Sepultures neolítiques a Costamar (Ribera de Cabanes, Cabanes, Castelló)
Enric Flors Ureña
2010
[page-n-1]
La investigació del jaciment de Costamar des de la
Fundació Marina d’Or de la Comunitat Valenciana es
duu a terme a través de diversos projectes com a
mesura prèvia a les obres d’edificació de l’àrea urbana de la Torre de la Sal (Cabanes), amb una àrea exca2
vada en extensió que ha superat ja els 57.000 m . De
les 694 estructures documentades, 414 són neolítiques, fase que es caracteritza per la presència d’estructures excavades en les argiles, la majoria d’elles
SEPULTURES NEOLÍTIQUES A COSTAMAR
(RIBERA DE CABANES, CABANES, CASTELLÓ)
ENRIC FLORS UREÑA
circulars, moltes interpretades com a sitges per a
Fundació Marina d’Or
l’emmagatzematge de gra. La documentació de sis
de la Comunitat Valenciana
sepultures en estructures igualment circulars manifesta una intencionalitat ritual i simbòlica que evoca
aspectes com la continuïtat (cabanyes circulars,
estructures d’emmagatzematge circulars i tombes circulars), el renaixement (el gra conservat que torna a
germinar) i que reforça l’arrelament en un lloc determinat «guardant els seus morts al costat d’ells com a
prova de la seua permanència en el lloc» (Hernando,
1996: 195).
Pel que fa al ritual de soterrament, associades als
fragments ceràmics inciso-impresos (entre el final del VI
mil·leni i l’inici del
V
mil·lenni aC), tenim quatre sepul-
tures en posició primària (GE 254-507, GE 257-510, GE
285-538 i GE 310-563). D’un segon moment (IV
SEPULTURES NEOLÍTIQUES A COSTAMAR
179
[page-n-2]
clavada va ser trobada en posició inclinada i recolzava
sobre un estrat de pedres que segellava la tomba. A
Los Cascajos (Navarra) apareix una estructura singular
on es va documentar una «gran acumulació de fauna
consumida de forma simultània» (García i Sesma, 2007:
55) al costat d’un bol amb una destral polida en l’inteInhumació GE 310-563 durant el procés d’excavació; junt al finat apareixen diverses restes de bòvid.
rior i altres restes materials associades; en una estructura apareixien a més «les restes d’una llosa clavada
verticalment molt trossejada, a manera de fita, i diver-
mil·lenni segons cronologia relativa), s’han documentat
sos molins fragmentats» (García i Sesma, 2007: 55).
restes humanes en posició secundària en els GE 000-
Espacialment, tres de les quatre inhumacions de la fase
090 i 000-096.
antiga de Costamar pareixen associades a estructures
La inhumació GE 254-507 es trobava alterada per
limítrofes amb grans quantitats de fauna i cultura mate-
les fluctuacions del nivell freàtic i l’individu identificat,
rial coetània al moment dels soterraments. D’altra
un baró entre 30 i 40 anys (Polo i García, 2009), apareix
banda, a la possible fita identificada en el GE 254-507,
en posició hiperflexionada amb una orientació NW-SE,
se n’afig una altra situada a deu metres al sud, el GE
amb el cap mirant cap al NE. La particularitat d’aques-
174-427, un gran bloc de pedra calcària, de planta
ta sepultura està en la presència d’una possible fita
aproximadament triangular, amb una alçària de 70 cm
que podria haver estat senyalant la tomba. La pedra
i una amplària de 60 x 30 cm i que va aparéixer aïllat
però associat a fragments de ceràmica feta a mà i una
fulla de sílex de dors rebaixat.
La inhumació GE 257-510 és un individu infantil
entre 4 i 6 anys, en posició de decúbit lateral dret,
amb les cames flexionades i el braç dret flexionat
sobre el tòrax, amb una orientació NE-SW i el cap
orientat al NW. Segons l’informe bioantropològic,
«s’ha pogut documentar una hiperflexió de l’avantbraç sobre el braç bilateral, cosa que denota un gest
funerari clar de manipulació antròpica en el procés
d’inhumació del cadàver per a depositar-lo en hiperflexió i decúbit lateral» (Polo i García, 2009). Associats
Vista de detall en la qual s'aprecien els braçalets i els grans de collar al
costat de l'húmer i a l'altura de les vèrtebres cervicals.
180
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
a la sepultura, apareixen diversos fragments ceràmics
[page-n-3]
entre els quals destaca la part inferior d’un cànter
(forma 12E, Sanfeliu; Flors, en premsa) en l’interior del
qual va aparéixer una mola; a més, en la sitja es recuperà un penjoll i un gra de collar realitzats sobre malacologia, com també restes de fauna alterada en part
per l’acció del foc.
Objectes d'adorn personal pertanyents a la inhumació GE 310-563 de
Costamar.
La inhumació del GE 285-538 es trobava en posició fetal: cames flexionades i braços flexionats sobre
tat; el mateix ocorre amb part dels més de huit-cents
el tòrax. Es tracta d’un baró entre 35 i 45 anys i no
grans d’un collar, també sobre malacologia, que con-
presentava aixovar, si bé van aparéixer abundants
servava al voltant del coll. S’hi han recuperat, a més,
fragments ceràmics, lítics, de terrissa, carbons, restes
abundants fragments ceràmics decorats, carbons,
de fauna i malacologia, com també fragments de
fauna, etc.
molins escampats, però sempre sense mantindre un
Com a contrast, el GE 000-090 i el GE 000-096
ordre aparent. A menys d’un metre d’aquesta estruc-
(segona fase d’ocupació de Costamar), presenten un
tura n’hi ha una altra amb abundant material i restes
ritual de soterrament diferenciat. Per al primer d’ells,
d’una cornamenta de cèrvid; altres dues estructures
sense cap tipus d’aixovar associat, trobem les restes
situades a uns cinc metres proporcionaren abundants
en posició secundària d’un individu juvenil, entre 12
fragments ceràmics, lítics, etcètera, i una d’elles pre-
i 15 anys (Polo i García, 2009). El GE 000-096, també
sentava un llit de cendres amb diversos blocs termo-
en posició secundària, és una sepultura doble.
alterats.
La inhumació del GE 310-563, també en posició
primària, es trobava alterada per processos postdeposicionals derivats de la descomposició pròpia del cos i
per les alternances en la pujada i la baixada del nivell
freàtic. Es tracta d’un baró entre 30 i 35 anys (Polo i
García, 2009), en posició de decúbit lateral, amb els
braços apegats al tòrax i les cames flexionades i arraconat contra la paret nord-est. L’estructura estava
segellada per una capa de pedres i l’inhumat conservava diverses polseres o braçalets realitzats sobre
malacologia que presenten restes d’ocre, possiblement pel contacte dels objectes sobre el cos pigmen-
Collar de variscita pertanyent a l'individu adult de la sepultura doble GE
000-096.
SEPULTURES NEOLÍTIQUES A COSTAMAR
181
[page-n-4]
L’estructura a penes fa 35 cm de profunditat i presen-
restes de fauna (¿consumida durant el ritual?), mala-
tava una filada de blocs que la delimitava parcial-
cologia, fragments ceràmics, etc., són els mateixos
ment. En la cota –193 es van recuperar les restes
elements que podem trobar en la resta de les estruc-
d’un individu infantil entre 1 i 6 anys (Polo i García,
tures coetànies, sense diferències que impliquen una
2009). En una cota inferior (–203) es van documentar
consideració especial excepte la del mateix cos allí
restes d’un segon individu per al qual s’ha estimat
depositat. No obstant això, les pautes observades
una edat compresa entre els 30 i els 40 anys (Polo i
inviten a pensar en nous conceptes simbòlics i rituals
García, 2009). Associat a ell, apareixen dues destrals
derivats de la nova forma de vida agrícola, amb
polides, un cisell i un collar confeccionat amb 36
estructures que presenten les mateixes característi-
denes tallades sobre «pedra verda» (Pascual, 1998:
ques formals que les destinades a l’emmagatzematge
218), possiblement variscita, l’origen de la qual
i en un entorn que denota una nova manera d’enten-
podria situar-se en les mines neolítiques de Can
dre l’espai.
Tintorer (Gavà, Barcelona) (Noaín, 1999: 171), i que
confirmaria unes relacions d’intercanvi de béns a llarga distància i amb això uns contactes amb comunitats que devien freqüentar el corredor de la costa del
Llevant peninsular.
En definitiva, durant la primera fase, les inhumacions apareixen en posició de decúbit lateral, amb les
cames i els braços flexionats per a aconseguir una
postura fetal, a vegades molt forçada, cosa que pareix
indicar que els cossos devien ser amortallats d’alguna
manera. Aquesta postura és intencional ja que les
estructures són de dimensions relativament grans i el
cos està disposat en un lateral, cosa que indicaria que
el procés de deposició del finat es faria des de dalt i
des de dins (Rojo et al., 2008: 85). Quant al GE 310563, les restes d’ocre sobre el cos i els elements d’adorn personal podrien ser indicatiu d’algun tipus de
distinció social. Quant a la deposició intencional d’objectes, no hi ha indicis que avalen un ritual que implique la col·locació ordenada d’aquests, sinó que les
182
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
Bibliografia
GARCÍA, J.; SESMA, J. (2007): «Enterramientos en el poblado neolítico de
Los Cascajos (Los Arcos)», en La tierra te sea leve. Arqueología de la
muerte en Navarra. Pamplona: Departamento de Cultura y Turismo
- Institución Príncipe de Viana (Gobierno de Navarra), p. 52-58.
HERNANDO, A. (1996): «Aproximación etnoarqueológica al estudio del
neolítico. La utilidad del caso K’ekchí para el estudio de la prehistoria europea». Complutum, extra 6 (II), Madrid, p. 193-202.
NOAÍN, M.J. (1999): «Las cuentas de collar en variscita de las minas prehistóricas de Gavà (Can Tintorer). Bases para un estudio experimental». Saguntum, extra 2 (Actes del II Congrés del Neolític a la
Península Ibèrica, abril, 1999). Universitat de València, p. 171-178.
PASCUAL, J.L. (1998): Utillaje óseo, adornos e ídolos neolíticos valencia-
nos. València: Servici d’Investigació Prehistòrica (SIP) (sèrie Trabajos
Varios del SIP, 95). 358 p.
POLO CERDÁ, M. I GARCÍA-PRÓSPER, E. (2009): Bioantropología de los ente-
rramientos neolíticos del yacimiento de Costamar (PAI Torre de la
Sal, Cabanes, Castelló).
ROJO, M.A.; KUNST, M.; GARRIDO, R.; GARCÍA, I. I MORÁN, G. (2008): Paisajes
de la memoria: asentamientos del neolítico antiguo en el Valle de
Ambrona (Soria, España). Valladolid: Instituto Arqueológico Alemán;
Universidad de Valladolid. 607 p.
SANFELIU, D. I FLORS, E. (en premsa): «Los materiales cerámicos», en Flors,
E. (coord.): Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castelló). Evolución del
paisaje antrópico desde la prehistoria hasta el medioevo. Castelló
de la Plana: Diputació de Castelló – Servei d’Investigacions
Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) (Monografies de Prehistòria i
Arqueologia Castellonenques, 8).
[page-n-5]
La investigació del jaciment de Costamar des de la
Fundació Marina d’Or de la Comunitat Valenciana es
duu a terme a través de diversos projectes com a
mesura prèvia a les obres d’edificació de l’àrea urbana de la Torre de la Sal (Cabanes), amb una àrea exca2
vada en extensió que ha superat ja els 57.000 m . De
les 694 estructures documentades, 414 són neolítiques, fase que es caracteritza per la presència d’estructures excavades en les argiles, la majoria d’elles
SEPULTURES NEOLÍTIQUES A COSTAMAR
(RIBERA DE CABANES, CABANES, CASTELLÓ)
ENRIC FLORS UREÑA
circulars, moltes interpretades com a sitges per a
Fundació Marina d’Or
l’emmagatzematge de gra. La documentació de sis
de la Comunitat Valenciana
sepultures en estructures igualment circulars manifesta una intencionalitat ritual i simbòlica que evoca
aspectes com la continuïtat (cabanyes circulars,
estructures d’emmagatzematge circulars i tombes circulars), el renaixement (el gra conservat que torna a
germinar) i que reforça l’arrelament en un lloc determinat «guardant els seus morts al costat d’ells com a
prova de la seua permanència en el lloc» (Hernando,
1996: 195).
Pel que fa al ritual de soterrament, associades als
fragments ceràmics inciso-impresos (entre el final del VI
mil·leni i l’inici del
V
mil·lenni aC), tenim quatre sepul-
tures en posició primària (GE 254-507, GE 257-510, GE
285-538 i GE 310-563). D’un segon moment (IV
SEPULTURES NEOLÍTIQUES A COSTAMAR
179
[page-n-2]
clavada va ser trobada en posició inclinada i recolzava
sobre un estrat de pedres que segellava la tomba. A
Los Cascajos (Navarra) apareix una estructura singular
on es va documentar una «gran acumulació de fauna
consumida de forma simultània» (García i Sesma, 2007:
55) al costat d’un bol amb una destral polida en l’inteInhumació GE 310-563 durant el procés d’excavació; junt al finat apareixen diverses restes de bòvid.
rior i altres restes materials associades; en una estructura apareixien a més «les restes d’una llosa clavada
verticalment molt trossejada, a manera de fita, i diver-
mil·lenni segons cronologia relativa), s’han documentat
sos molins fragmentats» (García i Sesma, 2007: 55).
restes humanes en posició secundària en els GE 000-
Espacialment, tres de les quatre inhumacions de la fase
090 i 000-096.
antiga de Costamar pareixen associades a estructures
La inhumació GE 254-507 es trobava alterada per
limítrofes amb grans quantitats de fauna i cultura mate-
les fluctuacions del nivell freàtic i l’individu identificat,
rial coetània al moment dels soterraments. D’altra
un baró entre 30 i 40 anys (Polo i García, 2009), apareix
banda, a la possible fita identificada en el GE 254-507,
en posició hiperflexionada amb una orientació NW-SE,
se n’afig una altra situada a deu metres al sud, el GE
amb el cap mirant cap al NE. La particularitat d’aques-
174-427, un gran bloc de pedra calcària, de planta
ta sepultura està en la presència d’una possible fita
aproximadament triangular, amb una alçària de 70 cm
que podria haver estat senyalant la tomba. La pedra
i una amplària de 60 x 30 cm i que va aparéixer aïllat
però associat a fragments de ceràmica feta a mà i una
fulla de sílex de dors rebaixat.
La inhumació GE 257-510 és un individu infantil
entre 4 i 6 anys, en posició de decúbit lateral dret,
amb les cames flexionades i el braç dret flexionat
sobre el tòrax, amb una orientació NE-SW i el cap
orientat al NW. Segons l’informe bioantropològic,
«s’ha pogut documentar una hiperflexió de l’avantbraç sobre el braç bilateral, cosa que denota un gest
funerari clar de manipulació antròpica en el procés
d’inhumació del cadàver per a depositar-lo en hiperflexió i decúbit lateral» (Polo i García, 2009). Associats
Vista de detall en la qual s'aprecien els braçalets i els grans de collar al
costat de l'húmer i a l'altura de les vèrtebres cervicals.
180
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
a la sepultura, apareixen diversos fragments ceràmics
[page-n-3]
entre els quals destaca la part inferior d’un cànter
(forma 12E, Sanfeliu; Flors, en premsa) en l’interior del
qual va aparéixer una mola; a més, en la sitja es recuperà un penjoll i un gra de collar realitzats sobre malacologia, com també restes de fauna alterada en part
per l’acció del foc.
Objectes d'adorn personal pertanyents a la inhumació GE 310-563 de
Costamar.
La inhumació del GE 285-538 es trobava en posició fetal: cames flexionades i braços flexionats sobre
tat; el mateix ocorre amb part dels més de huit-cents
el tòrax. Es tracta d’un baró entre 35 i 45 anys i no
grans d’un collar, també sobre malacologia, que con-
presentava aixovar, si bé van aparéixer abundants
servava al voltant del coll. S’hi han recuperat, a més,
fragments ceràmics, lítics, de terrissa, carbons, restes
abundants fragments ceràmics decorats, carbons,
de fauna i malacologia, com també fragments de
fauna, etc.
molins escampats, però sempre sense mantindre un
Com a contrast, el GE 000-090 i el GE 000-096
ordre aparent. A menys d’un metre d’aquesta estruc-
(segona fase d’ocupació de Costamar), presenten un
tura n’hi ha una altra amb abundant material i restes
ritual de soterrament diferenciat. Per al primer d’ells,
d’una cornamenta de cèrvid; altres dues estructures
sense cap tipus d’aixovar associat, trobem les restes
situades a uns cinc metres proporcionaren abundants
en posició secundària d’un individu juvenil, entre 12
fragments ceràmics, lítics, etcètera, i una d’elles pre-
i 15 anys (Polo i García, 2009). El GE 000-096, també
sentava un llit de cendres amb diversos blocs termo-
en posició secundària, és una sepultura doble.
alterats.
La inhumació del GE 310-563, també en posició
primària, es trobava alterada per processos postdeposicionals derivats de la descomposició pròpia del cos i
per les alternances en la pujada i la baixada del nivell
freàtic. Es tracta d’un baró entre 30 i 35 anys (Polo i
García, 2009), en posició de decúbit lateral, amb els
braços apegats al tòrax i les cames flexionades i arraconat contra la paret nord-est. L’estructura estava
segellada per una capa de pedres i l’inhumat conservava diverses polseres o braçalets realitzats sobre
malacologia que presenten restes d’ocre, possiblement pel contacte dels objectes sobre el cos pigmen-
Collar de variscita pertanyent a l'individu adult de la sepultura doble GE
000-096.
SEPULTURES NEOLÍTIQUES A COSTAMAR
181
[page-n-4]
L’estructura a penes fa 35 cm de profunditat i presen-
restes de fauna (¿consumida durant el ritual?), mala-
tava una filada de blocs que la delimitava parcial-
cologia, fragments ceràmics, etc., són els mateixos
ment. En la cota –193 es van recuperar les restes
elements que podem trobar en la resta de les estruc-
d’un individu infantil entre 1 i 6 anys (Polo i García,
tures coetànies, sense diferències que impliquen una
2009). En una cota inferior (–203) es van documentar
consideració especial excepte la del mateix cos allí
restes d’un segon individu per al qual s’ha estimat
depositat. No obstant això, les pautes observades
una edat compresa entre els 30 i els 40 anys (Polo i
inviten a pensar en nous conceptes simbòlics i rituals
García, 2009). Associat a ell, apareixen dues destrals
derivats de la nova forma de vida agrícola, amb
polides, un cisell i un collar confeccionat amb 36
estructures que presenten les mateixes característi-
denes tallades sobre «pedra verda» (Pascual, 1998:
ques formals que les destinades a l’emmagatzematge
218), possiblement variscita, l’origen de la qual
i en un entorn que denota una nova manera d’enten-
podria situar-se en les mines neolítiques de Can
dre l’espai.
Tintorer (Gavà, Barcelona) (Noaín, 1999: 171), i que
confirmaria unes relacions d’intercanvi de béns a llarga distància i amb això uns contactes amb comunitats que devien freqüentar el corredor de la costa del
Llevant peninsular.
En definitiva, durant la primera fase, les inhumacions apareixen en posició de decúbit lateral, amb les
cames i els braços flexionats per a aconseguir una
postura fetal, a vegades molt forçada, cosa que pareix
indicar que els cossos devien ser amortallats d’alguna
manera. Aquesta postura és intencional ja que les
estructures són de dimensions relativament grans i el
cos està disposat en un lateral, cosa que indicaria que
el procés de deposició del finat es faria des de dalt i
des de dins (Rojo et al., 2008: 85). Quant al GE 310563, les restes d’ocre sobre el cos i els elements d’adorn personal podrien ser indicatiu d’algun tipus de
distinció social. Quant a la deposició intencional d’objectes, no hi ha indicis que avalen un ritual que implique la col·locació ordenada d’aquests, sinó que les
182
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
Bibliografia
GARCÍA, J.; SESMA, J. (2007): «Enterramientos en el poblado neolítico de
Los Cascajos (Los Arcos)», en La tierra te sea leve. Arqueología de la
muerte en Navarra. Pamplona: Departamento de Cultura y Turismo
- Institución Príncipe de Viana (Gobierno de Navarra), p. 52-58.
HERNANDO, A. (1996): «Aproximación etnoarqueológica al estudio del
neolítico. La utilidad del caso K’ekchí para el estudio de la prehistoria europea». Complutum, extra 6 (II), Madrid, p. 193-202.
NOAÍN, M.J. (1999): «Las cuentas de collar en variscita de las minas prehistóricas de Gavà (Can Tintorer). Bases para un estudio experimental». Saguntum, extra 2 (Actes del II Congrés del Neolític a la
Península Ibèrica, abril, 1999). Universitat de València, p. 171-178.
PASCUAL, J.L. (1998): Utillaje óseo, adornos e ídolos neolíticos valencia-
nos. València: Servici d’Investigació Prehistòrica (SIP) (sèrie Trabajos
Varios del SIP, 95). 358 p.
POLO CERDÁ, M. I GARCÍA-PRÓSPER, E. (2009): Bioantropología de los ente-
rramientos neolíticos del yacimiento de Costamar (PAI Torre de la
Sal, Cabanes, Castelló).
ROJO, M.A.; KUNST, M.; GARRIDO, R.; GARCÍA, I. I MORÁN, G. (2008): Paisajes
de la memoria: asentamientos del neolítico antiguo en el Valle de
Ambrona (Soria, España). Valladolid: Instituto Arqueológico Alemán;
Universidad de Valladolid. 607 p.
SANFELIU, D. I FLORS, E. (en premsa): «Los materiales cerámicos», en Flors,
E. (coord.): Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castelló). Evolución del
paisaje antrópico desde la prehistoria hasta el medioevo. Castelló
de la Plana: Diputació de Castelló – Servei d’Investigacions
Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) (Monografies de Prehistòria i
Arqueologia Castellonenques, 8).
[page-n-5]