Una mar llunyana? relacions de les darreres comunitats caçadores-recol·lectores i la costa a Catalunya a través de l'estudi de la malacofauna marina i els sig
Zoé Lloveras Rissech
Jordi Nadal
Lluís Lloveras Roca
2019
[page-n-1]
3
UNA MAR LLUNYANA? RELACIONS DE LES DARRERES
COMUNITATS CAÇADORES-RECOL·LECTORES I LA
COSTA A CATALUNYA A TRAVÉS DE L’ESTUDI DE LA
MALACOFAUNA MARINA I ELS SIG
Zoé Lloveras Rissech, Jordi Nadal i Lluís Lloveras Roca
ABSTRACT
Coastal archaeological sites identified in Northeast Iberia (Catalonia) belonging to late Upper Palaeolitihc and Epipalaeolithic/Mesolithic periods
are practically non-existent. Different reasons have been historically proposed to explain this situation, such as coastline fluctuations due to climate
or intensive human occupation and destruction of archaeological vestiges.
However, inland sites from the same period with registered marine malacofaunal remains are abundant. In this study, a revision of the marine malacofaunal record from Catalonia sites dated from 12th to 8th millennia BP is
made and new data is also provided. In addition, by considering parameters
such as taxonomical diversity and number of remains, a model to explain
the relationship between hunter-gatherer communities from these periods
and the sea is proposed. GIS analysis is used to establish real and perceived
distances between the considered sites and the coastline. Results show an
increase in taxonomical diversity in sites located closer to the coast. Marine
shells were probably directly gathered in these cases but acquired from exchanges with groups living further away from the sea.
INTRODUCCIÓ
Al llarg de tota la història, les zones costaneres han estat, en línies generals i
si no tenim en compte circumstàncies geogràfiques excepcionals, molt més
poblades que les àrees d’interior. Aquesta realitat sembla afectar també a
Recursos marins en el passat. IV Jornades d’arqueozoologia.
Museu de Prehistòria de València (2019): 63-84.
[page-n-2]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
les societats de caçadors-recol·lectors, almenys des del moment en que els
recursos marítims van començar a ser explotats de manera intensiva i especialitzada, tot i que situar aquest moment pugui ser objecte de controvèrsia (Álvarez, 2010; Cortés et al., 2011; Gómez et al., 2014). Per als caçadors
actuals i subactuals, diferents estudis etnogràfics demostren aquesta realitat. Es citen densitats demogràfiques 40 vegades superiors a la costa que
a l’interior; les explicacions que es donen són de caràcter ecològic: les costes (que no les zones pelàgiques) s’han demostrat més diverses en termes
biològics, amb major biomassa, més estables estacionalment i, per aquest
motiu, més predictibles a nivell de recursos que no pas altres ecosistemes
(Yesner, 1980), tot i que també es destaca que el seu aprofitament pot ser
poc eficient energèticament sense uns mínims tecnològics (Pálsson, 1991).
Aquesta realitat, però, contrasta amb el registre arqueològic al nord-est
de la península ibèrica (Catalunya). Davant de la relativa quantitat de jaciments paleolítics, epipaleolítics i mesolítics d’interior, especialment en
les serralades prelitorals, la quantitat d’estacions d’aquestes cronologies
que es troben prop de l’actual línia de costa és extremadament pobra. Les
causes que podrien explicar aquesta situació fan referència a contingències
geoclimàtiques i històric-culturals. Entre aquestes hauríem de destacar les
fluctuacions de la línia de costa com a resultats dels processos de desgel
planetari de finals del Plistocè-Holocè (que implicaria la destrucció o inundació de jaciments que actualment quedarien sota el nivell actual del mar)
com, alhora, l’aparició o desaparició d’accidents geogràfics com les formacions deltaiques. Pel que fa a les contingències històriques, òbviament,
hem de recordar que en èpoques posteriors a les estudiades, la intensitat
de l’ocupació humana de la zona costanera seguiria sent tant o més important, amb la consegüent destrucció dels vestigis més antics (Fullola i Nadal,
2001). Aquesta dinàmica creix exponencialment en els darrers anys amb
l’especulació urbanística. Encara que no estrictament relacionable amb les
causes anteriors, la pròpia metodologia arqueològica, que cerca jaciments
allà on hi ha més potencialitat de trobar-los, ha esbiaixat definitivament el
mapa de localització dels jaciments d’aquest període: coves i abrics, generalment situats al peu o a l’interior de les zones muntanyoses.
Tot plegat suposa un registre que es contradiu amb els paràmetres d’ocupació costa vs interior que caldria esperar entre les comunitats de caçadors-recol·lectors d’humans anatòmicament moderns. Per això, pensem
64
[page-n-3]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
que l’avaluació de l’existència d’un registre desaparegut i la seva importància
podria realitzar-se des del propi estudi del registre de jaciments d’interior.
D’una banda, a través de la presència d’elements costaners, des de primeres
matèries lítiques fins elements d’origen biòtic amb diferents funcionalitats
(alimentàries, tecnològiques o decoratives). Aquesta relació s’ha pogut establir per elements bastant peribles (de consum gairebé immediat), com podria
ser la presència de peixos marítims o estuarials en jaciments allunyats de la
costa, en altres punts de la conca mediterrània de la península ibèrica, com
els casos de les Coves de Santa Maira o a Cova Fosca, tots dos al País Valencià
(Aura et al., 2015; Roselló et al., 2015). Un altre mecanisme hauria de ser l’estudi dels senyals isotòpics de les restes humanes, tant les pròximes a la costa
com a les d’interior, per a aquestes cronologies (Garcia-Guixé et al., 2005;
Salazar-García et al., 2014). En un cas i en l’altre sembla evident que seria la
mateixa població la que es desplaça entre la costa i l’interior de forma més o
menys freqüent, en itineràncies estacionals, i no simplement d’uns elements
de llarga durada (primeres matèries o conquilles de mol·luscs marins) que
poden ser objecte de transport i intercanvi entre individus. Malauradament,
però, són encara molt escasses les restes de peixos marítims en jaciments
d’interior o restes humanes que permetin fer avaluacions isotòpiques. En tot
cas, tant les proves de moviment de persones o els intercanvis de materials procedents de la costa demostrarien l’existència d’aquest registre de jaciments marítims, que necessàriament està esbiaixat.
El nostre treball té com a objectiu precisament constatar indirectament
l’existència d’unes ocupacions ara invisibles a través de dues fonts
d’informació diferenciada: d’una banda l’arqueomalacofauna marina
recuperada en els jaciments i d’altra l’aplicació dels Sistemes d’Informació
Geogràfica (a partir d’ara SIG) per valorar qüestions geogràfiques. A partir de
la contrastació de les dades proporcionades per les dues fonts d’informació,
s’avaluarà la possibilitat de que les poblacions que ocuparen els jaciments a
l’interior tinguessin relació directa amb la costa o bé els materials d’origen
marí haguessin arribat via intercanvi. En aquest sentit, les variables a
contrastar seran les dificultats d’accés i distància respecte de la costa dels
assentaments i la variabilitat taxonòmica de les especies marines així com
la potencial funcionalitat. Partim de la premissa que a menys variabilitat
taxonòmica menor vinculació amb la línia costanera, així com menor
diversitat funcional, segons aquest ordre: alimentària, utilitària, decorativa.
65
[page-n-4]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
ÀMBITS CRONOLÒGIC I GEOGRÀFIC, MATERIAL I MÈTODE
La zona d’estudi és el NE de la península ibèrica (Catalunya) i la cronologia
aproximada va de mitjans del XIIè mil·lenni BP fins que trobem les darreres
evidències de grups caçadors-recol·lectors a finals del VIIIè i inicis del VIIè
mil·lenni BP, en datacions no calibrades. Aquest marge cronològic abasta
quatre possibles tecnocultures que tanmateix en alguns casos són difícils de
diferenciar en tant que els trets distintius són petites evolucions industrials
(més de caràcter quantitatiu que no qualitatiu) sense que es pugui establir
veritables solucions de continuïtat (Román, 2012): Magdalenià superior
final, Epimagdalenià, Microlaminar sauveterroide i Mesolític de mosses i
denticulats. A la zona d’estudi no hi ha, ara per ara, el complex tecnològic del
Mesolític geomètric (el que clàssicament hauríem anomenat “Epipaleolític
geomètric tipus Cocina”). En tot cas, degut a que les indústries poden ser poc
resolutives, o els investigadors mantenen una certa indefinició al respecte,
treballarem fonamentalment amb els marcs cronològics que proporcionen
les datacions absolutes.
El nombre total de jaciments considerats a l’estudi és de 20 (figura 1).
El treball es fonamenta en l’anàlisi de diferents dades obtingudes a partir de les restes arqueomalacològiques de procedència marina (figura 2),
dades que en alguns casos provenen d’anàlisis inèdites fetes per nosaltres
mateixos i en altres casos es tracta de reculls bibliogràfics de dades ja publicades. En concret s’ha considerat la diversitat d’espècies presents en cada
jaciment, la qual s’ha valorat a partir del nombre d’espècies identificades i
del percentatge respecte al total de tàxons registrats.
Al respecte de les identificacions taxonòmiques volem fer un seguit
d’aclariments. No s’ha tingut en compte el nombre d’efectius de cada
tàxon atès que en determinats casos això pot estar influït per variables
com l’extensió de jaciment excavat o fenòmens culturals aleatoris, com la
presència d’un objecte d’abillament fragmentat que multipliqui la presència d’una espècie sobre les altres. En el cas d’identificacions que no arriben
al nivell d’espècie (gènere, família, etc.) només s’han tingut en compte en
l’estudi de biodiversitat si aquestes identificacions no estan representades
entre els efectius que sí han estat identificats a un nivell més específic (ex.
Glycymeris sp, quedaria representat per Glycymeris nummaria o Glycymeris
glycymeris o qualsevol altra espècie del gènere Glycymeris sempre i quan
hi hagi). Tanmateix, noves classificacions taxonòmiques han aparegut fruit
66
[page-n-5]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
FIGURA 1. Localització dels jaciments citats al treball.
de la contrastació genètica i això ha suposat que espècies amb morfologies
molt dispars hagin quedat classificades dins del mateix gènere. En aquests
casos, prioritzarem la potencial percepció que poguessin fer les poblacions
prehistòriques, independentment de l’ordenació de l’actual sistemàtica.
Per exemple, els antics gèneres Nassarius i Cyclope, amb conquilles absolutament diferents, han quedat unificats sota un únic gènere: Tritia. Una
conquilla d’aspecte Cyclope, quedaria inclosa al gènere Tritia juntament
amb una de l’antic gènere Nassarius. Per l’interès morfològic i no biològic d’aquestes conquilles, considerem més factible mantenir terminologies
(obsoletes) més adequades per al nostre estudi. De la mateixa manera, les
classificacions obsoletes o sinonímies de les publicacions originals consultades s’han actualitzat utilitzant la plataforma World Register of Marine
Species (http://www.marinespecies.org/ juny 2018).
67
[page-n-6]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
FIGURA 2. Exemple de materials malacofaunístics recuperats en un jaciment situat a la serralada prelitoral i amb possible accés directe al mar, La Balma del Gai
(Moià, Barcelona). Material amb finalitat funcional, en alguns casos demostrada
per traceologia: a) Glycymeris nummaria, sense modificacions aparents; b) Mytilus
galloprovincialis, fragments en els que s’ha localitzat marques d’ús. Material amb
finalitat decorativa, majoritàriament amb presència de perforacions antròpiques:
c) Cerithium vulgatum; d) Columbella rustica; e) Tritia cf. neritea; f) Antalis sp.
Les dades malacològiques s’han contrastat amb dades geogràfiques gestionades a través dels SIG, tenint en compte per a cada jaciment les següents
variables: la distància en línia recta respecte la costa, la distància més curta
entre el jaciment i la costa que presenti menor desnivell acumulat, i els
punts de visualització de la costa dins de la potencial zona de captació immediata de recursos del jaciment. L’àrea de captació s’ha calculat establint
radis de 5 kilòmetres al voltant de cada jaciment, entenent que, sigui quina
sigui l’estratègia de captació de recursos d’un grup, aquesta zona immediata mínima quedarà dins l’àrea d’influència d’un assentament, seguint les
propostes que originalment es van fer per als models de “Site Catchment
Analysis” (Vita-Finzi i Higgs, 1970) i “Site Territorial Analysis” (Bailey i Davidson, 1983). Per realitzar els càlculs s’ha utilitzat el programa ArcGis, en
concret les eines: Punts d’observació, Visibilitat, Pendent, Altura i Corbes
68
[page-n-7]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
de nivell. Les distàncies en línia recta entre els jaciments i la costa s’han calculat amb el multiple ring buffer. Per altra banda s’ha utilitzat el programa
Google Earth per determinar les possibles vies d’accés al mar. Cal tenir en
compte que, pel càlcul de totes les variables, s’ha considerat la línia de costa
actual per la impossibilitat de determinar en cada cas les distàncies en el
moment de l’ocupació prehistòrica, no tant per desconeixement exacte del
nivell del mar en cada cronologia com per la formació o desaparició d’accidents geogràfics. En tot cas les dades caldrà que siguin considerades amb
prudència i com a un referent teòric no absolutament real.
A partir de l’anàlisi de totes aquestes dades intentarem observar si hi ha una
relació directa entre la proximitat (real i percebuda) dels jaciments i les seves
àrees de captació immediata i la línia de la costa o si cal cercar altres variables
(cronològiques, culturals) per explicar la biodiversitat malacofaunística dels
assentaments de caçadors recol·lectors de finals del Plistocè i inicis de l’Holocè.
RESULTATS
Els resultats tant arqueomalacològics com de caràcter geogràfic dels jaciments estudiats s’han resumit als quadres 1 i 2.
Dels 20 jaciments estudiats i tenint en compte tots els nivells on s’ha recuperat alguna resta de malacofauna marina, en cinc casos presenten un desenvolupament cronoestratigràfic (Balma Guilanyà, Cova del Parco, Balma
del Gai, Cova de la Cativera i Abric del Filador) que suposa que finalment
comptem amb 25 conjunts (quadre 1). El Magdalenià superior final (MSF) està
representat per dos, o quatre, jaciments, segons es consideri l’atribució cronocultural dels nivells E de Balma Guilanyà i C de Cativera. Per a la fase epimagdaleniana (EPM) comptem amb el major nombre de casos, entre 10 i 12, segons
sigui l’atribució dels nivells abans esmentats. El microlaminar sauveterroide
(SAUV) presenta el més magre dels registres, amb únicament tres conjunts
(s’ha de dir que també són pocs el jaciments que estan registrats o publicats en
aquesta fase). Finalment, tornem a tenir un conjunt relativament important
de jaciments del Mesolític de mosses i denticulats (MMS), amb vuit casos.
Un cas, el nivell I de Cova de la Griera, està identificat actualment com epipaleolític, i s’ha discutit si podria tractar-se d’una ocupació epimagdaleniana o
sauveterroide, malgrat no es compta encara amb una datació radiocarbònica
fiable. L’hem incorporat al nostre treball, tot i la incertesa, per l’interès de la
seva localització i pel registre arqueomalacofaunístic que presenta.
69
[page-n-8]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
Jaciment
Datació BP
Cronocultura
Taxons
Referències
Hort de la Boquera
12.250±60
MSF
Glycymeris sp.
Inèdit
Cardidae
García-Argüelles et al.,
2014
11.850±45
11.775±45
Molí del Salt B1
11.940±100
MSF
Pecten jacobaeus
Vaquero, 2004
Balma Guilanyà N. E
11.460±230
MSF- EPM?
Columbella rustica
Martínez et al.,2010
Antalis sp.
10.940±50
Tritia reticulata
C. del Parco N. Ib-Ic
Balma del Gai N,1
11.430±60
M epigonal
11.270±90
EPM
11.440±50
EPM
Antalis sp.
Estrada, 2009
Glycymeris
Estrada, 2009
11.170±160
Pecten jacobaeus
11.050±160
Columbella rustica
Tritia (tipus Cyclope)
Tritia reticulata
C. de la Cativera N.C
11.230±100
Tritia pellucida (tipus Cyclope)
Fontanals, 2001
Glycymeris nummaria
Estrada, 2009
EPM
Glycymeris sp.
Bosch et al., 2015
EPM
Bittium reticulatum
Nadal, 1998
Mytilus galloprovincialis
Román et al., 2016
MSF- EPM?
11.135±80
10.660±120
10.370±100
Clot de l’Hospital
11.115±50
10.045±45
Camping Salou
11.105±45
Pecten jacobaeus
A. del Filador N.8-9
11.000±55
EPM
10.880±50
Acanthocardia tuberculata
Nadal et al., 1993
Cerastoderma glaucum
Garcia-Argüelles et al.,
2005
Pecten jacobaeus
Estrada, 2009
Columbela rustica
Font Voltada
10.920±240
Glycymeris sp.
EPM
Mir i Freixas, 1993
Estrada, 2009
70
[page-n-9]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
Jaciment
Datació BP
Cronocultura
Taxons
Cova del Vidre
10.740±130
EPM
Antalis sp.
Referències
Bosch, 1993
Bosch, 2001
Estrada, 2009
A. de Picamoixons
10.900±90
Pecten jacobaeus
EPM
García et al., 1996
Glycymeris glycymeris
9.370±95
9.170±80
C. de la Guineu
9.850±80
EPM
Glycymeris nummaria
Estrada, 2009
C. del Parco Ia2
10.930±100
SAUV
Pecten jacobaeus
Fullola et al., 2004
Fullola et al., 1996
10.770±110
Estrada, 2009
10.420±110
10.190±290
A. del Filador N.7-4.
Antalis sp.
Nadal et al., 1993
Acanthocardia tuberculata
Garcia-Argüelles et
al., 2005
9.460±190
Pecten jacobaeus
Estrada, 2009
9.130±230
(+ Theodoxus fluviatilis)
10.020±80
SAUV
9.830±160
Balma del Gai N1
Glycymeris
Inèdit
9.840±400
Pecten jacobaeus
Estrada, 2009
8.930±140
Mytilus galloprovincialis
10.030±160
SAUV
Antalis
Columbella rustica
Bittium sp.
Tritia cuvierii
Tritia neritea (tipus Cyclope)
Cingle Vermell
9.760±160
MMD
Tritia incrassata
Oliva i Yll, 2010
Tritia pellucida
Vila, 1985
Trivia monacha
Antalis vulgaris
Pecten jacobaeus
Acanthocardia tuberculata
Acanthocardia spinosa
Sota Palou
9.060±380
Antalis sp.
MMD
8.540±180
71
Carbonell, 1985
[page-n-10]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
Jaciment
Datació BP
Cronocultura
Taxons
Referències
Roc del Migdia
8.800±240
MMD
Columbella rustica
Oliva i Yll, 2010
8.190±320
Antalis vulgaris
7.950±370
Glycymeris sp.
7.280±370
Pecten sp.
Mytilus sp.
Conus ventricosus
Cova de la Cativera
N. A-B
8.860±95
MMD
7.979±60
Patella caerulea
Fontanals, 2001
Cerithium vulgatum
Estrada, 2009
Mytilus galloprovincialis
Acanthocardia tuberculata
Cerastoderma glaucum
Stramonita haemastoma
Tritia pellucida
Pecten jacobaeus
Antalis inaequicostata
Antalis vulgaris
Fustiaria rubescens
Phorcus articulatus
Font del Ros SG
8.150±590
MMD
Balma
C-C1.
9.840±50
MMD?
Guilanyà
Antalis vulgaris
Mora et al., 1991
Columbella rustica
Martínez et al., 2010
Columbella rustica
Martínez et al., 2010
9.410±60
Tritia sp (tipus Clyclope)
8.970±430
Acanthocardia sp.
8.680±50
Antalis sp.
8.640±50
Balma del Serrat
del Pont N.IV
8.310±40
Mytilus edulis
MMD
8.130±40
Pecten jacobaeus
8.060±40
Cerastoderma sp.
7.770±50
Patella caerulea
Luria lurida
7.330±40
Glycymeris sp.
Spondylus gaederopus
72
Alcalde i Saña, 2008
[page-n-11]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
Jaciment
Cova del Solà d’en
Pep
Datació BP
Cronocultura
Taxons
Referències
MMD
Anomia ephippium
Nadal, 1998
Glycymeris sp.
Mytilus galloprovincialis
Patella ssp.
Hexaplex trunculus
Stramonita
haemastoma
Phorcus turbinatus
Cova de la Griera N.I
Epipaleolític?
Phorcus turbinatus
Fullola et al., 1997
Pecten jacobaeus
Estrada, 2009
Antalis vulgaris
Antalis dentalis
Glycymeris sp.
Mactra stultorum
Cerastoderma glaucum
Bittium reticulatum
Acanthocardia
berculata
tu-
Tritia incrassata
Bivetiella cancellata
QUADRE 1. Jaciments catalans del Paleolític superior final, Epipaleolític i
Mesolític amb presència de malacofauna marina, que s’han tingut en compte en l’estudi. Les datacions es donen sense calibrar BP. Les cronocultures que s’han tingut en consideració són: Magdalenià superior final (MSF),
Epimagdalenià (EPM), Microlaminar sauveterroide (SAUV) i Mesolític de
mosses i denticulats (MMD). Els noms científics dels tàxons representats
s’han actualitzat respecte les atribucions realitzades en els treballs originals, quan ha calgut. La bibliografia fa referència en alguns casos a les dades generals del jaciment com en altres sobre la relació de tàxons apareguts.
Pel que fa a la diversitat malacològica, s’han determinat un total de 21
grups taxonòmics al llarg del període d’estudi. Els tàxons que hem registrat
i considerat són: vuit de bivalves – Glycymeris sp.; Acanthocardia sp.;
Cerastoderma sp.; Pecten jacobaeus; Mytilus sp.; Spondylus gaederopus;
Anomia ephippium; Mactra stultorum –, 11 de gasteròpodes – Columbella
rustica; Tritia sp. (de l’antic gènere Cyclope); Tritia sp. (de l’antic gènere
73
[page-n-12]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
Jaciments
DMLR
DMPA
Visibilitat
% Diversitat tax.
Hort de la Boquera
38,1
134,0
NO
9,1
Molí Salt
35,8
50,7
SÍ
4,5
Bala Gilanyà (MSF)
98,5
134,0
NO
13,6
Parco (EPM)
122,0
241,0
NO
4,5
Balma del Gai (EPM)
40,8
117,0
NO
22,7
Cativera (MSF)
6,8
7,4
SÍ
9,1
Clot Hospital
38,7
59,0
SÍ
4,5
Camping Salou
0,7
0,6
SÍ
13,6
Filador (EPM)
34,7
134,0
SÍ
18,2
Font Voltada
35,8
49,7
SÍ
4,5
Cova del Vidre
40,8
61,4
SÍ
4,5
Picamoixons
24,0
27,3
SÍ
9,1
Cova de la Guineu
27,8
40,0
SÍ
4,5
Parco (SAUV)
122,0
241,0
NO
4,5
Filador (SAUV)
34,7
134,0
SÍ
13,6
Balma del Gai (SAUV)
40,8
117,0
NO
36,4
Cingle Vermell
45,0
89,0
SÍ
27,3
Sota Palou
79,1
126,0
NO
4,5
Roc del Migdia
45,0
89,0
SÍ
27,3
Cativera (MMD)
6,8
7,4
SÍ
50,0
Font del Ros
79,9
123,0
SÍ
9,1
Serrat del Pont
42,2
65,1
SÍ
31,8
Solà d’en Pep
1,9
3,5
SÍ
31,8
Griera
4,7
5,5
SÍ
45,5
QUADRE 2. Dades de caràcter geogràfic de la situació dels jaciments respecte a la actual línia de costa i grau de diversitat malacofaunística. DMLRC: distància mínima en línia recta del jaciment respecte la costa actual (en
quilòmetres); DMPA: distància recorregut amb mínim desnivell acumulat
entre el jaciment i la costa actual (en quilòmetres); Visibilitat: existència
de visibilitat de la mar a un radi de 5 quilòmetres des del jaciment; % Diversitat tax.: percentatge de diversitat taxonòmica de malacofauna sobre
el total de tàxons identificats als jaciments que es relacionen en el treball.
74
[page-n-13]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
FIGURA 3. Gràfic on es mostra el grau de variabilitat taxonòmica de malacofauna marina (en valors absoluts del nombre de tàxons identificats en cada cas) als
jaciments que es relacionen en el treball. Per abreviacions veure peu del quadre 1.
Nassarius); Bittium sp.; Cerithium vulgatum; Conus ventricosus; Stramonita
haemastoma; Hexaplex trunculus; Bivetiella cancellata; Phorcus sp.;
Patella sp. –, i dos d’escafòpodes – Fustiaria rubescens; Antalis sp. –.
D’aquests grups, i segons les interpretacions donades per diferents autors
(vegeu referències bibliogràfiques al quadre 1) aquests elements poden
tenir diverses finalitats, siguin ornamentals, alimentàries o funcionalsinstrumentals, o en alguns casos, tenir finalitat múltiple, des del primer
moment o al llarg de la vida útil de la conquilla. Al respecte, tots els bivalves
poden tenir finalitat alimentària, així com potencialment utilitària i
ornamental. De tota manera, no s’han registrat modificacions amb finalitats
ornamentals en el cas de Mytilus a cap dels jaciments analitzats. En el cas
dels gasteròpodes, per la seva mida i per les modificacions observades, els
gèneres Columbella, Tritia, Bittium, Cerithium i Conus solament tindrien
finalitat ornamental. Altres, la finalitat podria ser múltiple, encara que
majoritàriament alimentària: Stramonita, Hexaplex, Bivetiella, Phorcus,
que, es troben concentrats en els jaciments costaners. Patella només tindria
funció alimentària i secundàriament funcional. Pel que fa als escafòpodes,
només tindrien finalitat ornamental.
Si ens fixem en el grau de diversitat taxonòmica que es detecta als jaciments s’observa com aquest, en línies generals, augmenta en funció de
la cronologia, amb un menor nombre de tàxons en les cronocultures més
antigues, MSF i EPM, i un increment progressiu al SAUV i, especialment, al
MMD (quadre 2, figura 3). D’altra banda, podem trobar casos interessants,
especialment en aquells jaciments amb algun tipus de desenvolupament
cronològic. Així, Parco, jaciment d’interior, manté una baixa diversitat en-
75
[page-n-14]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
tre els dos moments representats (4,5%), amb una única espècie representada tant al EPM com al SAUV, Filador compta amb tan sols quatre i tres
espècies en els dos moments, i, en canvi Gai presenta un major nombre
d’espècies que Parco o Filador en el EPM (22,7%), encara que augmenta
considerablement en les ocupacions de SAUV (36,4%) respecte les ocupacions epimagdalenianes del jaciment. La màxima diversitat s’observa en les
ocupacions de Cativera (50%) i la Griera (45,5%), els dos jaciments situats
prop de la costa. Per altra banda, en alguns jaciments, tot i tenir una variabilitat d’espècies bastant migrada, el nombre d’exemplars és molt gran i
aquests responen a espècies aptes pel consum. Seria el cas de la Cova del
Solà d’en Pep i el Càmping Salou, també propers a la costa actual.
Pel que fa a la ubicació dels jaciments, si els organitzem segons l’àrea
geogràfica que ocupen (figura 4: A, quadre 2), ens trobem que, només quatre jaciments tenen en l’actualitat una localització costanera o subcostanera: Cativera, Griera, Camping Salou i Cova del Solà d’en Pep. Es tracta
de jaciments que tenen la costa a una distància mínima (< 7 km). La major
concentració de jaciments es dona a la serralada prelitoral catalana, amb
un total de 11 casos: Cova del Vidre, Clot de l’Hospital, Abric del Filador,
l’Hort de la Boquera, Abric de Picamoixons, Cova del Molí del Salt, Cova
de la Guineu, Balma del Gai, Cingle Vermell, Roc del Migdia i Balma del
Serrat del Pont. En aquests casos la distància a la costa és d’entre 24 i 41 Km
i l’arribada al jaciment des de la costa no comportaria més d’un o dos dies de
marxa. Per últim, i com cabria esperar des d’una perspectiva etnogràfica, els
jaciments d’interior quedarien restringits a pocs casos, aquí concretament
quatre: Font del Ros, Sota Palou, Balma Guilanyà i Cova del Parco. Aquests
jaciments es troben entre 79 i 122 Km de la costa i els desplaçaments des del
jaciment al mar suposarien més dies de marxa.
En quan a la visibilitat del mar, la figura 4: B mostra els punts més alts
des d’on es podria veure la costa dins d’un radi de 5 km al voltant de cada
jaciment. A partir d’aquí s’ha realitzat un estudi de la visibilitat (figura 4: C,
quadre 2) que ens indica que: en els jaciments costaners la visualització del
mar és immediata, en els situats a la serralada prelitoral és gairebé sempre
observable en l’àrea de captació mínima (5 Km) i augmenta exponencialment si aquesta àrea de captació amplia lleugerament el seu radi respecte el
jaciment, i en els d’interior la visualització de la costa és nul·la en les àrees
de captació de radi més reduït.
76
[page-n-15]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
FIGURA 4. A: Mapa on s’observen diferents rangs de distància (radis de 10, 20, 40,
50 km.) obtinguts amb el multiple buffer ring per tal d’establir les distàncies en línia recta entre els jaciments i la costa. B: Mapa on es mostren (en color marró) les
zones que presenten corbes de nivell amb una alçada superior a 750 m. Els cercles
indiques l’àrea de captació al voltant de cada jaciment que es troba dins un radi de
5 km. Els jaciments amb elevacions importants properes serien zones de major visibilitat. C: Mapa amb els resultats obtinguts per a l’estudi de la visibilitat del mar
des dels diferents territoris. La costa només seria visible des dels punts que en el
mapa estan representats en blau. D: Mapa de pendents del territori calculades per
tal de valorar quines serien les millors vies d’accés des de cada jaciment a la costa. Els
desnivells acumulats augmenten progressivament des dels colors més clars als més
foscos. En general, les àrees de menor desnivell coincideixen amb els cursos d’aigua.
77
[page-n-16]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
FIGURA 5. Mapa on es mostren probables vies d’accés des dels jaciments a la costa
seguint diferents cursos d’aigua.
El mapa de pendents del territori que envolta els jaciments (figura 4: D)
mostra com les zones que presenten un desnivell menys pronunciant i menor pendent acumulat són sempre les que segueixen els cursos dels rius,
rieres i torrents. Per aquesta raó, a l’hora de parlar de possibles vies d’accés cap a la costa s’ha plantejat que els diferents grups seguirien els cursos
d’aigua, ja que serien les vies amb un mínim desnivell i de més fàcil accés,
malgrat la distància pugui augmentar de forma considerable respecte la línia recta (quadre 2). L’estudi d’aquestes possibles vies (figura 5) indica com
des dels jaciments situats prop del mar l’accés seria evidentment directe,
des dels assentaments de la serralada prelitoral sol haver una ruta directa
seguint un únic corrent d’aigua i des dels de l’interior l’itinerari a recórrer
implica seguir diversos corrents d’aigua.
DISCUSSIÓ
La interpretació dels resultats és en alguns casos complexa ja que les variables que determinen la diversitat taxonòmica als jaciments són múltiples i
es poden superposar entre unes i altres.
Queda clar, en primer lloc, que la presència de malacofauna marina per
tot el territori català, entre el Plistocè final i els inicis de l’Holocè, demostra
78
[page-n-17]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
que el registre d’assentaments durant aquest període cronològic a la zona
costanera s’ha d’entendre com esbiaixat. Si bé la dinàmica entre la zona prelitoral i la més interior de Catalunya es comporta com hauria d’esperar-se, amb
una major quantitat de jaciments cap a l’est i una reducció important cap a
l’oest, estrictament en zones prepirinenques o ja localitzades al mateix Pirineu, no passa així pel que fa a la zona litoral. Segons el registre arqueològic
actual, la gran majoria dels jaciments es concentren al voltant de les serralades prelitorals, entre els 30 i els 60 km de la línia actual de la costa. Solament
quatre jaciments es poden considerar costaners o subcostaners. Aquestes dades son totalment contradictòries amb les que proporciona l’etnografia per a
grups caçadors-recol·lectors entre humans anatòmicament moderns d’època
actual i subactual o a la prehistòria d’altres zones costaneres (Yesner, 1980), i
s’hauria d’explicar per la destrucció diferencial del registre.
Més enllà d’aquesta primera reflexió, al respecte d’altres variables que influeixen en la presència de malacofauna marina entre les darreres comunitats caçadores-recol·lectores catalanes, la proximitat a la mar pot determinar
la variabilitat taxonòmica, però clarament la quantitat de restes i la finalitat
de les espècies. Cal destacar la presència de tàxons vinculats a l’alimentació,
que no solen emprar-se per a la fabricació d’objectes d’abillament, en els
jaciments més pròxims a la costa: Mytilus galloprivincialis a Camping Salou,
Cova de la Cativera (conjunts A i B) o Cova del Solà d’en Pep, gasteròpodes de mida gran com Phorcus turbinatus o diferents espècies de murícids
novament a Cova de la Cativera (A-B), Solà d’en Pep o Cova de la Griera, o
Patella a Cova de la Cativera (A-B) entre d’altres. En alguns casos, les quantitats d’espècimens són considerables o van acompanyades d’altres evidències
d’explotació de recursos marins, com per exemple eriçons de mar, a Cova
del Solà d’en Pep (Nadal, 1998). Finalment, recordem que en alguns casos,
Cativera (A-B) o Griera, són els jaciments que també presenten major diversitat taxonòmica. En altres, com Solà d’en Pep, la variabilitat taxonòmica és
menor, però la quantitat d’efectius és molt gran pel que fa al registre català.
Tot i així, alguns dels jaciments costaners presenten una variabilitat taxonòmica bastant reduïda, que no es veu compensada per el nombre de restes:
Camping Salou o Cova de la Cativera (C). Això pot explicar-se per una altra
variable, la cronologia, de la que parlarem més endavant.
Alguns dels tàxons abans esmentats superen aquesta primer franja costanera vers l’interior, però quan són recuperats no presenten modificacions per
79
[page-n-18]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
tal de ser categoritzats com objectes d’abillament. Trobem Mytilus o conquilles no modificades de Glycymeris a les ocupacions sauveterroides de Gai, o
Mytilus a la Balma del Serrat del Pont i el Roc del Migdia. Val a dir que en un
d’aquests casos, a Balma del Gai, l’anàlisi traceològica ha demostrat l’ús de
les conquilles pel treball de la fusta (David Cuenca, comunicació personal).
Això ens fa pensar que en alguns jaciments de l’àrea prelitoral, que generalment se situen a distàncies inferiors als 50 km en línia recta de la costa actual,
que solen tenir visió directa de la mar des de l’àrea de captació mínima del
jaciment o que tenen distàncies respecte aquesta de no més de 100 km amb
desnivell mínim, serien ocupats per poblacions que al llarg de l’any tindrien
accés directe a la costa i que haurien pogut traslladar alguns elements de manera directa, tant amb finalitats ornamentals com per a la seva utilització com
a eines, molt probablement aprofitant part de les conquilles de les espècies
prèviament utilitzades com aliment. En aquests jaciments, la diversitat taxonòmica continua sent també elevada, encara que mai superior als jaciments
costaners o subcostaners i oscil·la entre el 10 i el 30% de la diversitat sobre la
llista de tàxons identificats fins ara en aquest estudi.
Finalment, els jaciments que s’allunyen d’aquesta zona prelitoral, van
perdent diversitat taxonòmica, gairebé desapareixen els elements no modificats amb finalitat tecnològica o que potencialment podrien haver estat
de caràcter alimentari en origen. Els tàxons representats són molt concrets,
com puguin ser els escafòpodes a Balma Guilanyà, Parco o Sota Palou o
bé gasteròpodes de mida petita, sempre modificats, de gèneres com Tritia
o Columbella. Sembla com si a aquests indrets només arribessin elements
seleccionats per la seva vàlua simbòlica, la qual cosa podria estar indicant
que aquestes poblacions ja no tindrien accés directe a la costa i que la malacofauna marina hauria arribat via intercanvi.
Per últim, una altra variable que sembla determinar el registre de la
malacofauna marina als jaciments del període estudiat és l’antiguitat dels
mateixos, que afectaria tant als jaciments costaners com als d’interior.
Malauradament tenim pocs jaciments amb un cert desenvolupament cronoestratigràfic de les diferents fases culturals que són objecte del nostre
estudi: Cova del Parco, Abric del Filador i Balma del Gai (EpimagdaleniàSauveterroide) i Cova de la Cativera i Balma Guilanyà (Magdalenià superior
final o Epimagdalenià i Mesolític de mosses i denticulats). Tanmateix tenim
molts altres jaciments que ens permeten veure una certa tendència al llarg
80
[page-n-19]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
del temps. Aquesta tendència ens remet a una menor diversitat en les fases antigues, fonamentalment Magdalenià superior final i Epimagdalenià, i
un progressiu increment en el Sauveterroide, que arriba al seu màxim amb
el Mesolitic de mosses i denticulats. Sembla que aquesta dinàmica afecta
tant a la diversitat d’elements emprats com elements de decoració personal, com pel que fa al seu ús alimentari. En aquest sentit son destacables
els casos de Camping Salou, que malgrat la certa importància quantitativa
tant en diversitat com en nombre de restes de mol·luscs marins, en essència
es tracta d’un jaciment que ha d’interpretar-se com un conquiller resultat
de l’explotació de pulmonats terrestres (Román et al., 2016), o la Cova de
la Cativera, on les ocupacions epimagdalenianes (C) són molt pobres si es
comparen amb les mesolítiques (A i B), que presenten el major índex de
diversitat del nostre estudi. Aquest increment de diversitat taxonòmica al
llarg del temps s’observa en alguns casos en els jaciments de les serralades
prelitorals però no en els jaciments d’interior, com pugui ser el cas de la
Cova del Parco o Balma Guilanyà. Les reflexions que fem, ho són per a les
fases sincròniques i posteriors al Magdalenià superior final, i no per a moments anteriors. Al respecte, sembla ser que fins el Magdalenià superior,
les dinàmiques culturals poden ser unes altres, tal vegada vinculades a uns
models territorials substancialment diferents. En tot cas, aquestes fases
prèvies no son objecte d’estudi en aquest treball.
CONCLUSIONS
La contrastació de les dades procedents dels estudis arqueomalacològics
i de SIG, semblen apuntar unes tendències que permeten posar claredat a
les relacions costa-interior que les darreres societats caçadores-recol·lectores del nord-est de la península ibèrica n’establiren entre el Magdalenià superior final i el Mesolític de mosses i denticulats. En primer lloc,
les restes malacofaunístiques marines repartides pel territori semblen
demostrar que les relacions costa-interior serien importants, tot i que
anirien reduint-se a mida que es produïa un allunyament físic de la mar.
La distància crítica vindria determinada per l’accés directe que les comunitats poguessin tenir a la costa al llarg del vagareig estacional. Sembla
que estaria determinada per una llunyania no superior als 50-70 km respecte a la línia actual de costa, per rutes de mínima pèrdua de desnivell.
Així mateix, una altra variable podria ser la visibilitat de la mar des del
81
[page-n-20]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
jaciment o de la seva immediata àrea de captació. Aquest accés directe
o indirecte a la costa quedaria ref lectit en el registre per la progressiva
pèrdua de diversitat taxonòmica així com la desaparició d’espècies que a
la costa tindrien una finalitat essencialment alimentària i vers l’interior
quedaria restringida a una finalitat funcional. Aquesta mena de frontera
territorial d’ús directe o indirecte dels recursos marítims es podria situar,
segons l’estat actual de la recerca, al voltant de les serralades prelitorals
que creuen Catalunya de Nord-est a Sud-oest.
De la mateixa manera, sembla existir una progressió al llarg del període d’estudi en la diversitat taxonòmica dels elements utilitzats per a la fabricació d’objectes d’ornamentació personal així com de l’ús, alimentari
i funcional, dels mol·luscs marins, especialment en les àrees costaneres i
prelitorals, que no queda ref lectit en les zones més enllà de les serralades
prelitorals.
Evidentment, dins d’aquestes pautes de comportament, hi ha alguns jaciments que s’escapen de la tendència general. Caldrà veure, en un futur, si
les nostres propostes es veuen reforçades, modificades o rebutjades per un
major nombre de jaciments o col·leccions més amplies procedents d’algunes de les estacions citades que encara són objecte d’intervenció.
AGRAÏMENTS
Aquest treball ha estat realitzat gràcies als ajuts dels projectes HAR2017-86509 del
Ministerio de Economía y Competitividad del Govern d’Espanya i SGR-2017-00011 de
l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya.
Agraïm molt sincerament als organitzadors de les IV Jornades d’Arqueozoologia del
Museu de Prehistòria de València, els doctors Josep Lluís Pascual i Alfred Sanchis,
que ens convidessin a la presentació d’aquesta comunicació.
BIBLIOGRAFIA
Alcalde, G., Saña, M. (2008): Procés d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La
Garrotxa) entre 7400 i 5480 cal aC. Publicacions eventuals d’Arqueologia de la
Garrotxa 8. Museu comarcal de la Garrotxa, Olot.
Bailey, G. N., Davidson, I. (1983): Site exploitation territories and topography: two
cas estudies from palaeolithic Spain. Journal of Archaeological Science 10, 87-115.
Bosch, J. (1993):
Cronologia prehistòrica al curs inferior de l’Ebre. Primeres
datacions absolutes. Pyrenae 24, 53-56.
82
[page-n-21]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
Bosch, J. (2001): Les ocupacions prehistòriques de caçadors-recol·lectors a la cova
del vidre(Roquetes). Assentament i clima. Recerca, Arxiu històric comarcal de
les terres de l’Ebre, 9-20.
Bosch, J., Nadal, J., Román, D., Estrada, A. (2015): Antiguas excavaciones, nuevas
respuestas. El yacimiento epimagdaleniense de la Cova del Clot de l’Hospital
(Roquetes, Baix Ebre). Saguntum-PLAV 47, 9-27.
Carbonell, E. (coord.) (1985): Sota Palou, Campdevànol. Un centre d’intervenció
prehistòrica postglaciar a l’aire lliure. Diputació de Girona, Girona.
Estrada, A. (2009): La malacofauna marina dels jaciments catalans: una aproximació
als usos simbòlics i culturals. Monografies del SERP nº7. Universitat de
Barcelona, Barcelona.
Estrada, A., Nadal, J., Lloveras, Ll., Garcia-Argüelles, P., Álvarez, R. ( 2010): La
malacofauna marina en el yacimiento de la Balma del Gai (provincia de
Barcelona) y su contextualización en el
registro arqueomalacológico del
epipaleolítico catalán. Férvedes 6, 115-120.
Fontanals, M. (2001): Noves aportacions a la interpretació del límit Plistocè-Holocè
al Sud de Catalunya: L’estudi de la indústria lítica del jaciment de La Cativera
(El Catllar, Tarragonès). Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica
Tarraconense 23, 73-100.
Fullola, J. M., Bartrolí, R., Bergadà, M. M., Doce, R., García-Argüelles, P., Nadal, J.,
Rodon, T., Adserias, M., Cebrià, A. (1996): Nuevas aportacions al conocimiento
del Paleolítico superior en las comarcas meridionales y occidentales de Cataluña.
A M. P. Fumanal i J. Bernabeu (eds.), Estudios sobre el Cuaternario. Medios
sedimentarios, cambios ambientales, hàbitat humano. Universitat de València,
València, 239-247.
Fullola, J. M., Bartrolí, R., Cebrià, A., Bergadà, M. M., Nadal, J., Estrada, A. (1997):
El epipaleolítico de la Balma de la Griera (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)
en el contexto del NE peninsular.
Actas del II Congreso de Arqueología
peninsular. Tomo I: Paleolítico y Epipaleolítico. Fundación Alfonso Enriques,
Zamora, 327-347.
Fullola, J. M., Petit, M. A., Mangado, X., Bartrolí, R., Albert, R. M., Nadal, J. (2004):
Occupation epipaleolithique microlamellaire de la grotte du Parco (Alòs de
Balaguer, Catalogne, Espagne). A Ph. Crombé i P. Vermeersch (coords.), Le
Mesolithique/The Mesolithic. Acts of the XIVth UISPP Congress. BAR IS 1302,
Oxford, 121-128.
García, M., Rosell, J., Vallverdú, J., Vergès, J. M. (1996): L’abric de Picamoixons
i les estratègies dels darrers caçadors recol·lectors epipaleolítics. Quaderns de
Vilaniu 29, 91-100.
83
[page-n-22]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
Garcia-Argüelles, P., Nadal, J., Fullola, J. M. (2005): El abrigo del Filador (Margalef
de Montsant, Tarragona) y su contextualización cultural y cronològica en el
nordeste peninsular. Trabajos de Prehistoria 62(1), 65-83.
García-Argüelles, P., Nadal, J., Fullola, J. M., Bergadà, M. M., Domingo, I., Allué, E.,
Lloveras, L. (2014): Nuevas interpretacions del Paleolítico superior final de la
Cataluña meridional: el yacimiento de l’Hort de la Boquera (Priorat, Tarragona).
Trabajos de Prehistoria 71(2), 242-260.
Guilaine, J., Martzluff, M. (dirs.) (1995): Les excavacions a la Balma de la Margineda
(1979-1991). Edicions del Govern d’Andorra, Andorra la vella. 3 volums.
Mir, A., Freixas, A. (1993): La Font Voltada, un yacimiento de finales del Paleolítico
superior en Montbrió de la Marca (La Conca de Barberà, Tarragona). Cypsela
X, 13-21.
Mora, R., Terrades, X., Parpal, A., Plana, C., Martínez, J., Fígols, A., Roca, G. (1991):
Les ocupacions mesolítica i neolítica de la Font del Ros (Berga, Berguedà).
Tribuna d’Arqueologia 1989-1990, 19-29.
Martínez, J., Mora, R., Casanova, J. (2010): Lost in the mountains? Marine ornaments
in the Mesolithic of the northeast of the Iberian Peninsula. Munibe suplemento
31, 100-109.
Nadal, J. (1998): Les faunes del Plistocè final-Holocè a la Catalunya meridional i de
ponent. Interpretacions tafonòmiques i paleoculturals. Tesi doctoral. Universitat
de Barcelona, Barcelona.
Nadal, J., Estrada, E., Garcia-Argüelles, P. (1993): Els elements d’ornamentació
sobre malacologia dels nivells geomètrics del jaciment d’El Filador (Margalef de
Montsant, Priorat). Gala 2, 1-9.
Oliva, M., Yll, R. (2010): The use of marine Shell in Cingle Vermell and Roc del
Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona, Spain), two prehistòric sites in the western
Mediterranean. First approach. Munibe, suplemento 31, 138-145.
Román, D., Nadal, J., Domingo, I., García-Argüelles, P., Lloveras, L., Fullola, J. M.
(2016): La fin du Paléolithique dans la Catalogne Méridionale ibérique revisitée:
nouvelles réponses pour anciennes qüestions. L’Anthropologie 120, 610-628.
Vaquero, M. (ed.) (2004): Els darrers caçadors-recol·lectors de la Conca de Barberà:
el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí). Excavacions 1999-2003. Museu-Arxiu de
Montblanc i comarca, Montblanc.
Vita-Finzi, C., Higgs, E. S. (1970): Prehistoric economy in the Mount Carmel area of
Palestine: site catchment analysis. Proceedings of the Prehistoric Society 36, 1-37.
84
[page-n-23]
3
UNA MAR LLUNYANA? RELACIONS DE LES DARRERES
COMUNITATS CAÇADORES-RECOL·LECTORES I LA
COSTA A CATALUNYA A TRAVÉS DE L’ESTUDI DE LA
MALACOFAUNA MARINA I ELS SIG
Zoé Lloveras Rissech, Jordi Nadal i Lluís Lloveras Roca
ABSTRACT
Coastal archaeological sites identified in Northeast Iberia (Catalonia) belonging to late Upper Palaeolitihc and Epipalaeolithic/Mesolithic periods
are practically non-existent. Different reasons have been historically proposed to explain this situation, such as coastline fluctuations due to climate
or intensive human occupation and destruction of archaeological vestiges.
However, inland sites from the same period with registered marine malacofaunal remains are abundant. In this study, a revision of the marine malacofaunal record from Catalonia sites dated from 12th to 8th millennia BP is
made and new data is also provided. In addition, by considering parameters
such as taxonomical diversity and number of remains, a model to explain
the relationship between hunter-gatherer communities from these periods
and the sea is proposed. GIS analysis is used to establish real and perceived
distances between the considered sites and the coastline. Results show an
increase in taxonomical diversity in sites located closer to the coast. Marine
shells were probably directly gathered in these cases but acquired from exchanges with groups living further away from the sea.
INTRODUCCIÓ
Al llarg de tota la història, les zones costaneres han estat, en línies generals i
si no tenim en compte circumstàncies geogràfiques excepcionals, molt més
poblades que les àrees d’interior. Aquesta realitat sembla afectar també a
Recursos marins en el passat. IV Jornades d’arqueozoologia.
Museu de Prehistòria de València (2019): 63-84.
[page-n-2]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
les societats de caçadors-recol·lectors, almenys des del moment en que els
recursos marítims van començar a ser explotats de manera intensiva i especialitzada, tot i que situar aquest moment pugui ser objecte de controvèrsia (Álvarez, 2010; Cortés et al., 2011; Gómez et al., 2014). Per als caçadors
actuals i subactuals, diferents estudis etnogràfics demostren aquesta realitat. Es citen densitats demogràfiques 40 vegades superiors a la costa que
a l’interior; les explicacions que es donen són de caràcter ecològic: les costes (que no les zones pelàgiques) s’han demostrat més diverses en termes
biològics, amb major biomassa, més estables estacionalment i, per aquest
motiu, més predictibles a nivell de recursos que no pas altres ecosistemes
(Yesner, 1980), tot i que també es destaca que el seu aprofitament pot ser
poc eficient energèticament sense uns mínims tecnològics (Pálsson, 1991).
Aquesta realitat, però, contrasta amb el registre arqueològic al nord-est
de la península ibèrica (Catalunya). Davant de la relativa quantitat de jaciments paleolítics, epipaleolítics i mesolítics d’interior, especialment en
les serralades prelitorals, la quantitat d’estacions d’aquestes cronologies
que es troben prop de l’actual línia de costa és extremadament pobra. Les
causes que podrien explicar aquesta situació fan referència a contingències
geoclimàtiques i històric-culturals. Entre aquestes hauríem de destacar les
fluctuacions de la línia de costa com a resultats dels processos de desgel
planetari de finals del Plistocè-Holocè (que implicaria la destrucció o inundació de jaciments que actualment quedarien sota el nivell actual del mar)
com, alhora, l’aparició o desaparició d’accidents geogràfics com les formacions deltaiques. Pel que fa a les contingències històriques, òbviament,
hem de recordar que en èpoques posteriors a les estudiades, la intensitat
de l’ocupació humana de la zona costanera seguiria sent tant o més important, amb la consegüent destrucció dels vestigis més antics (Fullola i Nadal,
2001). Aquesta dinàmica creix exponencialment en els darrers anys amb
l’especulació urbanística. Encara que no estrictament relacionable amb les
causes anteriors, la pròpia metodologia arqueològica, que cerca jaciments
allà on hi ha més potencialitat de trobar-los, ha esbiaixat definitivament el
mapa de localització dels jaciments d’aquest període: coves i abrics, generalment situats al peu o a l’interior de les zones muntanyoses.
Tot plegat suposa un registre que es contradiu amb els paràmetres d’ocupació costa vs interior que caldria esperar entre les comunitats de caçadors-recol·lectors d’humans anatòmicament moderns. Per això, pensem
64
[page-n-3]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
que l’avaluació de l’existència d’un registre desaparegut i la seva importància
podria realitzar-se des del propi estudi del registre de jaciments d’interior.
D’una banda, a través de la presència d’elements costaners, des de primeres
matèries lítiques fins elements d’origen biòtic amb diferents funcionalitats
(alimentàries, tecnològiques o decoratives). Aquesta relació s’ha pogut establir per elements bastant peribles (de consum gairebé immediat), com podria
ser la presència de peixos marítims o estuarials en jaciments allunyats de la
costa, en altres punts de la conca mediterrània de la península ibèrica, com
els casos de les Coves de Santa Maira o a Cova Fosca, tots dos al País Valencià
(Aura et al., 2015; Roselló et al., 2015). Un altre mecanisme hauria de ser l’estudi dels senyals isotòpics de les restes humanes, tant les pròximes a la costa
com a les d’interior, per a aquestes cronologies (Garcia-Guixé et al., 2005;
Salazar-García et al., 2014). En un cas i en l’altre sembla evident que seria la
mateixa població la que es desplaça entre la costa i l’interior de forma més o
menys freqüent, en itineràncies estacionals, i no simplement d’uns elements
de llarga durada (primeres matèries o conquilles de mol·luscs marins) que
poden ser objecte de transport i intercanvi entre individus. Malauradament,
però, són encara molt escasses les restes de peixos marítims en jaciments
d’interior o restes humanes que permetin fer avaluacions isotòpiques. En tot
cas, tant les proves de moviment de persones o els intercanvis de materials procedents de la costa demostrarien l’existència d’aquest registre de jaciments marítims, que necessàriament està esbiaixat.
El nostre treball té com a objectiu precisament constatar indirectament
l’existència d’unes ocupacions ara invisibles a través de dues fonts
d’informació diferenciada: d’una banda l’arqueomalacofauna marina
recuperada en els jaciments i d’altra l’aplicació dels Sistemes d’Informació
Geogràfica (a partir d’ara SIG) per valorar qüestions geogràfiques. A partir de
la contrastació de les dades proporcionades per les dues fonts d’informació,
s’avaluarà la possibilitat de que les poblacions que ocuparen els jaciments a
l’interior tinguessin relació directa amb la costa o bé els materials d’origen
marí haguessin arribat via intercanvi. En aquest sentit, les variables a
contrastar seran les dificultats d’accés i distància respecte de la costa dels
assentaments i la variabilitat taxonòmica de les especies marines així com
la potencial funcionalitat. Partim de la premissa que a menys variabilitat
taxonòmica menor vinculació amb la línia costanera, així com menor
diversitat funcional, segons aquest ordre: alimentària, utilitària, decorativa.
65
[page-n-4]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
ÀMBITS CRONOLÒGIC I GEOGRÀFIC, MATERIAL I MÈTODE
La zona d’estudi és el NE de la península ibèrica (Catalunya) i la cronologia
aproximada va de mitjans del XIIè mil·lenni BP fins que trobem les darreres
evidències de grups caçadors-recol·lectors a finals del VIIIè i inicis del VIIè
mil·lenni BP, en datacions no calibrades. Aquest marge cronològic abasta
quatre possibles tecnocultures que tanmateix en alguns casos són difícils de
diferenciar en tant que els trets distintius són petites evolucions industrials
(més de caràcter quantitatiu que no qualitatiu) sense que es pugui establir
veritables solucions de continuïtat (Román, 2012): Magdalenià superior
final, Epimagdalenià, Microlaminar sauveterroide i Mesolític de mosses i
denticulats. A la zona d’estudi no hi ha, ara per ara, el complex tecnològic del
Mesolític geomètric (el que clàssicament hauríem anomenat “Epipaleolític
geomètric tipus Cocina”). En tot cas, degut a que les indústries poden ser poc
resolutives, o els investigadors mantenen una certa indefinició al respecte,
treballarem fonamentalment amb els marcs cronològics que proporcionen
les datacions absolutes.
El nombre total de jaciments considerats a l’estudi és de 20 (figura 1).
El treball es fonamenta en l’anàlisi de diferents dades obtingudes a partir de les restes arqueomalacològiques de procedència marina (figura 2),
dades que en alguns casos provenen d’anàlisis inèdites fetes per nosaltres
mateixos i en altres casos es tracta de reculls bibliogràfics de dades ja publicades. En concret s’ha considerat la diversitat d’espècies presents en cada
jaciment, la qual s’ha valorat a partir del nombre d’espècies identificades i
del percentatge respecte al total de tàxons registrats.
Al respecte de les identificacions taxonòmiques volem fer un seguit
d’aclariments. No s’ha tingut en compte el nombre d’efectius de cada
tàxon atès que en determinats casos això pot estar influït per variables
com l’extensió de jaciment excavat o fenòmens culturals aleatoris, com la
presència d’un objecte d’abillament fragmentat que multipliqui la presència d’una espècie sobre les altres. En el cas d’identificacions que no arriben
al nivell d’espècie (gènere, família, etc.) només s’han tingut en compte en
l’estudi de biodiversitat si aquestes identificacions no estan representades
entre els efectius que sí han estat identificats a un nivell més específic (ex.
Glycymeris sp, quedaria representat per Glycymeris nummaria o Glycymeris
glycymeris o qualsevol altra espècie del gènere Glycymeris sempre i quan
hi hagi). Tanmateix, noves classificacions taxonòmiques han aparegut fruit
66
[page-n-5]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
FIGURA 1. Localització dels jaciments citats al treball.
de la contrastació genètica i això ha suposat que espècies amb morfologies
molt dispars hagin quedat classificades dins del mateix gènere. En aquests
casos, prioritzarem la potencial percepció que poguessin fer les poblacions
prehistòriques, independentment de l’ordenació de l’actual sistemàtica.
Per exemple, els antics gèneres Nassarius i Cyclope, amb conquilles absolutament diferents, han quedat unificats sota un únic gènere: Tritia. Una
conquilla d’aspecte Cyclope, quedaria inclosa al gènere Tritia juntament
amb una de l’antic gènere Nassarius. Per l’interès morfològic i no biològic d’aquestes conquilles, considerem més factible mantenir terminologies
(obsoletes) més adequades per al nostre estudi. De la mateixa manera, les
classificacions obsoletes o sinonímies de les publicacions originals consultades s’han actualitzat utilitzant la plataforma World Register of Marine
Species (http://www.marinespecies.org/ juny 2018).
67
[page-n-6]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
FIGURA 2. Exemple de materials malacofaunístics recuperats en un jaciment situat a la serralada prelitoral i amb possible accés directe al mar, La Balma del Gai
(Moià, Barcelona). Material amb finalitat funcional, en alguns casos demostrada
per traceologia: a) Glycymeris nummaria, sense modificacions aparents; b) Mytilus
galloprovincialis, fragments en els que s’ha localitzat marques d’ús. Material amb
finalitat decorativa, majoritàriament amb presència de perforacions antròpiques:
c) Cerithium vulgatum; d) Columbella rustica; e) Tritia cf. neritea; f) Antalis sp.
Les dades malacològiques s’han contrastat amb dades geogràfiques gestionades a través dels SIG, tenint en compte per a cada jaciment les següents
variables: la distància en línia recta respecte la costa, la distància més curta
entre el jaciment i la costa que presenti menor desnivell acumulat, i els
punts de visualització de la costa dins de la potencial zona de captació immediata de recursos del jaciment. L’àrea de captació s’ha calculat establint
radis de 5 kilòmetres al voltant de cada jaciment, entenent que, sigui quina
sigui l’estratègia de captació de recursos d’un grup, aquesta zona immediata mínima quedarà dins l’àrea d’influència d’un assentament, seguint les
propostes que originalment es van fer per als models de “Site Catchment
Analysis” (Vita-Finzi i Higgs, 1970) i “Site Territorial Analysis” (Bailey i Davidson, 1983). Per realitzar els càlculs s’ha utilitzat el programa ArcGis, en
concret les eines: Punts d’observació, Visibilitat, Pendent, Altura i Corbes
68
[page-n-7]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
de nivell. Les distàncies en línia recta entre els jaciments i la costa s’han calculat amb el multiple ring buffer. Per altra banda s’ha utilitzat el programa
Google Earth per determinar les possibles vies d’accés al mar. Cal tenir en
compte que, pel càlcul de totes les variables, s’ha considerat la línia de costa
actual per la impossibilitat de determinar en cada cas les distàncies en el
moment de l’ocupació prehistòrica, no tant per desconeixement exacte del
nivell del mar en cada cronologia com per la formació o desaparició d’accidents geogràfics. En tot cas les dades caldrà que siguin considerades amb
prudència i com a un referent teòric no absolutament real.
A partir de l’anàlisi de totes aquestes dades intentarem observar si hi ha una
relació directa entre la proximitat (real i percebuda) dels jaciments i les seves
àrees de captació immediata i la línia de la costa o si cal cercar altres variables
(cronològiques, culturals) per explicar la biodiversitat malacofaunística dels
assentaments de caçadors recol·lectors de finals del Plistocè i inicis de l’Holocè.
RESULTATS
Els resultats tant arqueomalacològics com de caràcter geogràfic dels jaciments estudiats s’han resumit als quadres 1 i 2.
Dels 20 jaciments estudiats i tenint en compte tots els nivells on s’ha recuperat alguna resta de malacofauna marina, en cinc casos presenten un desenvolupament cronoestratigràfic (Balma Guilanyà, Cova del Parco, Balma
del Gai, Cova de la Cativera i Abric del Filador) que suposa que finalment
comptem amb 25 conjunts (quadre 1). El Magdalenià superior final (MSF) està
representat per dos, o quatre, jaciments, segons es consideri l’atribució cronocultural dels nivells E de Balma Guilanyà i C de Cativera. Per a la fase epimagdaleniana (EPM) comptem amb el major nombre de casos, entre 10 i 12, segons
sigui l’atribució dels nivells abans esmentats. El microlaminar sauveterroide
(SAUV) presenta el més magre dels registres, amb únicament tres conjunts
(s’ha de dir que també són pocs el jaciments que estan registrats o publicats en
aquesta fase). Finalment, tornem a tenir un conjunt relativament important
de jaciments del Mesolític de mosses i denticulats (MMS), amb vuit casos.
Un cas, el nivell I de Cova de la Griera, està identificat actualment com epipaleolític, i s’ha discutit si podria tractar-se d’una ocupació epimagdaleniana o
sauveterroide, malgrat no es compta encara amb una datació radiocarbònica
fiable. L’hem incorporat al nostre treball, tot i la incertesa, per l’interès de la
seva localització i pel registre arqueomalacofaunístic que presenta.
69
[page-n-8]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
Jaciment
Datació BP
Cronocultura
Taxons
Referències
Hort de la Boquera
12.250±60
MSF
Glycymeris sp.
Inèdit
Cardidae
García-Argüelles et al.,
2014
11.850±45
11.775±45
Molí del Salt B1
11.940±100
MSF
Pecten jacobaeus
Vaquero, 2004
Balma Guilanyà N. E
11.460±230
MSF- EPM?
Columbella rustica
Martínez et al.,2010
Antalis sp.
10.940±50
Tritia reticulata
C. del Parco N. Ib-Ic
Balma del Gai N,1
11.430±60
M epigonal
11.270±90
EPM
11.440±50
EPM
Antalis sp.
Estrada, 2009
Glycymeris
Estrada, 2009
11.170±160
Pecten jacobaeus
11.050±160
Columbella rustica
Tritia (tipus Cyclope)
Tritia reticulata
C. de la Cativera N.C
11.230±100
Tritia pellucida (tipus Cyclope)
Fontanals, 2001
Glycymeris nummaria
Estrada, 2009
EPM
Glycymeris sp.
Bosch et al., 2015
EPM
Bittium reticulatum
Nadal, 1998
Mytilus galloprovincialis
Román et al., 2016
MSF- EPM?
11.135±80
10.660±120
10.370±100
Clot de l’Hospital
11.115±50
10.045±45
Camping Salou
11.105±45
Pecten jacobaeus
A. del Filador N.8-9
11.000±55
EPM
10.880±50
Acanthocardia tuberculata
Nadal et al., 1993
Cerastoderma glaucum
Garcia-Argüelles et al.,
2005
Pecten jacobaeus
Estrada, 2009
Columbela rustica
Font Voltada
10.920±240
Glycymeris sp.
EPM
Mir i Freixas, 1993
Estrada, 2009
70
[page-n-9]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
Jaciment
Datació BP
Cronocultura
Taxons
Cova del Vidre
10.740±130
EPM
Antalis sp.
Referències
Bosch, 1993
Bosch, 2001
Estrada, 2009
A. de Picamoixons
10.900±90
Pecten jacobaeus
EPM
García et al., 1996
Glycymeris glycymeris
9.370±95
9.170±80
C. de la Guineu
9.850±80
EPM
Glycymeris nummaria
Estrada, 2009
C. del Parco Ia2
10.930±100
SAUV
Pecten jacobaeus
Fullola et al., 2004
Fullola et al., 1996
10.770±110
Estrada, 2009
10.420±110
10.190±290
A. del Filador N.7-4.
Antalis sp.
Nadal et al., 1993
Acanthocardia tuberculata
Garcia-Argüelles et
al., 2005
9.460±190
Pecten jacobaeus
Estrada, 2009
9.130±230
(+ Theodoxus fluviatilis)
10.020±80
SAUV
9.830±160
Balma del Gai N1
Glycymeris
Inèdit
9.840±400
Pecten jacobaeus
Estrada, 2009
8.930±140
Mytilus galloprovincialis
10.030±160
SAUV
Antalis
Columbella rustica
Bittium sp.
Tritia cuvierii
Tritia neritea (tipus Cyclope)
Cingle Vermell
9.760±160
MMD
Tritia incrassata
Oliva i Yll, 2010
Tritia pellucida
Vila, 1985
Trivia monacha
Antalis vulgaris
Pecten jacobaeus
Acanthocardia tuberculata
Acanthocardia spinosa
Sota Palou
9.060±380
Antalis sp.
MMD
8.540±180
71
Carbonell, 1985
[page-n-10]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
Jaciment
Datació BP
Cronocultura
Taxons
Referències
Roc del Migdia
8.800±240
MMD
Columbella rustica
Oliva i Yll, 2010
8.190±320
Antalis vulgaris
7.950±370
Glycymeris sp.
7.280±370
Pecten sp.
Mytilus sp.
Conus ventricosus
Cova de la Cativera
N. A-B
8.860±95
MMD
7.979±60
Patella caerulea
Fontanals, 2001
Cerithium vulgatum
Estrada, 2009
Mytilus galloprovincialis
Acanthocardia tuberculata
Cerastoderma glaucum
Stramonita haemastoma
Tritia pellucida
Pecten jacobaeus
Antalis inaequicostata
Antalis vulgaris
Fustiaria rubescens
Phorcus articulatus
Font del Ros SG
8.150±590
MMD
Balma
C-C1.
9.840±50
MMD?
Guilanyà
Antalis vulgaris
Mora et al., 1991
Columbella rustica
Martínez et al., 2010
Columbella rustica
Martínez et al., 2010
9.410±60
Tritia sp (tipus Clyclope)
8.970±430
Acanthocardia sp.
8.680±50
Antalis sp.
8.640±50
Balma del Serrat
del Pont N.IV
8.310±40
Mytilus edulis
MMD
8.130±40
Pecten jacobaeus
8.060±40
Cerastoderma sp.
7.770±50
Patella caerulea
Luria lurida
7.330±40
Glycymeris sp.
Spondylus gaederopus
72
Alcalde i Saña, 2008
[page-n-11]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
Jaciment
Cova del Solà d’en
Pep
Datació BP
Cronocultura
Taxons
Referències
MMD
Anomia ephippium
Nadal, 1998
Glycymeris sp.
Mytilus galloprovincialis
Patella ssp.
Hexaplex trunculus
Stramonita
haemastoma
Phorcus turbinatus
Cova de la Griera N.I
Epipaleolític?
Phorcus turbinatus
Fullola et al., 1997
Pecten jacobaeus
Estrada, 2009
Antalis vulgaris
Antalis dentalis
Glycymeris sp.
Mactra stultorum
Cerastoderma glaucum
Bittium reticulatum
Acanthocardia
berculata
tu-
Tritia incrassata
Bivetiella cancellata
QUADRE 1. Jaciments catalans del Paleolític superior final, Epipaleolític i
Mesolític amb presència de malacofauna marina, que s’han tingut en compte en l’estudi. Les datacions es donen sense calibrar BP. Les cronocultures que s’han tingut en consideració són: Magdalenià superior final (MSF),
Epimagdalenià (EPM), Microlaminar sauveterroide (SAUV) i Mesolític de
mosses i denticulats (MMD). Els noms científics dels tàxons representats
s’han actualitzat respecte les atribucions realitzades en els treballs originals, quan ha calgut. La bibliografia fa referència en alguns casos a les dades generals del jaciment com en altres sobre la relació de tàxons apareguts.
Pel que fa a la diversitat malacològica, s’han determinat un total de 21
grups taxonòmics al llarg del període d’estudi. Els tàxons que hem registrat
i considerat són: vuit de bivalves – Glycymeris sp.; Acanthocardia sp.;
Cerastoderma sp.; Pecten jacobaeus; Mytilus sp.; Spondylus gaederopus;
Anomia ephippium; Mactra stultorum –, 11 de gasteròpodes – Columbella
rustica; Tritia sp. (de l’antic gènere Cyclope); Tritia sp. (de l’antic gènere
73
[page-n-12]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
Jaciments
DMLR
DMPA
Visibilitat
% Diversitat tax.
Hort de la Boquera
38,1
134,0
NO
9,1
Molí Salt
35,8
50,7
SÍ
4,5
Bala Gilanyà (MSF)
98,5
134,0
NO
13,6
Parco (EPM)
122,0
241,0
NO
4,5
Balma del Gai (EPM)
40,8
117,0
NO
22,7
Cativera (MSF)
6,8
7,4
SÍ
9,1
Clot Hospital
38,7
59,0
SÍ
4,5
Camping Salou
0,7
0,6
SÍ
13,6
Filador (EPM)
34,7
134,0
SÍ
18,2
Font Voltada
35,8
49,7
SÍ
4,5
Cova del Vidre
40,8
61,4
SÍ
4,5
Picamoixons
24,0
27,3
SÍ
9,1
Cova de la Guineu
27,8
40,0
SÍ
4,5
Parco (SAUV)
122,0
241,0
NO
4,5
Filador (SAUV)
34,7
134,0
SÍ
13,6
Balma del Gai (SAUV)
40,8
117,0
NO
36,4
Cingle Vermell
45,0
89,0
SÍ
27,3
Sota Palou
79,1
126,0
NO
4,5
Roc del Migdia
45,0
89,0
SÍ
27,3
Cativera (MMD)
6,8
7,4
SÍ
50,0
Font del Ros
79,9
123,0
SÍ
9,1
Serrat del Pont
42,2
65,1
SÍ
31,8
Solà d’en Pep
1,9
3,5
SÍ
31,8
Griera
4,7
5,5
SÍ
45,5
QUADRE 2. Dades de caràcter geogràfic de la situació dels jaciments respecte a la actual línia de costa i grau de diversitat malacofaunística. DMLRC: distància mínima en línia recta del jaciment respecte la costa actual (en
quilòmetres); DMPA: distància recorregut amb mínim desnivell acumulat
entre el jaciment i la costa actual (en quilòmetres); Visibilitat: existència
de visibilitat de la mar a un radi de 5 quilòmetres des del jaciment; % Diversitat tax.: percentatge de diversitat taxonòmica de malacofauna sobre
el total de tàxons identificats als jaciments que es relacionen en el treball.
74
[page-n-13]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
FIGURA 3. Gràfic on es mostra el grau de variabilitat taxonòmica de malacofauna marina (en valors absoluts del nombre de tàxons identificats en cada cas) als
jaciments que es relacionen en el treball. Per abreviacions veure peu del quadre 1.
Nassarius); Bittium sp.; Cerithium vulgatum; Conus ventricosus; Stramonita
haemastoma; Hexaplex trunculus; Bivetiella cancellata; Phorcus sp.;
Patella sp. –, i dos d’escafòpodes – Fustiaria rubescens; Antalis sp. –.
D’aquests grups, i segons les interpretacions donades per diferents autors
(vegeu referències bibliogràfiques al quadre 1) aquests elements poden
tenir diverses finalitats, siguin ornamentals, alimentàries o funcionalsinstrumentals, o en alguns casos, tenir finalitat múltiple, des del primer
moment o al llarg de la vida útil de la conquilla. Al respecte, tots els bivalves
poden tenir finalitat alimentària, així com potencialment utilitària i
ornamental. De tota manera, no s’han registrat modificacions amb finalitats
ornamentals en el cas de Mytilus a cap dels jaciments analitzats. En el cas
dels gasteròpodes, per la seva mida i per les modificacions observades, els
gèneres Columbella, Tritia, Bittium, Cerithium i Conus solament tindrien
finalitat ornamental. Altres, la finalitat podria ser múltiple, encara que
majoritàriament alimentària: Stramonita, Hexaplex, Bivetiella, Phorcus,
que, es troben concentrats en els jaciments costaners. Patella només tindria
funció alimentària i secundàriament funcional. Pel que fa als escafòpodes,
només tindrien finalitat ornamental.
Si ens fixem en el grau de diversitat taxonòmica que es detecta als jaciments s’observa com aquest, en línies generals, augmenta en funció de
la cronologia, amb un menor nombre de tàxons en les cronocultures més
antigues, MSF i EPM, i un increment progressiu al SAUV i, especialment, al
MMD (quadre 2, figura 3). D’altra banda, podem trobar casos interessants,
especialment en aquells jaciments amb algun tipus de desenvolupament
cronològic. Així, Parco, jaciment d’interior, manté una baixa diversitat en-
75
[page-n-14]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
tre els dos moments representats (4,5%), amb una única espècie representada tant al EPM com al SAUV, Filador compta amb tan sols quatre i tres
espècies en els dos moments, i, en canvi Gai presenta un major nombre
d’espècies que Parco o Filador en el EPM (22,7%), encara que augmenta
considerablement en les ocupacions de SAUV (36,4%) respecte les ocupacions epimagdalenianes del jaciment. La màxima diversitat s’observa en les
ocupacions de Cativera (50%) i la Griera (45,5%), els dos jaciments situats
prop de la costa. Per altra banda, en alguns jaciments, tot i tenir una variabilitat d’espècies bastant migrada, el nombre d’exemplars és molt gran i
aquests responen a espècies aptes pel consum. Seria el cas de la Cova del
Solà d’en Pep i el Càmping Salou, també propers a la costa actual.
Pel que fa a la ubicació dels jaciments, si els organitzem segons l’àrea
geogràfica que ocupen (figura 4: A, quadre 2), ens trobem que, només quatre jaciments tenen en l’actualitat una localització costanera o subcostanera: Cativera, Griera, Camping Salou i Cova del Solà d’en Pep. Es tracta
de jaciments que tenen la costa a una distància mínima (< 7 km). La major
concentració de jaciments es dona a la serralada prelitoral catalana, amb
un total de 11 casos: Cova del Vidre, Clot de l’Hospital, Abric del Filador,
l’Hort de la Boquera, Abric de Picamoixons, Cova del Molí del Salt, Cova
de la Guineu, Balma del Gai, Cingle Vermell, Roc del Migdia i Balma del
Serrat del Pont. En aquests casos la distància a la costa és d’entre 24 i 41 Km
i l’arribada al jaciment des de la costa no comportaria més d’un o dos dies de
marxa. Per últim, i com cabria esperar des d’una perspectiva etnogràfica, els
jaciments d’interior quedarien restringits a pocs casos, aquí concretament
quatre: Font del Ros, Sota Palou, Balma Guilanyà i Cova del Parco. Aquests
jaciments es troben entre 79 i 122 Km de la costa i els desplaçaments des del
jaciment al mar suposarien més dies de marxa.
En quan a la visibilitat del mar, la figura 4: B mostra els punts més alts
des d’on es podria veure la costa dins d’un radi de 5 km al voltant de cada
jaciment. A partir d’aquí s’ha realitzat un estudi de la visibilitat (figura 4: C,
quadre 2) que ens indica que: en els jaciments costaners la visualització del
mar és immediata, en els situats a la serralada prelitoral és gairebé sempre
observable en l’àrea de captació mínima (5 Km) i augmenta exponencialment si aquesta àrea de captació amplia lleugerament el seu radi respecte el
jaciment, i en els d’interior la visualització de la costa és nul·la en les àrees
de captació de radi més reduït.
76
[page-n-15]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
FIGURA 4. A: Mapa on s’observen diferents rangs de distància (radis de 10, 20, 40,
50 km.) obtinguts amb el multiple buffer ring per tal d’establir les distàncies en línia recta entre els jaciments i la costa. B: Mapa on es mostren (en color marró) les
zones que presenten corbes de nivell amb una alçada superior a 750 m. Els cercles
indiques l’àrea de captació al voltant de cada jaciment que es troba dins un radi de
5 km. Els jaciments amb elevacions importants properes serien zones de major visibilitat. C: Mapa amb els resultats obtinguts per a l’estudi de la visibilitat del mar
des dels diferents territoris. La costa només seria visible des dels punts que en el
mapa estan representats en blau. D: Mapa de pendents del territori calculades per
tal de valorar quines serien les millors vies d’accés des de cada jaciment a la costa. Els
desnivells acumulats augmenten progressivament des dels colors més clars als més
foscos. En general, les àrees de menor desnivell coincideixen amb els cursos d’aigua.
77
[page-n-16]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
FIGURA 5. Mapa on es mostren probables vies d’accés des dels jaciments a la costa
seguint diferents cursos d’aigua.
El mapa de pendents del territori que envolta els jaciments (figura 4: D)
mostra com les zones que presenten un desnivell menys pronunciant i menor pendent acumulat són sempre les que segueixen els cursos dels rius,
rieres i torrents. Per aquesta raó, a l’hora de parlar de possibles vies d’accés cap a la costa s’ha plantejat que els diferents grups seguirien els cursos
d’aigua, ja que serien les vies amb un mínim desnivell i de més fàcil accés,
malgrat la distància pugui augmentar de forma considerable respecte la línia recta (quadre 2). L’estudi d’aquestes possibles vies (figura 5) indica com
des dels jaciments situats prop del mar l’accés seria evidentment directe,
des dels assentaments de la serralada prelitoral sol haver una ruta directa
seguint un únic corrent d’aigua i des dels de l’interior l’itinerari a recórrer
implica seguir diversos corrents d’aigua.
DISCUSSIÓ
La interpretació dels resultats és en alguns casos complexa ja que les variables que determinen la diversitat taxonòmica als jaciments són múltiples i
es poden superposar entre unes i altres.
Queda clar, en primer lloc, que la presència de malacofauna marina per
tot el territori català, entre el Plistocè final i els inicis de l’Holocè, demostra
78
[page-n-17]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
que el registre d’assentaments durant aquest període cronològic a la zona
costanera s’ha d’entendre com esbiaixat. Si bé la dinàmica entre la zona prelitoral i la més interior de Catalunya es comporta com hauria d’esperar-se, amb
una major quantitat de jaciments cap a l’est i una reducció important cap a
l’oest, estrictament en zones prepirinenques o ja localitzades al mateix Pirineu, no passa així pel que fa a la zona litoral. Segons el registre arqueològic
actual, la gran majoria dels jaciments es concentren al voltant de les serralades prelitorals, entre els 30 i els 60 km de la línia actual de la costa. Solament
quatre jaciments es poden considerar costaners o subcostaners. Aquestes dades son totalment contradictòries amb les que proporciona l’etnografia per a
grups caçadors-recol·lectors entre humans anatòmicament moderns d’època
actual i subactual o a la prehistòria d’altres zones costaneres (Yesner, 1980), i
s’hauria d’explicar per la destrucció diferencial del registre.
Més enllà d’aquesta primera reflexió, al respecte d’altres variables que influeixen en la presència de malacofauna marina entre les darreres comunitats caçadores-recol·lectores catalanes, la proximitat a la mar pot determinar
la variabilitat taxonòmica, però clarament la quantitat de restes i la finalitat
de les espècies. Cal destacar la presència de tàxons vinculats a l’alimentació,
que no solen emprar-se per a la fabricació d’objectes d’abillament, en els
jaciments més pròxims a la costa: Mytilus galloprivincialis a Camping Salou,
Cova de la Cativera (conjunts A i B) o Cova del Solà d’en Pep, gasteròpodes de mida gran com Phorcus turbinatus o diferents espècies de murícids
novament a Cova de la Cativera (A-B), Solà d’en Pep o Cova de la Griera, o
Patella a Cova de la Cativera (A-B) entre d’altres. En alguns casos, les quantitats d’espècimens són considerables o van acompanyades d’altres evidències
d’explotació de recursos marins, com per exemple eriçons de mar, a Cova
del Solà d’en Pep (Nadal, 1998). Finalment, recordem que en alguns casos,
Cativera (A-B) o Griera, són els jaciments que també presenten major diversitat taxonòmica. En altres, com Solà d’en Pep, la variabilitat taxonòmica és
menor, però la quantitat d’efectius és molt gran pel que fa al registre català.
Tot i així, alguns dels jaciments costaners presenten una variabilitat taxonòmica bastant reduïda, que no es veu compensada per el nombre de restes:
Camping Salou o Cova de la Cativera (C). Això pot explicar-se per una altra
variable, la cronologia, de la que parlarem més endavant.
Alguns dels tàxons abans esmentats superen aquesta primer franja costanera vers l’interior, però quan són recuperats no presenten modificacions per
79
[page-n-18]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
tal de ser categoritzats com objectes d’abillament. Trobem Mytilus o conquilles no modificades de Glycymeris a les ocupacions sauveterroides de Gai, o
Mytilus a la Balma del Serrat del Pont i el Roc del Migdia. Val a dir que en un
d’aquests casos, a Balma del Gai, l’anàlisi traceològica ha demostrat l’ús de
les conquilles pel treball de la fusta (David Cuenca, comunicació personal).
Això ens fa pensar que en alguns jaciments de l’àrea prelitoral, que generalment se situen a distàncies inferiors als 50 km en línia recta de la costa actual,
que solen tenir visió directa de la mar des de l’àrea de captació mínima del
jaciment o que tenen distàncies respecte aquesta de no més de 100 km amb
desnivell mínim, serien ocupats per poblacions que al llarg de l’any tindrien
accés directe a la costa i que haurien pogut traslladar alguns elements de manera directa, tant amb finalitats ornamentals com per a la seva utilització com
a eines, molt probablement aprofitant part de les conquilles de les espècies
prèviament utilitzades com aliment. En aquests jaciments, la diversitat taxonòmica continua sent també elevada, encara que mai superior als jaciments
costaners o subcostaners i oscil·la entre el 10 i el 30% de la diversitat sobre la
llista de tàxons identificats fins ara en aquest estudi.
Finalment, els jaciments que s’allunyen d’aquesta zona prelitoral, van
perdent diversitat taxonòmica, gairebé desapareixen els elements no modificats amb finalitat tecnològica o que potencialment podrien haver estat
de caràcter alimentari en origen. Els tàxons representats són molt concrets,
com puguin ser els escafòpodes a Balma Guilanyà, Parco o Sota Palou o
bé gasteròpodes de mida petita, sempre modificats, de gèneres com Tritia
o Columbella. Sembla com si a aquests indrets només arribessin elements
seleccionats per la seva vàlua simbòlica, la qual cosa podria estar indicant
que aquestes poblacions ja no tindrien accés directe a la costa i que la malacofauna marina hauria arribat via intercanvi.
Per últim, una altra variable que sembla determinar el registre de la
malacofauna marina als jaciments del període estudiat és l’antiguitat dels
mateixos, que afectaria tant als jaciments costaners com als d’interior.
Malauradament tenim pocs jaciments amb un cert desenvolupament cronoestratigràfic de les diferents fases culturals que són objecte del nostre
estudi: Cova del Parco, Abric del Filador i Balma del Gai (EpimagdaleniàSauveterroide) i Cova de la Cativera i Balma Guilanyà (Magdalenià superior
final o Epimagdalenià i Mesolític de mosses i denticulats). Tanmateix tenim
molts altres jaciments que ens permeten veure una certa tendència al llarg
80
[page-n-19]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
del temps. Aquesta tendència ens remet a una menor diversitat en les fases antigues, fonamentalment Magdalenià superior final i Epimagdalenià, i
un progressiu increment en el Sauveterroide, que arriba al seu màxim amb
el Mesolitic de mosses i denticulats. Sembla que aquesta dinàmica afecta
tant a la diversitat d’elements emprats com elements de decoració personal, com pel que fa al seu ús alimentari. En aquest sentit son destacables
els casos de Camping Salou, que malgrat la certa importància quantitativa
tant en diversitat com en nombre de restes de mol·luscs marins, en essència
es tracta d’un jaciment que ha d’interpretar-se com un conquiller resultat
de l’explotació de pulmonats terrestres (Román et al., 2016), o la Cova de
la Cativera, on les ocupacions epimagdalenianes (C) són molt pobres si es
comparen amb les mesolítiques (A i B), que presenten el major índex de
diversitat del nostre estudi. Aquest increment de diversitat taxonòmica al
llarg del temps s’observa en alguns casos en els jaciments de les serralades
prelitorals però no en els jaciments d’interior, com pugui ser el cas de la
Cova del Parco o Balma Guilanyà. Les reflexions que fem, ho són per a les
fases sincròniques i posteriors al Magdalenià superior final, i no per a moments anteriors. Al respecte, sembla ser que fins el Magdalenià superior,
les dinàmiques culturals poden ser unes altres, tal vegada vinculades a uns
models territorials substancialment diferents. En tot cas, aquestes fases
prèvies no son objecte d’estudi en aquest treball.
CONCLUSIONS
La contrastació de les dades procedents dels estudis arqueomalacològics
i de SIG, semblen apuntar unes tendències que permeten posar claredat a
les relacions costa-interior que les darreres societats caçadores-recol·lectores del nord-est de la península ibèrica n’establiren entre el Magdalenià superior final i el Mesolític de mosses i denticulats. En primer lloc,
les restes malacofaunístiques marines repartides pel territori semblen
demostrar que les relacions costa-interior serien importants, tot i que
anirien reduint-se a mida que es produïa un allunyament físic de la mar.
La distància crítica vindria determinada per l’accés directe que les comunitats poguessin tenir a la costa al llarg del vagareig estacional. Sembla
que estaria determinada per una llunyania no superior als 50-70 km respecte a la línia actual de costa, per rutes de mínima pèrdua de desnivell.
Així mateix, una altra variable podria ser la visibilitat de la mar des del
81
[page-n-20]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
jaciment o de la seva immediata àrea de captació. Aquest accés directe
o indirecte a la costa quedaria ref lectit en el registre per la progressiva
pèrdua de diversitat taxonòmica així com la desaparició d’espècies que a
la costa tindrien una finalitat essencialment alimentària i vers l’interior
quedaria restringida a una finalitat funcional. Aquesta mena de frontera
territorial d’ús directe o indirecte dels recursos marítims es podria situar,
segons l’estat actual de la recerca, al voltant de les serralades prelitorals
que creuen Catalunya de Nord-est a Sud-oest.
De la mateixa manera, sembla existir una progressió al llarg del període d’estudi en la diversitat taxonòmica dels elements utilitzats per a la fabricació d’objectes d’ornamentació personal així com de l’ús, alimentari
i funcional, dels mol·luscs marins, especialment en les àrees costaneres i
prelitorals, que no queda ref lectit en les zones més enllà de les serralades
prelitorals.
Evidentment, dins d’aquestes pautes de comportament, hi ha alguns jaciments que s’escapen de la tendència general. Caldrà veure, en un futur, si
les nostres propostes es veuen reforçades, modificades o rebutjades per un
major nombre de jaciments o col·leccions més amplies procedents d’algunes de les estacions citades que encara són objecte d’intervenció.
AGRAÏMENTS
Aquest treball ha estat realitzat gràcies als ajuts dels projectes HAR2017-86509 del
Ministerio de Economía y Competitividad del Govern d’Espanya i SGR-2017-00011 de
l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya.
Agraïm molt sincerament als organitzadors de les IV Jornades d’Arqueozoologia del
Museu de Prehistòria de València, els doctors Josep Lluís Pascual i Alfred Sanchis,
que ens convidessin a la presentació d’aquesta comunicació.
BIBLIOGRAFIA
Alcalde, G., Saña, M. (2008): Procés d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La
Garrotxa) entre 7400 i 5480 cal aC. Publicacions eventuals d’Arqueologia de la
Garrotxa 8. Museu comarcal de la Garrotxa, Olot.
Bailey, G. N., Davidson, I. (1983): Site exploitation territories and topography: two
cas estudies from palaeolithic Spain. Journal of Archaeological Science 10, 87-115.
Bosch, J. (1993):
Cronologia prehistòrica al curs inferior de l’Ebre. Primeres
datacions absolutes. Pyrenae 24, 53-56.
82
[page-n-21]
Malacofauna marina i SIG a les darreres comunitats caçadores recolectores catalanes
Bosch, J. (2001): Les ocupacions prehistòriques de caçadors-recol·lectors a la cova
del vidre(Roquetes). Assentament i clima. Recerca, Arxiu històric comarcal de
les terres de l’Ebre, 9-20.
Bosch, J., Nadal, J., Román, D., Estrada, A. (2015): Antiguas excavaciones, nuevas
respuestas. El yacimiento epimagdaleniense de la Cova del Clot de l’Hospital
(Roquetes, Baix Ebre). Saguntum-PLAV 47, 9-27.
Carbonell, E. (coord.) (1985): Sota Palou, Campdevànol. Un centre d’intervenció
prehistòrica postglaciar a l’aire lliure. Diputació de Girona, Girona.
Estrada, A. (2009): La malacofauna marina dels jaciments catalans: una aproximació
als usos simbòlics i culturals. Monografies del SERP nº7. Universitat de
Barcelona, Barcelona.
Estrada, A., Nadal, J., Lloveras, Ll., Garcia-Argüelles, P., Álvarez, R. ( 2010): La
malacofauna marina en el yacimiento de la Balma del Gai (provincia de
Barcelona) y su contextualización en el
registro arqueomalacológico del
epipaleolítico catalán. Férvedes 6, 115-120.
Fontanals, M. (2001): Noves aportacions a la interpretació del límit Plistocè-Holocè
al Sud de Catalunya: L’estudi de la indústria lítica del jaciment de La Cativera
(El Catllar, Tarragonès). Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica
Tarraconense 23, 73-100.
Fullola, J. M., Bartrolí, R., Bergadà, M. M., Doce, R., García-Argüelles, P., Nadal, J.,
Rodon, T., Adserias, M., Cebrià, A. (1996): Nuevas aportacions al conocimiento
del Paleolítico superior en las comarcas meridionales y occidentales de Cataluña.
A M. P. Fumanal i J. Bernabeu (eds.), Estudios sobre el Cuaternario. Medios
sedimentarios, cambios ambientales, hàbitat humano. Universitat de València,
València, 239-247.
Fullola, J. M., Bartrolí, R., Cebrià, A., Bergadà, M. M., Nadal, J., Estrada, A. (1997):
El epipaleolítico de la Balma de la Griera (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)
en el contexto del NE peninsular.
Actas del II Congreso de Arqueología
peninsular. Tomo I: Paleolítico y Epipaleolítico. Fundación Alfonso Enriques,
Zamora, 327-347.
Fullola, J. M., Petit, M. A., Mangado, X., Bartrolí, R., Albert, R. M., Nadal, J. (2004):
Occupation epipaleolithique microlamellaire de la grotte du Parco (Alòs de
Balaguer, Catalogne, Espagne). A Ph. Crombé i P. Vermeersch (coords.), Le
Mesolithique/The Mesolithic. Acts of the XIVth UISPP Congress. BAR IS 1302,
Oxford, 121-128.
García, M., Rosell, J., Vallverdú, J., Vergès, J. M. (1996): L’abric de Picamoixons
i les estratègies dels darrers caçadors recol·lectors epipaleolítics. Quaderns de
Vilaniu 29, 91-100.
83
[page-n-22]
ZOÉ LLOVERAS, JORDI NADAL I LLUÍS LLOVERAS
Garcia-Argüelles, P., Nadal, J., Fullola, J. M. (2005): El abrigo del Filador (Margalef
de Montsant, Tarragona) y su contextualización cultural y cronològica en el
nordeste peninsular. Trabajos de Prehistoria 62(1), 65-83.
García-Argüelles, P., Nadal, J., Fullola, J. M., Bergadà, M. M., Domingo, I., Allué, E.,
Lloveras, L. (2014): Nuevas interpretacions del Paleolítico superior final de la
Cataluña meridional: el yacimiento de l’Hort de la Boquera (Priorat, Tarragona).
Trabajos de Prehistoria 71(2), 242-260.
Guilaine, J., Martzluff, M. (dirs.) (1995): Les excavacions a la Balma de la Margineda
(1979-1991). Edicions del Govern d’Andorra, Andorra la vella. 3 volums.
Mir, A., Freixas, A. (1993): La Font Voltada, un yacimiento de finales del Paleolítico
superior en Montbrió de la Marca (La Conca de Barberà, Tarragona). Cypsela
X, 13-21.
Mora, R., Terrades, X., Parpal, A., Plana, C., Martínez, J., Fígols, A., Roca, G. (1991):
Les ocupacions mesolítica i neolítica de la Font del Ros (Berga, Berguedà).
Tribuna d’Arqueologia 1989-1990, 19-29.
Martínez, J., Mora, R., Casanova, J. (2010): Lost in the mountains? Marine ornaments
in the Mesolithic of the northeast of the Iberian Peninsula. Munibe suplemento
31, 100-109.
Nadal, J. (1998): Les faunes del Plistocè final-Holocè a la Catalunya meridional i de
ponent. Interpretacions tafonòmiques i paleoculturals. Tesi doctoral. Universitat
de Barcelona, Barcelona.
Nadal, J., Estrada, E., Garcia-Argüelles, P. (1993): Els elements d’ornamentació
sobre malacologia dels nivells geomètrics del jaciment d’El Filador (Margalef de
Montsant, Priorat). Gala 2, 1-9.
Oliva, M., Yll, R. (2010): The use of marine Shell in Cingle Vermell and Roc del
Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona, Spain), two prehistòric sites in the western
Mediterranean. First approach. Munibe, suplemento 31, 138-145.
Román, D., Nadal, J., Domingo, I., García-Argüelles, P., Lloveras, L., Fullola, J. M.
(2016): La fin du Paléolithique dans la Catalogne Méridionale ibérique revisitée:
nouvelles réponses pour anciennes qüestions. L’Anthropologie 120, 610-628.
Vaquero, M. (ed.) (2004): Els darrers caçadors-recol·lectors de la Conca de Barberà:
el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí). Excavacions 1999-2003. Museu-Arxiu de
Montblanc i comarca, Montblanc.
Vita-Finzi, C., Higgs, E. S. (1970): Prehistoric economy in the Mount Carmel area of
Palestine: site catchment analysis. Proceedings of the Prehistoric Society 36, 1-37.
84
[page-n-23]