Publicacions diverses
Museu de Prehistòria "Domingo Fletcher Valls"
Bernat Martí Oliver
1995
, ISBN 84-7795-982-X
978-84-7795-982-3 , 157 p.
[page-n-1]
[page-n-2]
•
[page-n-3]
MUSEU DE PREHISTÓRIA
"Domingo Fletcher Valls"
DIPUTACIÓ DE VALENCIA
1995
[page-n-4]
DIPUTAOÓ DE VALENCIA
President
Manuel Tarmrc611 Fmrdos
Diputat-President de 1' Área de Cultura
Antonio Lis Dnrder
Director del Centre Cultural la Beneficencia
Mmwel Muiioz Ibtfriez
Director del SIP i Museu de Prehistoria
Bemnt Mnrtr 0/iver
Disseny i dibuix
Fmucesc Clriuer Vives
Fotografia
fosé Manuel Gil-Caries
Arxiu S.I.P.
Portada
Fmucesc Chiner Vives
Versió valenciana
Uuitnt de Normalitznci6 Li11giiísticn
de In Diputaci6 de Valencia
ReaHtzació i impressió
Griifir¡ues Pnpallonn, sdnd.coop.v.
Tel.: 352 07 91 - Vnleucin
El present llibre sobre el Museu de Prehistoria s'ha
fet amb motiu de la reobertura de les seues sales
d'exposició en el Centre Cultural la Beneficencia.
En estos treballs, per banda del SIP i del Museu de
Prehistoria, l'equip realitzador ha estat format per
Bernat Martí Oliver, Helena Bonet Rosado, Joaquim Juan Cabanilles, Ma. Jesús de Pedro Michó i
Rafael Pérez Mínguez. La responsabilitat científica
i els textos corresponen als autors delllibre. De la
documentació grafica s'ha ocupat Francesc Chiner
Vives; de la restauració dels materials, Innocenci
Sarrión Montañana; del moviment dels fons, Rafael Pérez Mínguez, Rafael Fambuena Lucía i José
Mar tí Ferriol; de 1'arxiu grafic, Ma. Teresa Clemente Hermosilla. La resta de membres del SIP, a més
d'Eva Ripollés Adelantado i Pere Guillem Calatayud, també hi han sumat els seus esforc;os.
ISBN: 84-7795-982-X
Diposit Legal: V-1.675-1996
© de la edición digital: Museu de Prehistòria de València, 2012 -- ISSN 1989-0540
© Els Autors i SIP-Museu de Prehistoria
El SIP agrai:x la coJ.Iaboració de Domingo Fletcher Valls(t), Lorenzo Abad Casal, Ferran Arasa Gil, Rafael Azuar Ruiz, Ernestina Badal García,
Joan Bernabeu Auban, Joan Cardona Escriva, Pilar Carmona González, Emili Cortell Pérez, Enrique Díes Cusi, Michelle Dupré Ollivier, Rosa
Enguix Alemany, Vicent Escriva Torres, Josep Fernández Peris, Milagros Folgado López, Luz Fockedey, Javier Fortea Pérez, Pilar Fumanal García, Antonio García Menárguez, José M. Gil-Caries, Josep A. Gisbert Santonja, Carlos Gómez Bellard, Francesc Gusi jener, Laura Hernández Alcaraz, Emilia Hemández Hervás, Isabel Izquierdo Peraile, Paula Jardón Giner, )osé L. Jiménez Salvador, Empar Juan Navarro, Vicent Lerma
Alegria, José A. López Mira, Enrie Llobregat Conesa, José M. Martínez Garda, José V. Martú1ez Perona, Rafael Martinez Valle, Pilar Mas Hurtuna, Ma1mel Olcina Doménech, Teresa Orozco Kohler, Josep Ll. Pascual Benito, Ignacio Pastor Cubillo, Albert Ribera Lacomba, Miquel Rosselló
Mesquida, Ángel Sánchez Molina, Gloria Sanchis Clement, José Ma. Segura Martí, José L. Sin1ón García, Jorge Soler Díaz, Miguel Vicente Gabarda i Lluís Zalbidea Gómez. I deis departaments de Prehistoria i Arqueología de la Universitat de Valencia i Alacant, deis museus arqueologics d' Alacant, Dénia, Sagunt, Alcoi, Gandja, Villena, Elx, Santa Pola, Jaén i Nacional de Madrid, el Servei d'lnvestigacions Arqueologiques i
Prehistoriques de CasteiJó, el Conjunt MonumeJltal d'Empúries i el Museu Nacional de Ceriunica de Valencia.
[page-n-5]
'
MUSEU DE PREHISTORIA
"Domingo Fletcher Va lis"
per
BERNAT MARTÍ OLIVER
amb la col·laboració de
CARMEN ÁRANEGUI GASCÓ, HELENA BONET ROSADO,
PIERRE GUÉRIN fOCKEDEY, MAURO
S.
HERNÁNDEZ PÉREZ,
2
JOAQUIM JUAN CABANILLES, M DEL MAR LLORENS fORCADA,
CONSUELO MATA PARREÑO, M 2 JESÚS DE PEDRO MICHÓ,
PERE PAU RIPOLLÉS ALEGRE 1VALENTÍN VILLAYERDE BONILLA
[page-n-6]
[page-n-7]
,
PRESENTACIO
En la llarga i fecunda historia del Servei d'Investigació Prehistórica i Museu
de Prehistoria de la Diputació de Valencia assistim ara, amb una satisfacció profunda, al comenc;ament d'una nova etapa. Han transcorregut molts anys des
que el 1982 les sales del Museu de Prehistoria, obertes en aquell moment on actualment és la seu de la Diputació, el Palau de la Batlia, veren com els materials
arqueologics de les sues vitrines eren retirats amb molt de cornpte i traslladats a
la Casa de Beneficencia. L'esperanc;a i la preocupació es concitaven en aquells
moments amb igual intensitat davant la magnitud deis canvis que s'anunciaven.
I només ara, a la fi del canvi, és possible confirmar que valia la pena emprendre'l.
Durant tot este temps, com havia fet des de la seua creació el 1927, el Museu
de Prehistoria ha mantingut amb vigor la seua activitat investigadora o aquella
altra encaminada a la protecció deis nostres jaciments. Pero, sobretot, s'ha esforc;at amb tenacitat per continuar sent lloc de trobament entre la societat valenciana i el seu important patrimoni arqueologic. D'eixa voluntat i del suport de la
Diputació de Valencia han anat naixent les succesives mostres dedicades a diversos períodes de la nostra Prellistoria, testimonis d' eixa activa espera que conclou felic;ment. I d'eixa mateixa voluntat i suport és fruit el privilegiat marc actual del Museu de Prellistoria en el Centre Cultural la Beneficencia, on, de nou,
recobren intensitat les petjades de dones i homens que fa uns quants centenars
de milers d'anys també van viure sobre la realitat canviant de les nostres terres.
Les col.leccions arqueologiques i la intensa labor del Servei d'Investigació
Prehistórica i Museu de Prehistoria des d'ara s'associen al nom de Domingo
Fletcher Valls, davallla direcció del qual el Museu va assolir les seues cotes més
altes. En memoria seua volem fer confluir el que han sigut tants esforc;os en pro
del nostre patrimoni arqueologic, tants estudiosos com els que de cap a cap de
la geografia valenciana s'han anat identificant amb esta institució, des del seu
fundador, Isidre Ballester Tormo, a Emic Pla Ballester, i tants d'altres. Estem, per
tant, davant d'una valuosa herencia on s'entreUacen profundament actituds i resultats, una herencia que tots sentim com a propia i, per eixe motiu, ens felicitem.
MANUEL TARANCÓN FANDOS
President de la Oiputació de Valencia
[page-n-8]
[page-n-9]
PARAULES PRELIMINARS
El Museu de Prehistoria de la Diputació de Valencia ocupa un lloc
destacat entre les nostres institucions culturals. Caracteritzat per un treball rigorós i continuat en la triple faceta de conservar, estudiar i difondre el nostre patrirnoni arqueologic, el seu interés especial per oferir-nos
a tots les seues col·leccions ha condult a la magnífica realitat que ara es
presenta. Les noves sales del Museu de Prehistoria, fruit d'eixa labor
duta a terme per un nodrit grup d'investigadors valencians agrupats
des de 1927 a l'entorn del Servei d' lnvestigació Prehistorica, ens acosten
a la vida i a les obres d' aquelles societa ts humanes que ens van precedir
sobre estes mateixes terres des de fa milers d'anys. Entre la sorpresa i
l'admiració que sempre causen les col-leccions arqueologiques, els norns
deis grans jaciments van recorrent la geografía valenciana alhora que les
principals fites del desenvolupament dels grups humans es concreten
en les formes i els continguts canviants de la seua cultura material o de
les seues creacions artístiques, que se'ns ofereixen com a base sobre la
qual fonamentar la reflexió o experimentar el goig estetic que sempre
naix de la contemplació de 1' obra humana. I, també, com a crida a la necessitat de protegir un patrirnoni tan fn1gil.
Esta actitud de permanent oferiment al conjunt de la societat valenciana, des de l' escolar menut, que ací podra descobrir la gran dimensió
temporal del passa t huma, fins al visitant expert que buscara d'aprofundir-ne el coneixement del passat, és la característica que destaca en la vida d' esta institució, que ara travessa un nou llindar m entre manté una
mateixa trajectoria. I este deu ser el principal motiu de sa tisfacció pera
1' Area de Cultura de la Diputació de Valencia, sentir-se partícip en 1'esfon; que ha fet possible la realitat de les noves i excel-lents instal·lacions
del Centre Cultural la Beneficencia, marc adequat on, de nou, haurem
de retrobar-nos plenarnent amb eixe important llegat cultural que des
del final de la romanitat s'endinsa en les profunditats del temps.
ANTONIO LIS DARDER
Oiputat president de 1 Area de Cultura
'
de la Oiputació de Valencia
[page-n-10]
[page-n-11]
ÍN DEX
EL SlP 1 EL SEU M USEU DE PREHJSTORIA
13
LES SALES D'EXPOSIOÓ
18
PLANTA PRIMERA
19
l. L' Arq ueologia valenciana
21
II. El Paleolític inferior i mi~a: els primers habitants
25
IIl. El Paleolític s uperior: els grans ca<;adors
33
IV. L' Art paleolític: animals i signes
45
V. L'Epipaleolític: els darrers cac;adors
53
VI. El Neolític: els primers agricultors i ramaders
57
Vil. L' Art postpaleolític: imatges i creences
69
VID. L'Eneolític: l'edat deis metalls
73
IX. L'Edat del Bronze: la diversitat de les cultures
83
P LANTA SEGONA
91
I. El món mediterrani
93
11. Els ibers: una cultura i un mosaic de pobles
97
Jll. Els gra ns poblats iberics i el seu entorn: aspectes economics
103
JV. La casa iberica
109
V. El món funerari i retigiós deis ibers
113
VI. El Tossal de Sant Miquel: la ciutat d'Edeta i el seu territori
121
VII. L'escriptura iberica
129
VJil. La numis matica iberica
133
IX. L'epoca romana
137
X. Numismatica: troballes valencianes deis segles X-XIX
149
BIBLIOGRAFIA
155
[page-n-12]
[page-n-13]
<1
Sales del Museu de Prehistoria.
EL SIP I EL SEU MUSEU DE PREHISTORIA
El Servei d'Investigació Prelústorica i el Museu de
Prehistoria són dues parts inseparables d'una mateixa
institució. Els seus orígens es remunten a 1927, quan el
creixent interés d'un redillt grup de persones pel patrimoni arqueologic valencia cristaHitzava en la seua
creació, al si de la Diputació de Valencia.
El seu principal impulsor era Isidie Ballester Tormo, que assenyalava amb claredat les línies d'actuació
que havien de seguir en endavant estes dues cares
d'una mateixa realitat: primer seria el SIP, amb el seu
treball, les excavacions, els estudis i les publicacions,
qui procuraría el creixement del Museu de Prehistoria,
i, més tard, quan el Museu es convertira en una plena
realitat, seria qui hauria de recollir en el seu interior el
SIP.
Les decades anteriors a 1927 havien vist el gradual
increment de les excavacions arqueologiques en les
nostres terres, especialment a partir de la seua regula-
ció des de 1912 perla Junta Superior d'Excavacions i
Antiguitats. Calia, per tant, crear un centre que, de
manera semblant als que per aquells anys ja lú havia a
Madrid i Barcelona, poguera disposar dels mitjans necessaris per a l'estudi i la recuperació del patrimoni
arqueologic valencia. D'esta manera, prenent com a
punt de partida l'oferiment de Fernando Ponsell Cortés de cedir a la Diputació de Valencia la col-lecció de
materials arqueologics que havia anat arreplegant en
les seues excavacions en el poblat iberic del Xarpolar
de Margarida i, sobretot, en el poblat de l'Edat del
Bronze del Mas de Menente a Alcoi, l. Ballester donava forma al Servei d'Investigació Prelústorica amb les
seues seccions d'excavacions, laboratori i biblioteca especialitzada, museu i publicacions.
El SIP i el Museu de Prehistoria s'instaHaren en
uns locals menuts del Palau del Temple, aleshores seu
de la corporació, encara que al final de 1927 comen<;a-
13
[page-n-14]
MUSEU DE PREHISTORIA
Sala del Museu d e Prehisto ria al Palau de la Genera lita t. Any 1946. Foto: Sanchis.
ven a traslladar-se a les sales daurades del Palau de la
Generalitat. Des de l'inici van quedar integrats en la
institució Lluís Pericot Garcia, acabat d'incorporar
com a catedratic a la Universitat de Valencia i nomenat sotsdirector, F. Ponsell, Mariano Jornet Perales i
Gonzalo Viñes Masip, a més de Salvador Espí Marti,
durant més de tres decades capatas-reconstructor. 1 les
excavacions comenc;aren de seguida en llocs tan significatius com la Cova Negra de Xativa, base del nostre
coneixement del Paleolític milja; el poblat de la Bastida de les Alcusses de Moixent, amb que s' inicia la formació d'una extraordinaria col·lecció de materials de
la cultura iberica, i, el 1929, la Cova del Parpalló de
Gandia, la transcendencia de la qual per als estudis
del Paleolític superior, i en particular per al seu art
moble, va ser reconeguda immediatament. A estos treballs se sumaren, fins a 1931, els jaciments de la Cova
de la Petxina de Bellús i la Cova de la Sarsa de Bocairent, els treballs de salvament de la Muntanyeta de
Cabrera de Torrent, l'encarrec de copies de grandaria
natural de les pintures rupestres de les coves de La
Araña de Bicorb, entre altres. És ara quan es produira
14
també la incorporació de nous col·laboradors com
Emili Gómez Nadal, Domingo Fletcher Valls, Ernesto
Jiménez Navarro, Julián San Valero Aparisi i Manuel
Vida! López. Als quals van seguir, alguns anys després, Francisco Jordá Cerdá, José Chocomeli Galán, José Alcácer Grau i Enrie Pla Ballester.
Les compres d'estos primers anys incrementaren
també significativament els fons del museu: la col·lecció de Federico Motos, excavador de diversos jaciments d' Almeria, Granada i Múrcia, en especial de la
cultura de l' Argar; els materials aplegats per Manuel
Cazu rro Ruiz, que comprenien un extens conjunt de
vasos i objectes diversos grecs i romans procedents
d'Empúries, i el conjunt de bronzes trobat al deposit
burgalés de Huerta de Arriba, format per na valles d'afaitar, brac;a lets i altres objectes corresponents a l'anomenat Bronze Atlantic, i, finalment, la col·lecció d' Arturo Pérez Cabrero, formada per peces púniques, a
més d'algunes romanes i medievals, la majoria procedents del Puig deis Molins, sent recognoscible alguna
terracota des Cuieram.
Fruit de les exploracions fetes per col·laboradors,
[page-n-15]
EL SlP l EL SEU MUSEU DE PREHISTORIA
Sales d el Museu d e Prehistoria al Pala u d e la Batlia. Anys seixanta.
veiem aparéixer en la bibliografía arqueologica, a partir de 1932, noms que aconseguiran posterior ressonancia, com els poblats iberics de la Cova Foradada
i de la Monravana de Llíria, i la Torre-seca de Casinos;
o els jaciments prehistorics de la Cova de l'Or de Beniarrés, El Abrigo del Turche i La Covalta de Venta
Mina a Bunyol, entre altres. 1, sobretot, el Tossal de
Sant Miguel de Llíria, on els treballs d'excavació s'uúciaran el 1933. Les dependencies i sa les del Museu
s'estabilitzaran el 1936, al Palau de la Generalitat, i
perduraran fins a 1950, amb menudes modificacions a
causa, generalment, de la incorporació de nous materials a les sales d'exposició.
A febrer de 1937 el Consell Provincial de Valencia,
organisme que havia substitu"it la Diputació, creava
l' lnstitut d'Estud is Valencians, i s'hi incorporava el
Servei d ' Inves tigació Prehis torica i el Museu de
Prehistoria, concretament a la secció historico-arqueologica que presidia l. Ballester i d' on era secretari D.
Fletcher, encara que, per absencia d'este, va ser Felip
Mateu i Llopis qui en realitat exerci el carrec de secretari accidental. En este context s'inicia la publicació de
la Serie de Trebnlls Solts i apareixen immedjatament els
quatre primers números, que se sumaven a la revista
Archivo de Prehistoria Levnntinn i a les memories
anuals. Quant a l'increment deis fons del Museu, en
esta epoca s'adquiriren dues col·leccions d'importfmcia: la de figures de terracota procedents d'Eivissa,
aplegada per l'erudit valencia Francesc Martínez i
Martínez, i la formada per Ernest Botella Candela en
les excavacions del poblat del Bronze valencia de la
Mola Alta de Serelles, a Alcoi. 1 1' estada a la ciutat de
Valencia d'una delegació del Muscu Nacional de Ciencíes Naturals va permetre netejar i classificar els materials paleontologics de la Cova Negra i la Cova del
Parpalló.
A partir de 1941, el SIP reprendra a poca poc els
treba lls de prospecció i excavació. El Tossal de Sant
Miguel de Llíria continua sent objecte d' especial atenció, junt amb noves excavacions a La Cueva de la Cocina de Dosaigües, l'enterrament múltiple eneolític de
la Cova de la Pastora d' Alcoi, el poblat i la cueva de El
Mal Paso a Castellnou, La Ereta del Pedregal de Navarrés, la Cova de les Mallaetes de Barx, La Covacha de
15
[page-n-16]
MUSE U DE PREHISTORIA
Sales del Museu de Prehistoria al Palau de la Batlia. Anys setanta.
Llatas d' Andilla, La Peña de la Dueña de Teresa, La
Atalayuela de la Llosa del Bisbe, entre altres. D'esta
manera, en acabar la decada, el Servei i el Museu de
Prehistoria eren una institució consolidada, amb una
important base docw11ental sobre el pah·imoni arqueologic valencia, una biblioteca especialitzada i una serie de publicacions propies. S'havia integrat en el Consell Superior d'hwestigacions Científiques, el 1945,
com a la seua Secció de Prehistoria a Valencia, i posteriorment ho va fer en la Institució Alfons el Magnanim.
El1950 s'incorporava D. Fletcher a la direcció del
SIP, mentre E. Pla ho feia a la sotsdirecció, ambdós
col·laboradors de molts anys en el treball realitzat per
I. Ballester. En aquel! temps, l'acord de la corporació
provincial d'instaHar la seua seu al Palau de la Generalitat va significar la fragmentació de les dependendes del Museu de Prelustoria, sih1ació de precarietat
que es prolongara fins a 1955, quan s'hi destina una
part considerable del Palau de la Batlia. La instal·lació
consegüent es dona per acabada el 1958, i les sales
d' exposició que va11 poder contemplar-se aleshores es
16
mantingueren en línies generals durant els següents
vint+cinc anys, el quals representen el període més
fructífer del Museu de Prehistoria, davall la direcció
de D. Fletcher.
En esta etapa les actuadons de salvament i les campanyes d' excavacions ordil1aries sumen vells i nous jaciments. Entre els primers, el Tossal de Sant Miquel, la
Cova Negra de Xativa o la Cova del Parpalló, i entre
els nous, els poblats iberics de Los Villares de Caudete
de las Fuentes i la Monravana de Llíria, l'assentament
roma tarda de la Punta de l'llla de Cullera i la Cova
de l'Or de Beniarrés, un jacünent neolític de riquesa
singular. El Museu incorpora molts deis materials procedents d'estes noves campanyes a les sales d'exposició, a més d'algunes donacions com la de M. Jornet i
Juan Pablo Pérez Caballero. El 1960 Rubén Antonio
Vela feia donació d'una extensa col·lecció d'arqueologia americana, especialment de la cultura boliviana de
Tiahuanaco. I e1 1963 ingressava !'estatua de bronze
trobada a la platja de Pinedo, possible representació
d'Apol·lo.
Durant estos anys participen en el treball del SIP
[page-n-17]
EL SIP 1EL SEU MUSEU DE PREHISTORIA
Sales del Museu de Prehistoria a la Casa de Beneficlmda. Any 1987.
un nombrós grup de col·laboradors, alguns repartits
per tota la geografia valenciana: Gandia, el Villar, Cullera, Oliva, Requena, Borriana, Benicarló, Castelló de
Rugat, etc. Una incessant activitat encaminada a la
defensa i recuperació del patrimoni davant del perill
de les destruccions i perdues ocasionades per l'auge
de les transformacions de terres i d'obres de construcció. Activitat que es consolidara encara més els anys
setanta, en rebre i canalitzar la col·laboració de nous i
nombrosos investigadors, generalment vinculats als
departaments universítaris. Així, el SIP es convertix en
'
una institució indissolublement lligada a 1esdevenir
de l'arqueologia valenciana.
Alguns anys després, el 1982, comen\a una nova
etapa en la ja llarga historia del SIP. El canvi de la seu
de la Diputació de Valencia des del Palau de la Generalitat al Palau de la Batlia tindra la greu repercussíó
d'un no u trasllat del Museu, esta volta a 1 edifici de
'
l'antiga Casa de Beneficencia, ara davall la dírecció
d'E. PJa. La repercussíó en la vida de la institució va
ser profunda, pero l'activitat no es va detindre: immediata obertura de la biblioteca, continUitat dels treballs
de camp, del deposit deis materials arqueologics o
deis treballs de documentació i estudi. 1 un any després, el 1983, el Museu tornava a obrir-se al públic en
la Casa de Beneficencia, amb una exposíció monografica dedicada a la Cultura Iberica. El1984 s'inaugurava l' exposició dedicada a les Societats Ca\adores de la
Prehistoria Valenciana, base de les sales del Paleolític,
Art Paleolítíc i Epipaleolític, i el1987 es feia el mateix
amb la sala dedicada al Neolític, i assumix Bernat
Martí la direcció del SIP.
La decisió per part de la Diputació de Valencia, el
1993, de rehabilitar la Casa de Beneficencia pera adequar-la convenientment als usos museístics ens condUix ja directament al present. El SIP i el seu Museu de
Prehistoria tanquen aleshores les portes per a tomar a
obrir-les el1995, en el marc actual del Centre Cultural
la Beneficencia, amb el proposit de mantindre el que
durant tants anys ha sigut el seu esperit i principal objectiu: servir de lloc de trabada enb·e la societat valenciana i la seua historia més antiga, aquella que ens narra el seu patrimoni arqueologic.
17
[page-n-18]
MUSEU DE PREHTSTORIA
LES SALES D'EXPOSICIÓ
Les sales d'exposició del Museu de Prehistoria ocupen les plantes primera i
segona de !'ala dreta del Centre Cultural la Beneficencia. S'hi apleguen els testimonis més importants de les societats humanes que visqueren en les nostres terres, des de les més antigues evidencies de la presencia de l'home fins al final
de la romanítat baixa, a més d'una menuda col·lecció numismatica d'epoca posterior. Estes restes materials, en elles mateixes de gran rellevancia, es presenten
de manera ordenada segons la seua cronología i pertinen~a a cada un dels períodes establits per l'estat actual de la investigació i també d'acord ambla procedencia deis distints jaciments arqueologics, que s' individualitzen atenent a
!'especial interés de la informació que ens oferixen.
18
[page-n-19]
LES SALES D'EXPOSICIÓ
PLANTA PRIMERA
SALA
1:
L' ARQUEOLOGIA VALENCIANA
SALA 11: EL PALEOLITIC INFERIOR 1 MITJÁ
SAL A
III: EL PALEOLfTIC SUPERIOR
SAL A
IV: L' ART PALEOLfTIC
SALA
V: L'EPIPALEOLfTIC
SALA
VI: EL NEOLfTIC
SAL A
VIT: L' ART POSTPALEOÚTIC
SALA
Vffi: L~NEOÚTIC
SAL A
IX: L'EDAT DEL BRONZE
350 000 120 000
8 000
33 000
a:
o
a:
w
u.
~
o
§
@
...J
:.
.e(
~
~
u
¡;:
:::¡
1
=
·=
5 ·~
- u
ffi ~
a.
~
o
w
:l a:
~
¡::
:J
....J
m ::>
(.) <{
o
w
e(
a.
...J
5 000
-
.<{
~
~
a:
(!)
2 500
1 800
ac
~
z
(.)
-~ -=
1-~
:::>
z 1
...J
w =
o ...J s¿
<{
(/)
Cl
(!)
<{
::;¡¡
t::
s
0:
.E
....S
o
~
(.)
.E
...J
o
w
~
a
a:
Ul
Lrl
a
te
e
w
-'
o:
w
19
[page-n-20]
,
· ,~lj~
[page-n-21]
<1
Excavacions del SfP
a la Cova del Parpalló (Gandia).
Capa 1930.
Úl sala 1 ens neos/a a In histOria de /'arqueologia
valencimw i pren com a principals referencies les actes de la Socielat Arqueológica Valenciana, publicarles el1871, i un deis mmwscrils de joan Vi/anova i Piern (Valencia 1821, Madrid 1893), introductor deis esludis de Prehistoria a
Espanyn al segle XIX. Els principnls jnciments de cnda perfode coneguts en l'actualitnl
es reflectixen sobre un mapa internctiu de les terres valencianes. Úl reproducci6 a escnla d'unn excnvaci6 arqueológica permel destacnr les especinls camcterfstiques de In melodologin arqueológica, com lambé /'atenció nmb qne ltem de procurar la conservnció de
tan friigil pntrimoni cnltural.
I. L'ARQUEOLOGIA VALENCIANA
La investigació arqueologica valenciana posseiX
una llarga tradició. Els estudis sobre el món classic
motivaren, a partir del Renaixement, la creació deis
Gabinets d' Antiguitats i el naixement de 1'Arqueología coma metode científic de recuperar la cultura material de les societats que ens precediren. Entre nosaltres esta actitud de creixent interés perles obres d'art i
els monuments va generalitzant-se amb els il·lustrats,
de manera que al segle XVlli corresponen ja algunes
excavacions ben conegudes com les de 1' Alcúdia
d'Elx, el Tossal de Manises d' Alacant, els Banyets de la
Reina de Calp, el Puig o Sagunt, treballs que es relacionen amb personalitats destacades de !'epoca com F.
Pérez Bayer, J.A. Mayans, A. de Yalcárcel o A.J. Cavanilles. I també tenim notícies que en l'últim ten; d'este
segle es va aplegar una col·lecció d'antiguitats de certa
importancia al Pala u Arquebisbal de Valencia, o que el
1792 E. Palos y Navarro dedicava una habitació de
1 Ajuntament de Sagunt per a guardar-hi les inscrip'
cions iberiques i romanes.
Quasi mig segle després, com a conseqüencia del
procés desamortitzador que s'inicia el1835, i a fi d'evitar la perdua de nombrosos objectes artístics, comen~a a Valencia la formació d'un museu d'antiguitat:s al convt!nt del Carme, davall la direcció de 1'Academia de Sant Caries. I com a últim punt de referencia que s'ha de destacar, el 1871 es creava la Societat
Arqueologica Valenciana, i entre els seus membres trobem investigadors de renom com R. Chabás, després
fundador i director de la revista El Archivo, S. Moreno,
A. !barra o A. Chabret.
És per aquells anys, avan~ada ja la segona meitat
del segle XlX, quan les activitats arqueologiques s'amplien al camp de la Prehistoria, el naixement de la qua!
com a ciencia es correspon amb el desenvolupament
de la Geologia i amb l'acceptació de la teoría sobre !'e-
21
[page-n-22]
MUSEU DE PREHISTORIA
volució de les especies, que van facilitar el reconeixement del remot origen de l'home. En la tasca d'introduir els estudis de Prehistoria a Espanya destaca J. Vilanova i Piera, i la seua influencia és notoria, entre
moltes altres activitats i publicacions, en l'excavació
de la Cova de les Uometes d' Alcoi per part d'E. Vilaplana, el 1884. Al cap de poc, des de l'inici del segle
XX, l'activitat arqueologica es multiplica en el nostre
territori: J. Furgús explora els jaciments d'Oriola, M.
Rico continua minuciosament els treballs al subsol
d'Alacant, l. BalJester comen<;a a excavar la Covalta a
Albaida cap a 1910, H. Fornés excava el poblat de Rotxina a Sot de Ferrer el1913 i 1914, C. Visedo descobrix
la Serreta d' Alcoi el 1917, J. Belda inicia les exploracions a la Torre de les Ma<;anes, etc.
Per tant, una llarga tradició investigadora i la repetició de notables descobriments reclamaven en les primeres decades del segle la creació d'un museu arqueologic valencia que evitara la dispersió, si no la desaparició, de les troballes relacionades amb l'antiguitat.
Els precedents immediats, en la mateixa decada de
1920, havien sigut el Laboratori d' Arqueología de la
Universitat de Valencia i el Centre de Cultura Valenciana, que encara que no significaren l'aparició entre
nosaltres d'institucions amb capacitat per a realitzar
excavacions arqueologiques, sí que van tindre un paper important en l'afian<;ament deis estudis arqueologics i en la prospecció sistematica d'algunes comarques. El pas següent sera ja la creació del SIP i, poc
després, la del Museu Arqueologic d' A1acant el1931.
El patrimoni a.r queologic és part fonamental del
patrimoni cultural, és a dir, del conjunt de manifestacions propies d'una societat que reflectixen la seua
personalitat col·lectiva i el seu desenvolupament
historie. D'este patrimoni formen part els jaciments arqueologics, un llegat de gran importancia, especialment per al coneixement d'aquelles societats que no
ens deixaren documents escrits.
El patrimoni arqueologic valencia és un bé inalie-
22
nable, que s'ha de preservar i protegir de tota forma
d' espoli i d' actuació indiscriminada. Les grans obres
públiques, inherents al creixement urba, i les grans
transformacions agraries han de ser compatibles amb
el respecte als vestigis culturals del passat. El patrimoni arqueologic no s'ha de considerar de cap manera un
obstacle per al desenvolupament economic de la societat. Per aixo, les institucions competents com la Generalitat, els ajuntaments, les universitats o els museus
han de fomentar-ne el coneixement, conservació, estudi i difusió, i vetlar perque puga transmetre's a les generacions futures allo que el temps ha preservat de les
societats passades i que encara hui tenim l'oportunitat
de disfrutar.
L'excavació arqueologica és el metode propi de
l' Arqueología, la ciencia que intenta reconstruir la
historia de la societat per mitja de les seues restes materials. Les tecniques d'excavació varíen segons la naturalesa dels jaciments i el medi en que es troben, ja
que no pot plantejar-se igual una excavació en una cova, en w1 espai obert, en un recinte urba o en un medi
subaquatic. Hi ha, amb tot, alguns principis basics
d' observan<;a general. Tota intervenció arqueologica
comen<;a per la determinació de l'area que s'ha d'investigar i la delimitació unívoca, convenientment senyalitzada, de les zones, sectors o quadres a excavar. Es
continua amb l'extracció deis sediments o deposits
que cobrixen i/ o engloben els diferents vestigis, per
capes artificials o naturals. I resulta imprescindible totalment adoptar un sistema de mesures de referencia
precís que, aplicat al registre de les diverses trobalJes,
permeta establir-ne }'exacta localització, com també reconstruir tot el procés de trebalJ. Cada jaciment és un
document únic i irrepetible que ha de ser destnüt parcialment per a poder ser interpretat. Per aixo només
1'excava ció arqueologica feta per un ampli equip ínterdisciplinar permet recuperar la informació i conservar-la peral futur.
[page-n-23]
Excavacions del SJP
a la Bastida de les Alcusses (Moixent). Cap a 1927.
Excavacions del SIP
al Tossal de Sant Miquel (Liíria). Cap a 1936.
23
[page-n-24]
[page-n-25]
Utensilis de sílex de la Cova Negra (Xativa).
Punta mosteriana, denticulat, rascadora
i asda. Paleolític mitja (entre 120.000
i 35.000 anys abans del Present -aP-).
Lo ngitud de la pe<;a més gran: 6,9 cm.
La sala II correspon n/s primers testimonis de In
presencia de /'llame. El procés d'hominitznci6 s'il·lustrn nmb les repliques deis cmnis d'nlguns hom(nids fóssils trobnts n /'Africn i Europa,
que pode11 comparar-se nmb el crnni de /'Horno sapiens sapiens de In Cava del
Pnrpnl/6 de Gnndin, propi jn de /'inici del Pnleo/(tic superior. Els testimouis més nntics
de l'ocupnci6 de les IIOStres terres per l'home corresponen n In indiÍstrin lrticn i a les restes de fmwn deis uivells inferiors de In Cava de Bolomor a Tnvemes de In Val/digna, nmb
una nntiguitnt superior nls 350.000 nnys. I entre e/s 120.000 i 35.000 nnys nbnns del
presenl se situen les indlistries i les restes de fauna del Pnfeofílic mitjñ de fa Cava Negra
de Xñtivn, In Cava de In Petxinn de Belflís i el Sn ft d' Afcoi. D'especial imporfñucin s6n
les restes de /'llame de Nenndertnl trabarles n fa Cava Negra in In Cava de Bofomor.
Il. EL PALEOLÍTIC INFERIOR I MITJÁ:
ELS PRIMERS HABITANTS
Les primeres fa ses del procés d' hominització es
remunten a més de quatre milions d'anys, i s'estima
en l'actualitat que les etapes corresponents als distints
australopitecs i al denominat Hamo habilis van quedar
restringides a terres africanes. Fa aproximadament un
milió d'anys l'Homo erectus va protagonitzar la primera expansió del genere huma fins a Asia i Europa, i va
propiciar el desenvolupament de distints processos
evolutius de caracter regional. Per aixo és difícil hui
parlar de l'Homo erectus com d'un tipus definit i de característiques universals; per contra, s'imposa l'acceptació d'un procés evolutiu complex i heterogeni, en
que determinades formes africanes, qualificades com a
Hamo snpiens arcaic, exerciren un paper central en el
procés d'aparició de l'home anatomicament modern.
A Europa i el Proxirn Orient asiatic les poblacions
d'Homo erectus donaren lloc, per evolució regional, als
neandertals, caracteritzats per w1a elevada capacitat
cranial i una forta complexió física. La valoració del
seu paper en el procés d'aparició de l'Home moderna
Europa és motiu de forta controversia, amb posicions
que van des de dir que la seua influencia va ser decisiva, fins a afirmar que la seua incapacitat de reproducció amb les noves formes humanes els porta a extingir-se.
El Quaternari és l'era geologica que s'associa a la
presencia i l'expansió del genere huma. A pesar de la
seua brevetat, els fenomens climatics que donaren lloc
a l'expansió de les successives etapes glacials i als processos de regressió i transgressió del nivell del mar, o
als canvis en la relació hurnitat/aridesa, van tindre
una gran repercussió tant en el procés d'hominització
comen la colonització deis distints continents i en l'adaptació de l'llome als diferents medis.
25
[page-n-26]
MUSEU DE PREHISTORIA
La Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna, la
Safor) és un jaciment clau pera l'estudi del Paleolític
inferior. Domina gran part de la depressió tectonica
de la Valldigna i el deposit sedimentari té una potencia superior als set metres, i es revela com una font
privilegiada d' informació sobre el paleoambient i les
manifestacions culturals del Pleistocé mitja, per !'abundancia de restes paleontologíques de micro i macromamífers, i les col·leccions lítiques -ascles de pedra
tallada- de factura premosteriana i mosteriana antiga. A més, la seqüencia estratigrafica i el contingut
antropic han sigut objecte de datacions absolutes per
termolluminiscencia. Els testimonis més antics de la
seua ocupació per l'home es remunten al Pleistocé
mi~a, fa més de 350.000 anys. L' especie humana amb
que s'hi relacionen és l'Homo erectus, del qua! els jaciments valencians no han proporcionat encara cap
evidencia fossil i al qua! s'atribu"ix la major part de les
manifestacions culturals del Paleolític inferior.
que contenen i la importancia excepcional de les restes
humanes que fins ara s'hi han trobat.
La Cova Negra ens permet precisar la fauna que
va existir en les nostres terres durant les primeres fases glacials del Würm, l'última glaciació, tant pel que
fa a les especies de grans dimensions - herbívors i carnívors-, com a les menudes -aus, quiropters i rosegadors-. Així, poden distingir-se dues associacions faunís tiques significatives d'altres tantes condicions
clima tiques, caracteritzades per can vis d e temperatura
i principalment d'humitat, referides al Würm I i
Würm II. Devien constituir especies propies d'un medi ambient relativament poblat d'arbres i humit un
elefant antic -Palaeoloxodon antiquus-, el rinoceront de
Merck - Dicerorhinus kichbergensis-, la daina -Dama
sp.-, un equid -Equus caba/lus-, un macaco -Macaca
sylva11a-, la hiena -Crocuta crowta-, i un felí proxim al
tigre -Panthera spelaea-. En canvi, devien ser especies
propies d'un medi més estepari el rinoceront d'estepa
-Dicerorllinus hemitoechus-, el cérvol -Cervus elaphus-,
la cabra salvatge -Capra pyrenaica-, el thar -Hemitragus
sp.-, un lleopard -Panthera pardus-, elllop -Canis
lupus- i el cuó -Cuon alpinus.
En arribar a les etapes en que visqueren els neandertals, el Paleolític miija, entre els 200.000 i els 35.000
anys abans del present, els fossils humans augmenten
considerablement. La practica d' enterraments explica
este increment de la documentació, que supera els
dos-cents individus per a Europa i el Proxim Orient.
En l'ambit valencia són tres els jaciments que han proporcionat restes ossies que corresponen a diverses
parts anatomiques d'individus de distintes edats. A la
Cova Negra de Xativa disposem de restes d'almenys
cinc individus, alguns d'adults i altres d'infantils. De
la Cova de Bolomor tenim un molar infantil. 1 del jaciment del Tossal de la Font de Vilafamés procedixen un
coxal i un húmer. Tots ells poden enquadrar-se entre
els neandertals, tant per posició cronologica com per
caracterfstiques morfologíques, i la seua presenda ens
confirma 1entitat que estos grups humans van tindre
'
al Mediterrani peninsular.
Les ascles de sílex que es troben en les excavacions
arqueologiques són, per al Paleolític inferior i mitja,
practicament els únics testimonis que han arribat fins
a nosaltres deis utensilis quotidians. Amb tota versemblan\a, gran part d'estos sílexs es devien fixar amb
manees de fusta per mi~a de resines o nugats amb fibres vegetals, tendons d'animals o tires de pell, com
mostra encara la tecnologia deis actuals pobles ca~a
dors. Amb els sílexs arqueologics es feren els diferents
treballs de l'activitat domestica i de subsistencia, treballs yue podem precisar mitjanc;ant l'analisi microscopica dels senyals d'ús i desgast que presenten
els instruments de pedra.
La Cova Negra (Xativa, la Costera), imposant cavitat oberta sobre el riu Albaida, va ser un dels primers
jaciments valencians descobert pera !'arqueología i
on més prompte s'iniciaren els treballs d' investigació.
Esmentat ja el 1872 per J. Vilanova i Piera, l'atenció
continuada que ha merescut es justifica per la potencia
i riquesa deis seus deposits sedimentaris, )'amplia cronología que abracen, el bon estat de les restes ossies
Durant el Paleolític mi~a les indústries lítiques de
tot Europa mostren una menor atenció per la producció d'utensiliss nuclears i una clara voluntat d'utilitzar
les ascles tallades. Els metodes de talla d'ascles són
variats i el seu ús sembla que esta en relació amb les
característiques de les primeres materies existents i la
seua major o menor abundancia. Estes indústries del
Paleolitic mi~a abracen una franja cronologica proxi-
26
[page-n-27]
Utensilis de sílex, quarsita i calcaría
de la Cova de Bolomor (Tavernes
de la Valldigna). Nucli, rascadores,
mosses i denticulats. Paleoütic inferior
(més de 250.000 anys).
Long. de la pe<;a més gran: 6,3 cm.
:jo~
' 1·
"
r
....,
·\
Parietal d'Homo snpieus uenuderllmleusis trobat a la Cova Negra. Cara externa i interna.
Paleolític mitja (entre 120.000 i 35.000 anys aP). Long.: 12,0 cm. Foto: Liébana.
27
[page-n-28]
ma als dos-cent mil anys de duració, i destaca la gra11
estabilitat que durant eixe llarg període de temps mostren les maneres de fabricació i les formes deis instruments. L'escassa evolució, la uniformitat tecnica i morfologica observable en els materials recuperats en arnplíssimes zones geografiques i la poca varietat de tipus fabricats ens parlen dellimitat paper que l'instrumentallitic degué exercir com a element d'adaptació
al medi. Amb tot, la varietat deis procediments de taHa delata un bon domini tecnic i una capacitat d'adequació a la disponibilitat de les primeres materies i,
probablement, als condicionants derivats del caracter
temporal de l'habitat i la dasse de recursos alimentaris
disponibles.
D'estes i altres dades podem deduir que les poblacions de neandertals europees es caracteritzaven per
posseir unes economies molt adaptatives, capaces
d'integrar tant recursos alimentaris procedents de la
cacera, com de la carronya, i dotades d'una elevadíssima mobilitat. Mobilitat que suplía les deficiencies tec-
28
nologiques propies d'aquella epoca i la falta de planificació en l'obtenció de recursos.
A la Cova Negra, l'estudi tafonornic dels ossos -les
marques, la variabilitat en les parts esqueletiques documentades i la seua dispersió, etc.-, permet precisar
que tant eJs neandertals com els carnívors traslladaren
a la cavitat restes d'herbívors. Entre els carnívors, la
hiena és la que major importancia va tindre en el
Würm 1, mentre que el cuó i elllop la van tindre per al
Würm 11 i IIl inicial, canids que se centraren especialment en la cacera dels mamífers de grandaria mi~ana,
com el thar i la cabra salvatge. Al mateix temps, les
restes de les preses menudes, com el conill, van ser
majorment aportades per les rapaces, que utilitzaren
les parets de la cova com a estatge i lloc de regurgitació. Les emprentes antropiques presents en cervids,
caprins i equids ens indiquen quins animals van ser
ca~ats i duts a la cova per a consum deis neandertals,
que alternaren, per tant, amb els carnívors, en diferents fases,l'ocupació de la cavitat.
[page-n-29]
Restes de fauna pleistocena de la Cova Negra.
O'esquerra a dreta: molars de rinoceront de Merck
(Dicerorlrimrs kiclrbergeusis), metacarps i falanges
de rinoceront d'estepa (Dicerorlrirrus /remiloeclrus),
ullal i molar d'elefant antic (Pnlneoloxodou
mr/iquus). PaleoHtic mitja (entre 120.000 i 35.000
anys aP). Long. de l' ullal: 27,0 cm.
Bifac;os de calcaría sillcia i de sílex
de la Cova Negra. Paleolftic mjtja
(entre 120.000 i 35.000 anys aP).
Long. de la pec;a més gran: 12,5 cm.
Utensilis de sílex, quarsita i calcaria
silfcia de la Cova Negra. Denticulats
i rascadores d' indústria Para-xarentiana.
Paleolític mitja
(entre 120.000 i 35.000 anys aP).
Long. de la pec;a més gran: 8,5 cm.
29
[page-n-30]
Puntes de sflex d e la Cova Negra.
Punta de Soyons i punta mosteriana.
Paleolitic mitjA (en tre 120.000 i 35.000 anys aP).
Longituds: 4,8 cm i 5,3 cm.
30
[page-n-31]
Utensilis de silex de la Cova Negra.
Rascadores i pec;a amb mossa
clactoniana d'indústria de tipus Quina.
Paleolític mitja (entre 120.000
i 35.000 anys aP).
Long. de la pec;a més gran: 7,0 cm.
Restes de fauna pleistocena
de la Cova Negra. Metapodis
i falanges de diversos felins.
De dreta a esquerra:
linx (Felis {liux] pnrdiua),
lleopard (Pautbem pardus)
i lleó de les cavernes
(Prmflrem spelnen).
Paleolític mitja
(entre 120.000i 35.000 anys aP).
Long. de l'os més gran: 13,5 cm.
[page-n-32]
[page-n-33]
Atzagaia losimgica i atzagaia plana
de banya d e la Cova de les Mallaetes (Barx) .
Lndústria ossia d e 1 Aurinyacia
'
(e ntre 35.000 i 25.000 anys aP).
Longituds: 22,0 cm i 13,0 cm.
La sala lii esta dedicada nls grnus cn~ndors del Pnleolftic
superior. Els mnferinls procedents de In Covn del Pnrpnlló de
Gmrdia, In Covn de les Mnllnetes de Bnrx, In Covn de les Cendres de Mora ira, la Covn
del Volcá11 del Faro de Cnllem, In Covn de In Rntlln del Bubo de Crevillenf i /' Abric
de In Senda Vedada de Sumnctlrcer corresponen a l'apnrició de /'llome modem i mostren l'evolució de In seun cu/fum material /fticn i ossin, els tesfimonis de In seun nclivitnt ecouomicn, els sistemes de encera i ocupnció del ferritori, a més deis cnuvis
climntics i les vnrincions en In línin de In costa ocorregurles en el trnuscurs del
Pnleolític superior, entre 35.000 i 10.000 nnys nbn11s del preseut.
III. EL PALEOLÍTIC SUPERIOR:
ELS GRANS CAC::ADORS
El Paleolític superior és el moment que entra en
escena l'home modern, nosaltres mateixos, i constihiix
1'etapa més complexa i millar documentada de les societats ca<;adores i recol-lectores del nostre passat.
Iniciat el procés fa 35.000 anys, a partir del Wünn III,
els vint-i-cinc mil anys en que se succe'iren les diferents cultures que s'estengueren per tot l'ambit europeu constitu'ixen w1 magnífic exemple del grau de
complexitat social i cultural que poden aconseguir uns
grups perfectament adaptats als recursos que els ofereix el medí i que sobrepassen ampliament la mera esfera de la subsistencia.
Els avanc;os del Paleolític superior respecte al
Paleolitic mi~a són molt nombrosos. Així, podem parlar d'w1a major eficacia en la cacera, amb la depuració
de les tecniques i la utilització de puntes llancívoles;
un millar aprofitament de les primeres materies, que
implica una disminució progressiva de la dependencia
respecte a les fonts de provisió; i la incorporació d' un
utillatge especialitzat i més diversifica t. Les noves concepcions de la talla de la pedra manifestarles pel desenvolupament de les indústries de htlles (ascles més
llargues que amples) permetran augmentar considerablement la guantitat de tall obtingut amb el mateix pes
de sílex. A més, a la segura utilització de la htsta en les
etapes anteriors, se suma ara l'os i la banya. Sense
oblidar-nos de la generalització i complicadó del ritual funerari, la major atendó cap a les estructures de
l'habitat i el naixement de J'art parietal i moble.
En les nostres terres les primeres indústries del
Paleolític superior corresponen a moments avan<;ats
de 1'Aurinyada -1' Aurinyacía típíe amb les atzagaies
d'os de tipus losangic, com veiem a la Cova de les
Mallaetes de Barx-, que significa l'aparició de l'Homo
snpiens snpiens, encara que l'ocupació del territori és
33
[page-n-34]
MUSEU DE PREHISTORIA
encara escassa i linútada a pocs jaciments. A poc a
poc, i la frontera se situa fa uns 25.000 anys, en el
Gravetia -la indústria del qual es caracteritza per les
puntes de la Gravette, les peces de retoc abrupte i els
raspadors-, el nombre de jaciments augmenta i, a més,
comencen a observar-s'hi una serie de trets específicament mediterranis, de gran originalitat i dinamisme.
Fa 21.000 anys, en !'última part del Würm i durant
l' interestadial Würm ll1-IV, es desenvolupa a Europa
occidental, i més concretament a la península Iberica i
a Franc;a, la cultura solutriana, vertader punt d'inflexió en la seqüencia paleolítica. El Solutria significa un
canvi notable en la composició i tipología de l' instrumentallític, fet que es concreta en la utilització del retoe pla pera la fabricació d' una dasse de pw1tes que
no tenen antecedents. Es tracta d'un procediment tecnic de millora del materiallític destinat a servir d'armadures de dards o llanees, ja que el que propicia el
retoc pla cobrent és l'obtenció d'unes puntes de bona
grandaria i de secció longitudinal rectilínia. Cada fase
en que se subdividix el Solutria comporta un tipus específic de puntes que, als jaciments valencians, donen
sentit a la denonúnada filcies ibericn. Potser les puntes
que millar representen la singularitat d'esta facies són
les de peduncle i atetes del Solutria superior, documentarles en gran nombre i varietat de formes a la
Cova del Parpalló de Gandia. Al seu costat apareixen
també ara les puntes escotades, que conferiran la seua
originalitat als epígons del Solutria local.
Finalment, més que en qualsevol altra etapa del
Paleolític, és en el Magdalenia, iniciat fa uns setze mil
anys i desenvolupat durant uns sis mil·lennis, fins al
final de !'última glaciació, quan es produ'ix el vertader
apogeu d'objectes i utensilis fabricats en os i banya.
Les forn~es que presenten no oferixen dubtes sobre la
seua funció, i així parlem de puntes d'atzagaia, agulles
de cap, agulles de cosir, espatules, retocadors, picadors, etc.; o de penjolls, xiulets, bramadors, arpons,
propulsors, ganxos, etc. Quan la morfología no indica
tan clarament la seua utilització, podem pensar en
simples accessoris, com els manees o els bastons perforats, o en objectes rituals i altres exclusivament artístics, com varetes i plaques.
La Cova de les Mallaetes (Barx, la Safor) es localitza en un deis cims septentrionals del massís d el
Mondúver. La seua seqüenda estratigrafica cobrix bo-
34
na part del Paleolític superior i comprén també les fases inicials de l'EpipaJeolític, i completa en alguns
punts la de la vei:na Cova del Parpalló, significativa'
ment per conte1úr 1úvells de 1 Aurinyacia, primera
manifestació material de l'home modern. Una part de
!'interés del jaciment correspon a la reconstrucció paleoambiental del final de la glaciació Würm que s'ha
pogut realitzar a partir deis estudis de sedimentologia
i palinologia. En este sentit, entre Mallaetes, Cova
Negra i Cova de Bolomor es cobrixen prop de trescents mil anys d'esdeveniments climatics i culturals
que projecten profundament en el passat la historia de
les nostres terres.
La Cova del Parpalló (Gandia, la Safor), situada
en un ixent rocós d el vessant meridional d el
Mondt1ver, deu el seu descobriment com a estació
prehistorica a J. Vilanova i Piera, el 1866. Les principals excavacions en el jaciment es feren entre els anys
1929 i 1931, davallla direcció de Lluís Pericot. Els resultats van ser publicats ell942, en una obra ja classica que permetia establir per primera volta la seqüencia i les característiques del Paleolític superior valencia, all1ora que s'afirmava la seua identítat ambla resta del Paleolític europeu. Aixo era possible grades a
un potent deposit estratigrafic de més de vuit metres i
a la riquesa dels materials que contenía, amb inlportants series d'instruments lítics i ossis, objectes d'adornament, restes humanes i de fauna, i altres testímonis
de l'ocupació de la cavitat per l'home prehistoric.
Pero, sobretot, el que feia excepcional la Cova d el
Parpalló eren les més de cinc mil plaquetes de pedra
calcaria gravades i pintades que, en repartir-se p er tots
els niveJJs de 1'estratigrafía del jaciment, oferixen una
vis ió molt amplia de la seqüencia artística del
Paleulítil: ~upt!riur.
Les societats cac;adores protagonitzaren una recerca
contínua de millares en el seu armament, i intentaren
aconseguir no solament una major precisió en el tír i
un efecte més mortífer de les seues armes llanóvoles,
sinó també un procés de fabricació i reparació més
senzill. A les novetats que es donaren al comenc;ament
del Pa leolític superior, amb l'aparició de puntes d e
menor pes que les mosterianes i possiblement dissenyades per a un ús amb propulsor, prompte es van sumar altres que revelen la fabricació d'un utillatge cada
[page-n-35]
Crani juvenil, probablement
femení, d' Homo snpieus snpieus
trobat a la Cova del Parpalló (GancHa).
Nivells del Solutria inferior
(entre 21.000 i 19.000 anys aP).
Poto: Liébana.
Utensilis de sílex
de la Cova de les Mallaetes.
Puntes de la Gravette i fulles
i puntes de dors del Gravetia
(entre 25.000 i 21.000 anys aP). Long. de
la pe<;a més gran: 6,2 cm.
35
[page-n-36]
MUSEU DE PREHISTORlA
volta més ajustat a funcions més precises i en que progressivament s' observen majors trets d' eficacia. Així
s'han de valorar els primers ganxos de propulsor documentats durant el Solutria, elaborats en banya per a
ser acoblats en un manee de fusta, o les varetes i atzagaies amb estríes destinades a la inserció de microlits
a fi de crear puntes dentades, o els arpons i hams que
tnilloraren les possibilitats de capturar preses aquatiques.
Davant de la uniformitat que caracteritzava !'instrumental mosteria, les indústries lítiques i ossies del
Paleolític superior proporcionen trets caracteritzadors
de caracter regional, i evidencien amb aixo que la cultura material té un paper important en l'adaptació, ja
que cada tipus de recurs genera una classe d'implements i cada grup adopta uns trets estilístics propis,
significatius d'una deliberada recerca d'identitat.
Canvis que afectaren també l'habitat i l'economia, i
que desenvoluparen modes més variats i estructurats
en la forma d'ocupar el territori, i sistemes més sofisticats a l'hora d'explotar els recursos.
Respecte a l'habitat, la idea que les coves constitu"iren l'lliúc lloc d'habitació de l'home del Paleolític no
és del tot certa, ja que si és veritat que en !'epoca glaciall'home se n'aprofita per a protegir-se de les inclemencies del temps, també ho és que sovint va recó-
Pw1tes de sílex
de la Cova del Parpalló.
Fulles de llorer
del Solutria mitja
(entre 19.000
i 17.000 anys aP).
Long. de la pec;a
més gran: 7,3 cm.
36
rrer a la construcció de campaments a ]'aire lliure,
quan les circumstancies així ho aconsellaven. Les cavitats no s'ocuparen mai directament, sinó que s'hi construrren tendes, paravents i palissades que ajudaven a
mantindre les condicions d'habitabilitat. En generat
en els espais habitats pels ca~adors del Paleolític superior han quedat registrades les diferents orientacions
funcionals de cada empla~ament, i hl ha variacions
considerables entre els campaments base, ocupats durant etapes més o menys llargues i per un nombre important de persones, i els campaments especialitzats,
orientats a l'obtenció de l'aliment o a tasques extraenves, i, per aixo, amb un nombre redu1t d' ocupants. Les
llars, els residus alimentaris i de talla i altres restes de
l'activitat humana permeten deduir tant l'estructuració de 1'espai en els distints campaments, com la seua
fw1ció i les estacions d' ocupació.
Pel que fa a la subsistencia, a la Cova del Parpalló
i a la Cova de les Mallaetes, durant la major part del
Paeolític superior, la cabra i el cérvol són les especies
que proveixen la major part de la carn consumida,
mentre que el cavall, l'ur i el conill tenen una importancia més redu1da. Les economies del final del
Paleolític superior posse:ixen un major grau d' especialització. Els jaciments d'esta etapa, com la Cova de les
Cendres (Moraira-Teulada, la Marina Baixa), propor-
[page-n-37]
Puntes de sílex de la Cova
del Parpalló. Puntes de pedunde
i atetes i puntes escotades del Solutri~
evoluciona! (entre 17.000
i 16.000 anys aP).
Long. de la ~a més gran: 5,3 cm.
clonen conjunts faunístics dominats per una sola especie d'ungulat: el cérvol o la cabra. Complementen esta
especie les restes de conill, molt abundants en nombre,
pero que corresponen a un animal de menor pes en
carn i valor nutritiu que els ungulats. Eixes configuracions s'ajusten a un model d'ocupació del territori en
que les poblacions magdalenianes buscaven en distintes zones 1' explotació estacional de diferents animals.
Els cérvols i les cabres són especies de curts radis de
migració, caracter territorial i cicles previsibles d'unificació de les bandades. La cacera d'animals joves, en
els moments que proporcionaven major pes de carn, i
l'explotació alternativa de les planes litorals i les primeres cadenes muntanyoses oferien la possibilitat
d'actuar sobre dues especies distintes sense posar en
perill els seus cicles de reproducció. El conill, animal
gregari caracteritzat per una alta taxa reproductiva i
també fortament territorial, constitui'a el recurs alimentari complementari per a les epoques de major estrés nutricional.
Amb l'aparició de l'home modern sorgixen els primers objectes destinats a l'adornament. Els enterra-
ments i les mostres recuperades en els Llocs d'habitat
testimonien que, des de 1Aurinyacia, els ca~adors del
'
Paleolític superior europeu portaren cosides a la seua
roba una gran varietat de perles, petxines i dents perforades, a més d'escultures menudes, i tot aixo, junt
amb la utilització de collars i altres tipus de penjolls,
va contribuir a la seua ornamentació personal.
L'atenció per estos elements, l'estandardització i la
disposició en zones del cos eminentment visibles, ens
parla d'una funció lligada a la comunicació, capa~ de
facilitar la identificació dels papers exercits pels distints individus o sexes i la seua identitat grupal. La
predilecció per les petxines o les dents de determinades especies animals i formes, com també la representació d'animals i signes en l'art, ens manifesta, a més,
!'existencia d'un simbolisme. Art i adornament sorgiren practicament al mateix temps i confirmen la capacitat pera desenvolupar uns elements de comunicació
que, per la seua amplia extensió territorial, hagueren
de tindre un caracter adapta ti u, i es vincularen al manteniment de les xarxes socials necessaries per a garantir la supervivencia de les poblacions paleolítiques en
un medí poc poblat.
37
[page-n-38]
Puntes dobles
i atugaies monobisellades
amb base decorada,
d'os i banya, de la Cova
del Parpalló.lndústria assia
del Solútrio-gravetiil
(entre 17.000 i 16.000 anys aP).
Long. de la pe
1>
Utensilis de sílex
de la Cova del Parpalló.
Raspadors, pece; amb retoc
abrupte i sobreelevat,
i ascles denticulades
del Magdaleniil antic (entre
16.000 i 14.000 anys aP).
Long. de la pe
més gran: 3,7 cm.
1>
Agulles d'os,
va retes decorades de banya
i os decora! de la Cova del
Parpalló. lndústria ossia del
Magda leni~ superior (entre
14.000 i 10.500 anys aP).
Long. de la pe~a
més gran: 7,9 cm.
38
[page-n-39]
[page-n-40]
Utensilis de sílex de la Cova del Parpalló.
Raspadors, burins i fulletes de dors
del Magdaleniil superior
(entre 14.000 i 10.500 anys aP).
Long. de la ~a més gran: 3,6 cm.
Atzagaies bisellades, punta doble i arpons
evoluáonats de dents poc marcades,
de banya i d'os, de la Cova del ParpaUó.
lndústria ossia del MagdaleniA superior
(entre 14.000 i 10.500 anys aP).
Long. de la pe<;a més gran: 9,1 cm.
40
[page-n-41]
Fulla de llorer pedunculada i devores denticulades,
de sílex, de la Cova del Volcán del Faro (Cullera).
Solutria evoluciona! (entre 17.000 i 16.000 anys aP).
Long.: 5,5 cm.
Bastó perforat d'os de la Cova del Volcán del Faro.
lndústria ossia magdaleniana (entre 15.000 i 10.000 anys aP).
Long.: 24,0 cm.
41
[page-n-42]
Utensilis de sílex i os
de 1Abric de la Senda
'
Vedada (Sumacarcer).
Raspadors, burins,
fulletes de dors
i fragment d'atzagaia
del Magdalenia
(entre 15.000
i 10.500 anys aP).
Long. de l'atzagaia: 6,9 cm.
Petxines de Pecteu jncobeus perforad es
i amb restes d'ocrede la Cova del ParpaUó.
Possibles paletes de colorant. Paleolític superior
(entre 25.000 i 10.500 anys aP).
L~ngituds: 10,0 cm, 10.5 cm i 10,7 cm.
42
[page-n-43]
Elements d'adornament de la Cova del Parpalló.
Diferents ti pus de petxines i dents
utilitzades coma perles de collar i penjolls.
Paleolític superior (entre 25.000 i 10.500 anys aP).
Long. de la pe<;a més gran: 7,3 cm.
43
[page-n-44]
•
..
...
..,..
·-~-·. ... .
..
'
.
•'*
..,.,..
~
-:.._.
./&
·
~
t
'•
J.
t'
. ..
~ ·
e:
[page-n-45]
Plaqueta calcaría decorada
de la Cova del Parpalló.
Arboriforme pintat en roig
i lfnies soltes rectes gravades superpos.,des. Magdalenia superior (entre
14.000 i 10.000 anys aP). Dimensió:
10,9 x 6,6 an.
Ln snln IV eus permel nssislir nlunixemeut de
l'nrl i eus oferix 1111n moslrn represeutnlivn del cicle nrtfstic de In Covn
del Pnrpnlló de Gnudin, que couU 1111 couju111 de plnqueles de pedrn grnvndes i pi11tndes que comprfn totn In seqilellcin del Pnleolflic superior. L'exposició siulelilzn l'euolució de les tecuiques i
deis motius represeulnls, nuimnls i sigues, nlllnrg de més de 15.000 nuys. A~o fn de In Covn del
Pnrpnlló uun referencia impresciudible per n l'nrt prehistoric europeu.
IV. L'ART PALEOLÍTIC:
ANIMALS I SIGNES
En el transcurs deis 25.000 anys que duraren les
cultures del Paleolític superior, els cac;adors europeus
van produir diverses classes de manHestacions artístiques. Entre elles destaca La qualitat estetica de 1'art creat sobre les parets de les coves i els abrics o sobre suports plans mobles, un art on les representacions d'animals s' associen a les deis signes amb una forta carrega simbolica. Este primer art de la Humanitat coincidix amb l'aparició de L'home modero i aixo marcara
una fita més en el procés evolutiu de l'especie.
Els diversos continents han proporcionat evidencies d'un art paleolític, encara que ésa Europa, especialment en la zona occidental, on es concentra una
gran quantitat de jaciments. Els trets d'unitat tecnica,
estilística i tematica permeten definir un cicle evolutiu
amb un origen que es remunta a l' Aurinyacia i un final que es correspon amb l' inici de l'Holocé.
La Cova del Parpalló de Gandia, com hem vist
adés, cobrix la major part del Paleolític superior, del
Gravetia al Magdalenia. Els quinze mil·lennis en que
podem datar les 5.612 plaquetes trobades en el jaciment, proporcionen una evolució en les tecniques i els
temes que, en estar referida a una seqüencia estratigrafica i industrial, permet la seriació de l'art paleolític europeu i la seua datació des de criteris diferents
als merament estilistics.
En la decoració de les plaquetes s'utilitza el gravat
i la pintura, tecn iques que poden aparéixer combinades. El gravat es realitza amb instruments de síJex,
aparentment sense un esbós preví del dibuix. La pintura, veritablement excepcional en l'art moble paleolític, mostra tant exemples de tintes planes com de trae;
lineal, i usa com a colorants materies minerals naturals com les hematites i els ocres.
En síntesi, poden distingir-se al Parpalló dues
grans unitats temporals: una, antiga, que agrupa les
diverses fases del Solutria, i una altra, recent, integra-
45
[page-n-46]
MUSE U DE PREHISTORJA
dora dels diferents moments del Magdalenia. En les
primeres etapes, les tecniques de gravat dominants
són el tra~ simple, el tra~ doble i el tra~ múltiple, i és ja
important la pintura; la figuració deis animals peca de
certa desproporció i les fórmules de perspectiva són
arcaiques, i els signes molt senzills. A partir del
Solutria mi~a apareixen els primers signes estructurats, amb el domini deis temes rectangulars i els reticulats; així mateix, els zoomorfs atenuen la desproporció i mostren per primera vegada una atenció pe! detall intern - taques de la pell, volum-, i s'executen algunes escenes.
En l'inici del Magdalenia la pintura desapareix en
els zoomorfs i canvien també les tecniques de gravat,
arnb 1'expansió del tra~ simple i profund i la practica
desaparició de les al tres; els animals es representen sovint en perfil absolut, arnb una sola pota per parell, i
els signes es compliquen i combinen freqüentment en
una sola plaqueta. A la fi del Magdaletúa les figures
arriben a certa perfecció, tant en les proporcions com
en la perspectiva, i es concedix una major atenció als
detalls anatomics -hoques, ulls, morros- ; els signes
mostren predilecció pel geometrisme i la tendencia a
cobrir la superfície de la plaqueta.
En general, l'art paleolític oferix una important representació d'animals, un nombre també estimable
de sigrtes i una escassa atenció per la figura humana.
En la Cova del Parpalló, com hem vist, les especies
que apleguen un major nombre d' efectius són els bovids, els equids, els cervids i els caprins; la llista es
completa amb el porc senglar, la rabosa, ellinx, algun
canid de difícil identificació, la perdiu i un anfüid.
Hem de tindre en compte que la distribudó d'algunes
especies esta subjecta a imperatius fonamentalment
climatics. Ar;o limita la lemiHica de l'art de la regió
mediterrania peninsular, on no estan presents els mamuts, els rinoceronts i bisons o els grans felins. Els
signes manifesten una evolució amb dos grans moments: l'un, caracteritzat pel predomini deis temes
rectangulars, propi del Solutria, i l'altre, Magdaletúa,
on se'n complica l'elaboració a partir de la combinació deis escaliformes, les bandes de tra~os cw·ts i paraHels i les bandes fom1ades per feixos de línies para l·leles. Pe! que fa a la figura humana, la seua
presencia és marginal en l'art del Parpalló i esta sub-
46
jecta a u11a simplificació tal que la situa allímit de la
identificació.
Independentment del significat que ti:nguera per
als seus creadors, l'art paleolític pot ser valorat d'acord ambla seua tematica i amb el paper que hagué de
complir en el funcionament de les societats ca~adores.
En el nostre cas, com hem dit, la tematica es limita en
essencia als animals i als signes. Els primers coincidixen amb les especies d' herbívors de major rendibilitat
carnica, i la seua representació, desvinculada de les escenes de ca~a, de l'entorn i del comportarnent de grup,
incidix en el valor sirnbolic que cal atribuir a estes figuracions. Els signes, amb la repetició de ternes, associacions i posició en els conjunts rupestres, indiquen
igualrnent l'existencia de regles expressives propies.
Pe! que fa al paper de l'art, els canvis en les societats del Paleolitic superior es van reflectir en la funció
de l'art mateix, de manera que podem separar l'art anterior al18.000 i el posterior, amb el punt d'inflexió en
el Solutria superior. En les primeres etapes lú ha pocs
matisos estilístics i tematics, si cornparern les diverses
regions d'Europa occidental. L'art té tendencia a situar-se en les parts poc fondes de les coves i du a terme un paper de comunicació entre grups d'elevada
mobilitat territorial en moments de baixa densitat demografica. Les representacions, visibles amb facilitat i
amb ternes de caracter quasi UIÚVersai, degueren afaVOrir els contactes entre grups amb xarxes socials
obertes.
Durant el Solutria fina l i sobretot en el Magdalenia
antic, coincidint arnb els moments de maxirn rigor
clin1ati.c, l'art pa1eoLític europeu constata un procés de
regionalització que afecta tant la tematica, amb signes
específics en cada ambit territorial, com l'estil; i ens
dóna una idea de la relació tan marcada entre formes
de representació i unitats territorials. És ara quan s'observa la rnajor tendencia a sih1ar l'art parietal en zones
de les coves allunyades de la llum i de l'habitat. Tot
sembla indicar que l'art fa un paper més vinculat al
grup que 1' executa, combinant la transmissió d'inforrnació amb 1'establirnent de vincles d'identitat grupal i
coinddint arnb el desenvolupament de xarxes socials
tancades per part de grups cac;adors arnb moviments
de radis més curts.
[page-n-47]
Plaqueta calcaría decorada
de la Cova del Parpalló.
Cérvola pintada en negre
i superposició de dues
figures d'~uids gravades,
reutilitzant parcialment
la primera representació.
Solutria inferior {entre 21.000
i 19.000 anys aP).
Oim.: 19,1 x 12,9 cm.
Plaqueta calci\ria decorada de la Cova
del Parpalló. Cérvola gravada amb
tra~ simple. Solutrii\ mi~i\ {entre 19.000
i 17.000 anys aP). Dim.: 10,5 x 6,5 cm.
47
[page-n-48]
Plaqueta caldiria decorada de la Cova del Parpalló. Cérvola gravada amb tra~ simple en el seu contom i ompliment
de ratlles paraHeles; en la part externa s'observen feixos de ratlles paraJ.Ieles articulad es ambles de l'ompliment
de la figura. Solutria superior (entre 17.000 i 16.000 anys aP). Dim.: 10,5 x 12,2 cm.
48
[page-n-49]
Plaqueta ca Icaria decorada de la Cova del Parpalló. Escena on apareixen represcntats una cérvola
i els seus dos cervatons, situats entre les potes, gravats per mitja de tra~ múltiple; un ~u id, de tra~ simple,
se superposa a la cérvola. Solútrio-gravetia 1{entre 17.000 i 16.000 anys aP). Di m.; 8,8 x 4,2 cm.
Plaqueta calcaría decorada de la
Cova del Parpalló. Caprí
grava! amb Ira~ repetil
i ompliment no naturalista
forman! retirulat; damunl
del Uom de !'animal hi ha
un signe rectangular. Solutria
evoluciona! {entre 17.000 i 16.000
anys aP). Dim.: 8,3 x 5,9 cm.
49
[page-n-50]
Plaqueta calcaria decorada de la Cova del Parpalló.
Equid pinta! en roig i gravat, amb crinera
raspada i banda de tra\OS curts pintada.
Solútrio-graveti~ 111 (entre 17.000 i 16.000 anys aP).
Dím.: 37.S x 27,1 cm.
50
[page-n-51]
Plaqueta calcaria decorada de la Cova
del Parpa116. Superposici6 de IX>vids gravats
per mitja de tra~ compost i un equid
de lrac; simple. Magdaleni~ antic
(entre 16.000 i 14.000 anys aP).
Dim.: 7,9 x 5,6 cm.
51
[page-n-52]
[page-n-53]
Plaqueta de pedra calcaría decorada
amb motius geometrics gravats
de La Cueva de la Cocina (Dosaigües).
Epiprueolític geometric
(al voltant de 7.000 anys aP).
Long.: 7,2 crn.
Ln sn/n V ngrupn les mnnifestncious iudusfrinls i nrfístiques
de les rí/fimes societnfs cm;ndores, jn err e/s femps ncfunls (Holocé), fn e.utre
10.000 i 7.000 mrys. Els mnferin/s provweu de In CoVtl de les Mnllnetes de Bnrx, Ln Covnclrn de
Linfas d'Audilln i, sobrefol, de Ln Cueva de In Cocina de Dosnigiie nmb 1111 couj rmf de plnqueles
s,
de pe grnvndes nmb mofirtsge
dm
ometrics.
V. L'EPIPALEOLÍTIC:
ELS DARRERS CAC:ADORS
El final del PaJeolítc, fixat en el pas al temps actual
(Holocé), no significa L fi de les societats ca~adores.
a
DellO.OOO al 7.000 abans del present, ~o és, fins a l'aparició de les primeres comunitats camperoles en
l'a.mbit de la Mediterrania occidental, el mode de vida
continua ancorat en les activitats tradicionals de la
cac;a i la recoJ.tecció. Es produí aleshores un rapid augment de la temperatura, que arriba a un optim termic
molt més calid que !'actual cap al 7.000 aP, cosa que
ocasiona un brusc retrocés de les masses glacials il'expansió del bosc, així com una pronunciada elevació
del nivell marí o transgressió flandriana.
Este és el període que correspon als darrers cac;adors de la Prelústoria i es denomina Epipaleolític o
Mesolític. El concepte d'EpipaJeolític expressa la contimütat de les tecniques i de l'economia paleolítica, com
succeiX en les nostres terres. Mesolític, en canvi, té un
sentit cronologic, en referir-se a una etapa intermedia
entre el PaJeolític i el Neolític, i també un significat
economic, ja que s'aplica a aquells grups de cac;adors
que se situen en la transició cap a la producció d'aliments en zones nuclears com el Proxim Orient.
Els testimonis deis nostres últims cac;adors s'agrupen en dos complexos cuJturals: l'Epipaleolític microlaminar i l'Epipaleolític geometric. Les restes materiaJs i les fases d'evolució dels dos apareixen representades en la Cova de les Mallaetes de Barx i en La
Cueva de la Cocina de Dosaigües, respectivament. El
seu nom prové de la classe d'am1adures utilitzades en
cada caspera la fabricació de fletxes i d'atzagaies. Els
grups microlaminars presenten un ús quasi exclusiu
de puntes menudes de sílex elaborades a partir de fuUes i fulletes que rarament sobrepassen els tres centímetres de longitud. Els geometrics, de la seua part,
també presenten fulles i fulletes menudes, pero les armadures es caracteritzen per ser de formes geometriques (trapezis, triangles i segments de cercle) i per obtindre's mi~anc;ant una tecnica especial de fractura
deis suports laminars.
53
[page-n-54]
MUSEU DE PREHISTORIA
En esta etapa és segura la utilització de I'arc, que
permetra una precisió en elllan<;ament major que la
deis antics propulsors. D'altra banda, el caracter microlític de les indústries, tret tecnic comú deis ca<;adors holocens, va Uigat a la generalització dels utensilis compostos, ja que ara les fletxes i atzagaies estan
formades per diverses armadures de sílex inserides en
w1 mateix manee de fusta.
La Cueva de la Cocina (Dosaigües, la Foia de
Bunyol) és el jaciment representatiu de l'Epipaleolític
de facies geometrica en la fa<;ana mediterrania peninsular i ens ha proporcionat una important informació
sobre el clima, el paisatge i l'activitat economica de la
gent que habita la cavitat fa entre 8.000 i 5.000 anys.
Un deis aspectes més destacats és 1'episodi artístic,
Utensilis de sílex de La Cueva de la Cocina.
Raspad.ors, fulles amb mosses i trapezis de la fase Cocina l.
Epipaleolític geometric (entre 8.000 i 7.500 anys aP).
Long. de la p~a més gran: 4,8 cm.
54
d'art moble i parietal, que ens oferix. Es tracta, d' una
banda, d'un conjunt de plaquetes de pedra amb series
de línies gravades que corresponen a un moment immediatament anterior a l'aparició de les primeres ceramigues en el jaciment. L'abstracció, el gust perla linearitat, el geometrisme, les simetries bilaterals deis motius en alguna ocasió, fan hermetica la significació
d'estes p laquetes. Estes mostres d'art moble es complementen amb alguns vestigis de pintures, a base de
motius de línies trencades en roig, sobre una de les parets de la cova, que foren cobertes pels estrats ceramies del deposit sedimentari i que en conjunt reben la
denomina ció d' Art lineal-geometric . Tot ens du a
pensar, per tant, que ens trobem davant d' un episodi
artístic original amb uns inicis que degueren coincidir
amb els primers impactes del corrent neolititzador.
[page-n-55]
Utensilis de sílex de La Cueva de la Cocina.
Fulles amb senyals d'ús, fuJies amb mosses,
microburins, trapezis, triangles i triangles tipus
«Cocina» de la fase Cocina U. Epipaleolltic
geometric (entre 7.500 i 7.000 anys aP).
Long. de la pe<;a més gran: 4,9 cm.
1
Utensilis de sflex de La Covacha de Llatas (Andilla).
FuUes amb senyals d'ús, fu !les amb mosses, trapezis,
tria:ngles i segments de doble bisel!. Epipaleolític geometric
(entre 7.000 i 6.500 a:nys aP).
Long. de la pe~a m~s gran: 3,8 cm.
SS
[page-n-56]
[page-n-57]
Vas de cos globular amb roU llarg
i deroració impresa cardial
de la Cova de I'Or (Beniarrés). Neolític antic
(entre 5.000 i 4.200 anys abans de Crist).
Al\Aría: 28,3 cm.
Ln snln VI es dedica nls primers ngricultors i rnmnders. El
unixemeut de l'ngriculturn és tmfeuomeu d'origeumeditermui que
npnreix ben documeutnl eu les uoslres !erres des de fa 1111s 7.000 auys; lnul pe/ que fa 11 lo IIOVtl
cultura material, especinlmeula les cerilmiques, com als leslimouis de les primeres plaules Cllltivades i deis auimals domeslics. E:ls malerials procedeuls de la Cova de I'Or de Beuiarrés i de In
Cova de In Snrsn de Bocnireul refleclixeu el cauvi en la mauera de viure, amb eluou ulillatge de
pedrn tallada, de pedrn po/ida, d'os i, molt especialmeul, mub la perfecci6 de les primeres ceriimiques decomdes miljam;aulla impressi6 de la vom d'tma petxilmalxms de la cocció.
VI. EL NEOLÍTIC:
ELS PRIMERS AGRICULTORS 1 RAMADERS
El treball de la terra i la cria d'animals domestics,
la forma natural d' obtindre hui els aliments, foren
activitats desconegudes pera la gent del Paleolític i
de I'Epipaleolític. Quan les adoptaren, les societats
humanes iniciaren una nova etapa que rep el nom
de Neolític. Esta denominació posse1a originalment
un sentit cronologic i tecnologic, que responia a la
separació dins de l'Edat de Pedra d'una etapa antiga o Paleolític d'una altra más recent: el Neolític es
caracteritzava per l'aparició d'uns nous utensilis fabricats nútjan\ant el poliment de la pedra, i el seu
desenvolupament corresponia ja als temps actuals
des del punt de vista geologic. En l'actualitat, en
canvi, el Neolític ens remet a un concepte fonamentalment econonúc, ampliat a les notables repercussions que )'agricultura i la ramaderia tingueren sobre la forma de vida: el sedentarisme, l'augment de
la dimensió dels gmps hurnans, una estructura so-
cial més complexa i unes noves creences religioses.
En el Proxim Orient, concretament en l'area sírío-palestina i en els peus de muntanya deis Zagros
a Iraq i Iran, és on alllarg del X i IX mil·lennis abans
de Crist es documenten les primeres passes cap a la
producció d'aliments. Les condicions biogeografiques favorables d'esta zona, en forma de recursos
vegetals i animals facilment explotables i potencialment domesticables, a més de la intensificació de les
practiques recol·lectores i d'emmagatzematge, propiciaren el sedentarisme en aldees deis grups ca\adors epipaleolítics i el desenvolupament inicial de
1economía agrícola i ramadera.
'
La incorporació de la península Iberica a la nova
forma de vida, basada en el cultiu del blat i 1' ordi i
en la cria d'ovelles i cabres, forma part d'un procés
que s'expandí perles zones costaneres de la
Mediterrania, d' est a oest, al Jlarg del VI mll·lenni.
57
[page-n-58]
MUSEU DE PREHlSTORIA
Ací, al voltant del 5.000 aC, nombrosos jaciments arqueologics, la major part en coves, mostren una cultura material que comprén recipien ts ceramics, fal~s
de sílex, culleres i anells d' os, bra~alets i destrals de
pedra polida, entre molts altres elements desconeguts fins aquell moment, a més de restes de cereals
cultivats i d'animals domestics. Són el testimoni de
les primeres comtmitats carnperoles que durant un
temps conviuran amb els últims grups de ca~adors
recol-lectors.
La ceramica és una de les novetats característiques del Neolític. En la zona mediterrfmia, les ceramiques més antigues presenten una decoració especial, realitzada abans de la cocció mi~an~ant la impressió de diversos instruments, singularrnent de la
vora d'una petxina de Cnrdium edu/e, i per aixo reben el nom de ceramiques cardials. La distribució
costanera d'esta decoració, propia de l'anornenada
Cultura de la Cerámica Impresa, unida al poblament de les illes i a la gradació cronologica que
mostren els influxos neolítics en l'avan~ cap a l'oest,
ens parlen de l'irnportant camí que sempre ha sigut
la Mediterrania.
L' estudi dels estils decoratius ceramics, juntament ambles seqüEmcies estratigrafiques que proporcionen alguns dels nostres jaciments, ha sigut la
referencia principal per a establir l' evolució del
Neolític valencia. La primera etapa, o Neolític antic, es caracteritza pel predomini dels vasos amb decora ció cardial i es desenvolupa al llarg del V
rniJ.lemu aC. El mornent següent, o Neolític mi~a,
s'associa a la desaparició de l'ornamentació cardial,
mentre que les decoracions incises, acanalades, irnpreses d':instrument, plastiques i pentinades, queja
es coneixien d'abans, tenen ara una presencia major.
L'última etapa, o Neolític final, iniciada arnb l'últim
ter~ del IV mil·lenni aC, pren com a element més
distintiu la decoració esgrafiada, encara que la producció cerámica estará prompte dominada pels vasos no decorats i es produira una renovació tipologica que preludia 1'etapa següent eneolítica.
Les noves activitats productives, domestiques i
artesanals estan en la base de la reorientació que experimenta ara la indústría tradicional de la pedra
tallada, que oferix un caracter em:inentment laminar
58
que permet extraure, a partir dels noduls seleccionats i preparats convenientment, una gran quantitat
de fttlles i fulletes (ascles molt més llargues que amples) que constitui:xen el suport de les eines i de les
armes d'ús quotidia, especialment ganivets, perforadors, trepants i armadures de fal~s i atzagaies. La
manufactura ossia, una altra de les indústries tradicionals, proporciona també tota classe d'utens:ilis
necessaris per a les activitats quotidianes, com ara
culleres, tubs, punxons, agulles, espatules, cisells,
allisadors; a més d'altres objectes coro els anells,
penjolls, passadors i perles de collar, que s'usen per
a l'adornament personal. Finalment, la tecnología
del poliment representa un pas més en el desenvolupament de les formes prehistoriques del treball de
la pedra i sera en el Neolític qu an se'n produira la
generalització. El poliment s'usara sobretot per a la
fabricació de destrals i aixes, ferramentes relacionades ambla deforestació i amb el treball de la fusta, a
més deis objectes d' adornament personal, representats per penjolls, perles de collar i bra~alets.
L'economia és una part essencial de la cultura i
per aixo el Neolític comp ortara el naixement d'unes
comunitats qualitativament diferents de les paleolítiques. L'home del Neolític sera agricultor i ramader, es fara sedentari i comen~ara a deixar la seua
empremta, cada vegada més intensa, en el territori
que ocupa i explota.
El principal testimoni de la practica de !'agricultura el constitui'xen les restes carbonitzades de llavors que es troben en els jaciments arqueologics.
També les análisis poHiniques poden indicar-nos
!'existencia de cultius i la rompuda de noves terres
pera ]'agricultura. En la Cova de l'Or de Beniarrés,
per exemple, les abtmdants llavors carbonitzades
revelen el cultiu de distintes especies de blat, com
ara l'espelta, !'espelta menuda i el blat comú, i també de l'ordi, amb les varietats vestida i nua. Blat i
ordi eren cereals desconeguts amb anterioritat a les
nostres terres i, per tant, degueren ser introdui'ts.
Les restes de fauna, en la seua major part recialles d'alimentació, revelen la importancia economica
dels animals domestics, especialment la cabra i 1' ovella, i també la vaca, el porc i el gos. L' explotació
deis ovicaprins, entre els quals 1'ovella sol ocupar el
primer lloc, sembla que es va orientar més a l'obten-
[page-n-59]
Deslrals de pedra polida de la Cova de la Sarsa {Bocairent).
Neolític (entre 5.000 i 3.000 anys aC). Long. de la pec;a més gran: 12,8 cm.
ció de carn que a cap altre producte, com la llet o la
llana. Un aprofitament identic es feia de la vaca i
del porc. Igual que succe'ix amb el blat i l'ordi, les
especies silvestres o agro ti pus d' on descendixen les
nostres cabres i ovelles domestiques no existien ací
ni en la resta d'Europa; per esta raó cal suposar que
estos animals hi arribaren ja domesticats ambla neolitització.
Les abundants restes de cérvol i de conill, i en
menor quantitat de cabirol, cabra salvatge, porc senglar, cavall i ur, a les quals s'han d'afegir les d'algunes aus i reptils, tradu1xen la importancia que l'activitat cinegetica tenia per al prove1ment de pells,
cuirs i banyes, i no sois de carn. La recol-lecció de
fruits silvestres i de mel apareix documentada en algunes pintures rupestres, encara que les proves directes es limiten al consum de glans. La pesca tingué
una gran importancia en els jaciments prop de la
costa, com és el cas de la Cova de les Cendres de
Moraira, on s'han trobat restes de nero, pagre, pa-
gell, orada i llobarro, entre altres, i on també es
constata un gran aprofi tament de mol·luscos marins, especialment de pegellides i bígars.
A més d'informar-nos sobre les condicions ambientals, la sedimentologia, i especialment la palinologia i l'antracologia, coincidixen a assenyalar la
progressiva influencia exercida per l'home sobre el
seu medi circumdant en el transcurs del Neolític.
L'agricultura i la ramaderia implicaran un canvi notable en les relacions de l'home amb l'entorn. Si per
a les poblacions paleolítiques i epipaleolítiques el
bosc era un medi basic per a la subsistencia, amb
uns recursos que calla explotar de manera conh·olada, amb el cultiu i el pasturatge esta actitud se substituira per una altra més agressiva, ja que caldra
abrir grans espais. D'ara endavant, la tala i l'incendi, no sempre controlat, acompanyaran !'agricultura
i la ramaderia. D' esta forma, l'home es convertira,
des del Neolític, en un agent actiu de la degradació
59
[page-n-60]
Utensilis de sOex
de la Cova de I'Or.
Trapezis i triangles,
trepants i (ulles amb Ilustre
de cereals o elements
de (a le;. Neolític antic
(entre 5.000 i 4.200 anys aC).
Long. de la ~a
més gran: 6,9 cm.
60
[page-n-61]
ELNEOLÍTIC
ecologica i iniciara un canú que ha continuat, sense
prikticament interrupció, fins als nostres dies.
La Cova de l'Or (Beniarrés, el Comtat) es troba
en els estreps orientals de la serra del Benicadell,
dominant la vall mitjana del riu d' Alcoi o Serpis. Els
trebaUs realitzats mostren una seqüencia estratigrafica que comprén gran part del desenvolupament
del Neolitic. Són molt importants les coHeccions de
vasos ceranucs i d' eínes, armes i objectes d' adornament fabricats en os, sHex, pedra polida, petxina i
altres primeres materies. l, igualment, els grans carbonitzats de blat i d'ordi, que s'han datat, pel metode del carboni 14, en 4.315 i 4.770 aC. Els estudis ínterdisciplinars duts a terme en el jaciment, amb el
concurs de sedimentolegs, palinolegs i antracolegs,
principalment, han permés reconstruir l'evolució
del clima i del paisatge durant el transcurs del
Neolític valencia. El paisatge degué ser el d'un hose
mediterrani mixt amb w1 matoll termofil, amb predomini de pins, de carrasques o roures segons les
condicions locals i els diversos moments, amb episodis de major o menor fred i aridesa, o de bonan~a
i humitat.
La Cova d e la Sar sa (Bo cairent, l a Vall
d' Albaida) es troba en els estreps nordoccidentals
de la serra Mariola. Els materials recuperats formen
un conjunt de gran riquesa i mostren que s'utilitza
príncipalment com a lloc d 'habitació, igual que moltes altres coves, fins al Neolític final. Pero també va
servir com un lloc d' enteriament i en ella foren inhurnats, almenys, set individus; dos d'ells ho foren
conjuntament en un badall estret a )'interior, lluny
de la zona d'habitació. Yora les restes ossies d'estos
dos inhumats es troba un vas amb decoració cardial
i unes poques peces d'os i de sílex, interpretades
com una ofrena mortuoria. Estos enterraments mastren ]'existencia d'un ritual funerari en el Neolític
antic i fan remuntar fins a eixa etapa la tradició sepulcral de les coves en l'ambit valencia.
Brac;alet de pedra polida de la Cova de la Sarsa.
Neolític antic (entre 5.000 i 4.200 anys aC).
Diametre: 1O,1 on.
61
[page-n-62]
Vas geminat amb decoració impresa
cardial de la Cova de I'Or.
Neolític antic (entre 5.000 i 4.200 anys aC).
Long.: 14,0 cm.
Tonellel amb decoració impresa de pinta
de la Cova de l'Or. Neolític anlic
(entre 5.000 i 4.200 anys aC). Alc;Aria: 8,8 cm.
62
[page-n-63]
Vas de cos globular amb coll
i decoració impresa cardial
de la Cova de I'Or. Neolític antic
(entre 5.000 i 4.200 anys a O.
Alc;Aria: 16,3 cm.
Vas amb decoració impresa cardial
de la Cova de l'Or. Neolftic antic
(entre 5.000 i 4.200 anys aO.
Al~aria: 23,2 cm.
63
[page-n-64]
[page-n-65]
Vas de ros globular
amb coU i decoraáó impresa
de pinta de la Cova de I'Or
(Beniarrés). Neolftic antic
(entre 5.000 i 4.200 anys aC).
Al~aria: 22A cm.
<1
Gran vas de ros álíndric
amb decoració impresa cardial
de la Cova de I'Or. Neolític antic
(entre 5.000 i 4.200 anys aCl.
Al~~ria: 48,5 cm.
AneU d'os de la Cova de I'Or.
Neolític antic
(entre 5.000 i 4.200 anys aC).
Diametre: 2,9 cm.
65
[page-n-66]
Agulles i punxons d'os
de la Cova de I'Or. Neolític
(entre 5.000 i 3.000 anys aO.
Long. de la ~a més gran: 12,2 cm.
Culleres d'os
de la Cova de l'Or. Neolflic antic
(entre 5.000 i 4.200 anys aC).
Long. de la pev¡ més gran: 20,8 cm.
[page-n-67]
Elements d'adorn
de la Cova de I'Or.
Perles de collar i pe11jolls
elaborats amb petxina i os.
Neolític (entre 5.000
i 3.000 anys aC).
Long. de la pec;a
més gran: 5,0 cm.
Molí de ma de gres
de la Cova de I'Or. Neolític
(entre 5.000 i 3.000 anys aC).
Long.: 50,0 cm.
67
[page-n-68]
[page-n-69]
<1
Fragmenl de vas cerlmúc
amb decoració impresa cardial
de la Cova de I'Or. Molíu central
de dos personatges diferenciats
amb els bra\()5 al~ats en actitud oran!.
Neolrlk antic (entre 5.000 i 4.200 anys aC).
AI~Aria: 7,2 cm.
Ln snln VU nplegn u11n selecció d'imntges de l'nrt
postpnleolftic. Só11totes nquel/es mnuifestnciolls nrf(stiques que correspolleu nls primers ngricultors in nquel/s gmps de cn~dors que iuicie11 nrn el seu procés de ueolililznció. Ln selecció correspo11 nls nbrics rupestres del Pln de Pelrncos n Cnstell de Cnstel/s, In Snrgn n
Alcoi, el Bnrrmrc de In Vnlltorfn n Tfrig, Alboctlsser i les Coues de Vi11romtl, el Bnrrn11c de In Gnsulln n
Ares del Mnesfrnl i les coues de Ln Armin n Bicorb, entre nitres. Al se11 coslnl s'expose11 exemples d'nrl
moble de In Coun de l'Or de Beuinrrés i de In Cooo de In Snrsn de Bocnireuf, correspoueufs eu este cns n
decorncio11s certlmiques que se situeu e11 el Vllmil·lemri nbmrs del prese11/, i que compnrtixeu els mnteixos motius i segurnmeut elmnteix simbolisme que les mnuifestncioiiS pnrietnls, cosn que eus permet
ncostnr-uos nln cro11ologin d'este nrt.
VIL L' ART POSTPALEOLÍTIC:
IMATGES 1 CREENCES
Trenca la discontimütat artística des del final del
Paleolític en les nostres terres l'anomenat Art linealgeometric, propi de contextos epipaleolítics recents i
expressat en gravats sobre plaquetes menudes de
pedra i en pintures en roig sobre les parets d'algunes coves. Quasi sim uWiniament, a partir del V
mil·l.enni aC, amb l'inici del Neolític, apareixeran altres cicles artístics que responen als noms d' Art macroesquematic, Art llevantí i Art esquematic. Les
seues manifestacions són sempre pintures realitzades sobre les parets d'abrics rupestres, encara que
amb la particularitat de presentar paral·lels molt estrets amb els motius decoratius d'algunes ceramiques, i aixo ens permet precisar-ne la cronología. A
més d'estos cicles artístics, pero amb una adscripció
temporal i cultural imprecisa, tenim constancia d'altres conjunts de gravats rupestres que s'expressen
amb motius fusiformes o geometrics i en les cassole-
tes excavades en la roca, unides en ocasions percanalons.
L'Art macroesquematic es localitza als abrics rupestres de les comarques de la Marina Alta, el
Comtat i 1' Alcoia, predsament en el mateix territori
on més d'hora constatem la implantació de les comunitats d'agricultors i ramaders. Comunitats amb
unes preocupacions religioses que este art, exclusiu
de les terres valencianes, reflectira fidelment. La figura humana n'és el tema dominant, amb djverses
formes i postures, com la deis bra~os en alt amb les
mans obertes o en actitud d'orant. Són també abundants els serpentiformes rematats per trac;os a manera de dits, que en ocasions arranquen de circumferencies concentriques i altres motius geometrics
d'identificació difícil, sempre de grans dimensions i
de color roig fose. La presencia d' estos mateixos
69
[page-n-70]
MUSEU DE PREHISTORIA
motius realitzats sobre vasos ceramics mitjanc;ant la
tecnica impresa cardia1, permet situar este horitzó
artístic en el V mil·lenni aC.
En conclusió, estes pintures rupestres i els vasos
ceramics, que en determinats casos deuen ser veritables santuaris i objectes de culte, respectivament,
guarden les claus grafiques de les noves idees magico-religioses que irrompen en les nostres terres amb
els primers grups productors i amb el posterior procés de neolitització del substrat epipaleolític.
L' Art llevan tí es caracteritza per l'acusat naturalisme de les representacions, sempre pintades sobre
les parets d'abrics rupestres poc fondos. Homes, dones, animals i objectes d'ús quotidia i de cacera,
constitui'xen els temes figurats, que poden trobar-se
alllats o formar part d' escenes. Entre elles destaquen les de cacera i algunes de guerra, les desfilades i les execucions. Els homes acostumen a durare
i fletxes i els animals apareixen sovint ferits per eixes mateixes fletxes. Les dones protagonitzen escenes de la vida quotidiana i altres de possible contigut religiós.
Com que el trobem superposat a les pintures macroesquematiques deis abrics de la Sarga d' Alcoi i
del Barranc de Benialí de la Vall de Gallinera, i pels
motius figuratius similars presents en les ceraml-
ques de la Cova de I'Or de Beniarrés, 1'Art llevanti
es data en els jaciments valencians a partir de moments avanc:;ats del V mil·lenni aC. És, per tant, de
cronología neolítica i ens narra el procés de canvi
cultural que s'inicia en les nostres terres com a conseqüencia de l'aparició de !'agricultura i de la ramaderia.
L Art esquemiHic conforma una manifestació ar'
tística conceptualment molt elaborada que usa el color roig i excepcionalment el negre per a pintar, en
les parets d'abrics poc fondos, figures humanes i
d'animals, i motius geometrics, sempre senzills. Els
antropomorfs es redui'xen a simples trac:;os lineals
per indicar el tronc, que pot prolongar-se a cap i sexe en el cas de les figures masculines. Els zoomorfs
es caracteritzen per w1 trae; peral cos i més d'un per
a les potes. En ocasions s'indlca la cornamenta, que
és !'única dada que ens permet identificar-ne !'especie. Els motius geometrics més abundants són les
barres, els punts i els cercles. Són també característics els motius astrals i les representacions d'ídols,
expressió clara del caracter simbolic d' este tipus
d'art que s'inicia en el V mil·lenni aC i que arriba al
maxim desenvolupament amb els enterraments
múltiples eneolítics.
Tonellet amb decoració impresa
cardjal de la Cova de I'Or.
Entre les anses anulars presenta
un motiu antropomorf en «X».
Neolític antic (entre 5.000 i 4.200 anys aC).
Al~aria:
70
7,4 cm.
[page-n-71]
Fragment de vas cera mie
amb decoració impresa de pinta
de la Cova de I'Or.
Figuració del cap i de part del cos d'un caprf.
NeoUtic antic (entre 4.500 i 4.000 anys aC).
Al<;itria: 10,3 cm.
Fragment d'un vas ceramic
amb decoració incisa
de la Cova de I'Or.
Presenta el dibuix d'un cervid
esquematic i part d' uns altres
dos davall del primer.
Neolític final
(entre 3.500 i 3.000 anys aC).
Al<;itria: 5,6 cm.
71
[page-n-72]
[page-n-73]
ldol oculat de banya
de La Ereta del Pedregal (Navarrés).
J>ossible representació de la «deessa mare».
Eneolltic (cap a 2.500 anys aC).
Long.: 18,0 cm.
1.Jr snln VUl eus aproximan In complexitnl deis
poblnts i de les coves sepulcrnls de 1' Eueolflic. 1.Jr geuernlitznció
de In virln en mperola es trnduix eula prolifernció deis nsseulameuts vorn els camps rle wltiu, com
nm 1.Jr Ere/a del Pedregal de Navarrés, nmb 1111n S1!1fiieucin que compréu tot el V mif.leuui abnus
del preseul, perforle eu que npnreixeu els primers uteusilis mettll·lics fets de coure. El rihtnl ftmernri nrlquirix mrn grmr importtlucin. S'usen les coves unlurnls corrr n uecropolis col·leclives, cns de
In Covn de la Pastora d'Aicoi. D'ella es mostren e/s nixovars,les ofrenes i els objectes religiosos,
com els ídols oculnts que ncompnuynven els inlmmnts. Els crnrris nmb lrepnnnció procedents de In
mnteixn covn sóu de grau iuterés. El final del perforle s'irrdividunlitzn per In presencia del vas
cnmpnrrifomre i els elemerrts cnracterfstics rl'nixovar qrre s'lri nssocierr, orr rlestncn el corrjrml de In
Covn deis Gnts d'Aizim. Tnmbé es mostrerr diversos mnterials del poblnt del Pwrtnl sobre In
Rmrrbln Cnstellnrdn de L/ fria, J.¡¡ Cueva rle In wdern del Castillo rle Xioo, In Covn del Cnmf Reía/
d' Alncmrt rl' Albaida, In Cooo del Barrar re del Cnstellet de Cnrrícoln i In Sima de In Pedrera de
Benicu/1, entre nitres.
VIII. L'ENEOLÍTIC:
L'EDAT DELS METALLS
L'agricultura i la ramaderia condu·ixen a la vida sedentaria. Les comunitats camperoles s'instaHen prop
de les terres de cultiu, on alcen els poblats i es doten
d'estructures socials cada vegada més complexes, alhora que es va intensificant l'empremta de l'home sobre el territori. És un procés que s'havia iniciat durant
el Neolític i que ara s'intensificara, sobretot des de la
meitat del m mil·lenni aC, quan apareixen les primeres ferramentes metal-ligues de coure que donen el
seu nom al nou perfode: Eneolític o Edat del Coure.
Característica d'este perfode és també la utilització de
les coves naturals com a grans necropolis, reflex d'un
habitat permanent i proper, i dels canvis en les relacions socials i en les idees religioses.
Els poblats busquen la proximitat als corrents d'aigua. En general, la documentació que es conserva
d'ells són les estructures exvacades en el subsol: les
sitges de planta circular on es conserva ven els cereals i
els fossars de secció en forma de «V>> que interpretem
com estructures defensives o destinades a facilitar el
drenatge de les terres. De les cabanes, fetes de fang i
de brancatge, només se n'han conservat indicis. La
distribució d'estos poblats abasta tota la geografía valenciana, cas de les Jovades a Cocentaina, el Niuet a
1' Alquería d ' Asnar, els de 1' Atareó i Beniprí d e
Belgida, l' Arenal de la Costa d 'Ontinyent, La Macolla
de Villena i la Vil·la Filomena de Vila-real.
La Ereta de l Pedregal (Navarrés, la Canal de
Navarrés) és el nos tre poblat mill or conegut.
Descobert el segle passat per J. Vilanova i Piera, esta
situat en una zona endorreica coneguda com La
Marjal, on el nivell freatic arriba a la base del poblat.
73
[page-n-74]
MUSEU DE PREHJSTORlA
Durant la primera fase d'ocupació, de final del
Neolític i principi de l'Eneolític, les construccions són
cabanes de parets de fang i branques amb una base de
pedra. Després, coincidint amb l'aparició de l'utillatge
metal ·lic durant l'Eneolític ple i l'Horitzó
Campaniforme, les pedres s'usen també pera alc;ar els
socols dels murs.
Els materials arqueologics mostren que la vida
domestica de les comunitats camperoles gira al voltant de la preparació del menjar, de la fabricació de la
cerrunica, del teixit j de la cistelleria, dels instruments
d'os i de sílex i de la confecció d'adornaments i d'objectes religiosos que formaran part, en bona mesura,
deis aixovars funeraris. La rompuda de terres noves fa
retrocedir els boscos en favor deis camps de cultiu,
que ara s'escampen entorn dels poblats, i de les pastures que ho fan per les muntanyes. Els principals animals domestics són les ovelles i les cabres, pero la cacera conserva una relativa importancia davant la necessitat de protegir les collites enfront deis grans herbívors, a més de ser un mi~a complementari d'obtindre carn i primeres materies com les pells i les banyes.
En el transcurs de l'Eneolític, els instmments de sílex observen l'arribada d'un competidor important: el
coure. La concurrencia de la nova primera materia
fara que la talla del sílex experimente un gran desenvolupament i perfeccionament, de forma que ganivets
i puntes de fletxa rivalitzen pe! seu acabat amb les que
ara es fabriquen de metal!. D'altra banda, !'abundancia de puntes de fletxa en els poblats i en els aixovars
funeraris tradUix la importancia de !'are coma veritable armament i, per la mateixa raó, la probable freqüencia deis enirontaments i de les bregues entre
grups. Pe! que fa a les formes d' es tes pm1tes de fletxa
de sílex, els tipus de forma de losange i de monyons
laterals corresponen als moments inicials, mentre que
les de peduncle i aJetes dominen en acabar el període.
Els testimonis més antics de la metal·lúrgia del
coure en la península lberica corresponen a la primera
meitat del ill miJ.lemú aC, sent pioners els focus de la
Cultura de Los Millares en el sud-est i el del curs baix
del Tajo en la fac;ana atlantica. A La Ereta del Pedregal
l'aparició deis primers objectes metal·lics correspon al
pie Eneolític, en la segona meitat del ill mil·lemú. Es
tracta de punxons, puntes, destrals i algun fragment
74
d' escoria, sempre de coure, amb quantitats mínimes
d'altres elements com l'arsenic que correspon a impureses propies del mineral utilitzat per a la fosa i no a
cap tipus d'aliatge.
Les idees sobre la vida i la mort evolucionen amb
les comunitats camperoles. Un ritual fu nerari nou
mostra ara este canvi de les creences religioses, i en
gran part de l'occident europeu s'ajunten els morts en
les cambres megalítiques. En les terres valencianes, les
tombes megalítiques son substitUides per coves naturals, com és el cas de la Cova de la Pastora (Alcoi,
1' Alcoia), que contenia més de setanta-cinc individus.
Les despulles havien sigut agruparles formant paquets
funeraris després d'haver-les descarnades; al costat
s'havien depositat ofrenes i ídols o imatges de la divinitat, que ens parlen d'idees sobre la vida d'ultratomba. Els ídols ocula ts, amb el motiu central dels ulls
acompanyat per bandes de línies corbes que formen el
tatuatge facial i la identificació del sexe, es troben per
tota la península i s'identifiquen ambla deessa mare.
L'elevat nombre d'enterraments que es feren en algunes coves indica que foren utilitzades com a necropolis d'un poblat proxim durant un Jlarg període de
temps. Destaquen per la seua importancia la Cova de
les Llometes d' Alcoi, amb més de cinquanta individus
adults; la Cova de la Barcella de la Torre de les
Mac;anes, amb trenta, la del Camí Reía! d' Alacant a
Albaida, amb denou, i La Cueva de las Lechuzas de
Villena, amb més de divuit. En diversos cranis de la
Cova de la Pastora es documenta la practica de la trepanació o perforació intencional, sense que en cap
d'ells es vegen alteradons patologiques que justifiquen una intervenció qtúrúrgíca. Per tot aixo, devem
considerar que ens trobem davant d'una practica amb
caracter ritual o empíric, sense eficacia terapeutica real. La supervivencia d'alguns d'estos individus esta
demostrada en tres casos pels senyals de regeneració
ossia, mentre que en altres pot tractar-se d'una trepanació postuma.
A la fi de l'Eneolític es produi'x en gran part
d'Em·opa Ja difusió d'un mateix tipus ceramic, el Vas
Campaniforme, present en els poblats i, sobretot, en
els enterraments. El nom de camparúforme es deu al
perfil en forma de campana o tulipa del vas més representatiu del conjunt. Són ceramiques de pastes depu-
[page-n-75]
Diversos ti pus de puntes de fletxa de sílex de La Erela del Pedregal.
Eneolftic (entre 2.700 i 2.200 anys aC). Long. de la p~a més gran: 6,5 cm.
rades i bona cocció, ambles superficies decorad es amb
la impressió d'una pinta o mitjan~ant línies incises,
formant bandes horitzontals, triangles i reticulats. Les
cassoles, els bols i els vasos globulars completen el repertori de formes. La seua gran difusió i l'associació
del vas campaniforme a la generalització del metall en
els aixovars fw1eraris s'interpretava anteriorment com
una prova de 1' existencia d' un poble prospector i metal·lúrgic, d'exceJ.lents terrissers i fonedors, que devia
recórrer Europa en la segona meitat del m mil·lenni
aC. En l'actualitat, superada esta explicació, !'existencia d' elernents campaniformes en este territori tan ampli es relaciona arnb la seua adscripció a funcions de
prestigi social i cerimonial.
Parlem d'Horitzó Campaniforme per destacar les
novetats deis últims dos segles del lll i del comen~a
ment del II mil·lenni aC. Coincidint amb les ceramiques campaniformes es consolida un nou model d'assentament: els poblats busquen les parts elevades de
les muntanyes, tot i gue perduren encara els poblats
de cabanes i sitges en el pla.
El Puntal sobre la Rambla Castellarda (Llíria, el
Camp de Túria), és tm exemple deis nous poblats eneolítics que ocupa el cim d'una muntanya i part deis
vessants. Les estructures documentades ens parlen
d'una muralla i d'tma torre de planta circular en la
part superior i també deis habitatges, de planta oval
amb soco! de pedra i al~a.t de fang. En !'interior de les
cabanes, grans pedres disposades horitzontahnent i
75
[page-n-76]
Utensilis de sílex de La Ereta del Pedregal. Raspadors, fragment de punyal i grans fulles de fah;.
Eneolítk (entre 2.700 i 2.200 anys aC). Long. de la pec;a més gran: 17,0 cm.
verticalment marquen les bases dels pals que sostenien el sostre. Els elements de la cultura material testimonien activitats com la fabricació de la ceramica o
del teixit, la talla del sílex, amb nombrases puntes de
fletxa, i la presencia de cerarniques campaniformes.
Tot aixo situa l'assentament entre l'Eneolític ple i
l'Horitzó Campaniforme.
Pel que fa al ritual funerari, es manté la contintiitat
de les coves coro a lloc de soterrament, cas de la Cova
dels Gats d' Alzira o de la Sima de la Pedrera de
76
Benicull-Polinya de Xúquer, pero el nombre d'inhumats és cada vegada menor i també trobem enterraments en !'interior d'algunes sitges, com és el cas del
poblat de 1'Atareó de Belgida. Els aixovars funeraris i
domestics tenen com a elements més representatius els
pw1yals amb llengüeta per emmanegar-hi, les puntes
de fletxa o javelina i els punxons, els tres de coure;
també els botons d'os amb perforació en «V» i els
bra~alets d'arquer de pedra. La talla del sílex rellu!x ja
per última vegada amb la presencia encara de notables
fulles-ganivet i de les puntes de fletxa.
[page-n-77]
Destrals planes de coure
de La Ereta del Pedregal.
Eneolític (cap a 2.200 anys aC).
Longituds: 15,0 cm, 8,6 cm i 13,2 cm.
Elements d'adorn deis aL~ovars
funeraris trobats
a la Cova de la Pastora (Alcoi).
Perles de collar i penjolls de pedra
i os, i una gran agulla d'os
de tipus • Pastora». Eneolllic
(entre 2.500 i 2.200 anys aC).
Long. de la ~a més gran: 16,0 cm.
77
[page-n-78]
AguiJes planes d'os deis aixovars funeraris
de la Cova de la Pastora. Eneolftic (entre 2.500 i 2.200 anys aO.
Longituds: 22,0 cm, 17,2 cm i 15,7 cm.
Ídols oculats i !dols plans antropomorfs
d'os de la Cova de la Pastora.
Eneolitic (entre 2.700 i 2.200 anys aC).
Long. de la PI!\<' més gran: 17,6 cm.
78
[page-n-79]
Crani trepana!, amb signes
de regeneradó bssia, de la Cova de la Pastora.
Eneolític {cap a 2.500 anys aC).
Long.: 19,0 cm.
Punyal de sílex amb preparadó basal
d'emmanegament i gran placa retocada
de snex tabular de La Cueva de la Ladera
del Castillo (Xiva). Peces d'aixovar funerari.
Eneolrtic (entre 2.700 i 2.200 anys aC).
Longituds: 13,0 cm i 14,3 cm.
79
[page-n-80]
Cassola amb decoració impresa del Camí de 1Alfogits (Belgida).
'
Horitzó Campaniforme (entre 2.200 i 2.000 anys aC).
Al~aria: 10,0 cm; diametre de la boca: 26,0 cm.
Bol, cassoles i vasos campaniformes, amb diversos tipus de decoració, de la Cova deis Gats.
Conjunt ceramic d'aixovar funcrari. Horitzó Campaniforme (entre 2.200 i 1.800 anys aC).
AI<;Aria del vas més gran: 12,0 cm; diametre de boca: 20,3 cm.
80
[page-n-81]
Elements d'~ixovar funerari de la Sima de la Pedrera (Benicuii-Polinya de Xúquer) i de la Cova deis Gats (Alzira).
Punta de fletxa de ti pus «J>almela•, punyal de llengüeta i pwucons de coure; aixa i brac;alet d'arquer de pedra polida;
puntes de fletxa de sllex; botons d'os amb perforació en «Y»; perles de collar i aguiJa plana d'os.
Horitzó Campaniforme (entre 2.200 i 1.800 anys aC).
Long. del punyal: 14,5 cm.
81
[page-n-82]
[page-n-83]
Destrals planes de coure
del Mas de Menente (Aicoi)
i de la Liorna de Betxí (Paterna).
Cultura del Bronze Valencia
(entre 1.800 i 1.400 anys aC).
Long. de la pe')a més menuda: 8,8 cm.
lA sa/n fX es dedican In Cultura del Brouze
Valencitl, que es veu reflectidn en poblnts que ocupen
nombrosos cilns de les uostres mrmtnnyes. Es genemlitzn ara l'r1s de/metal/ i en un moment
avmr~at de la culturn npnreix /'aliatge de corll'e i d'estmry: el brouze. Els mnterinls exposnts conesponen n excnvncious pioneres com les del Mns de Meuente d' A/coi, In Mola Alta de Sere/les
-d'ou prové un 1/0fnb/e conjwrt de molles de fosfl- tnmbé d'A/coi i In Mrmfmryefn de Cnbremnl
Vednt de Torren t. Tnmbé es mostrenmnterinls procedeufs de les recents cnmpmryes d'excnvnci6 en
In Llomn de Betxí de Pntemn i en In Mrmtnnyn Assolndn d' Alzirn, n més de diversos coujrmts
d'nllres poblnts entre e/s qun/s destaquen els gm11s vasos d'emmngntzemntge de I'Erefn del
Castellar de Vilnfmllcn. Les terres meridiounls vnlencinnes s'iuscriuen nm en In Cultura de
I'Argnr, de In qua/ el Museu té wrn coJ./ecci6 representativa proceden! de jnciments de Mrírcin i
d'Aimerin. Ln metnl·lrírgin del final de I'Ednt del Brouze en nitres ñmbits peniusulnrs s'il·lustm
mub el deposit de Huerfn de Arribn, de Burgos.
IX. L'EDAT DEL BRONZE:
LA DIVERSITAT DE LES CULTURES
La intensa ocupació del territori a par tir del II
mil·lenni aC es manifesta en la gran abundancia de
poblats situats en llocs elevats. El domini de les tecniques constructives en pedra i fang i l'adequació a la
topografía de les muntanyes, fan que estos poblats
mostren ja un cert urbanisme, amb abancalaments,
muralles i departaments de planta rectangular, sovint
disposats als dos costats d'un carrer central. La cultura
material incorpora plenament els utensilis methl·lics,
primer de coure i després de bronze - aliatge de coure
i estany-. La indústria de la pedra queda redui'da,
quasi exclusivament, a les dents de fal~ de sílex. 1, pel
que fa als tipus d'enterraments, acostumen a ser individuals o amb un nombre escas d'individus, expressió
tal vegada d'una jerarquització social incipient.
Els jaciments del Mas d e Menente i de la Mola
Alta de Serenes (Alcoi, l' Alcoia) foren els primers po-
blats excavats de la cultura del Bronze Valencia, durant els anys vint del present segle. Aquells treballs
pioners mostraren uns poblats en altura, emmurallats,
amb una cultura material dominada pels grans vasos
d'emmagatzematge, les ceramiques de cuina, les fal~
de fusta amb dents de sílex, els punxons d' os i, sobretot, per les eines methl·liques de punyals, punxons i
destrals. Les activitats economiques basiques eren el
cultiu del blat i de 1' ordi i 1 explotació deis ramats d' o'
velles i de cabres.
En la Mola Alta de Serelles degué ser especialment
important el treball metal·lúrgic, documentat per la
presencia de nou motles de fosa trobats, tots ells, en
un mateix departament. Es tracta d'una activitat que,
en menor mesura, també comprovem en altres poblats
per mitja de les escories, gresols, motles i una gran varietat de tipus metal·lics, encara que, en la Cultura del
83
[page-n-84]
MUSEU DE PREHISTORIA
Bronze Valencia, la importancia de la metaHúrgia es
veura matisada per l'escassetat de minerals en les nostres terres. Correspon a l'area meridional argarica i al
focus deis poblats de 1'A1coié1 w1 paper destacat en la
seua primera difusió. El reaprofitament dels objectes
deteriorats mitjan<;ant una nova fosa és una de les caracteristiques de l'activitat metaHúrgica. L'escassetat
de l'estany fa del bronze un metaU preat que s'empra
preferentment en objectes d'adorn i en annament. Se'n
generalitza la producció ja en moments avan<;ats del
període.
La M untanyeta de Cabrera (Torrent, l'Horta) és un
altre poblat reUevant en la historia de la investigació
de la nostra Edat del Bronze. Descobert per N. P.
Gómez Serrano i excavat en 1931 per M. Jornet, els treballs afectaren únicament la part alta del turó on es
troba el jaciment. Les estructures localitzades identifiquen tma muraDa i un departament adossat, amb importants troballes materials, com ara ceramica decorada, metalt sílex i objectes d' os de forma prismatica i
triangular per a la fabricació de botons. Pels voltants
es troba un coveta d'enterraments.
Un deis conjunts de materials més interessants és
el recuperat en el poblat de l'Ereta del Castellar
(Vilafran ca, l'Alt Maestrat). Les excavacions de 1957
delimitaren tres habitacles amb murs d'argila i pedra,
paviments de terra trepitjada i pals de fusta per sostindre el sostre. Destaquen, en !'interior, els grans vasos
d'emmagatzematge decorats de manera prohtsa amb
cordons en relleu. Altres elements ens parlen de les diverses activitats economiques, coro les formatgeres de
forma troncoconica amb les dues bases obertes i el cos
perforat, emprades per a separar el serum de la ilet; o
els pesos de teJer de fang cuit i de forma circular amb
quatre perforacions, i una fusaiola, indicis de l'activitat textil. Les restes de cereal carbonitzat ens tornen a
testimoniar el cultiu del blat i de l'ordi, igual que Jes
dents de fal<; de sílex que aparegueren agrupades formant una fal<;.
Durant les dues últimes decades, noves excavacions en estos poblats han permés conéixer millor les
estructures constructives en pedra, destacant-ne la
gran envergadura en alguns casos. Abancalaments,
muralles, sistemes d'accés i, en general, obres de con-
84
dicionament de l'espai habitat han d'interpretar-se
com un senyal de] grau de cohesió social existent. La
imatge dels assentaments menuts es veu aixi renovada
amb resultats com els de la Muntanya Assolada
d' Alzira i la Lloma de Betxi de Paterna, poblats de cronología amplia.
La Liorna de Betxí (Paterna, l'Horta) esta situada
vora el riu Túria en un turó d'escassa elevació.
L'excel·lent conservació de les restes arquitectoniques
ha proporcionat dades interessants sobre les tecniques
constructives i els aixovars domestics. L'edificació superior consta de dos habitacles i un corredor lateral
amb més de 30 metres de longitud, 10 d'amplaria i
que devia aplegar als 4 d'al<;aria. Els murs són de pedra travada amb fang i el sostre de terra sobre trenes
de fusta i branques menudes. L'aixovar, format per
ceramica, metall, indústria lítica i ossia i elements d'adorn, esta distribtüt en una zona de magatzem i en
una area de malta de cereals, amb un forn i bancs de
pedra i fang. Un conjunt de pesos de teler indica l'activitat textil, i les restes d'espart lligat són testimoni de
la cistelleria. Martells, percussors i maces es concentren al costat d'tm mur. Versemblantment, degué tractar-se d'una gran construcció de caracter comunal,
possiblement un magatzem, completada amb una cisterna vera el camí d'accés i grans murs d'abancalament en els vessants, a més d'altres estructures d'habitació en la part alta del tmó.
La Muntan ya Assolada (Alzira, la Ribera Alta)
s'ajusta al model de poblats situats sobre elevacions
considerables, dominant gran part de la planura del
Xúquer. L'espai superior és ocupat per departaments
de planta rectangular delimitats per escarpes naturals
i per una muralla, amb un sistema complex d'accés i
diverses línies d'abancalaments en els vessants, formant terrasses. L' estudi ens acosta als aspectes socioeconomics i a la vida quotidiana de l'Edat del Bronze.
Les restes de fauna mostren la imatge d'un poblat
agrícola amb predomini d' ovelles i de cabres, on el
bou s'utilitza coma animal de tir i for<;a, a més de productor de carn i de llet; també es cria el porc. La importancia de la cacera del cérvol, més enlla de la necessaria protecció dels cultius davant els herbívors, és
un indicador de }'existencia d'una cobertura vegetal
notable.
[page-n-85]
Molle i tapadora
de gres, pera la fosa
de destrals planes
i cisells, de la Mola Alta
de Serenes (Aicoi).
Cultura del Bronze
Valencia (entre 1.800
i 1.400 anys aC).
Long.: 20,0 cm.
Una cova d'enterrament en les proximitats del poblat de la Muntanya Assolada ens parla de la continui'tat en la utilització de les coves naturals com a necropolis, com succela en I'Horitzó Campaniforme. Pero
també s'ha trobat un enterrament individual en fossa
en !'interior del poblat, igual que en La Peña la Dueña
de Teresa, en El Altico de la Hoya de Navarrés i en La
Atalayuela de la Llosa. Cosa que mostra la diversitat
de I'Edat del Bronze pe! que fa al ritual funerari, exponent, tal vegada, de diferencies socials.
Les comarques alacantines al sud del riu Vinalopó
queden englobades durant este període en la Cultura
de 1' Argar, manifestació brillant de l'Edat del Bronze
peninsular que s'estén igualment per terres de Múrcia,
Almeria i Granada. Són jaciments importants els de
San Antón d'Oriola, Las Laderas del Castillo de
Callosa de Segura o el Tabaia d' Asp. Els poblats mostren un urbanisme molt desenvolupat, amb construccions de caracter públic i instaJ.Iacions pera emmagat-
zemar tota classe de béns necessaris per a la comunitat, a més d'w1 empla<;ament estrategic i de sistemes
de fortificació en fundó de l'explotació economica del
territori i del control de les rutes de comer<;. En la cultura de 1' Argar les necropolis es troben en !'interior
deis llocs d'habitació. Es tracta de tombes individuals
o dobles, per regla general en cistes, urnes o píthoí.
Entre els aixovars dels inhumats és freqüent la presencia de punyals, alabardes i adorns metai-Iics, a més de
vasos cer~unics i objectes d'os i de pedra que assenyalen el prestigi, la riquesa i el poder de determinats individus: signe evident de la jerarquització social existent.
Ambla fi del ll mil·lenni aC s'inicia !'etapa de trfmsit entre I'Edat del Bronze i la Cultura Iberica. Les
ceramiques decorades procedents d'arees linútrofes i
algunes formes noves són els elements de cultura material pels quals es reconeix esta etapa. Tot i aixo, un
dels canvis més significatius és la reestructuració de
85
[page-n-86]
Fal~ amb ascles dentad es de sílex i manee
de fusta !robada al Mas de Menente.
Cultura del Bronze Valencia
(entre 1.800 i 1.400 anys aC).
long.: 48,0 cm.
Vas ceramic de cos globular
i ansa lateral de la Muntanya Assolada
(Aizira). Cultura del Bronze Valencia
(entre 1.800 í 1.400 anys aC).
Al~iiria: 14,5 cm;
diametr-e de bocn: 14,0 cm.
l'assentament amb l'abandó ara dels antics poblats en
altura per a ocupar zones planes o vessants. En estos
poblats de nova creació els habitatges són de planta
oval i constnüts, en ocasions, amb n1aterials peribles.
L'economia continuara sent de base agrícola i ramadera, pero es complementara en algunes comarques amb
una important metaHúrgia del bronze. Així, durant el
Bronze final es documenten en terres valencianes dos
jaciments amb una notable activitat metal·lúrgica: els
86
poblats de la Penya Negra de Crevillent i de la Mola
d' Agres, els dos amb moties de fosa per a fabricar eines de l'anomenat Bronze Atlantic. Este fet ens parla
d'una activitat comercial intensa amb unes relacions
que tingueren, possiblement, un caracter marítim. A
este Bronze Atlantic pertanyen les peces del deposit
de Huerta de Arriba, de Burgos, que formen part dels
fons del Museu.
[page-n-87]
-
Cassola cera mica
amb vorell dentat de El Castillarejo
de los Moros (AndjJJa).
Cultura del Bronze Valencia
(entre 1.800 i 1.400 anys aC).
Diametre de boca: 22,4 cm.
Pesos de teJer de fang cuit
deis poblats de la cultura
del Bronze Valencia
del Mas de Menente i de I'Ereta
del Castellar (Vilafranca).
Entre 1.800 i 1.000 anys aC.
Long. de la pec;a més gran: 24,0 cm.
87
[page-n-88]
Conjunt ceramic proceden!
de la Liorna de Betxi.
Olles, bols i vasos carenats
d'aixovar domestic.
Cultura del Bronze Valencia
{entre 1.800 i 1.400 anys aC).
Al\a ria del vas més gran: 12,0 cm;
diametre de boca: 14,5 cm.
Materials cera mies
i metal·lics de jaciments
'
de 1Andalusia oriental
procedents de Puerto Lumbreras,
Vélez Blanco i Guadix.
Bol i vasos carenats,
punyals de rebladura i espirals
de bronze d' aixovars funeraris.
Cultura de 1Argar {entre 1.800
'
i 1.400 anys aC).
Long. del punyal més gran: 20,0 cm.
88
[page-n-89]
Armes i objectes metaJ.lics
del de¡>Osit de Huerta
de Arriba (Burgos).
Punta de llan<;a, punyals,
punxó i bra<;alets de bron.ze.
Bron.ze Atlantic
{entre 1.200 i 800 anys aC).
Long. de la pe<;a
més gran.: 19,5 cm.
Gran. gerra amb decoració
de cordons en relleu de I'Ereta del Castellar.
Cultura del Bron.ze Valencia
(entre 1.400 i 1.000 anys aC).
Al<;ilria: 74,0 cm.
89
[page-n-90]
[page-n-91]
PLANTA SEGONA
SALA 1: EL MÓN MEDITERRAN1
SALA II: ELS mERS
SALA ill: ELS GRANS POBLATS
SALA N: LA CASA mERICA
SALA V: EL MÓN FUNERARII RELIGIÓS
SALA VI: EDETA 1 EL SEU TERRITORI
SALA Vll:
L'ESCRIPTURA IBERICA
SALA Vlll: LA NUMISMÁTICA IBilRICA
SALA IX: L'tlPOCA ROMANA
SALA X: NUMISMÁTICA VALENCIANA, S. X-XIX
o
700
200
en
1-
o
C)
Cñ
>
z
:E
o
a:
e{
u
o
a.
.UJ
e
w
z
o
::E
(.)
~
::E
(ñ
.....
¡:::
en
w
~
~
w
u
<
:E
o
tr
1
o
a:
UJ
~
400
:::>
~
a:
a:
es::
z
..J
¡:::
en
w
es::
(.)
:e
·CS::
-
~
600
a:
~
~
a:
(.)
en
w
en
UJ
::::1
1-'
ll.
:::>
o
-1
o
a:
UJ
ffi
~
(.)
en
w
~
:::>
(
t
C)
z
a: <>
~
g a:
(.)
~
en
~
750
w
IL
~
w
(.)
z
o
~
ac
-=
~
a:
w
u.
..J
w
...!
0
-¡
..,
e ;;;;
8 ~
a:
·:::J
..J
~
;
~
:E
a:
w
(.)
91
[page-n-92]
[page-n-93]
Terracota púnica proceden! del
santuari de la Cova des Cuieram
(Sant joan, Eivissa).
Reprentació de la deessa Tanit.
Segle m aC. Alc;aria: 16,2 cm.
l.JI segonn plnnfn dedicn les snles 1 n In Vl17 n In
culturn ibericn, In snln IX ni món roma i In snln X n les
col·leccions numismatiques. l.JI saln 1 presenfn l'epocn de les co/onifzncions, ésa dit¡ del segle VJ/1
al VI nbnns de Crisl. Enunn nmbien/nció de mónmedilerrnni s'oferix llltn mosfrn represenfnfivn
d'amfores de diferents epoques, arribndes a les nos/res /erres com n frrtif de les relncions comercinls estnblides entre els pobles riberencs; fambé ili /m una se/ecció deis fons de dues importnnls
col·leccions: In de In colonia grega d'EmplÍries i In de la colonia p1ínica d'Eivissa.
l. EL MÓN MEDITERRANI
Des de temps prehistorics la mar Mediterrania és
una via de comwücació i d'aculturació entre els diversos pobles que habiten les seues riberes. Al llarg de
4.500 quilometres, des de Gibraltar fins a les costes síríes, mostra paisatges i cultius pareguts, que reflectixen formes de vida comtmes a la majoria deis seus habitants. Les navegacions, documentades des del
Neolític, s'intensificaren a partir del 800 aC, quan els
fenicis i els grecs viatjaren cap a occident per buscar
metalls i noves terres a cultivar. Escenari habitual de
contínues rivalitats entre fenicis, etruscos, grecs i cartaginesas, van ser els romans els qui, després d'imposar-lü el seu domini, el denominaren Mnre Nostrum.
Durant l'etapa iberica, la presencia d'amfores fenícies, gregues, etrusques, púniques i romanes al nostre
litoral revela la importancia del comer~ amb tots els
pobles mediterranis de productes envasats, com el vi i
l'oli. I és que, des de ben abans, la península Iberica
havia atret comerciants i colons de la Mediterrania
oriental per buscar metalls i, en menor mesura, pro-
ductes agrícoles i altres primeres materies. La insta!·lació, a partir del segle VIII aC, de les factories fenícies
d'Eivissa, Cadis, Malaga o Almuñécar i, a partir del
600 aC, de les colonies gregues d'Empúries i Roses,
fou un factor determinant en el procés d'aculturació
de la població indígena que, a poc a poc, anira assimilant influencies i aportacions ex ternes fins a configmar
la cultura iberica.
L'illa d'Eivissa, estrategicament situada en la ruta
que des d'orient dula fins a la plata tartessia, fou ocupada pels fenicis cap a mi~an segle Vil aC. Allí florí
una de les manifestacions més originals de la cultura
púnica a occident. Dels nombrosos assentaments establits a l'illa, destaca el santuari rupestre des Cuieram,
amb centenars de terracotes de la deessa púnica Tanit
i, sobretot, el cementeri de la ciutat d'Ebussus, el Puig
deis Molins, amb milers de tombes que han proporcionat riquíssims i variats aixovars.
93
[page-n-94]
Empúries, situada en una cala de la costa nord de
Girona, sens dubte és la colonia grega millar documentada de la península Iberica. Fundada pels foceus
cap al 600 aC, fou la porta d'entrada de gent, productes, costums i idees procedents de l'Hel·lade i la seua
influencia en el món indígena iberic fou determinant.
94
Encara que de la ciutat d'Empúries es coneixen, sobretot, les ru'ines romanes, de 1' etapa colonial grega s'hi
ha localitzat l'antic die del port i les necropolis. De les
tombes, excavades al comen~ament del segle XX, en
procedixen els materials arqueologics més rics.
[page-n-95]
Terracota púnica de la necrl>poli
del Puig deis Molins (Eivissa).
Bust remen!. Segles fV-lll aC.
Al~ltria: 23,0 cm.
Oerroclroe púnic de pasta vítria
dcl Puig deis Molins. Segle VaC.
Al~ria: 7;J cm.
l..ekylhos atic de la necropoli
d'Empúries (Girona). Segles V-fV aC.
Al~Aria: 10,6 cm.
Terracota de la necropoli d'Empúries.
Figura femenina de tors descobert.
Segles V aC. Al~ltria: 17,1 cm.
-IV
95
[page-n-96]
[page-n-97]
<1
Ex-vot iberic en bronze del santuari
de Peal de Becerro Qaén).
Dama amb mantellllarg. Segles VI-IVaC.
Alc;lnia: 12,0 cm.
Ln sala l/ comem;n nmb uun iulroducció geueml a
In cultura ibericn, el deseuvolupmueut de In qua/ cobrix des
del segle VT al TI nC, nmb /'holograma de In Dama d'Eix, nmb certlmiques, ex-vo/5 de brouze i uu
molí gimtori. Els orfgeus d'esln cultura es reflecJixeu eu diversos jncimeuls propis de In primera
etapa, com ara Los Vi/lares de Cnudele de las Fueules, Altea In Ve/In, In Solivelln d'Alcnltl de
Xiverl, el Boverol d' Almnssorn o el Puutnlet i In Cooo del Cnoo/1 de Wrin.
II. ELS IBERS:
UNA CULTURA 1UN MOSAIC DE POBLES
El descobriment de la Dama d'Elx el1897 i les pos'
teriors excavacions deis poblats de 1 Alcúdia, al mateix
Elx, la Covalta d' Albaida, la Serreta d' Alcoi, la Bastida
de les Alcusses de Moixent, o Sant Miquel de Llíria,
convertiren l'area valenciana en una zona pionera en
el coneixement de la culhtra iberica.
Els autors classics, grecs i llati11s, den ominaren
íber-íberes els habitants de !'area litoral mediterrania
compresa entre Andalusia i el riu Hérault (Fran<;a). Els
ibers, com els grecs, no arribaren mai a aconseguir una
unitat política; no obstant aixo, tenien uns trets comuns que els investigadors han d enominat Cultura
lberica i que es desenvolupa entre els segles VI a 1
'1
aC, sent equiparable, pels seus elements distintius, a la
resta de civilitzacions mediterranies.
L'existE
mcia de ciutats, residencia de les classes dominants, és Ja característica més destacable de la seua
organització política i social. La utilització generalitzada de la metal·lúrgia del ferro i del torn d'oller és un
d ar exponent del seu alt nivell tecnic. Així mateix, l' ús
de l'escriptura, !'existencia d' un sistema d e pesos i
mesures i, finalment, l'encunyació de moneda expressen la complexitat a que arriba Ja societat iberica.
Els pobJes que ocupaven la nostra geografía apareixen citats en els textos classics. Els ilercavons habitaven les terres entre el riu Ebre i el Millars, els jaciments més coneguts deis quals són la Moleta deis
Frares (Forcall), el Puig de la Na u d e Benicarló, el Puig
de la Misericordia d e Vina ros i To rre la Sal de
Cabanes. Els edetans s'estenien d es del riu Millars fins
al Xúquer, on destaca el Solaig d e Betxi, la Pwlta
d'Orleyl de Ja Val! d'Uixó, les ciutats de Sagoot-Arse i
el Tossal de Sant Miquel-Edetn de Lliria, la Carencia de
Torís o El Pico de los Ajos de Iatova. Els contestans,
amb assentaments com els de Xativa-Sniti, la Serreta
d ' Alcoi, el Tossal de Manises d' Alacant, el Monas ti!
d ' Eida, Jlici-1' Alcúdia d' Eix, La Escuera i El Oral de
97
[page-n-98]
MUSEU DE PREHISTORIA
Sant Fulgenci, ocupa ven les terres entre el riu Xúquer i
el Segura.
cronología més amplia, associada a l'assentament veí
del Torrelló (Almassora).
La Cultura lberica és el resultat d'un procés de formació iniciat en el segle VDI aC amb la instaJ.Iació de
les primeres colonies fenícies en el sud peninsular. Des
deis establiments costaners eixiran els estímuls que
permetran als indígenes conéixer productes i t~cni
ques nous. Així, per exemple, el cultiu de la vinya, testimonial a 1'Alt de Benimaquia de Dénia des del segle
VI aC, s'inicia en benefici d'unes elits cada vegada
més poderoses per emular les formes de vida colonials. 1 a Los Villares de Caudete de las Fuentes, a
Vinarragell de Borriana i al Torrelló d' Almassora resulta ben evident la progressiva substitució de la ceramica feta a ma per la realitzada amb torn. Tot aixo
provocara una major estabilitat del poblament mitjanr;ant la concentració en nuclis més grans, i la consolidació de noves formes constructives. A Los Saladares
d'Oriola i, sobretot, a la Penya Negra de Crevillent,
l'urbanisme organitzat canvia per complet la fisonomía de les anteriors cabanes del Bronze Final.
Altres jaciments i materials característics d'este període són els de El Cabezo de Monl eón (Casp,
Saragossa), poblat que presenta una seqüencia estratigrafica datada entre els segles X al Vll aC, sense arribar a conéixer la ceramica de tom, els materials més
característics del qual són les ceramiques fetes a ma
amb decoracions acanalades i excises propies del
Bronze Final.
A este període de formació de la Cultura Iberica
pertanyen les troballes fetes al Puntalet i al Collado
de la Cova del Cavall (Llíria, el Camp de Túria), que
corresponen als dos morros del turó ocupat pel poblat
del Tossal de Sant Miguel. El 1947 s'excavaren dues
arees d'enterraments datades entre el final del segle
Vll i mitjan segle VI aC. Les restes de cinc incineracions es trobaren a ]'interior d'urnes fetes ama i amb
torn; una d' elles era una gerra fenícia amb decora ció
pintada. Els aixovars que les acompanyaven eren escassos.
De la mateixa manera, al Boverot (Almassora, la
Plan a Alta) el 1932 es van localitzar en uns clots excavats en terra, dues urnes fetes a maque contenien restes d'incineracions. Per la seua tipología es daten dins
del Bronze Final, en el segle VID aC, immediatament
abans de )'arribada de les influencies colonials. Eixos
enterraments devien formar part d'una necropoli de
98
Los Villares (Caudete de las Fu en tes, la Plan a
d'Utiel) es tracta d'un gran assentament, excavat des
de 1956, amb una seqüencia estratigrafica que permet
estudiar la formació de la cultura iberica. Sobre un
substrat indígena del Ferro Antic, caracterltzat per les
ceramiques fetes a ma, se superposen les influencies
colonials fenícies i gregues durant els segles Vil-VI aC,
en que les aportacions més ben documentades són les
ceramiques fetes amb torn i els objectes de ferro.
La necropoli d'incineració de la Solivella (Alcala
de Xivert, el Baix Maestrat), datada entre el segle VI i
la primera meitat del segle V aC, es va excavar el1961,
i es localitzaren 28 sepultures disposades en clots. Tota
la ceramica recuperada era de producció local, feta
amb torn, i els aixovars, que acompanyaven les urnes
que contenien les restes incinerades del mort, estaven
compostos per objectes methl·lics d'adornament personal i per armament.
I cal fer menció, finalment, de la necropoli d' Altea
la Vella (Altea, la Marina Baixa), descoberta el 1972,
on es van trobar incineracions amb un escas aixovar
metal·lic format basicament per fermalls de cintur6 i
objectes d'adorn. Tots els vasos cineraris són urnes
d' orelletes, peces característiques de l'Horitzó Iberic
Antic, ésa dir, deis segles VI-VaC. Una de les tombes
estava senyalada amb w1a estela on hi ha gravat un
guerrer abillat i arma t.
[page-n-99]
Umes cinl?raries
d' orelll?tes de la necropoli
iberica d' Altea la Vella
(Altea). Segle VI aC.
Al<;aria de !'urna
més gran: 33,5 cm.
Ex·vot i~ric
en bronze del santuari
de Despeilaperros Qaé:n).
Segle rvac.
Al<;ilria: 6,0 cm.
99
[page-n-100]
Gerra iberica decorada amb bandes
i filets del poblat de Los Villares
(Caudete de las Fuentes). Segle VI aC.
Al~aria: 36,7 cm.
100
[page-n-101]
Fragmcnt de copa jonica del poblat de Los Villares.
Entre 530 i 500 anys aC.
Al~ria: 6.5 on.
Gerra fenicia del Collado
de la Cova del Cavall (LIIria).
Segles VIl-VI aC.
Al~ria: 35,0 cm.
101
[page-n-102]
[page-n-103]
Guerrer de Moixeut.
Ex-vot ibe.ric en bronze trobat en el poblat
de la Ba.stida de les Akusses (Moixent).
Segle rv aC.
Al~aria: 7,3 cm.
l.n snln IlJ ens nproximn nls grnus poblnls, n In
complexital de les grmrs ciutnts iberiques, feut servir In
Bnstidn de les Alcusses com n exempfe. Deis mnterinls represe11tntitts de In Bastida de les Alcusses
destaca /'instrume11tnl de ferro, els adoms, l'nrmnme11t, les ceriimiques importndes de vemís uegre
i, molt especinlmeut, /'ex-vol en brouze del Guerrer de Moixeut. l.n snla es completa amb 1111a
mostrn de joieria proceden/ de diversos jacimeuts, com el collar i el cap de pasfn vftria de la
Covnltn d'Aibaida o l'armcadn d'or de lnPeuya Rojn de Llírin.
III. ELS GRANS POBLATS IBERICS
I EL SEU ENTORN: ASPECTES ECONOMICS
Amb la cultura iberica canvia la configuració de
l'habitat de les etapes precedents i l'estructuració del
poblament. Per primera vegada en les nostres terres es
pot parlar de veritables ciutats que controlen políticament i economicament un territori on s'assenten altres
nuclis de població dependents d'elles, de caracter preferentment agrícola, com els llogarets i els caserius.
Este territori apareix defés per fortins, disposats en
llocs estrategics, que n'asseguren la vigilancia de les
fronteres.
Les excavacions reflectixen de manera inequívoca
el caracter sedentari, organitzat i defensiu deis poblats
iberics. Els assentaments com la Bastida de les
Alcusses de Moixent, la Covalta d' Albaida, El Oral de
Sant Fulgenci, El Castellar de Meca d' Aiora, el Puig de
Benicarló o la llleta dels Banyets del Campello, situats
en cims en forma d'altipla o en planes, presenten un
tra~at urbanistic quadrangular amb habitatges grans i
rodejat per un recinte guarnit amb potents torrasses.
Més complexitat oferixen els poblats en falda, com el
Tossal de Sant Miquel de Llíria, el Tossal de la Cala de
Benidorm o la Serreta d' Alcoi, on la topografia condiciona la disposició dels carrers i les illes de cases que
s'escalonen al llarg deis pendents. També es coneixen
uns altres tipus d'habitat, com ara poblats menuts de
carrer central, assentaments sense fortificar o torrasses
aillades que responen a funcions diverses. El descobriment d'edilicis de diverses plantes i la identificació de
recintes religiosos només són alguns dels aspectes de
més novetat en el paisatge urbanístic iberic.
La Bastida de les Alcu sses (Moixent, la Costera)
va ser excavada parcialment entre els anys 1928 i 1931.
És un poblat contesta que tingué una escassa vida de
vara cent anys, ja que fou destnüt violentament en la
segona meitat del segle IV aC. Este poblat esta situat
estrategicament entre la via natural que comunica la
costa ambla Meseta -coneguda en !'epoca romana
103
[page-n-104]
MUSEU DE PREHISTORIA
com la Via Augusta- i el curs del riu Vinalopó, que
porta cap a les terres alacantines. El recinte murallat,
que delimita w1a extensió de sis hectarees, té quatre
portes, una d'elles tapiada, i conserva tres torres. En
!'interior, el tra~at urbanístic s'organitza en illes de
grans habitatges disposats a ambdós costats d'un llarg
carrer axial. Els ploms arnb escriptura iberica, la figureta anomenada «El Guerrer de Moixent», la col·lecció
de ceramica grega o el conjunt d'instruments agrícoles
i artesanals són només algunes de les troballes més
destacades dels seus aixovars.
L'agricultura, juntament amb la ramaderia, era
l'activitat economica fonamental dels ibers. El seu variat instrw11ental agrícola de ferro estava compost per
relles d'arada, agullons, rascles, aixes, fal<;s, podalls i
pies, que revelen la posada en valor del seca i una producció dominada pels cereals. Altres instruments
metaJ.lics com ara serres, enformadors, barrines, raors,
palustres i agulles, són un reflex fidel dels treballs artesanals relacionats amb la talla de la pedra,la fusteria
o el blanqueig de pells.
Els rarnats d'ovelles i cabres eren fonamentals per
al prove'iment de carn i llet, pero tarnbé per a 1'obtenció de pells i llana. Del porc s'aprofitava la carn, mentre que el bou era, sobretot, un animal de tir i for<;a, i el
cavall un animal noble per a m untar. La ca<;a d' animals salvatges, d'una manera especial el cérvol, el
porc senglar o la cabra salvatge, era un complementa
la dieta, com també la pesca o la recol-lecció de fruits
silvestres.
El vestit es coneix, sobretot, per mitja de 1'estatuaria i la cera mica. La dona d uia brials i túniques llargues superposades i ribetades amb sanefes, w1 mantellllarg de tela grossa, generalment de color púrpura,
i sabatilles de cuiro. En els seus abillaments més solenmes es cobria el cap arnb complexos tocats formats
per veis, cbfies, altes mitres o diademes, i s'adornava
amb collars de penjolls, arracades, polseres i anells.
L'home es vestia amb cal<;ons i una túnica curta cenyida a la cintura i un mantellllarg que es duia deixant el
bra~ dret lliure i subjectat al muscle amb una fíbula.
Podien dur arracades, anells i bra<;alets. Per a la guerra, es protegia amb un case, una rodella pectoral subjectada amb corretges, i gamberes o canelleres.
Utensilis, objectes i instruments de bronze de 1~ B~stida de les Alcusses.
Fíbules anulars, campaneta, pinces, compas articulat, ham, botó i penjoll. Segle IV aC.
Long. de les pinces: 8,3 cm.
104
[page-n-105]
Vaixella ceramica iberica de taul~ amb decoraci6 pintada geometrica,
de la Bastida de les Alcusses. Botelles, gerreta, k-ylix, omoc/10e i ropeta.
Segle lVaC. Alc;aria de la pec;a mésgran: 17,1 cm.
Oe11ochoe atk de vernís negre
de la Bastida de les Alcusses.
Segle IV aC. Alc;aria: 13,7 on.
105
[page-n-106]
Instrumental agrícola de ferro
de la Bastida de les Alcusses.
Poda11, destral, picoleta, pala i re11a
d'aladre. Segle IV aC.
Long. de la pec;a més gran: 25,2 cm.
Agu11a d'or peral cabe11,
amb cadena de vuit fils trenats,
de la Bastida de les Alcusses.
Segle IVaC. Long.: 29,3 cm.
106
[page-n-107]
Arracada d'or
del poblat de la Penya
Roja (Uíria).
Disc decoral
amb roseta central
rodejada d'tm cercle
de 18 rastres; tecnica
de repussat i puntejat.
Segle VaC.
Díametre: 4,5 cm.
Penjoll de pasta vitria
polícroma, de factura
púnica, procedent
del poblat de la Covalta
(Albaida). Cap
masculf barba t.
Segles fV-111 aC.
Alc;aria: 3,7 cm.
107
[page-n-108]
[page-n-109]
<1
Gullus de ceramica, en forma de peu,
del poblat de Los Villares.
Recipient pera olis o perfums.
Seglc 111 aC. Alc;aria: 10.0 cm.
l..n snln/V moslm In vida domestica.
Ambieutnts eu 1111 hnbitntge idenl es recoustmixeu
e/s diversos espais de les nctivitnts quolidinues, com In wiun, el teixif, lnmoltn de cerenls o l'emmngntzemntge. Fom d'esfe tlmbil s'exposn l'npicultum i /'obteuci6 de /'olí. l..n vnixelln de fnuln,
e/s vasos de l11xe i e/s gmus recipieufs d'emmngntzemntge, procedeufs de Los Vi/lares de Cnudete
de In Fueutes, completeuln visi6 de /'nixovar domestic iberic.
IV. LA CASA IBERICA
Els materials emprats en la construcdó iberica són
la terra, la pedra i la fusta. Les cases tenen un socol de
pedra sobre el qual s'al~aven les parets d'atovó. Tota
la paret es revestia amb fang i es pintava amb cal~ i
ocasionalment amb tons rogencs i blavosos. Els sostres
eren plans a manera de terrats i consistien en un espés
entramat de bigues i de coberta vegetal que sostenia
una capa grossa d'argila. L'habitatge era J'espai familiar on es feien totes les activitats domestiques, artesanals i de caracter social. En els grans poblats, les cases
apareixen compartimentarles en habitacions: la zona
d' estar, o espai col-lec ti u, ocupa un lloc preferent i
concentra les activitats culinaries i textils; els rebostos,
on es guarden les arniores i les gerres, se situen en espaís apartats i obscurs. Hi ha altres dependencies que
es destinen al repos, a la malta o a tallers.
L'aixovar domestic iberic es compon, basicament,
de recipients de ceramica, ja que els objectes de cistelleria o de fusta solen recluir-se a escassos testimonis
carbonitzats. Gracies al torn, els ollers elaboraren reci-
pients de formes i funcions molt variades. Així, tenien
amfores i gerres de diferents grandaries per a emmagatzemar i conservar aliments; un servici de taula
compost de plats, copes, pitxers i botelles; recipients
menuts per a especies, ungüents i perfums; objectes
auxiliars com tapadores, coladors, suports o morters, i
vasos de caracter ritual i imitacions de ceramiques importarles com craters o kylixs. Pera les tasques culinarles, fabricaren olles, cassoles i brasers d'aspecte bast
p~ro que podien exposar-se directament al toe sense
hadar-se.
Los Villares (Caudete de las Fuentes, la Plana
d' Utiel) és un bon exemple de ciutat iberica.
Coneguda en epoca iberica com Kelin, és l'assentament més gran de la comarca. Les excavacions, que estan duent-se a terme des de 1956, mostren l'evolució
de l'habitat des del segle VII aC fins a la seua decadencia i abandonament entre els anys 83 i 77 aC.
Situada en la crui:lla de camins entre la costa i la
Meseta i entre esta i Tero!, esta pobladó canalitzava i
109
[page-n-110]
MUSEU DE PREHISTORIA
distribu'ia els productes comercials, i esdevé el lloc
central del qua! dependran la resta de poblats de la
zona. En el sector excavat es distingix un trac;at urba
de cases grans compartimentades i obertes a carrers
que permetien la circulació de carros. La seua categoría com a ciutat está avalada per la seua extensió, de
deu hectarees, per la varietat de productes agrícoles,
pels ploms escrits i per l'encunyació de moneda.
En La Seña (el Villar de l' Arquebisbe, la Serranía)
i en el Castellet de Bernabé (Llíria, el Camp de Túria)
s'han trobat basses de decantació emblanquinades que
contenien pinyols d'oliva carbonitzats, prova de !'existencia de producció d'oli abans de !'arribada deis
romans. L'oli s'utilitzava en la preparadó i la conservació dels aliments, pera fer llum i en l'elaboració
d'ungüents. En el seu procés d'elaboració, les olives es
col·locaven en esportins d'espart empilats sobre ares
de pedra que es premsaven per mitja d'una biga de
fusta maniobrada grades a un contrapés en l'extrem.
El líquid resultant circula pels canalons de !'ara i cau
en una bassa de decantació, on flota l'oli depurat. Este
oli depurat s'arreplega en un segon recipient, mentre
que l'aigua i el solatge queden en la primera bassa.
La mel era un producte usat en l'antiguitat com a
substitut del sucre. Si bé la seua recol-lecció esta reflectida des de la Prehistoria en algunes pintures rupestres llevantines, no hi ha testimonis arqueologics de la
seua existencia fins a !'epoca iberica. En els poblats
iberics del Camp de Túria són molt freqüents els ruscos de cerámica de forma cilíndrica i estriats per dins,
com e ls que procedixen del Puntal deis Llops
(Olocau, el Camp de Túria) i de la Monravana i el
Tossal de Sant Miquel (Llíria, el Camp de Túria) .
Este tipus de ruscos, que continuen utilitzant-se a
Grecia, Xipre, Egipte i Jordania, i encara, fins fa poc, a
Mallorca i a Andalusia, estaven considerats, pels tractadistes romans, com de molt mala qualitat, perque
«s'encenen ambla calor de l'estiu i es gelen amb el
fred de l'lúvern» (Columel·la, Agricultum, IX, VI). Es
disposaven horitzontalment i empilats damunt de terra, amb les boques tapades amb taps de suro, de ceramica o de fang, on es practicava un orifici perque entraren les abeUes. Les estríes internes servien per a facilitar !'adherencia de les bresques.
Kylix-sliypl1os atic, de figures roges, del poblat de Los Vi llares.
Escena representan! Eros davant d'un jove amb hymnlio11. Segle IV aC. Diametre de boca: 12,5 cm.
110
[page-n-111]
Claus i~riques de ferro deis poblats
del Xarpolar (Margarida-Pianes)
i del Puntal deis Llops (Qiocau).
Segle llJ aC. long. de la ~a més gran: 11,5 an.
Ceramica de cuina iberica de Los Vil lares.
Olla, tassetes, cassola i braseret.
Scgle lli aC. Diametre de la cassola: 29,0 cm.
Ruscos de cera mica deis poblats del Puntal
deis Llops, el Tossal de Sant Miquel (Uíria)
i la Monravana (LI!ria). Segles ffi-IT aC.
long. de la pec;a més gran: 59,2 cm.
111
[page-n-112]
[page-n-113]
Cremaperfums de terracota
del Puntal dels Llops.
Representació de la deessa Demeter /Tanit.
Segle iiiaC.
Al~aria: 15,2 cm.
Ln sala V correspou alm611 ftmernri.
De In necropoli del Corral de Snus de Moixeut procedixen diverses escultures i elements nrquitectcinics que fommveu pnrf de les fombes. Les uecropolis
de Lns P de Znrm i de Casa del Moute a Vnldegnugn (Aibncete) permeteu coufemplnr les ure1ias
ues i els nixovnrs deis diftlllts que eren iucinernts, i, tnmbé, l'nrmmueut deis guerrers. Tnmbé s'exposeu els euterrnmeuts iufnutils del Cnstellet de Bemnbé de LUrin, ex-vofs de Despe1inperros, ferrncotes del P11ntnl deis Llops d'Oiocnu i vasos del deposit votiu de Ln C11evn del P11utnl del Homo
Ciego de Villnrgordo del Cnbriel, fof aixo coma reflex deis 1/ocs de culte.
V. EL MÓN FUNERARI
I RELIGIÓS DELS IBERS
Els ibers incineraven els seus morts en un procés
en que també cremaven herbes aromatiques. Les cendres eren arreplegades amb molt de compte i es depositaven en un loculus, amb urna o sense. Al costat de
les despulles de l'incinerat es depositava un aixovar
compost per elements indicatius del seu estatus social,
com ceramica de luxe, armes, eines, etc.; objectes personals, com fíbules, perles de collar, i, en alguns casos,
figuretes, amulets i ofrenes alimentaries. Durant les
exequies, podien celebrar-se diverses cerimonies, com
libacions, jocs funeraris, desfilades, processons i banquets. A les necropolis o cementeris iberics, les tombes
més comunes eren simples clots coberts per un monticle de terra o pedres. Les més complexes eren túmuls
de pedres o d'atovons, pilars-estela o monuments turriformes, que eren expressió d'una ostentació principesca. Les tombes sempre són anonimes i només després de la conquista romana s'utilitzaran lapides funeraries escrites, com la de Sinarques.
El Corral de Saus (Moixent, la Costera) és una
necropoli excavada al llarg de la decada deis setanta,
que ha proporcionat dos grans monuments d'empedrat tumular coneguts com la Tomba de les Dametes i
la de les Sirenes, i més de quinze cremacions en clot.
Entre els aixovars que lú havia depositats destaquen la
cedunica iberica, la ceramica importada, amb dates
que osciJ.len des del segle V al I aC, els elements
methl·lics, els objectes de pasta vítria, terracotes i ossos
calcinats, testimoni de les cremacions. A la fase més
antiga d'esta necropoli, deis segles VI-VaC, correspon
un monument funerari que s'ha pogut reconstruir
com w1 pilar-estela grades a les restes escultoriques i
arquitectb1úques reutilitzades en les estructures tumulars d'una fase més tarda na, deis segles ill-II aC.
Els elements que formaven el monument del tipus
pilar-estela del Corral de Saus són: base escalonada,
pilar quadrat, gola amb naceHa i motlura, i, a tall de
remat, una escultura zoomorfa sobre pedestal amb
113
[page-n-114]
MUSEU DE PREHISTORIA
w1a al~aria aproximada entre dos i tres metres. Estos
monuments, que es daten entre els segles VI al IV aC,
es coneixen en les necropolis de Pozo Moro a
Chinchilla (Albacete) .i de Montfort del Cid (Aiacant);
Coimbra del Barranco Ancho i El Prado a Jumella,
Fuentecica del Tío Garrulo en Coy-Lorca, Los Nietos a
Cartagena i El Cigarralejo a Mula, totes les últimes en
la regió de Múrcia.
En la necropoli de Las Peñas (Zarra, la Vall de
Cofrents) s'l1an excavat vint incineracions datades entre els segles V i IV aC. La major part de les tombes
són clots simples de planta circular o rectangular amb
una capa de pedres en la base o en w1 deis laterals.
Només quatre sepultw-es es trobaren delimitades per
paretons de pedra, a manera de cista o de sola. Llevat
de dos casos, els clots contenien una w-na cineraria en
!'interior de la qual s'havien depositat els ossos cremats del difunt i algun objecte metal·lic de poca
grandária. La resta d'elements de l'aixovar, com armes, recipients i denes de collar, es col·locaren a l'entom de l'urna, i el conjuntes va cobrir ambla cendra i
els carbons procedents de la incineració.
La presencia d'armes és abundant en els aixovars
de les tombes, com també ho podem veure en la
necropoli de Casa de Monte (Valdeganga, Albacete),
cosa que confirma el paper destacat de la ideología
guerrera en les capes altes de la societat. Aixo coincidix amb les escenes de combat que veiem pintades en
els vasos del Tossal de Sant Miguel de Uíria o de la
Serreta d' Alcoi, i que mostren tma jerarquia militar: els
genets, prove1ts d' esperons i cascos amb plomalls,
sembla que dirigixen una infantería equipada amb
cuirassa, case simple i escut redó (cnetm) o allargat
(scutum). Les armes deis personatges a cavall són preferenhnent el solifermm, Ilan~a de ferro d'una pe~a, o
el pi/11111, asta de fusta proveida de punta i virolla de
ferro. Els cavalls duen frontaleres i campanetes propiciatories. Els soldats de peu combaten amb falcates,
espases d'w1 sol tall i empw1yadw-a protectora, o espases rectes de doble tall i puny de frontó o antenes.
Una de les manifestacions funeraries millor documentades en els últims anys són els enterraments infantils trobats a les cases iberiques, com els del
Castellet de Bernabé (Llíria, el Camp de Túria). Els
nounats i les criatures de pocs mesos estaven apartats
de la tradició i de 1' espai fw1erari deis adults. No eren
incinerats i enterrats a les necropolis, sinó que els seus
cossos eren inhumats davall del terra de les cases.
Estos fets fan sos pitar 1' existencia de rituals de pas en
nmció de l'edat, sense els quals els difunts no esdevenen membres de ple dret en la societat. Algunes vegades hi ha indicis per sospitar que estes troballes infantils eren sacrilicis fundacionals o d'amortització.
A més a més de les necropolis, la vida religiosa
deis ibers es manifestava també en llocs de culte especifics. De la més remota prehistoria perviuen creences
tel·lúriques, és a dir, associades a la natw-alesa, el reflex de les quals es constata en epoca iberica pels
deposits efectuats a les coves. Estes coves-santuari
proporcionen conjunts de materials entre els quals
destaquen nombrosos vasos caliciformes i platerets
usats com a llantia o com a recipients per a libacions,
com és el cas dels trobats en La Cueva del Puntal del
Horno Ciego (Villargordo del Cabr iel, la Pla na
d' Utiel).
Els santuaris, sovint allunyats deis poblats, s'associen a cultes col·lectius possiblement destinats a refor~ar la identitat tribal. En ells es depositen ex-vots
de terracota, com els de la Serreta d' Alcoi, o de pedra i
bronze, que representen oferents o animals, com els de
El Cigarralejo de Mula (Múrcia), o els de
Despeñaperros (Jaén). Els temples de la Illeta de1
s
Banyets del Campello, els del Tossal de Sant Miguel
de Llíria o els de 1' Alcúdia d'Elx, i 1' existencia de capeHes domestiques dins deis assentaments, mostren la
complexitat del món religiós dels ibers.
t>
Cap escultoric femení, en pedra calcaría, pertanyent a un monument
funerari de la necropoli iberica del Corral de Saus (Moixent).
Segles V
-IVaC. Al~i~ria: 20,4 cm.
114
[page-n-115]
[page-n-116]
Cos de sirena, en pedra calcaría, d'un monument fw1erari de la necropoli del Corral de Saus.
Segles V-IVaC. Long.: 52,0 cm.
116
[page-n-117]
Dama del Corral de Saus. Una de les represcntacions femenines
escolpidcs en un clement arquitectonic, de pedra calcaría,
que formava part d'un monument funerari de la necrbpoti.
Segles V-IVaC. Al~aria: 60,2 cm.
117
[page-n-118]
Vas caliciforme, decorat
amb au d'ales esteses,
de la necropoli del Corral de Saus.
Segle naC. Al~aria: 13.4 cm.
Materials de la necropoli iberica
de Las Peñas (Zarra). Umes cineraries,
falcata i espasa de ferro, i fíbules anulars
de bronze. Segle VI aC.
Al~aria de l'urna més gran: 18,1 cm.
118
[page-n-119]
Falcata i espasa d'antenes, de ferro,
de la necropoli iberica de Casa del Monte
(Valdeganga, Albacete).
Segle JV aC.
Longituds: 56,3 cm i 50,2 cm.
119
[page-n-120]
[page-n-121]
Cerreta o nlbnrelfo, de<:orat arob motius
geometrics Clorals pintats,
del Tossal de Sant Miquel.
Entre el final del segle IIJ
i el comen~ament del segle 11 aC.
Al<;aria: 25,0 cm.
Ln sn/11 VI es dedican In ciutnt ibericn i ni seu
territori. El Tossnl de Snnl Mique/ de L/(rin, l'nutign Edeta,
és l'exemple de grnu ciutnt, d'on procedix unn extrnordimlrin cof.lecció de ceriimiqr1es íberiques
pintarles nmb temes figurnts, com el Vns deis Guerrers. Edeta exercix la cnpítnlítnt d'rmnmpli territori que estii esfructurnt eu diverses cntegories d'nsseutnmeuts: els 1/ogarets, com Ln Seiia del
Víllnr de I'Arquebisbe i la Monrnvnun de Llírín; els cnserius, C0/11 el Cnstellet de Bemnbé de Llfrin,
del qunl, n més deis materinls, s'exposn 111111 mnquefn; í, fíun/meul, e/s forfius, com el Prurtnl deis
Llops d'Oiocnu. Tol nixó s'explicn sobre 111111 grmr mnqr1etn iuternctivn del Cnmp de Tríria nmb el
suport d'rm nr1diovisun/.
VI. EL TOSSAL DE SANT MIQUEL:
LA CIUTAT D'EDETA I EL SEU TERRITORI
El Tossal de Sant Miquel (Llíria, el Camp de
Túria), excavat ent!e els anys 1933 i 1953, és conegut,
sobretot, perla seua coHecció de vasos decorats i pels
textos escrits que acompanyen estes decoracions i que
constihüx el més gran arxiu epigrafic iberic. La ciutat,
identificada amb Edeta pel geograf Estrabó, ocupa en
el moment de la seua maxima esplendor, entre els segles IV alll aC, més de deu hectarees, amb la qual cosa s' es tenia practicament per tot el tossal. Presenta un
trac;at urbanístic propi deis poblats en falda, en que les
edificacions es disposen adossades a la paret rocallosa,
al llarg de terrasses artificials. El seu aspecte escalonat
s'accentua pel fet que les cases tenien diverses plantes
i les cobertes planes. En el segle li aC, després de la
conquista romana, la ciutat iberica fou destrtúda i incendiada i caigué en un gradual abandonament en el
transcurs d' eixe segle i el següent. A partir del segle 1
de la nostra era, la ciutat romana, construida en esta
ocasió al Pla de 1Are, tornara a viure una nova etapa
'
d' esplendor.
Els vasos decorats iberics s'agrupen en dos estils
pictorics ben diferenciats geografi.cament i cronologica: d'una banda, l'estil narratiu de Lliria-Oliva, amb
escenes figurades d isposades en fris i acompanyades,
moltes vegades, de textos escrits, que es data a partir
del final del segle ITI aC; i, de l'altra, l'estil simbolic
d'Elx-Archena, caracteritzat per imatges aillades i de
sers mitologics en disposició central, que es desenvolupa en els segles ll-1 aC. En estes produccions de
prestigi, la major part realitzades per encarrec, destaca
el paper del pintor especialitzat davant del de l'oller.
Eixa divisió del treball entre pintors i ceramistes confirma que estem davant d'una societat jerarquitzada
on els artistes i els tallers treballen per a les classes altes urbanes.
121
[page-n-122]
MUSEU DE PREHISTORIA
Les escenes pintarles en la cera mica d' Edetn, disposades en fris ion participen sempre diversos personatges, plasmen activitats molt concretes d'un sector de
la societat: !'aristocracia. Mostren un món lúdic, com
la cacera, i el món militar, on la guerra, els duels i els
jocs competitius reflectixen la importancia del cavaller.
Les dames entronitzades, les processons i les danses
mostren el caracter festiu i religiós d'estes cerimonies
col·lectives on sempre participen dones que, pel seu
abillament i els seus atributs, representen dames de
rang elevat. Així, les escenes de la cerámica mostren,
en un context urba, la classe privilegiada edetana del
final del segle m i principi del II aC, immortalitzada
per uns artesans i artistes especialitzats que treballaven al seu servid. En la base de la societat es trobava
el camperolat, que no apareix reflectit en la iconografía, dedicat a l'explotació de l'entorn de la ciutat.
Les investigacions més recents fetes entorn d'EdetnLlíria mostren que esta ciutat exercia la capitalitat
d'un territori extens i ben delinútat. En l'area compresa entre la serra Calderona al nord i el riu Túria al sud,
la plana costanera a l' est, i per !'interior, la zona muntanyosa de la Serranía, a partir del 400 aC, es desenvolupa un poblament estructurat en quatre categories
d'assentaments: els llogarets i els caserius proporcionaven els productes basics de la subsistencia, mentre
que els fortins vigilaven el territori. Finalment, la ciutat d' Edetn era el centre rector i el beneficiari d' eixe
complex sistema, reflex d'una societat fortament jerarquitzada.
Els llogarets i els caserius eren poblats encarregats
de l'explotació agrícola del territori edeta. Amb prop
d'una hectarea, la Monravana de Llíria, la Torre-seca
de Casinos o La Seña del Villar de 1 Arquebisbe, eren
'
llogarets ocupats per un camperolat encarregat de
proveir la ciutat; rnentre que els caserius, corn el
Castellet de Bemabé de Llíria, eren finques de mil metres quadrats en que el terratinent organitzava l'explotació de l'entorn immediat. La seua situació, prop de
les terres de més rendiment, i la presencia d' estructures de transformació de productes agrícoles, com cups
i almasseres, en reflectixen l'adaptació a les activitats
agro-pecuaries. Els mostrejos carpologics confirmen la
practica d'un policultiu basat en la trilogía mediterrania: cereal, olivera i vinya. La cabanya ramadera asso-
122
ciada a eixos cultius de seca presenta un alt percentatge d'ovicaprins, on dominen les cabres. La cacera del
cérvol, del porc senglar i de la cabra salvatge no sois
va servir per a completar la dieta alimentaria, sinó que
fou, com mostren els vasos pintats, una activitat lúdica
efectuada per les classes dirigents.
La Seña (el Villar de 1' Arquebisbe, la Ser.rania) és
un llogaret emmurallat d'uns vuit mil metres quadrats
de superfície, situat al bell mig de la plana, on les excavacions han descobert una almassera, un sector d'habitatges adossats a la muralla i una seqü€mcia estratigrafica datada des del segle V1 fins al II aC. Per la seua
banda, el poblat de la Monravana (Llíria, el Camp de
Túria), de sis mil metres quadrats, conserva tot el recinte murallat i, al seu interior, a més deis sectors d'habitatges, destaquen, en l'extrem nord, dos cups i instal·lacions destinarles a la molta. L'almássera i els cups
d'estos dos poblats confirmen, dones, la importancia
de la producció de vi i d'oli abans de !'arribada deis romans.
El Castellet de Bemab é (Llíria, el Camp de Túria)
és un caseriu d'uns mil metres quadrats situat al peu
del fortí deis Tres Pies, en els contraforts de la serra
Calderona. Constnüt al principi del segle IV aC, va ser
destru'it violentament a la primeria del segle ll aC.
Presenta un trac;at de carrer central que separa dos
sectors ben diferenciats: un gran habitatge amb passadís i cinc habitacions, on devia residir el propietari i la
seua familia, i un sector amb departaments destinats a
l'emmagatzematge, la molta de cereals, lUla ferrería o
forja i una almassera, totes amb dues altures. La ferrería, una habitació amb un banc de treball rodejat de rebujos de ferro i de nombrases escories de farga, indiquen una intensa activitat siderúrgica en el poblat, on
també hi ha testimonis d'un taller de fosa de plom
amb un forn, un llenyer, una pedra utilitzada com a
enclusa i una olla tosca pera fondre'l.
Cap al 400 aC, es construí al voltant d'Edetn una
xarxa de fortins que en delimita ven les fronteres. Eixos
fortins són assentaments de dimensions redu'ides, entre els cinc-cents i els quatre mil metres quadrats, emmurallats i amb torre, constru'its en llocs de difícil accés i amb una amplia visibilitat. Estan situats a !'entra-
[page-n-123]
Fragm~nts de lekythos a
tic,
de figures negres,
del Tossal de Sant Miquel.
Cap a 500 anys aC.
Long. del fragment
més gran: 11,1 cm.
da dels camins naturals que comuniquen el Camp de
Túria arnb la vall del Palfmcia i amb la comarca de la
Serrania, com també al llarg del riu Túria. Tots estan
c01mectats visualment entre ells i amb el lloc central,
Edeta, cosa que els permetia comunicar-se davant de
qualsevol perill. Eixa xarxa defensiva, símbol del poder edeta, fou desmantellada al principi del segle II
aC, quan la dominació romana comen~a a ser efectiva.
El Puntal deis Llops (Olocau, el Camp de Túria)
és un d' estos fortins o talaies a penes de sis-cents metres quadrats, situat en un punt estrategic que domina
el Camp de Túria i 1'entrada del pas natural del ba-
rrcmc de Carraixet. Esta delimitat per una muralla en
1'extrem nord de la qual s' al~a una torre de guaita de
planta quadrangular. A !'interior hi ha desset departaments distribwts a les dues vores d'un carrer estret. La
planta no sofrí modificacñons des de la seua fundació,
a la fi del segle V aC, fins a la destrucció i abandonament al comen~ del segle II aC. L' estudi dels aixovars
recuperats en els departaments mostra que s'hi feien
activitats complementaries, no recurrents, per la qual
cosa cal considerar tot l'assentament com una unitat
amb una funció principal: la defensa i el control del territori.
123
[page-n-124]
Vas dels Gucrrers. Lebts decora! amb desfilada d'infants
i genets del Toss.1l de Sant Miquel.
Entre el final del segle ll1 i el comen~ament del segle n aC. Al~~ria: 42,6 cm.
124
[page-n-125]
GIIIIIIS de ceramica
campaniana A del Tossal
de Sant Miquel. Recipient
pera olis o perfums.
lnici del segle UaC.
Di~metre max.: 11,0 cm.
Kn/atllos o barret de copa,
decora! amb escena pintada de dansajres
precedits de músics,
del Tossal de Sant Miquel.
Entre el final del seg.le U1
i el comem;ament del segle 11 aC.
Al~aria: 14,0 cm.
125
[page-n-126]
Enterrament infantil, en urna, trobat sota el terra de les cases
del poblal del Castellet de Bernabé (Lifria).
Segle fV aC. Diametre de !'urna: 31,2 cm.
Gullrts de ceramica de vernís negre,
en forma de peu, proceden! del poblat del
Puntal deis Llops. Recipient pera olis
o perfums. Segle 111 aC. Long.: 16,0 cm.
126
[page-n-127]
Vaixella cera mica iberica, amb decoració pintada, característica deis poblats del Camp de Túria
(Puntal deis Llops, Castellet de Bernabé i Toss.1l de Sant Miquel). Segles 111-11 aC.
Al<3ria de la pc¡;a més gran: 33,2 cm.
127
[page-n-128]
[page-n-129]
Estela funeraria de pedra,
amb il15cripció iberica,
proceden! de Sinarques.
Segle I aC. Alc;aria: 78,3 crn.
La sala VII couté la col·lecció epigrilfica iberica,
formada pels ploms escrits de la Bastida de les Alwsses de
Moixent, del Tossal de Saut Miquel de Wrin, de Los Vi/lares de Cnudete de las Fue11tes, de El Pico
de los Ajos de ltltoua, eutre d'a/tres; nixí mnteix hi Ita el brome escrit de Snut Auto11i de Betx(, els
textos sobre les cerrlmiques del Tossnl de Smrt Miquel de Llrria, e/s gmfits sobre certlmicn importada del Tossnl de In Cnln de Beuidorm, /'os de Ln Perin de las Majadas a el Toro, o /'estela frmertlria
de Siunrques, e11tre d'nltres.
VIL L'ESCRIPTURA IBERICA
L'iberic és una !lengua pre-indoeuropea i s'inscriu
dins de la unitat lingüística mediterrania, cosa que
justificaría certes semblances i un parentiu comú amb
el berber, el sard, l'etrusc i el base, esta darrera !'única llengua peninsular pre-indoeuropea. És a partir
del segle IV aC quan comencen a manifestar-se en el
nostre territori signes palpables del desenvolupament de l'escriptura. Els signes de l'escriptura iberica
procedixen de la Mediterrfinia oriental, deis alfabets
greco-fenicis, pero adaptats als valors fonetics propis
de la llengua íberíca, resultant-ne, per tant, un alfabet
original semisil·labic. El desconeixement de la llengua que parlaven els ibers impedix que es pugnen
traduir els seus textos, encara que ja se saben relacions de noms propis, marques d'ollers, signes de
propietat, etc.
Eixos documents apareixen escrits en tres alfabets
diferents: l'alfabet meridional, que ocupa la part
oriental d' Andalusia, les terres d' Albacete, Múrcia i
Alacant; l'alfabet oriental, que s'estén per tota la costa est peninsular, i l'alfabet jonic, que es limita a la
comarca d' Alcoi i a part de la costa alacantina.
La font d'informació més important són els ploms
escrits, perque, encara que no es poden traduir,
molts d'ells són llistes associades a quantitats, és a
dir, arxius i comptes administratius. Actualment hi
ha documentats més de quaranta ploms, entre els
quals destaquen les series aparegudes en jaciments
com la Serreta d' Alcoi, la Punta d'Orleyl de la Vall
d'Uixó, Los Villares de Caudete de la Fuentes, la
Bastida de les Alcusses de Moixent o El Pico de los
Ajos de Iatova.
La faceta narrativa de 1escriptura iberica apareix
'
cap al final del segle m aC, quan els mateixos artistes
que pinten escenes figurades sobre els vasos ceramies expliquen els esdeveniments, escriuen fórmules
dedicatories o firmen les seues obres. De caracter
eminentment urba, eixa artesanía també permet associar l'escriptura al desenvolupament de les ciutats i
de les aristocracies urbanes.
129
[page-n-130]
Lamina de plom inscrita, amb caracters
de l'aJfabet iberic oriental,
trobada al poblat de Bl Pico de los Ajos (latova).
Segle IV aC. Long.: 18,8 cm.
130
[page-n-131]
Plom inscrit perles dues cares,
amb allabet iberic meridional,
de la Bastida de les Alcusses.
Segle IV aC. Long.: 12,2 cm.
Reto! iberic del GUDUR DEISDEA
en una escena de guerra pintada
en un vas del Tossal de Sant Miquel.
Entre el final del segle 111
i el comen~ament del segle 11 aC.
1
J
-·--
..
..... ,_..
·
~ .~~
~
'
•
...
131
[page-n-132]
[page-n-133]
Tresoret trobat al poblat iberic
de Los Villares. Conjunt de monedes
de plata i bronze, anells d' or i plata
i arracades de plata dins d'un vas cerilmic.
Entre la fi del segle lJl i el comenc;ament
del segle aaC.
Alc;iuia del vas: 7,8 crn.
Ln sala VIIT . s dedica a In mmrismiitica iberica, de la
e
qua/ s'expose11 ellcrmynciolls de les quatre seques valellcinlles: Arse-Sngrmlum, Saifi-Xiitivn, Keli11-Los Vi/lares i Kili. A més, /ambé s'lri expose11 nlgrms objectes re/aciollnls m11b l'nctivitat comercial, eltresorel de Los Vi/lares de Cmrdete de las Fue11fes,
111m dracma emporilmra, monedes cartagineses i 111m mostrn de monedes iberiques procede11/s de
diverses seques pe11i11sulars.
VIII. LA NUMISMÁTICA IBERICA
Cap a l'any 600 aC es va inventar la moneda a la
costa turca de la mar Egea, possiblement a Lídia, pero
tarda més de dos segles i miga ser incorporada per algunes poblacions del nostre territori. La moneda era
una forma més de diners que, només amb el temps,
esdevindra un mitja de can vi important. Durant els segles V-Ill aC hi ha testimoni, als nostres poblats, d'un
ús redui't de monedes procedents de Siracusa,
Messana, Massalia o Emporion. Durant eixe temps, la
moneda exercí una funció molt modesta o practicament nuJ.la, ja que els intercanvis es feien per mitja del
bescanvi o en metal! a pes.
Les primeres monedes que es van encunyar en les
terres valencianes van ser les d' Arse (Sagtmt), durant
la segona meitat del segle III aC i, poc després, a
Saitabi (Xativa). A partir del segle U aC i durant un
breu periode de temps s'afegira a la producció d'estes
ciutats la deis tallers de Kelin (Los Villares de Caudete
de la Fuentes) i de Kili (no identificada, fins ara, amb
cap jaciment). La Segona Guerra Púnica, que enfronta
romans i cartaginesas, sera una causa important en la
difusió de l'(ts de la moneda, jaque en va posar en circulació una enorme quantitat pera cobrir les despeses
originades per la guerra, com el sou deis mercenaris
(stipendiwn). Arse i Saitnbi van ser els centres emissors
més importants, amb una voluminosa producció durant els segles II-1 aC. Ambdós encunyaren argent, si
bé les seques valencianes, llevat d' Arse, s' orientaren
cap a l'encunyació de moneda de bronze (asos i divisors), és a dir, cap a la moneda emprada en les transaccions menudes. Parallelament a estes encunyacions de les seques iberiques, es van enctmyar també
tres emissions de monedes de bronze en !'acabada de
fundar ciutat romana de Valentía.
En el món iberic, la validesa de les monedes no estigué limitada al territori de la població que les havia
133
[page-n-134]
Fraccionaria emporitana proceden! del Collado de
la Cova del Cavall (Llíria). Anvers i revers.
Segle IV aC. Pes: 0,5 g; diametre: 1,1 cm. Foto: García Rosell.
emeses, sinó que eren igualment utilitzades i acceptades en al tres ciutats. Durant els segles II-1 aC la població iberica valenciana empra monedes de procedencia
ben diversa. Les monedes de bronze emeses a les ciutats valencianes ocuparen un percentatge aproximada-
134
ment de la meitat, la resta procedía de Roma i d'altres
ciutats iberiques com Cnstulo, Iknlesken, Bolslam i Kelse.
Les necessitats de moneda d'argent es van cobrir, en
part, amb la producció d' Arse, pero, sobretot, amb moneda de Roma i d'altres seques peninsulars.
[page-n-135]
Dracma d'Arst (Sagunt).
Anvers i revers. Darreria del segle lll aC.
Pes: 3,4 g; diametre: 1,7 cm.
As bilingüe de Slliti·SIItlnbi (Xativa).
Anvers i revers. Mi~an segle 1aC.
Pes: 16 g; diamelre: 2,8 cm.
Unitat de Kili (seca no localitzad~,
pero situada amb lota probabilitat
en !'interior de la provincia de Valencia).
Anvers i revers. Mitjan segle 11 aC.
Pes: 11,7 g; diametre: 2,5 cm.
Unitat de Keli11 (Los Vi llares,
Caudete de las Fuentes).
Anvers i revers. Mitjan segle UaC.
Pes: 9,4 g; diametre: 2,7 cm.
135
[page-n-136]
[page-n-137]
Escultura femenina de marbre trobada
a Vallmcia la Vella (Riba-roja de Túria).
Segles U-W dC.
Al\aria: 30,0 cm.
La snln IX correspo11 n /'epoca romana i visigoda.
Es proposn 1111n nproximnció n In romn11ització de les terres
vn/encinues, amb rmn nteució especial n nlgrms deis jncime11ls excepcio11nls com Edetn-Ufrin, In
Prmla de 1'11/n de C111/ern i el Pln de Nada/ de Ribn-rojn, els dos darrers perlnrryeuts n In fi del perfode. D'estos mnlerinls destaca In mostrn de certlmiq11es i de bro11zes romnus de diverses procedellcies i, sobre/o/, /'escultura e11 bro11ze de I'ApoUo de Pinedo.
IX. L'EPOCA ROMANA
Romanitzar-se és menjar, beure, vestir-se, construir
les cases o les necropolis a la manera deis romans.
Una nova manera de viure que comprén des de la producció de béns amb fínalitat comercial fins a parlar
llatí, celebrar les festes i els cultes, i organitzar el poder político-administratiu segons el sistema jurídic
deis romans. L'i\rea valenciana adopta molt prompte
trets de la civílització romana. Des del comen~ament
del segle 111 aC va tindre contactes comercíals amb
Italia i Sicíüa. Entre el 219-202 aC Saguntwn pren partit
a favor de Roma en la Segona Guerra Pwúca, í en la
restauració de les seues rUines incorporara edificis de
tipología romana, de manera que per als romans,
Saguntum és un exemple d'amístat i fideütat iberiques.
E1138 aC, la fundacíó de Valentia refor~ara la influencia de Roma sobre la poblacíó iberica. Després, l'explotacíó agrícola de la plana, amb l' organització del
regadiu i la millora de les vies de comunicació terres-
tres i marítimes contribuiran a proporcionar millors
condicions de vida als habitants.
Les ciutats constitu'ixen el principi de referencia
pera l'organització del territori dins de la civilització
romana (territorium 11rbis). L'i\rea valenciana té l'antecedent de distribució econonúca i estrategica de l'espai desenvolupat pels ibers. Püni designa este fenomen amb el nom de Regio.
Coneixem vuit ciutats romanes en les nostres terres. Lesera, ciutat de fundació altoimperial, identificada amb el jaciment de la Moleta deis Frares, al
Forcall. Saguntum, ciutat federada des de la Segona
Guerra Púnica fins que, en epoca d' August, es convertí en munícípi de ciutadans romans. Edeta, municipi
de dret llatí que correspon a Llíria. Valentía, colonia
llatina fundada l'any 138 aC i novament refundada en
epoca d ' August amb soldats llicenciats de l'exercit
137
[page-n-138]
MUSEU DE PREHISTORIA
roma, fet que explica la menció de dos ordines en les
inscripcions: « Vnle11tini vetemni el ve/eres». Saetabi,
municipi de dret llatí de I'E~poca d' August, és Xativa,
que fou famosa en l'antiguitat per la producció de lli,
com assenyala Plini. Dianium, la ciutat romana de
Dénla, que també en Plini apareix mencionada com a
estipendiaría i que, després, arribara al rang de municipi. Lucentum, municipi roma identificat al Tossal de
Manises, d' Alacant. I Ilid, la colonia romana d'Elx,
fundada per Cesar o August.
Per als romans, territorium, a més de ser una noció
geografica, és w1 complex jurídic subjecte a una fiscalitat i a l'autoritat d'un magistrat. La referencia principal n'és la ciutat, cap a la qual revertix l'explotació de
les terres. El poblament del territori s' estructura en
agrupacions de distintes dimensions, cadascuna de les
quals genera unitats de producció de base agro-pecuaria o pesquera que genericament denominem villne
rusticne. Pera la captadó d'aigües fluvials destinades
al subministrament de les ciutats es desenvolupa un
complex sistema d'enginyeria hidraulica. Aqüeductes
com e l d e La Peña Cor ta d a (Ca ll es-Xel va, la
Serranía), canalitzacions subterranies i altres enginys
permeten salvar els accidents del terreny i facilitar la
conducció de l'aigua.
Valentía, fundada el 138 aC, és la ciutat romana
més antiga del territori valencia i una de les primeres
d' Hisplmia. Des del seu comen~ament va ser un nucli
urba important, amb termes, for, muralles i altres edificis públics, a més d'encw1yar moneda propia en alfabet llatí. Destru1da per Pompeu el 75 aC, va reviscolar
en el segle I dC, sent, amb llici, les dues úniques colonies romanes valencianes. Al llarg del segle II es va
cunvertir en una ciutat monumental, amb molts edifids públics, amb el for, el circo l'aqüeducte. Les cases
privades, de vegades, presentaven un aspecte luxós.
Un ampli cementeri s'estenia pe! sud-oest (Mercat
Central) i per l'eixida meridional de la Via Augusta
(carrer de Sant Vicent Martir). Una dada molt particular, coneguda només en poques ciutats de l'lmperi, és
que els ciutadans estaven repartits en dos grups, els
vetemni i els veteres, divisió que correspon a dos moments diferents de repoblació.
138
L' Apol·lo de Pinedo es va trobar en les aigües d'eixa pla~a el8 de desembre de 1963. Quatre submarinistes descobriren, enterrada per !'arena, una escultura
masculina de bronze que representa Ul) jove llU i que
s' identifica amb el déu Apol· lo, fill de Zeus i de
Latona, i per tant, una de les principals divinltats de
l'Oiimp. Es desconeix quina hauria sigut la destinació
final de !'escultura, si l'embarcació que la transportava
no haguera naufragat. Potser s'hauria situat en un recinte religiós, o en un edifici civil, o podría haver decorat una casa urbana o una vil·la rústica. L'Apol·lo de
Pinedo és d'epoca imperial, d'acord amb el seu paregut amb altres escultures d'eixe període.
Civitas Edetanorum, !'actual Llíria, fou una població de dret llatí situada als voltants del Tossal de Sant
Miguel de Llíria. El seu nom conserva el de l'antiga
capital iberica. Es tracta, per tant, d'un exemple de
despla~ament poblacional des del vessant del tossa1
fins a una zona més acostada al pla. Un doble complex
termal públic prop d'un temple obri la possibilitat d'atribuir a J'Edetn romana una fundó religiosa i salutífera, potser coincident amb un temple a les Nimfes. Un
tram de via vorejat de tombes dóna a conéixer que la
ciutat adopta la disposició i les tipologies usuals a les
necropolis de les aglomeracions urbanes romanes. r la
trobaU de nombrosos pous rebllts amb servicis ceraa
mies de taula i de cuina suggerix, també, un ritual
roma. Tot sembla indicar que és una ciutat florent entre !'epoca deis Flavis i el segle V.
L'epigrafia reflectix l'ascens social d'alguns personatges nascuts a Edetn. Cap al fi11al del segle I dC Marc
Valeri Propinqüe Gratti Cerealls, va ser flnmen de la
província d'Hispania Citerior, i Marc Corneli Curati
Nigrí Matern aconseguí una promoció mi~an~ant els
seus carrecs de procurador que el va situar en l'escala
més alta de la política de Roma.
C>
Apol·lo de Pinedo. Estiltua en bronze romana trabada davant
de la costa de Pinedo (Va lencia). Cl>pia d'un model hel·lenístic
datilda entre el segle 1i la primera
meitat del segle Il dC.
Al~: 145,0cm.
[page-n-139]
[page-n-140]
Bol de ttrm sigillntn hispanica, i olla i botelles
de cera mica comuna romana del PI a de 1'Are (Lliria).
Entre la fi del segle 1i mitjan segle 11 dC.
Al~aria de la~ més gran: 10,5 cm.
Bronze menudet, representant possiblement
un Eros, deis monuments
funeraris romans d' Edttn (Uíria).
Segles 1-11 dC. Al~ria: 16,1 cm.
140
[page-n-141]
Copa de ltrm sigillnln it.llica,
d' Arezzo, procedent
d'Empúries (Girona).
Final del segle 1aC.
Oiametre de boca: 15,0 an.
La cerltmica constitula un deis materials més utilitzats pels romans en la vida quotidiana. Al costat de les
vaixelles de taula fetes en meta lis nobles, hi havia també unes vaixelles de cerámica que coneixem com a term sigillntn, nom que reben pel fet de presentar el segell de fabricació, o sigillum, imprés al seu fons interior. Algunes vegades es decoraven amb motius en relleu per als quals utilitzaven motles. Eixes vaixelles es
fabricaren en grans centres ollers i es van comercialitzar per tot l' Jmperi. Alllarg de !'epoca imperial, els
centres productors d'eixes vaixelles anaren canviant i,
per consegüent, les seues característiques tecniques i
decoratives també canviaren.
A més de la vaixella utilitzada a taula, els romans
fabricaven un altre tipus de cerámica per a contindre
aliments, per a preparar el menjar i per a cuinar. Estos
recipients, per la seua fundó, no tenien decoració ni
acabats de qualitat. Era habitual que eixes produccions
es feren en llocs proxims als seus centres de consum, a
fi d'abaratir-ne el cost. A les terres valencianes s'han
localitzat diversos forns destinats a la fabricació d'eixe
ti pus de cerámica.
El sistema monetari roma era trimetal·lic (or, argent i oricalc/coure), amb una correspondencia fixa
entre totes les monedes que va perdurar fins al segle
mdC: 1 auri =25 denaris =100 sestercis =200 dupondis =400 asos =800 semissos =1.600 quadrants. La característica fonamental de les monedes del món roma
imperial va ser l'ús del retrat de )'emperador, que esdevindra el símbol més potent d'autoritat i estara present en totes les transacdons economiques de cap a
cap de l'Imperi. La qualitat de les monedes (pes i llei) i
el volum d' emissió de cadascuna ana variant a mesura
que passava el temps, d'acord amb la necessitat de
l'estat de produir una major quantitat de monedes a
partir d'una limitada quantitat de metall. L'increment
progressiu deis preus motiva que deixaren d' encunyar-se les monedes de menor valor i que el sesterci i el
dupondi foren les monedes més corrents durant el segle U i la primera meitat del IIl dC.
Durant la segona meitat del segle 1 aC es va produir a tot Hispania un desprovelment de moneda de
bronze que provoca que les colonies i els municipis
que s'anaven creant encunyaren les seues propies monedes de bronze. A !'área valenciana, només encunyaren moneda les ciutats d'Ilici (colonia) i Snguntwn (municipi), pero ho van fer en unes quantitats escasses i
que no arribaren a cobrir les necessitats propies d'un
moment de fort desenvolupament urba1ústic. Després
del regnat de Calígula, les ciutats d'Hispania deixaren
d'emetre moneda. A partir d'eixe tancament, totes les
141
[page-n-142]
l>
Slnltra o balan\
de bronze proceden!
de Véle:z Blanco (Almeria).
Long.: 34,3 cm.
Llanties romanes d'Empúries.
Segles J.mdC.
Diametre de la p~a més gran: 8,9 cm.
províncies de la Mediterrania occidental tindran un
sistema monetari unificat, ja que tota la moneda en circulació procedira deis centres productors imperials. A
mitjan segle ms'accelera el progressiu deteriorament
del sistema monetari roma, que ja no tornara a conéixer l'estabilitat deis segles anteriors.
La sodetat romana experimenta una transformació
constant i gradual durant els últ im s s eg les de
l'Imperl. Després de la divisió deis territoris que conforma ven l'lmperi Roma efectuada per Teodosi l'any
395, la desintegració de la part occidental l'any 476
comporta una nova realitat política i organitzativa. La
creació deis diversos regnes germanics a l'occident europeu (les terres valencianes formaren part del regne
visigot) no implica, pero, una ruptura total ambla tradició historica i els valors de la societa t romana del
Baix Imperi.
Durant este període, el cristianisme i l'Església assumixen un paper predominant en la vida política i
ideologica de la societat, i desplacen completament les
divinitats paganes en el transcurs del segle IV i el sistema polític imperial en el segle V. A les ciutats principals, on la vida urbana encara s'havia mantingut activa, s'instal·laren les seus episcopals, que exerciren un
veritable control del territori, íntimament Iligat al nou
poder civil.
La Punta de 111la (Cullera, la Ribera Baixa) ha sigut objecte d'excavació els anys 1955, 1957 i 1966. S'hi
van documentar una serie de murs, un edifici de
142
caracter religiós i tres departaments destinats a magatzem. La lectura deis textos antics, juntament amb la
cronología i el caracter religiós dels materials trobats
en 1'edifici permeten apuntar que fou en eixe Uoc on el
bisbe Justinia ordena la construcció d'un monestir en
memoria de !'arribada del cos de sant Vicent Martir.
Deis materials de la Punta de l'Illa destaquen les amfores, recipients que contenien oli del nord d' África i
de Síria, i vi dels mercats orien tals, com els de
Palestina i la zona de la mar Negra. El jadment s'abandona cap a mitjan segle VI o un poc després.
El Pla de Nada! (Riba-roja de Túria, el Camp de
Túria) conté un edifici d'epoca visigotica que constitu"ix una de les troballes més singulars de !'arqueología valenciana dels últims anys. Es tracta d'un edifiei
de caracter civil, constru1t en el segle VII, que per la
seua tipología podría tractar-se d'una vil·la nobiliaria.
A més, és 1'edifici més antic que a les terres valencianes utilitza l'arc de ferradura. La construcció esta presidida per una nau central a la qua! s'accedix per una
porta men uda, que té als dos costats quatre contraforts. Esta crugia esta flanquejada per dues torres angulars. De l'edifici es conserva, fonamentalment, la
fa<;ana sud, ja que la resta de la construcció fou destru"ida per la transformació del sol en camps de cultiu.
En el jaciment han aparegut més de vuit-cen ts elements arquitectonics. La majoria d'ells estan decorats
amb relleus de talla al bisell i mostren w1a triple tematica: volutes vegetals, trifolis o flors de lotus i petxines
de pelegrí.
[page-n-143]
[page-n-144]
Cingla de cantimplora de bronze,
decorada amb pasta vítria,
procedent delterme de Belgida.
Segles O-!TI dC.
A mpi aria: 6,0 cm.
As d' llici (1'Alcúdia, Elx), encunyat a nom de Tibeñ (14-37 dC) pels magistrats
M. lulius Settal. i L. Sestius Celer.
Anvers i revers. Pes: 12 g; diametre: 2,8 cm.
144
[page-n-145]
Botelles ceramiques d'epoca
visigoda procedents
del terme de Pego.
Segles VI-VIl dC.
Al~aria: 25,5 cm.
\
y
\
1
Pitxer i botella cera mies
deis entcrraments visigots
deis Xarcons (Montserrat)
i del Romaní (Sollana).
Segles VI-VIl dC.
All;aria de la botella: 26,5 cm.
145
[page-n-146]
Creu de brooze visigoda
de la Punta de l'Uia (CuUera).
Segle VJ dC. Al<;aria: 15,8 cm.
Amfora de procedencia palestina
trobada a la Punta de l'llla.
Segle VJ dC. Al~aria: 42,0 cm.
146
[page-n-147]
Capitell visigot, de lradició coríntia,
del Pla de Nadal (Riba-roja de Túria).
Segle Vil dC. Al~aria: 29,0 cm.
147
[page-n-148]
[page-n-149]
Dinar d'ai-Zahir, encunyat
en ai-Mansuriya l'any 417
de I'Hegira (1026-1027).
Procedix del tresor
de Las Suertes (Sinarques).
Pes: 4,03 g; diametre: 2,4 cm.
Ln sala X mostm la col-lecció rwmis11uWca posterior
a /'epoca romana. Compré11 els tresorets de monedes de molt
diversa procede11cia, com ara 0/ivn, Siuarques, Moutfort, Beuifairó de la Val/digna, Valeucia, Requeua
o Xñtiva, que corresponen n /'epoca isltlmica, cristiana i moderna, i que lwu sigui depositnts eu el
Muserral l/arg de /11 seua existencia.
X. NUMISMATICA:
TROBALLES VALENCIANES DELS SEGLES X-XIX
Les persones han acumulat riquesa i diners de diverses maneres, sent el nivell social el factor que determina l'accés a les diverses monedes, encunyades en
or, argent, billó o coure. Amb anterioritat a la creació
dels bancs, la forma més facil de guardar els diners
consistía a soterrar-los o a amagar-los. S'anomenen
tresors o deposits els conjunts de monedes i d'altres objectes de valor no recuperats pel propietari que van ser
reunits de manera particular i amb un proposit concret, sovint per disposar d'un fons financer peral futur. De vegades contenien les monedes més valuases a
que es va tindre accés i, d' altres, no representen altra
cosa que les monedes més emprades pel seu propietari, com actualment pot ser el calaix d'u11a botiga.
El regne visigot havia basat el seu sistema monetari, preferentment, en les encunyacions de moneda d'or
(tríens), pero el seu alt valor (amb tres d' eixes monedes es podía alimentar tm home durant un any) suscita dubtes sobre el nivell de monetització de la societat.
La instauració del domini andalusí implica un gran
canvi en el terreny monetari: va introduir un sistema
trimetal-lic i estable, només comparable amb l'epoca
altoimperial romana, de cinc segles abans.
La societat arab valenciana estava prou monetitzada i hi trobem monedes d'or (dinar), de plata (dirl!em) i
de coure (felús). La moneda era emesa per l'estat pera
finan<;ar les despeses de l'exercit, de l'administració,
les obres edilícies, etc., i quan arribava a mans deis
camperols, que l'obtenien mitjan<;ant la venda de la
seua producció, l'estat la recaptava per mitja dels impostas, tancant, d'eixa manera, un cerde en que lamoneda va ser un instrument de control fiscal. També es
va usar per al comer<;, com ho demostra el fet que la
moneda d'argent es fragmentara en les seues divisionaries a fi de facilitar l'intercanvi local i de baix nivell.
El tresor d'Elca (Oliva, la Safor) esta format per
149
[page-n-150]
Diuer de tem de Jaume 1,
encunyat a Va l~ncia en 1247-1249.
Procedix del tresor de la Reina Mora
(Benifairó de la Valldigna). Anvers i revers.
Pes: 0,71 g; diametre: 1,8 cm.
Foto: Alcántara.
Diuer de tem de Jau me 1,
encunyat a Barcelona el1258.
Tresor de la Reina Mora.
Anvers i revers.
Pes: 1,04 g; di~metre: 1,8 cm.
Foto Alcántara.
Diuer de la guerra de les Germanies,
encunyat a Xativa en 1521-1523.
Tresor de Santa Anna (Xativa).
Anvers i revers. Pes: 0,5 g; di~metre: 1,3 cm.
Foto: Garcia Rosell.
Moneda de 8 escuts de Ferran VI,
cncunyada a Popayán (Colombia) el1758.
Tresor de Requena. Anvers i revers.
Pes: 27,0 g; diametre: 3,6 cm.
150
[page-n-151]
NUMISMÁTICA
dirhems d'epoca califal, deis anys 933-951. Les monedes del tresor de Las Suertes (Sinarq ues, la Plana
d'Utiel) s'encunyaren entre els anys 331 -428 de
l'Hegira, és a dir, 942-1037. I el tresor de Montfort
(Vinalopó mitja) es compon majoritariament per dirhems almohades i s'oculta entre els segles XIT-XITI.
de la Germanía, durant el regnat de Caries l. I el tresor
de Riba-roja de Túria (el Camp de Túria) esta format
per dinerets valencians, en que molts d'ells sembla
que són fa lsificacions, i que es va ocultar durant la segana meitat del segle XVII, ja que les monedes més
modernes s'atribui'xen al rei Caries 11 (1665-1700).
E11247, Jaume I crea la moneda propia deJ Regne
de Valencia, que es denomina rnl o diner de te m. Va ser
una moneda de billó, amb un contingut d'argent del
25 per cent i un pes aproximat d'un gram. Malgrat que
la moneda encunyada en Valencia va ser l'únka de
curs legal al Regne, les troballes d'eixa epoca (segles
Xlll-XV) confirmen que la moneda que s'utilitzava
procedía en bona mesura de fora d' este. A partir de
1369, a Valencia comenc;aren a encunyar-se florins
d' or, i, amb el reí Joan 1 (1387-1396) s'inaugura 1' encunyació de monedes de plata de bona llei, el ral d'nrgent, amb un valor d'un sou i mig (= 18 diners o rals
menuts), equivalencia que es mantindra fins al segle
XVII. El sistema monetari del Regne de Valencia era el
següent: 1 lliura = 20 sous = 240 diners = 480
malles/obols, pero només diners i obols existien com
a moneda real, mentre que líl resta eren unitats de
compte.
Durant el segle XVII es va produir, en el Regne de
Valencia, una falsificació de diners/menuts prou generalitzada, que la literatura contemporania va atribuir,
fonamentalment, als moriscos, poc abans de la seua
expulsió. Pero, també els cristians els falsificaren i ho
continuaren fent alllarg del segle. El diner o menut
era la moneda de menor valor del conjunt de les que
s'encunyaren a Valencia. La falsificació es va fer en diversos llocs, pero són les coves les que ens en proporcionen testimoni. De totes les coves conegudes, s'han
pogut arreplegar materials de la Cova deis Estudiants
(Naquera, el Camp de Túria), de La Cueva d e la
Soterraña (Xella, la Canal de Navarrés) i de la Cova
de 1' Águila (Picassent, l'Horta).
El tresor d e la R eina Mora (Benifairó de la
Valldigna, la Safor) es va trabar en el castell que du
este nom, i es tracta d'un conjunt de monedes de billó
encunyades per Jaume I a Barcelona i a Valencia, que
es van amagar a la fi del segle XIII. El tresor de Santa
Anna (Xativa, la Costera) el formen monedes de coure
de modul menut i sense llegenda, pera les quals s'ha
proposat que foren encunyades a Xativa en els temps
El tresor de Requena es va trabar en 1'antiga casa
de la família Ferrer de Plegamans i esta compost per
monedes de 8, 4 i 2 escuts, encunyades en seques peninsulars i d'ultramar. Cronologicament cobrix un ampl.i període, ja que la moneda més antiga és una pec;a
de 8 escuts de Ferran VI i la més recent és d'lsabel JI,
de 80 rals. Constitui'x un tresor d'estalvi familiar que
proporciona informació sobre la procedencia de la moneda d' or en circula ció en les terres valencianes i permet avaluar la importancia de la producció i del provei'ment efectuats perles seques americanes.
151
[page-n-152]
1>
Kero cerimonial amb decoració policroma.
Cultura americana de Presto-Punto (entre els anys 800 y 1200).
Alr;ária: 17,0 cm.
Foto: Liébana.
El Museu de Prehistbria conté entre els seus fons, a més deis
materials exposats en les sales acl descrites, a.ltres col·leccions
arqueolbgiques de gran importancia que seran objecte
d'exposició en un futur proper.
[page-n-153]
[page-n-154]
[page-n-155]
BIBLIOGRAFIA
La Labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su
Museo. Memories anuals de la Direcció elaborarles successivament per l. BALLESTER (1927 a 1949), D. FLETCHER
(1950 a 1981), E. PLA (1982 a 1986) i B. MARTÍ (des del1987).
A més de la seua inclusió en la Memoria anual de la
Diputació de Valencia, n'existixen tiratges a part des del1927
fins al1983, llevat de les corresponents aJs anys 1955, 1956 i
1957.
Actividades del S.I.P. Ressenya de les excavacions i exploracions realitzades pel Servei d'lnvestigació Prehlstorica
des del1929 al 1970, arreplegades per E. PLA en els volums
de !'Archivo de Prehistoria Levantina, U, de 1946; VI, de 1957;
IX, de 1961; XI, de 1966; i XIII, de 1972.
J. ALCÁCER: Catálogo de In Colección Federico de Motos en el
Museo de Prehistoria de Valencia. Trabajos Varios del S.I.P., 43.
Valencia, 1972.
H . BONET, Ma. del M. LLORENS i Ma. J. DE PEDRO: Un
Segle d'Arqueologin Valenciana. Valencia, 1991.
B. MARTÍ: Museo de Prehistoria de la Diputación de Valencia.
Vol. l. Valencia, 1992.
L. PERICOT: «Isidro Ballester Tormo». Archivo de Prehistoria
Levantiun, III, 1952, pp. 9-19.
E. PLA: «Domingo Fletcher Valls». Dins Homeuaje a Domingo
Fletcher Vnlls. Valencia, 1984.
M. SÁNCHEZ: El Museo de Prehistoria. Valencia, 1980.
E. TORMO Y MONZÓ: Valencia: los Museos. Curas-Catálogo.
Valencia, 1932.
Pe! que fa aJs estudis sobre Prehistoria i Arqueología valencianes, poden consultar-se els volums del Repertorio de
Bibliografía Arqueológica Valenciana. Vol. 1 a V i VII a X
per D. FLETCHER i E. PLA, ambla. coHaboracíó de C.
SENTANDREU (vol. III) i S. BRU (vol. IV); vol. VI per R.
ENGUIX. Dins Trabajos Varios del S.I.P. 13, 14, 21, 31, 37, 48,
58 i 74. Valencia, 1951 a 1990.
Catálogo de la Colección Vela (Prehistoria Americana).
Valencia, 1964.
D. FLETCHER: Museo de Prehistoria de la Diputación Provincial
de Valencia. ValEmcia 1974.
D. FLETCHER i E. PLA: El Museo del Servicio de Investigación
Prehistórica de In Diputación Provincial de Valencia. Zaragoza,
1953.
D. FLETCHER i E. PLA: Cincuenta m1os de actividades del
Servicio de Investigación Prehistórica (1927-1977). Trabajos
Varios del S.I.P., 57. Valencia, 1977.
B. MARTf: «Enrie Pla Ballester». Dins Homenatge n Enrie Pla
Bnllester. Valencia, 1987.
I coma obres generales, fruit de la col·laboració de diversos especialistes:
Actes de les Jornades d ' Arq ueologia d ' Alfas del Pi.
Conselleria d e Cultura de la Generalita t Valenciana.
Valencia, 1995.
Arqueología del País Valenciano: Panorama y perspectivas.
Universidad de Alicante. Alacant, 1985.
Historia del Pueblo Valenciano. Vol. l . Valencia, 1988.
Nuestra Historia. Vol. l. Valencia, 1980.
155
[page-n-156]
Ü
PALEOLITIC 1 EPIPALEOLÍTIC
•
NEOLITlC, ENEOLÍTIC
A
6
BRONZE
IBERIC
0
ROMA, VISIGOT
•
TROBALLES NUMISMATIQUES
[page-n-157]
JACIMENTS ARQUEOLOGICS VALENCIANS
D 'ON PROCEDIXEN LES COL·LECCIONS EXPOSADES AL MUSEU
•1. Vilafranca
Ereta del Castellar (Bronze)
•2. Alcala de Xivert
La Solivella (lberic)
•3. Orpesa
Orpesa la Vella (Bronze)
Troballa submarina (Roma)
• 4. Almassora
El Boverot (Iberic)
• 5. Vila-real
Vil·la Filomena (Eneolític)
•6.Betxí
Sant Antoni (Ibl!ric)
•7. El Toro
Peña de las Majadas (lbi!ric)
•8. Teresa
Peña la Dueña (Bronze)
•9. Castellnovo
Torre del Mal Paso (Eneolític, Roma)
•10. La Val! d'Uixó
Punta d'Orleyl (Iberic)
•11. Andilla
Covacha de Llatas (Epipaleolític)
Castillarejo de los Moros (Bronze)
•12. Villar del Arzobispo
Pw1tal de Cambra (Bronze)
La Seiia (lbi!ric)
•13. Castielfabib
Los Santos (Roma)
•14. Sinarcas
T.roballa epigrMica (lberic)
Las Suertes (Troballa nwnismatica,
segles X
-XI)
•15. Losa del Obispo
La Atalayuela (Bronze)
•16. Pedralba
Troballa epigriúica (Roma)
•17. Casinos
Cabe<;ol de la Casa de Camp (Bronze}
•18. Llú:ia
Puntal Sobre la Rambla Castellarda
(Eneolític)
Tossal de Sa.nt Miquel (Jbi!ric)
Castellet de Bernabé (lbenc)
La Monravana (lbi!ric)
El Puntalet (lberic)
Penya Roja (Ibi!ric)
Cova del Ca val! (lberic)
Collado de la Cova del Cavall (lbi!ric)
Edeta (Roma)
•19. Benaguasil
Llometa del Tio Figuetes (Bronze}
•20.0locau
Puntal deis Llops (Bronze, Ibi!ric)
La Cargadora (Roma)
•21. Naquera
Els tre.ncalls (Bronze)
Cova deis Estudiants (Troba lla numismatica, segle XVII)
•22.Sagunt
Seca d'Arse (lberic)
•23. Rafelbunyol
Els Germane.lls (Bronze)
•24. El Puig
Troballa submarina (Roma)
•25. Paterna
Liorna de Betxí (Bronze)
Des~ya perros (Iberic)
• 26. Riba-roja de Túria
Valimcia la Vella (Roma)
Pla de Nadal (Visigoú
Troballa numismatica (segle XVU)
• 27. Vilamarxant
El Gargao (Bronze)
• 28. Caudete de las Fuentes
Los Villares (Ibi!ric, roma)
Seca de Kelin (lbi!ric)
•29. Villargordo del Cabriel
Cueva del Puntal del Horno Ciego
(Jbi!ric)
• 30. Requena
Troballa numismatica (segles XV!llXIX)
•31. Cheste
El Castillarejo (Bronze)
•32.Chiva
Cueva de la Ladera del Castillo
(Eneolític)
•33. Torís
La Carencia (Iberic)
•34. Torren!
Muntanyeta de Cabrera {Bronze)
•35.Aldaia
Ereta deis Moros (Roma)
•36. R
ocafort
Cova de Rocafort (Eneolític)
•37. Valimcia
Valentia (Roma)
Seca de Valentia (Roma}
• 38. Pinedo (Valencia)
Troballa submarina (Roma)
• 39. El Saler (Valencia)
Troballa submarina (lberic)
•40. Picassent
Cova de l' AguiJa (TrobaU nunúsmaa
tica, segle XVll)
•41. Montserrat
El Castellet (Bronze)
•42. Yátova
Pico de los Ajos (Ibenc)
•43. Dos Aguas
Cueva de la Cocina (Epipaleolític)
•44. Zarra
Las Peñas (lberic)
•45. Ayora
Castellar de Meca (lberic)
•46. Navarrés
Ereta del Pedregal (Eneolltic)
•47. Sumacflrcer
Abric de la Senda Vedada (Paleolític
superior)
•48. Carcaixent
Cova de Xarta (Eneolític)
Ca u Raboser (Eneolític)
Be1úba.ire Alt (Roma)
•49. A1zira
Cova deis Gats (Eneolític)
Cova de les Aranyes (Eneolític)
Muntanya Assolada (Bronze)
• 50. Berurull-Polinya de Xúquer
Sima de la Pedrera (Bneolític)
•51. Corbera
Cova de la Mallada Verda (Eneolític)
• 52. Cullera
Cova del Volcán del Faro {Paleolític
superior)
Alt del Fort (lberic)
Punta de J'[IJa (Visigot)
•53. Chella
Cueva de la Sote.rraña (Troballa numismatica, segle XVII)
•54. Anna
Covacha Barrina (Eneolític)
• 55. Estubeny
Cova del Barranc de les Mera velles
(Eneolític)
•56. Manuel
Les Foies (Roma)
•57.Xativa
Cova Negra (Paleolític mitjil)
Penya de Sant Diego (Bronze)
Seca de Saiti (Troballa numismatica)
Santa Anna (Troballa nunúsmatica,
segleXVl)
•58. Benifairó de la Valldigna
Castell de la Reina Mora (Troballa
nunúsmatica, segle XJll)
•59. Tavernes de la Valldigna
Cova de Bolomor (Paleolític inferior i
mitjii)
•60. Barx
Cova de les Mallaetes (Paleolític superior, Epipaleolític)
•61. Gandia
Cova del Parpalló (Paleolític superior)
Cova de les Meravelles (Eneolític,
Romil)
• 62. El Real de Gandia
Cova del Barranc del Na no
(Eneolític)
•63.Bellús
Cova de la Petxina (Paleolític miqa>
• 64. Guadasséquies
El Cara-sol (Roma)
• 65. Vallada
Els Horts (Roma)
•66. Moixent
Cova del Barranc de Palop (Eneolític)
Bastida de les Alcusses (Iberic)
Corral de Saus {Iberic)
• 67. La Font de la Figuera
Cova Santa (Bronze)
•68. Ontinyenl
Cova del Garrofer (Eneolític)
• 69. Belgida
Berupri
Camí de 1Alfogiis (Eneolític)
'
L'Atarcó (Eneolític)
Troballa solla (Roma)
•70.0tos
T.roballa epigriifica (roma)
•71. Carrícola
Cova del Barranc del Castellet
(Eneolític)
• 72. Beniarrés
Cova de I'Or (Neolític)
•73. 0liva
Sant Anto1ú (Bronze)
Elca (Troballa nurnismatica, segle X)
• 74. Albaida
La Covalta (lberic)
• 75. Bocairen t
Cova de la.Sarsa (Neolltic)
Tossal de Sant Ant01ú (Ronlfl)
•76. Alcoi
El Salt (Paleolltic miqa)
Cova de la Pastora (Eneolític)
Mas de Menente (Bronze)
Mola Alta de Serelles (Bronze)
• 77. Margarida-Planes
El Xarpolar (lberic)
•78. Qua.tretondeta
Penya R (Eneolític)
oja
•79. RaJo! d' Alrnú1úa
Troballa solta (Eneolític)
•80. Dérua
AJt de Berumaquia (Iberic)
•81. Moraira-Teulada
Cova de les Cendres {Paleolític superior, Neolític)
•82. Altea
Altea la Vella (lbi!ric)
• 83. Benidorm
Tossal de la Cala (lberic, Romll)
•84. La Vilajoiosa
Troballa solta (lberic)
• 85. M01úorte del Cid
Troballa numismatica (segles XIIXlll)
• 86. Crevillent
Abric de la RaWa del Bubo {Paleolític
supe.rior)
•87. San Fulgencio
La Ese uera (Troballa nu mismlitíca,
lberic)
157
[page-n-158]
[page-n-159]
[page-n-160]
[page-n-161]
[page-n-162]
[page-n-2]
•
[page-n-3]
MUSEU DE PREHISTÓRIA
"Domingo Fletcher Valls"
DIPUTACIÓ DE VALENCIA
1995
[page-n-4]
DIPUTAOÓ DE VALENCIA
President
Manuel Tarmrc611 Fmrdos
Diputat-President de 1' Área de Cultura
Antonio Lis Dnrder
Director del Centre Cultural la Beneficencia
Mmwel Muiioz Ibtfriez
Director del SIP i Museu de Prehistoria
Bemnt Mnrtr 0/iver
Disseny i dibuix
Fmucesc Clriuer Vives
Fotografia
fosé Manuel Gil-Caries
Arxiu S.I.P.
Portada
Fmucesc Chiner Vives
Versió valenciana
Uuitnt de Normalitznci6 Li11giiísticn
de In Diputaci6 de Valencia
ReaHtzació i impressió
Griifir¡ues Pnpallonn, sdnd.coop.v.
Tel.: 352 07 91 - Vnleucin
El present llibre sobre el Museu de Prehistoria s'ha
fet amb motiu de la reobertura de les seues sales
d'exposició en el Centre Cultural la Beneficencia.
En estos treballs, per banda del SIP i del Museu de
Prehistoria, l'equip realitzador ha estat format per
Bernat Martí Oliver, Helena Bonet Rosado, Joaquim Juan Cabanilles, Ma. Jesús de Pedro Michó i
Rafael Pérez Mínguez. La responsabilitat científica
i els textos corresponen als autors delllibre. De la
documentació grafica s'ha ocupat Francesc Chiner
Vives; de la restauració dels materials, Innocenci
Sarrión Montañana; del moviment dels fons, Rafael Pérez Mínguez, Rafael Fambuena Lucía i José
Mar tí Ferriol; de 1'arxiu grafic, Ma. Teresa Clemente Hermosilla. La resta de membres del SIP, a més
d'Eva Ripollés Adelantado i Pere Guillem Calatayud, també hi han sumat els seus esforc;os.
ISBN: 84-7795-982-X
Diposit Legal: V-1.675-1996
© de la edición digital: Museu de Prehistòria de València, 2012 -- ISSN 1989-0540
© Els Autors i SIP-Museu de Prehistoria
El SIP agrai:x la coJ.Iaboració de Domingo Fletcher Valls(t), Lorenzo Abad Casal, Ferran Arasa Gil, Rafael Azuar Ruiz, Ernestina Badal García,
Joan Bernabeu Auban, Joan Cardona Escriva, Pilar Carmona González, Emili Cortell Pérez, Enrique Díes Cusi, Michelle Dupré Ollivier, Rosa
Enguix Alemany, Vicent Escriva Torres, Josep Fernández Peris, Milagros Folgado López, Luz Fockedey, Javier Fortea Pérez, Pilar Fumanal García, Antonio García Menárguez, José M. Gil-Caries, Josep A. Gisbert Santonja, Carlos Gómez Bellard, Francesc Gusi jener, Laura Hernández Alcaraz, Emilia Hemández Hervás, Isabel Izquierdo Peraile, Paula Jardón Giner, )osé L. Jiménez Salvador, Empar Juan Navarro, Vicent Lerma
Alegria, José A. López Mira, Enrie Llobregat Conesa, José M. Martínez Garda, José V. Martú1ez Perona, Rafael Martinez Valle, Pilar Mas Hurtuna, Ma1mel Olcina Doménech, Teresa Orozco Kohler, Josep Ll. Pascual Benito, Ignacio Pastor Cubillo, Albert Ribera Lacomba, Miquel Rosselló
Mesquida, Ángel Sánchez Molina, Gloria Sanchis Clement, José Ma. Segura Martí, José L. Sin1ón García, Jorge Soler Díaz, Miguel Vicente Gabarda i Lluís Zalbidea Gómez. I deis departaments de Prehistoria i Arqueología de la Universitat de Valencia i Alacant, deis museus arqueologics d' Alacant, Dénia, Sagunt, Alcoi, Gandja, Villena, Elx, Santa Pola, Jaén i Nacional de Madrid, el Servei d'lnvestigacions Arqueologiques i
Prehistoriques de CasteiJó, el Conjunt MonumeJltal d'Empúries i el Museu Nacional de Ceriunica de Valencia.
[page-n-5]
'
MUSEU DE PREHISTORIA
"Domingo Fletcher Va lis"
per
BERNAT MARTÍ OLIVER
amb la col·laboració de
CARMEN ÁRANEGUI GASCÓ, HELENA BONET ROSADO,
PIERRE GUÉRIN fOCKEDEY, MAURO
S.
HERNÁNDEZ PÉREZ,
2
JOAQUIM JUAN CABANILLES, M DEL MAR LLORENS fORCADA,
CONSUELO MATA PARREÑO, M 2 JESÚS DE PEDRO MICHÓ,
PERE PAU RIPOLLÉS ALEGRE 1VALENTÍN VILLAYERDE BONILLA
[page-n-6]
[page-n-7]
,
PRESENTACIO
En la llarga i fecunda historia del Servei d'Investigació Prehistórica i Museu
de Prehistoria de la Diputació de Valencia assistim ara, amb una satisfacció profunda, al comenc;ament d'una nova etapa. Han transcorregut molts anys des
que el 1982 les sales del Museu de Prehistoria, obertes en aquell moment on actualment és la seu de la Diputació, el Palau de la Batlia, veren com els materials
arqueologics de les sues vitrines eren retirats amb molt de cornpte i traslladats a
la Casa de Beneficencia. L'esperanc;a i la preocupació es concitaven en aquells
moments amb igual intensitat davant la magnitud deis canvis que s'anunciaven.
I només ara, a la fi del canvi, és possible confirmar que valia la pena emprendre'l.
Durant tot este temps, com havia fet des de la seua creació el 1927, el Museu
de Prehistoria ha mantingut amb vigor la seua activitat investigadora o aquella
altra encaminada a la protecció deis nostres jaciments. Pero, sobretot, s'ha esforc;at amb tenacitat per continuar sent lloc de trobament entre la societat valenciana i el seu important patrimoni arqueologic. D'eixa voluntat i del suport de la
Diputació de Valencia han anat naixent les succesives mostres dedicades a diversos períodes de la nostra Prellistoria, testimonis d' eixa activa espera que conclou felic;ment. I d'eixa mateixa voluntat i suport és fruit el privilegiat marc actual del Museu de Prellistoria en el Centre Cultural la Beneficencia, on, de nou,
recobren intensitat les petjades de dones i homens que fa uns quants centenars
de milers d'anys també van viure sobre la realitat canviant de les nostres terres.
Les col.leccions arqueologiques i la intensa labor del Servei d'Investigació
Prehistórica i Museu de Prehistoria des d'ara s'associen al nom de Domingo
Fletcher Valls, davallla direcció del qual el Museu va assolir les seues cotes més
altes. En memoria seua volem fer confluir el que han sigut tants esforc;os en pro
del nostre patrimoni arqueologic, tants estudiosos com els que de cap a cap de
la geografia valenciana s'han anat identificant amb esta institució, des del seu
fundador, Isidre Ballester Tormo, a Emic Pla Ballester, i tants d'altres. Estem, per
tant, davant d'una valuosa herencia on s'entreUacen profundament actituds i resultats, una herencia que tots sentim com a propia i, per eixe motiu, ens felicitem.
MANUEL TARANCÓN FANDOS
President de la Oiputació de Valencia
[page-n-8]
[page-n-9]
PARAULES PRELIMINARS
El Museu de Prehistoria de la Diputació de Valencia ocupa un lloc
destacat entre les nostres institucions culturals. Caracteritzat per un treball rigorós i continuat en la triple faceta de conservar, estudiar i difondre el nostre patrirnoni arqueologic, el seu interés especial per oferir-nos
a tots les seues col·leccions ha condult a la magnífica realitat que ara es
presenta. Les noves sales del Museu de Prehistoria, fruit d'eixa labor
duta a terme per un nodrit grup d'investigadors valencians agrupats
des de 1927 a l'entorn del Servei d' lnvestigació Prehistorica, ens acosten
a la vida i a les obres d' aquelles societa ts humanes que ens van precedir
sobre estes mateixes terres des de fa milers d'anys. Entre la sorpresa i
l'admiració que sempre causen les col-leccions arqueologiques, els norns
deis grans jaciments van recorrent la geografía valenciana alhora que les
principals fites del desenvolupament dels grups humans es concreten
en les formes i els continguts canviants de la seua cultura material o de
les seues creacions artístiques, que se'ns ofereixen com a base sobre la
qual fonamentar la reflexió o experimentar el goig estetic que sempre
naix de la contemplació de 1' obra humana. I, també, com a crida a la necessitat de protegir un patrirnoni tan fn1gil.
Esta actitud de permanent oferiment al conjunt de la societat valenciana, des de l' escolar menut, que ací podra descobrir la gran dimensió
temporal del passa t huma, fins al visitant expert que buscara d'aprofundir-ne el coneixement del passat, és la característica que destaca en la vida d' esta institució, que ara travessa un nou llindar m entre manté una
mateixa trajectoria. I este deu ser el principal motiu de sa tisfacció pera
1' Area de Cultura de la Diputació de Valencia, sentir-se partícip en 1'esfon; que ha fet possible la realitat de les noves i excel-lents instal·lacions
del Centre Cultural la Beneficencia, marc adequat on, de nou, haurem
de retrobar-nos plenarnent amb eixe important llegat cultural que des
del final de la romanitat s'endinsa en les profunditats del temps.
ANTONIO LIS DARDER
Oiputat president de 1 Area de Cultura
'
de la Oiputació de Valencia
[page-n-10]
[page-n-11]
ÍN DEX
EL SlP 1 EL SEU M USEU DE PREHJSTORIA
13
LES SALES D'EXPOSIOÓ
18
PLANTA PRIMERA
19
l. L' Arq ueologia valenciana
21
II. El Paleolític inferior i mi~a: els primers habitants
25
IIl. El Paleolític s uperior: els grans ca<;adors
33
IV. L' Art paleolític: animals i signes
45
V. L'Epipaleolític: els darrers cac;adors
53
VI. El Neolític: els primers agricultors i ramaders
57
Vil. L' Art postpaleolític: imatges i creences
69
VID. L'Eneolític: l'edat deis metalls
73
IX. L'Edat del Bronze: la diversitat de les cultures
83
P LANTA SEGONA
91
I. El món mediterrani
93
11. Els ibers: una cultura i un mosaic de pobles
97
Jll. Els gra ns poblats iberics i el seu entorn: aspectes economics
103
JV. La casa iberica
109
V. El món funerari i retigiós deis ibers
113
VI. El Tossal de Sant Miquel: la ciutat d'Edeta i el seu territori
121
VII. L'escriptura iberica
129
VJil. La numis matica iberica
133
IX. L'epoca romana
137
X. Numismatica: troballes valencianes deis segles X-XIX
149
BIBLIOGRAFIA
155
[page-n-12]
[page-n-13]
<1
Sales del Museu de Prehistoria.
EL SIP I EL SEU MUSEU DE PREHISTORIA
El Servei d'Investigació Prelústorica i el Museu de
Prehistoria són dues parts inseparables d'una mateixa
institució. Els seus orígens es remunten a 1927, quan el
creixent interés d'un redillt grup de persones pel patrimoni arqueologic valencia cristaHitzava en la seua
creació, al si de la Diputació de Valencia.
El seu principal impulsor era Isidie Ballester Tormo, que assenyalava amb claredat les línies d'actuació
que havien de seguir en endavant estes dues cares
d'una mateixa realitat: primer seria el SIP, amb el seu
treball, les excavacions, els estudis i les publicacions,
qui procuraría el creixement del Museu de Prehistoria,
i, més tard, quan el Museu es convertira en una plena
realitat, seria qui hauria de recollir en el seu interior el
SIP.
Les decades anteriors a 1927 havien vist el gradual
increment de les excavacions arqueologiques en les
nostres terres, especialment a partir de la seua regula-
ció des de 1912 perla Junta Superior d'Excavacions i
Antiguitats. Calia, per tant, crear un centre que, de
manera semblant als que per aquells anys ja lú havia a
Madrid i Barcelona, poguera disposar dels mitjans necessaris per a l'estudi i la recuperació del patrimoni
arqueologic valencia. D'esta manera, prenent com a
punt de partida l'oferiment de Fernando Ponsell Cortés de cedir a la Diputació de Valencia la col-lecció de
materials arqueologics que havia anat arreplegant en
les seues excavacions en el poblat iberic del Xarpolar
de Margarida i, sobretot, en el poblat de l'Edat del
Bronze del Mas de Menente a Alcoi, l. Ballester donava forma al Servei d'Investigació Prelústorica amb les
seues seccions d'excavacions, laboratori i biblioteca especialitzada, museu i publicacions.
El SIP i el Museu de Prehistoria s'instaHaren en
uns locals menuts del Palau del Temple, aleshores seu
de la corporació, encara que al final de 1927 comen<;a-
13
[page-n-14]
MUSEU DE PREHISTORIA
Sala del Museu d e Prehisto ria al Palau de la Genera lita t. Any 1946. Foto: Sanchis.
ven a traslladar-se a les sales daurades del Palau de la
Generalitat. Des de l'inici van quedar integrats en la
institució Lluís Pericot Garcia, acabat d'incorporar
com a catedratic a la Universitat de Valencia i nomenat sotsdirector, F. Ponsell, Mariano Jornet Perales i
Gonzalo Viñes Masip, a més de Salvador Espí Marti,
durant més de tres decades capatas-reconstructor. 1 les
excavacions comenc;aren de seguida en llocs tan significatius com la Cova Negra de Xativa, base del nostre
coneixement del Paleolític milja; el poblat de la Bastida de les Alcusses de Moixent, amb que s' inicia la formació d'una extraordinaria col·lecció de materials de
la cultura iberica, i, el 1929, la Cova del Parpalló de
Gandia, la transcendencia de la qual per als estudis
del Paleolític superior, i en particular per al seu art
moble, va ser reconeguda immediatament. A estos treballs se sumaren, fins a 1931, els jaciments de la Cova
de la Petxina de Bellús i la Cova de la Sarsa de Bocairent, els treballs de salvament de la Muntanyeta de
Cabrera de Torrent, l'encarrec de copies de grandaria
natural de les pintures rupestres de les coves de La
Araña de Bicorb, entre altres. És ara quan es produira
14
també la incorporació de nous col·laboradors com
Emili Gómez Nadal, Domingo Fletcher Valls, Ernesto
Jiménez Navarro, Julián San Valero Aparisi i Manuel
Vida! López. Als quals van seguir, alguns anys després, Francisco Jordá Cerdá, José Chocomeli Galán, José Alcácer Grau i Enrie Pla Ballester.
Les compres d'estos primers anys incrementaren
també significativament els fons del museu: la col·lecció de Federico Motos, excavador de diversos jaciments d' Almeria, Granada i Múrcia, en especial de la
cultura de l' Argar; els materials aplegats per Manuel
Cazu rro Ruiz, que comprenien un extens conjunt de
vasos i objectes diversos grecs i romans procedents
d'Empúries, i el conjunt de bronzes trobat al deposit
burgalés de Huerta de Arriba, format per na valles d'afaitar, brac;a lets i altres objectes corresponents a l'anomenat Bronze Atlantic, i, finalment, la col·lecció d' Arturo Pérez Cabrero, formada per peces púniques, a
més d'algunes romanes i medievals, la majoria procedents del Puig deis Molins, sent recognoscible alguna
terracota des Cuieram.
Fruit de les exploracions fetes per col·laboradors,
[page-n-15]
EL SlP l EL SEU MUSEU DE PREHISTORIA
Sales d el Museu d e Prehistoria al Pala u d e la Batlia. Anys seixanta.
veiem aparéixer en la bibliografía arqueologica, a partir de 1932, noms que aconseguiran posterior ressonancia, com els poblats iberics de la Cova Foradada
i de la Monravana de Llíria, i la Torre-seca de Casinos;
o els jaciments prehistorics de la Cova de l'Or de Beniarrés, El Abrigo del Turche i La Covalta de Venta
Mina a Bunyol, entre altres. 1, sobretot, el Tossal de
Sant Miguel de Llíria, on els treballs d'excavació s'uúciaran el 1933. Les dependencies i sa les del Museu
s'estabilitzaran el 1936, al Palau de la Generalitat, i
perduraran fins a 1950, amb menudes modificacions a
causa, generalment, de la incorporació de nous materials a les sales d'exposició.
A febrer de 1937 el Consell Provincial de Valencia,
organisme que havia substitu"it la Diputació, creava
l' lnstitut d'Estud is Valencians, i s'hi incorporava el
Servei d ' Inves tigació Prehis torica i el Museu de
Prehistoria, concretament a la secció historico-arqueologica que presidia l. Ballester i d' on era secretari D.
Fletcher, encara que, per absencia d'este, va ser Felip
Mateu i Llopis qui en realitat exerci el carrec de secretari accidental. En este context s'inicia la publicació de
la Serie de Trebnlls Solts i apareixen immedjatament els
quatre primers números, que se sumaven a la revista
Archivo de Prehistoria Levnntinn i a les memories
anuals. Quant a l'increment deis fons del Museu, en
esta epoca s'adquiriren dues col·leccions d'importfmcia: la de figures de terracota procedents d'Eivissa,
aplegada per l'erudit valencia Francesc Martínez i
Martínez, i la formada per Ernest Botella Candela en
les excavacions del poblat del Bronze valencia de la
Mola Alta de Serelles, a Alcoi. 1 1' estada a la ciutat de
Valencia d'una delegació del Muscu Nacional de Ciencíes Naturals va permetre netejar i classificar els materials paleontologics de la Cova Negra i la Cova del
Parpalló.
A partir de 1941, el SIP reprendra a poca poc els
treba lls de prospecció i excavació. El Tossal de Sant
Miguel de Llíria continua sent objecte d' especial atenció, junt amb noves excavacions a La Cueva de la Cocina de Dosaigües, l'enterrament múltiple eneolític de
la Cova de la Pastora d' Alcoi, el poblat i la cueva de El
Mal Paso a Castellnou, La Ereta del Pedregal de Navarrés, la Cova de les Mallaetes de Barx, La Covacha de
15
[page-n-16]
MUSE U DE PREHISTORIA
Sales del Museu de Prehistoria al Palau de la Batlia. Anys setanta.
Llatas d' Andilla, La Peña de la Dueña de Teresa, La
Atalayuela de la Llosa del Bisbe, entre altres. D'esta
manera, en acabar la decada, el Servei i el Museu de
Prehistoria eren una institució consolidada, amb una
important base docw11ental sobre el pah·imoni arqueologic valencia, una biblioteca especialitzada i una serie de publicacions propies. S'havia integrat en el Consell Superior d'hwestigacions Científiques, el 1945,
com a la seua Secció de Prehistoria a Valencia, i posteriorment ho va fer en la Institució Alfons el Magnanim.
El1950 s'incorporava D. Fletcher a la direcció del
SIP, mentre E. Pla ho feia a la sotsdirecció, ambdós
col·laboradors de molts anys en el treball realitzat per
I. Ballester. En aquel! temps, l'acord de la corporació
provincial d'instaHar la seua seu al Palau de la Generalitat va significar la fragmentació de les dependendes del Museu de Prelustoria, sih1ació de precarietat
que es prolongara fins a 1955, quan s'hi destina una
part considerable del Palau de la Batlia. La instal·lació
consegüent es dona per acabada el 1958, i les sales
d' exposició que va11 poder contemplar-se aleshores es
16
mantingueren en línies generals durant els següents
vint+cinc anys, el quals representen el període més
fructífer del Museu de Prehistoria, davall la direcció
de D. Fletcher.
En esta etapa les actuadons de salvament i les campanyes d' excavacions ordil1aries sumen vells i nous jaciments. Entre els primers, el Tossal de Sant Miquel, la
Cova Negra de Xativa o la Cova del Parpalló, i entre
els nous, els poblats iberics de Los Villares de Caudete
de las Fuentes i la Monravana de Llíria, l'assentament
roma tarda de la Punta de l'llla de Cullera i la Cova
de l'Or de Beniarrés, un jacünent neolític de riquesa
singular. El Museu incorpora molts deis materials procedents d'estes noves campanyes a les sales d'exposició, a més d'algunes donacions com la de M. Jornet i
Juan Pablo Pérez Caballero. El 1960 Rubén Antonio
Vela feia donació d'una extensa col·lecció d'arqueologia americana, especialment de la cultura boliviana de
Tiahuanaco. I e1 1963 ingressava !'estatua de bronze
trobada a la platja de Pinedo, possible representació
d'Apol·lo.
Durant estos anys participen en el treball del SIP
[page-n-17]
EL SIP 1EL SEU MUSEU DE PREHISTORIA
Sales del Museu de Prehistoria a la Casa de Beneficlmda. Any 1987.
un nombrós grup de col·laboradors, alguns repartits
per tota la geografia valenciana: Gandia, el Villar, Cullera, Oliva, Requena, Borriana, Benicarló, Castelló de
Rugat, etc. Una incessant activitat encaminada a la
defensa i recuperació del patrimoni davant del perill
de les destruccions i perdues ocasionades per l'auge
de les transformacions de terres i d'obres de construcció. Activitat que es consolidara encara més els anys
setanta, en rebre i canalitzar la col·laboració de nous i
nombrosos investigadors, generalment vinculats als
departaments universítaris. Així, el SIP es convertix en
'
una institució indissolublement lligada a 1esdevenir
de l'arqueologia valenciana.
Alguns anys després, el 1982, comen\a una nova
etapa en la ja llarga historia del SIP. El canvi de la seu
de la Diputació de Valencia des del Palau de la Generalitat al Palau de la Batlia tindra la greu repercussíó
d'un no u trasllat del Museu, esta volta a 1 edifici de
'
l'antiga Casa de Beneficencia, ara davall la dírecció
d'E. PJa. La repercussíó en la vida de la institució va
ser profunda, pero l'activitat no es va detindre: immediata obertura de la biblioteca, continUitat dels treballs
de camp, del deposit deis materials arqueologics o
deis treballs de documentació i estudi. 1 un any després, el 1983, el Museu tornava a obrir-se al públic en
la Casa de Beneficencia, amb una exposíció monografica dedicada a la Cultura Iberica. El1984 s'inaugurava l' exposició dedicada a les Societats Ca\adores de la
Prehistoria Valenciana, base de les sales del Paleolític,
Art Paleolítíc i Epipaleolític, i el1987 es feia el mateix
amb la sala dedicada al Neolític, i assumix Bernat
Martí la direcció del SIP.
La decisió per part de la Diputació de Valencia, el
1993, de rehabilitar la Casa de Beneficencia pera adequar-la convenientment als usos museístics ens condUix ja directament al present. El SIP i el seu Museu de
Prehistoria tanquen aleshores les portes per a tomar a
obrir-les el1995, en el marc actual del Centre Cultural
la Beneficencia, amb el proposit de mantindre el que
durant tants anys ha sigut el seu esperit i principal objectiu: servir de lloc de trabada enb·e la societat valenciana i la seua historia més antiga, aquella que ens narra el seu patrimoni arqueologic.
17
[page-n-18]
MUSEU DE PREHTSTORIA
LES SALES D'EXPOSICIÓ
Les sales d'exposició del Museu de Prehistoria ocupen les plantes primera i
segona de !'ala dreta del Centre Cultural la Beneficencia. S'hi apleguen els testimonis més importants de les societats humanes que visqueren en les nostres terres, des de les més antigues evidencies de la presencia de l'home fins al final
de la romanítat baixa, a més d'una menuda col·lecció numismatica d'epoca posterior. Estes restes materials, en elles mateixes de gran rellevancia, es presenten
de manera ordenada segons la seua cronología i pertinen~a a cada un dels períodes establits per l'estat actual de la investigació i també d'acord ambla procedencia deis distints jaciments arqueologics, que s' individualitzen atenent a
!'especial interés de la informació que ens oferixen.
18
[page-n-19]
LES SALES D'EXPOSICIÓ
PLANTA PRIMERA
SALA
1:
L' ARQUEOLOGIA VALENCIANA
SALA 11: EL PALEOLITIC INFERIOR 1 MITJÁ
SAL A
III: EL PALEOLfTIC SUPERIOR
SAL A
IV: L' ART PALEOLfTIC
SALA
V: L'EPIPALEOLfTIC
SALA
VI: EL NEOLfTIC
SAL A
VIT: L' ART POSTPALEOÚTIC
SALA
Vffi: L~NEOÚTIC
SAL A
IX: L'EDAT DEL BRONZE
350 000 120 000
8 000
33 000
a:
o
a:
w
u.
~
o
§
@
...J
:.
.e(
~
~
u
¡;:
:::¡
1
=
·=
5 ·~
- u
ffi ~
a.
~
o
w
:l a:
~
¡::
:J
....J
m ::>
(.) <{
o
w
e(
a.
...J
5 000
-
.<{
~
~
a:
(!)
2 500
1 800
ac
~
z
(.)
-~ -=
1-~
:::>
z 1
...J
w =
o ...J s¿
<{
(/)
Cl
(!)
<{
::;¡¡
t::
s
0:
.E
....S
o
~
(.)
.E
...J
o
w
~
a
a:
Ul
Lrl
a
te
e
w
-'
o:
w
19
[page-n-20]
,
· ,~lj~
[page-n-21]
<1
Excavacions del SfP
a la Cova del Parpalló (Gandia).
Capa 1930.
Úl sala 1 ens neos/a a In histOria de /'arqueologia
valencimw i pren com a principals referencies les actes de la Socielat Arqueológica Valenciana, publicarles el1871, i un deis mmwscrils de joan Vi/anova i Piern (Valencia 1821, Madrid 1893), introductor deis esludis de Prehistoria a
Espanyn al segle XIX. Els principnls jnciments de cnda perfode coneguts en l'actualitnl
es reflectixen sobre un mapa internctiu de les terres valencianes. Úl reproducci6 a escnla d'unn excnvaci6 arqueológica permel destacnr les especinls camcterfstiques de In melodologin arqueológica, com lambé /'atenció nmb qne ltem de procurar la conservnció de
tan friigil pntrimoni cnltural.
I. L'ARQUEOLOGIA VALENCIANA
La investigació arqueologica valenciana posseiX
una llarga tradició. Els estudis sobre el món classic
motivaren, a partir del Renaixement, la creació deis
Gabinets d' Antiguitats i el naixement de 1'Arqueología coma metode científic de recuperar la cultura material de les societats que ens precediren. Entre nosaltres esta actitud de creixent interés perles obres d'art i
els monuments va generalitzant-se amb els il·lustrats,
de manera que al segle XVlli corresponen ja algunes
excavacions ben conegudes com les de 1' Alcúdia
d'Elx, el Tossal de Manises d' Alacant, els Banyets de la
Reina de Calp, el Puig o Sagunt, treballs que es relacionen amb personalitats destacades de !'epoca com F.
Pérez Bayer, J.A. Mayans, A. de Yalcárcel o A.J. Cavanilles. I també tenim notícies que en l'últim ten; d'este
segle es va aplegar una col·lecció d'antiguitats de certa
importancia al Pala u Arquebisbal de Valencia, o que el
1792 E. Palos y Navarro dedicava una habitació de
1 Ajuntament de Sagunt per a guardar-hi les inscrip'
cions iberiques i romanes.
Quasi mig segle després, com a conseqüencia del
procés desamortitzador que s'inicia el1835, i a fi d'evitar la perdua de nombrosos objectes artístics, comen~a a Valencia la formació d'un museu d'antiguitat:s al convt!nt del Carme, davall la direcció de 1'Academia de Sant Caries. I com a últim punt de referencia que s'ha de destacar, el 1871 es creava la Societat
Arqueologica Valenciana, i entre els seus membres trobem investigadors de renom com R. Chabás, després
fundador i director de la revista El Archivo, S. Moreno,
A. !barra o A. Chabret.
És per aquells anys, avan~ada ja la segona meitat
del segle XlX, quan les activitats arqueologiques s'amplien al camp de la Prehistoria, el naixement de la qua!
com a ciencia es correspon amb el desenvolupament
de la Geologia i amb l'acceptació de la teoría sobre !'e-
21
[page-n-22]
MUSEU DE PREHISTORIA
volució de les especies, que van facilitar el reconeixement del remot origen de l'home. En la tasca d'introduir els estudis de Prehistoria a Espanya destaca J. Vilanova i Piera, i la seua influencia és notoria, entre
moltes altres activitats i publicacions, en l'excavació
de la Cova de les Uometes d' Alcoi per part d'E. Vilaplana, el 1884. Al cap de poc, des de l'inici del segle
XX, l'activitat arqueologica es multiplica en el nostre
territori: J. Furgús explora els jaciments d'Oriola, M.
Rico continua minuciosament els treballs al subsol
d'Alacant, l. BalJester comen<;a a excavar la Covalta a
Albaida cap a 1910, H. Fornés excava el poblat de Rotxina a Sot de Ferrer el1913 i 1914, C. Visedo descobrix
la Serreta d' Alcoi el 1917, J. Belda inicia les exploracions a la Torre de les Ma<;anes, etc.
Per tant, una llarga tradició investigadora i la repetició de notables descobriments reclamaven en les primeres decades del segle la creació d'un museu arqueologic valencia que evitara la dispersió, si no la desaparició, de les troballes relacionades amb l'antiguitat.
Els precedents immediats, en la mateixa decada de
1920, havien sigut el Laboratori d' Arqueología de la
Universitat de Valencia i el Centre de Cultura Valenciana, que encara que no significaren l'aparició entre
nosaltres d'institucions amb capacitat per a realitzar
excavacions arqueologiques, sí que van tindre un paper important en l'afian<;ament deis estudis arqueologics i en la prospecció sistematica d'algunes comarques. El pas següent sera ja la creació del SIP i, poc
després, la del Museu Arqueologic d' A1acant el1931.
El patrimoni a.r queologic és part fonamental del
patrimoni cultural, és a dir, del conjunt de manifestacions propies d'una societat que reflectixen la seua
personalitat col·lectiva i el seu desenvolupament
historie. D'este patrimoni formen part els jaciments arqueologics, un llegat de gran importancia, especialment per al coneixement d'aquelles societats que no
ens deixaren documents escrits.
El patrimoni arqueologic valencia és un bé inalie-
22
nable, que s'ha de preservar i protegir de tota forma
d' espoli i d' actuació indiscriminada. Les grans obres
públiques, inherents al creixement urba, i les grans
transformacions agraries han de ser compatibles amb
el respecte als vestigis culturals del passat. El patrimoni arqueologic no s'ha de considerar de cap manera un
obstacle per al desenvolupament economic de la societat. Per aixo, les institucions competents com la Generalitat, els ajuntaments, les universitats o els museus
han de fomentar-ne el coneixement, conservació, estudi i difusió, i vetlar perque puga transmetre's a les generacions futures allo que el temps ha preservat de les
societats passades i que encara hui tenim l'oportunitat
de disfrutar.
L'excavació arqueologica és el metode propi de
l' Arqueología, la ciencia que intenta reconstruir la
historia de la societat per mitja de les seues restes materials. Les tecniques d'excavació varíen segons la naturalesa dels jaciments i el medi en que es troben, ja
que no pot plantejar-se igual una excavació en una cova, en w1 espai obert, en un recinte urba o en un medi
subaquatic. Hi ha, amb tot, alguns principis basics
d' observan<;a general. Tota intervenció arqueologica
comen<;a per la determinació de l'area que s'ha d'investigar i la delimitació unívoca, convenientment senyalitzada, de les zones, sectors o quadres a excavar. Es
continua amb l'extracció deis sediments o deposits
que cobrixen i/ o engloben els diferents vestigis, per
capes artificials o naturals. I resulta imprescindible totalment adoptar un sistema de mesures de referencia
precís que, aplicat al registre de les diverses trobalJes,
permeta establir-ne }'exacta localització, com també reconstruir tot el procés de trebalJ. Cada jaciment és un
document únic i irrepetible que ha de ser destnüt parcialment per a poder ser interpretat. Per aixo només
1'excava ció arqueologica feta per un ampli equip ínterdisciplinar permet recuperar la informació i conservar-la peral futur.
[page-n-23]
Excavacions del SJP
a la Bastida de les Alcusses (Moixent). Cap a 1927.
Excavacions del SIP
al Tossal de Sant Miquel (Liíria). Cap a 1936.
23
[page-n-24]
[page-n-25]
Utensilis de sílex de la Cova Negra (Xativa).
Punta mosteriana, denticulat, rascadora
i asda. Paleolític mitja (entre 120.000
i 35.000 anys abans del Present -aP-).
Lo ngitud de la pe<;a més gran: 6,9 cm.
La sala II correspon n/s primers testimonis de In
presencia de /'llame. El procés d'hominitznci6 s'il·lustrn nmb les repliques deis cmnis d'nlguns hom(nids fóssils trobnts n /'Africn i Europa,
que pode11 comparar-se nmb el crnni de /'Horno sapiens sapiens de In Cava del
Pnrpnl/6 de Gnndin, propi jn de /'inici del Pnleo/(tic superior. Els testimouis més nntics
de l'ocupnci6 de les IIOStres terres per l'home corresponen n In indiÍstrin lrticn i a les restes de fmwn deis uivells inferiors de In Cava de Bolomor a Tnvemes de In Val/digna, nmb
una nntiguitnt superior nls 350.000 nnys. I entre e/s 120.000 i 35.000 nnys nbnns del
presenl se situen les indlistries i les restes de fauna del Pnfeofílic mitjñ de fa Cava Negra
de Xñtivn, In Cava de In Petxinn de Belflís i el Sn ft d' Afcoi. D'especial imporfñucin s6n
les restes de /'llame de Nenndertnl trabarles n fa Cava Negra in In Cava de Bofomor.
Il. EL PALEOLÍTIC INFERIOR I MITJÁ:
ELS PRIMERS HABITANTS
Les primeres fa ses del procés d' hominització es
remunten a més de quatre milions d'anys, i s'estima
en l'actualitat que les etapes corresponents als distints
australopitecs i al denominat Hamo habilis van quedar
restringides a terres africanes. Fa aproximadament un
milió d'anys l'Homo erectus va protagonitzar la primera expansió del genere huma fins a Asia i Europa, i va
propiciar el desenvolupament de distints processos
evolutius de caracter regional. Per aixo és difícil hui
parlar de l'Homo erectus com d'un tipus definit i de característiques universals; per contra, s'imposa l'acceptació d'un procés evolutiu complex i heterogeni, en
que determinades formes africanes, qualificades com a
Hamo snpiens arcaic, exerciren un paper central en el
procés d'aparició de l'home anatomicament modern.
A Europa i el Proxirn Orient asiatic les poblacions
d'Homo erectus donaren lloc, per evolució regional, als
neandertals, caracteritzats per w1a elevada capacitat
cranial i una forta complexió física. La valoració del
seu paper en el procés d'aparició de l'Home moderna
Europa és motiu de forta controversia, amb posicions
que van des de dir que la seua influencia va ser decisiva, fins a afirmar que la seua incapacitat de reproducció amb les noves formes humanes els porta a extingir-se.
El Quaternari és l'era geologica que s'associa a la
presencia i l'expansió del genere huma. A pesar de la
seua brevetat, els fenomens climatics que donaren lloc
a l'expansió de les successives etapes glacials i als processos de regressió i transgressió del nivell del mar, o
als canvis en la relació hurnitat/aridesa, van tindre
una gran repercussió tant en el procés d'hominització
comen la colonització deis distints continents i en l'adaptació de l'llome als diferents medis.
25
[page-n-26]
MUSEU DE PREHISTORIA
La Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna, la
Safor) és un jaciment clau pera l'estudi del Paleolític
inferior. Domina gran part de la depressió tectonica
de la Valldigna i el deposit sedimentari té una potencia superior als set metres, i es revela com una font
privilegiada d' informació sobre el paleoambient i les
manifestacions culturals del Pleistocé mitja, per !'abundancia de restes paleontologíques de micro i macromamífers, i les col·leccions lítiques -ascles de pedra
tallada- de factura premosteriana i mosteriana antiga. A més, la seqüencia estratigrafica i el contingut
antropic han sigut objecte de datacions absolutes per
termolluminiscencia. Els testimonis més antics de la
seua ocupació per l'home es remunten al Pleistocé
mi~a, fa més de 350.000 anys. L' especie humana amb
que s'hi relacionen és l'Homo erectus, del qua! els jaciments valencians no han proporcionat encara cap
evidencia fossil i al qua! s'atribu"ix la major part de les
manifestacions culturals del Paleolític inferior.
que contenen i la importancia excepcional de les restes
humanes que fins ara s'hi han trobat.
La Cova Negra ens permet precisar la fauna que
va existir en les nostres terres durant les primeres fases glacials del Würm, l'última glaciació, tant pel que
fa a les especies de grans dimensions - herbívors i carnívors-, com a les menudes -aus, quiropters i rosegadors-. Així, poden distingir-se dues associacions faunís tiques significatives d'altres tantes condicions
clima tiques, caracteritzades per can vis d e temperatura
i principalment d'humitat, referides al Würm I i
Würm II. Devien constituir especies propies d'un medi ambient relativament poblat d'arbres i humit un
elefant antic -Palaeoloxodon antiquus-, el rinoceront de
Merck - Dicerorhinus kichbergensis-, la daina -Dama
sp.-, un equid -Equus caba/lus-, un macaco -Macaca
sylva11a-, la hiena -Crocuta crowta-, i un felí proxim al
tigre -Panthera spelaea-. En canvi, devien ser especies
propies d'un medi més estepari el rinoceront d'estepa
-Dicerorllinus hemitoechus-, el cérvol -Cervus elaphus-,
la cabra salvatge -Capra pyrenaica-, el thar -Hemitragus
sp.-, un lleopard -Panthera pardus-, elllop -Canis
lupus- i el cuó -Cuon alpinus.
En arribar a les etapes en que visqueren els neandertals, el Paleolític miija, entre els 200.000 i els 35.000
anys abans del present, els fossils humans augmenten
considerablement. La practica d' enterraments explica
este increment de la documentació, que supera els
dos-cents individus per a Europa i el Proxim Orient.
En l'ambit valencia són tres els jaciments que han proporcionat restes ossies que corresponen a diverses
parts anatomiques d'individus de distintes edats. A la
Cova Negra de Xativa disposem de restes d'almenys
cinc individus, alguns d'adults i altres d'infantils. De
la Cova de Bolomor tenim un molar infantil. 1 del jaciment del Tossal de la Font de Vilafamés procedixen un
coxal i un húmer. Tots ells poden enquadrar-se entre
els neandertals, tant per posició cronologica com per
caracterfstiques morfologíques, i la seua presenda ens
confirma 1entitat que estos grups humans van tindre
'
al Mediterrani peninsular.
Les ascles de sílex que es troben en les excavacions
arqueologiques són, per al Paleolític inferior i mitja,
practicament els únics testimonis que han arribat fins
a nosaltres deis utensilis quotidians. Amb tota versemblan\a, gran part d'estos sílexs es devien fixar amb
manees de fusta per mi~a de resines o nugats amb fibres vegetals, tendons d'animals o tires de pell, com
mostra encara la tecnologia deis actuals pobles ca~a
dors. Amb els sílexs arqueologics es feren els diferents
treballs de l'activitat domestica i de subsistencia, treballs yue podem precisar mitjanc;ant l'analisi microscopica dels senyals d'ús i desgast que presenten
els instruments de pedra.
La Cova Negra (Xativa, la Costera), imposant cavitat oberta sobre el riu Albaida, va ser un dels primers
jaciments valencians descobert pera !'arqueología i
on més prompte s'iniciaren els treballs d' investigació.
Esmentat ja el 1872 per J. Vilanova i Piera, l'atenció
continuada que ha merescut es justifica per la potencia
i riquesa deis seus deposits sedimentaris, )'amplia cronología que abracen, el bon estat de les restes ossies
Durant el Paleolític mi~a les indústries lítiques de
tot Europa mostren una menor atenció per la producció d'utensiliss nuclears i una clara voluntat d'utilitzar
les ascles tallades. Els metodes de talla d'ascles són
variats i el seu ús sembla que esta en relació amb les
característiques de les primeres materies existents i la
seua major o menor abundancia. Estes indústries del
Paleolitic mi~a abracen una franja cronologica proxi-
26
[page-n-27]
Utensilis de sílex, quarsita i calcaría
de la Cova de Bolomor (Tavernes
de la Valldigna). Nucli, rascadores,
mosses i denticulats. Paleoütic inferior
(més de 250.000 anys).
Long. de la pe<;a més gran: 6,3 cm.
:jo~
' 1·
"
r
....,
·\
Parietal d'Homo snpieus uenuderllmleusis trobat a la Cova Negra. Cara externa i interna.
Paleolític mitja (entre 120.000 i 35.000 anys aP). Long.: 12,0 cm. Foto: Liébana.
27
[page-n-28]
ma als dos-cent mil anys de duració, i destaca la gra11
estabilitat que durant eixe llarg període de temps mostren les maneres de fabricació i les formes deis instruments. L'escassa evolució, la uniformitat tecnica i morfologica observable en els materials recuperats en arnplíssimes zones geografiques i la poca varietat de tipus fabricats ens parlen dellimitat paper que l'instrumentallitic degué exercir com a element d'adaptació
al medi. Amb tot, la varietat deis procediments de taHa delata un bon domini tecnic i una capacitat d'adequació a la disponibilitat de les primeres materies i,
probablement, als condicionants derivats del caracter
temporal de l'habitat i la dasse de recursos alimentaris
disponibles.
D'estes i altres dades podem deduir que les poblacions de neandertals europees es caracteritzaven per
posseir unes economies molt adaptatives, capaces
d'integrar tant recursos alimentaris procedents de la
cacera, com de la carronya, i dotades d'una elevadíssima mobilitat. Mobilitat que suplía les deficiencies tec-
28
nologiques propies d'aquella epoca i la falta de planificació en l'obtenció de recursos.
A la Cova Negra, l'estudi tafonornic dels ossos -les
marques, la variabilitat en les parts esqueletiques documentades i la seua dispersió, etc.-, permet precisar
que tant eJs neandertals com els carnívors traslladaren
a la cavitat restes d'herbívors. Entre els carnívors, la
hiena és la que major importancia va tindre en el
Würm 1, mentre que el cuó i elllop la van tindre per al
Würm 11 i IIl inicial, canids que se centraren especialment en la cacera dels mamífers de grandaria mi~ana,
com el thar i la cabra salvatge. Al mateix temps, les
restes de les preses menudes, com el conill, van ser
majorment aportades per les rapaces, que utilitzaren
les parets de la cova com a estatge i lloc de regurgitació. Les emprentes antropiques presents en cervids,
caprins i equids ens indiquen quins animals van ser
ca~ats i duts a la cova per a consum deis neandertals,
que alternaren, per tant, amb els carnívors, en diferents fases,l'ocupació de la cavitat.
[page-n-29]
Restes de fauna pleistocena de la Cova Negra.
O'esquerra a dreta: molars de rinoceront de Merck
(Dicerorlrimrs kiclrbergeusis), metacarps i falanges
de rinoceront d'estepa (Dicerorlrirrus /remiloeclrus),
ullal i molar d'elefant antic (Pnlneoloxodou
mr/iquus). PaleoHtic mitja (entre 120.000 i 35.000
anys aP). Long. de l' ullal: 27,0 cm.
Bifac;os de calcaría sillcia i de sílex
de la Cova Negra. Paleolftic mjtja
(entre 120.000 i 35.000 anys aP).
Long. de la pec;a més gran: 12,5 cm.
Utensilis de sílex, quarsita i calcaria
silfcia de la Cova Negra. Denticulats
i rascadores d' indústria Para-xarentiana.
Paleolític mitja
(entre 120.000 i 35.000 anys aP).
Long. de la pec;a més gran: 8,5 cm.
29
[page-n-30]
Puntes de sflex d e la Cova Negra.
Punta de Soyons i punta mosteriana.
Paleolitic mitjA (en tre 120.000 i 35.000 anys aP).
Longituds: 4,8 cm i 5,3 cm.
30
[page-n-31]
Utensilis de silex de la Cova Negra.
Rascadores i pec;a amb mossa
clactoniana d'indústria de tipus Quina.
Paleolític mitja (entre 120.000
i 35.000 anys aP).
Long. de la pec;a més gran: 7,0 cm.
Restes de fauna pleistocena
de la Cova Negra. Metapodis
i falanges de diversos felins.
De dreta a esquerra:
linx (Felis {liux] pnrdiua),
lleopard (Pautbem pardus)
i lleó de les cavernes
(Prmflrem spelnen).
Paleolític mitja
(entre 120.000i 35.000 anys aP).
Long. de l'os més gran: 13,5 cm.
[page-n-32]
[page-n-33]
Atzagaia losimgica i atzagaia plana
de banya d e la Cova de les Mallaetes (Barx) .
Lndústria ossia d e 1 Aurinyacia
'
(e ntre 35.000 i 25.000 anys aP).
Longituds: 22,0 cm i 13,0 cm.
La sala lii esta dedicada nls grnus cn~ndors del Pnleolftic
superior. Els mnferinls procedents de In Covn del Pnrpnlló de
Gmrdia, In Covn de les Mnllnetes de Bnrx, In Covn de les Cendres de Mora ira, la Covn
del Volcá11 del Faro de Cnllem, In Covn de In Rntlln del Bubo de Crevillenf i /' Abric
de In Senda Vedada de Sumnctlrcer corresponen a l'apnrició de /'llome modem i mostren l'evolució de In seun cu/fum material /fticn i ossin, els tesfimonis de In seun nclivitnt ecouomicn, els sistemes de encera i ocupnció del ferritori, a més deis cnuvis
climntics i les vnrincions en In línin de In costa ocorregurles en el trnuscurs del
Pnleolític superior, entre 35.000 i 10.000 nnys nbn11s del preseut.
III. EL PALEOLÍTIC SUPERIOR:
ELS GRANS CAC::ADORS
El Paleolític superior és el moment que entra en
escena l'home modern, nosaltres mateixos, i constihiix
1'etapa més complexa i millar documentada de les societats ca<;adores i recol-lectores del nostre passat.
Iniciat el procés fa 35.000 anys, a partir del Wünn III,
els vint-i-cinc mil anys en que se succe'iren les diferents cultures que s'estengueren per tot l'ambit europeu constitu'ixen w1 magnífic exemple del grau de
complexitat social i cultural que poden aconseguir uns
grups perfectament adaptats als recursos que els ofereix el medí i que sobrepassen ampliament la mera esfera de la subsistencia.
Els avanc;os del Paleolític superior respecte al
Paleolitic mi~a són molt nombrosos. Així, podem parlar d'w1a major eficacia en la cacera, amb la depuració
de les tecniques i la utilització de puntes llancívoles;
un millar aprofitament de les primeres materies, que
implica una disminució progressiva de la dependencia
respecte a les fonts de provisió; i la incorporació d' un
utillatge especialitzat i més diversifica t. Les noves concepcions de la talla de la pedra manifestarles pel desenvolupament de les indústries de htlles (ascles més
llargues que amples) permetran augmentar considerablement la guantitat de tall obtingut amb el mateix pes
de sílex. A més, a la segura utilització de la htsta en les
etapes anteriors, se suma ara l'os i la banya. Sense
oblidar-nos de la generalització i complicadó del ritual funerari, la major atendó cap a les estructures de
l'habitat i el naixement de J'art parietal i moble.
En les nostres terres les primeres indústries del
Paleolític superior corresponen a moments avan<;ats
de 1'Aurinyada -1' Aurinyacía típíe amb les atzagaies
d'os de tipus losangic, com veiem a la Cova de les
Mallaetes de Barx-, que significa l'aparició de l'Homo
snpiens snpiens, encara que l'ocupació del territori és
33
[page-n-34]
MUSEU DE PREHISTORIA
encara escassa i linútada a pocs jaciments. A poc a
poc, i la frontera se situa fa uns 25.000 anys, en el
Gravetia -la indústria del qual es caracteritza per les
puntes de la Gravette, les peces de retoc abrupte i els
raspadors-, el nombre de jaciments augmenta i, a més,
comencen a observar-s'hi una serie de trets específicament mediterranis, de gran originalitat i dinamisme.
Fa 21.000 anys, en !'última part del Würm i durant
l' interestadial Würm ll1-IV, es desenvolupa a Europa
occidental, i més concretament a la península Iberica i
a Franc;a, la cultura solutriana, vertader punt d'inflexió en la seqüencia paleolítica. El Solutria significa un
canvi notable en la composició i tipología de l' instrumentallític, fet que es concreta en la utilització del retoe pla pera la fabricació d' una dasse de pw1tes que
no tenen antecedents. Es tracta d'un procediment tecnic de millora del materiallític destinat a servir d'armadures de dards o llanees, ja que el que propicia el
retoc pla cobrent és l'obtenció d'unes puntes de bona
grandaria i de secció longitudinal rectilínia. Cada fase
en que se subdividix el Solutria comporta un tipus específic de puntes que, als jaciments valencians, donen
sentit a la denonúnada filcies ibericn. Potser les puntes
que millar representen la singularitat d'esta facies són
les de peduncle i atetes del Solutria superior, documentarles en gran nombre i varietat de formes a la
Cova del Parpalló de Gandia. Al seu costat apareixen
també ara les puntes escotades, que conferiran la seua
originalitat als epígons del Solutria local.
Finalment, més que en qualsevol altra etapa del
Paleolític, és en el Magdalenia, iniciat fa uns setze mil
anys i desenvolupat durant uns sis mil·lennis, fins al
final de !'última glaciació, quan es produ'ix el vertader
apogeu d'objectes i utensilis fabricats en os i banya.
Les forn~es que presenten no oferixen dubtes sobre la
seua funció, i així parlem de puntes d'atzagaia, agulles
de cap, agulles de cosir, espatules, retocadors, picadors, etc.; o de penjolls, xiulets, bramadors, arpons,
propulsors, ganxos, etc. Quan la morfología no indica
tan clarament la seua utilització, podem pensar en
simples accessoris, com els manees o els bastons perforats, o en objectes rituals i altres exclusivament artístics, com varetes i plaques.
La Cova de les Mallaetes (Barx, la Safor) es localitza en un deis cims septentrionals del massís d el
Mondúver. La seua seqüenda estratigrafica cobrix bo-
34
na part del Paleolític superior i comprén també les fases inicials de l'EpipaJeolític, i completa en alguns
punts la de la vei:na Cova del Parpalló, significativa'
ment per conte1úr 1úvells de 1 Aurinyacia, primera
manifestació material de l'home modern. Una part de
!'interés del jaciment correspon a la reconstrucció paleoambiental del final de la glaciació Würm que s'ha
pogut realitzar a partir deis estudis de sedimentologia
i palinologia. En este sentit, entre Mallaetes, Cova
Negra i Cova de Bolomor es cobrixen prop de trescents mil anys d'esdeveniments climatics i culturals
que projecten profundament en el passat la historia de
les nostres terres.
La Cova del Parpalló (Gandia, la Safor), situada
en un ixent rocós d el vessant meridional d el
Mondt1ver, deu el seu descobriment com a estació
prehistorica a J. Vilanova i Piera, el 1866. Les principals excavacions en el jaciment es feren entre els anys
1929 i 1931, davallla direcció de Lluís Pericot. Els resultats van ser publicats ell942, en una obra ja classica que permetia establir per primera volta la seqüencia i les característiques del Paleolític superior valencia, all1ora que s'afirmava la seua identítat ambla resta del Paleolític europeu. Aixo era possible grades a
un potent deposit estratigrafic de més de vuit metres i
a la riquesa dels materials que contenía, amb inlportants series d'instruments lítics i ossis, objectes d'adornament, restes humanes i de fauna, i altres testímonis
de l'ocupació de la cavitat per l'home prehistoric.
Pero, sobretot, el que feia excepcional la Cova d el
Parpalló eren les més de cinc mil plaquetes de pedra
calcaria gravades i pintades que, en repartir-se p er tots
els niveJJs de 1'estratigrafía del jaciment, oferixen una
vis ió molt amplia de la seqüencia artística del
Paleulítil: ~upt!riur.
Les societats cac;adores protagonitzaren una recerca
contínua de millares en el seu armament, i intentaren
aconseguir no solament una major precisió en el tír i
un efecte més mortífer de les seues armes llanóvoles,
sinó també un procés de fabricació i reparació més
senzill. A les novetats que es donaren al comenc;ament
del Pa leolític superior, amb l'aparició de puntes d e
menor pes que les mosterianes i possiblement dissenyades per a un ús amb propulsor, prompte es van sumar altres que revelen la fabricació d'un utillatge cada
[page-n-35]
Crani juvenil, probablement
femení, d' Homo snpieus snpieus
trobat a la Cova del Parpalló (GancHa).
Nivells del Solutria inferior
(entre 21.000 i 19.000 anys aP).
Poto: Liébana.
Utensilis de sílex
de la Cova de les Mallaetes.
Puntes de la Gravette i fulles
i puntes de dors del Gravetia
(entre 25.000 i 21.000 anys aP). Long. de
la pe<;a més gran: 6,2 cm.
35
[page-n-36]
MUSEU DE PREHISTORlA
volta més ajustat a funcions més precises i en que progressivament s' observen majors trets d' eficacia. Així
s'han de valorar els primers ganxos de propulsor documentats durant el Solutria, elaborats en banya per a
ser acoblats en un manee de fusta, o les varetes i atzagaies amb estríes destinades a la inserció de microlits
a fi de crear puntes dentades, o els arpons i hams que
tnilloraren les possibilitats de capturar preses aquatiques.
Davant de la uniformitat que caracteritzava !'instrumental mosteria, les indústries lítiques i ossies del
Paleolític superior proporcionen trets caracteritzadors
de caracter regional, i evidencien amb aixo que la cultura material té un paper important en l'adaptació, ja
que cada tipus de recurs genera una classe d'implements i cada grup adopta uns trets estilístics propis,
significatius d'una deliberada recerca d'identitat.
Canvis que afectaren també l'habitat i l'economia, i
que desenvoluparen modes més variats i estructurats
en la forma d'ocupar el territori, i sistemes més sofisticats a l'hora d'explotar els recursos.
Respecte a l'habitat, la idea que les coves constitu"iren l'lliúc lloc d'habitació de l'home del Paleolític no
és del tot certa, ja que si és veritat que en !'epoca glaciall'home se n'aprofita per a protegir-se de les inclemencies del temps, també ho és que sovint va recó-
Pw1tes de sílex
de la Cova del Parpalló.
Fulles de llorer
del Solutria mitja
(entre 19.000
i 17.000 anys aP).
Long. de la pec;a
més gran: 7,3 cm.
36
rrer a la construcció de campaments a ]'aire lliure,
quan les circumstancies així ho aconsellaven. Les cavitats no s'ocuparen mai directament, sinó que s'hi construrren tendes, paravents i palissades que ajudaven a
mantindre les condicions d'habitabilitat. En generat
en els espais habitats pels ca~adors del Paleolític superior han quedat registrades les diferents orientacions
funcionals de cada empla~ament, i hl ha variacions
considerables entre els campaments base, ocupats durant etapes més o menys llargues i per un nombre important de persones, i els campaments especialitzats,
orientats a l'obtenció de l'aliment o a tasques extraenves, i, per aixo, amb un nombre redu1t d' ocupants. Les
llars, els residus alimentaris i de talla i altres restes de
l'activitat humana permeten deduir tant l'estructuració de 1'espai en els distints campaments, com la seua
fw1ció i les estacions d' ocupació.
Pel que fa a la subsistencia, a la Cova del Parpalló
i a la Cova de les Mallaetes, durant la major part del
Paeolític superior, la cabra i el cérvol són les especies
que proveixen la major part de la carn consumida,
mentre que el cavall, l'ur i el conill tenen una importancia més redu1da. Les economies del final del
Paleolític superior posse:ixen un major grau d' especialització. Els jaciments d'esta etapa, com la Cova de les
Cendres (Moraira-Teulada, la Marina Baixa), propor-
[page-n-37]
Puntes de sílex de la Cova
del Parpalló. Puntes de pedunde
i atetes i puntes escotades del Solutri~
evoluciona! (entre 17.000
i 16.000 anys aP).
Long. de la ~a més gran: 5,3 cm.
clonen conjunts faunístics dominats per una sola especie d'ungulat: el cérvol o la cabra. Complementen esta
especie les restes de conill, molt abundants en nombre,
pero que corresponen a un animal de menor pes en
carn i valor nutritiu que els ungulats. Eixes configuracions s'ajusten a un model d'ocupació del territori en
que les poblacions magdalenianes buscaven en distintes zones 1' explotació estacional de diferents animals.
Els cérvols i les cabres són especies de curts radis de
migració, caracter territorial i cicles previsibles d'unificació de les bandades. La cacera d'animals joves, en
els moments que proporcionaven major pes de carn, i
l'explotació alternativa de les planes litorals i les primeres cadenes muntanyoses oferien la possibilitat
d'actuar sobre dues especies distintes sense posar en
perill els seus cicles de reproducció. El conill, animal
gregari caracteritzat per una alta taxa reproductiva i
també fortament territorial, constitui'a el recurs alimentari complementari per a les epoques de major estrés nutricional.
Amb l'aparició de l'home modern sorgixen els primers objectes destinats a l'adornament. Els enterra-
ments i les mostres recuperades en els Llocs d'habitat
testimonien que, des de 1Aurinyacia, els ca~adors del
'
Paleolític superior europeu portaren cosides a la seua
roba una gran varietat de perles, petxines i dents perforades, a més d'escultures menudes, i tot aixo, junt
amb la utilització de collars i altres tipus de penjolls,
va contribuir a la seua ornamentació personal.
L'atenció per estos elements, l'estandardització i la
disposició en zones del cos eminentment visibles, ens
parla d'una funció lligada a la comunicació, capa~ de
facilitar la identificació dels papers exercits pels distints individus o sexes i la seua identitat grupal. La
predilecció per les petxines o les dents de determinades especies animals i formes, com també la representació d'animals i signes en l'art, ens manifesta, a més,
!'existencia d'un simbolisme. Art i adornament sorgiren practicament al mateix temps i confirmen la capacitat pera desenvolupar uns elements de comunicació
que, per la seua amplia extensió territorial, hagueren
de tindre un caracter adapta ti u, i es vincularen al manteniment de les xarxes socials necessaries per a garantir la supervivencia de les poblacions paleolítiques en
un medí poc poblat.
37
[page-n-38]
Puntes dobles
i atugaies monobisellades
amb base decorada,
d'os i banya, de la Cova
del Parpalló.lndústria assia
del Solútrio-gravetiil
(entre 17.000 i 16.000 anys aP).
Long. de la pe
1>
Utensilis de sílex
de la Cova del Parpalló.
Raspadors, pece; amb retoc
abrupte i sobreelevat,
i ascles denticulades
del Magdaleniil antic (entre
16.000 i 14.000 anys aP).
Long. de la pe
1>
Agulles d'os,
va retes decorades de banya
i os decora! de la Cova del
Parpalló. lndústria ossia del
Magda leni~ superior (entre
14.000 i 10.500 anys aP).
Long. de la pe~a
més gran: 7,9 cm.
38
[page-n-39]
[page-n-40]
Utensilis de sílex de la Cova del Parpalló.
Raspadors, burins i fulletes de dors
del Magdaleniil superior
(entre 14.000 i 10.500 anys aP).
Long. de la ~a més gran: 3,6 cm.
Atzagaies bisellades, punta doble i arpons
evoluáonats de dents poc marcades,
de banya i d'os, de la Cova del ParpaUó.
lndústria ossia del MagdaleniA superior
(entre 14.000 i 10.500 anys aP).
Long. de la pe<;a més gran: 9,1 cm.
40
[page-n-41]
Fulla de llorer pedunculada i devores denticulades,
de sílex, de la Cova del Volcán del Faro (Cullera).
Solutria evoluciona! (entre 17.000 i 16.000 anys aP).
Long.: 5,5 cm.
Bastó perforat d'os de la Cova del Volcán del Faro.
lndústria ossia magdaleniana (entre 15.000 i 10.000 anys aP).
Long.: 24,0 cm.
41
[page-n-42]
Utensilis de sílex i os
de 1Abric de la Senda
'
Vedada (Sumacarcer).
Raspadors, burins,
fulletes de dors
i fragment d'atzagaia
del Magdalenia
(entre 15.000
i 10.500 anys aP).
Long. de l'atzagaia: 6,9 cm.
Petxines de Pecteu jncobeus perforad es
i amb restes d'ocrede la Cova del ParpaUó.
Possibles paletes de colorant. Paleolític superior
(entre 25.000 i 10.500 anys aP).
L~ngituds: 10,0 cm, 10.5 cm i 10,7 cm.
42
[page-n-43]
Elements d'adornament de la Cova del Parpalló.
Diferents ti pus de petxines i dents
utilitzades coma perles de collar i penjolls.
Paleolític superior (entre 25.000 i 10.500 anys aP).
Long. de la pe<;a més gran: 7,3 cm.
43
[page-n-44]
•
..
...
..,..
·-~-·. ... .
..
'
.
•'*
..,.,..
~
-:.._.
./&
·
~
t
'•
J.
t'
. ..
~ ·
e:
[page-n-45]
Plaqueta calcaría decorada
de la Cova del Parpalló.
Arboriforme pintat en roig
i lfnies soltes rectes gravades superpos.,des. Magdalenia superior (entre
14.000 i 10.000 anys aP). Dimensió:
10,9 x 6,6 an.
Ln snln IV eus permel nssislir nlunixemeut de
l'nrl i eus oferix 1111n moslrn represeutnlivn del cicle nrtfstic de In Covn
del Pnrpnlló de Gnudin, que couU 1111 couju111 de plnqueles de pedrn grnvndes i pi11tndes que comprfn totn In seqilellcin del Pnleolflic superior. L'exposició siulelilzn l'euolució de les tecuiques i
deis motius represeulnls, nuimnls i sigues, nlllnrg de més de 15.000 nuys. A~o fn de In Covn del
Pnrpnlló uun referencia impresciudible per n l'nrt prehistoric europeu.
IV. L'ART PALEOLÍTIC:
ANIMALS I SIGNES
En el transcurs deis 25.000 anys que duraren les
cultures del Paleolític superior, els cac;adors europeus
van produir diverses classes de manHestacions artístiques. Entre elles destaca La qualitat estetica de 1'art creat sobre les parets de les coves i els abrics o sobre suports plans mobles, un art on les representacions d'animals s' associen a les deis signes amb una forta carrega simbolica. Este primer art de la Humanitat coincidix amb l'aparició de L'home modero i aixo marcara
una fita més en el procés evolutiu de l'especie.
Els diversos continents han proporcionat evidencies d'un art paleolític, encara que ésa Europa, especialment en la zona occidental, on es concentra una
gran quantitat de jaciments. Els trets d'unitat tecnica,
estilística i tematica permeten definir un cicle evolutiu
amb un origen que es remunta a l' Aurinyacia i un final que es correspon amb l' inici de l'Holocé.
La Cova del Parpalló de Gandia, com hem vist
adés, cobrix la major part del Paleolític superior, del
Gravetia al Magdalenia. Els quinze mil·lennis en que
podem datar les 5.612 plaquetes trobades en el jaciment, proporcionen una evolució en les tecniques i els
temes que, en estar referida a una seqüencia estratigrafica i industrial, permet la seriació de l'art paleolític europeu i la seua datació des de criteris diferents
als merament estilistics.
En la decoració de les plaquetes s'utilitza el gravat
i la pintura, tecn iques que poden aparéixer combinades. El gravat es realitza amb instruments de síJex,
aparentment sense un esbós preví del dibuix. La pintura, veritablement excepcional en l'art moble paleolític, mostra tant exemples de tintes planes com de trae;
lineal, i usa com a colorants materies minerals naturals com les hematites i els ocres.
En síntesi, poden distingir-se al Parpalló dues
grans unitats temporals: una, antiga, que agrupa les
diverses fases del Solutria, i una altra, recent, integra-
45
[page-n-46]
MUSE U DE PREHISTORJA
dora dels diferents moments del Magdalenia. En les
primeres etapes, les tecniques de gravat dominants
són el tra~ simple, el tra~ doble i el tra~ múltiple, i és ja
important la pintura; la figuració deis animals peca de
certa desproporció i les fórmules de perspectiva són
arcaiques, i els signes molt senzills. A partir del
Solutria mi~a apareixen els primers signes estructurats, amb el domini deis temes rectangulars i els reticulats; així mateix, els zoomorfs atenuen la desproporció i mostren per primera vegada una atenció pe! detall intern - taques de la pell, volum-, i s'executen algunes escenes.
En l'inici del Magdalenia la pintura desapareix en
els zoomorfs i canvien també les tecniques de gravat,
arnb 1'expansió del tra~ simple i profund i la practica
desaparició de les al tres; els animals es representen sovint en perfil absolut, arnb una sola pota per parell, i
els signes es compliquen i combinen freqüentment en
una sola plaqueta. A la fi del Magdaletúa les figures
arriben a certa perfecció, tant en les proporcions com
en la perspectiva, i es concedix una major atenció als
detalls anatomics -hoques, ulls, morros- ; els signes
mostren predilecció pel geometrisme i la tendencia a
cobrir la superfície de la plaqueta.
En general, l'art paleolític oferix una important representació d'animals, un nombre també estimable
de sigrtes i una escassa atenció per la figura humana.
En la Cova del Parpalló, com hem vist, les especies
que apleguen un major nombre d' efectius són els bovids, els equids, els cervids i els caprins; la llista es
completa amb el porc senglar, la rabosa, ellinx, algun
canid de difícil identificació, la perdiu i un anfüid.
Hem de tindre en compte que la distribudó d'algunes
especies esta subjecta a imperatius fonamentalment
climatics. Ar;o limita la lemiHica de l'art de la regió
mediterrania peninsular, on no estan presents els mamuts, els rinoceronts i bisons o els grans felins. Els
signes manifesten una evolució amb dos grans moments: l'un, caracteritzat pel predomini deis temes
rectangulars, propi del Solutria, i l'altre, Magdaletúa,
on se'n complica l'elaboració a partir de la combinació deis escaliformes, les bandes de tra~os cw·ts i paraHels i les bandes fom1ades per feixos de línies para l·leles. Pe! que fa a la figura humana, la seua
presencia és marginal en l'art del Parpalló i esta sub-
46
jecta a u11a simplificació tal que la situa allímit de la
identificació.
Independentment del significat que ti:nguera per
als seus creadors, l'art paleolític pot ser valorat d'acord ambla seua tematica i amb el paper que hagué de
complir en el funcionament de les societats ca~adores.
En el nostre cas, com hem dit, la tematica es limita en
essencia als animals i als signes. Els primers coincidixen amb les especies d' herbívors de major rendibilitat
carnica, i la seua representació, desvinculada de les escenes de ca~a, de l'entorn i del comportarnent de grup,
incidix en el valor sirnbolic que cal atribuir a estes figuracions. Els signes, amb la repetició de ternes, associacions i posició en els conjunts rupestres, indiquen
igualrnent l'existencia de regles expressives propies.
Pe! que fa al paper de l'art, els canvis en les societats del Paleolitic superior es van reflectir en la funció
de l'art mateix, de manera que podem separar l'art anterior al18.000 i el posterior, amb el punt d'inflexió en
el Solutria superior. En les primeres etapes lú ha pocs
matisos estilístics i tematics, si cornparern les diverses
regions d'Europa occidental. L'art té tendencia a situar-se en les parts poc fondes de les coves i du a terme un paper de comunicació entre grups d'elevada
mobilitat territorial en moments de baixa densitat demografica. Les representacions, visibles amb facilitat i
amb ternes de caracter quasi UIÚVersai, degueren afaVOrir els contactes entre grups amb xarxes socials
obertes.
Durant el Solutria fina l i sobretot en el Magdalenia
antic, coincidint arnb els moments de maxirn rigor
clin1ati.c, l'art pa1eoLític europeu constata un procés de
regionalització que afecta tant la tematica, amb signes
específics en cada ambit territorial, com l'estil; i ens
dóna una idea de la relació tan marcada entre formes
de representació i unitats territorials. És ara quan s'observa la rnajor tendencia a sih1ar l'art parietal en zones
de les coves allunyades de la llum i de l'habitat. Tot
sembla indicar que l'art fa un paper més vinculat al
grup que 1' executa, combinant la transmissió d'inforrnació amb 1'establirnent de vincles d'identitat grupal i
coinddint arnb el desenvolupament de xarxes socials
tancades per part de grups cac;adors arnb moviments
de radis més curts.
[page-n-47]
Plaqueta calcaría decorada
de la Cova del Parpalló.
Cérvola pintada en negre
i superposició de dues
figures d'~uids gravades,
reutilitzant parcialment
la primera representació.
Solutria inferior {entre 21.000
i 19.000 anys aP).
Oim.: 19,1 x 12,9 cm.
Plaqueta calci\ria decorada de la Cova
del Parpalló. Cérvola gravada amb
tra~ simple. Solutrii\ mi~i\ {entre 19.000
i 17.000 anys aP). Dim.: 10,5 x 6,5 cm.
47
[page-n-48]
Plaqueta caldiria decorada de la Cova del Parpalló. Cérvola gravada amb tra~ simple en el seu contom i ompliment
de ratlles paraHeles; en la part externa s'observen feixos de ratlles paraJ.Ieles articulad es ambles de l'ompliment
de la figura. Solutria superior (entre 17.000 i 16.000 anys aP). Dim.: 10,5 x 12,2 cm.
48
[page-n-49]
Plaqueta ca Icaria decorada de la Cova del Parpalló. Escena on apareixen represcntats una cérvola
i els seus dos cervatons, situats entre les potes, gravats per mitja de tra~ múltiple; un ~u id, de tra~ simple,
se superposa a la cérvola. Solútrio-gravetia 1{entre 17.000 i 16.000 anys aP). Di m.; 8,8 x 4,2 cm.
Plaqueta calcaría decorada de la
Cova del Parpalló. Caprí
grava! amb Ira~ repetil
i ompliment no naturalista
forman! retirulat; damunl
del Uom de !'animal hi ha
un signe rectangular. Solutria
evoluciona! {entre 17.000 i 16.000
anys aP). Dim.: 8,3 x 5,9 cm.
49
[page-n-50]
Plaqueta calcaria decorada de la Cova del Parpalló.
Equid pinta! en roig i gravat, amb crinera
raspada i banda de tra\OS curts pintada.
Solútrio-graveti~ 111 (entre 17.000 i 16.000 anys aP).
Dím.: 37.S x 27,1 cm.
50
[page-n-51]
Plaqueta calcaria decorada de la Cova
del Parpa116. Superposici6 de IX>vids gravats
per mitja de tra~ compost i un equid
de lrac; simple. Magdaleni~ antic
(entre 16.000 i 14.000 anys aP).
Dim.: 7,9 x 5,6 cm.
51
[page-n-52]
[page-n-53]
Plaqueta de pedra calcaría decorada
amb motius geometrics gravats
de La Cueva de la Cocina (Dosaigües).
Epiprueolític geometric
(al voltant de 7.000 anys aP).
Long.: 7,2 crn.
Ln sn/n V ngrupn les mnnifestncious iudusfrinls i nrfístiques
de les rí/fimes societnfs cm;ndores, jn err e/s femps ncfunls (Holocé), fn e.utre
10.000 i 7.000 mrys. Els mnferin/s provweu de In CoVtl de les Mnllnetes de Bnrx, Ln Covnclrn de
Linfas d'Audilln i, sobrefol, de Ln Cueva de In Cocina de Dosnigiie nmb 1111 couj rmf de plnqueles
s,
de pe grnvndes nmb mofirtsge
dm
ometrics.
V. L'EPIPALEOLÍTIC:
ELS DARRERS CAC:ADORS
El final del PaJeolítc, fixat en el pas al temps actual
(Holocé), no significa L fi de les societats ca~adores.
a
DellO.OOO al 7.000 abans del present, ~o és, fins a l'aparició de les primeres comunitats camperoles en
l'a.mbit de la Mediterrania occidental, el mode de vida
continua ancorat en les activitats tradicionals de la
cac;a i la recoJ.tecció. Es produí aleshores un rapid augment de la temperatura, que arriba a un optim termic
molt més calid que !'actual cap al 7.000 aP, cosa que
ocasiona un brusc retrocés de les masses glacials il'expansió del bosc, així com una pronunciada elevació
del nivell marí o transgressió flandriana.
Este és el període que correspon als darrers cac;adors de la Prelústoria i es denomina Epipaleolític o
Mesolític. El concepte d'EpipaJeolític expressa la contimütat de les tecniques i de l'economia paleolítica, com
succeiX en les nostres terres. Mesolític, en canvi, té un
sentit cronologic, en referir-se a una etapa intermedia
entre el PaJeolític i el Neolític, i també un significat
economic, ja que s'aplica a aquells grups de cac;adors
que se situen en la transició cap a la producció d'aliments en zones nuclears com el Proxim Orient.
Els testimonis deis nostres últims cac;adors s'agrupen en dos complexos cuJturals: l'Epipaleolític microlaminar i l'Epipaleolític geometric. Les restes materiaJs i les fases d'evolució dels dos apareixen representades en la Cova de les Mallaetes de Barx i en La
Cueva de la Cocina de Dosaigües, respectivament. El
seu nom prové de la classe d'am1adures utilitzades en
cada caspera la fabricació de fletxes i d'atzagaies. Els
grups microlaminars presenten un ús quasi exclusiu
de puntes menudes de sílex elaborades a partir de fuUes i fulletes que rarament sobrepassen els tres centímetres de longitud. Els geometrics, de la seua part,
també presenten fulles i fulletes menudes, pero les armadures es caracteritzen per ser de formes geometriques (trapezis, triangles i segments de cercle) i per obtindre's mi~anc;ant una tecnica especial de fractura
deis suports laminars.
53
[page-n-54]
MUSEU DE PREHISTORIA
En esta etapa és segura la utilització de I'arc, que
permetra una precisió en elllan<;ament major que la
deis antics propulsors. D'altra banda, el caracter microlític de les indústries, tret tecnic comú deis ca<;adors holocens, va Uigat a la generalització dels utensilis compostos, ja que ara les fletxes i atzagaies estan
formades per diverses armadures de sílex inserides en
w1 mateix manee de fusta.
La Cueva de la Cocina (Dosaigües, la Foia de
Bunyol) és el jaciment representatiu de l'Epipaleolític
de facies geometrica en la fa<;ana mediterrania peninsular i ens ha proporcionat una important informació
sobre el clima, el paisatge i l'activitat economica de la
gent que habita la cavitat fa entre 8.000 i 5.000 anys.
Un deis aspectes més destacats és 1'episodi artístic,
Utensilis de sílex de La Cueva de la Cocina.
Raspad.ors, fulles amb mosses i trapezis de la fase Cocina l.
Epipaleolític geometric (entre 8.000 i 7.500 anys aP).
Long. de la p~a més gran: 4,8 cm.
54
d'art moble i parietal, que ens oferix. Es tracta, d' una
banda, d'un conjunt de plaquetes de pedra amb series
de línies gravades que corresponen a un moment immediatament anterior a l'aparició de les primeres ceramigues en el jaciment. L'abstracció, el gust perla linearitat, el geometrisme, les simetries bilaterals deis motius en alguna ocasió, fan hermetica la significació
d'estes p laquetes. Estes mostres d'art moble es complementen amb alguns vestigis de pintures, a base de
motius de línies trencades en roig, sobre una de les parets de la cova, que foren cobertes pels estrats ceramies del deposit sedimentari i que en conjunt reben la
denomina ció d' Art lineal-geometric . Tot ens du a
pensar, per tant, que ens trobem davant d' un episodi
artístic original amb uns inicis que degueren coincidir
amb els primers impactes del corrent neolititzador.
[page-n-55]
Utensilis de sílex de La Cueva de la Cocina.
Fulles amb senyals d'ús, fuJies amb mosses,
microburins, trapezis, triangles i triangles tipus
«Cocina» de la fase Cocina U. Epipaleolltic
geometric (entre 7.500 i 7.000 anys aP).
Long. de la pe<;a més gran: 4,9 cm.
1
Utensilis de sflex de La Covacha de Llatas (Andilla).
FuUes amb senyals d'ús, fu !les amb mosses, trapezis,
tria:ngles i segments de doble bisel!. Epipaleolític geometric
(entre 7.000 i 6.500 a:nys aP).
Long. de la pe~a m~s gran: 3,8 cm.
SS
[page-n-56]
[page-n-57]
Vas de cos globular amb roU llarg
i deroració impresa cardial
de la Cova de I'Or (Beniarrés). Neolític antic
(entre 5.000 i 4.200 anys abans de Crist).
Al\Aría: 28,3 cm.
Ln snln VI es dedica nls primers ngricultors i rnmnders. El
unixemeut de l'ngriculturn és tmfeuomeu d'origeumeditermui que
npnreix ben documeutnl eu les uoslres !erres des de fa 1111s 7.000 auys; lnul pe/ que fa 11 lo IIOVtl
cultura material, especinlmeula les cerilmiques, com als leslimouis de les primeres plaules Cllltivades i deis auimals domeslics. E:ls malerials procedeuls de la Cova de I'Or de Beuiarrés i de In
Cova de In Snrsn de Bocnireul refleclixeu el cauvi en la mauera de viure, amb eluou ulillatge de
pedrn tallada, de pedrn po/ida, d'os i, molt especialmeul, mub la perfecci6 de les primeres ceriimiques decomdes miljam;aulla impressi6 de la vom d'tma petxilmalxms de la cocció.
VI. EL NEOLÍTIC:
ELS PRIMERS AGRICULTORS 1 RAMADERS
El treball de la terra i la cria d'animals domestics,
la forma natural d' obtindre hui els aliments, foren
activitats desconegudes pera la gent del Paleolític i
de I'Epipaleolític. Quan les adoptaren, les societats
humanes iniciaren una nova etapa que rep el nom
de Neolític. Esta denominació posse1a originalment
un sentit cronologic i tecnologic, que responia a la
separació dins de l'Edat de Pedra d'una etapa antiga o Paleolític d'una altra más recent: el Neolític es
caracteritzava per l'aparició d'uns nous utensilis fabricats nútjan\ant el poliment de la pedra, i el seu
desenvolupament corresponia ja als temps actuals
des del punt de vista geologic. En l'actualitat, en
canvi, el Neolític ens remet a un concepte fonamentalment econonúc, ampliat a les notables repercussions que )'agricultura i la ramaderia tingueren sobre la forma de vida: el sedentarisme, l'augment de
la dimensió dels gmps hurnans, una estructura so-
cial més complexa i unes noves creences religioses.
En el Proxim Orient, concretament en l'area sírío-palestina i en els peus de muntanya deis Zagros
a Iraq i Iran, és on alllarg del X i IX mil·lennis abans
de Crist es documenten les primeres passes cap a la
producció d'aliments. Les condicions biogeografiques favorables d'esta zona, en forma de recursos
vegetals i animals facilment explotables i potencialment domesticables, a més de la intensificació de les
practiques recol·lectores i d'emmagatzematge, propiciaren el sedentarisme en aldees deis grups ca\adors epipaleolítics i el desenvolupament inicial de
1economía agrícola i ramadera.
'
La incorporació de la península Iberica a la nova
forma de vida, basada en el cultiu del blat i 1' ordi i
en la cria d'ovelles i cabres, forma part d'un procés
que s'expandí perles zones costaneres de la
Mediterrania, d' est a oest, al Jlarg del VI mll·lenni.
57
[page-n-58]
MUSEU DE PREHlSTORIA
Ací, al voltant del 5.000 aC, nombrosos jaciments arqueologics, la major part en coves, mostren una cultura material que comprén recipien ts ceramics, fal~s
de sílex, culleres i anells d' os, bra~alets i destrals de
pedra polida, entre molts altres elements desconeguts fins aquell moment, a més de restes de cereals
cultivats i d'animals domestics. Són el testimoni de
les primeres comtmitats carnperoles que durant un
temps conviuran amb els últims grups de ca~adors
recol-lectors.
La ceramica és una de les novetats característiques del Neolític. En la zona mediterrfmia, les ceramiques més antigues presenten una decoració especial, realitzada abans de la cocció mi~an~ant la impressió de diversos instruments, singularrnent de la
vora d'una petxina de Cnrdium edu/e, i per aixo reben el nom de ceramiques cardials. La distribució
costanera d'esta decoració, propia de l'anornenada
Cultura de la Cerámica Impresa, unida al poblament de les illes i a la gradació cronologica que
mostren els influxos neolítics en l'avan~ cap a l'oest,
ens parlen de l'irnportant camí que sempre ha sigut
la Mediterrania.
L' estudi dels estils decoratius ceramics, juntament ambles seqüEmcies estratigrafiques que proporcionen alguns dels nostres jaciments, ha sigut la
referencia principal per a establir l' evolució del
Neolític valencia. La primera etapa, o Neolític antic, es caracteritza pel predomini dels vasos amb decora ció cardial i es desenvolupa al llarg del V
rniJ.lemu aC. El mornent següent, o Neolític mi~a,
s'associa a la desaparició de l'ornamentació cardial,
mentre que les decoracions incises, acanalades, irnpreses d':instrument, plastiques i pentinades, queja
es coneixien d'abans, tenen ara una presencia major.
L'última etapa, o Neolític final, iniciada arnb l'últim
ter~ del IV mil·lenni aC, pren com a element més
distintiu la decoració esgrafiada, encara que la producció cerámica estará prompte dominada pels vasos no decorats i es produira una renovació tipologica que preludia 1'etapa següent eneolítica.
Les noves activitats productives, domestiques i
artesanals estan en la base de la reorientació que experimenta ara la indústría tradicional de la pedra
tallada, que oferix un caracter em:inentment laminar
58
que permet extraure, a partir dels noduls seleccionats i preparats convenientment, una gran quantitat
de fttlles i fulletes (ascles molt més llargues que amples) que constitui:xen el suport de les eines i de les
armes d'ús quotidia, especialment ganivets, perforadors, trepants i armadures de fal~s i atzagaies. La
manufactura ossia, una altra de les indústries tradicionals, proporciona també tota classe d'utens:ilis
necessaris per a les activitats quotidianes, com ara
culleres, tubs, punxons, agulles, espatules, cisells,
allisadors; a més d'altres objectes coro els anells,
penjolls, passadors i perles de collar, que s'usen per
a l'adornament personal. Finalment, la tecnología
del poliment representa un pas més en el desenvolupament de les formes prehistoriques del treball de
la pedra i sera en el Neolític qu an se'n produira la
generalització. El poliment s'usara sobretot per a la
fabricació de destrals i aixes, ferramentes relacionades ambla deforestació i amb el treball de la fusta, a
més deis objectes d' adornament personal, representats per penjolls, perles de collar i bra~alets.
L'economia és una part essencial de la cultura i
per aixo el Neolític comp ortara el naixement d'unes
comunitats qualitativament diferents de les paleolítiques. L'home del Neolític sera agricultor i ramader, es fara sedentari i comen~ara a deixar la seua
empremta, cada vegada més intensa, en el territori
que ocupa i explota.
El principal testimoni de la practica de !'agricultura el constitui'xen les restes carbonitzades de llavors que es troben en els jaciments arqueologics.
També les análisis poHiniques poden indicar-nos
!'existencia de cultius i la rompuda de noves terres
pera ]'agricultura. En la Cova de l'Or de Beniarrés,
per exemple, les abtmdants llavors carbonitzades
revelen el cultiu de distintes especies de blat, com
ara l'espelta, !'espelta menuda i el blat comú, i també de l'ordi, amb les varietats vestida i nua. Blat i
ordi eren cereals desconeguts amb anterioritat a les
nostres terres i, per tant, degueren ser introdui'ts.
Les restes de fauna, en la seua major part recialles d'alimentació, revelen la importancia economica
dels animals domestics, especialment la cabra i 1' ovella, i també la vaca, el porc i el gos. L' explotació
deis ovicaprins, entre els quals 1'ovella sol ocupar el
primer lloc, sembla que es va orientar més a l'obten-
[page-n-59]
Deslrals de pedra polida de la Cova de la Sarsa {Bocairent).
Neolític (entre 5.000 i 3.000 anys aC). Long. de la pec;a més gran: 12,8 cm.
ció de carn que a cap altre producte, com la llet o la
llana. Un aprofitament identic es feia de la vaca i
del porc. Igual que succe'ix amb el blat i l'ordi, les
especies silvestres o agro ti pus d' on descendixen les
nostres cabres i ovelles domestiques no existien ací
ni en la resta d'Europa; per esta raó cal suposar que
estos animals hi arribaren ja domesticats ambla neolitització.
Les abundants restes de cérvol i de conill, i en
menor quantitat de cabirol, cabra salvatge, porc senglar, cavall i ur, a les quals s'han d'afegir les d'algunes aus i reptils, tradu1xen la importancia que l'activitat cinegetica tenia per al prove1ment de pells,
cuirs i banyes, i no sois de carn. La recol-lecció de
fruits silvestres i de mel apareix documentada en algunes pintures rupestres, encara que les proves directes es limiten al consum de glans. La pesca tingué
una gran importancia en els jaciments prop de la
costa, com és el cas de la Cova de les Cendres de
Moraira, on s'han trobat restes de nero, pagre, pa-
gell, orada i llobarro, entre altres, i on també es
constata un gran aprofi tament de mol·luscos marins, especialment de pegellides i bígars.
A més d'informar-nos sobre les condicions ambientals, la sedimentologia, i especialment la palinologia i l'antracologia, coincidixen a assenyalar la
progressiva influencia exercida per l'home sobre el
seu medi circumdant en el transcurs del Neolític.
L'agricultura i la ramaderia implicaran un canvi notable en les relacions de l'home amb l'entorn. Si per
a les poblacions paleolítiques i epipaleolítiques el
bosc era un medi basic per a la subsistencia, amb
uns recursos que calla explotar de manera conh·olada, amb el cultiu i el pasturatge esta actitud se substituira per una altra més agressiva, ja que caldra
abrir grans espais. D'ara endavant, la tala i l'incendi, no sempre controlat, acompanyaran !'agricultura
i la ramaderia. D' esta forma, l'home es convertira,
des del Neolític, en un agent actiu de la degradació
59
[page-n-60]
Utensilis de sOex
de la Cova de I'Or.
Trapezis i triangles,
trepants i (ulles amb Ilustre
de cereals o elements
de (a le;. Neolític antic
(entre 5.000 i 4.200 anys aC).
Long. de la ~a
més gran: 6,9 cm.
60
[page-n-61]
ELNEOLÍTIC
ecologica i iniciara un canú que ha continuat, sense
prikticament interrupció, fins als nostres dies.
La Cova de l'Or (Beniarrés, el Comtat) es troba
en els estreps orientals de la serra del Benicadell,
dominant la vall mitjana del riu d' Alcoi o Serpis. Els
trebaUs realitzats mostren una seqüencia estratigrafica que comprén gran part del desenvolupament
del Neolitic. Són molt importants les coHeccions de
vasos ceranucs i d' eínes, armes i objectes d' adornament fabricats en os, sHex, pedra polida, petxina i
altres primeres materies. l, igualment, els grans carbonitzats de blat i d'ordi, que s'han datat, pel metode del carboni 14, en 4.315 i 4.770 aC. Els estudis ínterdisciplinars duts a terme en el jaciment, amb el
concurs de sedimentolegs, palinolegs i antracolegs,
principalment, han permés reconstruir l'evolució
del clima i del paisatge durant el transcurs del
Neolític valencia. El paisatge degué ser el d'un hose
mediterrani mixt amb w1 matoll termofil, amb predomini de pins, de carrasques o roures segons les
condicions locals i els diversos moments, amb episodis de major o menor fred i aridesa, o de bonan~a
i humitat.
La Cova d e la Sar sa (Bo cairent, l a Vall
d' Albaida) es troba en els estreps nordoccidentals
de la serra Mariola. Els materials recuperats formen
un conjunt de gran riquesa i mostren que s'utilitza
príncipalment com a lloc d 'habitació, igual que moltes altres coves, fins al Neolític final. Pero també va
servir com un lloc d' enteriament i en ella foren inhurnats, almenys, set individus; dos d'ells ho foren
conjuntament en un badall estret a )'interior, lluny
de la zona d'habitació. Yora les restes ossies d'estos
dos inhumats es troba un vas amb decoració cardial
i unes poques peces d'os i de sílex, interpretades
com una ofrena mortuoria. Estos enterraments mastren ]'existencia d'un ritual funerari en el Neolític
antic i fan remuntar fins a eixa etapa la tradició sepulcral de les coves en l'ambit valencia.
Brac;alet de pedra polida de la Cova de la Sarsa.
Neolític antic (entre 5.000 i 4.200 anys aC).
Diametre: 1O,1 on.
61
[page-n-62]
Vas geminat amb decoració impresa
cardial de la Cova de I'Or.
Neolític antic (entre 5.000 i 4.200 anys aC).
Long.: 14,0 cm.
Tonellel amb decoració impresa de pinta
de la Cova de l'Or. Neolític anlic
(entre 5.000 i 4.200 anys aC). Alc;Aria: 8,8 cm.
62
[page-n-63]
Vas de cos globular amb coll
i decoració impresa cardial
de la Cova de I'Or. Neolític antic
(entre 5.000 i 4.200 anys a O.
Alc;Aria: 16,3 cm.
Vas amb decoració impresa cardial
de la Cova de l'Or. Neolftic antic
(entre 5.000 i 4.200 anys aO.
Al~aria: 23,2 cm.
63
[page-n-64]
[page-n-65]
Vas de ros globular
amb coU i decoraáó impresa
de pinta de la Cova de I'Or
(Beniarrés). Neolftic antic
(entre 5.000 i 4.200 anys aC).
Al~aria: 22A cm.
<1
Gran vas de ros álíndric
amb decoració impresa cardial
de la Cova de I'Or. Neolític antic
(entre 5.000 i 4.200 anys aCl.
Al~~ria: 48,5 cm.
AneU d'os de la Cova de I'Or.
Neolític antic
(entre 5.000 i 4.200 anys aC).
Diametre: 2,9 cm.
65
[page-n-66]
Agulles i punxons d'os
de la Cova de I'Or. Neolític
(entre 5.000 i 3.000 anys aO.
Long. de la ~a més gran: 12,2 cm.
Culleres d'os
de la Cova de l'Or. Neolflic antic
(entre 5.000 i 4.200 anys aC).
Long. de la pev¡ més gran: 20,8 cm.
[page-n-67]
Elements d'adorn
de la Cova de I'Or.
Perles de collar i pe11jolls
elaborats amb petxina i os.
Neolític (entre 5.000
i 3.000 anys aC).
Long. de la pec;a
més gran: 5,0 cm.
Molí de ma de gres
de la Cova de I'Or. Neolític
(entre 5.000 i 3.000 anys aC).
Long.: 50,0 cm.
67
[page-n-68]
[page-n-69]
<1
Fragmenl de vas cerlmúc
amb decoració impresa cardial
de la Cova de I'Or. Molíu central
de dos personatges diferenciats
amb els bra\()5 al~ats en actitud oran!.
Neolrlk antic (entre 5.000 i 4.200 anys aC).
AI~Aria: 7,2 cm.
Ln snln VU nplegn u11n selecció d'imntges de l'nrt
postpnleolftic. Só11totes nquel/es mnuifestnciolls nrf(stiques que correspolleu nls primers ngricultors in nquel/s gmps de cn~dors que iuicie11 nrn el seu procés de ueolililznció. Ln selecció correspo11 nls nbrics rupestres del Pln de Pelrncos n Cnstell de Cnstel/s, In Snrgn n
Alcoi, el Bnrrmrc de In Vnlltorfn n Tfrig, Alboctlsser i les Coues de Vi11romtl, el Bnrrn11c de In Gnsulln n
Ares del Mnesfrnl i les coues de Ln Armin n Bicorb, entre nitres. Al se11 coslnl s'expose11 exemples d'nrl
moble de In Coun de l'Or de Beuinrrés i de In Cooo de In Snrsn de Bocnireuf, correspoueufs eu este cns n
decorncio11s certlmiques que se situeu e11 el Vllmil·lemri nbmrs del prese11/, i que compnrtixeu els mnteixos motius i segurnmeut elmnteix simbolisme que les mnuifestncioiiS pnrietnls, cosn que eus permet
ncostnr-uos nln cro11ologin d'este nrt.
VIL L' ART POSTPALEOLÍTIC:
IMATGES 1 CREENCES
Trenca la discontimütat artística des del final del
Paleolític en les nostres terres l'anomenat Art linealgeometric, propi de contextos epipaleolítics recents i
expressat en gravats sobre plaquetes menudes de
pedra i en pintures en roig sobre les parets d'algunes coves. Quasi sim uWiniament, a partir del V
mil·l.enni aC, amb l'inici del Neolític, apareixeran altres cicles artístics que responen als noms d' Art macroesquematic, Art llevantí i Art esquematic. Les
seues manifestacions són sempre pintures realitzades sobre les parets d'abrics rupestres, encara que
amb la particularitat de presentar paral·lels molt estrets amb els motius decoratius d'algunes ceramiques, i aixo ens permet precisar-ne la cronología. A
més d'estos cicles artístics, pero amb una adscripció
temporal i cultural imprecisa, tenim constancia d'altres conjunts de gravats rupestres que s'expressen
amb motius fusiformes o geometrics i en les cassole-
tes excavades en la roca, unides en ocasions percanalons.
L'Art macroesquematic es localitza als abrics rupestres de les comarques de la Marina Alta, el
Comtat i 1' Alcoia, predsament en el mateix territori
on més d'hora constatem la implantació de les comunitats d'agricultors i ramaders. Comunitats amb
unes preocupacions religioses que este art, exclusiu
de les terres valencianes, reflectira fidelment. La figura humana n'és el tema dominant, amb djverses
formes i postures, com la deis bra~os en alt amb les
mans obertes o en actitud d'orant. Són també abundants els serpentiformes rematats per trac;os a manera de dits, que en ocasions arranquen de circumferencies concentriques i altres motius geometrics
d'identificació difícil, sempre de grans dimensions i
de color roig fose. La presencia d' estos mateixos
69
[page-n-70]
MUSEU DE PREHISTORIA
motius realitzats sobre vasos ceramics mitjanc;ant la
tecnica impresa cardia1, permet situar este horitzó
artístic en el V mil·lenni aC.
En conclusió, estes pintures rupestres i els vasos
ceramics, que en determinats casos deuen ser veritables santuaris i objectes de culte, respectivament,
guarden les claus grafiques de les noves idees magico-religioses que irrompen en les nostres terres amb
els primers grups productors i amb el posterior procés de neolitització del substrat epipaleolític.
L' Art llevan tí es caracteritza per l'acusat naturalisme de les representacions, sempre pintades sobre
les parets d'abrics rupestres poc fondos. Homes, dones, animals i objectes d'ús quotidia i de cacera,
constitui'xen els temes figurats, que poden trobar-se
alllats o formar part d' escenes. Entre elles destaquen les de cacera i algunes de guerra, les desfilades i les execucions. Els homes acostumen a durare
i fletxes i els animals apareixen sovint ferits per eixes mateixes fletxes. Les dones protagonitzen escenes de la vida quotidiana i altres de possible contigut religiós.
Com que el trobem superposat a les pintures macroesquematiques deis abrics de la Sarga d' Alcoi i
del Barranc de Benialí de la Vall de Gallinera, i pels
motius figuratius similars presents en les ceraml-
ques de la Cova de I'Or de Beniarrés, 1'Art llevanti
es data en els jaciments valencians a partir de moments avanc:;ats del V mil·lenni aC. És, per tant, de
cronología neolítica i ens narra el procés de canvi
cultural que s'inicia en les nostres terres com a conseqüencia de l'aparició de !'agricultura i de la ramaderia.
L Art esquemiHic conforma una manifestació ar'
tística conceptualment molt elaborada que usa el color roig i excepcionalment el negre per a pintar, en
les parets d'abrics poc fondos, figures humanes i
d'animals, i motius geometrics, sempre senzills. Els
antropomorfs es redui'xen a simples trac:;os lineals
per indicar el tronc, que pot prolongar-se a cap i sexe en el cas de les figures masculines. Els zoomorfs
es caracteritzen per w1 trae; peral cos i més d'un per
a les potes. En ocasions s'indlca la cornamenta, que
és !'única dada que ens permet identificar-ne !'especie. Els motius geometrics més abundants són les
barres, els punts i els cercles. Són també característics els motius astrals i les representacions d'ídols,
expressió clara del caracter simbolic d' este tipus
d'art que s'inicia en el V mil·lenni aC i que arriba al
maxim desenvolupament amb els enterraments
múltiples eneolítics.
Tonellet amb decoració impresa
cardjal de la Cova de I'Or.
Entre les anses anulars presenta
un motiu antropomorf en «X».
Neolític antic (entre 5.000 i 4.200 anys aC).
Al~aria:
70
7,4 cm.
[page-n-71]
Fragment de vas cera mie
amb decoració impresa de pinta
de la Cova de I'Or.
Figuració del cap i de part del cos d'un caprf.
NeoUtic antic (entre 4.500 i 4.000 anys aC).
Al<;itria: 10,3 cm.
Fragment d'un vas ceramic
amb decoració incisa
de la Cova de I'Or.
Presenta el dibuix d'un cervid
esquematic i part d' uns altres
dos davall del primer.
Neolític final
(entre 3.500 i 3.000 anys aC).
Al<;itria: 5,6 cm.
71
[page-n-72]
[page-n-73]
ldol oculat de banya
de La Ereta del Pedregal (Navarrés).
J>ossible representació de la «deessa mare».
Eneolltic (cap a 2.500 anys aC).
Long.: 18,0 cm.
1.Jr snln VUl eus aproximan In complexitnl deis
poblnts i de les coves sepulcrnls de 1' Eueolflic. 1.Jr geuernlitznció
de In virln en mperola es trnduix eula prolifernció deis nsseulameuts vorn els camps rle wltiu, com
nm 1.Jr Ere/a del Pedregal de Navarrés, nmb 1111n S1!1fiieucin que compréu tot el V mif.leuui abnus
del preseul, perforle eu que npnreixeu els primers uteusilis mettll·lics fets de coure. El rihtnl ftmernri nrlquirix mrn grmr importtlucin. S'usen les coves unlurnls corrr n uecropolis col·leclives, cns de
In Covn de la Pastora d'Aicoi. D'ella es mostren e/s nixovars,les ofrenes i els objectes religiosos,
com els ídols oculnts que ncompnuynven els inlmmnts. Els crnrris nmb lrepnnnció procedents de In
mnteixn covn sóu de grau iuterés. El final del perforle s'irrdividunlitzn per In presencia del vas
cnmpnrrifomre i els elemerrts cnracterfstics rl'nixovar qrre s'lri nssocierr, orr rlestncn el corrjrml de In
Covn deis Gnts d'Aizim. Tnmbé es mostrerr diversos mnterials del poblnt del Pwrtnl sobre In
Rmrrbln Cnstellnrdn de L/ fria, J.¡¡ Cueva rle In wdern del Castillo rle Xioo, In Covn del Cnmf Reía/
d' Alncmrt rl' Albaida, In Cooo del Barrar re del Cnstellet de Cnrrícoln i In Sima de In Pedrera de
Benicu/1, entre nitres.
VIII. L'ENEOLÍTIC:
L'EDAT DELS METALLS
L'agricultura i la ramaderia condu·ixen a la vida sedentaria. Les comunitats camperoles s'instaHen prop
de les terres de cultiu, on alcen els poblats i es doten
d'estructures socials cada vegada més complexes, alhora que es va intensificant l'empremta de l'home sobre el territori. És un procés que s'havia iniciat durant
el Neolític i que ara s'intensificara, sobretot des de la
meitat del m mil·lenni aC, quan apareixen les primeres ferramentes metal-ligues de coure que donen el
seu nom al nou perfode: Eneolític o Edat del Coure.
Característica d'este perfode és també la utilització de
les coves naturals com a grans necropolis, reflex d'un
habitat permanent i proper, i dels canvis en les relacions socials i en les idees religioses.
Els poblats busquen la proximitat als corrents d'aigua. En general, la documentació que es conserva
d'ells són les estructures exvacades en el subsol: les
sitges de planta circular on es conserva ven els cereals i
els fossars de secció en forma de «V>> que interpretem
com estructures defensives o destinades a facilitar el
drenatge de les terres. De les cabanes, fetes de fang i
de brancatge, només se n'han conservat indicis. La
distribució d'estos poblats abasta tota la geografía valenciana, cas de les Jovades a Cocentaina, el Niuet a
1' Alquería d ' Asnar, els de 1' Atareó i Beniprí d e
Belgida, l' Arenal de la Costa d 'Ontinyent, La Macolla
de Villena i la Vil·la Filomena de Vila-real.
La Ereta de l Pedregal (Navarrés, la Canal de
Navarrés) és el nos tre poblat mill or conegut.
Descobert el segle passat per J. Vilanova i Piera, esta
situat en una zona endorreica coneguda com La
Marjal, on el nivell freatic arriba a la base del poblat.
73
[page-n-74]
MUSEU DE PREHJSTORlA
Durant la primera fase d'ocupació, de final del
Neolític i principi de l'Eneolític, les construccions són
cabanes de parets de fang i branques amb una base de
pedra. Després, coincidint amb l'aparició de l'utillatge
metal ·lic durant l'Eneolític ple i l'Horitzó
Campaniforme, les pedres s'usen també pera alc;ar els
socols dels murs.
Els materials arqueologics mostren que la vida
domestica de les comunitats camperoles gira al voltant de la preparació del menjar, de la fabricació de la
cerrunica, del teixit j de la cistelleria, dels instruments
d'os i de sílex i de la confecció d'adornaments i d'objectes religiosos que formaran part, en bona mesura,
deis aixovars funeraris. La rompuda de terres noves fa
retrocedir els boscos en favor deis camps de cultiu,
que ara s'escampen entorn dels poblats, i de les pastures que ho fan per les muntanyes. Els principals animals domestics són les ovelles i les cabres, pero la cacera conserva una relativa importancia davant la necessitat de protegir les collites enfront deis grans herbívors, a més de ser un mi~a complementari d'obtindre carn i primeres materies com les pells i les banyes.
En el transcurs de l'Eneolític, els instmments de sílex observen l'arribada d'un competidor important: el
coure. La concurrencia de la nova primera materia
fara que la talla del sílex experimente un gran desenvolupament i perfeccionament, de forma que ganivets
i puntes de fletxa rivalitzen pe! seu acabat amb les que
ara es fabriquen de metal!. D'altra banda, !'abundancia de puntes de fletxa en els poblats i en els aixovars
funeraris tradUix la importancia de !'are coma veritable armament i, per la mateixa raó, la probable freqüencia deis enirontaments i de les bregues entre
grups. Pe! que fa a les formes d' es tes pm1tes de fletxa
de sílex, els tipus de forma de losange i de monyons
laterals corresponen als moments inicials, mentre que
les de peduncle i aJetes dominen en acabar el període.
Els testimonis més antics de la metal·lúrgia del
coure en la península lberica corresponen a la primera
meitat del ill miJ.lemú aC, sent pioners els focus de la
Cultura de Los Millares en el sud-est i el del curs baix
del Tajo en la fac;ana atlantica. A La Ereta del Pedregal
l'aparició deis primers objectes metal·lics correspon al
pie Eneolític, en la segona meitat del ill mil·lemú. Es
tracta de punxons, puntes, destrals i algun fragment
74
d' escoria, sempre de coure, amb quantitats mínimes
d'altres elements com l'arsenic que correspon a impureses propies del mineral utilitzat per a la fosa i no a
cap tipus d'aliatge.
Les idees sobre la vida i la mort evolucionen amb
les comunitats camperoles. Un ritual fu nerari nou
mostra ara este canvi de les creences religioses, i en
gran part de l'occident europeu s'ajunten els morts en
les cambres megalítiques. En les terres valencianes, les
tombes megalítiques son substitUides per coves naturals, com és el cas de la Cova de la Pastora (Alcoi,
1' Alcoia), que contenia més de setanta-cinc individus.
Les despulles havien sigut agruparles formant paquets
funeraris després d'haver-les descarnades; al costat
s'havien depositat ofrenes i ídols o imatges de la divinitat, que ens parlen d'idees sobre la vida d'ultratomba. Els ídols ocula ts, amb el motiu central dels ulls
acompanyat per bandes de línies corbes que formen el
tatuatge facial i la identificació del sexe, es troben per
tota la península i s'identifiquen ambla deessa mare.
L'elevat nombre d'enterraments que es feren en algunes coves indica que foren utilitzades com a necropolis d'un poblat proxim durant un Jlarg període de
temps. Destaquen per la seua importancia la Cova de
les Llometes d' Alcoi, amb més de cinquanta individus
adults; la Cova de la Barcella de la Torre de les
Mac;anes, amb trenta, la del Camí Reía! d' Alacant a
Albaida, amb denou, i La Cueva de las Lechuzas de
Villena, amb més de divuit. En diversos cranis de la
Cova de la Pastora es documenta la practica de la trepanació o perforació intencional, sense que en cap
d'ells es vegen alteradons patologiques que justifiquen una intervenció qtúrúrgíca. Per tot aixo, devem
considerar que ens trobem davant d'una practica amb
caracter ritual o empíric, sense eficacia terapeutica real. La supervivencia d'alguns d'estos individus esta
demostrada en tres casos pels senyals de regeneració
ossia, mentre que en altres pot tractar-se d'una trepanació postuma.
A la fi de l'Eneolític es produi'x en gran part
d'Em·opa Ja difusió d'un mateix tipus ceramic, el Vas
Campaniforme, present en els poblats i, sobretot, en
els enterraments. El nom de camparúforme es deu al
perfil en forma de campana o tulipa del vas més representatiu del conjunt. Són ceramiques de pastes depu-
[page-n-75]
Diversos ti pus de puntes de fletxa de sílex de La Erela del Pedregal.
Eneolftic (entre 2.700 i 2.200 anys aC). Long. de la p~a més gran: 6,5 cm.
rades i bona cocció, ambles superficies decorad es amb
la impressió d'una pinta o mitjan~ant línies incises,
formant bandes horitzontals, triangles i reticulats. Les
cassoles, els bols i els vasos globulars completen el repertori de formes. La seua gran difusió i l'associació
del vas campaniforme a la generalització del metall en
els aixovars fw1eraris s'interpretava anteriorment com
una prova de 1' existencia d' un poble prospector i metal·lúrgic, d'exceJ.lents terrissers i fonedors, que devia
recórrer Europa en la segona meitat del m mil·lenni
aC. En l'actualitat, superada esta explicació, !'existencia d' elernents campaniformes en este territori tan ampli es relaciona arnb la seua adscripció a funcions de
prestigi social i cerimonial.
Parlem d'Horitzó Campaniforme per destacar les
novetats deis últims dos segles del lll i del comen~a
ment del II mil·lenni aC. Coincidint amb les ceramiques campaniformes es consolida un nou model d'assentament: els poblats busquen les parts elevades de
les muntanyes, tot i gue perduren encara els poblats
de cabanes i sitges en el pla.
El Puntal sobre la Rambla Castellarda (Llíria, el
Camp de Túria), és tm exemple deis nous poblats eneolítics que ocupa el cim d'una muntanya i part deis
vessants. Les estructures documentades ens parlen
d'una muralla i d'tma torre de planta circular en la
part superior i també deis habitatges, de planta oval
amb soco! de pedra i al~a.t de fang. En !'interior de les
cabanes, grans pedres disposades horitzontahnent i
75
[page-n-76]
Utensilis de sílex de La Ereta del Pedregal. Raspadors, fragment de punyal i grans fulles de fah;.
Eneolítk (entre 2.700 i 2.200 anys aC). Long. de la pec;a més gran: 17,0 cm.
verticalment marquen les bases dels pals que sostenien el sostre. Els elements de la cultura material testimonien activitats com la fabricació de la ceramica o
del teixit, la talla del sílex, amb nombrases puntes de
fletxa, i la presencia de cerarniques campaniformes.
Tot aixo situa l'assentament entre l'Eneolític ple i
l'Horitzó Campaniforme.
Pel que fa al ritual funerari, es manté la contintiitat
de les coves coro a lloc de soterrament, cas de la Cova
dels Gats d' Alzira o de la Sima de la Pedrera de
76
Benicull-Polinya de Xúquer, pero el nombre d'inhumats és cada vegada menor i també trobem enterraments en !'interior d'algunes sitges, com és el cas del
poblat de 1'Atareó de Belgida. Els aixovars funeraris i
domestics tenen com a elements més representatius els
pw1yals amb llengüeta per emmanegar-hi, les puntes
de fletxa o javelina i els punxons, els tres de coure;
també els botons d'os amb perforació en «V» i els
bra~alets d'arquer de pedra. La talla del sílex rellu!x ja
per última vegada amb la presencia encara de notables
fulles-ganivet i de les puntes de fletxa.
[page-n-77]
Destrals planes de coure
de La Ereta del Pedregal.
Eneolític (cap a 2.200 anys aC).
Longituds: 15,0 cm, 8,6 cm i 13,2 cm.
Elements d'adorn deis aL~ovars
funeraris trobats
a la Cova de la Pastora (Alcoi).
Perles de collar i penjolls de pedra
i os, i una gran agulla d'os
de tipus • Pastora». Eneolllic
(entre 2.500 i 2.200 anys aC).
Long. de la ~a més gran: 16,0 cm.
77
[page-n-78]
AguiJes planes d'os deis aixovars funeraris
de la Cova de la Pastora. Eneolftic (entre 2.500 i 2.200 anys aO.
Longituds: 22,0 cm, 17,2 cm i 15,7 cm.
Ídols oculats i !dols plans antropomorfs
d'os de la Cova de la Pastora.
Eneolitic (entre 2.700 i 2.200 anys aC).
Long. de la PI!\<' més gran: 17,6 cm.
78
[page-n-79]
Crani trepana!, amb signes
de regeneradó bssia, de la Cova de la Pastora.
Eneolític {cap a 2.500 anys aC).
Long.: 19,0 cm.
Punyal de sílex amb preparadó basal
d'emmanegament i gran placa retocada
de snex tabular de La Cueva de la Ladera
del Castillo (Xiva). Peces d'aixovar funerari.
Eneolrtic (entre 2.700 i 2.200 anys aC).
Longituds: 13,0 cm i 14,3 cm.
79
[page-n-80]
Cassola amb decoració impresa del Camí de 1Alfogits (Belgida).
'
Horitzó Campaniforme (entre 2.200 i 2.000 anys aC).
Al~aria: 10,0 cm; diametre de la boca: 26,0 cm.
Bol, cassoles i vasos campaniformes, amb diversos tipus de decoració, de la Cova deis Gats.
Conjunt ceramic d'aixovar funcrari. Horitzó Campaniforme (entre 2.200 i 1.800 anys aC).
AI<;Aria del vas més gran: 12,0 cm; diametre de boca: 20,3 cm.
80
[page-n-81]
Elements d'~ixovar funerari de la Sima de la Pedrera (Benicuii-Polinya de Xúquer) i de la Cova deis Gats (Alzira).
Punta de fletxa de ti pus «J>almela•, punyal de llengüeta i pwucons de coure; aixa i brac;alet d'arquer de pedra polida;
puntes de fletxa de sllex; botons d'os amb perforació en «Y»; perles de collar i aguiJa plana d'os.
Horitzó Campaniforme (entre 2.200 i 1.800 anys aC).
Long. del punyal: 14,5 cm.
81
[page-n-82]
[page-n-83]
Destrals planes de coure
del Mas de Menente (Aicoi)
i de la Liorna de Betxí (Paterna).
Cultura del Bronze Valencia
(entre 1.800 i 1.400 anys aC).
Long. de la pe')a més menuda: 8,8 cm.
lA sa/n fX es dedican In Cultura del Brouze
Valencitl, que es veu reflectidn en poblnts que ocupen
nombrosos cilns de les uostres mrmtnnyes. Es genemlitzn ara l'r1s de/metal/ i en un moment
avmr~at de la culturn npnreix /'aliatge de corll'e i d'estmry: el brouze. Els mnterinls exposnts conesponen n excnvncious pioneres com les del Mns de Meuente d' A/coi, In Mola Alta de Sere/les
-d'ou prové un 1/0fnb/e conjwrt de molles de fosfl- tnmbé d'A/coi i In Mrmfmryefn de Cnbremnl
Vednt de Torren t. Tnmbé es mostrenmnterinls procedeufs de les recents cnmpmryes d'excnvnci6 en
In Llomn de Betxí de Pntemn i en In Mrmtnnyn Assolndn d' Alzirn, n més de diversos coujrmts
d'nllres poblnts entre e/s qun/s destaquen els gm11s vasos d'emmngntzemntge de I'Erefn del
Castellar de Vilnfmllcn. Les terres meridiounls vnlencinnes s'iuscriuen nm en In Cultura de
I'Argnr, de In qua/ el Museu té wrn coJ./ecci6 representativa proceden! de jnciments de Mrírcin i
d'Aimerin. Ln metnl·lrírgin del final de I'Ednt del Brouze en nitres ñmbits peniusulnrs s'il·lustm
mub el deposit de Huerfn de Arribn, de Burgos.
IX. L'EDAT DEL BRONZE:
LA DIVERSITAT DE LES CULTURES
La intensa ocupació del territori a par tir del II
mil·lenni aC es manifesta en la gran abundancia de
poblats situats en llocs elevats. El domini de les tecniques constructives en pedra i fang i l'adequació a la
topografía de les muntanyes, fan que estos poblats
mostren ja un cert urbanisme, amb abancalaments,
muralles i departaments de planta rectangular, sovint
disposats als dos costats d'un carrer central. La cultura
material incorpora plenament els utensilis methl·lics,
primer de coure i després de bronze - aliatge de coure
i estany-. La indústria de la pedra queda redui'da,
quasi exclusivament, a les dents de fal~ de sílex. 1, pel
que fa als tipus d'enterraments, acostumen a ser individuals o amb un nombre escas d'individus, expressió
tal vegada d'una jerarquització social incipient.
Els jaciments del Mas d e Menente i de la Mola
Alta de Serenes (Alcoi, l' Alcoia) foren els primers po-
blats excavats de la cultura del Bronze Valencia, durant els anys vint del present segle. Aquells treballs
pioners mostraren uns poblats en altura, emmurallats,
amb una cultura material dominada pels grans vasos
d'emmagatzematge, les ceramiques de cuina, les fal~
de fusta amb dents de sílex, els punxons d' os i, sobretot, per les eines methl·liques de punyals, punxons i
destrals. Les activitats economiques basiques eren el
cultiu del blat i de 1' ordi i 1 explotació deis ramats d' o'
velles i de cabres.
En la Mola Alta de Serelles degué ser especialment
important el treball metal·lúrgic, documentat per la
presencia de nou motles de fosa trobats, tots ells, en
un mateix departament. Es tracta d'una activitat que,
en menor mesura, també comprovem en altres poblats
per mitja de les escories, gresols, motles i una gran varietat de tipus metal·lics, encara que, en la Cultura del
83
[page-n-84]
MUSEU DE PREHISTORIA
Bronze Valencia, la importancia de la metaHúrgia es
veura matisada per l'escassetat de minerals en les nostres terres. Correspon a l'area meridional argarica i al
focus deis poblats de 1'A1coié1 w1 paper destacat en la
seua primera difusió. El reaprofitament dels objectes
deteriorats mitjan<;ant una nova fosa és una de les caracteristiques de l'activitat metaHúrgica. L'escassetat
de l'estany fa del bronze un metaU preat que s'empra
preferentment en objectes d'adorn i en annament. Se'n
generalitza la producció ja en moments avan<;ats del
període.
La M untanyeta de Cabrera (Torrent, l'Horta) és un
altre poblat reUevant en la historia de la investigació
de la nostra Edat del Bronze. Descobert per N. P.
Gómez Serrano i excavat en 1931 per M. Jornet, els treballs afectaren únicament la part alta del turó on es
troba el jaciment. Les estructures localitzades identifiquen tma muraDa i un departament adossat, amb importants troballes materials, com ara ceramica decorada, metalt sílex i objectes d' os de forma prismatica i
triangular per a la fabricació de botons. Pels voltants
es troba un coveta d'enterraments.
Un deis conjunts de materials més interessants és
el recuperat en el poblat de l'Ereta del Castellar
(Vilafran ca, l'Alt Maestrat). Les excavacions de 1957
delimitaren tres habitacles amb murs d'argila i pedra,
paviments de terra trepitjada i pals de fusta per sostindre el sostre. Destaquen, en !'interior, els grans vasos
d'emmagatzematge decorats de manera prohtsa amb
cordons en relleu. Altres elements ens parlen de les diverses activitats economiques, coro les formatgeres de
forma troncoconica amb les dues bases obertes i el cos
perforat, emprades per a separar el serum de la ilet; o
els pesos de teJer de fang cuit i de forma circular amb
quatre perforacions, i una fusaiola, indicis de l'activitat textil. Les restes de cereal carbonitzat ens tornen a
testimoniar el cultiu del blat i de l'ordi, igual que Jes
dents de fal<; de sílex que aparegueren agrupades formant una fal<;.
Durant les dues últimes decades, noves excavacions en estos poblats han permés conéixer millor les
estructures constructives en pedra, destacant-ne la
gran envergadura en alguns casos. Abancalaments,
muralles, sistemes d'accés i, en general, obres de con-
84
dicionament de l'espai habitat han d'interpretar-se
com un senyal de] grau de cohesió social existent. La
imatge dels assentaments menuts es veu aixi renovada
amb resultats com els de la Muntanya Assolada
d' Alzira i la Lloma de Betxi de Paterna, poblats de cronología amplia.
La Liorna de Betxí (Paterna, l'Horta) esta situada
vora el riu Túria en un turó d'escassa elevació.
L'excel·lent conservació de les restes arquitectoniques
ha proporcionat dades interessants sobre les tecniques
constructives i els aixovars domestics. L'edificació superior consta de dos habitacles i un corredor lateral
amb més de 30 metres de longitud, 10 d'amplaria i
que devia aplegar als 4 d'al<;aria. Els murs són de pedra travada amb fang i el sostre de terra sobre trenes
de fusta i branques menudes. L'aixovar, format per
ceramica, metall, indústria lítica i ossia i elements d'adorn, esta distribtüt en una zona de magatzem i en
una area de malta de cereals, amb un forn i bancs de
pedra i fang. Un conjunt de pesos de teler indica l'activitat textil, i les restes d'espart lligat són testimoni de
la cistelleria. Martells, percussors i maces es concentren al costat d'tm mur. Versemblantment, degué tractar-se d'una gran construcció de caracter comunal,
possiblement un magatzem, completada amb una cisterna vera el camí d'accés i grans murs d'abancalament en els vessants, a més d'altres estructures d'habitació en la part alta del tmó.
La Muntan ya Assolada (Alzira, la Ribera Alta)
s'ajusta al model de poblats situats sobre elevacions
considerables, dominant gran part de la planura del
Xúquer. L'espai superior és ocupat per departaments
de planta rectangular delimitats per escarpes naturals
i per una muralla, amb un sistema complex d'accés i
diverses línies d'abancalaments en els vessants, formant terrasses. L' estudi ens acosta als aspectes socioeconomics i a la vida quotidiana de l'Edat del Bronze.
Les restes de fauna mostren la imatge d'un poblat
agrícola amb predomini d' ovelles i de cabres, on el
bou s'utilitza coma animal de tir i for<;a, a més de productor de carn i de llet; també es cria el porc. La importancia de la cacera del cérvol, més enlla de la necessaria protecció dels cultius davant els herbívors, és
un indicador de }'existencia d'una cobertura vegetal
notable.
[page-n-85]
Molle i tapadora
de gres, pera la fosa
de destrals planes
i cisells, de la Mola Alta
de Serenes (Aicoi).
Cultura del Bronze
Valencia (entre 1.800
i 1.400 anys aC).
Long.: 20,0 cm.
Una cova d'enterrament en les proximitats del poblat de la Muntanya Assolada ens parla de la continui'tat en la utilització de les coves naturals com a necropolis, com succela en I'Horitzó Campaniforme. Pero
també s'ha trobat un enterrament individual en fossa
en !'interior del poblat, igual que en La Peña la Dueña
de Teresa, en El Altico de la Hoya de Navarrés i en La
Atalayuela de la Llosa. Cosa que mostra la diversitat
de I'Edat del Bronze pe! que fa al ritual funerari, exponent, tal vegada, de diferencies socials.
Les comarques alacantines al sud del riu Vinalopó
queden englobades durant este període en la Cultura
de 1' Argar, manifestació brillant de l'Edat del Bronze
peninsular que s'estén igualment per terres de Múrcia,
Almeria i Granada. Són jaciments importants els de
San Antón d'Oriola, Las Laderas del Castillo de
Callosa de Segura o el Tabaia d' Asp. Els poblats mostren un urbanisme molt desenvolupat, amb construccions de caracter públic i instaJ.Iacions pera emmagat-
zemar tota classe de béns necessaris per a la comunitat, a més d'w1 empla<;ament estrategic i de sistemes
de fortificació en fundó de l'explotació economica del
territori i del control de les rutes de comer<;. En la cultura de 1' Argar les necropolis es troben en !'interior
deis llocs d'habitació. Es tracta de tombes individuals
o dobles, per regla general en cistes, urnes o píthoí.
Entre els aixovars dels inhumats és freqüent la presencia de punyals, alabardes i adorns metai-Iics, a més de
vasos cer~unics i objectes d'os i de pedra que assenyalen el prestigi, la riquesa i el poder de determinats individus: signe evident de la jerarquització social existent.
Ambla fi del ll mil·lenni aC s'inicia !'etapa de trfmsit entre I'Edat del Bronze i la Cultura Iberica. Les
ceramiques decorades procedents d'arees linútrofes i
algunes formes noves són els elements de cultura material pels quals es reconeix esta etapa. Tot i aixo, un
dels canvis més significatius és la reestructuració de
85
[page-n-86]
Fal~ amb ascles dentad es de sílex i manee
de fusta !robada al Mas de Menente.
Cultura del Bronze Valencia
(entre 1.800 i 1.400 anys aC).
long.: 48,0 cm.
Vas ceramic de cos globular
i ansa lateral de la Muntanya Assolada
(Aizira). Cultura del Bronze Valencia
(entre 1.800 í 1.400 anys aC).
Al~iiria: 14,5 cm;
diametr-e de bocn: 14,0 cm.
l'assentament amb l'abandó ara dels antics poblats en
altura per a ocupar zones planes o vessants. En estos
poblats de nova creació els habitatges són de planta
oval i constnüts, en ocasions, amb n1aterials peribles.
L'economia continuara sent de base agrícola i ramadera, pero es complementara en algunes comarques amb
una important metaHúrgia del bronze. Així, durant el
Bronze final es documenten en terres valencianes dos
jaciments amb una notable activitat metal·lúrgica: els
86
poblats de la Penya Negra de Crevillent i de la Mola
d' Agres, els dos amb moties de fosa per a fabricar eines de l'anomenat Bronze Atlantic. Este fet ens parla
d'una activitat comercial intensa amb unes relacions
que tingueren, possiblement, un caracter marítim. A
este Bronze Atlantic pertanyen les peces del deposit
de Huerta de Arriba, de Burgos, que formen part dels
fons del Museu.
[page-n-87]
-
Cassola cera mica
amb vorell dentat de El Castillarejo
de los Moros (AndjJJa).
Cultura del Bronze Valencia
(entre 1.800 i 1.400 anys aC).
Diametre de boca: 22,4 cm.
Pesos de teJer de fang cuit
deis poblats de la cultura
del Bronze Valencia
del Mas de Menente i de I'Ereta
del Castellar (Vilafranca).
Entre 1.800 i 1.000 anys aC.
Long. de la pec;a més gran: 24,0 cm.
87
[page-n-88]
Conjunt ceramic proceden!
de la Liorna de Betxi.
Olles, bols i vasos carenats
d'aixovar domestic.
Cultura del Bronze Valencia
{entre 1.800 i 1.400 anys aC).
Al\a ria del vas més gran: 12,0 cm;
diametre de boca: 14,5 cm.
Materials cera mies
i metal·lics de jaciments
'
de 1Andalusia oriental
procedents de Puerto Lumbreras,
Vélez Blanco i Guadix.
Bol i vasos carenats,
punyals de rebladura i espirals
de bronze d' aixovars funeraris.
Cultura de 1Argar {entre 1.800
'
i 1.400 anys aC).
Long. del punyal més gran: 20,0 cm.
88
[page-n-89]
Armes i objectes metaJ.lics
del de¡>Osit de Huerta
de Arriba (Burgos).
Punta de llan<;a, punyals,
punxó i bra<;alets de bron.ze.
Bron.ze Atlantic
{entre 1.200 i 800 anys aC).
Long. de la pe<;a
més gran.: 19,5 cm.
Gran. gerra amb decoració
de cordons en relleu de I'Ereta del Castellar.
Cultura del Bron.ze Valencia
(entre 1.400 i 1.000 anys aC).
Al<;ilria: 74,0 cm.
89
[page-n-90]
[page-n-91]
PLANTA SEGONA
SALA 1: EL MÓN MEDITERRAN1
SALA II: ELS mERS
SALA ill: ELS GRANS POBLATS
SALA N: LA CASA mERICA
SALA V: EL MÓN FUNERARII RELIGIÓS
SALA VI: EDETA 1 EL SEU TERRITORI
SALA Vll:
L'ESCRIPTURA IBERICA
SALA Vlll: LA NUMISMÁTICA IBilRICA
SALA IX: L'tlPOCA ROMANA
SALA X: NUMISMÁTICA VALENCIANA, S. X-XIX
o
700
200
en
1-
o
C)
Cñ
>
:E
o
a:
e{
u
o
a.
.UJ
e
w
z
o
::E
(.)
~
::E
(ñ
.....
¡:::
en
w
~
~
w
u
<
:E
o
tr
1
o
a:
UJ
~
400
:::>
~
a:
a:
es::
z
..J
¡:::
en
w
es::
(.)
:e
·CS::
-
~
600
a:
~
~
a:
(.)
en
w
en
UJ
::::1
1-'
ll.
:::>
o
-1
o
a:
UJ
ffi
~
(.)
en
w
~
:::>
(
t
C)
z
a: <>
~
g a:
(.)
~
en
~
750
w
IL
~
w
(.)
z
o
~
ac
-=
~
a:
w
u.
..J
w
...!
0
-¡
..,
e ;;;;
a:
·:::J
..J
~
;
~
:E
a:
w
(.)
91
[page-n-92]
[page-n-93]
Terracota púnica proceden! del
santuari de la Cova des Cuieram
(Sant joan, Eivissa).
Reprentació de la deessa Tanit.
Segle m aC. Alc;aria: 16,2 cm.
l.JI segonn plnnfn dedicn les snles 1 n In Vl17 n In
culturn ibericn, In snln IX ni món roma i In snln X n les
col·leccions numismatiques. l.JI saln 1 presenfn l'epocn de les co/onifzncions, ésa dit¡ del segle VJ/1
al VI nbnns de Crisl. Enunn nmbien/nció de mónmedilerrnni s'oferix llltn mosfrn represenfnfivn
d'amfores de diferents epoques, arribndes a les nos/res /erres com n frrtif de les relncions comercinls estnblides entre els pobles riberencs; fambé ili /m una se/ecció deis fons de dues importnnls
col·leccions: In de In colonia grega d'EmplÍries i In de la colonia p1ínica d'Eivissa.
l. EL MÓN MEDITERRANI
Des de temps prehistorics la mar Mediterrania és
una via de comwücació i d'aculturació entre els diversos pobles que habiten les seues riberes. Al llarg de
4.500 quilometres, des de Gibraltar fins a les costes síríes, mostra paisatges i cultius pareguts, que reflectixen formes de vida comtmes a la majoria deis seus habitants. Les navegacions, documentades des del
Neolític, s'intensificaren a partir del 800 aC, quan els
fenicis i els grecs viatjaren cap a occident per buscar
metalls i noves terres a cultivar. Escenari habitual de
contínues rivalitats entre fenicis, etruscos, grecs i cartaginesas, van ser els romans els qui, després d'imposar-lü el seu domini, el denominaren Mnre Nostrum.
Durant l'etapa iberica, la presencia d'amfores fenícies, gregues, etrusques, púniques i romanes al nostre
litoral revela la importancia del comer~ amb tots els
pobles mediterranis de productes envasats, com el vi i
l'oli. I és que, des de ben abans, la península Iberica
havia atret comerciants i colons de la Mediterrania
oriental per buscar metalls i, en menor mesura, pro-
ductes agrícoles i altres primeres materies. La insta!·lació, a partir del segle VIII aC, de les factories fenícies
d'Eivissa, Cadis, Malaga o Almuñécar i, a partir del
600 aC, de les colonies gregues d'Empúries i Roses,
fou un factor determinant en el procés d'aculturació
de la població indígena que, a poc a poc, anira assimilant influencies i aportacions ex ternes fins a configmar
la cultura iberica.
L'illa d'Eivissa, estrategicament situada en la ruta
que des d'orient dula fins a la plata tartessia, fou ocupada pels fenicis cap a mi~an segle Vil aC. Allí florí
una de les manifestacions més originals de la cultura
púnica a occident. Dels nombrosos assentaments establits a l'illa, destaca el santuari rupestre des Cuieram,
amb centenars de terracotes de la deessa púnica Tanit
i, sobretot, el cementeri de la ciutat d'Ebussus, el Puig
deis Molins, amb milers de tombes que han proporcionat riquíssims i variats aixovars.
93
[page-n-94]
Empúries, situada en una cala de la costa nord de
Girona, sens dubte és la colonia grega millar documentada de la península Iberica. Fundada pels foceus
cap al 600 aC, fou la porta d'entrada de gent, productes, costums i idees procedents de l'Hel·lade i la seua
influencia en el món indígena iberic fou determinant.
94
Encara que de la ciutat d'Empúries es coneixen, sobretot, les ru'ines romanes, de 1' etapa colonial grega s'hi
ha localitzat l'antic die del port i les necropolis. De les
tombes, excavades al comen~ament del segle XX, en
procedixen els materials arqueologics més rics.
[page-n-95]
Terracota púnica de la necrl>poli
del Puig deis Molins (Eivissa).
Bust remen!. Segles fV-lll aC.
Al~ltria: 23,0 cm.
Oerroclroe púnic de pasta vítria
dcl Puig deis Molins. Segle VaC.
Al~ria: 7;J cm.
l..ekylhos atic de la necropoli
d'Empúries (Girona). Segles V-fV aC.
Al~Aria: 10,6 cm.
Terracota de la necropoli d'Empúries.
Figura femenina de tors descobert.
Segles V aC. Al~ltria: 17,1 cm.
-IV
95
[page-n-96]
[page-n-97]
<1
Ex-vot iberic en bronze del santuari
de Peal de Becerro Qaén).
Dama amb mantellllarg. Segles VI-IVaC.
Alc;lnia: 12,0 cm.
Ln sala l/ comem;n nmb uun iulroducció geueml a
In cultura ibericn, el deseuvolupmueut de In qua/ cobrix des
del segle VT al TI nC, nmb /'holograma de In Dama d'Eix, nmb certlmiques, ex-vo/5 de brouze i uu
molí gimtori. Els orfgeus d'esln cultura es reflecJixeu eu diversos jncimeuls propis de In primera
etapa, com ara Los Vi/lares de Cnudele de las Fueules, Altea In Ve/In, In Solivelln d'Alcnltl de
Xiverl, el Boverol d' Almnssorn o el Puutnlet i In Cooo del Cnoo/1 de Wrin.
II. ELS IBERS:
UNA CULTURA 1UN MOSAIC DE POBLES
El descobriment de la Dama d'Elx el1897 i les pos'
teriors excavacions deis poblats de 1 Alcúdia, al mateix
Elx, la Covalta d' Albaida, la Serreta d' Alcoi, la Bastida
de les Alcusses de Moixent, o Sant Miquel de Llíria,
convertiren l'area valenciana en una zona pionera en
el coneixement de la culhtra iberica.
Els autors classics, grecs i llati11s, den ominaren
íber-íberes els habitants de !'area litoral mediterrania
compresa entre Andalusia i el riu Hérault (Fran<;a). Els
ibers, com els grecs, no arribaren mai a aconseguir una
unitat política; no obstant aixo, tenien uns trets comuns que els investigadors han d enominat Cultura
lberica i que es desenvolupa entre els segles VI a 1
'1
aC, sent equiparable, pels seus elements distintius, a la
resta de civilitzacions mediterranies.
L'existE
mcia de ciutats, residencia de les classes dominants, és Ja característica més destacable de la seua
organització política i social. La utilització generalitzada de la metal·lúrgia del ferro i del torn d'oller és un
d ar exponent del seu alt nivell tecnic. Així mateix, l' ús
de l'escriptura, !'existencia d' un sistema d e pesos i
mesures i, finalment, l'encunyació de moneda expressen la complexitat a que arriba Ja societat iberica.
Els pobJes que ocupaven la nostra geografía apareixen citats en els textos classics. Els ilercavons habitaven les terres entre el riu Ebre i el Millars, els jaciments més coneguts deis quals són la Moleta deis
Frares (Forcall), el Puig de la Na u d e Benicarló, el Puig
de la Misericordia d e Vina ros i To rre la Sal de
Cabanes. Els edetans s'estenien d es del riu Millars fins
al Xúquer, on destaca el Solaig d e Betxi, la Pwlta
d'Orleyl de Ja Val! d'Uixó, les ciutats de Sagoot-Arse i
el Tossal de Sant Miquel-Edetn de Lliria, la Carencia de
Torís o El Pico de los Ajos de Iatova. Els contestans,
amb assentaments com els de Xativa-Sniti, la Serreta
d ' Alcoi, el Tossal de Manises d' Alacant, el Monas ti!
d ' Eida, Jlici-1' Alcúdia d' Eix, La Escuera i El Oral de
97
[page-n-98]
MUSEU DE PREHISTORIA
Sant Fulgenci, ocupa ven les terres entre el riu Xúquer i
el Segura.
cronología més amplia, associada a l'assentament veí
del Torrelló (Almassora).
La Cultura lberica és el resultat d'un procés de formació iniciat en el segle VDI aC amb la instaJ.Iació de
les primeres colonies fenícies en el sud peninsular. Des
deis establiments costaners eixiran els estímuls que
permetran als indígenes conéixer productes i t~cni
ques nous. Així, per exemple, el cultiu de la vinya, testimonial a 1'Alt de Benimaquia de Dénia des del segle
VI aC, s'inicia en benefici d'unes elits cada vegada
més poderoses per emular les formes de vida colonials. 1 a Los Villares de Caudete de las Fuentes, a
Vinarragell de Borriana i al Torrelló d' Almassora resulta ben evident la progressiva substitució de la ceramica feta a ma per la realitzada amb torn. Tot aixo
provocara una major estabilitat del poblament mitjanr;ant la concentració en nuclis més grans, i la consolidació de noves formes constructives. A Los Saladares
d'Oriola i, sobretot, a la Penya Negra de Crevillent,
l'urbanisme organitzat canvia per complet la fisonomía de les anteriors cabanes del Bronze Final.
Altres jaciments i materials característics d'este període són els de El Cabezo de Monl eón (Casp,
Saragossa), poblat que presenta una seqüencia estratigrafica datada entre els segles X al Vll aC, sense arribar a conéixer la ceramica de tom, els materials més
característics del qual són les ceramiques fetes a ma
amb decoracions acanalades i excises propies del
Bronze Final.
A este període de formació de la Cultura Iberica
pertanyen les troballes fetes al Puntalet i al Collado
de la Cova del Cavall (Llíria, el Camp de Túria), que
corresponen als dos morros del turó ocupat pel poblat
del Tossal de Sant Miguel. El 1947 s'excavaren dues
arees d'enterraments datades entre el final del segle
Vll i mitjan segle VI aC. Les restes de cinc incineracions es trobaren a ]'interior d'urnes fetes ama i amb
torn; una d' elles era una gerra fenícia amb decora ció
pintada. Els aixovars que les acompanyaven eren escassos.
De la mateixa manera, al Boverot (Almassora, la
Plan a Alta) el 1932 es van localitzar en uns clots excavats en terra, dues urnes fetes a maque contenien restes d'incineracions. Per la seua tipología es daten dins
del Bronze Final, en el segle VID aC, immediatament
abans de )'arribada de les influencies colonials. Eixos
enterraments devien formar part d'una necropoli de
98
Los Villares (Caudete de las Fu en tes, la Plan a
d'Utiel) es tracta d'un gran assentament, excavat des
de 1956, amb una seqüencia estratigrafica que permet
estudiar la formació de la cultura iberica. Sobre un
substrat indígena del Ferro Antic, caracterltzat per les
ceramiques fetes a ma, se superposen les influencies
colonials fenícies i gregues durant els segles Vil-VI aC,
en que les aportacions més ben documentades són les
ceramiques fetes amb torn i els objectes de ferro.
La necropoli d'incineració de la Solivella (Alcala
de Xivert, el Baix Maestrat), datada entre el segle VI i
la primera meitat del segle V aC, es va excavar el1961,
i es localitzaren 28 sepultures disposades en clots. Tota
la ceramica recuperada era de producció local, feta
amb torn, i els aixovars, que acompanyaven les urnes
que contenien les restes incinerades del mort, estaven
compostos per objectes methl·lics d'adornament personal i per armament.
I cal fer menció, finalment, de la necropoli d' Altea
la Vella (Altea, la Marina Baixa), descoberta el 1972,
on es van trobar incineracions amb un escas aixovar
metal·lic format basicament per fermalls de cintur6 i
objectes d'adorn. Tots els vasos cineraris són urnes
d' orelletes, peces característiques de l'Horitzó Iberic
Antic, ésa dir, deis segles VI-VaC. Una de les tombes
estava senyalada amb w1a estela on hi ha gravat un
guerrer abillat i arma t.
[page-n-99]
Umes cinl?raries
d' orelll?tes de la necropoli
iberica d' Altea la Vella
(Altea). Segle VI aC.
Al<;aria de !'urna
més gran: 33,5 cm.
Ex·vot i~ric
en bronze del santuari
de Despeilaperros Qaé:n).
Segle rvac.
Al<;ilria: 6,0 cm.
99
[page-n-100]
Gerra iberica decorada amb bandes
i filets del poblat de Los Villares
(Caudete de las Fuentes). Segle VI aC.
Al~aria: 36,7 cm.
100
[page-n-101]
Fragmcnt de copa jonica del poblat de Los Villares.
Entre 530 i 500 anys aC.
Al~ria: 6.5 on.
Gerra fenicia del Collado
de la Cova del Cavall (LIIria).
Segles VIl-VI aC.
Al~ria: 35,0 cm.
101
[page-n-102]
[page-n-103]
Guerrer de Moixeut.
Ex-vot ibe.ric en bronze trobat en el poblat
de la Ba.stida de les Akusses (Moixent).
Segle rv aC.
Al~aria: 7,3 cm.
l.n snln IlJ ens nproximn nls grnus poblnls, n In
complexital de les grmrs ciutnts iberiques, feut servir In
Bnstidn de les Alcusses com n exempfe. Deis mnterinls represe11tntitts de In Bastida de les Alcusses
destaca /'instrume11tnl de ferro, els adoms, l'nrmnme11t, les ceriimiques importndes de vemís uegre
i, molt especinlmeut, /'ex-vol en brouze del Guerrer de Moixeut. l.n snla es completa amb 1111a
mostrn de joieria proceden/ de diversos jacimeuts, com el collar i el cap de pasfn vftria de la
Covnltn d'Aibaida o l'armcadn d'or de lnPeuya Rojn de Llírin.
III. ELS GRANS POBLATS IBERICS
I EL SEU ENTORN: ASPECTES ECONOMICS
Amb la cultura iberica canvia la configuració de
l'habitat de les etapes precedents i l'estructuració del
poblament. Per primera vegada en les nostres terres es
pot parlar de veritables ciutats que controlen políticament i economicament un territori on s'assenten altres
nuclis de població dependents d'elles, de caracter preferentment agrícola, com els llogarets i els caserius.
Este territori apareix defés per fortins, disposats en
llocs estrategics, que n'asseguren la vigilancia de les
fronteres.
Les excavacions reflectixen de manera inequívoca
el caracter sedentari, organitzat i defensiu deis poblats
iberics. Els assentaments com la Bastida de les
Alcusses de Moixent, la Covalta d' Albaida, El Oral de
Sant Fulgenci, El Castellar de Meca d' Aiora, el Puig de
Benicarló o la llleta dels Banyets del Campello, situats
en cims en forma d'altipla o en planes, presenten un
tra~at urbanistic quadrangular amb habitatges grans i
rodejat per un recinte guarnit amb potents torrasses.
Més complexitat oferixen els poblats en falda, com el
Tossal de Sant Miquel de Llíria, el Tossal de la Cala de
Benidorm o la Serreta d' Alcoi, on la topografia condiciona la disposició dels carrers i les illes de cases que
s'escalonen al llarg deis pendents. També es coneixen
uns altres tipus d'habitat, com ara poblats menuts de
carrer central, assentaments sense fortificar o torrasses
aillades que responen a funcions diverses. El descobriment d'edilicis de diverses plantes i la identificació de
recintes religiosos només són alguns dels aspectes de
més novetat en el paisatge urbanístic iberic.
La Bastida de les Alcu sses (Moixent, la Costera)
va ser excavada parcialment entre els anys 1928 i 1931.
És un poblat contesta que tingué una escassa vida de
vara cent anys, ja que fou destnüt violentament en la
segona meitat del segle IV aC. Este poblat esta situat
estrategicament entre la via natural que comunica la
costa ambla Meseta -coneguda en !'epoca romana
103
[page-n-104]
MUSEU DE PREHISTORIA
com la Via Augusta- i el curs del riu Vinalopó, que
porta cap a les terres alacantines. El recinte murallat,
que delimita w1a extensió de sis hectarees, té quatre
portes, una d'elles tapiada, i conserva tres torres. En
!'interior, el tra~at urbanístic s'organitza en illes de
grans habitatges disposats a ambdós costats d'un llarg
carrer axial. Els ploms arnb escriptura iberica, la figureta anomenada «El Guerrer de Moixent», la col·lecció
de ceramica grega o el conjunt d'instruments agrícoles
i artesanals són només algunes de les troballes més
destacades dels seus aixovars.
L'agricultura, juntament amb la ramaderia, era
l'activitat economica fonamental dels ibers. El seu variat instrw11ental agrícola de ferro estava compost per
relles d'arada, agullons, rascles, aixes, fal<;s, podalls i
pies, que revelen la posada en valor del seca i una producció dominada pels cereals. Altres instruments
metaJ.lics com ara serres, enformadors, barrines, raors,
palustres i agulles, són un reflex fidel dels treballs artesanals relacionats amb la talla de la pedra,la fusteria
o el blanqueig de pells.
Els rarnats d'ovelles i cabres eren fonamentals per
al prove'iment de carn i llet, pero tarnbé per a 1'obtenció de pells i llana. Del porc s'aprofitava la carn, mentre que el bou era, sobretot, un animal de tir i for<;a, i el
cavall un animal noble per a m untar. La ca<;a d' animals salvatges, d'una manera especial el cérvol, el
porc senglar o la cabra salvatge, era un complementa
la dieta, com també la pesca o la recol-lecció de fruits
silvestres.
El vestit es coneix, sobretot, per mitja de 1'estatuaria i la cera mica. La dona d uia brials i túniques llargues superposades i ribetades amb sanefes, w1 mantellllarg de tela grossa, generalment de color púrpura,
i sabatilles de cuiro. En els seus abillaments més solenmes es cobria el cap arnb complexos tocats formats
per veis, cbfies, altes mitres o diademes, i s'adornava
amb collars de penjolls, arracades, polseres i anells.
L'home es vestia amb cal<;ons i una túnica curta cenyida a la cintura i un mantellllarg que es duia deixant el
bra~ dret lliure i subjectat al muscle amb una fíbula.
Podien dur arracades, anells i bra<;alets. Per a la guerra, es protegia amb un case, una rodella pectoral subjectada amb corretges, i gamberes o canelleres.
Utensilis, objectes i instruments de bronze de 1~ B~stida de les Alcusses.
Fíbules anulars, campaneta, pinces, compas articulat, ham, botó i penjoll. Segle IV aC.
Long. de les pinces: 8,3 cm.
104
[page-n-105]
Vaixella ceramica iberica de taul~ amb decoraci6 pintada geometrica,
de la Bastida de les Alcusses. Botelles, gerreta, k-ylix, omoc/10e i ropeta.
Segle lVaC. Alc;aria de la pec;a mésgran: 17,1 cm.
Oe11ochoe atk de vernís negre
de la Bastida de les Alcusses.
Segle IV aC. Alc;aria: 13,7 on.
105
[page-n-106]
Instrumental agrícola de ferro
de la Bastida de les Alcusses.
Poda11, destral, picoleta, pala i re11a
d'aladre. Segle IV aC.
Long. de la pec;a més gran: 25,2 cm.
Agu11a d'or peral cabe11,
amb cadena de vuit fils trenats,
de la Bastida de les Alcusses.
Segle IVaC. Long.: 29,3 cm.
106
[page-n-107]
Arracada d'or
del poblat de la Penya
Roja (Uíria).
Disc decoral
amb roseta central
rodejada d'tm cercle
de 18 rastres; tecnica
de repussat i puntejat.
Segle VaC.
Díametre: 4,5 cm.
Penjoll de pasta vitria
polícroma, de factura
púnica, procedent
del poblat de la Covalta
(Albaida). Cap
masculf barba t.
Segles fV-111 aC.
Alc;aria: 3,7 cm.
107
[page-n-108]
[page-n-109]
<1
Gullus de ceramica, en forma de peu,
del poblat de Los Villares.
Recipient pera olis o perfums.
Seglc 111 aC. Alc;aria: 10.0 cm.
l..n snln/V moslm In vida domestica.
Ambieutnts eu 1111 hnbitntge idenl es recoustmixeu
e/s diversos espais de les nctivitnts quolidinues, com In wiun, el teixif, lnmoltn de cerenls o l'emmngntzemntge. Fom d'esfe tlmbil s'exposn l'npicultum i /'obteuci6 de /'olí. l..n vnixelln de fnuln,
e/s vasos de l11xe i e/s gmus recipieufs d'emmngntzemntge, procedeufs de Los Vi/lares de Cnudete
de In Fueutes, completeuln visi6 de /'nixovar domestic iberic.
IV. LA CASA IBERICA
Els materials emprats en la construcdó iberica són
la terra, la pedra i la fusta. Les cases tenen un socol de
pedra sobre el qual s'al~aven les parets d'atovó. Tota
la paret es revestia amb fang i es pintava amb cal~ i
ocasionalment amb tons rogencs i blavosos. Els sostres
eren plans a manera de terrats i consistien en un espés
entramat de bigues i de coberta vegetal que sostenia
una capa grossa d'argila. L'habitatge era J'espai familiar on es feien totes les activitats domestiques, artesanals i de caracter social. En els grans poblats, les cases
apareixen compartimentarles en habitacions: la zona
d' estar, o espai col-lec ti u, ocupa un lloc preferent i
concentra les activitats culinaries i textils; els rebostos,
on es guarden les arniores i les gerres, se situen en espaís apartats i obscurs. Hi ha altres dependencies que
es destinen al repos, a la malta o a tallers.
L'aixovar domestic iberic es compon, basicament,
de recipients de ceramica, ja que els objectes de cistelleria o de fusta solen recluir-se a escassos testimonis
carbonitzats. Gracies al torn, els ollers elaboraren reci-
pients de formes i funcions molt variades. Així, tenien
amfores i gerres de diferents grandaries per a emmagatzemar i conservar aliments; un servici de taula
compost de plats, copes, pitxers i botelles; recipients
menuts per a especies, ungüents i perfums; objectes
auxiliars com tapadores, coladors, suports o morters, i
vasos de caracter ritual i imitacions de ceramiques importarles com craters o kylixs. Pera les tasques culinarles, fabricaren olles, cassoles i brasers d'aspecte bast
p~ro que podien exposar-se directament al toe sense
hadar-se.
Los Villares (Caudete de las Fuentes, la Plana
d' Utiel) és un bon exemple de ciutat iberica.
Coneguda en epoca iberica com Kelin, és l'assentament més gran de la comarca. Les excavacions, que estan duent-se a terme des de 1956, mostren l'evolució
de l'habitat des del segle VII aC fins a la seua decadencia i abandonament entre els anys 83 i 77 aC.
Situada en la crui:lla de camins entre la costa i la
Meseta i entre esta i Tero!, esta pobladó canalitzava i
109
[page-n-110]
MUSEU DE PREHISTORIA
distribu'ia els productes comercials, i esdevé el lloc
central del qua! dependran la resta de poblats de la
zona. En el sector excavat es distingix un trac;at urba
de cases grans compartimentades i obertes a carrers
que permetien la circulació de carros. La seua categoría com a ciutat está avalada per la seua extensió, de
deu hectarees, per la varietat de productes agrícoles,
pels ploms escrits i per l'encunyació de moneda.
En La Seña (el Villar de l' Arquebisbe, la Serranía)
i en el Castellet de Bernabé (Llíria, el Camp de Túria)
s'han trobat basses de decantació emblanquinades que
contenien pinyols d'oliva carbonitzats, prova de !'existencia de producció d'oli abans de !'arribada deis
romans. L'oli s'utilitzava en la preparadó i la conservació dels aliments, pera fer llum i en l'elaboració
d'ungüents. En el seu procés d'elaboració, les olives es
col·locaven en esportins d'espart empilats sobre ares
de pedra que es premsaven per mitja d'una biga de
fusta maniobrada grades a un contrapés en l'extrem.
El líquid resultant circula pels canalons de !'ara i cau
en una bassa de decantació, on flota l'oli depurat. Este
oli depurat s'arreplega en un segon recipient, mentre
que l'aigua i el solatge queden en la primera bassa.
La mel era un producte usat en l'antiguitat com a
substitut del sucre. Si bé la seua recol-lecció esta reflectida des de la Prehistoria en algunes pintures rupestres llevantines, no hi ha testimonis arqueologics de la
seua existencia fins a !'epoca iberica. En els poblats
iberics del Camp de Túria són molt freqüents els ruscos de cerámica de forma cilíndrica i estriats per dins,
com e ls que procedixen del Puntal deis Llops
(Olocau, el Camp de Túria) i de la Monravana i el
Tossal de Sant Miquel (Llíria, el Camp de Túria) .
Este tipus de ruscos, que continuen utilitzant-se a
Grecia, Xipre, Egipte i Jordania, i encara, fins fa poc, a
Mallorca i a Andalusia, estaven considerats, pels tractadistes romans, com de molt mala qualitat, perque
«s'encenen ambla calor de l'estiu i es gelen amb el
fred de l'lúvern» (Columel·la, Agricultum, IX, VI). Es
disposaven horitzontalment i empilats damunt de terra, amb les boques tapades amb taps de suro, de ceramica o de fang, on es practicava un orifici perque entraren les abeUes. Les estríes internes servien per a facilitar !'adherencia de les bresques.
Kylix-sliypl1os atic, de figures roges, del poblat de Los Vi llares.
Escena representan! Eros davant d'un jove amb hymnlio11. Segle IV aC. Diametre de boca: 12,5 cm.
110
[page-n-111]
Claus i~riques de ferro deis poblats
del Xarpolar (Margarida-Pianes)
i del Puntal deis Llops (Qiocau).
Segle llJ aC. long. de la ~a més gran: 11,5 an.
Ceramica de cuina iberica de Los Vil lares.
Olla, tassetes, cassola i braseret.
Scgle lli aC. Diametre de la cassola: 29,0 cm.
Ruscos de cera mica deis poblats del Puntal
deis Llops, el Tossal de Sant Miquel (Uíria)
i la Monravana (LI!ria). Segles ffi-IT aC.
long. de la pec;a més gran: 59,2 cm.
111
[page-n-112]
[page-n-113]
Cremaperfums de terracota
del Puntal dels Llops.
Representació de la deessa Demeter /Tanit.
Segle iiiaC.
Al~aria: 15,2 cm.
Ln sala V correspou alm611 ftmernri.
De In necropoli del Corral de Snus de Moixeut procedixen diverses escultures i elements nrquitectcinics que fommveu pnrf de les fombes. Les uecropolis
de Lns P de Znrm i de Casa del Moute a Vnldegnugn (Aibncete) permeteu coufemplnr les ure1ias
ues i els nixovnrs deis diftlllts que eren iucinernts, i, tnmbé, l'nrmmueut deis guerrers. Tnmbé s'exposeu els euterrnmeuts iufnutils del Cnstellet de Bemnbé de LUrin, ex-vofs de Despe1inperros, ferrncotes del P11ntnl deis Llops d'Oiocnu i vasos del deposit votiu de Ln C11evn del P11utnl del Homo
Ciego de Villnrgordo del Cnbriel, fof aixo coma reflex deis 1/ocs de culte.
V. EL MÓN FUNERARI
I RELIGIÓS DELS IBERS
Els ibers incineraven els seus morts en un procés
en que també cremaven herbes aromatiques. Les cendres eren arreplegades amb molt de compte i es depositaven en un loculus, amb urna o sense. Al costat de
les despulles de l'incinerat es depositava un aixovar
compost per elements indicatius del seu estatus social,
com ceramica de luxe, armes, eines, etc.; objectes personals, com fíbules, perles de collar, i, en alguns casos,
figuretes, amulets i ofrenes alimentaries. Durant les
exequies, podien celebrar-se diverses cerimonies, com
libacions, jocs funeraris, desfilades, processons i banquets. A les necropolis o cementeris iberics, les tombes
més comunes eren simples clots coberts per un monticle de terra o pedres. Les més complexes eren túmuls
de pedres o d'atovons, pilars-estela o monuments turriformes, que eren expressió d'una ostentació principesca. Les tombes sempre són anonimes i només després de la conquista romana s'utilitzaran lapides funeraries escrites, com la de Sinarques.
El Corral de Saus (Moixent, la Costera) és una
necropoli excavada al llarg de la decada deis setanta,
que ha proporcionat dos grans monuments d'empedrat tumular coneguts com la Tomba de les Dametes i
la de les Sirenes, i més de quinze cremacions en clot.
Entre els aixovars que lú havia depositats destaquen la
cedunica iberica, la ceramica importada, amb dates
que osciJ.len des del segle V al I aC, els elements
methl·lics, els objectes de pasta vítria, terracotes i ossos
calcinats, testimoni de les cremacions. A la fase més
antiga d'esta necropoli, deis segles VI-VaC, correspon
un monument funerari que s'ha pogut reconstruir
com w1 pilar-estela grades a les restes escultoriques i
arquitectb1úques reutilitzades en les estructures tumulars d'una fase més tarda na, deis segles ill-II aC.
Els elements que formaven el monument del tipus
pilar-estela del Corral de Saus són: base escalonada,
pilar quadrat, gola amb naceHa i motlura, i, a tall de
remat, una escultura zoomorfa sobre pedestal amb
113
[page-n-114]
MUSEU DE PREHISTORIA
w1a al~aria aproximada entre dos i tres metres. Estos
monuments, que es daten entre els segles VI al IV aC,
es coneixen en les necropolis de Pozo Moro a
Chinchilla (Albacete) .i de Montfort del Cid (Aiacant);
Coimbra del Barranco Ancho i El Prado a Jumella,
Fuentecica del Tío Garrulo en Coy-Lorca, Los Nietos a
Cartagena i El Cigarralejo a Mula, totes les últimes en
la regió de Múrcia.
En la necropoli de Las Peñas (Zarra, la Vall de
Cofrents) s'l1an excavat vint incineracions datades entre els segles V i IV aC. La major part de les tombes
són clots simples de planta circular o rectangular amb
una capa de pedres en la base o en w1 deis laterals.
Només quatre sepultw-es es trobaren delimitades per
paretons de pedra, a manera de cista o de sola. Llevat
de dos casos, els clots contenien una w-na cineraria en
!'interior de la qual s'havien depositat els ossos cremats del difunt i algun objecte metal·lic de poca
grandária. La resta d'elements de l'aixovar, com armes, recipients i denes de collar, es col·locaren a l'entom de l'urna, i el conjuntes va cobrir ambla cendra i
els carbons procedents de la incineració.
La presencia d'armes és abundant en els aixovars
de les tombes, com també ho podem veure en la
necropoli de Casa de Monte (Valdeganga, Albacete),
cosa que confirma el paper destacat de la ideología
guerrera en les capes altes de la societat. Aixo coincidix amb les escenes de combat que veiem pintades en
els vasos del Tossal de Sant Miguel de Uíria o de la
Serreta d' Alcoi, i que mostren tma jerarquia militar: els
genets, prove1ts d' esperons i cascos amb plomalls,
sembla que dirigixen una infantería equipada amb
cuirassa, case simple i escut redó (cnetm) o allargat
(scutum). Les armes deis personatges a cavall són preferenhnent el solifermm, Ilan~a de ferro d'una pe~a, o
el pi/11111, asta de fusta proveida de punta i virolla de
ferro. Els cavalls duen frontaleres i campanetes propiciatories. Els soldats de peu combaten amb falcates,
espases d'w1 sol tall i empw1yadw-a protectora, o espases rectes de doble tall i puny de frontó o antenes.
Una de les manifestacions funeraries millor documentades en els últims anys són els enterraments infantils trobats a les cases iberiques, com els del
Castellet de Bernabé (Llíria, el Camp de Túria). Els
nounats i les criatures de pocs mesos estaven apartats
de la tradició i de 1' espai fw1erari deis adults. No eren
incinerats i enterrats a les necropolis, sinó que els seus
cossos eren inhumats davall del terra de les cases.
Estos fets fan sos pitar 1' existencia de rituals de pas en
nmció de l'edat, sense els quals els difunts no esdevenen membres de ple dret en la societat. Algunes vegades hi ha indicis per sospitar que estes troballes infantils eren sacrilicis fundacionals o d'amortització.
A més a més de les necropolis, la vida religiosa
deis ibers es manifestava també en llocs de culte especifics. De la més remota prehistoria perviuen creences
tel·lúriques, és a dir, associades a la natw-alesa, el reflex de les quals es constata en epoca iberica pels
deposits efectuats a les coves. Estes coves-santuari
proporcionen conjunts de materials entre els quals
destaquen nombrosos vasos caliciformes i platerets
usats com a llantia o com a recipients per a libacions,
com és el cas dels trobats en La Cueva del Puntal del
Horno Ciego (Villargordo del Cabr iel, la Pla na
d' Utiel).
Els santuaris, sovint allunyats deis poblats, s'associen a cultes col·lectius possiblement destinats a refor~ar la identitat tribal. En ells es depositen ex-vots
de terracota, com els de la Serreta d' Alcoi, o de pedra i
bronze, que representen oferents o animals, com els de
El Cigarralejo de Mula (Múrcia), o els de
Despeñaperros (Jaén). Els temples de la Illeta de1
s
Banyets del Campello, els del Tossal de Sant Miguel
de Llíria o els de 1' Alcúdia d'Elx, i 1' existencia de capeHes domestiques dins deis assentaments, mostren la
complexitat del món religiós dels ibers.
t>
Cap escultoric femení, en pedra calcaría, pertanyent a un monument
funerari de la necropoli iberica del Corral de Saus (Moixent).
Segles V
-IVaC. Al~i~ria: 20,4 cm.
114
[page-n-115]
[page-n-116]
Cos de sirena, en pedra calcaría, d'un monument fw1erari de la necropoli del Corral de Saus.
Segles V-IVaC. Long.: 52,0 cm.
116
[page-n-117]
Dama del Corral de Saus. Una de les represcntacions femenines
escolpidcs en un clement arquitectonic, de pedra calcaría,
que formava part d'un monument funerari de la necrbpoti.
Segles V-IVaC. Al~aria: 60,2 cm.
117
[page-n-118]
Vas caliciforme, decorat
amb au d'ales esteses,
de la necropoli del Corral de Saus.
Segle naC. Al~aria: 13.4 cm.
Materials de la necropoli iberica
de Las Peñas (Zarra). Umes cineraries,
falcata i espasa de ferro, i fíbules anulars
de bronze. Segle VI aC.
Al~aria de l'urna més gran: 18,1 cm.
118
[page-n-119]
Falcata i espasa d'antenes, de ferro,
de la necropoli iberica de Casa del Monte
(Valdeganga, Albacete).
Segle JV aC.
Longituds: 56,3 cm i 50,2 cm.
119
[page-n-120]
[page-n-121]
Cerreta o nlbnrelfo, de<:orat arob motius
geometrics Clorals pintats,
del Tossal de Sant Miquel.
Entre el final del segle IIJ
i el comen~ament del segle 11 aC.
Al<;aria: 25,0 cm.
Ln sn/11 VI es dedican In ciutnt ibericn i ni seu
territori. El Tossnl de Snnl Mique/ de L/(rin, l'nutign Edeta,
és l'exemple de grnu ciutnt, d'on procedix unn extrnordimlrin cof.lecció de ceriimiqr1es íberiques
pintarles nmb temes figurnts, com el Vns deis Guerrers. Edeta exercix la cnpítnlítnt d'rmnmpli territori que estii esfructurnt eu diverses cntegories d'nsseutnmeuts: els 1/ogarets, com Ln Seiia del
Víllnr de I'Arquebisbe i la Monrnvnun de Llírín; els cnserius, C0/11 el Cnstellet de Bemnbé de Llfrin,
del qunl, n més deis materinls, s'exposn 111111 mnquefn; í, fíun/meul, e/s forfius, com el Prurtnl deis
Llops d'Oiocnu. Tol nixó s'explicn sobre 111111 grmr mnqr1etn iuternctivn del Cnmp de Tríria nmb el
suport d'rm nr1diovisun/.
VI. EL TOSSAL DE SANT MIQUEL:
LA CIUTAT D'EDETA I EL SEU TERRITORI
El Tossal de Sant Miquel (Llíria, el Camp de
Túria), excavat ent!e els anys 1933 i 1953, és conegut,
sobretot, perla seua coHecció de vasos decorats i pels
textos escrits que acompanyen estes decoracions i que
constihüx el més gran arxiu epigrafic iberic. La ciutat,
identificada amb Edeta pel geograf Estrabó, ocupa en
el moment de la seua maxima esplendor, entre els segles IV alll aC, més de deu hectarees, amb la qual cosa s' es tenia practicament per tot el tossal. Presenta un
trac;at urbanístic propi deis poblats en falda, en que les
edificacions es disposen adossades a la paret rocallosa,
al llarg de terrasses artificials. El seu aspecte escalonat
s'accentua pel fet que les cases tenien diverses plantes
i les cobertes planes. En el segle li aC, després de la
conquista romana, la ciutat iberica fou destrtúda i incendiada i caigué en un gradual abandonament en el
transcurs d' eixe segle i el següent. A partir del segle 1
de la nostra era, la ciutat romana, construida en esta
ocasió al Pla de 1Are, tornara a viure una nova etapa
'
d' esplendor.
Els vasos decorats iberics s'agrupen en dos estils
pictorics ben diferenciats geografi.cament i cronologica: d'una banda, l'estil narratiu de Lliria-Oliva, amb
escenes figurades d isposades en fris i acompanyades,
moltes vegades, de textos escrits, que es data a partir
del final del segle ITI aC; i, de l'altra, l'estil simbolic
d'Elx-Archena, caracteritzat per imatges aillades i de
sers mitologics en disposició central, que es desenvolupa en els segles ll-1 aC. En estes produccions de
prestigi, la major part realitzades per encarrec, destaca
el paper del pintor especialitzat davant del de l'oller.
Eixa divisió del treball entre pintors i ceramistes confirma que estem davant d'una societat jerarquitzada
on els artistes i els tallers treballen per a les classes altes urbanes.
121
[page-n-122]
MUSEU DE PREHISTORIA
Les escenes pintarles en la cera mica d' Edetn, disposades en fris ion participen sempre diversos personatges, plasmen activitats molt concretes d'un sector de
la societat: !'aristocracia. Mostren un món lúdic, com
la cacera, i el món militar, on la guerra, els duels i els
jocs competitius reflectixen la importancia del cavaller.
Les dames entronitzades, les processons i les danses
mostren el caracter festiu i religiós d'estes cerimonies
col·lectives on sempre participen dones que, pel seu
abillament i els seus atributs, representen dames de
rang elevat. Així, les escenes de la cerámica mostren,
en un context urba, la classe privilegiada edetana del
final del segle m i principi del II aC, immortalitzada
per uns artesans i artistes especialitzats que treballaven al seu servid. En la base de la societat es trobava
el camperolat, que no apareix reflectit en la iconografía, dedicat a l'explotació de l'entorn de la ciutat.
Les investigacions més recents fetes entorn d'EdetnLlíria mostren que esta ciutat exercia la capitalitat
d'un territori extens i ben delinútat. En l'area compresa entre la serra Calderona al nord i el riu Túria al sud,
la plana costanera a l' est, i per !'interior, la zona muntanyosa de la Serranía, a partir del 400 aC, es desenvolupa un poblament estructurat en quatre categories
d'assentaments: els llogarets i els caserius proporcionaven els productes basics de la subsistencia, mentre
que els fortins vigilaven el territori. Finalment, la ciutat d' Edetn era el centre rector i el beneficiari d' eixe
complex sistema, reflex d'una societat fortament jerarquitzada.
Els llogarets i els caserius eren poblats encarregats
de l'explotació agrícola del territori edeta. Amb prop
d'una hectarea, la Monravana de Llíria, la Torre-seca
de Casinos o La Seña del Villar de 1 Arquebisbe, eren
'
llogarets ocupats per un camperolat encarregat de
proveir la ciutat; rnentre que els caserius, corn el
Castellet de Bemabé de Llíria, eren finques de mil metres quadrats en que el terratinent organitzava l'explotació de l'entorn immediat. La seua situació, prop de
les terres de més rendiment, i la presencia d' estructures de transformació de productes agrícoles, com cups
i almasseres, en reflectixen l'adaptació a les activitats
agro-pecuaries. Els mostrejos carpologics confirmen la
practica d'un policultiu basat en la trilogía mediterrania: cereal, olivera i vinya. La cabanya ramadera asso-
122
ciada a eixos cultius de seca presenta un alt percentatge d'ovicaprins, on dominen les cabres. La cacera del
cérvol, del porc senglar i de la cabra salvatge no sois
va servir per a completar la dieta alimentaria, sinó que
fou, com mostren els vasos pintats, una activitat lúdica
efectuada per les classes dirigents.
La Seña (el Villar de 1' Arquebisbe, la Ser.rania) és
un llogaret emmurallat d'uns vuit mil metres quadrats
de superfície, situat al bell mig de la plana, on les excavacions han descobert una almassera, un sector d'habitatges adossats a la muralla i una seqü€mcia estratigrafica datada des del segle V1 fins al II aC. Per la seua
banda, el poblat de la Monravana (Llíria, el Camp de
Túria), de sis mil metres quadrats, conserva tot el recinte murallat i, al seu interior, a més deis sectors d'habitatges, destaquen, en l'extrem nord, dos cups i instal·lacions destinarles a la molta. L'almássera i els cups
d'estos dos poblats confirmen, dones, la importancia
de la producció de vi i d'oli abans de !'arribada deis romans.
El Castellet de Bemab é (Llíria, el Camp de Túria)
és un caseriu d'uns mil metres quadrats situat al peu
del fortí deis Tres Pies, en els contraforts de la serra
Calderona. Constnüt al principi del segle IV aC, va ser
destru'it violentament a la primeria del segle ll aC.
Presenta un trac;at de carrer central que separa dos
sectors ben diferenciats: un gran habitatge amb passadís i cinc habitacions, on devia residir el propietari i la
seua familia, i un sector amb departaments destinats a
l'emmagatzematge, la molta de cereals, lUla ferrería o
forja i una almassera, totes amb dues altures. La ferrería, una habitació amb un banc de treball rodejat de rebujos de ferro i de nombrases escories de farga, indiquen una intensa activitat siderúrgica en el poblat, on
també hi ha testimonis d'un taller de fosa de plom
amb un forn, un llenyer, una pedra utilitzada com a
enclusa i una olla tosca pera fondre'l.
Cap al 400 aC, es construí al voltant d'Edetn una
xarxa de fortins que en delimita ven les fronteres. Eixos
fortins són assentaments de dimensions redu'ides, entre els cinc-cents i els quatre mil metres quadrats, emmurallats i amb torre, constru'its en llocs de difícil accés i amb una amplia visibilitat. Estan situats a !'entra-
[page-n-123]
Fragm~nts de lekythos a
tic,
de figures negres,
del Tossal de Sant Miquel.
Cap a 500 anys aC.
Long. del fragment
més gran: 11,1 cm.
da dels camins naturals que comuniquen el Camp de
Túria arnb la vall del Palfmcia i amb la comarca de la
Serrania, com també al llarg del riu Túria. Tots estan
c01mectats visualment entre ells i amb el lloc central,
Edeta, cosa que els permetia comunicar-se davant de
qualsevol perill. Eixa xarxa defensiva, símbol del poder edeta, fou desmantellada al principi del segle II
aC, quan la dominació romana comen~a a ser efectiva.
El Puntal deis Llops (Olocau, el Camp de Túria)
és un d' estos fortins o talaies a penes de sis-cents metres quadrats, situat en un punt estrategic que domina
el Camp de Túria i 1'entrada del pas natural del ba-
rrcmc de Carraixet. Esta delimitat per una muralla en
1'extrem nord de la qual s' al~a una torre de guaita de
planta quadrangular. A !'interior hi ha desset departaments distribwts a les dues vores d'un carrer estret. La
planta no sofrí modificacñons des de la seua fundació,
a la fi del segle V aC, fins a la destrucció i abandonament al comen~ del segle II aC. L' estudi dels aixovars
recuperats en els departaments mostra que s'hi feien
activitats complementaries, no recurrents, per la qual
cosa cal considerar tot l'assentament com una unitat
amb una funció principal: la defensa i el control del territori.
123
[page-n-124]
Vas dels Gucrrers. Lebts decora! amb desfilada d'infants
i genets del Toss.1l de Sant Miquel.
Entre el final del segle ll1 i el comen~ament del segle n aC. Al~~ria: 42,6 cm.
124
[page-n-125]
GIIIIIIS de ceramica
campaniana A del Tossal
de Sant Miquel. Recipient
pera olis o perfums.
lnici del segle UaC.
Di~metre max.: 11,0 cm.
Kn/atllos o barret de copa,
decora! amb escena pintada de dansajres
precedits de músics,
del Tossal de Sant Miquel.
Entre el final del seg.le U1
i el comem;ament del segle 11 aC.
Al~aria: 14,0 cm.
125
[page-n-126]
Enterrament infantil, en urna, trobat sota el terra de les cases
del poblal del Castellet de Bernabé (Lifria).
Segle fV aC. Diametre de !'urna: 31,2 cm.
Gullrts de ceramica de vernís negre,
en forma de peu, proceden! del poblat del
Puntal deis Llops. Recipient pera olis
o perfums. Segle 111 aC. Long.: 16,0 cm.
126
[page-n-127]
Vaixella cera mica iberica, amb decoració pintada, característica deis poblats del Camp de Túria
(Puntal deis Llops, Castellet de Bernabé i Toss.1l de Sant Miquel). Segles 111-11 aC.
Al<3ria de la pc¡;a més gran: 33,2 cm.
127
[page-n-128]
[page-n-129]
Estela funeraria de pedra,
amb il15cripció iberica,
proceden! de Sinarques.
Segle I aC. Alc;aria: 78,3 crn.
La sala VII couté la col·lecció epigrilfica iberica,
formada pels ploms escrits de la Bastida de les Alwsses de
Moixent, del Tossal de Saut Miquel de Wrin, de Los Vi/lares de Cnudete de las Fue11tes, de El Pico
de los Ajos de ltltoua, eutre d'a/tres; nixí mnteix hi Ita el brome escrit de Snut Auto11i de Betx(, els
textos sobre les cerrlmiques del Tossnl de Smrt Miquel de Llrria, e/s gmfits sobre certlmicn importada del Tossnl de In Cnln de Beuidorm, /'os de Ln Perin de las Majadas a el Toro, o /'estela frmertlria
de Siunrques, e11tre d'nltres.
VIL L'ESCRIPTURA IBERICA
L'iberic és una !lengua pre-indoeuropea i s'inscriu
dins de la unitat lingüística mediterrania, cosa que
justificaría certes semblances i un parentiu comú amb
el berber, el sard, l'etrusc i el base, esta darrera !'única llengua peninsular pre-indoeuropea. És a partir
del segle IV aC quan comencen a manifestar-se en el
nostre territori signes palpables del desenvolupament de l'escriptura. Els signes de l'escriptura iberica
procedixen de la Mediterrfinia oriental, deis alfabets
greco-fenicis, pero adaptats als valors fonetics propis
de la llengua íberíca, resultant-ne, per tant, un alfabet
original semisil·labic. El desconeixement de la llengua que parlaven els ibers impedix que es pugnen
traduir els seus textos, encara que ja se saben relacions de noms propis, marques d'ollers, signes de
propietat, etc.
Eixos documents apareixen escrits en tres alfabets
diferents: l'alfabet meridional, que ocupa la part
oriental d' Andalusia, les terres d' Albacete, Múrcia i
Alacant; l'alfabet oriental, que s'estén per tota la costa est peninsular, i l'alfabet jonic, que es limita a la
comarca d' Alcoi i a part de la costa alacantina.
La font d'informació més important són els ploms
escrits, perque, encara que no es poden traduir,
molts d'ells són llistes associades a quantitats, és a
dir, arxius i comptes administratius. Actualment hi
ha documentats més de quaranta ploms, entre els
quals destaquen les series aparegudes en jaciments
com la Serreta d' Alcoi, la Punta d'Orleyl de la Vall
d'Uixó, Los Villares de Caudete de la Fuentes, la
Bastida de les Alcusses de Moixent o El Pico de los
Ajos de Iatova.
La faceta narrativa de 1escriptura iberica apareix
'
cap al final del segle m aC, quan els mateixos artistes
que pinten escenes figurades sobre els vasos ceramies expliquen els esdeveniments, escriuen fórmules
dedicatories o firmen les seues obres. De caracter
eminentment urba, eixa artesanía també permet associar l'escriptura al desenvolupament de les ciutats i
de les aristocracies urbanes.
129
[page-n-130]
Lamina de plom inscrita, amb caracters
de l'aJfabet iberic oriental,
trobada al poblat de Bl Pico de los Ajos (latova).
Segle IV aC. Long.: 18,8 cm.
130
[page-n-131]
Plom inscrit perles dues cares,
amb allabet iberic meridional,
de la Bastida de les Alcusses.
Segle IV aC. Long.: 12,2 cm.
Reto! iberic del GUDUR DEISDEA
en una escena de guerra pintada
en un vas del Tossal de Sant Miquel.
Entre el final del segle 111
i el comen~ament del segle 11 aC.
1
J
-·--
..
..... ,_..
·
~ .~~
~
'
•
...
131
[page-n-132]
[page-n-133]
Tresoret trobat al poblat iberic
de Los Villares. Conjunt de monedes
de plata i bronze, anells d' or i plata
i arracades de plata dins d'un vas cerilmic.
Entre la fi del segle lJl i el comenc;ament
del segle aaC.
Alc;iuia del vas: 7,8 crn.
Ln sala VIIT . s dedica a In mmrismiitica iberica, de la
e
qua/ s'expose11 ellcrmynciolls de les quatre seques valellcinlles: Arse-Sngrmlum, Saifi-Xiitivn, Keli11-Los Vi/lares i Kili. A més, /ambé s'lri expose11 nlgrms objectes re/aciollnls m11b l'nctivitat comercial, eltresorel de Los Vi/lares de Cmrdete de las Fue11fes,
111m dracma emporilmra, monedes cartagineses i 111m mostrn de monedes iberiques procede11/s de
diverses seques pe11i11sulars.
VIII. LA NUMISMÁTICA IBERICA
Cap a l'any 600 aC es va inventar la moneda a la
costa turca de la mar Egea, possiblement a Lídia, pero
tarda més de dos segles i miga ser incorporada per algunes poblacions del nostre territori. La moneda era
una forma més de diners que, només amb el temps,
esdevindra un mitja de can vi important. Durant els segles V-Ill aC hi ha testimoni, als nostres poblats, d'un
ús redui't de monedes procedents de Siracusa,
Messana, Massalia o Emporion. Durant eixe temps, la
moneda exercí una funció molt modesta o practicament nuJ.la, ja que els intercanvis es feien per mitja del
bescanvi o en metal! a pes.
Les primeres monedes que es van encunyar en les
terres valencianes van ser les d' Arse (Sagtmt), durant
la segona meitat del segle III aC i, poc després, a
Saitabi (Xativa). A partir del segle U aC i durant un
breu periode de temps s'afegira a la producció d'estes
ciutats la deis tallers de Kelin (Los Villares de Caudete
de la Fuentes) i de Kili (no identificada, fins ara, amb
cap jaciment). La Segona Guerra Púnica, que enfronta
romans i cartaginesas, sera una causa important en la
difusió de l'(ts de la moneda, jaque en va posar en circulació una enorme quantitat pera cobrir les despeses
originades per la guerra, com el sou deis mercenaris
(stipendiwn). Arse i Saitnbi van ser els centres emissors
més importants, amb una voluminosa producció durant els segles II-1 aC. Ambdós encunyaren argent, si
bé les seques valencianes, llevat d' Arse, s' orientaren
cap a l'encunyació de moneda de bronze (asos i divisors), és a dir, cap a la moneda emprada en les transaccions menudes. Parallelament a estes encunyacions de les seques iberiques, es van enctmyar també
tres emissions de monedes de bronze en !'acabada de
fundar ciutat romana de Valentía.
En el món iberic, la validesa de les monedes no estigué limitada al territori de la població que les havia
133
[page-n-134]
Fraccionaria emporitana proceden! del Collado de
la Cova del Cavall (Llíria). Anvers i revers.
Segle IV aC. Pes: 0,5 g; diametre: 1,1 cm. Foto: García Rosell.
emeses, sinó que eren igualment utilitzades i acceptades en al tres ciutats. Durant els segles II-1 aC la població iberica valenciana empra monedes de procedencia
ben diversa. Les monedes de bronze emeses a les ciutats valencianes ocuparen un percentatge aproximada-
134
ment de la meitat, la resta procedía de Roma i d'altres
ciutats iberiques com Cnstulo, Iknlesken, Bolslam i Kelse.
Les necessitats de moneda d'argent es van cobrir, en
part, amb la producció d' Arse, pero, sobretot, amb moneda de Roma i d'altres seques peninsulars.
[page-n-135]
Dracma d'Arst (Sagunt).
Anvers i revers. Darreria del segle lll aC.
Pes: 3,4 g; diametre: 1,7 cm.
As bilingüe de Slliti·SIItlnbi (Xativa).
Anvers i revers. Mi~an segle 1aC.
Pes: 16 g; diamelre: 2,8 cm.
Unitat de Kili (seca no localitzad~,
pero situada amb lota probabilitat
en !'interior de la provincia de Valencia).
Anvers i revers. Mitjan segle 11 aC.
Pes: 11,7 g; diametre: 2,5 cm.
Unitat de Keli11 (Los Vi llares,
Caudete de las Fuentes).
Anvers i revers. Mitjan segle UaC.
Pes: 9,4 g; diametre: 2,7 cm.
135
[page-n-136]
[page-n-137]
Escultura femenina de marbre trobada
a Vallmcia la Vella (Riba-roja de Túria).
Segles U-W dC.
Al\aria: 30,0 cm.
La snln IX correspo11 n /'epoca romana i visigoda.
Es proposn 1111n nproximnció n In romn11ització de les terres
vn/encinues, amb rmn nteució especial n nlgrms deis jncime11ls excepcio11nls com Edetn-Ufrin, In
Prmla de 1'11/n de C111/ern i el Pln de Nada/ de Ribn-rojn, els dos darrers perlnrryeuts n In fi del perfode. D'estos mnlerinls destaca In mostrn de certlmiq11es i de bro11zes romnus de diverses procedellcies i, sobre/o/, /'escultura e11 bro11ze de I'ApoUo de Pinedo.
IX. L'EPOCA ROMANA
Romanitzar-se és menjar, beure, vestir-se, construir
les cases o les necropolis a la manera deis romans.
Una nova manera de viure que comprén des de la producció de béns amb fínalitat comercial fins a parlar
llatí, celebrar les festes i els cultes, i organitzar el poder político-administratiu segons el sistema jurídic
deis romans. L'i\rea valenciana adopta molt prompte
trets de la civílització romana. Des del comen~ament
del segle 111 aC va tindre contactes comercíals amb
Italia i Sicíüa. Entre el 219-202 aC Saguntwn pren partit
a favor de Roma en la Segona Guerra Pwúca, í en la
restauració de les seues rUines incorporara edificis de
tipología romana, de manera que per als romans,
Saguntum és un exemple d'amístat i fideütat iberiques.
E1138 aC, la fundacíó de Valentia refor~ara la influencia de Roma sobre la poblacíó iberica. Després, l'explotacíó agrícola de la plana, amb l' organització del
regadiu i la millora de les vies de comunicació terres-
tres i marítimes contribuiran a proporcionar millors
condicions de vida als habitants.
Les ciutats constitu'ixen el principi de referencia
pera l'organització del territori dins de la civilització
romana (territorium 11rbis). L'i\rea valenciana té l'antecedent de distribució econonúca i estrategica de l'espai desenvolupat pels ibers. Püni designa este fenomen amb el nom de Regio.
Coneixem vuit ciutats romanes en les nostres terres. Lesera, ciutat de fundació altoimperial, identificada amb el jaciment de la Moleta deis Frares, al
Forcall. Saguntum, ciutat federada des de la Segona
Guerra Púnica fins que, en epoca d' August, es convertí en munícípi de ciutadans romans. Edeta, municipi
de dret llatí que correspon a Llíria. Valentía, colonia
llatina fundada l'any 138 aC i novament refundada en
epoca d ' August amb soldats llicenciats de l'exercit
137
[page-n-138]
MUSEU DE PREHISTORIA
roma, fet que explica la menció de dos ordines en les
inscripcions: « Vnle11tini vetemni el ve/eres». Saetabi,
municipi de dret llatí de I'E~poca d' August, és Xativa,
que fou famosa en l'antiguitat per la producció de lli,
com assenyala Plini. Dianium, la ciutat romana de
Dénla, que també en Plini apareix mencionada com a
estipendiaría i que, després, arribara al rang de municipi. Lucentum, municipi roma identificat al Tossal de
Manises, d' Alacant. I Ilid, la colonia romana d'Elx,
fundada per Cesar o August.
Per als romans, territorium, a més de ser una noció
geografica, és w1 complex jurídic subjecte a una fiscalitat i a l'autoritat d'un magistrat. La referencia principal n'és la ciutat, cap a la qual revertix l'explotació de
les terres. El poblament del territori s' estructura en
agrupacions de distintes dimensions, cadascuna de les
quals genera unitats de producció de base agro-pecuaria o pesquera que genericament denominem villne
rusticne. Pera la captadó d'aigües fluvials destinades
al subministrament de les ciutats es desenvolupa un
complex sistema d'enginyeria hidraulica. Aqüeductes
com e l d e La Peña Cor ta d a (Ca ll es-Xel va, la
Serranía), canalitzacions subterranies i altres enginys
permeten salvar els accidents del terreny i facilitar la
conducció de l'aigua.
Valentía, fundada el 138 aC, és la ciutat romana
més antiga del territori valencia i una de les primeres
d' Hisplmia. Des del seu comen~ament va ser un nucli
urba important, amb termes, for, muralles i altres edificis públics, a més d'encw1yar moneda propia en alfabet llatí. Destru1da per Pompeu el 75 aC, va reviscolar
en el segle I dC, sent, amb llici, les dues úniques colonies romanes valencianes. Al llarg del segle II es va
cunvertir en una ciutat monumental, amb molts edifids públics, amb el for, el circo l'aqüeducte. Les cases
privades, de vegades, presentaven un aspecte luxós.
Un ampli cementeri s'estenia pe! sud-oest (Mercat
Central) i per l'eixida meridional de la Via Augusta
(carrer de Sant Vicent Martir). Una dada molt particular, coneguda només en poques ciutats de l'lmperi, és
que els ciutadans estaven repartits en dos grups, els
vetemni i els veteres, divisió que correspon a dos moments diferents de repoblació.
138
L' Apol·lo de Pinedo es va trobar en les aigües d'eixa pla~a el8 de desembre de 1963. Quatre submarinistes descobriren, enterrada per !'arena, una escultura
masculina de bronze que representa Ul) jove llU i que
s' identifica amb el déu Apol· lo, fill de Zeus i de
Latona, i per tant, una de les principals divinltats de
l'Oiimp. Es desconeix quina hauria sigut la destinació
final de !'escultura, si l'embarcació que la transportava
no haguera naufragat. Potser s'hauria situat en un recinte religiós, o en un edifici civil, o podría haver decorat una casa urbana o una vil·la rústica. L'Apol·lo de
Pinedo és d'epoca imperial, d'acord amb el seu paregut amb altres escultures d'eixe període.
Civitas Edetanorum, !'actual Llíria, fou una població de dret llatí situada als voltants del Tossal de Sant
Miguel de Llíria. El seu nom conserva el de l'antiga
capital iberica. Es tracta, per tant, d'un exemple de
despla~ament poblacional des del vessant del tossa1
fins a una zona més acostada al pla. Un doble complex
termal públic prop d'un temple obri la possibilitat d'atribuir a J'Edetn romana una fundó religiosa i salutífera, potser coincident amb un temple a les Nimfes. Un
tram de via vorejat de tombes dóna a conéixer que la
ciutat adopta la disposició i les tipologies usuals a les
necropolis de les aglomeracions urbanes romanes. r la
trobaU de nombrosos pous rebllts amb servicis ceraa
mies de taula i de cuina suggerix, també, un ritual
roma. Tot sembla indicar que és una ciutat florent entre !'epoca deis Flavis i el segle V.
L'epigrafia reflectix l'ascens social d'alguns personatges nascuts a Edetn. Cap al fi11al del segle I dC Marc
Valeri Propinqüe Gratti Cerealls, va ser flnmen de la
província d'Hispania Citerior, i Marc Corneli Curati
Nigrí Matern aconseguí una promoció mi~an~ant els
seus carrecs de procurador que el va situar en l'escala
més alta de la política de Roma.
C>
Apol·lo de Pinedo. Estiltua en bronze romana trabada davant
de la costa de Pinedo (Va lencia). Cl>pia d'un model hel·lenístic
datilda entre el segle 1i la primera
meitat del segle Il dC.
Al~: 145,0cm.
[page-n-139]
[page-n-140]
Bol de ttrm sigillntn hispanica, i olla i botelles
de cera mica comuna romana del PI a de 1'Are (Lliria).
Entre la fi del segle 1i mitjan segle 11 dC.
Al~aria de la~ més gran: 10,5 cm.
Bronze menudet, representant possiblement
un Eros, deis monuments
funeraris romans d' Edttn (Uíria).
Segles 1-11 dC. Al~ria: 16,1 cm.
140
[page-n-141]
Copa de ltrm sigillnln it.llica,
d' Arezzo, procedent
d'Empúries (Girona).
Final del segle 1aC.
Oiametre de boca: 15,0 an.
La cerltmica constitula un deis materials més utilitzats pels romans en la vida quotidiana. Al costat de les
vaixelles de taula fetes en meta lis nobles, hi havia també unes vaixelles de cerámica que coneixem com a term sigillntn, nom que reben pel fet de presentar el segell de fabricació, o sigillum, imprés al seu fons interior. Algunes vegades es decoraven amb motius en relleu per als quals utilitzaven motles. Eixes vaixelles es
fabricaren en grans centres ollers i es van comercialitzar per tot l' Jmperi. Alllarg de !'epoca imperial, els
centres productors d'eixes vaixelles anaren canviant i,
per consegüent, les seues característiques tecniques i
decoratives també canviaren.
A més de la vaixella utilitzada a taula, els romans
fabricaven un altre tipus de cerámica per a contindre
aliments, per a preparar el menjar i per a cuinar. Estos
recipients, per la seua fundó, no tenien decoració ni
acabats de qualitat. Era habitual que eixes produccions
es feren en llocs proxims als seus centres de consum, a
fi d'abaratir-ne el cost. A les terres valencianes s'han
localitzat diversos forns destinats a la fabricació d'eixe
ti pus de cerámica.
El sistema monetari roma era trimetal·lic (or, argent i oricalc/coure), amb una correspondencia fixa
entre totes les monedes que va perdurar fins al segle
mdC: 1 auri =25 denaris =100 sestercis =200 dupondis =400 asos =800 semissos =1.600 quadrants. La característica fonamental de les monedes del món roma
imperial va ser l'ús del retrat de )'emperador, que esdevindra el símbol més potent d'autoritat i estara present en totes les transacdons economiques de cap a
cap de l'Imperi. La qualitat de les monedes (pes i llei) i
el volum d' emissió de cadascuna ana variant a mesura
que passava el temps, d'acord amb la necessitat de
l'estat de produir una major quantitat de monedes a
partir d'una limitada quantitat de metall. L'increment
progressiu deis preus motiva que deixaren d' encunyar-se les monedes de menor valor i que el sesterci i el
dupondi foren les monedes més corrents durant el segle U i la primera meitat del IIl dC.
Durant la segona meitat del segle 1 aC es va produir a tot Hispania un desprovelment de moneda de
bronze que provoca que les colonies i els municipis
que s'anaven creant encunyaren les seues propies monedes de bronze. A !'área valenciana, només encunyaren moneda les ciutats d'Ilici (colonia) i Snguntwn (municipi), pero ho van fer en unes quantitats escasses i
que no arribaren a cobrir les necessitats propies d'un
moment de fort desenvolupament urba1ústic. Després
del regnat de Calígula, les ciutats d'Hispania deixaren
d'emetre moneda. A partir d'eixe tancament, totes les
141
[page-n-142]
l>
Slnltra o balan\
de bronze proceden!
de Véle:z Blanco (Almeria).
Long.: 34,3 cm.
Llanties romanes d'Empúries.
Segles J.mdC.
Diametre de la p~a més gran: 8,9 cm.
províncies de la Mediterrania occidental tindran un
sistema monetari unificat, ja que tota la moneda en circulació procedira deis centres productors imperials. A
mitjan segle ms'accelera el progressiu deteriorament
del sistema monetari roma, que ja no tornara a conéixer l'estabilitat deis segles anteriors.
La sodetat romana experimenta una transformació
constant i gradual durant els últ im s s eg les de
l'Imperl. Després de la divisió deis territoris que conforma ven l'lmperi Roma efectuada per Teodosi l'any
395, la desintegració de la part occidental l'any 476
comporta una nova realitat política i organitzativa. La
creació deis diversos regnes germanics a l'occident europeu (les terres valencianes formaren part del regne
visigot) no implica, pero, una ruptura total ambla tradició historica i els valors de la societa t romana del
Baix Imperi.
Durant este període, el cristianisme i l'Església assumixen un paper predominant en la vida política i
ideologica de la societat, i desplacen completament les
divinitats paganes en el transcurs del segle IV i el sistema polític imperial en el segle V. A les ciutats principals, on la vida urbana encara s'havia mantingut activa, s'instal·laren les seus episcopals, que exerciren un
veritable control del territori, íntimament Iligat al nou
poder civil.
La Punta de 111la (Cullera, la Ribera Baixa) ha sigut objecte d'excavació els anys 1955, 1957 i 1966. S'hi
van documentar una serie de murs, un edifici de
142
caracter religiós i tres departaments destinats a magatzem. La lectura deis textos antics, juntament amb la
cronología i el caracter religiós dels materials trobats
en 1'edifici permeten apuntar que fou en eixe Uoc on el
bisbe Justinia ordena la construcció d'un monestir en
memoria de !'arribada del cos de sant Vicent Martir.
Deis materials de la Punta de l'Illa destaquen les amfores, recipients que contenien oli del nord d' África i
de Síria, i vi dels mercats orien tals, com els de
Palestina i la zona de la mar Negra. El jadment s'abandona cap a mitjan segle VI o un poc després.
El Pla de Nada! (Riba-roja de Túria, el Camp de
Túria) conté un edifici d'epoca visigotica que constitu"ix una de les troballes més singulars de !'arqueología valenciana dels últims anys. Es tracta d'un edifiei
de caracter civil, constru1t en el segle VII, que per la
seua tipología podría tractar-se d'una vil·la nobiliaria.
A més, és 1'edifici més antic que a les terres valencianes utilitza l'arc de ferradura. La construcció esta presidida per una nau central a la qua! s'accedix per una
porta men uda, que té als dos costats quatre contraforts. Esta crugia esta flanquejada per dues torres angulars. De l'edifici es conserva, fonamentalment, la
fa<;ana sud, ja que la resta de la construcció fou destru"ida per la transformació del sol en camps de cultiu.
En el jaciment han aparegut més de vuit-cen ts elements arquitectonics. La majoria d'ells estan decorats
amb relleus de talla al bisell i mostren w1a triple tematica: volutes vegetals, trifolis o flors de lotus i petxines
de pelegrí.
[page-n-143]
[page-n-144]
Cingla de cantimplora de bronze,
decorada amb pasta vítria,
procedent delterme de Belgida.
Segles O-!TI dC.
A mpi aria: 6,0 cm.
As d' llici (1'Alcúdia, Elx), encunyat a nom de Tibeñ (14-37 dC) pels magistrats
M. lulius Settal. i L. Sestius Celer.
Anvers i revers. Pes: 12 g; diametre: 2,8 cm.
144
[page-n-145]
Botelles ceramiques d'epoca
visigoda procedents
del terme de Pego.
Segles VI-VIl dC.
Al~aria: 25,5 cm.
\
y
\
1
Pitxer i botella cera mies
deis entcrraments visigots
deis Xarcons (Montserrat)
i del Romaní (Sollana).
Segles VI-VIl dC.
All;aria de la botella: 26,5 cm.
145
[page-n-146]
Creu de brooze visigoda
de la Punta de l'Uia (CuUera).
Segle VJ dC. Al<;aria: 15,8 cm.
Amfora de procedencia palestina
trobada a la Punta de l'llla.
Segle VJ dC. Al~aria: 42,0 cm.
146
[page-n-147]
Capitell visigot, de lradició coríntia,
del Pla de Nadal (Riba-roja de Túria).
Segle Vil dC. Al~aria: 29,0 cm.
147
[page-n-148]
[page-n-149]
Dinar d'ai-Zahir, encunyat
en ai-Mansuriya l'any 417
de I'Hegira (1026-1027).
Procedix del tresor
de Las Suertes (Sinarques).
Pes: 4,03 g; diametre: 2,4 cm.
Ln sala X mostm la col-lecció rwmis11uWca posterior
a /'epoca romana. Compré11 els tresorets de monedes de molt
diversa procede11cia, com ara 0/ivn, Siuarques, Moutfort, Beuifairó de la Val/digna, Valeucia, Requeua
o Xñtiva, que corresponen n /'epoca isltlmica, cristiana i moderna, i que lwu sigui depositnts eu el
Muserral l/arg de /11 seua existencia.
X. NUMISMATICA:
TROBALLES VALENCIANES DELS SEGLES X-XIX
Les persones han acumulat riquesa i diners de diverses maneres, sent el nivell social el factor que determina l'accés a les diverses monedes, encunyades en
or, argent, billó o coure. Amb anterioritat a la creació
dels bancs, la forma més facil de guardar els diners
consistía a soterrar-los o a amagar-los. S'anomenen
tresors o deposits els conjunts de monedes i d'altres objectes de valor no recuperats pel propietari que van ser
reunits de manera particular i amb un proposit concret, sovint per disposar d'un fons financer peral futur. De vegades contenien les monedes més valuases a
que es va tindre accés i, d' altres, no representen altra
cosa que les monedes més emprades pel seu propietari, com actualment pot ser el calaix d'u11a botiga.
El regne visigot havia basat el seu sistema monetari, preferentment, en les encunyacions de moneda d'or
(tríens), pero el seu alt valor (amb tres d' eixes monedes es podía alimentar tm home durant un any) suscita dubtes sobre el nivell de monetització de la societat.
La instauració del domini andalusí implica un gran
canvi en el terreny monetari: va introduir un sistema
trimetal-lic i estable, només comparable amb l'epoca
altoimperial romana, de cinc segles abans.
La societat arab valenciana estava prou monetitzada i hi trobem monedes d'or (dinar), de plata (dirl!em) i
de coure (felús). La moneda era emesa per l'estat pera
finan<;ar les despeses de l'exercit, de l'administració,
les obres edilícies, etc., i quan arribava a mans deis
camperols, que l'obtenien mitjan<;ant la venda de la
seua producció, l'estat la recaptava per mitja dels impostas, tancant, d'eixa manera, un cerde en que lamoneda va ser un instrument de control fiscal. També es
va usar per al comer<;, com ho demostra el fet que la
moneda d'argent es fragmentara en les seues divisionaries a fi de facilitar l'intercanvi local i de baix nivell.
El tresor d'Elca (Oliva, la Safor) esta format per
149
[page-n-150]
Diuer de tem de Jaume 1,
encunyat a Va l~ncia en 1247-1249.
Procedix del tresor de la Reina Mora
(Benifairó de la Valldigna). Anvers i revers.
Pes: 0,71 g; diametre: 1,8 cm.
Foto: Alcántara.
Diuer de tem de Jau me 1,
encunyat a Barcelona el1258.
Tresor de la Reina Mora.
Anvers i revers.
Pes: 1,04 g; di~metre: 1,8 cm.
Foto Alcántara.
Diuer de la guerra de les Germanies,
encunyat a Xativa en 1521-1523.
Tresor de Santa Anna (Xativa).
Anvers i revers. Pes: 0,5 g; di~metre: 1,3 cm.
Foto: Garcia Rosell.
Moneda de 8 escuts de Ferran VI,
cncunyada a Popayán (Colombia) el1758.
Tresor de Requena. Anvers i revers.
Pes: 27,0 g; diametre: 3,6 cm.
150
[page-n-151]
NUMISMÁTICA
dirhems d'epoca califal, deis anys 933-951. Les monedes del tresor de Las Suertes (Sinarq ues, la Plana
d'Utiel) s'encunyaren entre els anys 331 -428 de
l'Hegira, és a dir, 942-1037. I el tresor de Montfort
(Vinalopó mitja) es compon majoritariament per dirhems almohades i s'oculta entre els segles XIT-XITI.
de la Germanía, durant el regnat de Caries l. I el tresor
de Riba-roja de Túria (el Camp de Túria) esta format
per dinerets valencians, en que molts d'ells sembla
que són fa lsificacions, i que es va ocultar durant la segana meitat del segle XVII, ja que les monedes més
modernes s'atribui'xen al rei Caries 11 (1665-1700).
E11247, Jaume I crea la moneda propia deJ Regne
de Valencia, que es denomina rnl o diner de te m. Va ser
una moneda de billó, amb un contingut d'argent del
25 per cent i un pes aproximat d'un gram. Malgrat que
la moneda encunyada en Valencia va ser l'únka de
curs legal al Regne, les troballes d'eixa epoca (segles
Xlll-XV) confirmen que la moneda que s'utilitzava
procedía en bona mesura de fora d' este. A partir de
1369, a Valencia comenc;aren a encunyar-se florins
d' or, i, amb el reí Joan 1 (1387-1396) s'inaugura 1' encunyació de monedes de plata de bona llei, el ral d'nrgent, amb un valor d'un sou i mig (= 18 diners o rals
menuts), equivalencia que es mantindra fins al segle
XVII. El sistema monetari del Regne de Valencia era el
següent: 1 lliura = 20 sous = 240 diners = 480
malles/obols, pero només diners i obols existien com
a moneda real, mentre que líl resta eren unitats de
compte.
Durant el segle XVII es va produir, en el Regne de
Valencia, una falsificació de diners/menuts prou generalitzada, que la literatura contemporania va atribuir,
fonamentalment, als moriscos, poc abans de la seua
expulsió. Pero, també els cristians els falsificaren i ho
continuaren fent alllarg del segle. El diner o menut
era la moneda de menor valor del conjunt de les que
s'encunyaren a Valencia. La falsificació es va fer en diversos llocs, pero són les coves les que ens en proporcionen testimoni. De totes les coves conegudes, s'han
pogut arreplegar materials de la Cova deis Estudiants
(Naquera, el Camp de Túria), de La Cueva d e la
Soterraña (Xella, la Canal de Navarrés) i de la Cova
de 1' Águila (Picassent, l'Horta).
El tresor d e la R eina Mora (Benifairó de la
Valldigna, la Safor) es va trabar en el castell que du
este nom, i es tracta d'un conjunt de monedes de billó
encunyades per Jaume I a Barcelona i a Valencia, que
es van amagar a la fi del segle XIII. El tresor de Santa
Anna (Xativa, la Costera) el formen monedes de coure
de modul menut i sense llegenda, pera les quals s'ha
proposat que foren encunyades a Xativa en els temps
El tresor de Requena es va trabar en 1'antiga casa
de la família Ferrer de Plegamans i esta compost per
monedes de 8, 4 i 2 escuts, encunyades en seques peninsulars i d'ultramar. Cronologicament cobrix un ampl.i període, ja que la moneda més antiga és una pec;a
de 8 escuts de Ferran VI i la més recent és d'lsabel JI,
de 80 rals. Constitui'x un tresor d'estalvi familiar que
proporciona informació sobre la procedencia de la moneda d' or en circula ció en les terres valencianes i permet avaluar la importancia de la producció i del provei'ment efectuats perles seques americanes.
151
[page-n-152]
1>
Kero cerimonial amb decoració policroma.
Cultura americana de Presto-Punto (entre els anys 800 y 1200).
Alr;ária: 17,0 cm.
Foto: Liébana.
El Museu de Prehistbria conté entre els seus fons, a més deis
materials exposats en les sales acl descrites, a.ltres col·leccions
arqueolbgiques de gran importancia que seran objecte
d'exposició en un futur proper.
[page-n-153]
[page-n-154]
[page-n-155]
BIBLIOGRAFIA
La Labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su
Museo. Memories anuals de la Direcció elaborarles successivament per l. BALLESTER (1927 a 1949), D. FLETCHER
(1950 a 1981), E. PLA (1982 a 1986) i B. MARTÍ (des del1987).
A més de la seua inclusió en la Memoria anual de la
Diputació de Valencia, n'existixen tiratges a part des del1927
fins al1983, llevat de les corresponents aJs anys 1955, 1956 i
1957.
Actividades del S.I.P. Ressenya de les excavacions i exploracions realitzades pel Servei d'lnvestigació Prehlstorica
des del1929 al 1970, arreplegades per E. PLA en els volums
de !'Archivo de Prehistoria Levantina, U, de 1946; VI, de 1957;
IX, de 1961; XI, de 1966; i XIII, de 1972.
J. ALCÁCER: Catálogo de In Colección Federico de Motos en el
Museo de Prehistoria de Valencia. Trabajos Varios del S.I.P., 43.
Valencia, 1972.
H . BONET, Ma. del M. LLORENS i Ma. J. DE PEDRO: Un
Segle d'Arqueologin Valenciana. Valencia, 1991.
B. MARTÍ: Museo de Prehistoria de la Diputación de Valencia.
Vol. l. Valencia, 1992.
L. PERICOT: «Isidro Ballester Tormo». Archivo de Prehistoria
Levantiun, III, 1952, pp. 9-19.
E. PLA: «Domingo Fletcher Valls». Dins Homeuaje a Domingo
Fletcher Vnlls. Valencia, 1984.
M. SÁNCHEZ: El Museo de Prehistoria. Valencia, 1980.
E. TORMO Y MONZÓ: Valencia: los Museos. Curas-Catálogo.
Valencia, 1932.
Pe! que fa aJs estudis sobre Prehistoria i Arqueología valencianes, poden consultar-se els volums del Repertorio de
Bibliografía Arqueológica Valenciana. Vol. 1 a V i VII a X
per D. FLETCHER i E. PLA, ambla. coHaboracíó de C.
SENTANDREU (vol. III) i S. BRU (vol. IV); vol. VI per R.
ENGUIX. Dins Trabajos Varios del S.I.P. 13, 14, 21, 31, 37, 48,
58 i 74. Valencia, 1951 a 1990.
Catálogo de la Colección Vela (Prehistoria Americana).
Valencia, 1964.
D. FLETCHER: Museo de Prehistoria de la Diputación Provincial
de Valencia. ValEmcia 1974.
D. FLETCHER i E. PLA: El Museo del Servicio de Investigación
Prehistórica de In Diputación Provincial de Valencia. Zaragoza,
1953.
D. FLETCHER i E. PLA: Cincuenta m1os de actividades del
Servicio de Investigación Prehistórica (1927-1977). Trabajos
Varios del S.I.P., 57. Valencia, 1977.
B. MARTf: «Enrie Pla Ballester». Dins Homenatge n Enrie Pla
Bnllester. Valencia, 1987.
I coma obres generales, fruit de la col·laboració de diversos especialistes:
Actes de les Jornades d ' Arq ueologia d ' Alfas del Pi.
Conselleria d e Cultura de la Generalita t Valenciana.
Valencia, 1995.
Arqueología del País Valenciano: Panorama y perspectivas.
Universidad de Alicante. Alacant, 1985.
Historia del Pueblo Valenciano. Vol. l . Valencia, 1988.
Nuestra Historia. Vol. l. Valencia, 1980.
155
[page-n-156]
Ü
PALEOLITIC 1 EPIPALEOLÍTIC
•
NEOLITlC, ENEOLÍTIC
A
6
BRONZE
IBERIC
0
ROMA, VISIGOT
•
TROBALLES NUMISMATIQUES
[page-n-157]
JACIMENTS ARQUEOLOGICS VALENCIANS
D 'ON PROCEDIXEN LES COL·LECCIONS EXPOSADES AL MUSEU
•1. Vilafranca
Ereta del Castellar (Bronze)
•2. Alcala de Xivert
La Solivella (lberic)
•3. Orpesa
Orpesa la Vella (Bronze)
Troballa submarina (Roma)
• 4. Almassora
El Boverot (Iberic)
• 5. Vila-real
Vil·la Filomena (Eneolític)
•6.Betxí
Sant Antoni (Ibl!ric)
•7. El Toro
Peña de las Majadas (lbi!ric)
•8. Teresa
Peña la Dueña (Bronze)
•9. Castellnovo
Torre del Mal Paso (Eneolític, Roma)
•10. La Val! d'Uixó
Punta d'Orleyl (Iberic)
•11. Andilla
Covacha de Llatas (Epipaleolític)
Castillarejo de los Moros (Bronze)
•12. Villar del Arzobispo
Pw1tal de Cambra (Bronze)
La Seiia (lbi!ric)
•13. Castielfabib
Los Santos (Roma)
•14. Sinarcas
T.roballa epigrMica (lberic)
Las Suertes (Troballa nwnismatica,
segles X
-XI)
•15. Losa del Obispo
La Atalayuela (Bronze)
•16. Pedralba
Troballa epigriúica (Roma)
•17. Casinos
Cabe<;ol de la Casa de Camp (Bronze}
•18. Llú:ia
Puntal Sobre la Rambla Castellarda
(Eneolític)
Tossal de Sa.nt Miquel (Jbi!ric)
Castellet de Bernabé (lbenc)
La Monravana (lbi!ric)
El Puntalet (lberic)
Penya Roja (Ibi!ric)
Cova del Ca val! (lberic)
Collado de la Cova del Cavall (lbi!ric)
Edeta (Roma)
•19. Benaguasil
Llometa del Tio Figuetes (Bronze}
•20.0locau
Puntal deis Llops (Bronze, Ibi!ric)
La Cargadora (Roma)
•21. Naquera
Els tre.ncalls (Bronze)
Cova deis Estudiants (Troba lla numismatica, segle XVII)
•22.Sagunt
Seca d'Arse (lberic)
•23. Rafelbunyol
Els Germane.lls (Bronze)
•24. El Puig
Troballa submarina (Roma)
•25. Paterna
Liorna de Betxí (Bronze)
Des~ya perros (Iberic)
• 26. Riba-roja de Túria
Valimcia la Vella (Roma)
Pla de Nadal (Visigoú
Troballa numismatica (segle XVU)
• 27. Vilamarxant
El Gargao (Bronze)
• 28. Caudete de las Fuentes
Los Villares (Ibi!ric, roma)
Seca de Kelin (lbi!ric)
•29. Villargordo del Cabriel
Cueva del Puntal del Horno Ciego
(Jbi!ric)
• 30. Requena
Troballa numismatica (segles XV!llXIX)
•31. Cheste
El Castillarejo (Bronze)
•32.Chiva
Cueva de la Ladera del Castillo
(Eneolític)
•33. Torís
La Carencia (Iberic)
•34. Torren!
Muntanyeta de Cabrera {Bronze)
•35.Aldaia
Ereta deis Moros (Roma)
•36. R
ocafort
Cova de Rocafort (Eneolític)
•37. Valimcia
Valentia (Roma)
Seca de Valentia (Roma}
• 38. Pinedo (Valencia)
Troballa submarina (Roma)
• 39. El Saler (Valencia)
Troballa submarina (lberic)
•40. Picassent
Cova de l' AguiJa (TrobaU nunúsmaa
tica, segle XVll)
•41. Montserrat
El Castellet (Bronze)
•42. Yátova
Pico de los Ajos (Ibenc)
•43. Dos Aguas
Cueva de la Cocina (Epipaleolític)
•44. Zarra
Las Peñas (lberic)
•45. Ayora
Castellar de Meca (lberic)
•46. Navarrés
Ereta del Pedregal (Eneolltic)
•47. Sumacflrcer
Abric de la Senda Vedada (Paleolític
superior)
•48. Carcaixent
Cova de Xarta (Eneolític)
Ca u Raboser (Eneolític)
Be1úba.ire Alt (Roma)
•49. A1zira
Cova deis Gats (Eneolític)
Cova de les Aranyes (Eneolític)
Muntanya Assolada (Bronze)
• 50. Berurull-Polinya de Xúquer
Sima de la Pedrera (Bneolític)
•51. Corbera
Cova de la Mallada Verda (Eneolític)
• 52. Cullera
Cova del Volcán del Faro {Paleolític
superior)
Alt del Fort (lberic)
Punta de J'[IJa (Visigot)
•53. Chella
Cueva de la Sote.rraña (Troballa numismatica, segle XVII)
•54. Anna
Covacha Barrina (Eneolític)
• 55. Estubeny
Cova del Barranc de les Mera velles
(Eneolític)
•56. Manuel
Les Foies (Roma)
•57.Xativa
Cova Negra (Paleolític mitjil)
Penya de Sant Diego (Bronze)
Seca de Saiti (Troballa numismatica)
Santa Anna (Troballa nunúsmatica,
segleXVl)
•58. Benifairó de la Valldigna
Castell de la Reina Mora (Troballa
nunúsmatica, segle XJll)
•59. Tavernes de la Valldigna
Cova de Bolomor (Paleolític inferior i
mitjii)
•60. Barx
Cova de les Mallaetes (Paleolític superior, Epipaleolític)
•61. Gandia
Cova del Parpalló (Paleolític superior)
Cova de les Meravelles (Eneolític,
Romil)
• 62. El Real de Gandia
Cova del Barranc del Na no
(Eneolític)
•63.Bellús
Cova de la Petxina (Paleolític miqa>
• 64. Guadasséquies
El Cara-sol (Roma)
• 65. Vallada
Els Horts (Roma)
•66. Moixent
Cova del Barranc de Palop (Eneolític)
Bastida de les Alcusses (Iberic)
Corral de Saus {Iberic)
• 67. La Font de la Figuera
Cova Santa (Bronze)
•68. Ontinyenl
Cova del Garrofer (Eneolític)
• 69. Belgida
Berupri
'
L'Atarcó (Eneolític)
Troballa solla (Roma)
•70.0tos
T.roballa epigriifica (roma)
•71. Carrícola
Cova del Barranc del Castellet
(Eneolític)
• 72. Beniarrés
Cova de I'Or (Neolític)
•73. 0liva
Sant Anto1ú (Bronze)
Elca (Troballa nurnismatica, segle X)
• 74. Albaida
La Covalta (lberic)
• 75. Bocairen t
Cova de la.Sarsa (Neolltic)
Tossal de Sant Ant01ú (Ronlfl)
•76. Alcoi
El Salt (Paleolltic miqa)
Cova de la Pastora (Eneolític)
Mas de Menente (Bronze)
Mola Alta de Serelles (Bronze)
• 77. Margarida-Planes
El Xarpolar (lberic)
•78. Qua.tretondeta
Penya R (Eneolític)
oja
•79. RaJo! d' Alrnú1úa
Troballa solta (Eneolític)
•80. Dérua
AJt de Berumaquia (Iberic)
•81. Moraira-Teulada
Cova de les Cendres {Paleolític superior, Neolític)
•82. Altea
Altea la Vella (lbi!ric)
• 83. Benidorm
Tossal de la Cala (lberic, Romll)
•84. La Vilajoiosa
Troballa solta (lberic)
• 85. M01úorte del Cid
Troballa numismatica (segles XIIXlll)
• 86. Crevillent
Abric de la RaWa del Bubo {Paleolític
supe.rior)
•87. San Fulgencio
La Ese uera (Troballa nu mismlitíca,
lberic)
157
[page-n-158]
[page-n-159]
[page-n-160]
[page-n-161]
[page-n-162]