[page-n-1]
La Cova de la Pastora com a espai funerari del neolític
final ocupa un lloc destacat en la investigació arqueològica valenciana. Diversos són els motius que podem
adduir, encara que subratllarem dos dels aspectes que
han aconseguit una més àmplia repercussió bibliogràfica: la detecció i l’anàlisi de diversos cranis amb orificis
de trepanació i la riquesa quantitativa i qualitativa dels
objectes materials trobats. La informació disponible
sobre aquest interessant conjunt procedeix de l’estudi
LA COVA DE LA PASTORA
(ALCOI, L’ALCOIÀ, ALACANT)
ORETO GARCÍA PUCHOL
de les evidències arqueològiques recuperades en els
UNED. Valencia
treballs d’excavació antics, représ en dates recents en el
Investigadora contratada
Programa Torres Quevedo, Ministeri de
marc del projecte1 «Pastora Cave Project and the
Ciència i Innovació
Emergence of Social Hierarchies in Mediterranean
Spain»*. Les dades adverteixen d’un ús intensiu de la
SARAH B. MCCLURE
Department of Anthropology
University of Oregon, USA
cavitat com a receptacle mortuori durant el neolític final
(finals del VI al primer terç del IV mil·lenni cal BP), repetint un esquema característic per a aquest tipus de ritualitat en bona part de la geografia valenciana: inhumacions primàries en coves o clevills, que a més suggerei1.- Projecte National Geographic Society Research Grant 2007: Pastora
Cave Project and the Emergence of Social Hierarchies in Mediterranean
Spain. Direcció: Sarah B. McClure i Oreto García. En el projecte participen
diferents organismes d’investigació de l’àmbit nacional (SIP Museu de
Prehistòria –Diputació de València–, Universitat de València, Museu
Arqueològic Municipal Camil Visedo i Moltó d´Alcoi, MARQ Diputació
d’Alacant, UNED, CSIC) i internacional (University of Oregon, University of
Illinois, Universidade do Algarve).
* National Geographic Society, Garcia Puchol y McClure (2008).
LA COVA DE LA PASTORA
203
[page-n-2]
El jaciment està situat en el terme municipal d’Alcoi
(Alacant), obert en la part alta d’un xicotet turó a una
altura aproximada de 860 msnm (Fig. 1). De dimensions mitjanes (13,5 m), quan s’hi van efectuar les primeres exploracions es trobava en gran manera reblit.
La informació manejada reflecteix una àmplia cronologia d’ús inaugurada amb els nivells funeraris del neolític final. Dels tres nivells distingits amb restes d’inhumacions, dos han estat considerats propis d’aquesta
temporalitat, en tant que per al final diversos autors
suggereixen la seua atribució a l’edat del bronze. A
sostre va ser descrit un nivell remenat amb materials
del bronze final, però també d’època ibèrica, romana i
posteriors.
El gros dels treballs de camp es remunta a la dècada dels quaranta del segle passat (Ballester, 1945 i
1949), als quals cal sumar la intervenció efectuada en
l’àrea de l’entrada l’any 2008. El senyor Vicente
Pascual, posterior director del Museu Arqueològic
Camil Visedo d’Alcoi, va iniciar l’any 1940 l’excavació
del jaciment, situat en una finca de propietat familiar.
La Cova de la Pastora o dels Francesos ocultava un
conjunt arqueològic excepcional. La lectura dels diaris
de camp exhibeix un interessant conjunt d’inhumació
Figura 1. Situació de la Cova de la Pastora i les coves de soterrament múltiple al País Valencià.
amb un total de 46 cranis assimilats a tres capes diferenciades. Descriu igualment els objectes materials
associats: elements d’adorn, ganivets de pedra, pun-
xen desplaçaments posteriors possiblement relacionats
tes de fletxa, vaixella ceràmica i ídols sobre os, entre
amb successives adequacions de l’espai, acompanya-
altres. L’interés suscitat va comportar la implicació del
des d’una sèrie d’objectes característics (ídols sobre os,
Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de
elements d’adornament, eines de pedra i os, vaixella
València, que va assumir el projecte d’excavació del
ceràmica).
depòsit restant sota la direcció de J. Alcácer en dues
204
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
1
2
3
4
5
6
7
9
8
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
Figura 2. Selecció d’objectes associats als soterraments del neolític final/eneolític de Pastora: d’esquerra a dreta i de dalt a baix. 1, gran fulla ganivet de
sílex (mesures: 22 x 26 x 5,5 mm); 2, punxó d’os; 3, agulla de cap esferoidal mòbil; 4, ídol oculat sobre os; 5, ídol pla sobre os; 6, dena geminada amb perforació bicònica; 7 dena en oliva de forma pseudoval amb perforació bicònica; 8, ídol antropomorf sobre pedra negra; 9, grans de pedra verda; 10 i 11,
puntes de fletxa de forma romboidal; 12,13 i 14, penjolls sobre ullals de cérvol;15, penjoll recte sobre os; 16, penjoll en “L”; 17, penjoll acanalat; 18, penjoll cilíndric amb apèndix no perforat sobre ambre; 19, denes discoïdals, sobre lignit i calcària.
campanyes escomeses durant els anys 1945 i 1950. En
Un breu repàs a la col·lecció depositada en els fons
realitat, l’àrea excavada per Pascual –meitat septen-
arqueològics del SIP resulta obligat, alhora que tracta-
trional– va resultar la més fèrtil, en tant que l’excavació
rem de contrastar la informació citada amb les indica-
d’Alcácer en la zona meridional i de l’entrada va supo-
cions dels diaris d’excavació de Pascual i Alcácer. Per a
sar la ràpida detecció d’una crosta estalagmítica que
un detall més exhaustiu remetrem a alguns treballs de
ocupava, amb pronunciat pendent, bona part de la
caràcter monogràfic sobre el món funerari calcolític en
meitat meridional. El diari refereix un total de 6 cranis
l’àmbit valencià (Soler Díaz, 2002), a propòsit de la cul-
que segueixen la numeració dels discriminats en el seu
tura material associada (Ballester, 1945; Simón 1998;
dia per Pascual.
Pascual Benito, 1998; Orozco, 2000; García Puchol i
LA COVA DE LA PASTORA
205
[page-n-4]
Juan Cabanilles, ep.), o sobre les restes cranials (Rincón
–grans làmines-ganivets, puntes de fletxa–, pedra poli-
y Fenollosa 1949; Fregeiro, 2006; Riquet, 1953; Fusté,
da, vaixella ceràmica). Resulta obvi com qualsevol d’a-
1958; Campillo, 1976 i 1977; Roca de Togores i Soler en
quests elements pot arribar a tenir un significat especial,
aquest volum).
relacionat amb el món de les creences i els ritus asso-
Els fons del museu custodien el conjunt de cranis
ciats. Els ídols sobre os (oculats, plans), ben documen-
recuperats, convertits des de la primera publicació en
tats a Pastora, advertirien d’una manera més immediata
un dels objectes principals d’anàlisi. Diverses han estat
sobre aquest tipus de significat. Els escassos objectes
les qüestions abordades en relació amb les patologies
metàl·lics descrits no pareixen en canvi estar relacionats
observades i les empremtes d’intervencions quirúrgi-
amb els vestigis funeraris neolítics.
ques conegudes com a trepanacions (Rincón y
No obstant això, donat el caràcter no sistemàtic de
Fenollosa, 1948; Campillo, 1976 i 1977). De la mateixa
l’excavació, moltes de les qüestions lligades a la seua
manera s’han dut a terme diverses estimacions d’edat
interpretació relacionades amb les modalitats d’enterra-
i sexe dels individus encara que no disposem fins a la
ment, ritualitat i diacronia resulten de difícil solució. En
data d’un estudi que comprenga la totalitat de la mos-
aquest sentit, la intervenció de camp de l’any 2008 en
tra. Aquest fet ha propiciat la publicació de diferents
el marc del projecte NSG tenia com un dels seus objec-
aproximacions sobre el nombre d’individus inhumats
tius demanar informació sobre la formació del depòsit i
(entre 50 i 70), i també ha donat peu a certes incon-
la seua lectura en termes cronoculturals. Per a això es
gruències relatives a l’edat i el gènere d’aquestos.
van dur a terme diversos sondejos: un en l’interior de la
Amb les dades disponibles, poc podem afegir sobre
cavitat, a fi de comprovar la naturalesa del nivell de
l’existència o no de relacions genealògiques, o fins i
base actual, un altre en l’àrea de l’entrada, ja en l’exte-
tot a propòsit de la detecció de tractaments rituals par-
rior de la cova, i quatre més que van afectar els amun-
ticulars.
tonaments de pedres i sediment que pareixien corres-
Pel que fa a les evidències materials depositades
pondre a la terra de garbella extreta durant les excava-
conjuntament amb els cadàvers (Fig. 2), la mostra ofe-
cions antigues. El projecte contempla al mateix temps
reix una relació característica que incorpora diverses
l’aplicació de tècniques arqueomètriques (ADN, isòtops
peces que podrien formar part de la vestimenta (agulles
d’estronci, isòtops de carboni i nitrogen, datacions
i alguns punxons) i de l’ornament personal (com penjolls
radiocarbòniques, anàlisis metal·logràfiques, de proce-
o granets de collar elaborats sobre matèries primeres
dència, entre altres), sobre una selecció estudiada de
pètries diverses –variscita, calcària, lignit, etc.–, o fins i
mostres amb l’objectiu d’avançar en el coneixement
tot d’origen animal –incisius, petxines–). També són
global d’aquestes societats prehistòriques del neolític
comuns els objectes que podem considerar propis d’ac-
final, fent insistència en els aspectes organitzatius i en el
tivitats quotidianes (cas de les eines de pedra tallada
rerefons ideològic i ritual.
206
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
Figura 3. Excavació de la terrera en l’àrea exterior del jaciment.
Després de finalitzar els treballs de camp, la inves-
extensió sobre el tractament dels cossos i la seua deri-
tigació es troba en fase d’avaluació de dades.
va postdeposicional. Tampoc no disposàvem d’infor-
Disposem ja dels resultats de la datació AMS de 10
mació sobre el parador de les restes de fauna esmen-
mostres tretes de fragments de mandíbules humanes.
tades en els diaris de camp. Els sondeigs efectuats en
Aquestes datacions emmarquen l’ús funerari de la cavi-
el terrer exterior del jaciment han posat de manifest la
tat durant el neolític final (des de finals del VI mil·lenni
selecció d’objectes practicada (Fig. 3). En efecte, s’hi
cal BP) l’horitzó campaniforme (finals del Vé mil·lenni
han trobat nombroses restes òssies postcranials huma-
cal BP), i el bronze mitjà (primer terç del IV mil·lenni cal
nes, així com restes de fauna, abandonades junt amb el
BP). També estem en disposició d’avançar algunes
sediment en el moment de la garbella. Els fragments
claus per a la seua interpretació contextual i diacròni-
ceràmics també suposen una xifra significativa, tant a
ca. Entre elles assenyalarem, en primer lloc, la referida
mà, com a torn. El mateix cal dir d’altres objectes de
al grau de selecció dels materials depositats en el SIP.
variada grandària, com els grans de collar, i en menor
Servisca d’exemple la presència quasi exclusiva de res-
nombre algunes peces sobre pedra tallada (bàsicament
tes cranials en els fons del museu, factor que impedia
puntes de fletxa). La intenció resulta òbvia: només van
fer valoracions relacionades amb altres aspectes anatò-
ser traslladats aquells restes que al seu dia es van con-
mics o patològics sobre les restes postcranials i per
siderar rellevants (cas dels cranis més complets) o
LA COVA DE LA PASTORA
207
[page-n-6]
Figura 4. Sondeig efectuat a l’entrada de la cavitat.
objectes materials significatius (adorns, objectes ossis,
lògic practicat2 ha revelat l’anterioritat de la formació en
ídols, una selecció de fragments ceràmics, peces
relació amb els nivells de deposició funerària calcolítics,
metàl·liques entre altres). Encara així, el mostratge
alhora que la circulació hídrica pareix haver afavorit l’a-
efectuat ha propiciat un increment notable en la xifra
tapeïment del sediment immediatament en contacte
d’objectes materials, sobretot pel que fa als adorns
amb ella. Per tot això, la neteja hi efectuada ha propiciat
menuts.
la recuperació de diversos objectes materials i també
Una segona qüestió abordada feia referència al grau
restes humanes in situ.
de conservació del depòsit en l’actualitat. Si les indica-
D’altra banda, a més de comprovar la naturalesa
cions dels diaris arribaven a plantejar certes contradic-
estèril del sediment de base actual, vam decidir realit-
cions respecte d’això, els anys transcorreguts havien
zar un sondeig a l’entrada de la cova, únic lloc on
aconseguit emmascarar el nivell de base i qualsevol altre
podia entreveure’s la conservació de depòsit arqueo-
testimoni de l’antiga intervenció. Un punt en particular
lògic (Fig. 4). L’estratigrafia hi exhumada ha revelat
va ser objecte del nostre interés: indagar sobre la natu-
principalment l’existència de nivells de cronologia his-
ralesa de la crosta estalagmítica que ocupava gran part
tòrica, des d’època ibèrica fins a l’actualitat. No obs-
de la meitat meridional de la cavitat. L’estudi geomorfo-
tant, s’hi ha detectat un nivell prehistòric amb presèn-
2.- L’estudi ha estat efectuat per Jesús Jordá (UNED, Madrid).
208
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
cia de vaixella ceràmica a mà, l’adscripció de la qual al
neolític final o l’edat del bronze estaria encara per
determinar.
– (1977): Paleopatología del cráneo en Cataluña, Valencia y Baleares.
Barcelona: Montblanc-Martín, 1977.
FREGEIRO, Mª. I. (2006): «Investigaciones antropológicas sobre el Calcolítico
penínsular y estudio bioarqueológico de la “Cova de la Pastora”
Moltes són encara les qüestions obertes entorn d’aquest conjunt funerari. Respondre-les constitueix el fi del
projecte en curs per a tractar així d’endinsar-nos en el
món ritual i organitzatiu d’aquestes societats de la fi de
la prehistòria. Pastora exhibeix, com hem vist, diversos
punts a favor. La seua ubicació en una àrea on s’han realitzat els màxims esforços en la valoració del poblament
prehistòric3 complementa la lectura contextual per a la
seua interpretació en termes històrics. Desfer el camí
previ relatat pels primers investigadors del lloc ens ha
servit també de guia per al coneixement d’aquest interessant jaciment. Els seus encerts i llacunes podran ser
abordats a l’empara dels avanços tècnics disponibles en
l’actualitat.
(Alcoy, Alicante)». En Sanahuja (dir.) Contra la Falsificación del Pasado
Prehistórico. Buscando la realidad de las mujeres y los hombres destrás de los estrerotipos. (Abstratc 2002-2005). Ministerio de Trabajo y
Asuntos Sociales. Instituto de la mujer. p. 188-310.
FUSTÉ ARA, M. (1957): Estudio antropológico de los pobladores neo-eneolíticos de la Región Valenciana.
GARCÍA PUCHOL, O. I JUAN CABANILLES, J. (en premsa): «Las grandes láminas
de sílex en el ámbito valenciano. Estado de la cuestión». Europa al
final de la Prehistòria: Les grans fulles de sílex. Museu d’Arqueologia
de Catalunya. Barcelona.
GARCÍA PUCHOL, O. I MCCLURE, S. (2008): «Cova de la Pastora. A collaborative Project in Mediterranean Spain». The SAA Archaeological Record,
Special Issue: Internacional Cooperative Research. Society for
American Archaeology, vol. 8. N. 2, p. 18-20.
OROZCO KOHLER, T. (2000): Aprovisionamiento e intercambio. Análisis petro-
lógico del utillaje pulimentado en la Prehistoria reciente del
País
Valenciano (España). BAR Internacional Series, 867. Oxford.
PASCUAL BENITO, J. Ll. (1998): Utillaje óseo, adornos e ídolos neolíticos
valencianos. Serie Trabajos Varios del SIP, 95, Diputació de València,
València.
RINCÓN
DE
ARELLANO, A.
I
FENOLLOSA, J. (1949): «Algunas consideraciones
acerca de los cráneos trepanados de la Pastora (Alcoy)». La labor del
SIP y su Museo en los años 1940-1948, València. p. 66-76.
RIQUET, R. (1953): «Analyse anthropologique des crânes énéolithiques de la
Bibliografia
grotte sépulcrale de La Pastora». En Archivo de Prehistoria Levantina
BALLESTER TORMO, I. (1949): La Labor del SIP y su Museo en los años 1940-
1948. Museu de Prehistòria. València.
– (1945): «Ídolos oculados valencianos» En
IV, Diputació de València, València, pp. 105-122.
SIMÓN GARCÍA, J.L. (1998): La metalurgia prehistórica valenciana. Serie
Archivo de Prehistoria
Levantina II, Diputació de València, València, pp. 115-141.
CAMPILLO VALERO, D. (1976): Lesiones patológicas en cráneos prehistóricos
de la Región Valenciana. Serie Trabajos Varios del SIP, 50, Diputació
Trabajos Varios del SIP, 93, Diputació de València, València.
SOLER DÍAZ, J.A. (2002): Cuevas de inhumación múltiple en la Comunidad
Valenciana. Real Academia de la historia. museo arqueológico provincial de alicante. madrid/alicante. 2 vol.
de València, València.
3.- Projectes «Epipaleolithic and Neolithic, economy and settlement in the western Mediterranean: a regional approach to understanding the transition to
domestication economies» 1991-1993, National Science Foundation, dirigit per C. Michael Barton, Joan Bernabeu Aubán i Joan Emili Aura Tortosa, i
«Holocene Land Use Dynamics in the Western Mediterranean: a regional approach to the Transition to Domestication Economies» 2000-2003, National
Science Foundation, sota la direcció de C. Michael Barton.
LA COVA DE LA PASTORA
209
[page-n-8]
La Cova de la Pastora com a espai funerari del neolític
final ocupa un lloc destacat en la investigació arqueològica valenciana. Diversos són els motius que podem
adduir, encara que subratllarem dos dels aspectes que
han aconseguit una més àmplia repercussió bibliogràfica: la detecció i l’anàlisi de diversos cranis amb orificis
de trepanació i la riquesa quantitativa i qualitativa dels
objectes materials trobats. La informació disponible
sobre aquest interessant conjunt procedeix de l’estudi
LA COVA DE LA PASTORA
(ALCOI, L’ALCOIÀ, ALACANT)
ORETO GARCÍA PUCHOL
de les evidències arqueològiques recuperades en els
UNED. Valencia
treballs d’excavació antics, représ en dates recents en el
Investigadora contratada
Programa Torres Quevedo, Ministeri de
marc del projecte1 «Pastora Cave Project and the
Ciència i Innovació
Emergence of Social Hierarchies in Mediterranean
Spain»*. Les dades adverteixen d’un ús intensiu de la
SARAH B. MCCLURE
Department of Anthropology
University of Oregon, USA
cavitat com a receptacle mortuori durant el neolític final
(finals del VI al primer terç del IV mil·lenni cal BP), repetint un esquema característic per a aquest tipus de ritualitat en bona part de la geografia valenciana: inhumacions primàries en coves o clevills, que a més suggerei1.- Projecte National Geographic Society Research Grant 2007: Pastora
Cave Project and the Emergence of Social Hierarchies in Mediterranean
Spain. Direcció: Sarah B. McClure i Oreto García. En el projecte participen
diferents organismes d’investigació de l’àmbit nacional (SIP Museu de
Prehistòria –Diputació de València–, Universitat de València, Museu
Arqueològic Municipal Camil Visedo i Moltó d´Alcoi, MARQ Diputació
d’Alacant, UNED, CSIC) i internacional (University of Oregon, University of
Illinois, Universidade do Algarve).
* National Geographic Society, Garcia Puchol y McClure (2008).
LA COVA DE LA PASTORA
203
[page-n-2]
El jaciment està situat en el terme municipal d’Alcoi
(Alacant), obert en la part alta d’un xicotet turó a una
altura aproximada de 860 msnm (Fig. 1). De dimensions mitjanes (13,5 m), quan s’hi van efectuar les primeres exploracions es trobava en gran manera reblit.
La informació manejada reflecteix una àmplia cronologia d’ús inaugurada amb els nivells funeraris del neolític final. Dels tres nivells distingits amb restes d’inhumacions, dos han estat considerats propis d’aquesta
temporalitat, en tant que per al final diversos autors
suggereixen la seua atribució a l’edat del bronze. A
sostre va ser descrit un nivell remenat amb materials
del bronze final, però també d’època ibèrica, romana i
posteriors.
El gros dels treballs de camp es remunta a la dècada dels quaranta del segle passat (Ballester, 1945 i
1949), als quals cal sumar la intervenció efectuada en
l’àrea de l’entrada l’any 2008. El senyor Vicente
Pascual, posterior director del Museu Arqueològic
Camil Visedo d’Alcoi, va iniciar l’any 1940 l’excavació
del jaciment, situat en una finca de propietat familiar.
La Cova de la Pastora o dels Francesos ocultava un
conjunt arqueològic excepcional. La lectura dels diaris
de camp exhibeix un interessant conjunt d’inhumació
Figura 1. Situació de la Cova de la Pastora i les coves de soterrament múltiple al País Valencià.
amb un total de 46 cranis assimilats a tres capes diferenciades. Descriu igualment els objectes materials
associats: elements d’adorn, ganivets de pedra, pun-
xen desplaçaments posteriors possiblement relacionats
tes de fletxa, vaixella ceràmica i ídols sobre os, entre
amb successives adequacions de l’espai, acompanya-
altres. L’interés suscitat va comportar la implicació del
des d’una sèrie d’objectes característics (ídols sobre os,
Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de
elements d’adornament, eines de pedra i os, vaixella
València, que va assumir el projecte d’excavació del
ceràmica).
depòsit restant sota la direcció de J. Alcácer en dues
204
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
1
2
3
4
5
6
7
9
8
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
Figura 2. Selecció d’objectes associats als soterraments del neolític final/eneolític de Pastora: d’esquerra a dreta i de dalt a baix. 1, gran fulla ganivet de
sílex (mesures: 22 x 26 x 5,5 mm); 2, punxó d’os; 3, agulla de cap esferoidal mòbil; 4, ídol oculat sobre os; 5, ídol pla sobre os; 6, dena geminada amb perforació bicònica; 7 dena en oliva de forma pseudoval amb perforació bicònica; 8, ídol antropomorf sobre pedra negra; 9, grans de pedra verda; 10 i 11,
puntes de fletxa de forma romboidal; 12,13 i 14, penjolls sobre ullals de cérvol;15, penjoll recte sobre os; 16, penjoll en “L”; 17, penjoll acanalat; 18, penjoll cilíndric amb apèndix no perforat sobre ambre; 19, denes discoïdals, sobre lignit i calcària.
campanyes escomeses durant els anys 1945 i 1950. En
Un breu repàs a la col·lecció depositada en els fons
realitat, l’àrea excavada per Pascual –meitat septen-
arqueològics del SIP resulta obligat, alhora que tracta-
trional– va resultar la més fèrtil, en tant que l’excavació
rem de contrastar la informació citada amb les indica-
d’Alcácer en la zona meridional i de l’entrada va supo-
cions dels diaris d’excavació de Pascual i Alcácer. Per a
sar la ràpida detecció d’una crosta estalagmítica que
un detall més exhaustiu remetrem a alguns treballs de
ocupava, amb pronunciat pendent, bona part de la
caràcter monogràfic sobre el món funerari calcolític en
meitat meridional. El diari refereix un total de 6 cranis
l’àmbit valencià (Soler Díaz, 2002), a propòsit de la cul-
que segueixen la numeració dels discriminats en el seu
tura material associada (Ballester, 1945; Simón 1998;
dia per Pascual.
Pascual Benito, 1998; Orozco, 2000; García Puchol i
LA COVA DE LA PASTORA
205
[page-n-4]
Juan Cabanilles, ep.), o sobre les restes cranials (Rincón
–grans làmines-ganivets, puntes de fletxa–, pedra poli-
y Fenollosa 1949; Fregeiro, 2006; Riquet, 1953; Fusté,
da, vaixella ceràmica). Resulta obvi com qualsevol d’a-
1958; Campillo, 1976 i 1977; Roca de Togores i Soler en
quests elements pot arribar a tenir un significat especial,
aquest volum).
relacionat amb el món de les creences i els ritus asso-
Els fons del museu custodien el conjunt de cranis
ciats. Els ídols sobre os (oculats, plans), ben documen-
recuperats, convertits des de la primera publicació en
tats a Pastora, advertirien d’una manera més immediata
un dels objectes principals d’anàlisi. Diverses han estat
sobre aquest tipus de significat. Els escassos objectes
les qüestions abordades en relació amb les patologies
metàl·lics descrits no pareixen en canvi estar relacionats
observades i les empremtes d’intervencions quirúrgi-
amb els vestigis funeraris neolítics.
ques conegudes com a trepanacions (Rincón y
No obstant això, donat el caràcter no sistemàtic de
Fenollosa, 1948; Campillo, 1976 i 1977). De la mateixa
l’excavació, moltes de les qüestions lligades a la seua
manera s’han dut a terme diverses estimacions d’edat
interpretació relacionades amb les modalitats d’enterra-
i sexe dels individus encara que no disposem fins a la
ment, ritualitat i diacronia resulten de difícil solució. En
data d’un estudi que comprenga la totalitat de la mos-
aquest sentit, la intervenció de camp de l’any 2008 en
tra. Aquest fet ha propiciat la publicació de diferents
el marc del projecte NSG tenia com un dels seus objec-
aproximacions sobre el nombre d’individus inhumats
tius demanar informació sobre la formació del depòsit i
(entre 50 i 70), i també ha donat peu a certes incon-
la seua lectura en termes cronoculturals. Per a això es
gruències relatives a l’edat i el gènere d’aquestos.
van dur a terme diversos sondejos: un en l’interior de la
Amb les dades disponibles, poc podem afegir sobre
cavitat, a fi de comprovar la naturalesa del nivell de
l’existència o no de relacions genealògiques, o fins i
base actual, un altre en l’àrea de l’entrada, ja en l’exte-
tot a propòsit de la detecció de tractaments rituals par-
rior de la cova, i quatre més que van afectar els amun-
ticulars.
tonaments de pedres i sediment que pareixien corres-
Pel que fa a les evidències materials depositades
pondre a la terra de garbella extreta durant les excava-
conjuntament amb els cadàvers (Fig. 2), la mostra ofe-
cions antigues. El projecte contempla al mateix temps
reix una relació característica que incorpora diverses
l’aplicació de tècniques arqueomètriques (ADN, isòtops
peces que podrien formar part de la vestimenta (agulles
d’estronci, isòtops de carboni i nitrogen, datacions
i alguns punxons) i de l’ornament personal (com penjolls
radiocarbòniques, anàlisis metal·logràfiques, de proce-
o granets de collar elaborats sobre matèries primeres
dència, entre altres), sobre una selecció estudiada de
pètries diverses –variscita, calcària, lignit, etc.–, o fins i
mostres amb l’objectiu d’avançar en el coneixement
tot d’origen animal –incisius, petxines–). També són
global d’aquestes societats prehistòriques del neolític
comuns els objectes que podem considerar propis d’ac-
final, fent insistència en els aspectes organitzatius i en el
tivitats quotidianes (cas de les eines de pedra tallada
rerefons ideològic i ritual.
206
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
Figura 3. Excavació de la terrera en l’àrea exterior del jaciment.
Després de finalitzar els treballs de camp, la inves-
extensió sobre el tractament dels cossos i la seua deri-
tigació es troba en fase d’avaluació de dades.
va postdeposicional. Tampoc no disposàvem d’infor-
Disposem ja dels resultats de la datació AMS de 10
mació sobre el parador de les restes de fauna esmen-
mostres tretes de fragments de mandíbules humanes.
tades en els diaris de camp. Els sondeigs efectuats en
Aquestes datacions emmarquen l’ús funerari de la cavi-
el terrer exterior del jaciment han posat de manifest la
tat durant el neolític final (des de finals del VI mil·lenni
selecció d’objectes practicada (Fig. 3). En efecte, s’hi
cal BP) l’horitzó campaniforme (finals del Vé mil·lenni
han trobat nombroses restes òssies postcranials huma-
cal BP), i el bronze mitjà (primer terç del IV mil·lenni cal
nes, així com restes de fauna, abandonades junt amb el
BP). També estem en disposició d’avançar algunes
sediment en el moment de la garbella. Els fragments
claus per a la seua interpretació contextual i diacròni-
ceràmics també suposen una xifra significativa, tant a
ca. Entre elles assenyalarem, en primer lloc, la referida
mà, com a torn. El mateix cal dir d’altres objectes de
al grau de selecció dels materials depositats en el SIP.
variada grandària, com els grans de collar, i en menor
Servisca d’exemple la presència quasi exclusiva de res-
nombre algunes peces sobre pedra tallada (bàsicament
tes cranials en els fons del museu, factor que impedia
puntes de fletxa). La intenció resulta òbvia: només van
fer valoracions relacionades amb altres aspectes anatò-
ser traslladats aquells restes que al seu dia es van con-
mics o patològics sobre les restes postcranials i per
siderar rellevants (cas dels cranis més complets) o
LA COVA DE LA PASTORA
207
[page-n-6]
Figura 4. Sondeig efectuat a l’entrada de la cavitat.
objectes materials significatius (adorns, objectes ossis,
lògic practicat2 ha revelat l’anterioritat de la formació en
ídols, una selecció de fragments ceràmics, peces
relació amb els nivells de deposició funerària calcolítics,
metàl·liques entre altres). Encara així, el mostratge
alhora que la circulació hídrica pareix haver afavorit l’a-
efectuat ha propiciat un increment notable en la xifra
tapeïment del sediment immediatament en contacte
d’objectes materials, sobretot pel que fa als adorns
amb ella. Per tot això, la neteja hi efectuada ha propiciat
menuts.
la recuperació de diversos objectes materials i també
Una segona qüestió abordada feia referència al grau
restes humanes in situ.
de conservació del depòsit en l’actualitat. Si les indica-
D’altra banda, a més de comprovar la naturalesa
cions dels diaris arribaven a plantejar certes contradic-
estèril del sediment de base actual, vam decidir realit-
cions respecte d’això, els anys transcorreguts havien
zar un sondeig a l’entrada de la cova, únic lloc on
aconseguit emmascarar el nivell de base i qualsevol altre
podia entreveure’s la conservació de depòsit arqueo-
testimoni de l’antiga intervenció. Un punt en particular
lògic (Fig. 4). L’estratigrafia hi exhumada ha revelat
va ser objecte del nostre interés: indagar sobre la natu-
principalment l’existència de nivells de cronologia his-
ralesa de la crosta estalagmítica que ocupava gran part
tòrica, des d’època ibèrica fins a l’actualitat. No obs-
de la meitat meridional de la cavitat. L’estudi geomorfo-
tant, s’hi ha detectat un nivell prehistòric amb presèn-
2.- L’estudi ha estat efectuat per Jesús Jordá (UNED, Madrid).
208
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
cia de vaixella ceràmica a mà, l’adscripció de la qual al
neolític final o l’edat del bronze estaria encara per
determinar.
– (1977): Paleopatología del cráneo en Cataluña, Valencia y Baleares.
Barcelona: Montblanc-Martín, 1977.
FREGEIRO, Mª. I. (2006): «Investigaciones antropológicas sobre el Calcolítico
penínsular y estudio bioarqueológico de la “Cova de la Pastora”
Moltes són encara les qüestions obertes entorn d’aquest conjunt funerari. Respondre-les constitueix el fi del
projecte en curs per a tractar així d’endinsar-nos en el
món ritual i organitzatiu d’aquestes societats de la fi de
la prehistòria. Pastora exhibeix, com hem vist, diversos
punts a favor. La seua ubicació en una àrea on s’han realitzat els màxims esforços en la valoració del poblament
prehistòric3 complementa la lectura contextual per a la
seua interpretació en termes històrics. Desfer el camí
previ relatat pels primers investigadors del lloc ens ha
servit també de guia per al coneixement d’aquest interessant jaciment. Els seus encerts i llacunes podran ser
abordats a l’empara dels avanços tècnics disponibles en
l’actualitat.
(Alcoy, Alicante)». En Sanahuja (dir.) Contra la Falsificación del Pasado
Prehistórico. Buscando la realidad de las mujeres y los hombres destrás de los estrerotipos. (Abstratc 2002-2005). Ministerio de Trabajo y
Asuntos Sociales. Instituto de la mujer. p. 188-310.
FUSTÉ ARA, M. (1957): Estudio antropológico de los pobladores neo-eneolíticos de la Región Valenciana.
GARCÍA PUCHOL, O. I JUAN CABANILLES, J. (en premsa): «Las grandes láminas
de sílex en el ámbito valenciano. Estado de la cuestión». Europa al
final de la Prehistòria: Les grans fulles de sílex. Museu d’Arqueologia
de Catalunya. Barcelona.
GARCÍA PUCHOL, O. I MCCLURE, S. (2008): «Cova de la Pastora. A collaborative Project in Mediterranean Spain». The SAA Archaeological Record,
Special Issue: Internacional Cooperative Research. Society for
American Archaeology, vol. 8. N. 2, p. 18-20.
OROZCO KOHLER, T. (2000): Aprovisionamiento e intercambio. Análisis petro-
lógico del utillaje pulimentado en la Prehistoria reciente del
País
Valenciano (España). BAR Internacional Series, 867. Oxford.
PASCUAL BENITO, J. Ll. (1998): Utillaje óseo, adornos e ídolos neolíticos
valencianos. Serie Trabajos Varios del SIP, 95, Diputació de València,
València.
RINCÓN
DE
ARELLANO, A.
I
FENOLLOSA, J. (1949): «Algunas consideraciones
acerca de los cráneos trepanados de la Pastora (Alcoy)». La labor del
SIP y su Museo en los años 1940-1948, València. p. 66-76.
RIQUET, R. (1953): «Analyse anthropologique des crânes énéolithiques de la
Bibliografia
grotte sépulcrale de La Pastora». En Archivo de Prehistoria Levantina
BALLESTER TORMO, I. (1949): La Labor del SIP y su Museo en los años 1940-
1948. Museu de Prehistòria. València.
– (1945): «Ídolos oculados valencianos» En
IV, Diputació de València, València, pp. 105-122.
SIMÓN GARCÍA, J.L. (1998): La metalurgia prehistórica valenciana. Serie
Archivo de Prehistoria
Levantina II, Diputació de València, València, pp. 115-141.
CAMPILLO VALERO, D. (1976): Lesiones patológicas en cráneos prehistóricos
de la Región Valenciana. Serie Trabajos Varios del SIP, 50, Diputació
Trabajos Varios del SIP, 93, Diputació de València, València.
SOLER DÍAZ, J.A. (2002): Cuevas de inhumación múltiple en la Comunidad
Valenciana. Real Academia de la historia. museo arqueológico provincial de alicante. madrid/alicante. 2 vol.
de València, València.
3.- Projectes «Epipaleolithic and Neolithic, economy and settlement in the western Mediterranean: a regional approach to understanding the transition to
domestication economies» 1991-1993, National Science Foundation, dirigit per C. Michael Barton, Joan Bernabeu Aubán i Joan Emili Aura Tortosa, i
«Holocene Land Use Dynamics in the Western Mediterranean: a regional approach to the Transition to Domestication Economies» 2000-2003, National
Science Foundation, sota la direcció de C. Michael Barton.
LA COVA DE LA PASTORA
209
[page-n-8]