La necròpolis tumulària de Sant Joaquim de la Menarella
Amparo M. Barrachina Ibáñez
Francisco Hernández Amudèver
Anna Viciach
David Vizcaino León
2010
[page-n-1]
La necròpolis de Sant Joaquim de la Menarella se situa
en la divisòria de la serra de la Menarella, límit provincial
entre Castelló i Terol (Fig. 1). Ocupa una plataforma lleugerament sobreelevada de 720 m2 a 1.063 m d’altitud,
des d’on es domina un important encreuament de
camins. Des d’eixa posició ofereix un alt grau de visibilitat, amb nombrosos jaciments de la mateixa cronologia
localitzats en aquesta àrea, per la qual cosa creiem que
la seua visualització va tindre caràcter d’icona destacada
LA NECRÒPOLIS TUMULÀRIA
DE SANT JOAQUIM DE LA MENARELLA
(FORCALL, ELS PORTS, CASTELLÓN)
AMPARO BARRACHINA
Servei d’Investigacions Arqueològiques i
Prehistòriques.
Diputació de Castelló
del paisatge.
En total s’han excavat 28 estructures funeràries, amb
un nivell de conservació elevat. Des d’un punt de vista
morfològic, s’hi poden agrupar en dos tipus: circulars i
FRANCISCO J. HERNÁNDEZ
EIN Mediterráneo, S.L.
ANNA VICIACH
Arqueòloga
quadrades, encara que trobem algunes variacions que
ens han portat a dividir-les en tres tipus bàsics (Fig. 2):
A) estructures circulars amb cista excèntrica de maçoneria;
B) estructures circulars amb cista de lloses superior;
DAVID VIZCAÍNO
EIN Mediterráneo, S.L.
C) estructures quadrangulars amb sòcol exterior.
En el primer cas (tipus A) la base del túmul és de planta circular i es construeix en bloc, per la qual cosa els
murs que el delimiten només presenten la cara exterior,
fins a una alçària d’uns 25 cm, i l’interior s’alça al mateix
temps i aquest espai s’ompli amb lloses, pedres i terra. El
sistema constructiu del mur és de maçoneria travada
LA NECRÒPOLI TUMULÀRIA DE SANT JOAQUIM DE LA MENARELLA
239
[page-n-2]
Figura 1. Ubicació geogràfica de la necròpolis de Sant Joaquim de la Menarella (Forcall, Castelló).
amb poca terra per a la unió de les pedres, entre les
El segon tipus (B) presenta una variabilitat formal
quals se n’incorporen altres de dimensió reduïda a tall de
més gran i, encara que el seu sistema constructiu és
falques. A continuació, es construeixen les parets de la
semblant a l’anterior, se’n diferència per la inexistència
cambra funerària i es continua alçant el mur perimetral
de cambra i la presència d’una cista en la part superior
exterior i l’espai intermedi es rebleix de la mateixa mane-
del túmul. La cista està construïda amb lloses col·loca-
ra que en la base. El sòl de la base es realitza mitjançant
des verticalment que se situen en una posició lleuge-
un enllosat de pedres de grandària menuda i mitjana tra-
rament excèntrica. Destaca l’estructura E4 pel seu
vades amb terra. Des de la meitat fins al fons de la cam-
sòcol exterior i per les seues dimensions (6,94 m de
bra, es col·loquen lloses verticals recolzades en les parets
diàmetre).
o sobre elles mateixa a manera de cista. En l’interior d’a-
Adossats als túmuls, trobem una quantitat variable de
quest espai se situa l’urna cinerària amb les restes de la
loculi, o depòsits funeraris: són estructures negatives
incineració i de l’aixovar (Fig. 3). Aquest espai podia anar
menudetes, amb formes circulars o el·líptiques, excava-
cobert amb lloses. Finalment, es tanca la porta de la
des en el nivell d’ús de la necròpoli, sempre localitzades
cambra, continuant la construcció del mur perimetral i
al voltant dels túmuls circulars, fins i tot la majoria d’elles
reblint l’espai intermedi.
recolzen en la paret exterior d’aquests.
240
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
Figura 2. Ortofoto de la necròpolis després del procés de consolidació i posada en valor.
Finalment, les cambres funeràries de tipus C són
recobertes de fang, ja que hi apareixen restes d’aquest
estructures de planta quadrangular, construïdes amb
material constructiu, especialment en E25, on s’ha con-
murs de maçoneria a doble cara, els quals s’alcen amb
servat un fragment d’aquest enlluït in situ, a més de l’a-
blocs i lloses de calcàries locals de mides diverses trava-
bundant presència de restes d’enlluït en els nivells infe-
des amb terra. La grossària d’aquests murs és de 40 cm i
riors dels esfondraments interns de totes les cambres. La
delimiten un espai intern de 85 x 90 cm de mitjana, on es
coberta de la cambra devia estar formada per lloses pla-
deposita l’urna amb les restes incinerades i l’aixovar. El
nes i utilitza, com a elements sustentadors, biguetes de
paviment de la cambra es forma amb pedres planes
juniperus (savina o ginebre), segons els resultats obtin-
col·locades a manera d’enllosat o amb margues compac-
guts en els estudis antracològics. Les estructures millor
tades. Creiem que les cares internes dels murs van estar
conservades presenten una obertura d’entrada a la cam-
LA NECRÒPOLI TUMULÀRIA DE SANT JOAQUIM DE LA MENARELLA
241
[page-n-4]
Figura 3. Estructura circular amb cambra excèntrica de maçoneria i cista (E1).
bra, excepte E19 i E25 que no en tenen. A la cara exterior
A més de la documentació de les estructures, s’hi
de la cambra se li adossa un sòcol de 35 cm de gruix fet
recuperà una quantitat important d’objectes, tant de
amb els mateixos materials que la resta de l’estructura.
ceràmics com de metàl·lics. Els més nombrosos són els
L’única cambra que resulta diferent d’aquest grup és
contenidors ceràmics relacionats tant amb les urnes fune-
l’estructura E28; la seua diferència resideix en la presèn-
ràries com els vasos d’acompanyament. Tots ells s’han
cia d’un sòcol exterior de planta circular que envolta un
agrupat en 19 tipus, que inclouen tant els realitzats a mà
altre sòcol quadrangular. En el centre trobem l’estructura
com amb torn (Fig. 4).
de planta quadrangular que s’erigeix utilitzant el sistema
Entre els fets a mà, trobem sobretot vasos de coll
de construcció dels túmuls circulars, no de les cambres
cilíndric i de vora llarga exvasada amb bases anellades,
quadrangulars. El depòsit es trobava en la part superior
juntament amb els perfils en S amb cordó al coll i base
però no s’ha pogut documentar el tipus d’estructura que
plana. En els vasos d’ofrenes es repeteixen molts dels
el contenia.
perfils de les urnes; un percentatge prou ampli d’aquests
242
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
Figura 4. Taula tipològica de les urnes i vasos d’acompanyament de la necròpolis.
presenta una aplicació d’engalba roja, ocre o marró, en
són els braçalets i les polseres, seguits dels objectes cir-
la superfície. Només en uns pocs exemplars s’ha pogut
culars tancats o oberts, relacionats amb grans de collar,
documentar una aplicació de grafit. Els vasos fets amb
volanderes, anells, etc., a més d’un penjoll en forma de
torn en són pocs i podrien dividir-se en dos grans con-
huit, una arracada abotifarrada amb tulipes i una fíbula
junts: per una part, els que pareixen derivar de tipus feni-
de doble ressort amb pont rectangular decorat amb inci-
cis, i, per una altra, els tipus més pròxims a les gerres
sió en zig-zag i graninis (grans xicotets).
ovoïdals del món ibèric.
Finalment, l’estudi antropològic ha calculat, fins al
Entre els objectes metàl·lics, els més nombrosos són
moment, un nombre mínim de 90 individus, entre els
els fabricats en bronze, mentres que el ferro és realment
quals s’han identificat totes les classes d’edat, inclòs un
molt escàs i es limita a un objecte i a set fragments inde-
lactant. L’atribució sexual no s’ha pogut determinar en la
terminats d’aquest material. En bronze es diferencien
majoria de la mostra però el dimorfisme observat permet
diversos tipus d’objectes, dels quals els més nombrosos
pensar en individus d’ambdós sexes.
LA NECRÒPOLI TUMULÀRIA DE SANT JOAQUIM DE LA MENARELLA
243
[page-n-6]
D’altra banda, el ritual funerari va consistir en la cre-
que ocupa el segle
VII
i
VI
arq ANE com hem vist quan
mació en pira del cadàver —que degué dur-se a terme
hem enumerat les característiques dels seus materials.
en un ustrinum— amb una intervenció o conducció del
No obstant això, encara hi ha elements en estudi que
procés fins a aconseguir l’eliminació dels teixits blans i un
podrien matisar-ne la cronologia, com també establir
aspecte homogeni de les restes esquelètiques.
una seqüència del desenrotllament d’aquest espai per
L’arreplega posterior de les restes humanes és minuciosa
als morts, on tot sembla que s’estructura al voltant del
i sistemàtica i comprén elements minúsculs, com ara
túmul circular amb anell extern i cista lleugerament
xicotetes falanges o raïls dentàries, la qual cosa sugge-
excèntrica, E4.
reix una cura especial en aquestes activitats concretes
per banda d’alguns membres de la comunitat.
En la pira, l’individu no sempre està acompanyat dels
seus objectes personals, ja que només de vegades trobem els elements metàl·lics formant un pilot amalgamat
per l’acció del foc, mentre que la norma és la seua recuperació fragmentada. Després, una vegada depositat el
cadàver, es devien afegir aquests objectes, en què la
seua proximitat es documenta per les taques deixades
en alguns ossos.
El depòsit final de les restes humanes es formalitzà
Bibliografia
AGUSTÍ, B.; VIZCAÍNO, D.; PÉREZ, R.; VICIACH, A. I BARRACHINA, A. (en premsa):
«La Necrópolis de Sant Joaquim de la Menarella (els Ports, Castelló)».
En Taula Rodona Internacional: Les Necròpolis d’incineració entre
l’Ebre i el Tíber (ss. IX-VI aC). Metodologia, pràctiques funeràries i
societat (21 i 22 de novembre de 2008). Barcelona: Museu
d’Arqueologia de Catalunya.
BARRACHINA, A.; VIZCAÍNO, D.; VICIACH, A.; PÉREZ, R.; AGUSTÍ, B.; ARQUER, N.;
dins de contenidors ceràmics o directament en terra, en
SANCHIS, A.; HERNÁNDEZ, F.J.
un espai preparat a l’efecte, el loculus. Ambdues moda-
tumular de Sant Joaquim de la Menarella de Forcall, comarca dels
litats estan en relació amb les estructures, i es diferencien
Ritos y Mitos. (Daroca 27 a 29 de noviembre de 2008.) Centro de
tres fórmules per a la distribució dins de l’estructuració
de la necròpoli: d’una banda, els enterraments ubicats
en l’interior de les estructures tumulàries circulars i cam-
I
TORMO, C. (en premsa): «La necrópolis
Ports (Castelló)». En Burillo, F. (ed.): VI Simposio sobre los Celtíberos.
Estudios Celtibéricos-Fundación Segeda.
HERNÁNDEZ, F.J.
I
VIZCAÍNO, D. (coord.): La Necrópolis de Sant Joaquim.
Parque Eólico de Refoies-Zona II-Plan Eólico Valenciano. [CD-ROM].
València, 2008.
PÉREZ, R.; VIZCAÍNO, D.; ARQUER, N.; BARRACHINA, A.; VICIACH, A.; AGUSTÍ, A;
bres quadrades; d’una altra, les efectuades en urnes
SANCHIS, A.; TORMO, C.
col·locades juntament amb les estructures circulars; i,
Joaquim. Un espacio funerario del Hierro I». En González, R.; i
I
DE HARO, S. (2007): «La Necrópolis de Sant
Vizcaíno, D. (coords.): Paisaje y arqueología en la Sierra de la
finalment, les practicades en un loculus al costat de les
Menarella. Estudios previos del Plan Eólico Valenciano: Zona II, Refoies
estructures circulars.
y Todolella. València: Generalitat Valenciana; Renomar, SA i EIN
Mediterráneo, SL, p. 188-289.
La tipologia de les estructures ens remet sens dubte
VIZCAÍNO, D. (2006): «Avance del estudio de los hallazgos arqueológicos
a l’àrea del Baix Aragó, tot i comptant amb les seues
realizados durante las actuaciones en la zona 2 del Plan Eólico
peculiaritats. Cronològicament se situaria en el segment
Arqueologia de Castelló, núm. 25, Castelló, p. 361-365.
Valenciano en la comarca dels Ports», Quaderns de Prehistòria i
244
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
La necròpolis de Sant Joaquim de la Menarella se situa
en la divisòria de la serra de la Menarella, límit provincial
entre Castelló i Terol (Fig. 1). Ocupa una plataforma lleugerament sobreelevada de 720 m2 a 1.063 m d’altitud,
des d’on es domina un important encreuament de
camins. Des d’eixa posició ofereix un alt grau de visibilitat, amb nombrosos jaciments de la mateixa cronologia
localitzats en aquesta àrea, per la qual cosa creiem que
la seua visualització va tindre caràcter d’icona destacada
LA NECRÒPOLIS TUMULÀRIA
DE SANT JOAQUIM DE LA MENARELLA
(FORCALL, ELS PORTS, CASTELLÓN)
AMPARO BARRACHINA
Servei d’Investigacions Arqueològiques i
Prehistòriques.
Diputació de Castelló
del paisatge.
En total s’han excavat 28 estructures funeràries, amb
un nivell de conservació elevat. Des d’un punt de vista
morfològic, s’hi poden agrupar en dos tipus: circulars i
FRANCISCO J. HERNÁNDEZ
EIN Mediterráneo, S.L.
ANNA VICIACH
Arqueòloga
quadrades, encara que trobem algunes variacions que
ens han portat a dividir-les en tres tipus bàsics (Fig. 2):
A) estructures circulars amb cista excèntrica de maçoneria;
B) estructures circulars amb cista de lloses superior;
DAVID VIZCAÍNO
EIN Mediterráneo, S.L.
C) estructures quadrangulars amb sòcol exterior.
En el primer cas (tipus A) la base del túmul és de planta circular i es construeix en bloc, per la qual cosa els
murs que el delimiten només presenten la cara exterior,
fins a una alçària d’uns 25 cm, i l’interior s’alça al mateix
temps i aquest espai s’ompli amb lloses, pedres i terra. El
sistema constructiu del mur és de maçoneria travada
LA NECRÒPOLI TUMULÀRIA DE SANT JOAQUIM DE LA MENARELLA
239
[page-n-2]
Figura 1. Ubicació geogràfica de la necròpolis de Sant Joaquim de la Menarella (Forcall, Castelló).
amb poca terra per a la unió de les pedres, entre les
El segon tipus (B) presenta una variabilitat formal
quals se n’incorporen altres de dimensió reduïda a tall de
més gran i, encara que el seu sistema constructiu és
falques. A continuació, es construeixen les parets de la
semblant a l’anterior, se’n diferència per la inexistència
cambra funerària i es continua alçant el mur perimetral
de cambra i la presència d’una cista en la part superior
exterior i l’espai intermedi es rebleix de la mateixa mane-
del túmul. La cista està construïda amb lloses col·loca-
ra que en la base. El sòl de la base es realitza mitjançant
des verticalment que se situen en una posició lleuge-
un enllosat de pedres de grandària menuda i mitjana tra-
rament excèntrica. Destaca l’estructura E4 pel seu
vades amb terra. Des de la meitat fins al fons de la cam-
sòcol exterior i per les seues dimensions (6,94 m de
bra, es col·loquen lloses verticals recolzades en les parets
diàmetre).
o sobre elles mateixa a manera de cista. En l’interior d’a-
Adossats als túmuls, trobem una quantitat variable de
quest espai se situa l’urna cinerària amb les restes de la
loculi, o depòsits funeraris: són estructures negatives
incineració i de l’aixovar (Fig. 3). Aquest espai podia anar
menudetes, amb formes circulars o el·líptiques, excava-
cobert amb lloses. Finalment, es tanca la porta de la
des en el nivell d’ús de la necròpoli, sempre localitzades
cambra, continuant la construcció del mur perimetral i
al voltant dels túmuls circulars, fins i tot la majoria d’elles
reblint l’espai intermedi.
recolzen en la paret exterior d’aquests.
240
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
Figura 2. Ortofoto de la necròpolis després del procés de consolidació i posada en valor.
Finalment, les cambres funeràries de tipus C són
recobertes de fang, ja que hi apareixen restes d’aquest
estructures de planta quadrangular, construïdes amb
material constructiu, especialment en E25, on s’ha con-
murs de maçoneria a doble cara, els quals s’alcen amb
servat un fragment d’aquest enlluït in situ, a més de l’a-
blocs i lloses de calcàries locals de mides diverses trava-
bundant presència de restes d’enlluït en els nivells infe-
des amb terra. La grossària d’aquests murs és de 40 cm i
riors dels esfondraments interns de totes les cambres. La
delimiten un espai intern de 85 x 90 cm de mitjana, on es
coberta de la cambra devia estar formada per lloses pla-
deposita l’urna amb les restes incinerades i l’aixovar. El
nes i utilitza, com a elements sustentadors, biguetes de
paviment de la cambra es forma amb pedres planes
juniperus (savina o ginebre), segons els resultats obtin-
col·locades a manera d’enllosat o amb margues compac-
guts en els estudis antracològics. Les estructures millor
tades. Creiem que les cares internes dels murs van estar
conservades presenten una obertura d’entrada a la cam-
LA NECRÒPOLI TUMULÀRIA DE SANT JOAQUIM DE LA MENARELLA
241
[page-n-4]
Figura 3. Estructura circular amb cambra excèntrica de maçoneria i cista (E1).
bra, excepte E19 i E25 que no en tenen. A la cara exterior
A més de la documentació de les estructures, s’hi
de la cambra se li adossa un sòcol de 35 cm de gruix fet
recuperà una quantitat important d’objectes, tant de
amb els mateixos materials que la resta de l’estructura.
ceràmics com de metàl·lics. Els més nombrosos són els
L’única cambra que resulta diferent d’aquest grup és
contenidors ceràmics relacionats tant amb les urnes fune-
l’estructura E28; la seua diferència resideix en la presèn-
ràries com els vasos d’acompanyament. Tots ells s’han
cia d’un sòcol exterior de planta circular que envolta un
agrupat en 19 tipus, que inclouen tant els realitzats a mà
altre sòcol quadrangular. En el centre trobem l’estructura
com amb torn (Fig. 4).
de planta quadrangular que s’erigeix utilitzant el sistema
Entre els fets a mà, trobem sobretot vasos de coll
de construcció dels túmuls circulars, no de les cambres
cilíndric i de vora llarga exvasada amb bases anellades,
quadrangulars. El depòsit es trobava en la part superior
juntament amb els perfils en S amb cordó al coll i base
però no s’ha pogut documentar el tipus d’estructura que
plana. En els vasos d’ofrenes es repeteixen molts dels
el contenia.
perfils de les urnes; un percentatge prou ampli d’aquests
242
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
Figura 4. Taula tipològica de les urnes i vasos d’acompanyament de la necròpolis.
presenta una aplicació d’engalba roja, ocre o marró, en
són els braçalets i les polseres, seguits dels objectes cir-
la superfície. Només en uns pocs exemplars s’ha pogut
culars tancats o oberts, relacionats amb grans de collar,
documentar una aplicació de grafit. Els vasos fets amb
volanderes, anells, etc., a més d’un penjoll en forma de
torn en són pocs i podrien dividir-se en dos grans con-
huit, una arracada abotifarrada amb tulipes i una fíbula
junts: per una part, els que pareixen derivar de tipus feni-
de doble ressort amb pont rectangular decorat amb inci-
cis, i, per una altra, els tipus més pròxims a les gerres
sió en zig-zag i graninis (grans xicotets).
ovoïdals del món ibèric.
Finalment, l’estudi antropològic ha calculat, fins al
Entre els objectes metàl·lics, els més nombrosos són
moment, un nombre mínim de 90 individus, entre els
els fabricats en bronze, mentres que el ferro és realment
quals s’han identificat totes les classes d’edat, inclòs un
molt escàs i es limita a un objecte i a set fragments inde-
lactant. L’atribució sexual no s’ha pogut determinar en la
terminats d’aquest material. En bronze es diferencien
majoria de la mostra però el dimorfisme observat permet
diversos tipus d’objectes, dels quals els més nombrosos
pensar en individus d’ambdós sexes.
LA NECRÒPOLI TUMULÀRIA DE SANT JOAQUIM DE LA MENARELLA
243
[page-n-6]
D’altra banda, el ritual funerari va consistir en la cre-
que ocupa el segle
VII
i
VI
arq ANE com hem vist quan
mació en pira del cadàver —que degué dur-se a terme
hem enumerat les característiques dels seus materials.
en un ustrinum— amb una intervenció o conducció del
No obstant això, encara hi ha elements en estudi que
procés fins a aconseguir l’eliminació dels teixits blans i un
podrien matisar-ne la cronologia, com també establir
aspecte homogeni de les restes esquelètiques.
una seqüència del desenrotllament d’aquest espai per
L’arreplega posterior de les restes humanes és minuciosa
als morts, on tot sembla que s’estructura al voltant del
i sistemàtica i comprén elements minúsculs, com ara
túmul circular amb anell extern i cista lleugerament
xicotetes falanges o raïls dentàries, la qual cosa sugge-
excèntrica, E4.
reix una cura especial en aquestes activitats concretes
per banda d’alguns membres de la comunitat.
En la pira, l’individu no sempre està acompanyat dels
seus objectes personals, ja que només de vegades trobem els elements metàl·lics formant un pilot amalgamat
per l’acció del foc, mentre que la norma és la seua recuperació fragmentada. Després, una vegada depositat el
cadàver, es devien afegir aquests objectes, en què la
seua proximitat es documenta per les taques deixades
en alguns ossos.
El depòsit final de les restes humanes es formalitzà
Bibliografia
AGUSTÍ, B.; VIZCAÍNO, D.; PÉREZ, R.; VICIACH, A. I BARRACHINA, A. (en premsa):
«La Necrópolis de Sant Joaquim de la Menarella (els Ports, Castelló)».
En Taula Rodona Internacional: Les Necròpolis d’incineració entre
l’Ebre i el Tíber (ss. IX-VI aC). Metodologia, pràctiques funeràries i
societat (21 i 22 de novembre de 2008). Barcelona: Museu
d’Arqueologia de Catalunya.
BARRACHINA, A.; VIZCAÍNO, D.; VICIACH, A.; PÉREZ, R.; AGUSTÍ, B.; ARQUER, N.;
dins de contenidors ceràmics o directament en terra, en
SANCHIS, A.; HERNÁNDEZ, F.J.
un espai preparat a l’efecte, el loculus. Ambdues moda-
tumular de Sant Joaquim de la Menarella de Forcall, comarca dels
litats estan en relació amb les estructures, i es diferencien
Ritos y Mitos. (Daroca 27 a 29 de noviembre de 2008.) Centro de
tres fórmules per a la distribució dins de l’estructuració
de la necròpoli: d’una banda, els enterraments ubicats
en l’interior de les estructures tumulàries circulars i cam-
I
TORMO, C. (en premsa): «La necrópolis
Ports (Castelló)». En Burillo, F. (ed.): VI Simposio sobre los Celtíberos.
Estudios Celtibéricos-Fundación Segeda.
HERNÁNDEZ, F.J.
I
VIZCAÍNO, D. (coord.): La Necrópolis de Sant Joaquim.
Parque Eólico de Refoies-Zona II-Plan Eólico Valenciano. [CD-ROM].
València, 2008.
PÉREZ, R.; VIZCAÍNO, D.; ARQUER, N.; BARRACHINA, A.; VICIACH, A.; AGUSTÍ, A;
bres quadrades; d’una altra, les efectuades en urnes
SANCHIS, A.; TORMO, C.
col·locades juntament amb les estructures circulars; i,
Joaquim. Un espacio funerario del Hierro I». En González, R.; i
I
DE HARO, S. (2007): «La Necrópolis de Sant
Vizcaíno, D. (coords.): Paisaje y arqueología en la Sierra de la
finalment, les practicades en un loculus al costat de les
Menarella. Estudios previos del Plan Eólico Valenciano: Zona II, Refoies
estructures circulars.
y Todolella. València: Generalitat Valenciana; Renomar, SA i EIN
Mediterráneo, SL, p. 188-289.
La tipologia de les estructures ens remet sens dubte
VIZCAÍNO, D. (2006): «Avance del estudio de los hallazgos arqueológicos
a l’àrea del Baix Aragó, tot i comptant amb les seues
realizados durante las actuaciones en la zona 2 del Plan Eólico
peculiaritats. Cronològicament se situaria en el segment
Arqueologia de Castelló, núm. 25, Castelló, p. 361-365.
Valenciano en la comarca dels Ports», Quaderns de Prehistòria i
244
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]