L'assentament mesolític final i neolític antic del Cingle del Mas Nou (Ares del Maestre, Alt Maestrat, Castelló))
Carme Olaria i Pujoles
2010
[page-n-1]
Situació
S’ubica a la comarca de l’Alt Maestrat, forma part dels
contraforts de l’extrem sud corresponents a la serra d’En
Seller. Es localitza en el full 570, corresponent a
Albocàsser, de l’Institut Geogràfic Cadastral, exactament
entre X+744615.9675 y Y+4478163.752 del meridià de
Madrid i en les coordenades UTM.
El jaciment es troba a la zona superior d’un escarpament o faralló rocós, al vessant meridional del qual s’em-
L’ASSENTAMENT MESOLÍTIC FINAL I NEOLÍTIC
ANTIC DEL CINGLE DEL MAS NOU
(ARES DEL MAESTRE, ALT MAESTRAT, CASTELLÓ)
CARME OLÀRIA
placen una sèrie d’abrics menuts oberts a una àmplia
Laboratori d’Arqueologia Prehistòrica
esplanada, el suau pendent de la qual es troba travessat
Universitat Jaume I de Castelló
pel camí de ferradura que comunica la masia de l’anomenat Mas Nou, a uns 50 metres del jaciment, amb el brollador natural de la font de la Castella, situada a 200
metres de la masia indicada, en direcció oest. Per l’oest i
el sud, limiten els barrancs dels Cirerals i el Molero, els
cursos dels quals queden a escassa distància de l’assentament prehistòric. El jaciment del Mas Nou es troba en
un entorn vegetal significat per un bosc residual d’alzina
(Quercus ilex sp. rotundifolia) (Fig. 1). Si bé, el dominant
vegetal de carrasca es mescla amb roure menut i, fins i
tot, algun ginebre. La zona resguardada, orientada al
migdia, reuneix unes condicions òptimes per a l’assentament humà, tant per la idoneïtat de la seua ubicació i la
frondositat de la seua vegetació, com també per la rique-
L’ASSENTAMENT MESOLÍTIC FINAL I NEOLÍTIC ANTIC DEL CINGLE DEL MAS NOU
175
[page-n-2]
Figura 1. Vista general del Jaciment.
sa aqüífera, hui encara testimoniada pel brollador de la
Excavacions
denominada font de la Castella i pel brollador-pou de
El jaciment es va excavar per primera vegada al juny de
Mas d’En Llorens. Així doncs, tot el conjunt paisatgístic
1986, i els seus resultats es van publicar el 1988. Des del
ens presenta unes característiques que reflecteixen un
1999 fins al 2003 s’hi van reiniciar noves intervencions en
ecosistema privilegiat per a l’ocupació humana. L’altitud
extensió, la qual cosa ens va permetre establir la datació,
sobre el nivell del mar és de 900 metres.
seqüència estratigràfica, naturalesa de les ocupacions
humanes, i realitzar el descobriment de l’enterrament
Geologia
col·lectiu.
El marc geològic pertany al Cretaci. La morfologia càrstica es reconeix per l’existència de dolines permanents,
Fases i cronologia
juntament amb una important xarxa hidrogràfica desen-
Al jaciment es van identificar dues fases d’ocupació: la
volupada en el quaternari. L’aplanament s’hi registra per
fase I, corresponent al moment d’ocupació dels nivells N-
damunt dels 1.100 metres sobre el nivell del mar, es
1 i N-2, i la fase II, pertanyent als nivells N-3 i N-4.
troba traspassat per profundes valls de xarxa fluvial, amb
una típica morfologia d’escalonaments en V, en funció o
no de l’existència de trams litològics més consistents
(calcaris), intercalats en la sèrie margosa predominant.
La fase I pertany a un neolític antic i la fase II a un
mesolític final de geomètrics.
La cronologia d’aquest assentament mesoneolític a
l’aire lliure del Cingle del Mas Nou correspon a una evolució contínua dins del VII mil·lenni, que segons els resul-
176
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
tats de la datació, és: 6800 ± 70 BP; 6900 ± 70 BP i
6560 ± 130 BP.
Enterrament
En la fase II, corresponent al moment mesolític final, s’hi
va trobar una tomba col·lectiva amb dos tipus d’enterrament, un primari per a l’adult masculí situat en decúbit
Figura 2. Tomba col·lectiva. Fase II.
supí, que conservava tota la connexió anatòmica, i sobre
aquest, una inhumació secundària de la resta dels individus. (Fig. 2). El nombre mínim d’individus hi era de 6
espècimens, si bé en un primer estudi s’indicava l’existència de 9, l’última revisió de totes les restes ofereix
amb seguretat l’existència d’un home d’entre 25-35 anys,
una dona de 20-25 anys, un indeterminat d’1 any, junt
amb un altre indeterminat d’entre 1 i 2 anys d’edat, un
xiquet de 3 o 4 anys, un altre xiquet de 4 a 6 anys i un
indeterminat de 5 a 6 anys.
Per tant, en la mateixa tomba es van dipositar 6 individus: dos adults, un home i una dona; a més de 4 infantils, dels quals només se n’ha pogut determinar el sexe
masculí a dos. En un estudi anterior (Gómez, 2007) s’hi
van identificar 9 individus: 3 adults, 1 juvenil, 4 infantils i
Figura 3. Lesió crònica. Fusió de l’articulació sacra ilíaca amb el coxal
esquerre.
1 perinatal. La reducció del nombre d’individus es deu a
la consideració de l’anomenat crani 44 com un altre adult
obstant això, l’home adult presenta una fractura consoli-
masculí, atesa la robustesa que presenta, però en realitat
dada en el terç distal del cúbit esquerre, però que no
es tracta del crani de l’individu adult femení, i les restes
afecta el radi, que sens dubte estaria associada a alguna
assignades a l’existència de l’individu juvenil també s’a-
caiguda o a frenades de colps amb el braç. Així mateix,
tribueixen a la mateixa dona adulta. Cap dels subadults
aquest individu presenta una fusió de l’articulació sacroi-
ni cap de les restes de la dona adulta presenta altera-
líaca amb el coxal esquerre i, encara que aquesta fusió és
cions morfològiques a causa de patologies, per tant, la
pròpia del sexe masculí, hi anava acompanyada d’una
seua mort degué estar associada a alguna malaltia aguda
depressió en l’ala ilíaca d’uns 7 cm de diàmetre, aproxi-
i infecciosa que no va produir alteracions a nivell ossi. No
madament, a nivell de la pala ilíaca esquerra, produïda
L’ASSENTAMENT MESOLÍTIC FINAL I NEOLÍTIC ANTIC DEL CINGLE DEL MAS NOU
177
[page-n-4]
Blanc, Mas del Cingle i Villarroches, aquest últim a la
major distància, encara que es troba aproximadament a
menys de dos mil metres.
Amb uns nivells de ceràmiques llises i impreses cardials que s’assenten sobre un nivell mesolític d’indústries
lítiques geomètriques caracteritzat per la presència de traFigura 4. Bola d’almangra en el globus ocular de l’adult masculí.
pezis, creiem que pot servir de pauta o d’horitzó delimitador d’algunes de les expressions artístiques manifestades
per una lesió crònica de compressió produïda per un
en els distints abrics rupestres del seu entorn territorial,
hipotètic aneurisma aortilíac o bé una ptosi renal esque-
amb la qual cosa la prossecució de la seua investigació
rra que exercia una compressió continuada (Fig. 3).
pot aportar noves bases d’interpretació a la problemàtica
Les inhumacions d’aquesta tomba permeten establir
cronològica de l’art rupestre del denominat estil llevantí.
relacions de parentiu dins del conjunt funerari, igual que
establir relacions biològiques entre poblacions, com els
marcadors que indiquen la flexió continuada de les
cames que han comportat variacions a nivell de l’epífisi
distal de la tíbia i el tars.
Finalment, hi destaquem l’ull postís, realitzat amb una
bola d’almangra, que es va introduir en el globus ocular
de l’adult masculí. L’estudi realitzat sobre la seua òrbita
indica que molt probablement aquest ull postís el va portar ja en vida i no es va deure a una introducció post mor-
tem (Fig. 4).
Bibliografia
GÓMEZ PÉREZ, J. L. (2004): «Yacimiento del Cingle del Mas Nou (Ares del
Maestre, Castellón). Informe antropológico» (en premsa).
GUSI, F.; MURIEL, S. i OLÀRIA, C. (coord.) (2008): Nasciturus, infans, puerulus
vobis Mater Terra. Ed. Diputació de Castelló, Servei d’Investigacions
Arqueològiques i Prehistòriques, 710 p.
OLÀRIA, C.; GUSI, F. i DÍAZ, M. (1987/1988): «El asentamiento neolítico del
Cingle del Mas Nou (Ares del Maestrat, Castellón)». Cuadernos de
Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 13. Ed. Diputació de
Castelló, Servei d’Investigacions Arquelògiques i Prehistòriques.
Castelló, p. 95-170.
OLÀRIA, C. (2002/2003): «La muerte como rito trascendental. Los rituales
funerarios del epipaleolítico-mesolítico y su probable influencia en el
mundo megalítico». Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de
Castelló, 23. Ed. Diputació de Castelló: Servei d’Investigacions
Arqueològiques i Prehistòriques; Servei de Publicacions, Castelló, p.
Territori artístic
Una altra de les característiques del màxim interès que
presenta l’assentament de Cingle del Mas Nou és la seua
ubicació dins d’un entorn significativament ric en jaciments d’art rupestre, dels quals cal destacar l’important
conjunt del barranc de Gasulla, amb la Cova Remigia, a
500 m del jaciment citat; el Racó Gasparo, el Racó
Molero, a escassos 60 m de Cingle del Mas Nou, Mas
178
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
87-108.
OLÀRIA, C. i GÓMEZ, J. L. (2006): «Hallazgos antropológicos del 12000 al
7000 BP en Ares del Maestre (Castellón)». Actas Jornadas de
Antropología Física y Forense. Alicante, 29-30 junio 2006, Instituto de
Cultura Juan Gil-Albert, Alicante, p.47-56.
OLÀRIA, C. (2008): «Restos y tumbas infantiles y juveniles en la Prehistoria
europea: del Musteriense al Mesolítico». Nasciturus, infans, puerulus
vobis Mater Terra. Ed. Diputació de Castelló: Servei d’Investigacions
Arqueològiques i Prehistòriques, Castelló, p. 387-472.
RUIZ, J.; NEKANE, M.; CAPILLA, L. i SUBIRÀ, M. E. (2009): «Informe antropològic
de les restes humanes exhumades al Cingle del Mas Nou (Ares del
Maestre, Castelló)». Barcelona (en premsa).
[page-n-5]
Situació
S’ubica a la comarca de l’Alt Maestrat, forma part dels
contraforts de l’extrem sud corresponents a la serra d’En
Seller. Es localitza en el full 570, corresponent a
Albocàsser, de l’Institut Geogràfic Cadastral, exactament
entre X+744615.9675 y Y+4478163.752 del meridià de
Madrid i en les coordenades UTM.
El jaciment es troba a la zona superior d’un escarpament o faralló rocós, al vessant meridional del qual s’em-
L’ASSENTAMENT MESOLÍTIC FINAL I NEOLÍTIC
ANTIC DEL CINGLE DEL MAS NOU
(ARES DEL MAESTRE, ALT MAESTRAT, CASTELLÓ)
CARME OLÀRIA
placen una sèrie d’abrics menuts oberts a una àmplia
Laboratori d’Arqueologia Prehistòrica
esplanada, el suau pendent de la qual es troba travessat
Universitat Jaume I de Castelló
pel camí de ferradura que comunica la masia de l’anomenat Mas Nou, a uns 50 metres del jaciment, amb el brollador natural de la font de la Castella, situada a 200
metres de la masia indicada, en direcció oest. Per l’oest i
el sud, limiten els barrancs dels Cirerals i el Molero, els
cursos dels quals queden a escassa distància de l’assentament prehistòric. El jaciment del Mas Nou es troba en
un entorn vegetal significat per un bosc residual d’alzina
(Quercus ilex sp. rotundifolia) (Fig. 1). Si bé, el dominant
vegetal de carrasca es mescla amb roure menut i, fins i
tot, algun ginebre. La zona resguardada, orientada al
migdia, reuneix unes condicions òptimes per a l’assentament humà, tant per la idoneïtat de la seua ubicació i la
frondositat de la seua vegetació, com també per la rique-
L’ASSENTAMENT MESOLÍTIC FINAL I NEOLÍTIC ANTIC DEL CINGLE DEL MAS NOU
175
[page-n-2]
Figura 1. Vista general del Jaciment.
sa aqüífera, hui encara testimoniada pel brollador de la
Excavacions
denominada font de la Castella i pel brollador-pou de
El jaciment es va excavar per primera vegada al juny de
Mas d’En Llorens. Així doncs, tot el conjunt paisatgístic
1986, i els seus resultats es van publicar el 1988. Des del
ens presenta unes característiques que reflecteixen un
1999 fins al 2003 s’hi van reiniciar noves intervencions en
ecosistema privilegiat per a l’ocupació humana. L’altitud
extensió, la qual cosa ens va permetre establir la datació,
sobre el nivell del mar és de 900 metres.
seqüència estratigràfica, naturalesa de les ocupacions
humanes, i realitzar el descobriment de l’enterrament
Geologia
col·lectiu.
El marc geològic pertany al Cretaci. La morfologia càrstica es reconeix per l’existència de dolines permanents,
Fases i cronologia
juntament amb una important xarxa hidrogràfica desen-
Al jaciment es van identificar dues fases d’ocupació: la
volupada en el quaternari. L’aplanament s’hi registra per
fase I, corresponent al moment d’ocupació dels nivells N-
damunt dels 1.100 metres sobre el nivell del mar, es
1 i N-2, i la fase II, pertanyent als nivells N-3 i N-4.
troba traspassat per profundes valls de xarxa fluvial, amb
una típica morfologia d’escalonaments en V, en funció o
no de l’existència de trams litològics més consistents
(calcaris), intercalats en la sèrie margosa predominant.
La fase I pertany a un neolític antic i la fase II a un
mesolític final de geomètrics.
La cronologia d’aquest assentament mesoneolític a
l’aire lliure del Cingle del Mas Nou correspon a una evolució contínua dins del VII mil·lenni, que segons els resul-
176
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
tats de la datació, és: 6800 ± 70 BP; 6900 ± 70 BP i
6560 ± 130 BP.
Enterrament
En la fase II, corresponent al moment mesolític final, s’hi
va trobar una tomba col·lectiva amb dos tipus d’enterrament, un primari per a l’adult masculí situat en decúbit
Figura 2. Tomba col·lectiva. Fase II.
supí, que conservava tota la connexió anatòmica, i sobre
aquest, una inhumació secundària de la resta dels individus. (Fig. 2). El nombre mínim d’individus hi era de 6
espècimens, si bé en un primer estudi s’indicava l’existència de 9, l’última revisió de totes les restes ofereix
amb seguretat l’existència d’un home d’entre 25-35 anys,
una dona de 20-25 anys, un indeterminat d’1 any, junt
amb un altre indeterminat d’entre 1 i 2 anys d’edat, un
xiquet de 3 o 4 anys, un altre xiquet de 4 a 6 anys i un
indeterminat de 5 a 6 anys.
Per tant, en la mateixa tomba es van dipositar 6 individus: dos adults, un home i una dona; a més de 4 infantils, dels quals només se n’ha pogut determinar el sexe
masculí a dos. En un estudi anterior (Gómez, 2007) s’hi
van identificar 9 individus: 3 adults, 1 juvenil, 4 infantils i
Figura 3. Lesió crònica. Fusió de l’articulació sacra ilíaca amb el coxal
esquerre.
1 perinatal. La reducció del nombre d’individus es deu a
la consideració de l’anomenat crani 44 com un altre adult
obstant això, l’home adult presenta una fractura consoli-
masculí, atesa la robustesa que presenta, però en realitat
dada en el terç distal del cúbit esquerre, però que no
es tracta del crani de l’individu adult femení, i les restes
afecta el radi, que sens dubte estaria associada a alguna
assignades a l’existència de l’individu juvenil també s’a-
caiguda o a frenades de colps amb el braç. Així mateix,
tribueixen a la mateixa dona adulta. Cap dels subadults
aquest individu presenta una fusió de l’articulació sacroi-
ni cap de les restes de la dona adulta presenta altera-
líaca amb el coxal esquerre i, encara que aquesta fusió és
cions morfològiques a causa de patologies, per tant, la
pròpia del sexe masculí, hi anava acompanyada d’una
seua mort degué estar associada a alguna malaltia aguda
depressió en l’ala ilíaca d’uns 7 cm de diàmetre, aproxi-
i infecciosa que no va produir alteracions a nivell ossi. No
madament, a nivell de la pala ilíaca esquerra, produïda
L’ASSENTAMENT MESOLÍTIC FINAL I NEOLÍTIC ANTIC DEL CINGLE DEL MAS NOU
177
[page-n-4]
Blanc, Mas del Cingle i Villarroches, aquest últim a la
major distància, encara que es troba aproximadament a
menys de dos mil metres.
Amb uns nivells de ceràmiques llises i impreses cardials que s’assenten sobre un nivell mesolític d’indústries
lítiques geomètriques caracteritzat per la presència de traFigura 4. Bola d’almangra en el globus ocular de l’adult masculí.
pezis, creiem que pot servir de pauta o d’horitzó delimitador d’algunes de les expressions artístiques manifestades
per una lesió crònica de compressió produïda per un
en els distints abrics rupestres del seu entorn territorial,
hipotètic aneurisma aortilíac o bé una ptosi renal esque-
amb la qual cosa la prossecució de la seua investigació
rra que exercia una compressió continuada (Fig. 3).
pot aportar noves bases d’interpretació a la problemàtica
Les inhumacions d’aquesta tomba permeten establir
cronològica de l’art rupestre del denominat estil llevantí.
relacions de parentiu dins del conjunt funerari, igual que
establir relacions biològiques entre poblacions, com els
marcadors que indiquen la flexió continuada de les
cames que han comportat variacions a nivell de l’epífisi
distal de la tíbia i el tars.
Finalment, hi destaquem l’ull postís, realitzat amb una
bola d’almangra, que es va introduir en el globus ocular
de l’adult masculí. L’estudi realitzat sobre la seua òrbita
indica que molt probablement aquest ull postís el va portar ja en vida i no es va deure a una introducció post mor-
tem (Fig. 4).
Bibliografia
GÓMEZ PÉREZ, J. L. (2004): «Yacimiento del Cingle del Mas Nou (Ares del
Maestre, Castellón). Informe antropológico» (en premsa).
GUSI, F.; MURIEL, S. i OLÀRIA, C. (coord.) (2008): Nasciturus, infans, puerulus
vobis Mater Terra. Ed. Diputació de Castelló, Servei d’Investigacions
Arqueològiques i Prehistòriques, 710 p.
OLÀRIA, C.; GUSI, F. i DÍAZ, M. (1987/1988): «El asentamiento neolítico del
Cingle del Mas Nou (Ares del Maestrat, Castellón)». Cuadernos de
Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 13. Ed. Diputació de
Castelló, Servei d’Investigacions Arquelògiques i Prehistòriques.
Castelló, p. 95-170.
OLÀRIA, C. (2002/2003): «La muerte como rito trascendental. Los rituales
funerarios del epipaleolítico-mesolítico y su probable influencia en el
mundo megalítico». Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de
Castelló, 23. Ed. Diputació de Castelló: Servei d’Investigacions
Arqueològiques i Prehistòriques; Servei de Publicacions, Castelló, p.
Territori artístic
Una altra de les característiques del màxim interès que
presenta l’assentament de Cingle del Mas Nou és la seua
ubicació dins d’un entorn significativament ric en jaciments d’art rupestre, dels quals cal destacar l’important
conjunt del barranc de Gasulla, amb la Cova Remigia, a
500 m del jaciment citat; el Racó Gasparo, el Racó
Molero, a escassos 60 m de Cingle del Mas Nou, Mas
178
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
87-108.
OLÀRIA, C. i GÓMEZ, J. L. (2006): «Hallazgos antropológicos del 12000 al
7000 BP en Ares del Maestre (Castellón)». Actas Jornadas de
Antropología Física y Forense. Alicante, 29-30 junio 2006, Instituto de
Cultura Juan Gil-Albert, Alicante, p.47-56.
OLÀRIA, C. (2008): «Restos y tumbas infantiles y juveniles en la Prehistoria
europea: del Musteriense al Mesolítico». Nasciturus, infans, puerulus
vobis Mater Terra. Ed. Diputació de Castelló: Servei d’Investigacions
Arqueològiques i Prehistòriques, Castelló, p. 387-472.
RUIZ, J.; NEKANE, M.; CAPILLA, L. i SUBIRÀ, M. E. (2009): «Informe antropològic
de les restes humanes exhumades al Cingle del Mas Nou (Ares del
Maestre, Castelló)». Barcelona (en premsa).
[page-n-5]