La Vital (Gandia, La Safor, València)
Joan Bernabeu Aubán
Yolanda Carrión Marco
Oreto García Puchol
Olga Gómez
Lluís Molina Balaguer
Guillem Pérez Jordà
2010
[page-n-1]
L’excavació d’urgència de l’assentament de la Vital va
deparar, entre altres aspectes interessants, la documentació de tres fosses d’inhumació individual atribuïdes a l’Horitzó Campaniforme1. La singularitat venia
donada per l’escassetat de dades conegudes sobre
aquest tipus d’habitacles funeraris localitzats als voltants de l’espai habitat. Les troballes de Villa Filomena
(Vila-real, Castelló) constitueixen un dels primers exemples publicats en l’àmbit valencià, si bé en els últims
LA VITAL
(GANDIA, LA SAFOR, VALÈNCIA)
JOAN BERNABEU
anys han sigut reconeguts en contextos del neolític
YOLANDA CARRIÓN
final (jaciment de Beniteixir, pròxim a la Vital) i fins i tot
ORETO GARCÍA
anteriors –veieu en aquest mateix volum–.
OLGA GÓMEZ
El jaciment està ubicat sobre una terrassa plistoce-
LLUÍS MOLINA
na a la dreta del riu Serpis i s’hi han detectat diferents
GUILLEM PÉREZ
ocupacions entre el neolític antic i l’època contempo-
Universitat de València
rània. Es troba a poc més de 2 km de la línia de costa,
encara que l’estudi geomorfològic indica que, almenys
durant l’ocupació neolítica estaria més prop, al voltant
d’1 km.
En l’ocupació prehistòrica es diferencien dues fases.
Una més antiga, que correspon a l’epicardial, de la qual
només hem recuperat tres fosses i l’altra, millor documentada, que s’atribueix al calcolític.
1.- La intervenció d’urgència en un solar confrontant propicià la documentació parcial d’una fossa amb evidències funeràries similars (Pascual
Beneyto et al., 2008).
LA VITAL
211
[page-n-2]
La gran majoria de les estructures documentades
Conjunt 3
són excavades, bàsicament fosses i sitges, a més de
Aquest conjunt funerari s’organitza en l’interior d’una
quatre possibles àrees d’habitació. Aquestes últimes
sitja (95) de grandària mitjana. Podem suposar que, en
són unes grans fosses que tenen entre 6 i 7 m d’amplà-
deixar de funcionar com a contenidor, en un dels late-
ria, una longitud indeterminada i una profunditat d’uns
rals –nord–, i des de la base, es va excavar una cambra
50 cm. En el seu interior no hi ha restes de llars o de
lateral (143) on va tindre lloc la deposició d’un enterra-
forats de pal, només algunes concentracions de pedres
ment secundari. L’estudi antropològic identifica les res-
que podríem interpretar com a suports. Després de
tes d’un individu masculí d’edat compresa entre els 20
diverses fases d’ús es reomplin, moment en què al seu
i els 40 anys. Els escassos ossos instal·lats apareixen de
voltant pareixen definir-se agrupacions de sitges i de
forma dispersa, recolzats directament sobre la base de
fosses. Les úniques llars documentades estan construï-
l’estructura. En una localització més o menys central se
des en el moment en què aquestes àrees d’habitació ja
situa el crani, jalonat a la seua esquerra per les restes
estan anul·lades.
mandibulars i un punxó biapuntat, i a la seua dreta per
Cap al sud de l’assentament s’ha localitzat un fossat
una destral plana i una agulla de coure. En l’extrem
que hem pogut excavar en dos trams sense poder con-
oest d’aquesta cambra van ser col·locats els fragments
nectar-los. En un dels trams té una secció en U i unes
de la tíbia i del peroné. Reforçant la teatralitat de l’es-
dimensions que no superen 1 m de profunditat i 1,5 m
cena, el crani apareix recolzat directament sobre la
d’amplària i, per contra, en l’altre tram arriba quasi als
base de l’estructura i disposat frontalment segons l’eix
set metres.
transversal de la cambra.
Centrarem la nostra atenció en les inhumacions
Després de la deposició, la cambra pareix segellar-
detectades, les característiques de les quals donen
se mitjançant un muret de pedra seca i la sitja reblida
compte d’un transfons ritual singular. Es tracta de tres
amb terra i pedra. Una datació efectuada sobre el
inhumacions individuals en l’interior de sitges. No
material ossi de l’individu inhumat situa la seua utilitza-
tenim cap dada sobre l’existència de marcadors aeris,
ció cap a mitjan del III mil·lenni cal BC (Beta-222444:
atés que el grau d’arrasament dels nivells arqueològics
2620-2430).
els hauria afectat directament. Cada una observa unes
pautes particulars tant pel que fa a la morfologia de les
Conjunt 10
estructures, com a la forma de deposició de l’individu,
L’enterrament està col·locat en l’interior d’una gran
o fins i tot en la composició dels aixovars del mode
sitja, en el rebliment de la qual es contemplen diversos
que descrivim a continuació:
episodis. El primer d’aquests obeiria a la col·locació
sobre la pròpia base horitzontal i en un dels laterals
(nord-oest), de dos vasos xicotets disposats del revés i
212
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
Figura 1. Conjunt 3.
rodejats d’un muret de pedres que dibuixa un recepta-
cadàver i el vas immediat, com el vas campaniforme,
cle menut entre ell mateix i la paret. De l’interior d’a-
van quedar recoberts per una espècie de banquetes de
quest espai procedeix un conjunt faunístic format per
sediment arenós. El farciment superior difereix notable-
restes de conill. El següent episodi detectat respon a
ment d’allò que s’ha descrit, ja que correspon a un
un amuntonament de pedres i terra, sobre el qual apa-
sediment argilós de coloració marró fosc amb presèn-
reix un paquet d’arena i sobre ella, en el lateral oest, es
cia d’alguna pedra i, que si es jutja pels escassos mate-
du a terme la deposició del cadàver d’una dona jove
rials recuperats, va resultar pràcticament immediat a la
(20-25 anys), que es troba flexionat i disposat en decú-
deposició. Aquest fet queda corroborat per la docu-
bit lateral dret.
mentació de fragments de ceràmica pertanyents a tres
A un costat del cap, i entre dues pedres clavades de
vasos dispersos entre els farciments inferiors i els supe-
grandària mitjana, va ser depositada una olla. Just en el
riors. S’adverteix d’aquesta manera la intencionalitat
costat oposat de l’estructura, i a una cota semblant, es
immediata de cobrir l’enterrament una vegada finalit-
va procedir a la col·locació d’un vas campaniforme
zat l’episodi cerimonial, del qual són testimoni la lectu-
d’estil
Maritime
ra contextual de les característiques de la deposició i
Herringbone Variety), pràcticament sencer. Tant el
les evidències materials. La datació cal BC obtinguda
marítim
internacional
(MHV:
LA VITAL
213
[page-n-4]
Figura 2. Conjunt 10.
sobre una mostra òssia de la dona inhumada és la
na (Semicassis undulata). Els objectes lítics tallats es
següent (Beta-229791: 2560-2520; 2500-2280; 2240).
reparteixen entre diverses restes de talla a més d’una
punta de fletxa de peduncle i aletes. El conjunt mor-
Conjunt 11
tuori va ser recobert amb un farciment de terra argilo-
Aquest enterrament es troba en l’interior d’una sitja
sa i grans pedres de base a sostre. Comptem amb una
mitjana en la base de la qual va ser col·locat un indivi-
datació radiocarbònica AMS realitzada sobre una de
du masculí d’edat compresa entre 20 i 40 anys.
les restes òssies de l’individu que ha proporcionat una
Flexionat i disposat en posició decúbit lateral dret, el
data de la segona meitat del III mil·lenni cal BC (Beta-
cadàver va aparéixer pràcticament complet, amb l’ex-
222443: 2450-2140).
cepció de part de l’esquelet cranial.
D’un altre costat, van ser documentats diversos
A la seua dreta, i immediat a la paret de l’estructu-
fragments ossis humans desproveïts d’un context fune-
ra, va ser depositat un vas campaniforme d’estil marí-
rari. En un cas es tracta d’una resta de fèmur pertan-
tim mixt (CZM: Corded Zoned Maritime). Al seu torn es
yent a un individu masculí (entre 20-40 anys), trobat en
va trobar un fragment de punyal de coure classificat
la base de la fossa 115. El segon exemple correspon a
com de llengüeta i un fragment de penjoll sobre petxi-
un fragment mandibular trobat en el farciment de l’es-
214
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
Figura 3. Conjunt 11.
tructura d’habitació 141. Amb un marcat deteriora-
normalment les pràctiques relacionades amb la caça, i
ment, la resta òssia va aparéixer dispersa entre el sedi-
també amb la guerra, són algunes de les hipòtesis des-
ment del farcit inferior d’aquesta gran estructura
envolupades en la bibliografia a l’ús.
domèstica.
Com hem pogut comprovar en aquest breu text, els
Totes les tombes de la Vital tenen aixovars. En la
depòsits funeraris de la Vital aporten tota una sèrie de
seua composició, l’únic element que permet establir
dades rellevants a propòsit del ritualisme d’aquestes
una diferenciació de gènere són els elements
societats prehistòriques del III mil·lenni cal aC en l’àm-
metàl·lics, presents només en els enterraments mascu-
bit valencià. El diferent tractament donat als individus,
lins. La presència notòria d’elements metàl·lics cal rela-
els aixovars diferenciats, i fins i tot la inversió de treball
cionar-la possiblement amb la constatació d’una
en cada una de les tombes, pareixen corroborar el
metal·lúrgia local. Armament, objectes de caràcter uti-
caràcter no generalitzat d’aquestes pràctiques i per
litari divers, són alçats a la categoria de peces valora-
tant la seua vinculació a determinats individus que
des pel seu valor econòmic intrínsec, però segurament
tenen un estatus particular en el si del grup.
proveïts d’un altre tipus de significat social. La trans-
No obstant això, persisteix al mateix temps l’ús de
missió de la idea del masculí, a la qual s’adhereixen
cavitats com a contenidors funeraris, utilitzades de
LA VITAL
215
[page-n-6]
forma estesa per les societats del neolític final al llarg
del IV i inicis del III mil·lenni cal AC (Bernabeu, 1984;
Bernabeu et al., 2001; Soler, 2002). Una explicació
directa podria estar relacionada amb la distància d’aquests habitacles naturals als llocs d’hàbitat, encara
que no pareix l’únic argument plausible. Esperem que
la creixent ampliació en la naturalesa i el nombre de
contextos funeraris prehistòrics estudiats, a l’empara
de les urgències arqueològiques i de projectes d’investigació multidisciplinària, es convertisca en una de les
claus per a la seua interpretació en termes diacrònics i
també particulars.
216
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
Bibliografia
BERNABEU, J. (1984): El vaso campaniforme en el País Valenciano. Servei
d’Investigació Prehistòrica, Diputació de València (Treballs Diversos,
80), València.
BERNABEU, J.; MOLINA, L.
I
GARCÍA, O. (2001): «El mundo funerario en el
Horizonte cardial: un registro oculto». Saguntum (PLAV), 33, p. 2736.
PASCUAL BENEYTO, J. P.; BARBERÁ MICÓ, M; LÓPEZ, L.; CARDONA, J.; ROVIRA,
J.L. I PASCUAL BENITO, J.L. (2008): «L’Alqueria de Sant Andreu. Avanç
sobre un assentament costaner de finals del Neolític». En
IV
Congreso del Neolítico Peninsular (Alicante del 27 al 30 de novembre de 2006). MARQ Museu Arqueològic d’Alacant, Diputació
d’Alacant, p. 58-69.
SOLER, J. (2002): Cuevas de inhumación múltiple en la Comunidad
Valenciana. Real Academia de la Historia i Museo Arqueológico
Provincial de Alicante, 2 vol., Madrid/Alacant.
[page-n-7]
L’excavació d’urgència de l’assentament de la Vital va
deparar, entre altres aspectes interessants, la documentació de tres fosses d’inhumació individual atribuïdes a l’Horitzó Campaniforme1. La singularitat venia
donada per l’escassetat de dades conegudes sobre
aquest tipus d’habitacles funeraris localitzats als voltants de l’espai habitat. Les troballes de Villa Filomena
(Vila-real, Castelló) constitueixen un dels primers exemples publicats en l’àmbit valencià, si bé en els últims
LA VITAL
(GANDIA, LA SAFOR, VALÈNCIA)
JOAN BERNABEU
anys han sigut reconeguts en contextos del neolític
YOLANDA CARRIÓN
final (jaciment de Beniteixir, pròxim a la Vital) i fins i tot
ORETO GARCÍA
anteriors –veieu en aquest mateix volum–.
OLGA GÓMEZ
El jaciment està ubicat sobre una terrassa plistoce-
LLUÍS MOLINA
na a la dreta del riu Serpis i s’hi han detectat diferents
GUILLEM PÉREZ
ocupacions entre el neolític antic i l’època contempo-
Universitat de València
rània. Es troba a poc més de 2 km de la línia de costa,
encara que l’estudi geomorfològic indica que, almenys
durant l’ocupació neolítica estaria més prop, al voltant
d’1 km.
En l’ocupació prehistòrica es diferencien dues fases.
Una més antiga, que correspon a l’epicardial, de la qual
només hem recuperat tres fosses i l’altra, millor documentada, que s’atribueix al calcolític.
1.- La intervenció d’urgència en un solar confrontant propicià la documentació parcial d’una fossa amb evidències funeràries similars (Pascual
Beneyto et al., 2008).
LA VITAL
211
[page-n-2]
La gran majoria de les estructures documentades
Conjunt 3
són excavades, bàsicament fosses i sitges, a més de
Aquest conjunt funerari s’organitza en l’interior d’una
quatre possibles àrees d’habitació. Aquestes últimes
sitja (95) de grandària mitjana. Podem suposar que, en
són unes grans fosses que tenen entre 6 i 7 m d’amplà-
deixar de funcionar com a contenidor, en un dels late-
ria, una longitud indeterminada i una profunditat d’uns
rals –nord–, i des de la base, es va excavar una cambra
50 cm. En el seu interior no hi ha restes de llars o de
lateral (143) on va tindre lloc la deposició d’un enterra-
forats de pal, només algunes concentracions de pedres
ment secundari. L’estudi antropològic identifica les res-
que podríem interpretar com a suports. Després de
tes d’un individu masculí d’edat compresa entre els 20
diverses fases d’ús es reomplin, moment en què al seu
i els 40 anys. Els escassos ossos instal·lats apareixen de
voltant pareixen definir-se agrupacions de sitges i de
forma dispersa, recolzats directament sobre la base de
fosses. Les úniques llars documentades estan construï-
l’estructura. En una localització més o menys central se
des en el moment en què aquestes àrees d’habitació ja
situa el crani, jalonat a la seua esquerra per les restes
estan anul·lades.
mandibulars i un punxó biapuntat, i a la seua dreta per
Cap al sud de l’assentament s’ha localitzat un fossat
una destral plana i una agulla de coure. En l’extrem
que hem pogut excavar en dos trams sense poder con-
oest d’aquesta cambra van ser col·locats els fragments
nectar-los. En un dels trams té una secció en U i unes
de la tíbia i del peroné. Reforçant la teatralitat de l’es-
dimensions que no superen 1 m de profunditat i 1,5 m
cena, el crani apareix recolzat directament sobre la
d’amplària i, per contra, en l’altre tram arriba quasi als
base de l’estructura i disposat frontalment segons l’eix
set metres.
transversal de la cambra.
Centrarem la nostra atenció en les inhumacions
Després de la deposició, la cambra pareix segellar-
detectades, les característiques de les quals donen
se mitjançant un muret de pedra seca i la sitja reblida
compte d’un transfons ritual singular. Es tracta de tres
amb terra i pedra. Una datació efectuada sobre el
inhumacions individuals en l’interior de sitges. No
material ossi de l’individu inhumat situa la seua utilitza-
tenim cap dada sobre l’existència de marcadors aeris,
ció cap a mitjan del III mil·lenni cal BC (Beta-222444:
atés que el grau d’arrasament dels nivells arqueològics
2620-2430).
els hauria afectat directament. Cada una observa unes
pautes particulars tant pel que fa a la morfologia de les
Conjunt 10
estructures, com a la forma de deposició de l’individu,
L’enterrament està col·locat en l’interior d’una gran
o fins i tot en la composició dels aixovars del mode
sitja, en el rebliment de la qual es contemplen diversos
que descrivim a continuació:
episodis. El primer d’aquests obeiria a la col·locació
sobre la pròpia base horitzontal i en un dels laterals
(nord-oest), de dos vasos xicotets disposats del revés i
212
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
Figura 1. Conjunt 3.
rodejats d’un muret de pedres que dibuixa un recepta-
cadàver i el vas immediat, com el vas campaniforme,
cle menut entre ell mateix i la paret. De l’interior d’a-
van quedar recoberts per una espècie de banquetes de
quest espai procedeix un conjunt faunístic format per
sediment arenós. El farciment superior difereix notable-
restes de conill. El següent episodi detectat respon a
ment d’allò que s’ha descrit, ja que correspon a un
un amuntonament de pedres i terra, sobre el qual apa-
sediment argilós de coloració marró fosc amb presèn-
reix un paquet d’arena i sobre ella, en el lateral oest, es
cia d’alguna pedra i, que si es jutja pels escassos mate-
du a terme la deposició del cadàver d’una dona jove
rials recuperats, va resultar pràcticament immediat a la
(20-25 anys), que es troba flexionat i disposat en decú-
deposició. Aquest fet queda corroborat per la docu-
bit lateral dret.
mentació de fragments de ceràmica pertanyents a tres
A un costat del cap, i entre dues pedres clavades de
vasos dispersos entre els farciments inferiors i els supe-
grandària mitjana, va ser depositada una olla. Just en el
riors. S’adverteix d’aquesta manera la intencionalitat
costat oposat de l’estructura, i a una cota semblant, es
immediata de cobrir l’enterrament una vegada finalit-
va procedir a la col·locació d’un vas campaniforme
zat l’episodi cerimonial, del qual són testimoni la lectu-
d’estil
Maritime
ra contextual de les característiques de la deposició i
Herringbone Variety), pràcticament sencer. Tant el
les evidències materials. La datació cal BC obtinguda
marítim
internacional
(MHV:
LA VITAL
213
[page-n-4]
Figura 2. Conjunt 10.
sobre una mostra òssia de la dona inhumada és la
na (Semicassis undulata). Els objectes lítics tallats es
següent (Beta-229791: 2560-2520; 2500-2280; 2240).
reparteixen entre diverses restes de talla a més d’una
punta de fletxa de peduncle i aletes. El conjunt mor-
Conjunt 11
tuori va ser recobert amb un farciment de terra argilo-
Aquest enterrament es troba en l’interior d’una sitja
sa i grans pedres de base a sostre. Comptem amb una
mitjana en la base de la qual va ser col·locat un indivi-
datació radiocarbònica AMS realitzada sobre una de
du masculí d’edat compresa entre 20 i 40 anys.
les restes òssies de l’individu que ha proporcionat una
Flexionat i disposat en posició decúbit lateral dret, el
data de la segona meitat del III mil·lenni cal BC (Beta-
cadàver va aparéixer pràcticament complet, amb l’ex-
222443: 2450-2140).
cepció de part de l’esquelet cranial.
D’un altre costat, van ser documentats diversos
A la seua dreta, i immediat a la paret de l’estructu-
fragments ossis humans desproveïts d’un context fune-
ra, va ser depositat un vas campaniforme d’estil marí-
rari. En un cas es tracta d’una resta de fèmur pertan-
tim mixt (CZM: Corded Zoned Maritime). Al seu torn es
yent a un individu masculí (entre 20-40 anys), trobat en
va trobar un fragment de punyal de coure classificat
la base de la fossa 115. El segon exemple correspon a
com de llengüeta i un fragment de penjoll sobre petxi-
un fragment mandibular trobat en el farciment de l’es-
214
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
Figura 3. Conjunt 11.
tructura d’habitació 141. Amb un marcat deteriora-
normalment les pràctiques relacionades amb la caça, i
ment, la resta òssia va aparéixer dispersa entre el sedi-
també amb la guerra, són algunes de les hipòtesis des-
ment del farcit inferior d’aquesta gran estructura
envolupades en la bibliografia a l’ús.
domèstica.
Com hem pogut comprovar en aquest breu text, els
Totes les tombes de la Vital tenen aixovars. En la
depòsits funeraris de la Vital aporten tota una sèrie de
seua composició, l’únic element que permet establir
dades rellevants a propòsit del ritualisme d’aquestes
una diferenciació de gènere són els elements
societats prehistòriques del III mil·lenni cal aC en l’àm-
metàl·lics, presents només en els enterraments mascu-
bit valencià. El diferent tractament donat als individus,
lins. La presència notòria d’elements metàl·lics cal rela-
els aixovars diferenciats, i fins i tot la inversió de treball
cionar-la possiblement amb la constatació d’una
en cada una de les tombes, pareixen corroborar el
metal·lúrgia local. Armament, objectes de caràcter uti-
caràcter no generalitzat d’aquestes pràctiques i per
litari divers, són alçats a la categoria de peces valora-
tant la seua vinculació a determinats individus que
des pel seu valor econòmic intrínsec, però segurament
tenen un estatus particular en el si del grup.
proveïts d’un altre tipus de significat social. La trans-
No obstant això, persisteix al mateix temps l’ús de
missió de la idea del masculí, a la qual s’adhereixen
cavitats com a contenidors funeraris, utilitzades de
LA VITAL
215
[page-n-6]
forma estesa per les societats del neolític final al llarg
del IV i inicis del III mil·lenni cal AC (Bernabeu, 1984;
Bernabeu et al., 2001; Soler, 2002). Una explicació
directa podria estar relacionada amb la distància d’aquests habitacles naturals als llocs d’hàbitat, encara
que no pareix l’únic argument plausible. Esperem que
la creixent ampliació en la naturalesa i el nombre de
contextos funeraris prehistòrics estudiats, a l’empara
de les urgències arqueològiques i de projectes d’investigació multidisciplinària, es convertisca en una de les
claus per a la seua interpretació en termes diacrònics i
també particulars.
216
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
Bibliografia
BERNABEU, J. (1984): El vaso campaniforme en el País Valenciano. Servei
d’Investigació Prehistòrica, Diputació de València (Treballs Diversos,
80), València.
BERNABEU, J.; MOLINA, L.
I
GARCÍA, O. (2001): «El mundo funerario en el
Horizonte cardial: un registro oculto». Saguntum (PLAV), 33, p. 2736.
PASCUAL BENEYTO, J. P.; BARBERÁ MICÓ, M; LÓPEZ, L.; CARDONA, J.; ROVIRA,
J.L. I PASCUAL BENITO, J.L. (2008): «L’Alqueria de Sant Andreu. Avanç
sobre un assentament costaner de finals del Neolític». En
IV
Congreso del Neolítico Peninsular (Alicante del 27 al 30 de novembre de 2006). MARQ Museu Arqueològic d’Alacant, Diputació
d’Alacant, p. 58-69.
SOLER, J. (2002): Cuevas de inhumación múltiple en la Comunidad
Valenciana. Real Academia de la Historia i Museo Arqueológico
Provincial de Alicante, 2 vol., Madrid/Alacant.
[page-n-7]