementos del vestido
como parte que simboliza el grupo social. Los
más claros son las representaciones esquemáticas en las que es reconocible el tocado
femenino en forma de mitra alta, redondeada
o puntiaguda. A veces el tipo esquemático se
convierte en un palo con continuidad entre
tocado y rostro, pero es reconocible la mitra
como atributo del grupo social.
Con todo, conviene acabar señalando que
sólo una parte de los exvotos tienen atributos
que podemos identificar con roles de género
o edad. Muchos otros no ostentan signos en
este sentido, por lo que deberíamos pensar
que la creación de semejanzas y diferencias
a través de la apariencia no fue un aspecto
importante en algunos rituales, o mejor dicho,
en la ofrenda material que siguió al ritual.
47
[page-n-44]
PER A
SABER-NE MÉS
PARA
SABER MÁS
E
ls estudis sobre exvots de bronze dels santuaris de Jaén són tan abundants com llarga és la
història de la seua investigació. A continuació es
fa una selecció d’estudis especialitzats que tracten en profunditat els aspectes arreplegats succintament en aquesta obra.
F Álvarez-Ossorio (1941): Catálogo de los exvotos ibéricos del Museo
.
Alguns catàlegs de referència que publiquen les
principals col·leccions privades i públiques són:
Universitaires de France, París.
L
Arqueológico Nacional, Madrid.
D. Fletcher (1959): La colección de bronces ibéricos de don Juan Pablo Pérez
Caballero, Archivo de Prehistoria Levantina VIII, 179-196.
G. Nicolini (1969): Les bronzes figurés des sanctuaires ibériques, Presses
G. Nicolini (1977): Bronces ibéricos, Ed. Gustavo Gili S.A., Barcelona.
os estudios sobre exvotos de bronce de los santuarios de Jaén son tan abundantes como larga
es la historia de su investigación. A continuación se
recoge una selección de estudios especializados que
tratan en profundidad los aspectos recogidos someramente en esta obra.
Algunos catálogos de referencia que publican las
principales colecciones privadas y públicas son:
48
M. Moreno (2006): Exvotos Ibéricos. Vol, I: El Instituto Valencia de Don Juan,
Rodríguez-Acosta (Granada), Instituto de Estudios Jienenses, Excma.
Instituto de Estudios Jienenses, Excma. Diputación Provincial de Jaén, Jaén.
L. Prados (1992): Exvotos ibéricos de bronce del Museo Arqueológico
Nacional, Madrid.
C. Rueda (2012): Exvotos ibéricos, 2. El instituto Gómez-Moreno, Fundación
Diputación Provincial de Jaén, Jaén.
[page-n-45]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Els estudis territorials i contextuals dels santuaris de Jaén queden arreplegats en les obres
següents:
G. Nicolini, C. Rísquez, A. Ruiz, N. Zafra (2004): El santuario ibérico de
Los estudios territoriales y contextuales de los
santuarios de Jaén quedan recogidos en las siguientes obras:
C. Rueda (2011): Territorio, culto e iconografía en los santuarios iberos del
Castellar, Jaén. Intervenciones arqueológicas 1966-1991, Arqueología
Monografías. Junta de Andalucía, Sevilla.
Alto Guadalquivir (ss. iv a.n.e.- i d.n.e.), Universidad de Jaén, Jaén.
A. Ruiz, M. Molinos (2007): Iberos en Jaén, Centro Andaluz de Arqueología
Ibérica, 2. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Jaén, Jaén.
El tema de la producció, els estudis metal·logràfics
i la tecnologia es tracten en:
L. Prados (1988): Exvotos ibéricos de bronce: aspectos tipológicos y
El tema de la producción, los estudios metalográficos y la tecnología se tratan en:
S. Rovira (2012): Análisis arqueometalúrgicos: la colección Gómez-Moreno,
tecnológicos, Trabajos de Prehistoria 45, 175-199.
C. Rueda, Exvotos ibéricos, 2. El instituto Gómez-Moreno, Fundación
Rodríguez-Acosta (Granada), Instituto de Estudios Jienenses, Excma.
Diputación Provincial de Jaén, Jaén.
Incloc la referència a un capítol en un llibre electrònic que utilitza la retòrica com a recurs en la
narrativa històrica.
C. Rueda (2012): Paseando descalzos por un santuario íbero, S. González
Incluyo la referencia a un capítulo en un libro electrónico que utiliza la retórica como recurso en la
narrativa histórica.
http://libros.csic.es/product_info.php?products_id=454
L’animació produïda per a l’exposició es pot vore a:
http://www.museuprehistoriavalencia.es/
La animación producida para la exposición se
puede ver en:
Reyero (ed.), Iberos. Sociedades y territorios del Occidente mediterráneo,
CSIC, Madrid, 175-186.
http://www.youtube.com/user/museuprehistoria
49
[page-n-46]
Els següents treballs aborden la qüestió dels ri-
C. Aranegui, C. Mata, J. Pérez Ballester (1997): Damas y caballeros en la
tus de pas, i alguns aspectes relacionats amb el
ciudad ibérica, Cátedra, Madrid.
gènere, l’edat i els grups socials entre els ibers, a
part dels citats anteriorment:
T. Chapa (2003): La percepción de la infancia en el mundo ibérico, Trabajos de
Prehistoria 60 (1), 115-138.
Los siguientes trabajos abordan la cuestión de los
ritos de paso, y algunos aspectos relacionados
con el género, la edad y los grupos sociales entre
los iberos, a parte de los citados anteriormente:
T. Chapa, R. Olmos (2004): El imaginario del joven en la cultura ibérica,
Mélanges de la Casa de Velázquez 34, Madrid, 43-83.
S. González Reyero, C. Rueda (2010): Imágenes de los iberos. Comunicar sin
palabras en las sociedades de la antigua Iberia, Colección Divulgación, 12,
CSIC, Madrid.
I. Izquierdo (2001): La trama del tejido y el vestido femenino en la cultura
ibérica, M. Marín (ed.), Tejer y vestir: de la antigüedad al Islam, Estudios
Árabes e Islámicos: Monografías I. CSIC, Madrid, 287-311.
I. Izquierdo (2004): Exvotos ibéricos como símbolo de fecundidad: un ejemplo
femenino en bronce del Instituto y Museo Valencia de Don Juan (Madrid),
Saguntum 36, 111-124.
L. Prados (1997): Los ritos de paso y su reflejo en la toréutica ibérica,
Iconografía ibérica, iconografía itálica: propuestas de interpretación y lectura,
Serie varia 3, Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, 273-282.
L. Prados, I. Izquierdo (2002-2003): Arqueología y género: la imagen de la
mujer en el mundo ibérico, Boletín de la Asociación Española de Amigos de
la Arqueología 42, 213-229.
C. Rueda (2007): La mujer sacralizada. La presencia de las mujeres en los
santuarios (lectura desde los exvotos ibéricos en bronce), Complutum 18,
227-235.
C. Rueda, A. García Luque, C. Ortega, C. Rísquez (2008): El ámbito infantil
en los espacios de culto de Cástulo (Jaén, España), F Gusi, S. Muriel, C.
.
Olària (coords.), Nasciturus, infans, puelurus vobis mater terra: la muerte en
la infancia, Diputació de Castelló, Servei d’Investigacions Arqueològiques i
Prehistòriques, 473-496.
C. Rísquez, F Hornos (2005): Mujeres iberas. Un estado de la cuestión, M.
.
Sánchez (ed.), Arqueología y Género, Universidad de Granada, 283-334.
50
[page-n-47]
[page-n-48]
Museu de Prehistòria de València
[page-n-49]
IMATGES
PERALES
DIVINrTATS
TRESORS
DELMUSEU
DE PREHISTDIIA
[page-n-2]
[page-n-3]
IMATGES
PERALES
DIVINITATS
Jaime Vives-Ferrándiz Sánchez
Museu de Prehistòria de València- 2013
[page-n-4]
Imatges per a les divinitats
Tresors del Museu de Prehistòria
Del 20 de juny al 8 de setembre de 2013
Producció animació
Ángel Sánchez Molina
Visita didàctica
Laura Fortea Cervera, Eva Ripollés Adelantado
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
President
Alfonso Rus Terol
Diputada de Cultura
Mª Jesús Puchalt Farinós
Director de Gestió Cultural i Museística
de la Xarxa de Museus
Antonio Lis Darder
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Directora
Helena Bonet Rosado
Cap Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
FITXA TÈCNICA
Comissari i autor dels textos
Jaime Vives-Ferrándiz Sánchez
Disseny instal·lació
Francesc Chiner Vives
Equip tècnic
Amadeo Moliner Blay, Begonya Soler Mayor
Gràfica i maquetació del catàleg
i material imprès
Vanesa Mora Casanova
Taller didàctic
Exdukere Difusión Cultural
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Produeix
Museu de Prehistòria de València
Traducció al Valencià
Unitat de Normalització Lingüística
de la Diputació de València
Reproducció Gràfica
Slastic Impresión Digital
Impressió
Gráficas Papallona
Imatges
Arxiu SIP Archivo del Instituto Universitario de
,
Investigación en Arqueología Ibérica de Jaén,
F Chiner, C. Muñoz, C. Rueda, A. Sánchez,
.
J. Vives-Ferrándiz
Agraïments
Carlos Ferrer García, Mireia López Bertran,
Carmen Rueda Galán, Pepa Ureña
© del text: Jaime Vives-Ferrándiz Sánchez
© de les imatges: els autors
© de l’edició: Diputació de València.
Museu de Prehistòria
I.S.B.N.: 978-84-7795-668-6
D. L.: V 1407-2013
[page-n-5]
Índice de contenidos
Índex de continguts
Imatges per a les divinitats
13
Imágenes para las divinidades
13
Dos segles d’investigació
16
Dos siglos de investigación
16
Santuaris i territoris ibèrics
18
Santuarios y territorios ibéricos
18
Santuaris, llocs de pelegrinatge
22
Santuarios, lugares de peregrinación
22
La producció dels exvots
26
La producción de los exvotos
26
Rituals i imatges de persones
30
Rituales e imágenes de personas
30
Ritus de pas entre edats
32
Ritos de paso entre edades
32
Gestos: salutacions, ofrenes, peticions 38
Gestos: saludos, ofrendas, peticiones
38
Decorar els cossos:
42
les aparences no enganyen
Decorar los cuerpos:
42
las apariencias no engañan
Per a saber-ne més
48
Para saber más
48
[page-n-6]
Les creences i els rituals són aspectes centrals en la vida de moltes societats, passades
i presents. L’exposició temporal «Imatges per
a les divinitats», que presenta la Diputació de
València per mitjà del Museu de Prehistòria,
tracta estos temes referits a la societat ibèrica. La mostra presenta una col·lecció destacada del museu, mai no exposada en la seua
totalitat, formada per 63 exvots de bronze
trobats als santuaris de Jaén i donada al museu el 1958.
Las creencias y los rituales son aspectos
centrales en la vida de muchas sociedades,
pasadas y presentes. La exposición temporal
Imatges per a les divinitats, que presenta la
Diputación de Valencia a través del Museu de
Prehistòria, trata estos temas referidos a la
sociedad ibérica. La muestra presenta una colección destacada del museo, nunca expuesta en su totalidad, formada por 63 exvotos de
bronce hallados en los santuarios de Jaén y
donada al museo en 1958.
Figuretes de bronze estilitzades ens submergixen en la profunditat dels santuaris i ens
porten per diversos aspectes de les celebracions, els rituals i les ofrenes que van jalonar
la vida dels ibers, des de la joventut fins a
l’edat adulta.
Estilizadas figuritas de bronce nos sumergen
en la profundidad de los santuarios y nos
llevan por diversos aspectos de las celebraciones, rituales y ofrendas que jalonaron la
vida de los iberos, desde la juventud hasta la
edad adulta.
Una vegada més, l’exposició «Imatges per
a les divinitats» mostra el compromís d’esta
institució amb tots els públics en la difusió
de les seues col·leccions i el resultat de les
seues investigacions.
Una vez más, la exposición Imatges per a les
divinitats muestra el compromiso de esta
institución con todos los públicos en la difusión de sus colecciones y el resultado de sus
investigaciones.
Alfonso Rus Terol
President de la Diputació de València
Alfonso Rus Terol
President de la Diputació de València
[page-n-7]
El Museu de Prehistòria de València presenta
una nova exposició de producció pròpia que
ens endinsa en el món dels ibers a través de
la col·lecció d’exvots de bronze conservada
en esta institució. S’emmarca dins de la línia
expositiva de temporals denominada «Tresors
del Museu» que mostra peces destacades
dels seus fons, d’un gran valor artístic i científic, i que mereixen una exposició monogràfica
a fi de donar a conéixer al gran públic estes
joies arqueològiques poc conegudes.
Partint d’una detallada investigació prèvia sobre la col·lecció d’exvots, l’exposició «Imatges per a les divinitats» mostra la importància
que van tindre els rituals en santuaris rupestres per a celebrar diversos aspectes del
cicle vital. Cal destacar l’animació que obri
l’exposició, produïda des del Museu de Prehistòria mateix, perquè significa una aposta
pionera per la transmissió de coneixements
sobre el passat ibèric.
María Jesús Puchalt Farinós
Diputada de l’Àrea de Cultura.
Diputació de València
El Museu de Prehistòria de València presenta
una nueva exposición de producción propia
que nos adentra en el mundo de los iberos a
través de la colección de exvotos de bronce
conservada en esta institución. Se enmarca
dentro de la línea expositiva de temporales
denominada Tresors del Museu que muestra
piezas destacadas de sus fondos, de un gran
valor artístico y científico, y que merecen una
exposición monográfica con el fin de dar a conocer al gran público estas joyas arqueológicas poco conocidas.
Partiendo de una detallada investigación previa sobre la colección de exvotos, la exposición Imatges per a les divinitats muestra la
importancia que tuvieron los rituales en santuarios rupestres para celebrar diversos aspectos del ciclo vital. Cabe destacar la animación que abre la exposición, producida desde
el propio Museu de Prehistòria, porque supone una apuesta pionera por la transmisión de
conocimientos sobre el pasado ibérico.
María Jesús Puchalt Farinós
Diputada de l’Àrea de Cultura.
Diputació de València
[page-n-8]
IMATGES
PER A LES DIVINITATS
IMÁGENES
PARA LAS DIVINIDADES
12
[page-n-9]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
L
’arqueologia permet conéixer les accions
rituals de temps passats apreciables per
les restes materials que han quedat en cases, tombes o santuaris. La cultura ibèrica,
desenrotllada entre els segles vi i ii abans de
Crist entre l’alt Guadalquivir i el sud de França,
destaca per la importància dels santuaris
col·lectius, fora dels poblats, i en referències
geogràfiques del paisatge, en els límits habitats o en punts de pas. Entre els santuaris
ibèrics, aquells ubicats en coves en els passos
de Despeñaperros (Jaén) són coneguts, almenys, des del segle xviii. D’allí procedeixen
milers de figuretes de bronze interpretades
com a ofrenes propiciatòries per a aconseguir
un favor de les divinitats.
L
a arqueología permite conocer las acciones
rituales de tiempos pasados apreciables
por los restos materiales que han quedado en
casas, tumbas o santuarios. La cultura ibérica, desarrollada entre los siglos vi y ii antes de Cristo entre el alto Guadalquivir y el
sur de Francia, destaca por la importancia de
los santuarios colectivos, fuera de los poblados, y en referencias geográficas del paisaje, en los límites habitados o en puntos de
paso. Entre los santuarios ibéricos, aquellos
ubicados en cuevas en los pasos de Despeñaperros (Jaén) son conocidos, al menos,
desde el siglo xviii. De allí proceden miles
de pequeñas figuras de bronce interpretadas
como ofrendas propiciatorias para conseguir
un favor de las divinidades.
13
[page-n-10]
Exvot que representa
una persona a cavall
i detall del rostre.
Exvoto que representa
una persona a caballo y
detalle del rostro.
En el Museu de Prehistòria de València es
conserven 97 exvots de bronze d’aquest tipus que formen l’exposició objecte d’aquest
catàleg. Els exvots són heterogenis en qualitats, produccions i acabats, però, en conjunt,
constitueixen una mostra representativa dels
coneguts santuaris de Collado de los Jardines
de Santa Elena i Altos del Sotillo de Castellar,
ambdós a Jaén. Com ocorre en altres casos,
les peces formaven part d’una col·lecció particular, en aquest cas de Juan Pablo Pérez Caballero, formada en ocasió de les seues expedicions de caça a la zona de Despeñaperros,
i van ser donades al museu el 1958 després
de la seua mort. Si bé la procedència exacta és indeterminada, podem sospitar que
l’origen de la major part de la col·lecció és el
Collado de los Jardines per les coincidències
d’alguns tipus amb les sèries recuperades en
aquest lloc, encara que altres corresponen
clarament al santuari de Castellar.
14
En el Museu de Prehistòria de València se
conservan 97 exvotos de bronce de este tipo
que forman la exposición objeto de este catálogo. Los exvotos son heterogéneos en calidades, producciones y acabados pero, en conjunto, constituyen una muestra representativa
de los conocidos santuarios del Collado de los
Jardines de Santa Elena y los Altos del Sotillo
de Castellar, ambos en Jaén. Como ocurre en
otros casos, las piezas formaban parte de una
colección particular, en este caso de Juan Pablo Pérez Caballero, formada con ocasión de
sus expediciones de caza a la zona de Despeñaperros, y fueron donadas al museo en 1958
tras su fallecimiento. Si bien la procedencia
exacta es indeterminada podemos sospechar
que el origen de la mayor parte de la colección
es el Collado de los Jardines por las coincidencias de algunos tipos con las series recuperadas en este lugar, aunque otras corresponden
claramente al santuario de Castellar.
[page-n-11]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Recreació d’un grup de pelegrins
dipositant exvots en una cova. Imatge
instal·lada a l’exposició.
Recreación de un grupo de peregrinos
depositando exvotos en una cueva.
Imagen instalada en la exposición.
L’exposició presenta la col·lecció al gran públic en la sèrie «Tresors del Museu de Prehistòria» amb una perspectiva actualitzada, en
la línia de les interpretacions que consideren
sobretot la dimensió social d’aquestes peces
i el seu valor com a creacions històriques. En
el projecte expositiu s’ha donat protagonisme als exvots mateixos per ser la principal
resta material dels rituals duts a terme en
aquests santuaris de Jaén. Una història animada amb personatges creats a partir de les
peces originals situa el visitant en el context
històric i social. Després es tracten aspectes
relatius a les peticions a les divinitats, que
incloïen la curació, la fecunditat i la celebració de ritus de pas d’edat, i se subratllen els
gestos i l’aparença de les persones com a actes importants a l’hora de celebrar els rituals.
Finalment, una recreació d’una cova contextualitza els exvots en l’espai de les ofrenes,
el santuari, i es revela el seu sentit com a
peticions propiciatòries. Són imatges per a
les divinitats.
La exposición presenta la colección al gran
público en la serie Tresors del Museu de Prehistòria con una perspectiva actualizada, en la
línea de las interpretaciones que consideran
ante todo la dimensión social de estas piezas
y su valor como creaciones históricas. En el
proyecto expositivo se ha dado protagonismo
a los mismos exvotos al ser el principal resto
material de los rituales llevados a cabo en estos santuarios de Jaén. Una historia animada
con personajes creados a partir de las piezas
originales sitúa al visitante en el contexto histórico y social. Luego se tratan aspectos relativos a las peticiones a las divinidades, que
incluían la sanación, la fecundidad y la celebración de ritos de paso de edad, y se subrayan los gestos y la apariencia de las personas
como actos importantes a la hora de realizar
los rituales. Una recreación de una cueva contextualiza, finalmente, los exvotos en el espacio de las ofrendas, el santuario, y se revela su
sentido como peticiones propiciatorias. Son
imágenes para las divinidades.
15
[page-n-12]
DOS SEGLES
D’INVESTIGACIÓ
DOS SIGLOS
DE INVESTIGACIÓN
A
ctualment es coneixen uns deu mil exemplars d’exvots o fragments d’ells, distribuïts en diverses col·leccions públiques i privades, que amb seguretat procedeixen dels
santuaris de Collado de los Jardines i Altos
del Sotillo. Constitueixen una de les manifestacions més conegudes de la cultura ibèrica,
sens dubte pel seu valor com a imatge i representació, i així han sigut objectes cobejats i comercialitzats durant dècades. Només
a partir del principi del segle XX, i després
de diverses vicissituds pròpies d’una etapa
de la investigació no reglada i sense empara d’una Llei d’Excavacions, els santuaris de
Castellar i Collado van començar a excavarse sota els auspicis, primer, de la Junta Superior de Excavaciones Arqueológicas i, després, de l’Instituto de Estudios Giennenses
i de diversos projectes d’equips nacionals i
internacionals.
16
A
ctualmente se conocen en torno a diez
mil ejemplares de exvotos o fragmentos
de ellos, distribuidos en varias colecciones
públicas y privadas, que con seguridad proceden de los santuarios del Collado de los
Jardines y los Altos del Sotillo. Constituyen
una de las manifestaciones más conocidas
de la cultura ibérica, sin duda por su valor
como imagen y representación, y así han
sido objetos codiciados y comercializados
durante décadas. Sólo a partir de principios
del siglo XX, y tras diversas vicisitudes propias de una etapa de la investigación no reglada y sin amparo de una Ley de Excavaciones, los santuarios de Castellar y Collado
comenzaron a excavarse bajo los auspicios,
primero, de la Junta Superior de Excavaciones Arqueológicas y, luego, del Instituto de
Estudios Giennenses y de varios proyectos
de equipos nacionales e internacionales.
[page-n-13]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Els exvots
al·ludeixen a
representacions
tipificades de
persones
Los exvotos aluden
a representaciones
tipificadas de
personas
L’estudi dels exvots de bronze ha estat durant
dècades centrat en la catalogació de les grans
col·leccions de referència com les del Museo
Arqueológico Nacional, l’Instituto Valencia de
Don Juan, o la col·lecció Gómez-Moreno en la
Fundación Rodríguez-Acosta. Aquests treballs
han tractat aspectes estilístics i iconogràfics,
els ritus de pas, les gestualitats, la indumentària i els grups d’edat o de gènere a partir de
les mateixes peces. Actualment, l’interés de
la investigació està gravitant al voltant de les
perspectives contextuals i espacials, cap a la
comprensió dels llocs de culte en relació amb
els territoris polítics que els van promoure, i a
entendre els exvots des d’una dimensió social, cultural i política, i no tant iconogràfica o
artística.
El estudio de los exvotos de bronce ha estado durante décadas centrado en la catalogación de las grandes colecciones de referencia como las del Museo Arqueológico
Nacional, el Instituto Valencia de Don Juan, o
la colección Gómez-Moreno en la Fundación
Rodríguez-Acosta. Estos trabajos han tratado
aspectos estilísticos e iconográficos, los ritos
de paso, las gestualidades, la indumentaria y
los grupos de edad o de género a partir de
las mismas piezas. Actualmente, el interés de
la investigación está gravitando alrededor de
las perspectivas contextuales y espaciales,
hacia la comprensión de los lugares de culto
en relación con los territorios políticos que los
promovieron, y a entender los exvotos desde
una dimensión social, cultural y política, y no
tanto iconográfica o artística.
17
[page-n-14]
SANTUARIS
I TERRITORIS IBÈRICS
SANTUARIOS
Y TERRITORIOS IBÉRICOS
L
L
En aquest marc històric, al principi del segle
iv abans de Crist es documenten en l’Alt
Guadalquivir processos d’expansió territorial
d’alguns oppida amb la fundació de nous assentaments de població destinats a explotar
els recursos agropecuaris. Aquest moment
coincideix amb el sorgiment dels grans santuaris, primer de Collado de los Jardines i un
En este marco histórico, a principios del siglo
IV antes de Cristo se documentan en el Alto
Guadalquivir procesos de expansión territorial
de algunos oppida con la fundación de nuevos asentamientos de población destinados
a explotar los recursos agropecuarios. Este
momento coincide con el surgimiento de los
es investigacions més recents sobre els
santuaris de Collado de los Jardines i Altos del Sotillo posen de manifest que han
d’entendre’s des de la perspectiva d’una anàlisi territorial, adoptant una escala més àmplia
que el lloc de culte mateix. Entorn dels segles
v i iv abans de Crist en l’alt Gualdalquivir, com
en altres zones de la costa mediterrània de la
península Ibèrica, es va produir la consolidació del sistema de l’oppidum. Aquest terme
designa un lloc fortificat, seu dels grups que
controlaven el comerç, els recursos i la gestió
d’excedents a través del treball d’altres grups
dependents.
18
as investigaciones más recientes sobre
los santuarios del Collado de los Jardines
y los Altos del Sotillo ponen de manifiesto
que deben entenderse desde la perspectiva
de un análisis territorial, adoptando una escala
más amplia que el propio lugar de culto. En
torno a los siglos V y IV antes de Cristo en
el Alto Gualdalquivir, como en otras zonas de
la costa mediterránea de la península Ibérica,
se produjo la consolidación del sistema del
oppidum. Bajo este término se entiende un
lugar fortificado, sede de los grupos que controlaban el comercio, los recursos y la gestión
de excedentes a través del trabajo de otros
grupos dependientes.
[page-n-15]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
La varietat d’exvots
suggereix que els santuaris
van ser llocs d’agregació de
diferents grups socials.
La variedad de exvotos
sugiere que los santuarios
fueron lugares de agregación
de diferentes grupos
sociales.
poc més tard de Altos del Sotillo, que són extraurbans i a més no estan prop de cap centre
de població. D’això es conclou que no van ser
santuaris vinculats a un oppidum concret sinó
a un territori la població del qual, distribuïda
en uns quants assentaments, pelegrinaria
allí amb regularitat. Aquest aspecte és molt
important perquè explica que van ser espais
de culte relacionats amb una entitat política
d’abast territorial, la capital de la qual s’ha
identificat en l’important oppidum de Càstulo.
Els milers d’exvots coneguts d’aquests santuaris suggereixen per a alguns investigadors
que en el segles iv i, sobretot, el iii abans de
Crist es va ampliar el nombre de persones
que es visualitzen en els espais d’agregació
col·lectiva. Açò és característic de les fórmules de cohesió, integradores d’amplis grups
ciutadans, però no significa que les jerarquies
no es mantingueren, de fet el control polític
i econòmic va seguir en mans d’una elit reduïda. Compartir llocs de culte potenciava
grandes santuarios, primero del Collado de los
Jardines, y algo más tarde de los Altos del Sotillo, que son extraurbanos y además no están
cerca de ningún centro de población. De ello
se concluye que no fueron santuarios vinculados a un oppidum concreto sino a un territorio
cuya población, distribuida en varios asentamientos, peregrinaría allí con regularidad. Este
aspecto es muy importante porque explica
que fueron espacios de culto relacionados
con una entidad política de alcance territorial,
cuya capital se ha identificado en el importante oppidum de Cástulo.
Los miles de exvotos conocidos de estos santuarios sugieren para algunos investigadores
que en el siglo IV y, sobre todo, el III antes
de Cristo se amplió el número de personas
que se visualizan en los espacios de agregación colectiva. Esto es característico de las
fórmulas de cohesión, integradoras de amplios grupos ciudadanos, pero no significa que
las jerarquías no se mantuvieran, de hecho el
19
[page-n-16]
El col·lectiu representat en una selecció
d’exvots. Compartir llocs de culte
cohesiona el grup social.
El colectivo representado en una
selección de exvotos. Compartir lugares
de culto cohesiona el grupo social.
Els cavalls com a elements
associats al grup social
de l’elit.
Los caballos como elementos
asociados al grupo social de
la elite.
la cohesió social i el sentit de pertinença a
un col·lectiu. Alhora, convé no oblidar que
les elits consolidaven un model ideològic
d’implantació i explotació del territori del
qual eren clarament beneficiàries. Aquestes
distincions socials s’han identificat en els exvots, amb uns que responen a tipus repetits
i seriats que correspondrien a les clienteles,
i altres creacions úniques i personalitzades
que serien encàrrecs de l’elit de la societat.
20
control político y económico siguió en manos
de una reducida elite. Compartir lugares de
culto potenciaba la cohesión social y el sentido de pertenencia a un colectivo. Al mismo
tiempo, conviene no olvidar que las élites consolidaban un modelo ideológico de implantación y explotación del territorio del que eran
claramente beneficiarios. Estas distinciones
sociales se han identificado en los exvotos,
con unos que responden a tipos repetidos y
seriados que corresponderían a las clientelas,
y otras creaciones únicas y personalizadas
que serían encargos de la elite de la sociedad.
[page-n-17]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Pel que fa a aquesta idea convé no oblidar
que el bronze no és un material a l’abast
de tots, per la qual cosa podríem especular
amb el fet que els exvots de bronze siguen
els d’una minoria benestant, i que potser
altres grups socials sense recursos depositaren exvots fets en materials peribles, més
modestos, que no s’han conservat com ara
la cera. No deu ser casualitat que alguns
exvots de bronze estiguen fets a partir de
la tècnica de la cera perduda, que implica
l’elaboració prèvia d’una figura de cera i
així, tornant al revés l’argument, l’exvot de
cera era substituït per un de bronze si els
recursos personals ho permetien.
Al hilo de esta idea conviene no olvidar que el
bronce no es un material al alcance de todos,
por lo que podríamos especular con el hecho
de que los exvotos de bronce sean los de una
minoría pudiente, y que quizás otros grupos
sociales sin recursos depositaran exvotos
hechos en materiales perecederos, más modestos, que no se han conservado como la
cera. Quizás no sea casualidad que algunos
exvotos de bronce estén hechos a partir de
la técnica de la cera perdida, que implica la
elaboración previa de una figura de cera y así,
volviendo al revés el argumento, el exvoto de
cera fue sustituido por uno de bronce si los
recursos personales lo permitían.
Es coneixen altres santuaris territorials de
cap a cap de l’àmbit ibèric, com el del Cerro
de los Santos en Montealegre del Castillo,
o el de la Serreta a Alcoi, i del seu estudi
i comparació amb els de Jaén es conclou
la diversitat del seu significat històric i
l’especificitat de cada un d’ells en els cultes, les ofrenes i els àmbits territorials que
van comprendre. No obstant això, en tots
els casos es documenta com a partir de la
segona guerra Púnica i la conquista romana
de la península Ibèrica els poders territorials que els sustentaven van canviar o es
van desarticular i, en conseqüència, el culte
va ser en alguns casos transformat i en uns
altres abandonat en caure el sistema ideològic i de poblament que els sustentava.
S’entén així que al principi del segle ii abans
de Crist desapareguen les ofrenes d’exvots
de bronze dels santuaris de Jaén.
Se conocen otros santuarios territoriales a lo
largo y ancho del ámbito ibérico, como el del
Cerro de los Santos en Montealegre del Castillo, o el de la Serreta en Alcoi y de su estudio
y comparación con los de Jaén se concluye la
diversidad de su significado histórico y la especificidad de cada uno de ellos en los cultos,
las ofrendas y los ámbitos territoriales que
abarcaron. No obstante, en todos los casos
se documenta cómo a partir de la Segunda
Guerra Púnica y la conquista romana de la península Ibérica los poderes territoriales que los
sustentaban cambiaron o se desarticularon y,
en consecuencia, el culto fue en algunos casos transformado y en otros abandonado al
caer el sistema ideológico y de poblamiento
que los sustentaba. Se entiende así que a inicios del siglo ii antes de Cristo desaparezcan
las ofrendas de exvotos de bronce de los santuarios de Jaén.
21
[page-n-18]
SANTUARIS,
LLOCS DE PELEGRINATGE
SANTUARIOS,
LUGARES DE PEREGRINACIÓN
L
a ubicació dels dos santuaris de Jaén reforça el seu paper com a referències polítiques i simbòliques en el territori. Ambdós
es localitzen en llocs destacats del paisatge
i en els límits septentrionals del territori de
Càstulo, en relació amb vies estratègiques
de comunicació i de frontera. I en els dos
casos hi ha un element natural que es converteix en punt de referència topogràfica i
simbòlica: la cova.
Els dos espais de culte comparteixen elements com l’organització espacial i el tipus
d’ofrenes i rituals, la qual cosa suggereix que
es duia a terme un tipus de culte semblant
encara que no coneixem la naturalesa de la
divinitat o les divinitats, en plural, i no hi ha
ni una representació que en faça referència.
Tampoc no sembla que hi haguera grans
edificis de culte associats a les coves en època ibèrica, però l’espai exterior va ser modificat amb la construcció de terrasses per a
facilitar-hi l’accés i monumentalitzar-lo.
22
L
Los dos espacios de culto comparten elementos como la organización espacial y el tipo de
ofrendas y rituales, lo que sugiere que se llevaba a cabo un tipo de culto similar aunque
no conocemos la naturaleza de la divinidad o
las divinidades, en plural, y no existe ni una
representación que aluda a ellas. Tampoco
parece que hubiera grandes edificios de culto
asociados a las cuevas en época ibérica, pero
el espacio exterior fue modificado con la construcción de terrazas para facilitar el acceso y
monumentalizarlo.
a ubicación de los dos santuarios de Jaén
refuerza su papel como referencias políticas y simbólicas en el territorio. Ambos se
localizan en lugares destacados del paisaje
y en los límites septentrionales del territorio
de Cástulo, en relación con vías estratégicas
de comunicación y de frontera. Y en los dos
casos hay un elemento natural que se convierte en punto de referencia topográfica y
simbólica: la cueva.
[page-n-19]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
El paisatge actual de
Collado de los Jardines,
a Despeñaperros.
El paisaje actual del
Collado de los Jardines,
en Despeñaperros.
Vista des de la Cueva
de la Lobera, en Altos
del Sotillo, a Castellar.
Vista desde la Cueva
de la Lobera, en los Altos
del Sotillo, en Castellar.
23
[page-n-20]
Alguns exvots, com
aquest que representa
una cama, estan
relacionats amb rituals
curatius.
Algunos exvotos, como
éste que representa una
pierna, están en relación
con rituales curativos.
Detall dels peus descalços.
Detalle de los pies descalzos.
Amb tot, la cova seria l’espai sagrat fonamental, el lloc de contacte amb les divinitats i el
lloc principal de depòsit de les ofrenes.
En ésser santuaris extraurbans hem d’entendre’ls com a llocs de pelegrinatge en ocasió
de la celebració de rituals de diversa naturalesa però que poden englobar-se entre tres
grans grups: ritus relacionats amb el trànsit
entre edats, peticions de curació i rituals de
fecunditat. L
’acció ritual començaria amb la
preparació del pelegrinatge des dels poblats, o
amb l’encàrrec dels mateixos exvots, i perduraria fins a la tornada, i més enllà, perquè normalment les històries sobre els pelegrinatges
es conten i es transmeten com a fites vitals
d’importància en la vida de les persones.
No tenim moltes dades per a reconstruir les
seqüències dels rituals que es van dur a terme
en els santuaris, però si fem cas del que han
observat els antropòlegs cal entendre els rituals com a drames, en el sentit teatral, ja que
24
Con todo, la cueva sería el espacio sagrado
fundamental, el lugar de contacto con las divinidades, y el lugar principal de depósito de
las ofrendas.
Al ser santuarios extraurbanos debemos entenderlos como lugares de peregrinación
con ocasión de la celebración de rituales de
diversa naturaleza pero que pueden englobarse entre tres grandes grupos: ritos relacionados con el tránsito entre edades, peticiones
de sanación y rituales de fecundidad. La acción ritual comenzaría con la preparación de
la peregrinación desde los poblados, o con el
encargo de los mismos exvotos, y perduraría
hasta el regreso, y más allá, pues normalmente las historias sobre las peregrinaciones se
cuentan y transmiten como hitos vitales de
importancia en la vida de las personas.
No tenemos muchos datos para reconstruir
las secuencias de los rituales que se llevaron
a cabo en los santuarios, pero si hacemos
[page-n-21]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
L’entrada dels devots a la cova.
Animació projectada durant
l’exposició.
La entrada de los devotos a la
cueva. Animación proyectada
durante la exposición.
Cavall.
Caballo.
es desperten emocions col·lectives. Els elements físics de les coves serien importants
per a crear un escenari ritual: la humitat del
sòl i de l’ambient, la falta de llum natural, els
ecos i la sonoritat són sensacions que els iniciats experimentarien en transitar per aquest
espai, i que contribuiria a tindre la sensació
de passar a altres mons. Per exemple, alguns
investigadors han fet notar que els exvots es
representen sempre descalços, la qual cosa
suggereix la rellevància del contacte directe
amb el sòl de l’espai sagrat com un aspecte
de la pràctica ritual. L’aigua que brolla de les
coves també va haver de tindre un alt contingut simbòlic en l’execució dels rituals, però el
nostre coneixement detallat sobre les accions
concretes és limitat.
caso a lo observado por los antropólogos hay
que entender los rituales como dramas, en
el sentido teatral, porque se despiertan emociones colectivas. Los elementos físicos de
las cuevas serían importantes para crear un
escenario ritual: la humedad del suelo y del
ambiente, la falta de luz natural, los ecos y la
sonoridad son sensaciones que los iniciados
experimentarían al transitar por este espacio, y que contribuiría a tener la sensación de
pasar a otros mundos. Por ejemplo, algunos
investigadores han hecho notar que los exvotos se representan siempre descalzos, lo que
sugiere la relevancia del contacto directo con
el suelo del espacio sagrado como un aspecto
de la práctica ritual. El agua que mana de las
cuevas también debió tener un alto contenido
simbólico en la ejecución de los rituales, pero
nuestro conocimiento detallado sobre las acciones concretas es limitado.
25
[page-n-22]
LA PRODUCCIÓ
DELS EXVOTS
LA PRODUCCIÓN
DE LOS EXVOTOS
L
L
L’estudi de la producció dels bronzes es fa
des de dues línies de treball: una que consisteix a analitzar la composició metàl·lica i la
metal·lografia, i una altra que examina les peces visualment per a detectar els processos
físics que s’han seguit en el taller. Les primeres revelen que els ibers fabricaven aquests
objectes en aliatges de base de coure, bé
com a bronzes binaris (coure i estany) o bronzes ternaris (coure, estany i plom). L’enorme
El estudio de la producción de los bronces
se hace desde dos líneas de trabajo: una que
consiste en analizar la composición metálica y
la metalografía, y otra que examina las piezas
visualmente para detectar los procesos físicos
que se han seguido en el taller. Los primeros
revelan que los iberos realizaban estos objetos en aleaciones de base cobre, bien como
bronces binarios (cobre y estaño) o bronces
a informació relativa a les tècniques de producció dels exvots procedeix, fonamentalment, de l’estudi d’aquestes peces, és a dir,
del producte final. No coneixem quasi res sobre els tallers que produïen aquests objectes,
encara que unes poques pistes obtingudes en
treballs de prospecció i excavació recents, on
s’han trobat escòries de bronze, exvots mal
fosos i estris relacionats amb la producció,
indiquen que hi hagué tallers associats als
santuaris, encara que també podrien haver-se
produït en espais específics dels poblats.
26
a información relativa a las técnicas de
producción de los exvotos procede, fundamentalmente, del estudio de estas piezas,
esto es, del producto final. No conocemos
casi nada sobre los talleres que producían estos objetos, aunque unas pocas pistas obtenidas en recientes trabajos de prospección y
excavación, donde se han hallado escorias de
bronce, exvotos mal fundidos y útiles relacionados con la producción, indican que existirían talleres asociados a los santuarios, aunque también podrían producirse en espacios
específicos de los poblados.
[page-n-23]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
La diversitat en els components de
l’aliatge del metall i els processos
tecnològics són patents en aquests
exemples.
La diversidad en los componentes de
la aleación del metal y los procesos
tecnológicos son patentes en estos
ejemplos.
variabilitat observada en el contingut d’estany
i plom dels exvots fa pensar que el bronze no
s’obtenia fonent metalls en quantitats calculades prèviament amb exactitud, sinó coreduint
els minerals de coure i estany en cresols, que
dóna com a resultat un metall aliat de composició cada vegada diferent.
Quant als processos de treball, es parteix
d’una preforma obtinguda per fosa que és
modificada posteriorment. En els casos més
simples es martelleja mecànicament. En els
més complexos, l’objecte es produeix per mitjà de la fosa d’un motle de valves o obtingut
a la cera perduda, segons la peça. Aquelles
estandarditzades i seriades estarien fetes en
motles que es podrien reutilitzar. En canvi, les
més complexes requereixen l’ús d’un motle
obtingut a la cera perduda. Aquesta tècnica
ternarios (cobre, estaño y plomo). La enorme variabilidad observada en el contenido de
estaño y plomo de los exvotos lleva a pensar
que el bronce no se obtenía fundiendo metales en cantidades calculadas previamente con
exactitud, sino co-reduciendo los minerales
de cobre y estaño en crisoles, lo que resulta
en un metal aleado de composición cada vez
diferente.
En cuanto a los procesos de trabajo, se parte
de una preforma obtenida por fundición que
es modificada posteriormente. En los casos
más simples se martilla mecánicamente. En
los más complejos, el objeto se produce mediante la fundición de un molde de valvas u
obtenido a la cera perdida, según la pieza.
Aquellas estandarizadas y seriadas estarían
hechas en moldes que se pueden reutilizar.
27
[page-n-24]
Dits de les mans fets
per mitjà d’incisions.
Exvot obtingut a partir d’una preforma
fosa. Els detalls de la indumentària
estan fets per mitjà d’incisions.
Dedos de las manos
hechos mediante
incisiones.
Exvoto obtenido a partir de una
preforma fundida. Los detalles de la
indumentaria están hechos mediante
incisiones.
consisteix en la creació, primer, de la figura
en cera i el posterior recobriment amb argila; després es deixa perdre la cera per mitjà del calfament amb la qual cosa s’obté un
motle tancat, només obert pels abeuradors
a través dels quals es colarà el metall líquid.
Després del seu refredament, només queda
extraure la peça trencant el motle, per la qual
cosa una nova peça exigeix crear un nou original en cera.
Després de la fosa, es procedeix a retocar les
peces per a eliminar els abeuradors i es fa
l’acabat final amb decoracions que no s’han
aconseguit amb el motle, sobretot decoracions incises per mitjà de burins o cisells. A
vegades, s’acabaven amb la llimada i el poliment de les superfícies.
28
En cambio, las más complejas requieren el
uso de un molde obtenido a la cera perdida.
Esta técnica consiste en la creación, primero, de la figura en cera y su posterior recubrimiento con arcilla; luego se deja perder la
cera mediante el calentamiento con lo que se
obtiene un molde cerrado, sólo abierto por los
bebederos por los que se colará el metal líquido. Tras su enfriamiento, sólo queda extraer la
pieza rompiendo el molde, por lo que una nueva pieza exige crear un nuevo original en cera.
Tras la fundición, se procede a retocar las
piezas para eliminar los bebederos y se da el
acabado final con decoraciones que no se han
conseguido con el molde, sobre todo decoraciones incisas mediante buriles o cinceles. A
veces, se acababan con el limado y pulido de
las superficies.
[page-n-25]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Detalls que mostren diverses
técniques d’acabat dels exvots.
Detalles que muestran diversas
técnicas de acabado de los exvotos.
29
[page-n-26]
RITUALS
I IMATGES DE PERSONES
RITUALES
E IMÁGENES DE PERSONAS
N
inots, ídols o deïtats han sigut algunes
de les designacions amb què els erudits
s’han referit als exvots ibèrics des que es van
començar a conéixer en el segle xviii. No
obstant això, ja des dels anys quaranta del
segle xx, es va plantejar que no es tractava
de representacions de déus sinó d’imatges de
donants i d’ofrenes per a implorar i agrair la
intervenció divina.
uñecos, ídolos o deidades han sido algunas de las designaciones con las que
los eruditos se han referido a los exvotos ibéricos desde que se empezaron a conocer en
el siglo xviii. Sin embargo, ya desde los años
40 del siglo xx, se planteó que no se trataban
de representaciones de dioses sino de imágenes de donantes y de ofrendas para implorar i
agradecer la intervención divina.
L’exvot és una resta material del ritual. És, fonamentalment, una ofrena en el marc d’una
petició a les divinitats o la materialització de
l’agraïment per la intervenció divina en un favor. Representen, també, el diàleg entre els
devots i les divinitats sense intermediaris. És
una projecció de l’oferent i la seua actitud,
amb atributs que fan referència a la persona,
o la simbolització de la petició que s’ha fet
en el santuari. Així s’estableixen codis en la
representació que mereixen una anàlisi detallada per a tractar la manera com es van construir les identitats i diferències socials entre
30
M
El exvoto es un resto material del ritual. Es,
fundamentalmente, una ofrenda en el marco
de una petición a las divinidades o la materialización del agradecimiento por la intervención
divina en un favor. Representan, también, el
diálogo entre los devotos y las divinidades sin
intermediarios. Es una proyección del oferente y su actitud, con atributos que hacen referencia a la persona, o la simbolización de la
petición que se ha hecho en el santuario.
Así se establecen códigos en la representación que merecen un análisis detallado
para tratar el modo en que se construyeron
[page-n-27]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Els exvots són les ofrenes dels devots.
És la principal resta que ha quedat dels rituals
en aquests santuaris.
Los exvotos son las ofrendas de los devotos.
Es el principal resto que ha quedado de los
rituales en estos santuarios.
els ibers i com la gent va poder diferenciar-se
visualment per mitjà de la indumentària o els
adorns, creant categories d’identitat en relació, entre altres coses, amb els estadis en el
cicle vital, el desenvolupament físic, la reproducció i el matrimoni. Vegem-ho!
las identidades y diferencias sociales entre
los iberos y cómo la gente pudo diferenciarse
visualmente a través de la indumentaria, o los
adornos, creando categorías de identidad en
relación, entre otras cosas, con los estadios
en el ciclo vital, el desarrollo físico, la reproducción y el matrimonio. Veámoslo.
31
[page-n-28]
RITUS DE PAS
ENTRE EDATS
RITOS DE PASO
ENTRE EDADES
M
oltes societats, incloent-hi la nostra, expliquen la vida per mitjà de la metàfora
del viatge. Un viatge que comporta travessar
llocs perillosos, punts crucials que exigeixen
la celebració de rituals per a fer-ho de la millor manera. Altres visions de la vida utilitzen
la metàfora del trànsit per la casa, en la qual hi
ha llindars que no poden traspassar-se si no es
fan determinades coses. Ambdues al·ludeixen
al mateix: als rituals relacionats amb canvis en
els cicles vitals, rituals que controlen el perill
que emana de les persones en aquesta situació i que les redefineixen i institueixen en el
seu pas a una altra categoria social.
uchas sociedades, incluyendo la nuestra, explican la vida mediante la metáfora del viaje. Un viaje que comporta atravesar lugares peligrosos, puntos cruciales que
exigen la celebración de rituales para hacerlo
de la mejor manera. Otras visiones de la vida
utilizan la metáfora del tránsito por la casa, en
la que hay umbrales que no pueden cruzarse
si no se hacen determinadas cosas. Ambas
aluden a lo mismo: a los rituales relacionados
con cambios en los ciclos vitales, rituales que
controlan el peligro que emana de las personas en esa situación y que las redefinen e instituyen en su paso a otra categoría social.
Una gran part dels exvots al·ludeix a aquests
rituals que sancionaven el trànsit de moments
vitals importants en el camí que va del bressol a la tomba. Entre els ibers degué haverhi moltes maneres de marcar aquests cicles,
però una d’elles va ser la celebració de rituals
propiciatoris en santuaris col·lectius, per tant
per mitjà de la intervenció de forces divines
32
M
Una gran parte de los exvotos alude a estos
rituales que sancionaban el tránsito de momentos vitales importantes en el camino que
va de la cuna a la tumba. Entre los iberos debió haber muchas maneras de marcar estos
ciclos, pero una de ellas fue la celebración de
rituales propiciatorios en santuarios colectivos, por lo tanto mediante la intervención de
[page-n-29]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Els cordons ajustats als muscles,
al pit i a l’esquena s’han identificat
com un atribut específic dels joves
d’ambdós sexes.
Los cordones ajustados a los hombros,
pecho y espalda se han identificado
como un atributo específico de los
jóvenes de ambos sexos.
Alguns exvots al·ludeixen al domini de les armes
i els cavalls durant la joventut.
Algunos exvotos aluden al dominio de las armas
y los caballos durante la juventud.
legitimadores. Mitjançant aquests ritus es definia culturalment i, sobretot, es donava reconeixement social als cicles vitals que imposen
canvis en l’aparença de les persones, la qual
cosa comporta una dimensió de la construcció de la identitat sobre la base dels canvis
corporals.
fuerzas divinas legitimadoras. Mediante estos
ritos se definía culturalmente, y sobre todo,
se daba reconocimiento social a los ciclos vitales que imponen cambios en la apariencia
de las personas, lo que conlleva una dimensión de la construcción de la identidad sobre
la base de los cambios corporales.
Els exvots que al·ludeixen a l’edat juvenil i
adulta són els més nombrosos, per la qual
cosa els rituals propiciatoris d’aquest grup
d’edat serien freqüents en els santuaris, i estarien diferenciats per gènere. Per exemple,
és l’edat en què els xics aprenen l’ús de les
armes i el domini dels cavalls, cosa que queda
Los exvotos que aluden a la edad juvenil y
adulta son los más numerosos, por lo que los
rituales propiciatorios de este grupo de edad
serían frecuentes en los santuarios, y estarían
diferenciados por género. Por ejemplo, es la
edad en que los muchachos aprenden el uso
de las armas y el dominio de los caballos, lo
33
[page-n-30]
Cossos nus i penis erectes al·ludeixen a les
peticions de fecunditat masculina.
Cuerpos desnudos y penes erectos aluden
a las peticiones de fecundidad masculina.
il·lustrada en un genet que porta el cavall amb
unes regnes amples. També s’han identificat
com a joves amb un vestit ritual les figures caracteritzades amb cordons ajustats als muscles i creuats a l’esquena i, en alguns casos,
units en el pit.
Les peticions propiciatòries de fertilitat, que
degueren ser socialment molt valorades,
s’associen sempre a cossos joves, perquè
són els cossos preparats per a procrear.
S’observa una distinció en les formes de presentar la imatge propiciatòria de la fecunditat
davant de les divinitats: el nu total és masculí, amb el penis erecte com a mostra de
34
que queda ilustrado en un jinete que lleva con
anchas riendas el caballo. También se han
identificado como jóvenes con un atuendo
ritual las figuras caracterizadas con cordones
ajustados a los hombros y cruzados a la espalda y, en algunos casos, unidos en el pecho.
Las peticiones propiciatorias de fertilidad, que
debió ser socialmente muy valorada, se asocian siempre a cuerpos jóvenes, porque es el
cuerpo preparado para procrear. Se observa
una distinción en las formas de presentar la
imagen propiciatoria de la fecundidad ante las
divinidades: el desnudo total es masculino,
con el pene erecto como muestra de virilidad y
[page-n-31]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Peticions de fecunditat en
les dones i de bon embaràs:
mans en pits, ventres o
pubis i pits marcats.
Peticiones de fecundidad
en las mujeres y de buen
embarazo: manos en pechos,
vientres o pubis y pechos
marcados.
virilitat i funció fecundant, i les dones presenten nus parcials, mostrant els pits, el ventre
o el pubis. De vegades una mà es representa
al costat del sexe i l’altra en actitud de salutació, presentació o petició com si es propiciara la fecunditat. Un criteri de diferenciació
entre les dones en edat fèrtil pogué ser la
reproducció, com testifiquen els diferents
exvots anatòmics que representen úters o
les imatges de dones que demanen la protecció de l’embaràs i el bon part: es tracta
d’una sèrie de dones que tenen representats
els pits de manera destacada i, amb una o
amb les dues mans, es toquen el ventre o els
genitals. Aquest gest és recurrent en dones
la indumentària de les quals indica que han
deixat de ser joves perquè cobreixen el seu
cabell amb mitra, punxeguda o arrodonida.
función fecundadora, y las mujeres muestran
desnudos parciales, mostrando los pechos, el
vientre o el pubis. A veces una mano se representa junto al sexo, y la otra en actitud de
saludo, presentación o petición como si se
propiciara la fecundidad. Un criterio de diferenciación entre las mujeres en edad fértil pudo
ser la reproducción, como atestiguan los diferentes exvotos anatómicos que representan
úteros, o las imágenes de mujeres que piden
la protección del embarazo y buen parto: se
trata de una serie de mujeres que tienen representados de manera destacada los pechos
y, con una o las dos manos, se tocan el vientre
o los genitales. Este gesto es recurrente en
mujeres cuya indumentaria indica que han dejado de ser muchachas pues cubren su cabello
con mitra, puntiaguda o redondeada.
El pentinat serveix com un marcador transicional entre edats. Per mitjà del cabell es comunica visualment la pertinença d’una persona a
un grup i s’aprenen els rols associats. És molt
El peinado sirve como un marcador transicional entre edades. A través del cabello se
comunica visualmente la pertenencia de una
persona a un grupo y se aprenden los roles
35
[page-n-32]
Representacions d’úters.
Representaciones de úteros.
freqüent que el pentinat participe d’aquests
codis comunicatius i s’associe a determinats
cicles vitals, i especialment a la transició entre la joventut i l’edat adulta. En les societats
ibèriques també va succeir quelcom semblant. Els exvots - i altres representacions en
escultura o pintura - mostren diferències en el
tractament del cabell i diversos estils de pentinat que podem associar a etapes vitals i grups
d’estatus social i sexual concrets. Per exemple, hi ha un tipus d’exvot masculí en què es
representa un pentinat en forma de casquet
amb dues trenes curtes arreplegades darrere
de les orelles que pot ser identificat amb un
grup d’homes joves en la formulació de rituals
de transició a l’edat adulta o en l’ingrés, per
edat social, en grups d’estatus vinculats a
l’ús d’armes.
36
asociados. Es muy frecuente que el peinado
participe de estos códigos comunicativos y
se asocie a determinados ciclos vitales, y especialmente a la transición entre la juventud
y la edad adulta. En las sociedades ibéricas
también sucedió algo similar. Los exvotos - y
otras representaciones en escultura o pintura
- muestran diferencias en el tratamiento del
cabello y varios estilos de peinado que podemos asociar a etapas vitales y grupos de estatus social y sexual concretos. Por ejemplo,
existe un tipo de exvoto masculino en el que
se representa un peinado en forma de casquete con dos trenzas cortas recogidas tras
las orejas que puede ser identificado con un
grupo de hombres jóvenes en la formulación
de rituales de transición a la edad adulta o en
el ingreso, por edad social, en grupos de estatus vinculados al uso de armas.
[page-n-33]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
La lligadura que cobrix el cabell en les
dones adultes.
El tocado que cubre el cabello en las
mujeres adultas.
Cabell arreplegat en dues
trenes curtes en els xics.
Cabello recogido en dos
trenzas cortas en los
muchachos.
Entre els ibers degué existir un conjunt de
normes que relacionaven la sexualitat femenina i el cabell. Això s’infereix per la diferència visible en el tractament del pentinat de les
dones en moments vitals i transicionals diferents. Mentre les xiques es representen amb
el cabell descobert i, sovint, trenes que cauen
sobre els pits, les dones adultes o casades
havien de cobrir-se el cap (el cabell en realitat)
amb mitres o adorns de cap. Aquests grups
representen dues edats socials que tenen un
efecte material i comunicatiu en el tractament
del cabell. Podem imaginar el pentinat de xiquetes o xiques com actes simbòlics que establien l’ordre i control de l’edat social. Sens
dubte hi hauria diferències dins d’aquests
grups, potser relatives a l’estatus, al territori,
o a l’ètnia, però les dades, de moment, no són
concloents.
Entre los iberos debió existió un conjunto de
normas que relacionaban la sexualidad femenina y el cabello. Ello se infiere por la diferencia visible en el tratamiento del peinado de
las mujeres en momentos vitales y transicionales diferentes. Mientras las muchachas se
representan con el cabello descubierto y, a
menudo, trenzas que caen sobre los pechos,
las mujeres adultas o casadas debían cubrirse
la cabeza (el cabello en realidad) con mitras o
tocados. Estos grupos representan dos edades sociales que tienen un efecto material y
comunicativo en el tratamiento del cabello.
Podemos imaginar el peinado de niñas o muchachas como actos simbólicos que establecían el orden y control de la edad social. Sin
duda existirían diferencias dentro de estos
grupos, quizás relativas al estatus, el territorio, o la etnia, pero los datos, de momento, no
son concluyentes.
37
[page-n-34]
GESTOS:
SALUTACIONS, OFRENES, PETICIONS
GESTOS:
SALUDOS, OFRENDAS, PETICIONES
F
a un temps l’antropologia va determinar
que els rituals són activitats en què els
cossos tenen un paper important, fins al punt
que els rituals són, fonamentalment, accions
corporals. Els rituals no existeixen per si sols
sinó que estan constituïts per postures, gestos i moviments apresos socialment i culturalment. L’estudi dels exvots des d’aquests
punts de vista permet identificar gestualitats
dels rituals que estan culturalment codificades en el món dels ibers.
La part posterior dels exvots sol representarse sense massa volum i quasi sense tractament en els detalls gestuals, anatòmics o de
la indumentària, i tot el pes de la representació d’aquests aspectes es concentra en la
vista frontal. El gest es reconeix, sobretot,
en els braços i les mans. Molts gestos són
comuns a homes i dones, per exemple la
salutació i la presentació davant del santuari
amb els braços separats del cos, representats molt allargats, molt desproporcionats
38
H
ace un tiempo la antropología determinó
que los rituales son actividades en las que
los cuerpos tienen un papel importante, hasta
el punto de que los rituales son, fundamentalmente, acciones corporales. Los rituales
no existen por sí solos sino que están constituidos por posturas, gestos y movimientos
aprendidos socialmente y particulares culturalmente. El estudio de los exvotos desde
estos puntos de vista permite identificar gestualidades de los rituales que están culturalmente codificadas en el mundo de los iberos.
La parte posterior de los exvotos suele representarse sin mucho volumen y casi sin tratamiento en los detalles gestuales, anatómicos
o de la indumentaria, y todo el peso de la representación de estos aspectos se concentra
en la vista frontal. El gesto se reconoce, sobre
todo, en los brazos y manos. Muchos gestos
son comunes a hombres y mujeres, por ejemplo el saludo y la presentación ante el santuario con los brazos separados del cuerpo,
[page-n-35]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
El gest de presentació davant del santuari: braços
separats del cos, mans obertes i desproporcionades.
El gesto de presentación ante el santuario:
brazos separados del cuerpo, manos abiertas
y desproporcionadas.
respecte al cos, i les mans hipertrofiades,
obertes i amb les palmes cap amunt i els dits
marcats. Quan el detall ho permet, s’aprecia
el polze separat. Aquest és un gest clar
d’entrega i salutació, de presentació davant
de l’espai del santuari. Un altre gest és la
salutació amb la mà dreta oberta, mostrant
la palma mentre que el braç esquerre queda
pegat al lateral del cos.
representados muy alargados, muy desproporcionados respecto al cuerpo, y las manos
hipertrofiadas, abiertas y con las palmas hacia
arriba y dedos marcados. Cuando el detalle lo
permite se aprecia el pulgar separado. Este
es un gesto claro de entrega y saludo, de presentación ante el espacio del santuario. Otro
gesto es el saludo con la mano derecha abierta, mostrando la palma mientras que el brazo
izquierdo queda pegado al lateral del cuerpo.
39
[page-n-36]
La salutació o la petició
a les divinitats.
El saludo o la petición
a las divinidades.
El cap sempre hi està representat i és un
element important de la personificació de
l’exvot, a diferència d’altres membres del cos.
No sol haver-hi detalls gestuals en la cara,
perquè abunda més la representació de tipus
ideals que les individualitzades. Quan es fa,
els rostres arrepleguen mirades transcendentals, alguns amb dolor o devoció, com si
la cara emfatitzara l’experiència religiosa. En
alguns es van fer incisions per a representar la
boca que reflecteix somriures o actituds més
introspectives, de serietat o dolor. Finalment,
les pupil·les dilatades i els ulls grans observables en algunes sèries obrin la suggeridora
possibilitat que representen estats alterats de
consciència, com a pràctica freqüent dels cossos ritualitzats per a entrar en contacte amb
les divinitats.
40
La cabeza siempre está representada y es un
elemento importante de la personificación del
exvoto, a diferencia de otros miembros del
cuerpo. No suele haber detalles gestuales en
la cara, pues abunda más la representación de
tipos ideales que las individualizadas. Cuando
se hace, los rostros recogen miradas trascendentales, algunos con dolor o devoción, como
si la cara enfatizara la experiencia religiosa. En
algunos se realizaron incisiones para representar la boca que refleja sonrisas o actitudes
más introspectivas, de seriedad o dolor. Finalmente, las pupilas dilatadas y los ojos grandes
observables en algunas series abren la sugerente posibilidad de que representen estados
alterados de consciencia, como práctica frecuente de los cuerpos ritualizados para entrar
en contacto con las divinidades.
[page-n-37]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Rostres dels devots: introspecció, transcendència, satisfacció, dolor...
Rostros de los devotos: introspección, trascendencia, satisfacción, dolor…
41
[page-n-38]
DECORAR ELS COSSOS:
LES APARENCES NO ENGANYEN
DECORAR LOS CUERPOS:
LAS APARIENCIAS NO ENGAÑAN
M
olts exvots mostren decoracions i atributs que són susceptibles d’anàlisi
des de la construcció de cossos socials. Els
corrents dirigits a investigar les construccions
del gènere es fixen en com les societats
creen grups als quals s’associen determinades actituds, atributs i aparences per mitjà,
sobretot, del cos i dels objectes afegits al
cos. Aquestes perspectives atorguen molta
importància a la vestimenta i a l’adorn com a
extensió del cos, i com a elements materials
claus en la creació d’aparences. L’aparença
és socialment important per a formar la
identitat i la indumentària no és només
una qüestió funcional ni és una extensió
natural del cos. Igual que el menjar no és
només combustible per a continuar viu
sinó que el que cuinem i mengem és part
de la nostra història cultural, l’aparença
personal també. Però no hem d’entendre
amb això que la roba transmet gènere
portant-la sense més, sinó que els codis
socials sobre la indumentària i el gènere
42
M
uchos exvotos muestran decoraciones y
atributos que son susceptibles de análisis desde la construcción de cuerpos sociales.
Las corrientes dirigidas a investigar las construcciones del género se fijan en cómo las
sociedades crean grupos a los que se les asocian determinadas actitudes, atributos y apariencias a través, sobre todo, del cuerpo y objetos añadidos al cuerpo. Estas perspectivas
otorgan mucha importancia a la vestimenta y
el adorno como extensión del cuerpo, y como
elementos materiales clave en la creación
de apariencias. La apariencia es socialmente
importante para formar la identidad y la indumentaria no es sólo una cuestión funcional ni
es una extensión natural del cuerpo. Igual que
la comida no es sólo combustible para seguir
vivo sino que lo que cocinamos y comemos es
parte de nuestra historia cultural, la apariencia
personal también. Pero no debemos entender con ello que la ropa transmite género
llevándola sin más, sino que los códigos sociales sobre la indumentaria y el género se
[page-n-39]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
La sivella de cinturó
desproporcionada: un
símbol social.
La hebilla de cinturón
desproporcionada: un
símbolo social.
El vestit dels xics joves: túnica
per damunt dels genolls i
mànegues curtes.
El vestido de los jóvenes
muchachos: túnica por encima
de las rodillas y mangas cortas.
s’aprenen alhora que les actituds i els rols
relacionats amb aquestes aparences.
aprenden al mismo tiempo que las actitudes
y los roles relacionados con esas apariencias.
Distingir quins són aquests codis de comunicació no és una tasca senzilla, perquè són
construccions històriques, és a dir, que canvien al llarg del temps, no són fixes ni estables. Però una vegada hem trobat algunes
claus de representació, s’obri un camp per
a la identificació de qui és la imatge o qui i
quan pot portar un vestit i, així, establir codis històrics. Amb tot, hi ha codis que no són
desxifrables per als no iniciats, i si açò és cert
en una societat actual (pensem en les condecoracions dels uniformes, o l’heràldica) ho és
encara més per als historiadors que tracten de
societats passades.
Distinguir cuáles son estos códigos de comunicación no es tarea sencilla, pues son construcciones históricas, esto es, que cambian a
lo largo del tiempo, no son fijas ni estables.
Pero una vez hemos dado con algunas claves
de representación, se abre un campo para la
identificación de quién es esa imagen o quién
y cuándo puede llevar un vestido y, así, establecer códigos históricos. Con todo, hay
códigos que no son descifrables para los no
iniciados, y si esto es cierto en una sociedad
actual (pensemos en las condecoraciones de
los uniformes, o la heráldica) lo es aún más
para los historiadores que tratan de sociedades pasadas.
En el món dels ibers aquests codis simbòlics
i comunicatius van existir i els exvots ens
permeten explorar com les aparences estandarditzades que són reconegudes socialment
per mitjà de la vestimenta, el pentinat, les
En el mundo de los iberos estos códigos
simbólicos y comunicativos existieron y los
exvotos nos permiten explorar cómo las apariencias estandarizadas que son reconocidas
43
[page-n-40]
Un casc amb acabament
cervical o un pentinat?
¿Un casco con remate
cervical o un peinado?
decoracions i els adorns, representen posicions socials i d’estatus, o grups d’edat o de
gènere, i que el seu ús significa que es forma
part del grup, amb els drets i les obligacions
que això comporta. El mateix succeeix amb
joies, collars, anells, arracades i altres decoracions corporals que són clarament estratègies d’identitat (diferenciació o semblança)
expressades amb coses. És important tindre
en compte que construïm una relació temporal amb aquests objectes, però amb uns altres
la relació ha de ser permanent i irreversible,
com les escarificacions o els tatuatges, que
normalment serveixen per a inscriure la memòria del pas d’un estat social a un altre en
el cos.
De tot l’anterior, queda clar que el significat
social de l’aparença entranya molt més que
definir la indumentària, ja que implica que la
societat construeix i comunica identitats des
del cos. Entre els exvots masculins de joves
és freqüent la representació del personatge
44
socialmente mediante la vestimenta, el peinado, las decoraciones y adornos, representan
posiciones sociales y de estatus, o grupos de
edad o de género, y que su uso significa que
se forma parte del grupo, con los derechos y
obligaciones que ello conlleva. Lo mismo sucede con joyas, collares, anillos, pendientes
y otras decoraciones corporales que son claramente estrategias de identidad (diferenciación o semejanza) expresadas con cosas. Es
importante tener en cuenta que construimos
una relación temporal con estos objetos, pero
con otros la relación debe ser permanente e
irreversible, como las escarificaciones o los
tatuajes, que normalmente sirven para inscribir la memoria del paso de un estado social a
otro en el cuerpo.
De todo lo anterior, queda claro que el significado social de la apariencia entraña mucho
más que definir la indumentaria ya que implica
que la sociedad construye y comunica identidades desde el cuerpo. Entre los exvotos
[page-n-41]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Mantell fins els peus
agafat del muscle.
Manto hasta los pies
cogido por el hombro.
amb túnica curta, amb coll redó o de pic, i mànegues curtes, sempre per damunt del colze.
La túnica se cenyeix a la cintura amb un cinturó del qual se sol representar, molt destacada,
una gran sivella, desproporcionada en relació
al cos. Aquesta desproporció és indicativa del
simbolisme d’aquest atribut per a aquest grup
social, que identificaria un segment d’edat (joves) i gènere (homes). En alguns exemplars
la sivella es representa amb el detall de les
reblades en els quatre cantons.
Una altra sèrie d’exvots masculins de joves
representa el cap amb un acabat molt llis i un
vorell en aresta destacat des del mentó fins al
bescoll que s’interpreta com l’acabament cervical d’un casc ajustat, potser de cuiro, encara
que per a altres investigadors és una representació d’un pentinat, la qual cosa implicaria,
en contrast amb aquells que porten trenes,
una distinció de grups masculins basant-se
en el pentinat. Altres tipus masculins, potser
adults, porten túnica i mantell tancat fins als
masculinos de jóvenes es frecuente la representación del personaje con túnica corta, con
cuello redondo o de pico, y mangas cortas,
siempre por encima del codo. La túnica se ciñe
a la cintura con un cinturón del que se suele
representar, muy destacada, una gran hebilla,
desproporcionada en relación al cuerpo. Esta
desproporción es indicativa del simbolismo
de este atributo para este grupo social, que
identificaría un segmento de edad (jóvenes) y
género (hombres). En algunos ejemplares la
hebilla se representa con el detalle de los remaches en las cuatro esquinas.
Otra serie de exvotos masculinos de jóvenes
representa la cabeza con un acabado muy liso
y un reborde en arista destacado desde el
mentón hasta la nuca que se interpreta como
el remate cervical de un casco ajustado, quizás de cuero, aunque para otros investigadores es una representación de un peinado, lo
que implicaría, en contraste con aquellos que
ostentan trenzas, una distinción de grupos
45
[page-n-42]
L’aparença de les dones adultes:
túniques llargues i adorns per al cap.
La apariencia de las mujeres adultas:
túnicas largas y tocados para la cabeza.
peus, de vegades agafat d’un dels muscles.
En alguns exvots s’han representat els plecs
de la caiguda de les teles amb incisions fetes
mitjançant burí.
En aquesta col·lecció d’exvots s’aprecien
pocs detalls en la indumentària de les dones,
però en altres col·leccions aquestes diferències són patents. Per exemple, en la construcció de la imatge femenina del grup de l’elit social s’atorga importància simbòlica a les joies
com a marcador d’estatus, encara que també
d’edat. A més, hi ha un grup de dones adultes que es representen amb una túnica llarga,
ajustada fins als turmells, i tocades amb mitra
arrodonida amb vel que la cobreix. El vel cau
unes vegades obert fins a la cintura i unes altres vegades està tancat ocultant el cos i els
braços.
Les sèries d’exvots esquemàtics són molt
interessants perquè constitueixen exemples
excel·lents de la relació entre vestit, gènere i
46
masculinos en base al peinado. Otros tipos
masculinos, quizás adultos, llevan túnica y
manto cerrado hasta los pies, a veces cogido
de uno de los hombros. En algunos exvotos
se han representado los pliegues de la caída
de las telas con incisiones hechas mediante
buril.
En esta colección de exvotos se aprecian
pocos detalles en la indumentaria de las mujeres, pero en otras colecciones estas diferencias son patentes. Por ejemplo, en la construcción de la imagen femenina del grupo de
la elite social se otorga importancia simbólica
a las joyas como marcador de estatus, aunque
también de edad. Además, hay un grupo de
mujeres adultas que se representan con túnica larga, ajustada hasta los tobillos y tocadas
con mitra redondeada con velo que la cubre.
El velo cae a veces abierto hasta la cintura y
otras veces está cerrado ocultando el cuerpo
y los brazos.
[page-n-43]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Representacions esquemàtiques en què es
ressalta, tan sols, l’adorn de cap femení.
Representaciones esquemáticas en las que
se resalta, tan sólo, el tocado femenino.
identitat. En ells es revela la importància que
adquireixen alguns elements del vestit com
a part que simbolitza el grup social. Els més
clars són les representacions esquemàtiques
en què es reconeix l’adorn de cap femení en
forma de mitra alta, arrodonida o punxeguda.
De vegades el tipus esquemàtic es converteix
en un pal amb continuïtat entre l’adorn de cap
i el rostre, però és reconeixedora la mitra com
a atribut del grup social.
Amb tot, convé acabar assenyalant que només una part dels exvots tenen atributs que
podem identificar amb rols de gènere o edat.
Molts altres no presenten signes en aquest
sentit, per la qual cosa hauríem de pensar que
la creació de semblances i diferències a través de l’aparença no va ser un aspecte important en alguns rituals, o millor dit, en l’ofrena
material que va seguir el ritual.
Las series de exvotos esquemáticos son muy
interesantes porque constituyen ejemplos excelentes de la relación entre vestido, género
e identidad. En ellos se revela la importancia
que adquieren ciertos elementos del vestido
como parte que simboliza el grupo social. Los
más claros son las representaciones esquemáticas en las que es reconocible el tocado
femenino en forma de mitra alta, redondeada
o puntiaguda. A veces el tipo esquemático se
convierte en un palo con continuidad entre
tocado y rostro, pero es reconocible la mitra
como atributo del grupo social.
Con todo, conviene acabar señalando que
sólo una parte de los exvotos tienen atributos
que podemos identificar con roles de género
o edad. Muchos otros no ostentan signos en
este sentido, por lo que deberíamos pensar
que la creación de semejanzas y diferencias
a través de la apariencia no fue un aspecto
importante en algunos rituales, o mejor dicho,
en la ofrenda material que siguió al ritual.
47
[page-n-44]
PER A
SABER-NE MÉS
PARA
SABER MÁS
E
ls estudis sobre exvots de bronze dels santuaris de Jaén són tan abundants com llarga és la
història de la seua investigació. A continuació es
fa una selecció d’estudis especialitzats que tracten en profunditat els aspectes arreplegats succintament en aquesta obra.
F Álvarez-Ossorio (1941): Catálogo de los exvotos ibéricos del Museo
.
Alguns catàlegs de referència que publiquen les
principals col·leccions privades i públiques són:
Universitaires de France, París.
L
Arqueológico Nacional, Madrid.
D. Fletcher (1959): La colección de bronces ibéricos de don Juan Pablo Pérez
Caballero, Archivo de Prehistoria Levantina VIII, 179-196.
G. Nicolini (1969): Les bronzes figurés des sanctuaires ibériques, Presses
G. Nicolini (1977): Bronces ibéricos, Ed. Gustavo Gili S.A., Barcelona.
os estudios sobre exvotos de bronce de los santuarios de Jaén son tan abundantes como larga
es la historia de su investigación. A continuación se
recoge una selección de estudios especializados que
tratan en profundidad los aspectos recogidos someramente en esta obra.
Algunos catálogos de referencia que publican las
principales colecciones privadas y públicas son:
48
M. Moreno (2006): Exvotos Ibéricos. Vol, I: El Instituto Valencia de Don Juan,
Rodríguez-Acosta (Granada), Instituto de Estudios Jienenses, Excma.
Instituto de Estudios Jienenses, Excma. Diputación Provincial de Jaén, Jaén.
L. Prados (1992): Exvotos ibéricos de bronce del Museo Arqueológico
Nacional, Madrid.
C. Rueda (2012): Exvotos ibéricos, 2. El instituto Gómez-Moreno, Fundación
Diputación Provincial de Jaén, Jaén.
[page-n-45]
IMATGES PER A LES DIVINITATS
Els estudis territorials i contextuals dels santuaris de Jaén queden arreplegats en les obres
següents:
G. Nicolini, C. Rísquez, A. Ruiz, N. Zafra (2004): El santuario ibérico de
Los estudios territoriales y contextuales de los
santuarios de Jaén quedan recogidos en las siguientes obras:
C. Rueda (2011): Territorio, culto e iconografía en los santuarios iberos del
Castellar, Jaén. Intervenciones arqueológicas 1966-1991, Arqueología
Monografías. Junta de Andalucía, Sevilla.
Alto Guadalquivir (ss. iv a.n.e.- i d.n.e.), Universidad de Jaén, Jaén.
A. Ruiz, M. Molinos (2007): Iberos en Jaén, Centro Andaluz de Arqueología
Ibérica, 2. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Jaén, Jaén.
El tema de la producció, els estudis metal·logràfics
i la tecnologia es tracten en:
L. Prados (1988): Exvotos ibéricos de bronce: aspectos tipológicos y
El tema de la producción, los estudios metalográficos y la tecnología se tratan en:
S. Rovira (2012): Análisis arqueometalúrgicos: la colección Gómez-Moreno,
tecnológicos, Trabajos de Prehistoria 45, 175-199.
C. Rueda, Exvotos ibéricos, 2. El instituto Gómez-Moreno, Fundación
Rodríguez-Acosta (Granada), Instituto de Estudios Jienenses, Excma.
Diputación Provincial de Jaén, Jaén.
Incloc la referència a un capítol en un llibre electrònic que utilitza la retòrica com a recurs en la
narrativa històrica.
C. Rueda (2012): Paseando descalzos por un santuario íbero, S. González
Incluyo la referencia a un capítulo en un libro electrónico que utiliza la retórica como recurso en la
narrativa histórica.
http://libros.csic.es/product_info.php?products_id=454
L’animació produïda per a l’exposició es pot vore a:
http://www.museuprehistoriavalencia.es/
La animación producida para la exposición se
puede ver en:
Reyero (ed.), Iberos. Sociedades y territorios del Occidente mediterráneo,
CSIC, Madrid, 175-186.
http://www.youtube.com/user/museuprehistoria
49
[page-n-46]
Els següents treballs aborden la qüestió dels ri-
C. Aranegui, C. Mata, J. Pérez Ballester (1997): Damas y caballeros en la
tus de pas, i alguns aspectes relacionats amb el
ciudad ibérica, Cátedra, Madrid.
gènere, l’edat i els grups socials entre els ibers, a
part dels citats anteriorment:
T. Chapa (2003): La percepción de la infancia en el mundo ibérico, Trabajos de
Prehistoria 60 (1), 115-138.
Los siguientes trabajos abordan la cuestión de los
ritos de paso, y algunos aspectos relacionados
con el género, la edad y los grupos sociales entre
los iberos, a parte de los citados anteriormente:
T. Chapa, R. Olmos (2004): El imaginario del joven en la cultura ibérica,
Mélanges de la Casa de Velázquez 34, Madrid, 43-83.
S. González Reyero, C. Rueda (2010): Imágenes de los iberos. Comunicar sin
palabras en las sociedades de la antigua Iberia, Colección Divulgación, 12,
CSIC, Madrid.
I. Izquierdo (2001): La trama del tejido y el vestido femenino en la cultura
ibérica, M. Marín (ed.), Tejer y vestir: de la antigüedad al Islam, Estudios
Árabes e Islámicos: Monografías I. CSIC, Madrid, 287-311.
I. Izquierdo (2004): Exvotos ibéricos como símbolo de fecundidad: un ejemplo
femenino en bronce del Instituto y Museo Valencia de Don Juan (Madrid),
Saguntum 36, 111-124.
L. Prados (1997): Los ritos de paso y su reflejo en la toréutica ibérica,
Iconografía ibérica, iconografía itálica: propuestas de interpretación y lectura,
Serie varia 3, Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, 273-282.
L. Prados, I. Izquierdo (2002-2003): Arqueología y género: la imagen de la
mujer en el mundo ibérico, Boletín de la Asociación Española de Amigos de
la Arqueología 42, 213-229.
C. Rueda (2007): La mujer sacralizada. La presencia de las mujeres en los
santuarios (lectura desde los exvotos ibéricos en bronce), Complutum 18,
227-235.
C. Rueda, A. García Luque, C. Ortega, C. Rísquez (2008): El ámbito infantil
en los espacios de culto de Cástulo (Jaén, España), F Gusi, S. Muriel, C.
.
Olària (coords.), Nasciturus, infans, puelurus vobis mater terra: la muerte en
la infancia, Diputació de Castelló, Servei d’Investigacions Arqueològiques i
Prehistòriques, 473-496.
C. Rísquez, F Hornos (2005): Mujeres iberas. Un estado de la cuestión, M.
.
Sánchez (ed.), Arqueología y Género, Universidad de Granada, 283-334.
50
[page-n-47]
[page-n-48]
Museu de Prehistòria de València
[page-n-49]