La mirada de l'ídol
Josep Lluís Pascual Benito
2012
, ISBN 978-84-7795-641-9 , 36 p.
[page-n-1]
LA MIRAD
DE L’ÍDOL
LA MIRAD
DEL ÍDOLO
TRESORS
DEL MUSEU
DE PREHISTÒRIA
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
TRESORS
DEL MUSEU
DE PREHISTÒRIA
[page-n-2]
LA MIRADA
DE L'ÍDOL
LA MIRADA
DEL ÍDOLO
TRESORS
DEL MUSEU
DE PREHISTÒRIA
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
[page-n-3]
Exposició:
LA MIRADA DE L'ÍDOL
Tresors del Museu de Prehistòria
Del 6 de març al 2 de setembre 2012
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
President
Alfonso Rus Terol
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Diputada de Cultura
Mª Jesús Puchalt Farinós
Produeix
Museu de Prehistòria de València
Director de Gestió Cultural i Museística de
la Xarxa de Museus
Antonio Lis Darder
Traducció al Valencià
Unitat de Normalització Lingüística de la
Diputació de València
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Impressió
Impremta provincial de València
Directora del Museu de Prehistòria de
València
Helena Bonet Rosado
Cap Unitat de Difusió, Didàctica i
Exposicions del MPV
Santiago Grau Gadea
Imatges
Arxiu SIP, Àlex Peña, Gil-Carles, J.L. Pascual,
A. Sánchez, Google Maps.
FITXA TÈCNICA
© del text: J. L. Pascual Benito
© de les imatges: els autors
© de l'edició: Diputació de València. Museu
de Prehistòria
Comissari i autor dels textos
Josep Lluís Pascual Benito
ISBN: 978-84-7795-641-9
D.L.: V 1993-2012
Disseny instal·lació
Francesc Chiner Vives
Equip tècnic
Begonya Soler Mayor, Ana Costalago Sánchez
i Amadeo Moliner Blay
Disseny material imprès
Pasqual Lucas
Producció audiovisual. Disseny i
maquetació del quadern
Ángel Sánchez Molina
[page-n-4]
ÍNDEX
ÍNDICE
LA MIRADA DE L'ÍDOL 5
LA MIRADA DEL ÍDOLO 5
ELS ÍDOLS OCULATS VALENCIANS
LOS ÍDOLOS OCULADOS VALENCIANOS
6
6
LA MATÈRIA PRIMERA I LA TECNOLOGIA
LA MATERIA PRIMA Y LA TECNOLOGÍA
12
12
ELS OCULATS A LA RESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA 17
LOS OCULADOS EN EL RESTO DE LA PENÍNSULA IBÉRICA
17
PRECEDENTS PENINSULARS I MEDITERRANIS DEL TEMA OCULAT
PRECEDENTES PENINSULARES Y MEDITERRÁNEOS DEL TEMA OCULADO
LES INTERPRETACIONS DEL TEMA OCULAT
LAS INTERPRETACIONES DEL TEMA OCULADO
27
27
24
24
[page-n-5]
Ídol oculat de banya de cérvol de l' Ereta del Pedregal
(Navarrés)
Ídolo oculado de asta de
ciervo de la Ereta del Pedregal
(Navarrés)
[page-n-6]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
LA MIRADA DE L'ÍDOL
LA MIRADA DEL ÍDOLO
Els ídols, en el seu vessant prehistòric recent, són manifestacions materials mobles relacionades amb el
món de les idees i les creences de
les comunitats camperoles del Neolític final i del Calcolític de la meitat
meridional de la península Ibèrica,
durant el IV i el III mil·lennis aC. Són
figuracions simbòliques antropomorfes realitzades sobre materials
diversos i presentades sota un aspecte molt esquemàtic que, de vegades,
arriba a la més completa abstracció.
Al territori valencià, segons el grau
d'antropomorfització, trobem tres
tipus d'ídols: els que presenten una
silueta de cos humà (plans i ancoriformes), els que presenten una part
d'aquest cos (oculats i antropomorfs
parcials), i els que no mostren trets
anatòmics aparents (plaques llises).
Los ídolos, en su vertiente prehistórica reciente, son manifestaciones materiales muebles relacionadas con el
mundo de las ideas y las creencias de
las comunidades campesinas del Neolítico final y del Calcolítico de la mitad
meridional de la península Ibérica, durante el IV y el III milenios a.C. Son figuraciones simbólicas antropomorfas
realizadas sobre materiales diversos
representadas bajo un aspecto muy
esquemático que, a veces, llega a la
más completa abstracción. En el territorio valenciano, según el grado de
antropomorfización, encontramos tres
tipos de ídolos: los que presentan una
silueta del cuerpo humano (planos y
ancoriformes), una parte de este cuerpo (oculados y antropomorfos parciales), y los que no muestran rasgos anatómicos aparentes (placas lisas).
Els més abundants són els ídols
oculats que es caracteritzen per la
presència d'ulls, celles, tatuatge facial i, de vegades, per altres motius
complementaris, com ara un triangle, interpretat com la representació
del triangle púbic. En l'àmbit valencià, els oculats es fabriquen només
sobre ossos llargs que conserven
una bona part de l'anatomia natural. La seua grandària, condicionada
pel suport, és reduïda, entre 18 i 6,3
cm, amb una longitud que supera de
molt l'amplada.
Los más abundantes son los ídolos
oculados que se caracterizan por la
presencia de ojos, cejas, tatuaje facial
y, a veces, por otros motivos complementarios, como un triángulo, interpretado como la representación del
triángulo púbico. En el ámbito valenciano, los oculados se fabrican sólo
sobre huesos largos que conservan
buena parte de la anatomía natural. Su
tamaño, condicionado por el soporte,
es reducido, entre 18 y 6,3 cm, con una
longitud que supera con mucho la anchura.
5
[page-n-7]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Portada de la revista Archivo de Prehistoria Levantina II (1945). Primera pàgina de l'artícle “Ídolos oculados
valencianos” d'I. Ballester. Pàgines dels diaris d'excavació de la Cova de la Pastora (1945) i de l'Ereta del
Pedregal (1944) amb dibuixos d'ídols oculats
Portada de la revista Archivo de Prehistoria Levantina II (1945). Primera página del artículo “Ídolos oculados valencianos” de I. Ballester. Páginas de los diarios de excavación de la Cova de la Pastora (1945) y de la Ereta del Pedregal
(1944) con dibujos de ídolos oculados
ELS ÍDOLS OCULATS VALENCIANS
LOS ÍDOLOS OCULADOS VALENCIANOS
Els primers ídols oculats trobats a
terres valencianes, producte d'exca-
vacions dutes a terme pel Servei
d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València en els anys quaranta del segle passat, van ser els de
l'Ereta del Pedregal (Navarrés, València) i els de la Cova de la Pastora
(Alcoi, Alacant), donats a conéixer
per Isidre Ballester, el 1945, en un
article publicat en el número 2 de
l'Archivo de Prehistoria Levantina.
Los primeros ídolos oculados encontrados en tierras valencianas, producto de excavaciones realizadas por el
Servicio de Investigación Prehistórica
de la Diputación de Valencia en los
años cuarenta del pasado siglo, fueron
los de la Ereta del Pedregal (Navarrés,
Valencia) y los de la Cova de la Pastora
(Alcoi, Alicante), dados a conocer por
I. Ballester en 1945 en un artículo publicado en el número 2 del Archivo de
Prehistoria Levantina.
6
[page-n-8]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
Ereta del Pedregal (Navarrés), 1934
Del poblat de l'Ereta del Pedregal es
coneixen un total de cinc ídols oculats,
dels quals el realitzat sobre banya,
trobat el 25 d'agost de 1944 en la
capa 4 del sector B, resulta una peça
singular, tant per la matèria primera,
una punta de banya de cérvol seccionada, com per la decoració, amb dos
parells d'ulls entre els quals hi ha un
camp de rombes, i, per davall, díhuit
bandes de triangles. Els altres quatre
ídols, confeccionats sobre un os de
les extremitats d'ovicaprins, el radi,
i amb decoració més simple, es van
recuperar en una capa estratigràfica
inferior, motiu pel qual alguns investigadors van pensar que les peces millor decorades devien ser posteriors
Del poblado de la Ereta del Pedregal se
conocen un total de cinco ídolos oculados, de los cuales el realizado sobre
asta, encontrado el 25 de agosto de
1944 en la capa 4 del sector B, resulta
una pieza singular, tanto por la materia prima, un candil de asta de ciervo
seccionado, como por la decoración,
con dos pares de ojos entre los que
hay un campo de rombos y, por debajo, dieciocho bandas de triángulos. Los
otros cuatro ídolos, confeccionados
sobre un hueso de las extremidades de
ovicápridos, el radio, y con decoración
más simple, se recuperaron en una
capa estratigráfica inferior, por lo que
algunos investigadores pensaron que
las piezas mejor decoradas debían ser
7
[page-n-9]
Ídols oculats de la Cova de la
Pastora (Alcoi)
Ídolos oculados de la Cova de la
Pastora (Alcoi)
[page-n-10]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
en el temps, però, tot i la dificultat
d'establir una correlació entre els
nivells de les excavacions antigues
amb la seqüència de les campanyes
realitzades a partir dels anys seixanta, resulta probable que tots els ídols
trobats al poblat pertanguen a Ereta
II, fase corresponent al ple Eneolític
amb una cronologia, basada en criteris tipològics, de la primera meitat
del III mil·lenni aC.
posteriores en el tiempo, pero, a pesar
de la dificultad de establecer una correlación entre los niveles de las excavaciones
antiguas con la secuencia de las campañas realizadas a partir de los años sesenta, resulta probable que todos los ídolos
encontrados en el poblado pertenezcan
a Ereta II, fase correspondiente al pleno
Eneolítico con una cronología, basada en
criterios tipológicos, de la primera mitad
del III milenio a.C.
A diferència dels ídols oculats d'Ereta, la majoria d'ells s'han trobat en
coves d'enterrament, i destaca el
conjunt de la Cova de la Pastora amb
vint-i-cinc exemplars. En aquesta cavitat es van enterrar un mínim de cinquanta-nou individus en diversos moments, la major part entre els últims
segles del IV mil·lenni i la primera
meitat del III mil·lenni aC segons datacions radiocarbòniques efectuades
sobre mandíbules humanes. Ací els
oculats formaven part dels aixovars
A diferencia de los ídolos oculados de
Ereta, la mayoría de ellos se han encontrado en cuevas de enterramiento,
destacando el conjunto de la Cova de la
Pastora con veinticinco ejemplares. En
esta cavidad se enterraron un mínimo de
cincuenta y nueve individuos en diversos
momentos, la mayor parte entre los últimos siglos del IV y la primera mitad del
III milenio a.C. según dataciones radiocarbónicas efectuadas sobre mandíbulas
humanas. Aquí los oculados formaban
parte de los ajuares funerarios junto a
Entrada de la Cova de la Pastora
(Alcoi). Dècada de 1940
9
[page-n-11]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Ídols no oculats, adorns i indústria lítica dels aixovars funeraris de la Cova de la Pastora (Alcoi)
Ídolos no oculados, adornos e industria lítica de los ajuares funerarios de la Cova de la Pastora (Alcoi)
funeraris al costat d'altres ídols —diversos del tipus pla amb escotadures,
un ídol placa sense decoració i un peculiar penjoll-ídol antropomorf parcial—, a més de nombrosos elements
d'adorn de matèria primera molt variada, entre els quals destaquen penjolls acanalats d'os, multitud de grans
de cal·laïta, lignit i calcària, agulles
variades per al cabell, recipients ceràmics, destrals de pedra polida i puntes de fletxa i grans fulles de sílex.
otros ídolos —diversos del tipo plano
con escotaduras, un ídolo placa sin decoración y un peculiar colgante ídolo
antropomorfo parcial— además de
numerosos elementos de adorno de
materia prima muy variada, entre los
que destacan colgantes acanalados de
hueso, multitud de cuentas de collar
de calaíta, lignito y caliza, variados alfileres para el cabello, recipientes cerámicos, hachas de piedra pulida y puntas de flecha y grandes hojas de sílex.
A les comarques valencianes al sud
del Xúquer es coneixen, a hores
d'ara, més de huitanta ídols oculats
sobre ossos llargs, procedents de
En las comarcas valencianas al sur del
Júcar se conocen en la actualidad más
de ochenta ídolos oculados sobre huesos largos procedentes de diecisiet
e
10
[page-n-12]
La mirada de l'ídol
desset jaciments, quatre d'habitació
i tretze funeraris, dels quals trentatres es troben exposats en les sales permanents del Museu de Prehistòria de València: els de l'Ereta
del Pedregal i els de les coves de la
Pastora, el Garrofer (Ontinyent, València) i la Mallada Verda (Corbera
d'Alzira, València). La major part dels
ídols oculats (un 88 %) s'han documentat en contextos funeraris, on
formaven part d'aixovars de sepultures col·lectives en coves naturals, i,
la resta, en contextos domèstics, bé
en estructures d'habitació o formant
part del rebliment d'estructures
d'emmagatzematge.
La mirada del ídolo
yacimientos, cuatro de hábitat y trece
funerarios, de los cuales treinta y tres
se encuentran expuestos en las salas
permanentes del Museo de Prehistoria
de Valencia: los de la Ereta del Pedregal y los de las cuevas de Pastora, Garrofer (Ontinyent, Valencia) y Mallada
Verda (Corbera d'Alzira, Valencia) La
mayor parte de los ídolos oculados (un
88%) se han documentado en contextos funerarios, donde formaban parte
de ajuares de enterramientos colectivos en cuevas naturales, y el resto en
contextos domésticos, bien en estructuras de habitación o formando parte
del relleno de estructuras de almacenamiento.
_... __ _
-
-··-·..
Làmines de l'article d'I. Ballester “Ídolos oculados valencianos” (1945) amb ídols oculats de la Cova de la Pastora
Láminas del artículo de I. Ballester “Ídolos oculados valencianos” (1945) con ídolos oculados de la Cova de la Pastora
11
[page-n-13]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Percentatges dels ossos de les diverses espècies animals utilitzats per a la fabricació dels ídols oculats trobats en territori valencià
Porcentajes de los huesos de las diversas especies animales utilizados para la fabricación de los ídolos oculados
hallados en territorio valenciano
LA MATÈRIA PRIMERA I LA TECNOLOGIA
LA MATERIA PRIMA Y LA TECNOLOGÍA
Els suports més utilitzats per a la
confecció dels ídols oculats són
els radis (un 94,6 %), sobretot els
d'ovicaprins. Es troben presents en
tots els jaciments on han estat documentats ídols, existint un equilibri
entre radis drets (40,7 %) i esquerres
(59,3 %), generalment d'animals joves. La resta de suports estan constituïts per una costella d'ovicaprí,
dos metacarps de boví i una punta
basal de banya de cérvol. Respecte
a les espècies, hi ha un domini ampli
d'ovicaprins (91,1 %) sobre bovins
(5,3 %), cérvol (1,8 %) i cabra salvat-
Los soportes más utilizados para la
confección de los ídolos oculados son
los radios (un 94,6 %), sobre todo los
de ovicaprinos. Se encuentran presentes en todos los yacimientos donde
han sido documentados ídolos, existiendo un equilibrio entre radios derechos (40,7 %) e izquierdos (59,3 %),
generalmente de animales jóvenes.
El resto de soportes está constituido
por una costilla de ovicaprino, dos
metacarpos de bóvido y un candil de
asta de ciervo. Respecto a las especies,
hay un amplio dominio de ovicaprinos
(91,1 %), sobre bovinos (5,3 %), ciervos
12
[page-n-14]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
ge (1,8 %). Entre els ovicaprins reconeixibles es dóna una major presència d'ovelles (76,3 %) que de cabres
(23,7 %).
(1,8 %) y cabra montés (1,8 %). Entre
los ovicaprinos reconocibles se da una
mayor presencia de ovejas (76,3 %)
que de cabras (23,7 %).
En la tria dels suports potser degueren influir diverses causes, entre elles
les característiques de l'os i la disponibilitat de la matèria primera. Així,
es va preferir una superfície convexa
per decorar i plana al dors, trets que
concorren en els radis. Davant de dos
radis similars, una peculiaritat anatòmica, com la forma en què s'uneix
l'ulna amb el radi en cada espècie,
pogué influir en la predilecció pels
d'ovella sobre els de cabra. En les cabres l'ulna es troba totalment soldada a la cara palmar del radi, mentre
que en les ovelles no, fet que facilitaria la seua eliminació. D'altra banda, els estudis de fauna dels poblats
mostren la importància de les restes
d'ovicaprins, existint a més una major
proporció d'ovelles que de cabres.
En la elección de los soportes pudieron
haber influido diversas causas, entre
ellas las características del hueso y la
disponibilidad de la materia prima. Así,
se prefirió una superficie convexa para
decorar y plana en el dorso, rasgos que
concurren en los radios. Ante dos radios similares, una peculiaridad anatómica, como la forma en que se une la
ulna con el radio en cada especie, pudo
influir en la predilección de los de oveja sobre los de cabra. En las cabras la
ulna se encuentra totalmente soldada
a la cara palmar del radio, mientras que
en las ovejas no, lo que facilitaría su eliminación. Por otro lado, los estudios
de fauna de los poblados muestran la
importancia de los restos de ovicaprinos, existiendo además mayor proporción de ovejas que de cabras.
Per a la preparació dels radis com a
suport s'observen diversos passos.
En primer lloc es desarticulava el radi
de l'húmer i s'eliminava l'ulna, allisant
en alguns casos la superfície palmar,
encara que molts exemplars conserven restes de l'ulna soldada. Després
s'eliminava l'epífisi proximal per tall
transversal i, de vegades, s'allisava
l'epífisi distal, si bé en la majoria es
deixava en el seu estat natural. En algun exemplar la superfície a decorar se
Para la preparación de los radios como
soporte se observan varios pasos. En
primer lugar se desarticulaba el radio
del húmero y se eliminaba la ulna, alisando en algunos casos la superficie
palmar, aunque muchos ejemplares
conservan restos de la ulna soldada.
Después se eliminaba la epífisis proximal por corte transversal y, a veces,
se alisaba la epífisis distal, si bien en
la mayor parte se dejaba en su estado
natural. En algún ejemplar la superficie
13
[page-n-15]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
sotmetia a una abrasió suau. En l'exemplar de banya de cérvol, el suport està
més elaborat, i s'observen els gestos
següents: separació de la punta, eliminació de l'extrem per serrat transversal, seccionament longitudinal, buidatge del teixit esponjós allisada per
,
abrasió de la superfície externa i de les
vores irregulars resultants del seccionament longitudinal, i poliment de la
superfície exterior.
a decorar se sometía a una suave abrasión. En el ejemplar de asta de ciervo
el soporte está más elaborado, observando los gestos siguientes: separación
del candil, eliminación del extremo por
aserrado transversal, seccionado longitudinal, vaciado del tejido esponjoso interior, alisado por abrasión de la superficie externa y de los bordes irregulares
resultantes del seccionado longitudinal
y pulido de la superficie exterior.
Finalment, en la decoració s'obser-
ven dues tècniques: pintura i gravat.
La major part dels exemplars presenten els motius decoratius afonats,
amb una superfície irregular que ressalta de la superfície natural llisa, conseqüència de la corrosió de l'os per la
pintura. Això pot observar-se en alguns oculats de Pastora que conserven, en determinades zones, la decoració de tonalitat més fosca que la de
l'os, mentre que en altres es conserva
en buit. L'única analítica que ha donat
resultat es va fer sobre un exemplar
del Fontanal (Onil, Alacant), on la decoració va ser pintada en un to ocre
clar, amb traços en un to més fosc.
L'anàlisi va donar una pintura composta per una barreja d'argila i ocre
(silicats aluminopotàssics i hidroxil
de ferro hidratat), observant que les
dues zones pintades tenien una composició anàloga però amb diferents
concentracions. Probablement es va
emprar el mateix pigment però variant la seua coloració final per dilu-
Finalmente, en la decoración se observan dos técnicas: pintura y grabado. La
mayor parte de los ejemplares presentan los motivos decorativos hundidos,
con una superficie irregular que resalta de la superficie natural lisa, consecuencia de la corrosión del hueso por
la pintura. Esto puede observarse en
algunos oculados de Pastora que conservan en determinadas zonas la decoración de tonalidad más oscura que
la del hueso, mientras que en otros se
conserva en vacío. La única analítica
que ha dado resultado se hizo sobre
un ejemplar de El Fontanal (Onil, Alicante), donde la decoración fue pintada en un tono ocre claro, con trazos en
un tono más oscuro. El análisis dió una
pintura compuesta por una mezcla de
arcilla y ocre (silicatos alumínico-potásicos e hidroxilo de hierro hidratado),
observando que las dos zonas pintadas tenían una composición análoga
pero en diferentes concentraciones.
Probablemente se utilizó el mismo pigmento variando su coloración final por
14
[page-n-16]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
Decoració dels ídols oculats sobre ossos llargs
Decoración de los ídolos oculados sobre huesos largos
ció. En altres oculats, com és el cas de
tres exemplars d'Ereta, es van emprar
dos tipus de colorant, una primera
capa de pintura blanca sobre la qual
se'n va aplicar una altra de tonalitat
marró. En menys ocasions s'observa
l'ús del gravat —ben palés en el de
banya de cérvol d'Ereta o en el triangle púbic de l'ídol de l'Avenc dels Dos
Forats (Carcaixent, València)—, així
com el buidatge, eliminant parts de
la capa superficial de l'os i deixant
zones reservades, com s'observa en
els ulls d'un dels ídols del poblat de
Niuet (l'Alqueria d'Asnar, Alacant) i en
el de Dos Forats.
dilución. En otros oculados, como es
el caso de tres ejemplares de Ereta, se
utilizaron dos tipos de colorante, una
primera capa de pintura blanca sobre
la que se aplicó otra de tonalidad marrón. En menos ocasiones se observa el
uso del grabado —muy evidente en el
de asta de ciervo de Ereta o en el triángulo púbico del ídolo de la Sima dels
Dos Forats (Carcaixent, Valencia)—, así
como el vaciado, eliminando partes de
la capa superficial del hueso y dejando
zonas reservadas, como se observa en
los ojos de uno de los ídolos del poblado de Niuet (l'Alqueria d'Asnar, Alicante) y en el de Dos Forats.
La decoració només afecta la superfície convexa de la cara dorsal de la
La decoración sólo afecta a la superficie convexa de la cara dorsal de la diá15
[page-n-17]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Representadons oculades del IV 1111 miHenarl aC
rnac
)M'
~
Distribució a la península Ibèrica de les representacions oculades del IV i III mil·lennis aC.
Distribución en la península Ibérica de las representaciones oculadas del IV y III milenios a.C.
diàfisi, i l'ocupa quasi íntegrament.
Els motius decoratius es despleguen
en bandes horitzontals que es poden
agrupar en tres o quatre zones.
fisis, ocupándola casi íntegramente.
Los motivos decorativos se desarrollan
en bandas horizontales que se pueden
agrupar en tres o cuatro zonas.
Hi ha uns motius fonamentals o primaris presents en tots els ídols oculats sobre ossos llargs que, de dalt
a baix, són: una zona superior o “celles”, formada generalment per una,
dues o quatre bandes de morfologia variada, sobretot arcs de cercle
Existen unos motivos fundamentales
o primarios presentes en todos los
ídolos oculados sobre huesos largos
que, de arriba abajo, son: una zona
superior o “cejas”, formada generalmente por una, dos o cuatro bandas
de morfología variada, sobre todo ar-
16
[page-n-18]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
apuntats cap avall o cap amunt, de
vegades sense unir pel centre. Continua amb la zona ocular, on es representen un parell d'”ulls” o dos parells en tres ocasions, representats
de forma variada: circulars o quadrats, amb o sense un punt interior,
radiats o amb una banda vertical entre ells. Tots solen rematar-se amb
una zona inferior o “tatuatge facial”
amb dues o tres bandes iguals, sent
les més freqüents les formades per
dos segments de cercle apuntats
cap amunt.
cos de círculo apuntados hacia abajo
o hacia arriba, a veces sin unir por el
centro. Sigue con la zona ocular, donde se representan un par de “ojos” o
dos pares en tres ocasiones, representados de forma variada: circulares o
cuadrados, con o sin un punto interior,
radiados o con una banda vertical entre ellos. Todos suelen rematarse con
una zona inferior o “tatuaje facial” con
dos o tres bandas iguales, siendo las
más frecuentes las formadas por dos
segmentos de círculo apuntados hacia arriba.
En dèneu oculats apareixen diversos motius complementaris o secundaris per davall del tatuatge facial,
consistents en sèries horitzontals
de triangles, bitriangles, rectangles,
banda reticulada o línies en zig-zag.
A més, en nou d'ells es representa
el triangle púbic, un tret exclusiu del
territori valencià sobre aquest tipus
de suports.
En diecinueve oculados aparecen
varios motivos complementarios o
secundarios por debajo del tatuaje
facial, consistentes en series horizontales de triángulos, bitriángulos, rectángulos, banda reticulada o líneas en
zig-zag. Además, en nueve de ellos se
representa el triángulo púbico, un rasgo exclusivo del territorio valenciano
sobre este tipo de soportes.
ELS OCULATS A LA RESTA DE LA
PENÍNSULA IBÈRICA
LOS OCULADOS EN EL RESTO DE LA
PENÍNSULA IBÉRICA
El tema oculat, amb o sense els arcs
superciliars i el tatuatge facial, es documenta a la meitat meridional de la
península Ibèrica sobre nombrosos
suports, tenint major varietat a les
zones amb sepultures en construccions megalítiques on, a més, resulta
freqüent l'extensió de la decoració
per les dues cares, representant la
El tema oculado, con o sin los arcos
superciliares y el tatuaje facial, se documenta en la mitad meridional de la
península Ibérica sobre numerosos
soportes, siendo mayor la variedad de
éstos en las zonas con enterramientos
en construcciones megalíticas donde,
además, resulta frecuente que la decoración se extienda por las dos caras, re17
[page-n-19]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Ídols oculats sobre
ossos llargs del poblat d'Almizaraque
(Almeria). Dibuixos
de L. Siret modificats per A. Sánchez
Ídolos oculados
sobre huesos largos
del poblado de
Almizaraque (Almería). Dibujos de L.
Siret modificados
por A. Sánchez
cabellera i, en alguns casos, també
altres motius, com el triangle púbic,
els pits, el melic i altres detalls facials com nas i boca, els braços o el
cos humà.
presentando la cabellera y, en algunos
casos, también otros motivos como el
triángulo púbico, los pechos, el ombligo, otros detalles faciales como nariz y
boca, los brazos o el cuerpo humano.
L'àrea de dispersió dels ídols oculats
sobre ossos llargs, tot i que ocupa
la meitat meridional de la península Ibèrica, pot considerar-se reduïda. Trobem la major concentració
d'aquests ídols, tant en nombre
d'exemplars com en jaciments, a
les comarques centrals valencianes,
mentre que en altres zones són més
dispersos. Al nord-oest de Múrcia
s'han documentat cinc oculats en
tres jaciments, als quals se n'afegeix
un altre en un suport ossi particular,
una escàpula completa d'ovicaprí
El área de dispersión de los ídolos oculados sobre huesos largos, aunque
ocupa la mitad meridional de la península Ibérica, puede considerarse reducida. Encontramos la mayor concentración de estos ídolos, tanto en número
de ejemplares como en yacimientos,
en las comarcas centrales valencianas,
mientras que en otras zonas son más
dispersos. En el noroeste de Murcia se
han documentado cinco oculados en
tres yacimientos, a los que se añade
otro con un soporte óseo particular,
una escápula completa de ovicaprino,
18
[page-n-20]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
procedent d'una sepultura individual
a Lorca. Al sud-est peninsular se'n
coneixen uns setanta oculats, procedents de quatre jaciments, la major
part del poblat d'Almizaraque (Almeria), on es van documentar una cinquantena d'exemplars acabats i algunes matrius en procés de fabricació,
recuperats en una àrea entre dues
cases, interpretada com un taller. A
Andalusia central, es documenta un
exemplar a Eras del Alcázar (Úbeda,
Jaén) decorat amb incisions farcides
de mangra, i, a la conca mitjana del
Guadiana, poc més d'una dotzena
en tres jaciments de Badajoz, un en
context d'hàbitació i dos funeraris,
en cova i en tolos. Els oculats sobre
ossos llargs més septentrionals es localitzen en dos jaciments de Madrid.
procedente de un enterramiento individual de Lorca. En el sureste peninsular
se conocen unos setenta oculados procedentes de cuatro yacimientos, la mayor parte del poblado de Almizaraque
(Almería), donde se documentaron una
cincuentena de ejemplares acabados y
algunas matrices en proceso de fabricación, recuperados en un área entre
dos casas, interpretada como un taller.
En Andalucía central, se documenta un
ejemplar en Eras del Alcázar (Úbeda,
Jaén), decorado con incisiones rellenas
de almagra, y en la cuenca media del
Guadiana poco más de una docena en
tres yacimientos de Badajoz, uno en
contexto de hábitat y dos funerarios, en
cueva y en tholoi. Los oculados sobre
huesos largos más septentrionales se
localizan en dos yacimientos de Madrid.
En altres suports ossis, la decoració
oculada també s'estén per la cara
posterior i per als laterals, com passa
en els anomenats ídols falange, per
als quals s'utilitza la primera falange de cèrvids, equids, bòvids, ovicaprins i suids, i que es distribueixen
pel sud-est peninsular, l'estuari del
Tajo, la conca mitjana del Guadiana
i, de forma més dispersa, a l'Algarve
portugués. Altres oculats sobre matèria dura d'origen animal —os o
ivori— estan totalment facetats en
forma de plaques o de cilindres de dimensions reduïdes, i es distribueixen
al sud de les zones on apareixen els
oculats sobre ossos llargs, destacant
En otros soportes óseos, la decoración
oculada también se extiende por la cara
posterior y los laterales, como ocurre
en los llamados ídolos falange, para los
cuales se utiliza la primera falange de
cérvidos, equinos, bovinos, ovicaprinos
y suidos, y que se distribuyen por el sureste peninsular, el estuario del Tajo, la
cuenca media del Guadiana y, de forma
más dispersa, en el Algarve portugués.
Otros oculados sobre materia dura de
origen animal —hueso o marfil— están
totalmente facetados en forma de placas o de cilindros de pequeño tamaño,
distribuyéndose al sur de las zonas donde aparecen los oculados sobre huesos
largos, destacando los conjuntos de Los
19
[page-n-21]
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Tresors del Museu de Prehistòria de València
••
•
l.
1
•
Oculados sobre huesos largos
aculados sobre hueso/marfil facetados
200km
Metapodios con decoración incisa
Falanges con decoración aculada
Distribució a la península Ibèrica dels ídols oculats sobre matèria dura animal
Distribución en la península Ibérica de los ídolos oculados sobre materia dura animal
els conjunts de Los Millares (Almeria)
i de La Pijotilla (Badajoz). També poden relacionar-se amb els oculats uns
escassos metapodis amb decoració
incisa a base de traços paral·lels de
l'oest peninsular.
Els ídols oculats més abundants es
confeccionen sobre diversos tipus
de pedra i presenten una distribució
centrada en el sud-oest peninsular.
Són els ídols cilindre, generalment
20
Millares (Almería) y de La Pijotilla (Badajoz). También pueden relacionarse
con los oculados escasos metapodios
con decoración incisa a base de trazos
paralelos del oeste peninsular.
Los ídolos oculados más abundantes
se confeccionan sobre diversos tipos
de piedra y presentan una distribución
centrada en el suroeste peninsular.
Son los ídolos cilindro, generalmente
de piedra caliza, que muestran ciertas
[page-n-22]
La mirada de l'ídol
de pedra calcària, que mostren certes diferències estilístiques vinculades a determinades zones, com és el
cas de la conca mitjana del Guadiana,
on són de secció plana i amb forma
de tendència rectangular o espatulada. D'altres són els ídols placa,
documentats en més de dos-cents
jaciments, sobretot en sepultures
col·lectives en megalits, concentrantse especialment a l'Alentejo portugués. Entre les plaques abunden les
de pissarra, de forma trapezoïdal,
algunes amb el cap destacat i, més
escasses, les de calcària amb braços
i sexe representat, de vegades en
relleu. Amb decoració oculada són
escasses i es documenten en general
en zones perifèriques de l'àmbit de
distribució de les plaques.
La mirada del ídolo
diferencias estilísticas vinculadas a determinadas zonas, como es el caso de
la cuenca media del Guadiana, donde son de sección plana y con forma
de tendencia rectangular o espatuliforme. Otros son los ídolos placa,
documentados en más de doscientos
yacimientos, sobre todo en enterramientos colectivos en construcciones
megalíticas, concentrándose especialmente en el Alentejo portugués. Entre
las placas abundan las de pizarra, de
forma trapezoidal, algunas con la cabeza destacada y, más escasas, las de
caliza con brazos y sexo representado,
a veces en relieve. Con decoración oculada son escasas y se documentan en
general en zonas periféricas del ámbito de distribución de las placas.
La decoració oculada també es troba
present en els ídols antropomorfs,
confeccionats amb os, ivori o calcària i que es concentren en grans
assentaments, sobretot de la conca
mitjana del Guadiana, sent majoritàriament masculins. Altres suports
amb decoració oculada resulten més
escassos. En trobem diversos de terracota i de planxa d'or a les valls del
Guadalquivir i del Guadiana, i un de
pedra codissa de calcària i una altre
de plaqueta de fusta a Múrcia.
La decoración oculada también se encuentra presente en los ídolos antropomorfos, confeccionados con hueso,
marfil o caliza y que se concentran en
grandes asentamientos, sobre todo de
la cuenca media del Guadina, siendo
mayoritariamente masculinos. Otros
soportes con decoración oculada resultan más escasos. Encontramos varios de terracota y de plancha de oro
en los valles del Guadalquivir y del
Guadiana, y uno de canto rodado de
caliza y otro de plaqueta de madera en
Murcia.
Altres suports on apareix la decoració oculada són les ceràmiques. Dins
del panorama general de ceràmica
Otros soportes donde aparece la decoración oculada son las cerámicas. Dentro del panorama general de cerámica
21
[page-n-23]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
sense decorar d'aquest període, alguns recipients porten decoracions
simbòliques incises en diversos jaciments del sud-est, amb una àmplia
representació a Los Millares i, de manera més dispersa, a la conca mitjana
del Guadiana i a la franja atlàntica peninsular, des de Lugo fins a l'Alentejo.
Així mateix, en algunes decoracions
pintades de vasos eneolítics de ceràmica i algeps de Múrcia i Alacant hi
ha motius solts presents en els ídols
oculats, com ara estel·liformes, bandes de triangles, de zig-zag o de segments de cercle units.
Així mateix, dins de la pintura rupestre
esquemàtica hi ha un ampli repertori
de representacions oculades, amb una
distribució més gran que la dels ídols
mobles. Es documenten al territori valencià i al sud-est i a l'extrem sud peninsular, a la conca alta del Guadalquivir, a
Sierra Morena i als relleus de la conca
esquerra del Guadiana, amb alguns
exemples aïllats a la conca del Duero,
i s'observen certes variants regionals.
En terres valencianes el tema oculat
apareix en diversos abrics pintat en
vermell o en negre i presenta una gran
varietat morfològica. Pràcticament en
cada abric el tema s'executa de forma
diferent, i falten en gairebé tots ells, a
excepció del Barranc del Garrofer (Planes, Alacant) i de Sant Esperit (Gilet,
València), els altres motius que caracteritzen els oculats mobles —”celles”
i “tatuatge facial”—, de manera que
22
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
sin decorar de este período, algunos
recipientes llevan decoraciones simbólicas incisas en varios yacimientos del
sudeste, con amplia representación en
Los Millares y, de manera más dispersa,
en la cuenca media del Guadiana y en
la franja atlántica, desde Lugo hasta el
Alentejo. Asimismo, en algunas decoraciones pintadas de vasos eneolíticos de
cerámica y yeso de Murcia y Alicante hay
motivos sueltos presentes en los ídolos
oculados, como soliformes, bandas de
triángulos, de zigzag o de segmentos de
círculo unidos.
Asimismo, dentro de la pintura rupestre
esquemática hay un amplio repertorio
de representaciones oculadas, con una
distribución mayor que la de los ídolos
muebles. Se documentan en el territorio
valenciano y en el sureste y extremo sur
peninsular, en la cuenca alta del Guadalquivir, en Sierra Morena y en los relieves
de la cuenca izquierda del Guadiana,
con algunos ejemplos aislados en la
cuenca del Duero, observándose ciertas
variantes regionales. En tierras valencianas el tema oculado aparece en varios
abrigos pintado en rojo o negro y presenta una gran variedad morfológica.
Prácticamente en cada abrigo el tema se
ejecuta de forma diferente, faltando en
casi todos ellos, a excepción del Barranc
del Garrofer (Planes, Alicante) y de Sant
Esperit (Gilet, Valencia), los otros motivos que caracterizan los oculados muebles —”cejas” y “tatuaje facial”—, de
modo que no resulta descabellado pen-
[page-n-24]
La mirada del ídolo
La mirada de l'ídol
q;.
~ ~ ~pr = 111~
_, --
~-
..1
~ ~
~
~':.,
;,
J
,,. • • •
t
Ídols oculats rupestres del territori valencià (dues primeres files) i de zones limítrofes
Ídolos oculados rupestres del territorio valenciano (dos primeras filas) y de zonas limítrofes
no resulta desgavellat pensar que van
ser pintats en un espai temporal llarg,
des del Neolític antic fins al Calcolític.
No és el cas dels oculats rupestres de
regions perifèriques, com els de l'est
de Conca i d'Albacete, de Múrcia i de la
Sierra de Segura (Jaén) que, en la major part dels casos, tenen tots els elements presents en els oculats mobles.
sar en que fueron pintados en un largo
espacio temporal, desde el Neolítico antiguo hasta el Calcolítico. No es el caso
de los oculados rupestres de regiones
periféricas como los del este de Cuenca
y de Albacete, de Murcia y de la Sierra
del Segura (Jaén) que, en la mayor parte
de los casos, tienen todos los elementos
presentes en los oculados muebles.
23
[page-n-25]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Algunes de les representacions oculades de la Mediterrània durant el IV i III mil.lennis aC.
Algunas de las representaciones oculadas del Mediterráneo durante el IV i III milenios a.C.
PRECEDENTS PENINSULARS I MEDITERRANIS DEL TEMA OCULAT
PRECEDENTES PENINSULARES Y MEDITERRÁNEOS DEL TEMA OCULADO
Coneixem una gran quantitat
d'imatges simbòliques de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes. Des de l'Orient Pròxim fins a
l'occident de la Mediterrània, figuretes, decoracions ceràmiques, gravats
i pintures rupestres o murals mostren una gran diversitat formal i són
testimoni de les creences d'aquestes
comunitats.
Conocemos un gran número de imágenes simbólicas de las primeras comunidades agrícolas y ganaderas. Desde
el Oriente Próximo hasta el occidente
del Mediterráneo, pequeñas figuras,
decoraciones cerámicas, grabados y
pinturas rupestres o murales muestran
una gran diversidad formal y son testimonio de las creencias de estas comunidades.
Durant el Neolític antic i mitjà peninsular (VI-IV mil·lenis aC) hi ha
ceràmiques decorades amb ulls que
mostren que el tema oculat es tro-
Durante el Neolítico antiguo y medio
peninsular (VI-IV milenios a.C.) hay
cerámicas decoradas con ojos que
muestran que el tema oculado se en-
24
[page-n-26]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
bava a la península Ibèrica abans de
la proliferació dels ídols d'aquestes
característiques, com és el cas del
cànter amb decoració inciso-impresa
farcida de pasta blanca procedent de
Costamar (Cabanes, Castelló), en un
horitzó datat en el primer terç del V
mil·lenni aC, o del vas antropomorf
femení conegut com la “Venus de
Gavà” (Barcelona), de la primera meitat del IV mil·lenni aC, o d'alguns recipients amb cordó interior perforat
de les serres subbètiques cordoveses i d'altres amb decoració incisa de
coves malaguenyes atribuïts al Neolític mitjà andalús.
contraba en la península Ibérica antes
de la proliferación de los ídolos de estas características, como es el caso del
cántaro con decoración incisa-impresa
rellena de pasta blanca procedente de
Costamar (Cabanes, Castellón), en un
horizonte fechado en el primer tercio
del V milenio a.C., o del vaso antropomorfo femenino conocido como la “Venus de Gavà” (Barcelona), de la primera
mitad del IV milenio a.C., o de algunos
recipientes con cordón interior perforado de las sierras subbéticas cordobesas y otros con decoración incisa de
cuevas malagueñas atribuidos al Neolítico medio andaluz.
A més, el tema oculat el trobem des
de final del V mil·lenni i durant el
IV mil·lenni aC en diverses regions
mediterrànies. Quant a la decoració
oculada sobre ossos llargs, aquesta
es documenta a l'Orient Pròxim i al
sud-est d'Europa, on hi ha abundants
metapodis amb dues o més perforacions en un extrem a manera d'ulls,
a Jericó (Palestina) amb l'epífisi distal despresa i tres perforacions, i
als Balcans amb una, dues o quatre
perforacions. La seua dispersió és
menor fora d'aquestes zones, amb
alguns metapodis amb dues perforacions del nord-oest d'Itàlia, al
Neolític Sasso-Sarteano de Grotta
Patrizi i en nivells de la Cultura dels
Vasos de Boca Quadrada d'Arene
Candide, o sobre metapodis o falanges d'ovicaprins amb ulls realitzats
Además, el tema oculado lo encontramos desde finales del V y durante el
IV milenio a.C. en varias regiones mediterráneas. Respecto a la decoración
oculada sobre huesos largos, ésta se
documenta en el Oriente Próximo y el
sudeste de Europa, donde hay abundantes metapodios con dos o más
perforaciones en un extremo a modo
de ojos, en Jericó (Palestina) con la
epífisis distal desprendida y tres perforaciones, y en los Balcanes con una,
dos o cuatro perforaciones. Su dispersión es menor fuera de estas zonas, con algunos metapodios con dos
perforaciones del noroeste de Italia,
en el Neolítico Sasso-Sarteano de
Grotta Patrizi y en niveles de la Cultura de los Vasos de Boca Cuadrada de
Arene Candide, o sobre metapodios
o falanges de ovicaprinos con ojos
25
[page-n-27]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
mitjançant incrustacions de rodets
de petxina perforats o fragments de
Dentalium embotits, en contextos
funeraris del Rubané mitjà i recent
/ final de la conca de París i de l'Alta
Alsàcia.
realizados mediante incrustaciones
de rodetes de concha perforados o
fragmentos de Dentalium embutidos,
en contextos funerarios del Rubané
medio y reciente / final de la cuenca
de París y de la Alta Alsacia.
La temàtica oculada es troba també
present en algunes manifestacions
del IV i III mil·lennis aC (decoracions
ceràmiques, plaques i figuretes) de
la Mediterrània oriental. Una sèrie
de paral·lels extrapeninsulars en
altres matèries van ser assenyalats
per Ma. José Almagro (1973): plaques de pedra del Neolític tardà
de Hacilar (Turquía), alguns ídols
de Troia (Turquía), ídols placa de
terracota de Xipre, entre d'altres,
als quals es podrien afegir algunes
figures antropomorfes del Badarià
d'Egipte, amb ulls destacats, i els
ídols de Tell Brak (Síria). Així mateix,
resulta sorprenent la semblança
que té amb els ídols placa del sudoest peninsular i amb algunes decoracions ceràmiques de la Cultura de
Los Millares la placa amb decoració
oculada trobada en una «fossa sagrada» del temple de Ninhursag a
Mari (Síria), que podria indicar contactes entre les dues ribes de la Mediterrània durant el III mil·lenni aC,
moment en què es constata a la península Ibèrica un flux d'ivori procedent d'elefants asiàtics, entre altres
coses.
La temática oculada se encuentra
también presente en algunas manifestaciones del IV y III milenios a.C.
(decoraciones cerámicas, placas y
figuritas) del Mediterráneo oriental.
Una serie de paralelos extrapeninsulares en otras materias fueron señalados por Mª. J. Almagro (1973):
placas de piedra del Neolítico tardío
de Hacilar (Turquía), algunos ídolos
de Troya (Turquía), ídolos placa de
terracota de Chipre, entre otros, a
los que se podrían añadir algunas figuras antropomorfas del Badariense
de Egipto con ojos destacados y los
ídolos de Tell Brak (Siria). Asimismo,
resulta sorprendente el parecido que
tiene con los ídolos placa del suroeste peninsular y con algunas decoraciones cerámicas de la Cultura de Los
Millares la placa con decoración oculada encontrada en una «fosa sagrada» del templo de Ninhursag en Mari
(Siria), que podría indicar contactos
entre las dos orillas del Mediterráneo
durante el III milenio a.C., momento
en que se constata en la península
Ibérica un flujo de marfil procedente de elefantes asiáticos, entre otras
cosas.
26
[page-n-28]
Els ulls i el tatuatge facial són els signes d'identitat dels ídols oculats
Los ojos y el tatuaje facial son los signos de identidad de los ídolos oculados
LES INTERPRETACIONS DEL TEMA
OCULAT
LAS INTERPRETACIONES DEL TEMA
OCULADO
Nombrosos investigadors han formulat hipòtesis sobre el significat
dels ídols peninsulars. Al llarg de
més d'un segle, els oculats han estat
Numerosos investigadores han formulado hipótesis sobre el significado de
los ídolos peninsulares. A lo largo de
más de un siglo, los oculados han sido
[page-n-29]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Vistes central i
laterals de l'ídol
oculat de la Cova
de la Mallada
Verda (Corbera
d'Alzira, València)
Vistas central
y laterales del
ídolo oculado de
la Cova de la Mallada Verda (Corbera d'Alzira,
València)
interpretats de diverses maneres,
que es podrien agrupar en dos grups.
D'una banda les que postulen que es
tracta de representacions d'una divinitat i, d'una altra, les que veuen en
ells una representació simbòlica de
les persones a les quals s'associen en
les sepultures.
interpretados de diversas maneras,
que se podrían agrupar en dos grupos. Por un lado las que postulan que
se trata de representaciones de una
divinidad y, por otro, las que ven en
ellos una representación simbólica de
las personas a las que se asocian en las
sepulturas.
La primera opció és la que més opinions aplega. Considera que els ídols
oculats representen una imatge de
caràcter simbolico-religiós, derivada d'una deessa d'origen neolític, la
“Deessa mare”, reflex de la preocupació dels grups humans per la supervivència en termes de producció
La primera opción es la que más opiniones reúne. Considera que los ídolos
oculados representan una imagen de
carácter simbólico-religioso, derivada de una diosa de origen neolítico,
la “Diosa madre”, reflejo de la preocupación de los grupos humanos por la
supervivencia en términos de produc-
28
[page-n-30]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
agrícola i ramadera, amb un concepte de la fecunditat que agruparia les
persones, els animals i la terra. La
presència de les seues representacions en les tombes indicaria, a més,
un caràcter de divinitat funerària,
protectora de les sepultures. Així
mateix, s'ha relacionat amb la divinitat mediterrània dels “ulls d'òliba”,
símbol de la “Deessa ocell”, “Deessa de la nit” o amb una divinitat dels
primers metal·lúrgics de l'Edat del
Coure, amb “ulls de sol” o “ulls de
foc”. En algunes plaques oculades
s'ha volgut vore una imatge prenyada, pel fet de dur al seu interior una
figura antropomorfa que també es
troba entre els ídols mobles, considerada per alguns com el “Jove déu”.
ción agrícola y ganadera, con un concepto de la fecundidad que agruparía
las personas, los animales y la tierra. La
presencia de sus representaciones en
las tumbas indicaría además un carácter de divinidad funeraria, protectora
de las sepulturas. Asimismo, se ha relacionado con la divinidad mediterránea
de los “ojos de lechuza”, símbolo de la
“Diosa ave”, “Diosa de la noche” o con
una divinidad de los primeros metalúrgicos de la Edad del Cobre, con “ojos
de sol” u “ojos de fuego”. En algunas
placas oculadas se ha querido ver una
imagen preñada, al llevar en su interior
una figura antropomorfa que también
se encuentra entre los ídolos muebles,
considerada por algunos como el “Joven dios”.
El segon corrent interpretatiu veu en
els ídols oculats, especialment els de
tipus placa, emblemes vinculats a la
identitat de l'inhumat o als seus avantpassats, que complirien una funció
heràldica, representant la filiació
genealògica i el llinatge d'individus
de l'elit. El fet que en les tombes no
coincidisca el nombre d'ídols amb el
d'enterrats apunta que no tots els
integrants de la comunitat eren mereixedors de tal distinció o privilegi,
de la qual cosa es podria fer una lectura en termes de desigualtat social en
un moment de sorgiment de les elits.
La segunda corriente interpretativa ve
en los ídolos oculados, especialmente
los de tipo placa, emblemas vinculados
a la identidad del inhumado o a sus antepasados, que cumplirían una función
heráldica, representando la filiación genealógica y el linaje de individuos de la
élite. El hecho de que en las tumbas no
coincida el número de ídolos con el de
enterrados apunta a que no todos los
integrantes de la comunidad eran merecedores de tal distinción o privilegio,
de lo que se podría hacer una lectura en
términos de desigualdad social en un
momento de surgimiento de las élites.
Els diferents elements que componen els oculats també han estat ob-
Los diferentes elementos que componen
los oculados también han sido objeto de
29
[page-n-31]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
jecte de debat interpretatiu. Així, en
els ulls s'ha volgut observar des de
la representació dels ulls mateixos,
siguen divins, humans o d'animals
(sobretot ocells nocturns i també de
polp), fins a motius astrals i, en alguns
casos, pits femenins, cas del segon
parell d'ulls de l'ídol d'Ereta o els de
les falanges oculades en identificarles com un tors femení, retallat des
de les espatles als malucs. El tatuatge facial, potser l'altre element definidor dels oculats, s'ha interpretat
com això, un tatuatge —l'opinió més
estesa—, però també com un arboriforme, uns braços de polp o una barba. Els atributs complementaris de
caràcter geomètric s'han considerat
bé com la representació del vestuari
o bé com un sistema de codificació
del llinatge, on les files horitzontals
indicarien el nombre de generacions
que separaven al difunt d'un ancestre important o fundador.
debate interpretativo. Así, en los ojos se
ha querido observar desde la representación de los ojos mismos, sean divinos,
humanos o de animales (sobre todo aves
nocturnas y también de pulpo), hasta
motivos astrales y, en algunos casos, pechos femeninos, caso del segundo par
de ojos del ídolo de Ereta o los de las
falanges oculadas al identificarlas como
un torso femenino, recortado desde los
hombros a las caderas. El tatuaje facial,
quizá el otro elemento definidor de los
oculados, se ha interpretado como eso,
un tatuaje —la opinión más extendida—, pero también como un arboriforme, unos brazos de pulpo o una barba.
Los atributos complementarios de carácter geométrico se han considerado bien
como la representación del vestuario o
bien como un sistema de codificación
del linaje, donde las filas horizontales indicarían el número de generaciones que
separaban al difunto de un ancestro importante o fundador.
La veritat és que els ídols oculats
s'han documentat en contextos variats com a elements que participen
en diverses manifestacions rituals
més o menys complexes, bé de manera individual o bé formant acumulacions en determinades zones.
La verdad es que los ídolos oculados se
han documentado en contextos variados como elementos que participan en
diversas manifestaciones rituales más
o menos complejas, bien de manera
individual o formando acumulaciones
en determinadas zonas.
En ambients funeraris, en alguns
casos es relacionen individualment
amb els inhumats, com poden ser els
oculats sobre ossos llargs associats
a determinats cranis que trobem en
En ambientes funerarios, en algunos
casos se relacionan individualmente
con los inhumados, como pueden ser
los oculados sobre huesos largos asociados a determinados cráneos que
30
[page-n-32]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
algunes coves valencianes (Garrofer,
Bolumini, Pastora), o a un individu
concret, com passa a Lorca. En altres
casos, els oculats es dipositen en
grup a l'entrada de la cambra mortuòria, com es veu en un tolos de La
Pijotilla on s'associen juntament amb
un bon nombre d'ídols falange i dos
antropomorfs de ceràmica. També
s'observa el mateix en els ídols placa, associats a individus concrets en
aparéixer col·locats sobre el pit de
l'inhumat, o formant acumulacions
en espais delimitats del sepulcre. De
vegades, els ídols semblen relacionar-se amb gestos rituals orientats
cap al tancament del monument,
com poden ser les concentracions de
betils a l'entrada de la cambra en diversos tolos del sud-est peninsular i
de Portugal.
encontramos en algunas cuevas valencianas (Garrofer, Bolumini, Pastora), o
a un individuo concreto como ocurre
en Lorca. En otros casos, los oculados
se depositan en grupo a la entrada de
la cámara mortuoria, como se ve en un
tholoi de La Pijotilla donde se asocian
junto a buen número de ídolos falange y dos antropomorfos de cerámica.
También se observa lo mismo en los
ídolos placa, asociados a individuos
concretos al aparecer colocados sobre
el pecho del inhumado, o formando
acumulaciones en espacios delimitados del sepulcro. A veces, los ídolos parecen relacionarse con gestos rituales
orientados al cierre del monumento,
como pueden ser las concentraciones
de betilos a la entrada de la cámara en
varios tholois del sureste peninsular y
de Portugal.
Dins de l'espai d'habitació, els ídols
també s'han documentat en diverses
situacions, com passa per exemple
en els depòsits rituals amb concentració de cilindres oculats en dues
estructures de La Orden-Seminario
(Huelva), o els nombrosos ídols oculats d'os relacionats amb una zona de
mòlta en el Fortí 1 de Los Millares.
Dentro del espacio de hábitat, los ídolos
también se han documentado en diversas situaciones, como ocurre por ejemplo
en los depósitos rituales con concentración de cilindros oculados en dos estructuras de La Orden-Seminario (Huelva), o
los numerosos ídolos oculados de hueso
relacionados con una zona de molienda
en el Fortín 1 de Los Millares.
A la península Ibèrica, la representació d'imatges on es destaquen els
ulls, si bé té antecedents en algunes
decoracions ceràmiques del Neolític
antic i mitjà, és un fenomen que prolifera més tard, i es documenta en
En la península Ibérica, la representación de imágenes donde se destacan
los ojos, si bien tiene antecedentes en
algunas decoraciones cerámicas del
Neolítico antiguo y medio, es un fenómeno que prolifera más tarde, docu31
[page-n-33]
Els ídols del migdia peninsular mostren una gran varietat morfològica i de materies primeres utilitzades en la
seua fabricació
Los ídolos del mediodía peninsular muestran gran variedad morfológica y de materias primas utilizadas en su
fabricación
diferents contextos dins de comunitats molt dissemblants pel que fa a la
tecnologia, el patró d'assentament i
l'estructura social, des de petits poblats camperols del Neolític final
(Ereta i Niuet) fins a poblats fortificats calcolítics (Los Millares), i
des de coves d'enterrament fins a
monuments megalítics. No obstant
això, la superestructura simbòlica,
encara que no exempta de peculiaritats regionals, es mostra més uniforme. A més dels ídols, els rituals
mentándose en diferentes contextos
dentro de comunidades muy dispares
en cuanto a la tecnología, el patrón
de asentamiento y la estructura social,
desde pequeñas aldeas campesinas del
Neolítico final (Ereta y Niuet) hasta poblados fortificados calcolíticos (Los Millares), y desde cuevas de enterramiento hasta monumentos megalíticos. Sin
embargo, la superestructura simbólica,
aunque no exenta de peculiaridades
regionales, se muestra más uniforme.
Además de los ídolos, los rituales de
[page-n-34]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
d'enterrament mostren semblances
notables. Siga en coves naturals o en
megàlits, les sepultures són de caràcter col·lectiu i els grups d'objectes
depositats com a aixovar funerari coincideixen en molts casos.
enterramiento muestran notables semejanzas. Sea en cuevas naturales o en
megalitos, los enterramientos son de
carácter colectivo y los grupos de objetos depositados como ajuar funerario
coinciden en muchos casos.
Uns components iconogràfics semblants repartits en una àrea geogràfica tan extensa han de respondre a un
rerefons simbòlico-religiós comú, encara que pertanguen a realitats culturals diferents, i que troba explicació en les àmplies xarxes d'intercanvi
d'abast interregional que s'observen
durant el Neolític final i el Calcolític
a la meitat sud peninsular. Possiblement per aquest motiu trobem unes
dispersions d'ídols d'una morfologia
i un material determinats bastant
polaritzades en certes regions però
que apareixen en menor nombre en
punts molt distants.
Unos componentes iconográficos similares repartidos en un área geográfica tan extensa deben responder a un
trasfondo simbólico-religioso común,
aunque pertenecen a unas realidades
culturales diferentes, y que encuentra
explicación en las amplias redes de
intercambio de alcance interregional
que se observan durante el Neolítico
final y el Calcolítico en la mitad sur peninsular. Posiblemente por este motivo encontramos unas dispersiones de
ídolos de determinada morfología y
material bastante polarizadas en ciertas regiones pero que aparecen en menor número en puntos muy distantes.
Davant de la varietat formal dels
ídols peninsulars del III mil·lenni aC
potser caldria descartar, en aquest
moment, un pensament religiós
monoteista, i considerar l'existència
d'una creença en diverses entitats
—divines o humanes— relacionades
amb diferents activitats de la vida i
amb la mort. Els ulls oberts dels oculats portarien un missatge codificat
(¿mirada divina protectora, contemplativa o vigilant?), que no sembla
ser el mateix dels altres ídols sincrònics, mancats de detalls facials.
Ante la variedad formal de los ídolos
peninsulares del III milenio a.C. quizá
habría que descartar en este momento
un pensamiento religioso monoteísta y
considerar la existencia de una creencia
en diversos entes —divinos o humanos— relacionados con diferentes actividades de la vida y con la muerte. Los
ojos abiertos de los oculados llevarían
un mensaje codificado (¿mirada divina
protectora, contemplativa o vigilante?),
que no parece ser el mismo de los otros
ídolos sincrónicos, carentes de detalles
faciales.
33
[page-n-35]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
BIBLIOGRAFIA
Acosta, P. 1967: “Representaciones
de ídolos en la pintura rupestre
esquemática española”. Trabajos
de Prehistoria XXIV. Madrid.
Almagro Gorbea, M.ªJ. 1973: Los ídolos del Bronce I Hispano. Biblioteca
Praehistorica Hispana XII. Madrid.
Ballester, I. 1945: “Ídolos oculados
valencianos”. Archivo de Prehistoria Levantina II: 115-151.
Bernabeu, J. 1981: “La Cova del Garrofer (Ontinyent, València)”. Archivo de Prehistoria Levantina XVI:
59-93.
Bosch, J. 2010: “Representaciones
antropomorfas muebles del Neolítico en Cataluña: primeros ídolos
oculados”. C. Cacho et al. (Coord.)
Ojos que nunca se cierran. Ídolos
en las primeras sociedades campesinas. Museo Arqueológico Nacional. Madrid (2009): 13-38.
Bueno, P. 2010: “Ancestros e imágenes antropomorfas muebles en el
ámbito del megalitismo occidental: las placas decoradas”. C. Cacho et al. (Coord.) Ojos que nunca
se cierran. Ídolos en las primeras
sociedades campesinas. Museo
Arqueológico Nacional. Madrid
(2009): 39-78.
Carrasco, J., Navarrete, M.ªS. y Pachón, J.A. 2006: “Las manifestaciones rupestres esquemáticas y
los soportes muebles en Andalu34
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
cia”. En J. Martínez y M.S. Hernández (coord.): Actas del Congreso
de Arte rupestre esquemático en la
Península Ibérica. Comarca de los
Vélez (2004): 85-118.
Crawford, O.G.S. 1957: The Eye Goddess. London.
España, T. 1985: “Análisis de laboratorio de la pigmentación de los
ídolos oculados sobre huesos largos encontrados en el yacimiento
de “El Fontanal” (Onil, Alicante)”.
Lucentum IV: 35.
Gimbutas, M. 1991: Diosas y Dioses
de la vieja Europa (7000-3500 B.C.).
Mitos, leyendas e imaginería. Ediciones Istmo. Madrid.
Hernández, M.S. Ferrer, P. y Catalá,
E. 2000: l'Art esquemàtic. Centre
d'Estudis Contestans. Cocentaina
Hurtado, V. 2010: “Representaciones simbólicas, sitios, contextos e
identidades territoriales en el Suroeste peninsular”. C. Cacho et al.
(Coord.) Ojos que nunca se cierran.
Ídolos en las primeras sociedades
campesinas. Museo Arqueológico
Nacional. Madrid (2009): 137-198.
Leisner, G. y V. 1965: Die megalithgraber der Iberischen halbinsel. Der
Western. Madrider forchungen
1-3. Berlin.
Lillios, K.T. 2008: Heraldry for the Dead.
Memory, Identity and the Engraved
Stone Plaques of Neolithic Iberia.
University of Texas Press. Austin.
[page-n-36]
La mirada de l'ídol
Maicas, R. 2010: “Los ojos que todo
lo ven: oculados del Sureste”. C.
Cacho et al. (Coord.) Ojos que nunca se cierran. Ídolos en las primeras sociedades campesinas. Museo
Arqueológico Nacional. Madrid
(2009): 115-136.
Maier, R.A. 1962: Neolithische Tierknochen-Idole und Tierknochen-Anhänger Europas. Walter de Gryte &
Co. Berlin.
Margueron, J.C. 2004: Mari. Metrópole de l'Euphrate au IIIe et au début
du IIe millénaire av. J.-C. Ed. Picard.
Paris.
Molina, F. y Cámara, J.A. 2006: Los
Millares. Guía del yacimiento arqueológico. Consejería de Cultura.
Junta de Andalucía.
Pascual Benito, J.L. 1998: Utillaje
óseo, adornos e ídolos neolíticos
valencianos. Trabajos Varios del
Servicio de Investigación Prehistórica del Museo de Prehistoria de
Valencia 95. Valencia.
- 2010: “Ídolos oculados sobre huesos largos entre las cuencas del
Júcar y del Segura”. C. Cacho et al.
(Coord.) Ojos que nunca se cierran.
Ídolos en las primeras sociedades
campesinas. Museo Arqueológico
La mirada del ídolo
Nacional. Madrid (2009): 79-114.
Sanfeliu, D. y Flors, E. 2010: “Estudio
tipológico y estilístico de la cerámica neolítica de Costamar”. En E.
Flors (coord.) Torre la Sal (Ribera de
Cabanes, Castellón). Evolución del
paisaje antrópico desde la prehistoria hasta el medioevo. Monografíes
de Prehistòria i Arqueología Castellonenques 8. SIAP Diputació de
Castelló. Castellón de la Plana.
Siret, L. 1908: Religions néolitiques de
l'Iberie. Paris.
Soler Díaz, J. 1985: “Los ídolos oculados sobre huesos largos del enterramiento de El Fontanal (Onil,
Alicante)”. Lucentum IV: 15-35.
Vera J.C., Linares J.A., Armenteros
Mª.J. y González, D. 2010: “Depósitos de ídolos en el poblado de
La Orden–Seminario de Huelva:
espacios rituales en contexto habitacional”. C. Cacho et al. (Coord.)
Ojos que nunca se cierran. Ídolos
en las primeras sociedades campesinas. Museo Arqueológico Nacional. Madrid (2009): 199-242.
35
[page-n-37]
[page-n-38]
LA MIRAD
DE L’ÍDOL
LA MIRAD
DEL ÍDOLO
TRESORS
DEL MUSEU
DE PREHISTÒRIA
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
TRESORS
DEL MUSEU
DE PREHISTÒRIA
[page-n-39]
LA MIRAD
DE L’ÍDOL
LA MIRAD
DEL ÍDOLO
TRESORS
DEL MUSEU
DE PREHISTÒRIA
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
TRESORS
DEL MUSEU
DE PREHISTÒRIA
[page-n-2]
LA MIRADA
DE L'ÍDOL
LA MIRADA
DEL ÍDOLO
TRESORS
DEL MUSEU
DE PREHISTÒRIA
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
[page-n-3]
Exposició:
LA MIRADA DE L'ÍDOL
Tresors del Museu de Prehistòria
Del 6 de març al 2 de setembre 2012
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
President
Alfonso Rus Terol
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Diputada de Cultura
Mª Jesús Puchalt Farinós
Produeix
Museu de Prehistòria de València
Director de Gestió Cultural i Museística de
la Xarxa de Museus
Antonio Lis Darder
Traducció al Valencià
Unitat de Normalització Lingüística de la
Diputació de València
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Impressió
Impremta provincial de València
Directora del Museu de Prehistòria de
València
Helena Bonet Rosado
Cap Unitat de Difusió, Didàctica i
Exposicions del MPV
Santiago Grau Gadea
Imatges
Arxiu SIP, Àlex Peña, Gil-Carles, J.L. Pascual,
A. Sánchez, Google Maps.
FITXA TÈCNICA
© del text: J. L. Pascual Benito
© de les imatges: els autors
© de l'edició: Diputació de València. Museu
de Prehistòria
Comissari i autor dels textos
Josep Lluís Pascual Benito
ISBN: 978-84-7795-641-9
D.L.: V 1993-2012
Disseny instal·lació
Francesc Chiner Vives
Equip tècnic
Begonya Soler Mayor, Ana Costalago Sánchez
i Amadeo Moliner Blay
Disseny material imprès
Pasqual Lucas
Producció audiovisual. Disseny i
maquetació del quadern
Ángel Sánchez Molina
[page-n-4]
ÍNDEX
ÍNDICE
LA MIRADA DE L'ÍDOL 5
LA MIRADA DEL ÍDOLO 5
ELS ÍDOLS OCULATS VALENCIANS
LOS ÍDOLOS OCULADOS VALENCIANOS
6
6
LA MATÈRIA PRIMERA I LA TECNOLOGIA
LA MATERIA PRIMA Y LA TECNOLOGÍA
12
12
ELS OCULATS A LA RESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA 17
LOS OCULADOS EN EL RESTO DE LA PENÍNSULA IBÉRICA
17
PRECEDENTS PENINSULARS I MEDITERRANIS DEL TEMA OCULAT
PRECEDENTES PENINSULARES Y MEDITERRÁNEOS DEL TEMA OCULADO
LES INTERPRETACIONS DEL TEMA OCULAT
LAS INTERPRETACIONES DEL TEMA OCULADO
27
27
24
24
[page-n-5]
Ídol oculat de banya de cérvol de l' Ereta del Pedregal
(Navarrés)
Ídolo oculado de asta de
ciervo de la Ereta del Pedregal
(Navarrés)
[page-n-6]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
LA MIRADA DE L'ÍDOL
LA MIRADA DEL ÍDOLO
Els ídols, en el seu vessant prehistòric recent, són manifestacions materials mobles relacionades amb el
món de les idees i les creences de
les comunitats camperoles del Neolític final i del Calcolític de la meitat
meridional de la península Ibèrica,
durant el IV i el III mil·lennis aC. Són
figuracions simbòliques antropomorfes realitzades sobre materials
diversos i presentades sota un aspecte molt esquemàtic que, de vegades,
arriba a la més completa abstracció.
Al territori valencià, segons el grau
d'antropomorfització, trobem tres
tipus d'ídols: els que presenten una
silueta de cos humà (plans i ancoriformes), els que presenten una part
d'aquest cos (oculats i antropomorfs
parcials), i els que no mostren trets
anatòmics aparents (plaques llises).
Los ídolos, en su vertiente prehistórica reciente, son manifestaciones materiales muebles relacionadas con el
mundo de las ideas y las creencias de
las comunidades campesinas del Neolítico final y del Calcolítico de la mitad
meridional de la península Ibérica, durante el IV y el III milenios a.C. Son figuraciones simbólicas antropomorfas
realizadas sobre materiales diversos
representadas bajo un aspecto muy
esquemático que, a veces, llega a la
más completa abstracción. En el territorio valenciano, según el grado de
antropomorfización, encontramos tres
tipos de ídolos: los que presentan una
silueta del cuerpo humano (planos y
ancoriformes), una parte de este cuerpo (oculados y antropomorfos parciales), y los que no muestran rasgos anatómicos aparentes (placas lisas).
Els més abundants són els ídols
oculats que es caracteritzen per la
presència d'ulls, celles, tatuatge facial i, de vegades, per altres motius
complementaris, com ara un triangle, interpretat com la representació
del triangle púbic. En l'àmbit valencià, els oculats es fabriquen només
sobre ossos llargs que conserven
una bona part de l'anatomia natural. La seua grandària, condicionada
pel suport, és reduïda, entre 18 i 6,3
cm, amb una longitud que supera de
molt l'amplada.
Los más abundantes son los ídolos
oculados que se caracterizan por la
presencia de ojos, cejas, tatuaje facial
y, a veces, por otros motivos complementarios, como un triángulo, interpretado como la representación del
triángulo púbico. En el ámbito valenciano, los oculados se fabrican sólo
sobre huesos largos que conservan
buena parte de la anatomía natural. Su
tamaño, condicionado por el soporte,
es reducido, entre 18 y 6,3 cm, con una
longitud que supera con mucho la anchura.
5
[page-n-7]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Portada de la revista Archivo de Prehistoria Levantina II (1945). Primera pàgina de l'artícle “Ídolos oculados
valencianos” d'I. Ballester. Pàgines dels diaris d'excavació de la Cova de la Pastora (1945) i de l'Ereta del
Pedregal (1944) amb dibuixos d'ídols oculats
Portada de la revista Archivo de Prehistoria Levantina II (1945). Primera página del artículo “Ídolos oculados valencianos” de I. Ballester. Páginas de los diarios de excavación de la Cova de la Pastora (1945) y de la Ereta del Pedregal
(1944) con dibujos de ídolos oculados
ELS ÍDOLS OCULATS VALENCIANS
LOS ÍDOLOS OCULADOS VALENCIANOS
Els primers ídols oculats trobats a
terres valencianes, producte d'exca-
vacions dutes a terme pel Servei
d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València en els anys quaranta del segle passat, van ser els de
l'Ereta del Pedregal (Navarrés, València) i els de la Cova de la Pastora
(Alcoi, Alacant), donats a conéixer
per Isidre Ballester, el 1945, en un
article publicat en el número 2 de
l'Archivo de Prehistoria Levantina.
Los primeros ídolos oculados encontrados en tierras valencianas, producto de excavaciones realizadas por el
Servicio de Investigación Prehistórica
de la Diputación de Valencia en los
años cuarenta del pasado siglo, fueron
los de la Ereta del Pedregal (Navarrés,
Valencia) y los de la Cova de la Pastora
(Alcoi, Alicante), dados a conocer por
I. Ballester en 1945 en un artículo publicado en el número 2 del Archivo de
Prehistoria Levantina.
6
[page-n-8]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
Ereta del Pedregal (Navarrés), 1934
Del poblat de l'Ereta del Pedregal es
coneixen un total de cinc ídols oculats,
dels quals el realitzat sobre banya,
trobat el 25 d'agost de 1944 en la
capa 4 del sector B, resulta una peça
singular, tant per la matèria primera,
una punta de banya de cérvol seccionada, com per la decoració, amb dos
parells d'ulls entre els quals hi ha un
camp de rombes, i, per davall, díhuit
bandes de triangles. Els altres quatre
ídols, confeccionats sobre un os de
les extremitats d'ovicaprins, el radi,
i amb decoració més simple, es van
recuperar en una capa estratigràfica
inferior, motiu pel qual alguns investigadors van pensar que les peces millor decorades devien ser posteriors
Del poblado de la Ereta del Pedregal se
conocen un total de cinco ídolos oculados, de los cuales el realizado sobre
asta, encontrado el 25 de agosto de
1944 en la capa 4 del sector B, resulta
una pieza singular, tanto por la materia prima, un candil de asta de ciervo
seccionado, como por la decoración,
con dos pares de ojos entre los que
hay un campo de rombos y, por debajo, dieciocho bandas de triángulos. Los
otros cuatro ídolos, confeccionados
sobre un hueso de las extremidades de
ovicápridos, el radio, y con decoración
más simple, se recuperaron en una
capa estratigráfica inferior, por lo que
algunos investigadores pensaron que
las piezas mejor decoradas debían ser
7
[page-n-9]
Ídols oculats de la Cova de la
Pastora (Alcoi)
Ídolos oculados de la Cova de la
Pastora (Alcoi)
[page-n-10]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
en el temps, però, tot i la dificultat
d'establir una correlació entre els
nivells de les excavacions antigues
amb la seqüència de les campanyes
realitzades a partir dels anys seixanta, resulta probable que tots els ídols
trobats al poblat pertanguen a Ereta
II, fase corresponent al ple Eneolític
amb una cronologia, basada en criteris tipològics, de la primera meitat
del III mil·lenni aC.
posteriores en el tiempo, pero, a pesar
de la dificultad de establecer una correlación entre los niveles de las excavaciones
antiguas con la secuencia de las campañas realizadas a partir de los años sesenta, resulta probable que todos los ídolos
encontrados en el poblado pertenezcan
a Ereta II, fase correspondiente al pleno
Eneolítico con una cronología, basada en
criterios tipológicos, de la primera mitad
del III milenio a.C.
A diferència dels ídols oculats d'Ereta, la majoria d'ells s'han trobat en
coves d'enterrament, i destaca el
conjunt de la Cova de la Pastora amb
vint-i-cinc exemplars. En aquesta cavitat es van enterrar un mínim de cinquanta-nou individus en diversos moments, la major part entre els últims
segles del IV mil·lenni i la primera
meitat del III mil·lenni aC segons datacions radiocarbòniques efectuades
sobre mandíbules humanes. Ací els
oculats formaven part dels aixovars
A diferencia de los ídolos oculados de
Ereta, la mayoría de ellos se han encontrado en cuevas de enterramiento,
destacando el conjunto de la Cova de la
Pastora con veinticinco ejemplares. En
esta cavidad se enterraron un mínimo de
cincuenta y nueve individuos en diversos
momentos, la mayor parte entre los últimos siglos del IV y la primera mitad del
III milenio a.C. según dataciones radiocarbónicas efectuadas sobre mandíbulas
humanas. Aquí los oculados formaban
parte de los ajuares funerarios junto a
Entrada de la Cova de la Pastora
(Alcoi). Dècada de 1940
9
[page-n-11]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Ídols no oculats, adorns i indústria lítica dels aixovars funeraris de la Cova de la Pastora (Alcoi)
Ídolos no oculados, adornos e industria lítica de los ajuares funerarios de la Cova de la Pastora (Alcoi)
funeraris al costat d'altres ídols —diversos del tipus pla amb escotadures,
un ídol placa sense decoració i un peculiar penjoll-ídol antropomorf parcial—, a més de nombrosos elements
d'adorn de matèria primera molt variada, entre els quals destaquen penjolls acanalats d'os, multitud de grans
de cal·laïta, lignit i calcària, agulles
variades per al cabell, recipients ceràmics, destrals de pedra polida i puntes de fletxa i grans fulles de sílex.
otros ídolos —diversos del tipo plano
con escotaduras, un ídolo placa sin decoración y un peculiar colgante ídolo
antropomorfo parcial— además de
numerosos elementos de adorno de
materia prima muy variada, entre los
que destacan colgantes acanalados de
hueso, multitud de cuentas de collar
de calaíta, lignito y caliza, variados alfileres para el cabello, recipientes cerámicos, hachas de piedra pulida y puntas de flecha y grandes hojas de sílex.
A les comarques valencianes al sud
del Xúquer es coneixen, a hores
d'ara, més de huitanta ídols oculats
sobre ossos llargs, procedents de
En las comarcas valencianas al sur del
Júcar se conocen en la actualidad más
de ochenta ídolos oculados sobre huesos largos procedentes de diecisiet
e
10
[page-n-12]
La mirada de l'ídol
desset jaciments, quatre d'habitació
i tretze funeraris, dels quals trentatres es troben exposats en les sales permanents del Museu de Prehistòria de València: els de l'Ereta
del Pedregal i els de les coves de la
Pastora, el Garrofer (Ontinyent, València) i la Mallada Verda (Corbera
d'Alzira, València). La major part dels
ídols oculats (un 88 %) s'han documentat en contextos funeraris, on
formaven part d'aixovars de sepultures col·lectives en coves naturals, i,
la resta, en contextos domèstics, bé
en estructures d'habitació o formant
part del rebliment d'estructures
d'emmagatzematge.
La mirada del ídolo
yacimientos, cuatro de hábitat y trece
funerarios, de los cuales treinta y tres
se encuentran expuestos en las salas
permanentes del Museo de Prehistoria
de Valencia: los de la Ereta del Pedregal y los de las cuevas de Pastora, Garrofer (Ontinyent, Valencia) y Mallada
Verda (Corbera d'Alzira, Valencia) La
mayor parte de los ídolos oculados (un
88%) se han documentado en contextos funerarios, donde formaban parte
de ajuares de enterramientos colectivos en cuevas naturales, y el resto en
contextos domésticos, bien en estructuras de habitación o formando parte
del relleno de estructuras de almacenamiento.
_... __ _
-
-··-·..
Làmines de l'article d'I. Ballester “Ídolos oculados valencianos” (1945) amb ídols oculats de la Cova de la Pastora
Láminas del artículo de I. Ballester “Ídolos oculados valencianos” (1945) con ídolos oculados de la Cova de la Pastora
11
[page-n-13]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Percentatges dels ossos de les diverses espècies animals utilitzats per a la fabricació dels ídols oculats trobats en territori valencià
Porcentajes de los huesos de las diversas especies animales utilizados para la fabricación de los ídolos oculados
hallados en territorio valenciano
LA MATÈRIA PRIMERA I LA TECNOLOGIA
LA MATERIA PRIMA Y LA TECNOLOGÍA
Els suports més utilitzats per a la
confecció dels ídols oculats són
els radis (un 94,6 %), sobretot els
d'ovicaprins. Es troben presents en
tots els jaciments on han estat documentats ídols, existint un equilibri
entre radis drets (40,7 %) i esquerres
(59,3 %), generalment d'animals joves. La resta de suports estan constituïts per una costella d'ovicaprí,
dos metacarps de boví i una punta
basal de banya de cérvol. Respecte
a les espècies, hi ha un domini ampli
d'ovicaprins (91,1 %) sobre bovins
(5,3 %), cérvol (1,8 %) i cabra salvat-
Los soportes más utilizados para la
confección de los ídolos oculados son
los radios (un 94,6 %), sobre todo los
de ovicaprinos. Se encuentran presentes en todos los yacimientos donde
han sido documentados ídolos, existiendo un equilibrio entre radios derechos (40,7 %) e izquierdos (59,3 %),
generalmente de animales jóvenes.
El resto de soportes está constituido
por una costilla de ovicaprino, dos
metacarpos de bóvido y un candil de
asta de ciervo. Respecto a las especies,
hay un amplio dominio de ovicaprinos
(91,1 %), sobre bovinos (5,3 %), ciervos
12
[page-n-14]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
ge (1,8 %). Entre els ovicaprins reconeixibles es dóna una major presència d'ovelles (76,3 %) que de cabres
(23,7 %).
(1,8 %) y cabra montés (1,8 %). Entre
los ovicaprinos reconocibles se da una
mayor presencia de ovejas (76,3 %)
que de cabras (23,7 %).
En la tria dels suports potser degueren influir diverses causes, entre elles
les característiques de l'os i la disponibilitat de la matèria primera. Així,
es va preferir una superfície convexa
per decorar i plana al dors, trets que
concorren en els radis. Davant de dos
radis similars, una peculiaritat anatòmica, com la forma en què s'uneix
l'ulna amb el radi en cada espècie,
pogué influir en la predilecció pels
d'ovella sobre els de cabra. En les cabres l'ulna es troba totalment soldada a la cara palmar del radi, mentre
que en les ovelles no, fet que facilitaria la seua eliminació. D'altra banda, els estudis de fauna dels poblats
mostren la importància de les restes
d'ovicaprins, existint a més una major
proporció d'ovelles que de cabres.
En la elección de los soportes pudieron
haber influido diversas causas, entre
ellas las características del hueso y la
disponibilidad de la materia prima. Así,
se prefirió una superficie convexa para
decorar y plana en el dorso, rasgos que
concurren en los radios. Ante dos radios similares, una peculiaridad anatómica, como la forma en que se une la
ulna con el radio en cada especie, pudo
influir en la predilección de los de oveja sobre los de cabra. En las cabras la
ulna se encuentra totalmente soldada
a la cara palmar del radio, mientras que
en las ovejas no, lo que facilitaría su eliminación. Por otro lado, los estudios
de fauna de los poblados muestran la
importancia de los restos de ovicaprinos, existiendo además mayor proporción de ovejas que de cabras.
Per a la preparació dels radis com a
suport s'observen diversos passos.
En primer lloc es desarticulava el radi
de l'húmer i s'eliminava l'ulna, allisant
en alguns casos la superfície palmar,
encara que molts exemplars conserven restes de l'ulna soldada. Després
s'eliminava l'epífisi proximal per tall
transversal i, de vegades, s'allisava
l'epífisi distal, si bé en la majoria es
deixava en el seu estat natural. En algun exemplar la superfície a decorar se
Para la preparación de los radios como
soporte se observan varios pasos. En
primer lugar se desarticulaba el radio
del húmero y se eliminaba la ulna, alisando en algunos casos la superficie
palmar, aunque muchos ejemplares
conservan restos de la ulna soldada.
Después se eliminaba la epífisis proximal por corte transversal y, a veces,
se alisaba la epífisis distal, si bien en
la mayor parte se dejaba en su estado
natural. En algún ejemplar la superficie
13
[page-n-15]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
sotmetia a una abrasió suau. En l'exemplar de banya de cérvol, el suport està
més elaborat, i s'observen els gestos
següents: separació de la punta, eliminació de l'extrem per serrat transversal, seccionament longitudinal, buidatge del teixit esponjós allisada per
,
abrasió de la superfície externa i de les
vores irregulars resultants del seccionament longitudinal, i poliment de la
superfície exterior.
a decorar se sometía a una suave abrasión. En el ejemplar de asta de ciervo
el soporte está más elaborado, observando los gestos siguientes: separación
del candil, eliminación del extremo por
aserrado transversal, seccionado longitudinal, vaciado del tejido esponjoso interior, alisado por abrasión de la superficie externa y de los bordes irregulares
resultantes del seccionado longitudinal
y pulido de la superficie exterior.
Finalment, en la decoració s'obser-
ven dues tècniques: pintura i gravat.
La major part dels exemplars presenten els motius decoratius afonats,
amb una superfície irregular que ressalta de la superfície natural llisa, conseqüència de la corrosió de l'os per la
pintura. Això pot observar-se en alguns oculats de Pastora que conserven, en determinades zones, la decoració de tonalitat més fosca que la de
l'os, mentre que en altres es conserva
en buit. L'única analítica que ha donat
resultat es va fer sobre un exemplar
del Fontanal (Onil, Alacant), on la decoració va ser pintada en un to ocre
clar, amb traços en un to més fosc.
L'anàlisi va donar una pintura composta per una barreja d'argila i ocre
(silicats aluminopotàssics i hidroxil
de ferro hidratat), observant que les
dues zones pintades tenien una composició anàloga però amb diferents
concentracions. Probablement es va
emprar el mateix pigment però variant la seua coloració final per dilu-
Finalmente, en la decoración se observan dos técnicas: pintura y grabado. La
mayor parte de los ejemplares presentan los motivos decorativos hundidos,
con una superficie irregular que resalta de la superficie natural lisa, consecuencia de la corrosión del hueso por
la pintura. Esto puede observarse en
algunos oculados de Pastora que conservan en determinadas zonas la decoración de tonalidad más oscura que
la del hueso, mientras que en otros se
conserva en vacío. La única analítica
que ha dado resultado se hizo sobre
un ejemplar de El Fontanal (Onil, Alicante), donde la decoración fue pintada en un tono ocre claro, con trazos en
un tono más oscuro. El análisis dió una
pintura compuesta por una mezcla de
arcilla y ocre (silicatos alumínico-potásicos e hidroxilo de hierro hidratado),
observando que las dos zonas pintadas tenían una composición análoga
pero en diferentes concentraciones.
Probablemente se utilizó el mismo pigmento variando su coloración final por
14
[page-n-16]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
Decoració dels ídols oculats sobre ossos llargs
Decoración de los ídolos oculados sobre huesos largos
ció. En altres oculats, com és el cas de
tres exemplars d'Ereta, es van emprar
dos tipus de colorant, una primera
capa de pintura blanca sobre la qual
se'n va aplicar una altra de tonalitat
marró. En menys ocasions s'observa
l'ús del gravat —ben palés en el de
banya de cérvol d'Ereta o en el triangle púbic de l'ídol de l'Avenc dels Dos
Forats (Carcaixent, València)—, així
com el buidatge, eliminant parts de
la capa superficial de l'os i deixant
zones reservades, com s'observa en
els ulls d'un dels ídols del poblat de
Niuet (l'Alqueria d'Asnar, Alacant) i en
el de Dos Forats.
dilución. En otros oculados, como es
el caso de tres ejemplares de Ereta, se
utilizaron dos tipos de colorante, una
primera capa de pintura blanca sobre
la que se aplicó otra de tonalidad marrón. En menos ocasiones se observa el
uso del grabado —muy evidente en el
de asta de ciervo de Ereta o en el triángulo púbico del ídolo de la Sima dels
Dos Forats (Carcaixent, Valencia)—, así
como el vaciado, eliminando partes de
la capa superficial del hueso y dejando
zonas reservadas, como se observa en
los ojos de uno de los ídolos del poblado de Niuet (l'Alqueria d'Asnar, Alicante) y en el de Dos Forats.
La decoració només afecta la superfície convexa de la cara dorsal de la
La decoración sólo afecta a la superficie convexa de la cara dorsal de la diá15
[page-n-17]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Representadons oculades del IV 1111 miHenarl aC
rnac
)M'
~
Distribució a la península Ibèrica de les representacions oculades del IV i III mil·lennis aC.
Distribución en la península Ibérica de las representaciones oculadas del IV y III milenios a.C.
diàfisi, i l'ocupa quasi íntegrament.
Els motius decoratius es despleguen
en bandes horitzontals que es poden
agrupar en tres o quatre zones.
fisis, ocupándola casi íntegramente.
Los motivos decorativos se desarrollan
en bandas horizontales que se pueden
agrupar en tres o cuatro zonas.
Hi ha uns motius fonamentals o primaris presents en tots els ídols oculats sobre ossos llargs que, de dalt
a baix, són: una zona superior o “celles”, formada generalment per una,
dues o quatre bandes de morfologia variada, sobretot arcs de cercle
Existen unos motivos fundamentales
o primarios presentes en todos los
ídolos oculados sobre huesos largos
que, de arriba abajo, son: una zona
superior o “cejas”, formada generalmente por una, dos o cuatro bandas
de morfología variada, sobre todo ar-
16
[page-n-18]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
apuntats cap avall o cap amunt, de
vegades sense unir pel centre. Continua amb la zona ocular, on es representen un parell d'”ulls” o dos parells en tres ocasions, representats
de forma variada: circulars o quadrats, amb o sense un punt interior,
radiats o amb una banda vertical entre ells. Tots solen rematar-se amb
una zona inferior o “tatuatge facial”
amb dues o tres bandes iguals, sent
les més freqüents les formades per
dos segments de cercle apuntats
cap amunt.
cos de círculo apuntados hacia abajo
o hacia arriba, a veces sin unir por el
centro. Sigue con la zona ocular, donde se representan un par de “ojos” o
dos pares en tres ocasiones, representados de forma variada: circulares o
cuadrados, con o sin un punto interior,
radiados o con una banda vertical entre ellos. Todos suelen rematarse con
una zona inferior o “tatuaje facial” con
dos o tres bandas iguales, siendo las
más frecuentes las formadas por dos
segmentos de círculo apuntados hacia arriba.
En dèneu oculats apareixen diversos motius complementaris o secundaris per davall del tatuatge facial,
consistents en sèries horitzontals
de triangles, bitriangles, rectangles,
banda reticulada o línies en zig-zag.
A més, en nou d'ells es representa
el triangle púbic, un tret exclusiu del
territori valencià sobre aquest tipus
de suports.
En diecinueve oculados aparecen
varios motivos complementarios o
secundarios por debajo del tatuaje
facial, consistentes en series horizontales de triángulos, bitriángulos, rectángulos, banda reticulada o líneas en
zig-zag. Además, en nueve de ellos se
representa el triángulo púbico, un rasgo exclusivo del territorio valenciano
sobre este tipo de soportes.
ELS OCULATS A LA RESTA DE LA
PENÍNSULA IBÈRICA
LOS OCULADOS EN EL RESTO DE LA
PENÍNSULA IBÉRICA
El tema oculat, amb o sense els arcs
superciliars i el tatuatge facial, es documenta a la meitat meridional de la
península Ibèrica sobre nombrosos
suports, tenint major varietat a les
zones amb sepultures en construccions megalítiques on, a més, resulta
freqüent l'extensió de la decoració
per les dues cares, representant la
El tema oculado, con o sin los arcos
superciliares y el tatuaje facial, se documenta en la mitad meridional de la
península Ibérica sobre numerosos
soportes, siendo mayor la variedad de
éstos en las zonas con enterramientos
en construcciones megalíticas donde,
además, resulta frecuente que la decoración se extienda por las dos caras, re17
[page-n-19]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Ídols oculats sobre
ossos llargs del poblat d'Almizaraque
(Almeria). Dibuixos
de L. Siret modificats per A. Sánchez
Ídolos oculados
sobre huesos largos
del poblado de
Almizaraque (Almería). Dibujos de L.
Siret modificados
por A. Sánchez
cabellera i, en alguns casos, també
altres motius, com el triangle púbic,
els pits, el melic i altres detalls facials com nas i boca, els braços o el
cos humà.
presentando la cabellera y, en algunos
casos, también otros motivos como el
triángulo púbico, los pechos, el ombligo, otros detalles faciales como nariz y
boca, los brazos o el cuerpo humano.
L'àrea de dispersió dels ídols oculats
sobre ossos llargs, tot i que ocupa
la meitat meridional de la península Ibèrica, pot considerar-se reduïda. Trobem la major concentració
d'aquests ídols, tant en nombre
d'exemplars com en jaciments, a
les comarques centrals valencianes,
mentre que en altres zones són més
dispersos. Al nord-oest de Múrcia
s'han documentat cinc oculats en
tres jaciments, als quals se n'afegeix
un altre en un suport ossi particular,
una escàpula completa d'ovicaprí
El área de dispersión de los ídolos oculados sobre huesos largos, aunque
ocupa la mitad meridional de la península Ibérica, puede considerarse reducida. Encontramos la mayor concentración de estos ídolos, tanto en número
de ejemplares como en yacimientos,
en las comarcas centrales valencianas,
mientras que en otras zonas son más
dispersos. En el noroeste de Murcia se
han documentado cinco oculados en
tres yacimientos, a los que se añade
otro con un soporte óseo particular,
una escápula completa de ovicaprino,
18
[page-n-20]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
procedent d'una sepultura individual
a Lorca. Al sud-est peninsular se'n
coneixen uns setanta oculats, procedents de quatre jaciments, la major
part del poblat d'Almizaraque (Almeria), on es van documentar una cinquantena d'exemplars acabats i algunes matrius en procés de fabricació,
recuperats en una àrea entre dues
cases, interpretada com un taller. A
Andalusia central, es documenta un
exemplar a Eras del Alcázar (Úbeda,
Jaén) decorat amb incisions farcides
de mangra, i, a la conca mitjana del
Guadiana, poc més d'una dotzena
en tres jaciments de Badajoz, un en
context d'hàbitació i dos funeraris,
en cova i en tolos. Els oculats sobre
ossos llargs més septentrionals es localitzen en dos jaciments de Madrid.
procedente de un enterramiento individual de Lorca. En el sureste peninsular
se conocen unos setenta oculados procedentes de cuatro yacimientos, la mayor parte del poblado de Almizaraque
(Almería), donde se documentaron una
cincuentena de ejemplares acabados y
algunas matrices en proceso de fabricación, recuperados en un área entre
dos casas, interpretada como un taller.
En Andalucía central, se documenta un
ejemplar en Eras del Alcázar (Úbeda,
Jaén), decorado con incisiones rellenas
de almagra, y en la cuenca media del
Guadiana poco más de una docena en
tres yacimientos de Badajoz, uno en
contexto de hábitat y dos funerarios, en
cueva y en tholoi. Los oculados sobre
huesos largos más septentrionales se
localizan en dos yacimientos de Madrid.
En altres suports ossis, la decoració
oculada també s'estén per la cara
posterior i per als laterals, com passa
en els anomenats ídols falange, per
als quals s'utilitza la primera falange de cèrvids, equids, bòvids, ovicaprins i suids, i que es distribueixen
pel sud-est peninsular, l'estuari del
Tajo, la conca mitjana del Guadiana
i, de forma més dispersa, a l'Algarve
portugués. Altres oculats sobre matèria dura d'origen animal —os o
ivori— estan totalment facetats en
forma de plaques o de cilindres de dimensions reduïdes, i es distribueixen
al sud de les zones on apareixen els
oculats sobre ossos llargs, destacant
En otros soportes óseos, la decoración
oculada también se extiende por la cara
posterior y los laterales, como ocurre
en los llamados ídolos falange, para los
cuales se utiliza la primera falange de
cérvidos, equinos, bovinos, ovicaprinos
y suidos, y que se distribuyen por el sureste peninsular, el estuario del Tajo, la
cuenca media del Guadiana y, de forma
más dispersa, en el Algarve portugués.
Otros oculados sobre materia dura de
origen animal —hueso o marfil— están
totalmente facetados en forma de placas o de cilindros de pequeño tamaño,
distribuyéndose al sur de las zonas donde aparecen los oculados sobre huesos
largos, destacando los conjuntos de Los
19
[page-n-21]
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Tresors del Museu de Prehistòria de València
••
•
l.
1
•
Oculados sobre huesos largos
aculados sobre hueso/marfil facetados
200km
Metapodios con decoración incisa
Falanges con decoración aculada
Distribució a la península Ibèrica dels ídols oculats sobre matèria dura animal
Distribución en la península Ibérica de los ídolos oculados sobre materia dura animal
els conjunts de Los Millares (Almeria)
i de La Pijotilla (Badajoz). També poden relacionar-se amb els oculats uns
escassos metapodis amb decoració
incisa a base de traços paral·lels de
l'oest peninsular.
Els ídols oculats més abundants es
confeccionen sobre diversos tipus
de pedra i presenten una distribució
centrada en el sud-oest peninsular.
Són els ídols cilindre, generalment
20
Millares (Almería) y de La Pijotilla (Badajoz). También pueden relacionarse
con los oculados escasos metapodios
con decoración incisa a base de trazos
paralelos del oeste peninsular.
Los ídolos oculados más abundantes
se confeccionan sobre diversos tipos
de piedra y presentan una distribución
centrada en el suroeste peninsular.
Son los ídolos cilindro, generalmente
de piedra caliza, que muestran ciertas
[page-n-22]
La mirada de l'ídol
de pedra calcària, que mostren certes diferències estilístiques vinculades a determinades zones, com és el
cas de la conca mitjana del Guadiana,
on són de secció plana i amb forma
de tendència rectangular o espatulada. D'altres són els ídols placa,
documentats en més de dos-cents
jaciments, sobretot en sepultures
col·lectives en megalits, concentrantse especialment a l'Alentejo portugués. Entre les plaques abunden les
de pissarra, de forma trapezoïdal,
algunes amb el cap destacat i, més
escasses, les de calcària amb braços
i sexe representat, de vegades en
relleu. Amb decoració oculada són
escasses i es documenten en general
en zones perifèriques de l'àmbit de
distribució de les plaques.
La mirada del ídolo
diferencias estilísticas vinculadas a determinadas zonas, como es el caso de
la cuenca media del Guadiana, donde son de sección plana y con forma
de tendencia rectangular o espatuliforme. Otros son los ídolos placa,
documentados en más de doscientos
yacimientos, sobre todo en enterramientos colectivos en construcciones
megalíticas, concentrándose especialmente en el Alentejo portugués. Entre
las placas abundan las de pizarra, de
forma trapezoidal, algunas con la cabeza destacada y, más escasas, las de
caliza con brazos y sexo representado,
a veces en relieve. Con decoración oculada son escasas y se documentan en
general en zonas periféricas del ámbito de distribución de las placas.
La decoració oculada també es troba
present en els ídols antropomorfs,
confeccionats amb os, ivori o calcària i que es concentren en grans
assentaments, sobretot de la conca
mitjana del Guadiana, sent majoritàriament masculins. Altres suports
amb decoració oculada resulten més
escassos. En trobem diversos de terracota i de planxa d'or a les valls del
Guadalquivir i del Guadiana, i un de
pedra codissa de calcària i una altre
de plaqueta de fusta a Múrcia.
La decoración oculada también se encuentra presente en los ídolos antropomorfos, confeccionados con hueso,
marfil o caliza y que se concentran en
grandes asentamientos, sobre todo de
la cuenca media del Guadina, siendo
mayoritariamente masculinos. Otros
soportes con decoración oculada resultan más escasos. Encontramos varios de terracota y de plancha de oro
en los valles del Guadalquivir y del
Guadiana, y uno de canto rodado de
caliza y otro de plaqueta de madera en
Murcia.
Altres suports on apareix la decoració oculada són les ceràmiques. Dins
del panorama general de ceràmica
Otros soportes donde aparece la decoración oculada son las cerámicas. Dentro del panorama general de cerámica
21
[page-n-23]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
sense decorar d'aquest període, alguns recipients porten decoracions
simbòliques incises en diversos jaciments del sud-est, amb una àmplia
representació a Los Millares i, de manera més dispersa, a la conca mitjana
del Guadiana i a la franja atlàntica peninsular, des de Lugo fins a l'Alentejo.
Així mateix, en algunes decoracions
pintades de vasos eneolítics de ceràmica i algeps de Múrcia i Alacant hi
ha motius solts presents en els ídols
oculats, com ara estel·liformes, bandes de triangles, de zig-zag o de segments de cercle units.
Així mateix, dins de la pintura rupestre
esquemàtica hi ha un ampli repertori
de representacions oculades, amb una
distribució més gran que la dels ídols
mobles. Es documenten al territori valencià i al sud-est i a l'extrem sud peninsular, a la conca alta del Guadalquivir, a
Sierra Morena i als relleus de la conca
esquerra del Guadiana, amb alguns
exemples aïllats a la conca del Duero,
i s'observen certes variants regionals.
En terres valencianes el tema oculat
apareix en diversos abrics pintat en
vermell o en negre i presenta una gran
varietat morfològica. Pràcticament en
cada abric el tema s'executa de forma
diferent, i falten en gairebé tots ells, a
excepció del Barranc del Garrofer (Planes, Alacant) i de Sant Esperit (Gilet,
València), els altres motius que caracteritzen els oculats mobles —”celles”
i “tatuatge facial”—, de manera que
22
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
sin decorar de este período, algunos
recipientes llevan decoraciones simbólicas incisas en varios yacimientos del
sudeste, con amplia representación en
Los Millares y, de manera más dispersa,
en la cuenca media del Guadiana y en
la franja atlántica, desde Lugo hasta el
Alentejo. Asimismo, en algunas decoraciones pintadas de vasos eneolíticos de
cerámica y yeso de Murcia y Alicante hay
motivos sueltos presentes en los ídolos
oculados, como soliformes, bandas de
triángulos, de zigzag o de segmentos de
círculo unidos.
Asimismo, dentro de la pintura rupestre
esquemática hay un amplio repertorio
de representaciones oculadas, con una
distribución mayor que la de los ídolos
muebles. Se documentan en el territorio
valenciano y en el sureste y extremo sur
peninsular, en la cuenca alta del Guadalquivir, en Sierra Morena y en los relieves
de la cuenca izquierda del Guadiana,
con algunos ejemplos aislados en la
cuenca del Duero, observándose ciertas
variantes regionales. En tierras valencianas el tema oculado aparece en varios
abrigos pintado en rojo o negro y presenta una gran variedad morfológica.
Prácticamente en cada abrigo el tema se
ejecuta de forma diferente, faltando en
casi todos ellos, a excepción del Barranc
del Garrofer (Planes, Alicante) y de Sant
Esperit (Gilet, Valencia), los otros motivos que caracterizan los oculados muebles —”cejas” y “tatuaje facial”—, de
modo que no resulta descabellado pen-
[page-n-24]
La mirada del ídolo
La mirada de l'ídol
q;.
~ ~ ~pr = 111~
_, --
~-
..1
~ ~
~
~':.,
;,
J
,,. • • •
t
Ídols oculats rupestres del territori valencià (dues primeres files) i de zones limítrofes
Ídolos oculados rupestres del territorio valenciano (dos primeras filas) y de zonas limítrofes
no resulta desgavellat pensar que van
ser pintats en un espai temporal llarg,
des del Neolític antic fins al Calcolític.
No és el cas dels oculats rupestres de
regions perifèriques, com els de l'est
de Conca i d'Albacete, de Múrcia i de la
Sierra de Segura (Jaén) que, en la major part dels casos, tenen tots els elements presents en els oculats mobles.
sar en que fueron pintados en un largo
espacio temporal, desde el Neolítico antiguo hasta el Calcolítico. No es el caso
de los oculados rupestres de regiones
periféricas como los del este de Cuenca
y de Albacete, de Murcia y de la Sierra
del Segura (Jaén) que, en la mayor parte
de los casos, tienen todos los elementos
presentes en los oculados muebles.
23
[page-n-25]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Algunes de les representacions oculades de la Mediterrània durant el IV i III mil.lennis aC.
Algunas de las representaciones oculadas del Mediterráneo durante el IV i III milenios a.C.
PRECEDENTS PENINSULARS I MEDITERRANIS DEL TEMA OCULAT
PRECEDENTES PENINSULARES Y MEDITERRÁNEOS DEL TEMA OCULADO
Coneixem una gran quantitat
d'imatges simbòliques de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes. Des de l'Orient Pròxim fins a
l'occident de la Mediterrània, figuretes, decoracions ceràmiques, gravats
i pintures rupestres o murals mostren una gran diversitat formal i són
testimoni de les creences d'aquestes
comunitats.
Conocemos un gran número de imágenes simbólicas de las primeras comunidades agrícolas y ganaderas. Desde
el Oriente Próximo hasta el occidente
del Mediterráneo, pequeñas figuras,
decoraciones cerámicas, grabados y
pinturas rupestres o murales muestran
una gran diversidad formal y son testimonio de las creencias de estas comunidades.
Durant el Neolític antic i mitjà peninsular (VI-IV mil·lenis aC) hi ha
ceràmiques decorades amb ulls que
mostren que el tema oculat es tro-
Durante el Neolítico antiguo y medio
peninsular (VI-IV milenios a.C.) hay
cerámicas decoradas con ojos que
muestran que el tema oculado se en-
24
[page-n-26]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
bava a la península Ibèrica abans de
la proliferació dels ídols d'aquestes
característiques, com és el cas del
cànter amb decoració inciso-impresa
farcida de pasta blanca procedent de
Costamar (Cabanes, Castelló), en un
horitzó datat en el primer terç del V
mil·lenni aC, o del vas antropomorf
femení conegut com la “Venus de
Gavà” (Barcelona), de la primera meitat del IV mil·lenni aC, o d'alguns recipients amb cordó interior perforat
de les serres subbètiques cordoveses i d'altres amb decoració incisa de
coves malaguenyes atribuïts al Neolític mitjà andalús.
contraba en la península Ibérica antes
de la proliferación de los ídolos de estas características, como es el caso del
cántaro con decoración incisa-impresa
rellena de pasta blanca procedente de
Costamar (Cabanes, Castellón), en un
horizonte fechado en el primer tercio
del V milenio a.C., o del vaso antropomorfo femenino conocido como la “Venus de Gavà” (Barcelona), de la primera
mitad del IV milenio a.C., o de algunos
recipientes con cordón interior perforado de las sierras subbéticas cordobesas y otros con decoración incisa de
cuevas malagueñas atribuidos al Neolítico medio andaluz.
A més, el tema oculat el trobem des
de final del V mil·lenni i durant el
IV mil·lenni aC en diverses regions
mediterrànies. Quant a la decoració
oculada sobre ossos llargs, aquesta
es documenta a l'Orient Pròxim i al
sud-est d'Europa, on hi ha abundants
metapodis amb dues o més perforacions en un extrem a manera d'ulls,
a Jericó (Palestina) amb l'epífisi distal despresa i tres perforacions, i
als Balcans amb una, dues o quatre
perforacions. La seua dispersió és
menor fora d'aquestes zones, amb
alguns metapodis amb dues perforacions del nord-oest d'Itàlia, al
Neolític Sasso-Sarteano de Grotta
Patrizi i en nivells de la Cultura dels
Vasos de Boca Quadrada d'Arene
Candide, o sobre metapodis o falanges d'ovicaprins amb ulls realitzats
Además, el tema oculado lo encontramos desde finales del V y durante el
IV milenio a.C. en varias regiones mediterráneas. Respecto a la decoración
oculada sobre huesos largos, ésta se
documenta en el Oriente Próximo y el
sudeste de Europa, donde hay abundantes metapodios con dos o más
perforaciones en un extremo a modo
de ojos, en Jericó (Palestina) con la
epífisis distal desprendida y tres perforaciones, y en los Balcanes con una,
dos o cuatro perforaciones. Su dispersión es menor fuera de estas zonas, con algunos metapodios con dos
perforaciones del noroeste de Italia,
en el Neolítico Sasso-Sarteano de
Grotta Patrizi y en niveles de la Cultura de los Vasos de Boca Cuadrada de
Arene Candide, o sobre metapodios
o falanges de ovicaprinos con ojos
25
[page-n-27]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
mitjançant incrustacions de rodets
de petxina perforats o fragments de
Dentalium embotits, en contextos
funeraris del Rubané mitjà i recent
/ final de la conca de París i de l'Alta
Alsàcia.
realizados mediante incrustaciones
de rodetes de concha perforados o
fragmentos de Dentalium embutidos,
en contextos funerarios del Rubané
medio y reciente / final de la cuenca
de París y de la Alta Alsacia.
La temàtica oculada es troba també
present en algunes manifestacions
del IV i III mil·lennis aC (decoracions
ceràmiques, plaques i figuretes) de
la Mediterrània oriental. Una sèrie
de paral·lels extrapeninsulars en
altres matèries van ser assenyalats
per Ma. José Almagro (1973): plaques de pedra del Neolític tardà
de Hacilar (Turquía), alguns ídols
de Troia (Turquía), ídols placa de
terracota de Xipre, entre d'altres,
als quals es podrien afegir algunes
figures antropomorfes del Badarià
d'Egipte, amb ulls destacats, i els
ídols de Tell Brak (Síria). Així mateix,
resulta sorprenent la semblança
que té amb els ídols placa del sudoest peninsular i amb algunes decoracions ceràmiques de la Cultura de
Los Millares la placa amb decoració
oculada trobada en una «fossa sagrada» del temple de Ninhursag a
Mari (Síria), que podria indicar contactes entre les dues ribes de la Mediterrània durant el III mil·lenni aC,
moment en què es constata a la península Ibèrica un flux d'ivori procedent d'elefants asiàtics, entre altres
coses.
La temática oculada se encuentra
también presente en algunas manifestaciones del IV y III milenios a.C.
(decoraciones cerámicas, placas y
figuritas) del Mediterráneo oriental.
Una serie de paralelos extrapeninsulares en otras materias fueron señalados por Mª. J. Almagro (1973):
placas de piedra del Neolítico tardío
de Hacilar (Turquía), algunos ídolos
de Troya (Turquía), ídolos placa de
terracota de Chipre, entre otros, a
los que se podrían añadir algunas figuras antropomorfas del Badariense
de Egipto con ojos destacados y los
ídolos de Tell Brak (Siria). Asimismo,
resulta sorprendente el parecido que
tiene con los ídolos placa del suroeste peninsular y con algunas decoraciones cerámicas de la Cultura de Los
Millares la placa con decoración oculada encontrada en una «fosa sagrada» del templo de Ninhursag en Mari
(Siria), que podría indicar contactos
entre las dos orillas del Mediterráneo
durante el III milenio a.C., momento
en que se constata en la península
Ibérica un flujo de marfil procedente de elefantes asiáticos, entre otras
cosas.
26
[page-n-28]
Els ulls i el tatuatge facial són els signes d'identitat dels ídols oculats
Los ojos y el tatuaje facial son los signos de identidad de los ídolos oculados
LES INTERPRETACIONS DEL TEMA
OCULAT
LAS INTERPRETACIONES DEL TEMA
OCULADO
Nombrosos investigadors han formulat hipòtesis sobre el significat
dels ídols peninsulars. Al llarg de
més d'un segle, els oculats han estat
Numerosos investigadores han formulado hipótesis sobre el significado de
los ídolos peninsulares. A lo largo de
más de un siglo, los oculados han sido
[page-n-29]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
Vistes central i
laterals de l'ídol
oculat de la Cova
de la Mallada
Verda (Corbera
d'Alzira, València)
Vistas central
y laterales del
ídolo oculado de
la Cova de la Mallada Verda (Corbera d'Alzira,
València)
interpretats de diverses maneres,
que es podrien agrupar en dos grups.
D'una banda les que postulen que es
tracta de representacions d'una divinitat i, d'una altra, les que veuen en
ells una representació simbòlica de
les persones a les quals s'associen en
les sepultures.
interpretados de diversas maneras,
que se podrían agrupar en dos grupos. Por un lado las que postulan que
se trata de representaciones de una
divinidad y, por otro, las que ven en
ellos una representación simbólica de
las personas a las que se asocian en las
sepulturas.
La primera opció és la que més opinions aplega. Considera que els ídols
oculats representen una imatge de
caràcter simbolico-religiós, derivada d'una deessa d'origen neolític, la
“Deessa mare”, reflex de la preocupació dels grups humans per la supervivència en termes de producció
La primera opción es la que más opiniones reúne. Considera que los ídolos
oculados representan una imagen de
carácter simbólico-religioso, derivada de una diosa de origen neolítico,
la “Diosa madre”, reflejo de la preocupación de los grupos humanos por la
supervivencia en términos de produc-
28
[page-n-30]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
agrícola i ramadera, amb un concepte de la fecunditat que agruparia les
persones, els animals i la terra. La
presència de les seues representacions en les tombes indicaria, a més,
un caràcter de divinitat funerària,
protectora de les sepultures. Així
mateix, s'ha relacionat amb la divinitat mediterrània dels “ulls d'òliba”,
símbol de la “Deessa ocell”, “Deessa de la nit” o amb una divinitat dels
primers metal·lúrgics de l'Edat del
Coure, amb “ulls de sol” o “ulls de
foc”. En algunes plaques oculades
s'ha volgut vore una imatge prenyada, pel fet de dur al seu interior una
figura antropomorfa que també es
troba entre els ídols mobles, considerada per alguns com el “Jove déu”.
ción agrícola y ganadera, con un concepto de la fecundidad que agruparía
las personas, los animales y la tierra. La
presencia de sus representaciones en
las tumbas indicaría además un carácter de divinidad funeraria, protectora
de las sepulturas. Asimismo, se ha relacionado con la divinidad mediterránea
de los “ojos de lechuza”, símbolo de la
“Diosa ave”, “Diosa de la noche” o con
una divinidad de los primeros metalúrgicos de la Edad del Cobre, con “ojos
de sol” u “ojos de fuego”. En algunas
placas oculadas se ha querido ver una
imagen preñada, al llevar en su interior
una figura antropomorfa que también
se encuentra entre los ídolos muebles,
considerada por algunos como el “Joven dios”.
El segon corrent interpretatiu veu en
els ídols oculats, especialment els de
tipus placa, emblemes vinculats a la
identitat de l'inhumat o als seus avantpassats, que complirien una funció
heràldica, representant la filiació
genealògica i el llinatge d'individus
de l'elit. El fet que en les tombes no
coincidisca el nombre d'ídols amb el
d'enterrats apunta que no tots els
integrants de la comunitat eren mereixedors de tal distinció o privilegi,
de la qual cosa es podria fer una lectura en termes de desigualtat social en
un moment de sorgiment de les elits.
La segunda corriente interpretativa ve
en los ídolos oculados, especialmente
los de tipo placa, emblemas vinculados
a la identidad del inhumado o a sus antepasados, que cumplirían una función
heráldica, representando la filiación genealógica y el linaje de individuos de la
élite. El hecho de que en las tumbas no
coincida el número de ídolos con el de
enterrados apunta a que no todos los
integrantes de la comunidad eran merecedores de tal distinción o privilegio,
de lo que se podría hacer una lectura en
términos de desigualdad social en un
momento de surgimiento de las élites.
Els diferents elements que componen els oculats també han estat ob-
Los diferentes elementos que componen
los oculados también han sido objeto de
29
[page-n-31]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
jecte de debat interpretatiu. Així, en
els ulls s'ha volgut observar des de
la representació dels ulls mateixos,
siguen divins, humans o d'animals
(sobretot ocells nocturns i també de
polp), fins a motius astrals i, en alguns
casos, pits femenins, cas del segon
parell d'ulls de l'ídol d'Ereta o els de
les falanges oculades en identificarles com un tors femení, retallat des
de les espatles als malucs. El tatuatge facial, potser l'altre element definidor dels oculats, s'ha interpretat
com això, un tatuatge —l'opinió més
estesa—, però també com un arboriforme, uns braços de polp o una barba. Els atributs complementaris de
caràcter geomètric s'han considerat
bé com la representació del vestuari
o bé com un sistema de codificació
del llinatge, on les files horitzontals
indicarien el nombre de generacions
que separaven al difunt d'un ancestre important o fundador.
debate interpretativo. Así, en los ojos se
ha querido observar desde la representación de los ojos mismos, sean divinos,
humanos o de animales (sobre todo aves
nocturnas y también de pulpo), hasta
motivos astrales y, en algunos casos, pechos femeninos, caso del segundo par
de ojos del ídolo de Ereta o los de las
falanges oculadas al identificarlas como
un torso femenino, recortado desde los
hombros a las caderas. El tatuaje facial,
quizá el otro elemento definidor de los
oculados, se ha interpretado como eso,
un tatuaje —la opinión más extendida—, pero también como un arboriforme, unos brazos de pulpo o una barba.
Los atributos complementarios de carácter geométrico se han considerado bien
como la representación del vestuario o
bien como un sistema de codificación
del linaje, donde las filas horizontales indicarían el número de generaciones que
separaban al difunto de un ancestro importante o fundador.
La veritat és que els ídols oculats
s'han documentat en contextos variats com a elements que participen
en diverses manifestacions rituals
més o menys complexes, bé de manera individual o bé formant acumulacions en determinades zones.
La verdad es que los ídolos oculados se
han documentado en contextos variados como elementos que participan en
diversas manifestaciones rituales más
o menos complejas, bien de manera
individual o formando acumulaciones
en determinadas zonas.
En ambients funeraris, en alguns
casos es relacionen individualment
amb els inhumats, com poden ser els
oculats sobre ossos llargs associats
a determinats cranis que trobem en
En ambientes funerarios, en algunos
casos se relacionan individualmente
con los inhumados, como pueden ser
los oculados sobre huesos largos asociados a determinados cráneos que
30
[page-n-32]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
algunes coves valencianes (Garrofer,
Bolumini, Pastora), o a un individu
concret, com passa a Lorca. En altres
casos, els oculats es dipositen en
grup a l'entrada de la cambra mortuòria, com es veu en un tolos de La
Pijotilla on s'associen juntament amb
un bon nombre d'ídols falange i dos
antropomorfs de ceràmica. També
s'observa el mateix en els ídols placa, associats a individus concrets en
aparéixer col·locats sobre el pit de
l'inhumat, o formant acumulacions
en espais delimitats del sepulcre. De
vegades, els ídols semblen relacionar-se amb gestos rituals orientats
cap al tancament del monument,
com poden ser les concentracions de
betils a l'entrada de la cambra en diversos tolos del sud-est peninsular i
de Portugal.
encontramos en algunas cuevas valencianas (Garrofer, Bolumini, Pastora), o
a un individuo concreto como ocurre
en Lorca. En otros casos, los oculados
se depositan en grupo a la entrada de
la cámara mortuoria, como se ve en un
tholoi de La Pijotilla donde se asocian
junto a buen número de ídolos falange y dos antropomorfos de cerámica.
También se observa lo mismo en los
ídolos placa, asociados a individuos
concretos al aparecer colocados sobre
el pecho del inhumado, o formando
acumulaciones en espacios delimitados del sepulcro. A veces, los ídolos parecen relacionarse con gestos rituales
orientados al cierre del monumento,
como pueden ser las concentraciones
de betilos a la entrada de la cámara en
varios tholois del sureste peninsular y
de Portugal.
Dins de l'espai d'habitació, els ídols
també s'han documentat en diverses
situacions, com passa per exemple
en els depòsits rituals amb concentració de cilindres oculats en dues
estructures de La Orden-Seminario
(Huelva), o els nombrosos ídols oculats d'os relacionats amb una zona de
mòlta en el Fortí 1 de Los Millares.
Dentro del espacio de hábitat, los ídolos
también se han documentado en diversas situaciones, como ocurre por ejemplo
en los depósitos rituales con concentración de cilindros oculados en dos estructuras de La Orden-Seminario (Huelva), o
los numerosos ídolos oculados de hueso
relacionados con una zona de molienda
en el Fortín 1 de Los Millares.
A la península Ibèrica, la representació d'imatges on es destaquen els
ulls, si bé té antecedents en algunes
decoracions ceràmiques del Neolític
antic i mitjà, és un fenomen que prolifera més tard, i es documenta en
En la península Ibérica, la representación de imágenes donde se destacan
los ojos, si bien tiene antecedentes en
algunas decoraciones cerámicas del
Neolítico antiguo y medio, es un fenómeno que prolifera más tarde, docu31
[page-n-33]
Els ídols del migdia peninsular mostren una gran varietat morfològica i de materies primeres utilitzades en la
seua fabricació
Los ídolos del mediodía peninsular muestran gran variedad morfológica y de materias primas utilizadas en su
fabricación
diferents contextos dins de comunitats molt dissemblants pel que fa a la
tecnologia, el patró d'assentament i
l'estructura social, des de petits poblats camperols del Neolític final
(Ereta i Niuet) fins a poblats fortificats calcolítics (Los Millares), i
des de coves d'enterrament fins a
monuments megalítics. No obstant
això, la superestructura simbòlica,
encara que no exempta de peculiaritats regionals, es mostra més uniforme. A més dels ídols, els rituals
mentándose en diferentes contextos
dentro de comunidades muy dispares
en cuanto a la tecnología, el patrón
de asentamiento y la estructura social,
desde pequeñas aldeas campesinas del
Neolítico final (Ereta y Niuet) hasta poblados fortificados calcolíticos (Los Millares), y desde cuevas de enterramiento hasta monumentos megalíticos. Sin
embargo, la superestructura simbólica,
aunque no exenta de peculiaridades
regionales, se muestra más uniforme.
Además de los ídolos, los rituales de
[page-n-34]
La mirada de l'ídol
La mirada del ídolo
d'enterrament mostren semblances
notables. Siga en coves naturals o en
megàlits, les sepultures són de caràcter col·lectiu i els grups d'objectes
depositats com a aixovar funerari coincideixen en molts casos.
enterramiento muestran notables semejanzas. Sea en cuevas naturales o en
megalitos, los enterramientos son de
carácter colectivo y los grupos de objetos depositados como ajuar funerario
coinciden en muchos casos.
Uns components iconogràfics semblants repartits en una àrea geogràfica tan extensa han de respondre a un
rerefons simbòlico-religiós comú, encara que pertanguen a realitats culturals diferents, i que troba explicació en les àmplies xarxes d'intercanvi
d'abast interregional que s'observen
durant el Neolític final i el Calcolític
a la meitat sud peninsular. Possiblement per aquest motiu trobem unes
dispersions d'ídols d'una morfologia
i un material determinats bastant
polaritzades en certes regions però
que apareixen en menor nombre en
punts molt distants.
Unos componentes iconográficos similares repartidos en un área geográfica tan extensa deben responder a un
trasfondo simbólico-religioso común,
aunque pertenecen a unas realidades
culturales diferentes, y que encuentra
explicación en las amplias redes de
intercambio de alcance interregional
que se observan durante el Neolítico
final y el Calcolítico en la mitad sur peninsular. Posiblemente por este motivo encontramos unas dispersiones de
ídolos de determinada morfología y
material bastante polarizadas en ciertas regiones pero que aparecen en menor número en puntos muy distantes.
Davant de la varietat formal dels
ídols peninsulars del III mil·lenni aC
potser caldria descartar, en aquest
moment, un pensament religiós
monoteista, i considerar l'existència
d'una creença en diverses entitats
—divines o humanes— relacionades
amb diferents activitats de la vida i
amb la mort. Els ulls oberts dels oculats portarien un missatge codificat
(¿mirada divina protectora, contemplativa o vigilant?), que no sembla
ser el mateix dels altres ídols sincrònics, mancats de detalls facials.
Ante la variedad formal de los ídolos
peninsulares del III milenio a.C. quizá
habría que descartar en este momento
un pensamiento religioso monoteísta y
considerar la existencia de una creencia
en diversos entes —divinos o humanos— relacionados con diferentes actividades de la vida y con la muerte. Los
ojos abiertos de los oculados llevarían
un mensaje codificado (¿mirada divina
protectora, contemplativa o vigilante?),
que no parece ser el mismo de los otros
ídolos sincrónicos, carentes de detalles
faciales.
33
[page-n-35]
Tresors del Museu de Prehistòria de València
BIBLIOGRAFIA
Acosta, P. 1967: “Representaciones
de ídolos en la pintura rupestre
esquemática española”. Trabajos
de Prehistoria XXIV. Madrid.
Almagro Gorbea, M.ªJ. 1973: Los ídolos del Bronce I Hispano. Biblioteca
Praehistorica Hispana XII. Madrid.
Ballester, I. 1945: “Ídolos oculados
valencianos”. Archivo de Prehistoria Levantina II: 115-151.
Bernabeu, J. 1981: “La Cova del Garrofer (Ontinyent, València)”. Archivo de Prehistoria Levantina XVI:
59-93.
Bosch, J. 2010: “Representaciones
antropomorfas muebles del Neolítico en Cataluña: primeros ídolos
oculados”. C. Cacho et al. (Coord.)
Ojos que nunca se cierran. Ídolos
en las primeras sociedades campesinas. Museo Arqueológico Nacional. Madrid (2009): 13-38.
Bueno, P. 2010: “Ancestros e imágenes antropomorfas muebles en el
ámbito del megalitismo occidental: las placas decoradas”. C. Cacho et al. (Coord.) Ojos que nunca
se cierran. Ídolos en las primeras
sociedades campesinas. Museo
Arqueológico Nacional. Madrid
(2009): 39-78.
Carrasco, J., Navarrete, M.ªS. y Pachón, J.A. 2006: “Las manifestaciones rupestres esquemáticas y
los soportes muebles en Andalu34
Tesoros del Museu de Prehistòria de València
cia”. En J. Martínez y M.S. Hernández (coord.): Actas del Congreso
de Arte rupestre esquemático en la
Península Ibérica. Comarca de los
Vélez (2004): 85-118.
Crawford, O.G.S. 1957: The Eye Goddess. London.
España, T. 1985: “Análisis de laboratorio de la pigmentación de los
ídolos oculados sobre huesos largos encontrados en el yacimiento
de “El Fontanal” (Onil, Alicante)”.
Lucentum IV: 35.
Gimbutas, M. 1991: Diosas y Dioses
de la vieja Europa (7000-3500 B.C.).
Mitos, leyendas e imaginería. Ediciones Istmo. Madrid.
Hernández, M.S. Ferrer, P. y Catalá,
E. 2000: l'Art esquemàtic. Centre
d'Estudis Contestans. Cocentaina
Hurtado, V. 2010: “Representaciones simbólicas, sitios, contextos e
identidades territoriales en el Suroeste peninsular”. C. Cacho et al.
(Coord.) Ojos que nunca se cierran.
Ídolos en las primeras sociedades
campesinas. Museo Arqueológico
Nacional. Madrid (2009): 137-198.
Leisner, G. y V. 1965: Die megalithgraber der Iberischen halbinsel. Der
Western. Madrider forchungen
1-3. Berlin.
Lillios, K.T. 2008: Heraldry for the Dead.
Memory, Identity and the Engraved
Stone Plaques of Neolithic Iberia.
University of Texas Press. Austin.
[page-n-36]
La mirada de l'ídol
Maicas, R. 2010: “Los ojos que todo
lo ven: oculados del Sureste”. C.
Cacho et al. (Coord.) Ojos que nunca se cierran. Ídolos en las primeras sociedades campesinas. Museo
Arqueológico Nacional. Madrid
(2009): 115-136.
Maier, R.A. 1962: Neolithische Tierknochen-Idole und Tierknochen-Anhänger Europas. Walter de Gryte &
Co. Berlin.
Margueron, J.C. 2004: Mari. Metrópole de l'Euphrate au IIIe et au début
du IIe millénaire av. J.-C. Ed. Picard.
Paris.
Molina, F. y Cámara, J.A. 2006: Los
Millares. Guía del yacimiento arqueológico. Consejería de Cultura.
Junta de Andalucía.
Pascual Benito, J.L. 1998: Utillaje
óseo, adornos e ídolos neolíticos
valencianos. Trabajos Varios del
Servicio de Investigación Prehistórica del Museo de Prehistoria de
Valencia 95. Valencia.
- 2010: “Ídolos oculados sobre huesos largos entre las cuencas del
Júcar y del Segura”. C. Cacho et al.
(Coord.) Ojos que nunca se cierran.
Ídolos en las primeras sociedades
campesinas. Museo Arqueológico
La mirada del ídolo
Nacional. Madrid (2009): 79-114.
Sanfeliu, D. y Flors, E. 2010: “Estudio
tipológico y estilístico de la cerámica neolítica de Costamar”. En E.
Flors (coord.) Torre la Sal (Ribera de
Cabanes, Castellón). Evolución del
paisaje antrópico desde la prehistoria hasta el medioevo. Monografíes
de Prehistòria i Arqueología Castellonenques 8. SIAP Diputació de
Castelló. Castellón de la Plana.
Siret, L. 1908: Religions néolitiques de
l'Iberie. Paris.
Soler Díaz, J. 1985: “Los ídolos oculados sobre huesos largos del enterramiento de El Fontanal (Onil,
Alicante)”. Lucentum IV: 15-35.
Vera J.C., Linares J.A., Armenteros
Mª.J. y González, D. 2010: “Depósitos de ídolos en el poblado de
La Orden–Seminario de Huelva:
espacios rituales en contexto habitacional”. C. Cacho et al. (Coord.)
Ojos que nunca se cierran. Ídolos
en las primeras sociedades campesinas. Museo Arqueológico Nacional. Madrid (2009): 199-242.
35
[page-n-37]
[page-n-38]
LA MIRAD
DE L’ÍDOL
LA MIRAD
DEL ÍDOLO
TRESORS
DEL MUSEU
DE PREHISTÒRIA
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
TRESORS
DEL MUSEU
DE PREHISTÒRIA
[page-n-39]