Restes humanes amb marques antròpiques de les coves de Santa Maira
Joan Emili Aura Tortosa
Juan Vicente Morales Pérez
María Paz de Miguel Ibáñez
2010
[page-n-1]
La identificació de marques de manipulació antròpica
sobre restes humanes prehistòriques ha merescut una
extensa literatura que, en molts casos, coincideix en un
diagnòstic similar a pesar de referir-se a situacions
arqueològiques diverses (Boulestin, 1999; Vila, 1992;
White, 1992). Incisions, fractures, mossegades i alteracions tèrmiques són valorades sovint com a prova de
pràctiques d’antropofàgia, tant en societats caçadores
com en agrícoles.
RESTES HUMANES AMB MARQUES ANTRÒPIQUES
DE LES COVES DE SANTA MAIRA
(CASTELL DE CASTELLS, LA MARINA ALTA, ALACANT)
J. EMILI AURA TORTOSA
Universitat de València
JUAN VICENTE MORALES PÉREZ
Universitat de València
En aquest breu text es presenta un avanç de l’estudi d’un conjunt de marques d’origen antròpic
sobre restes humanes procedents de les Coves de
Santa Maira, datades en ca. 9-8 anys BP (Morales et
al., EP).
M.ª PAZ
DE
MIGUEL IBÁÑEZ
Universitat d’Alacant
Context arqueològic
Les Coves de Santa Maira es troben a la capçalera del
riu Gorgos, en un entorn de relleus contrastats delimitat per les serres d’Alfaro (1.166 m) i la Serrella (1.351
m); la línia de costa actual es troba a uns 35 km de distància.
En la boca O s’han determinat cinc unitats litoestratigràfiques que contenen ocupacions del magdalenià
final, de l’epipaleolític, del mesolític i del neolític.
D’aquest sector s’han obtingut dades rellevants sobre
RESTES HUMANES AMB MARQUES ANTRÒPIQUES DE LES COVES DE SANTA MAIRA
169
[page-n-2]
la cronologia, l’evolució paleoambiental, l’economia i
els equips industrials dels humans que van ocupar el
lloc entre 12.000 i 5.000 anys BP.
La UE-3 es va formar en el transcurs d’uns mil anys
radiocarbònics i presenta un espessor desigual, entre
30 i 180 cm i amb un marcat pendent cap a l’interior
de la cavitat. Engloba episodis recurrents de desocupació humana i és molt probable que els humans n’ocuparen el vestíbul exterior i que els dipòsits arqueològics s’acumularen en la seua posició actual per proFigura 1. Húmer distal esquerre. Vista caudal. Presenta una sèrie d’incisions
en la cara caudal medial que es disposen formant dos grups, entre la fossa
olecraniana i l’epicòndil medial (detall dreta dalt), i entre la tròclea i aquest
mateix epicòndil (detall dreta baix). Relacionades amb la desarticulació del
colze. La resta està cremada. Escala= 2 cm.
cessos gravitacionals. La dispersió horitzontal i vertical
de les restes humanes és coherent amb aquest pendent i pot correspondre a un o dos episodis de deposició.
Fins ara s’hi han identificat 26 restes humanes (24
fragments ossis i 2 dentals) en la UE-3, als quals se’n
poden sumar quatre més, recuperats en contextos que
plantegen alguna incertesa, però amb elements suficients com per a relacionar-los amb la UE-3. Una de les
restes ha estat datada el 8690 ± 50 BP (Beta-244010),
i aporta la primera datació de vida curta del mesolític
de moses-denticulats en l’àmbit valencià.
Les restes humanes
L’estudi antropològic ha determinat la presència d’almenys dos individus adults, l’un robust i l’altre més gràcil. El seu estudi tafonòmic ha permés reconéixer una
sèrie de trets bastant homogenis: a) un estat de conservació excel·lent, sense alteracions originades per
meteorització, ni per processos postdeposicionals
Figura 2. Fragment de parietal cremat amb raspats grans i intensos.
Probablement relacionats amb l’extracció del múscul temporal. Escala=
2 cm.
170
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
hídrics, químics o biològics; b) la termoalteració és
comuna en la major part de les restes; c) també les
[page-n-3]
marques de manipulació antròpica; i d) la coloració de
la cortical en aquests ossos és homogènia, exceptuantne òbviament aquells termoalterats (Morales et al., EP).
A partir de la metodologia desenvolupada per a
l’estudi de les marques sobre restes de fauna (Pérez
Ripoll, 1992) i humanes (Botella, et al., 2001), s’ha descrit la seua morfologia i possible finalitat. La seua descripció s’ha organitzat en dos nivells, tenint en compte
l’agent causant: marques lítiques (talls, raspats), percussions i marques dentals (mossegades, mossecs i flexió); com també el seu objectiu: marques d’escorxament, marques de desarticulació, marques de descarnament, marques de neteja i fractures per a accedir a
la medul·la.
Marques lítiques
No s’hi han reconegut marques d’escorxament, però sí
de desarticulació sobre un fragment distal d’húmer
produïdes en separar l’articulació del colze (Fig. 1). En
altres sis fragments d’os llarg i un de costella s’han
identificat incisions relacionades amb l’extracció de la
carn, i en un fragment de crani (Fig. 2) i un altre de pelvis apareixen raspaments amples i plans relacionats
amb l’extracció de músculs o amb la neteja de l’os. En
altres tres restes s’han identificat raspaments forts,
plans i amples associats a punts d’impacte que es produeixen sobre ossos ja descarnats i potser associats a
un impacte fracassat per a fracturar l’os. Altres dos
fragments de diàfisis presenten marques que s’assemblen a les tres últimes, però el seu origen i el seu objectiu són dubtosos.
Figura 3. Dos fragments de diàfisi de fèmur en vista externa (esquerra) i
interna (dreta). Presenta un impacte per a fracturar-lo (fragment superior) i
una cremació parcial prèvia a la fractura relacionada amb la preparació de
la medul·la per al seu consum. Escala= 5 cm.
RESTES HUMANES AMB MARQUES ANTRÒPIQUES DE LES COVES DE SANTA MAIRA
171
[page-n-4]
La fractura dels ossos
ció s’ha produït amb anterioritat a la fractura dels
S’han identificat fractures directes per percussió en tres
ossos per a l’extracció medul·lar, probablement per a
fragments de diàfisis. En un altre, la percussió no arri-
licuar la medul·la abans de la seua extracció i consum
ba a fracturar-lo, però n’extrau un resquill cortical (Fig.
(Fig. 3).
3). A més d’aquestes restes amb percussió directa,
dotze més presenten fractures realitzades en frescs,
Mesolítics i caníbals?
amb la qual cosa el nombre de restes fracturades amb
En el cas de la UE-3 de Santa Maira no hi ha diferèn-
anterioritat a la seua deposició ascendeix a setze (Villa
cies significatives entre les marques sobre restes
i Mahieu, 1991).
humanes i les reconegudes sobre restes de cabra o
cérvol: ni en la seua freqüència ni en la seua tipolo-
Mossegades
gia. La fauna consumida en el jaciment reflecteix una
La identificació de mossegades antròpiques és com-
economia diversificada, en la qual es combina l’ex-
plexa, però en aquest cas s’hi pot detectar algunes
plotació dels recursos de la costa i de la muntanya
diferències relacionades amb la seua menor intensitat i
mitjana (Aura et al., 2006, 2009). A més, el conjunt de
amb l’absència de marques d’arrossegament o pun-
restes humanes compleix tots els criteris proposats
cions com les produïdes per carnívors (Pérez Ripoll,
per a ser considerades com a consumides (Boulestin,
1992). La seua identificació constitueix una prova evi-
1999).
dent de canibalisme (Botella et al., 2000; Boulestin,
Una segona qüestió és la causa i el significat del
1999; White, 1992). En el jaciment de Santa Maira se
canibalisme, atesa la diversitat de contextos cronolò-
n’han identificat sobre dues costelles (Fig. 4).
gics i culturals en què es documenta. Boulestin (1999)
arreplega diferents modalitats d’antropofàgia i propo-
Termoalteracions
sa una sistematització en dos tipus bàsics: a) l’excep-
Es poden produir durant el processament i el consum
cional, motivada per una necessitat esporàdica; i b) la
o bé de forma accidental. En vint de les restes estu-
instituïda socialment, en l’origen de la qual es poden
diades s’han determinat termoalteracions i, amb
trobar motivacions bèl·liques, funeràries o màgiques.
dubtes, en quatre més. Les restes amb termoaltera-
Aquesta variabilitat indica que per a la seua correcta
cions confirmades comprenen tant ossos cranials
identificació ha d’intervenir, necessàriament, la tradició
(NR=1) com axials (NR=4) i apendiculars (NR=15). La
cultural en la qual s’integra. En el nostre territori, s’han
cremació no és en cap cas extremament intensa.
reconegut marques d’instruments lítics que poden o
Quatre casos presenten alteracions només en la cara
no estar relacionades amb el seu consum en el crani
externa, i no en la interna o directament en les vores
Beneito I, recuperat en un context datat en ca. 17-
de fractura, cosa que mostra clarament que la crema-
16.000 anys BP (Iturbe et al., 1993), però no s’han des-
172
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
Figura 4. Costella. L’articulació vertebral està fracturada per una mossegada humana que deixa dues osques (A i B) i unes marques dentals molt lleugeres
(B). A més presenta uns lleugers arrossegaments concentrats en la vora (C) i una incisió lítica en la cara ventral (D).
crit en altres restes del paleolític superior, epipaleolític
luar-ne la importància, continuïtat o finalitat, i roman
i mesolític. Per tant, és una pràctica documentada,
oberta la discussió sobre quins criteris diagnòstics han
però no hi ha un estudi sistemàtic que permeta ava-
d’usar-se per a la seua identificació més precisa.
RESTES HUMANES AMB MARQUES ANTRÒPIQUES DE LES COVES DE SANTA MAIRA
173
[page-n-6]
ITURBE, G. (1993): «Cova Beneito (Muro, Alicante). Una perspectiva inter-
Bibliografia
disciplinar». Recerques del Museu d’Alcoi, 2, 23-88.
AURA, J. E.; CARRIÓN, Y.; GARCÍA PUCHOL, O.; JARDÓN, P.; JORDÁ, J. F.;
MOLINA, L.; MORALES, J. V.; PASCUAL, J. L.; PÉREZ JORDÀ, G.; PÉREZ
MORALES, J. V.; AURA, J. E.; PÉREZ RIPOLL, M.; DE MIGUEL, M. P. I MIRET, C.
RIPOLL, M.; RODRIGO, M. J. I VERDASCO, C. (2006): «Epipaleolítico -
(EP): Human remains with anthropic marks from the Iberian
Mesolítico en las comarcas centrales valencianas». En A. Alday
Mediterranean Mesolithic: Les Coves de Santa Maira (Alacant,
(ed.): El mesolítico de muescas y denticulados en la cuenca del
Spain).
PÉREZ RIPOLL, M. (1992): Marcas de carnicería, fracturas intencionadas y
Ebro y el litoral mediterráneo peninsular. Vitoria, p. 65-118.
AURA, J. E.; JORDÁ, J. F.; MORALES, J. V.; PÉREZ RIPOLL, M.; VILLALBA, M. P.
I
ALCOVER, J. A. (2009): «Transitions in the western Mediterranean finis
terrae. Prehistoric Economy of Iberian Mediterranean Region, Spain (c
15–7 ka BP)». Before Farming, the archaeology and anthropology of
hunter-gatherers. Western Academic & Specialist Press, Liverpool. ep.
BOTELLA, M. C.; ALEMÁN, I. I JIMÉNEZ, S. A. (2000): Los huesos humanos.
Manipulación y alteraciones. Bellaterra, Barcelona.
BOULESTIN, B. (1999): Approche taphonomique des restes humains. Le cas
des Mésolithiques de la grotte des Perrats et le problème du cannibalisme en préhistoire récente européenne, Oxford.
174
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
mordeduras de carnívoros en huesos prehistóricos del Mediterráneo
español. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Alicante.
VILLA, P. (1992): «Cannibalism in Prehistoric Europe». Evolutionary
Anthropology 1, p. 93-104.
VILLA, P. I MAHIEU, E. (1991): «Breakage patterns of human long bones».
Journal of Human Evolution 21, p. 27-48.
WHITE, T. (1992): Prehistoric cannibalism at Mancos 5MTUMR-2346,
Princeton University Press, Princeton.
[page-n-7]
La identificació de marques de manipulació antròpica
sobre restes humanes prehistòriques ha merescut una
extensa literatura que, en molts casos, coincideix en un
diagnòstic similar a pesar de referir-se a situacions
arqueològiques diverses (Boulestin, 1999; Vila, 1992;
White, 1992). Incisions, fractures, mossegades i alteracions tèrmiques són valorades sovint com a prova de
pràctiques d’antropofàgia, tant en societats caçadores
com en agrícoles.
RESTES HUMANES AMB MARQUES ANTRÒPIQUES
DE LES COVES DE SANTA MAIRA
(CASTELL DE CASTELLS, LA MARINA ALTA, ALACANT)
J. EMILI AURA TORTOSA
Universitat de València
JUAN VICENTE MORALES PÉREZ
Universitat de València
En aquest breu text es presenta un avanç de l’estudi d’un conjunt de marques d’origen antròpic
sobre restes humanes procedents de les Coves de
Santa Maira, datades en ca. 9-8 anys BP (Morales et
al., EP).
M.ª PAZ
DE
MIGUEL IBÁÑEZ
Universitat d’Alacant
Context arqueològic
Les Coves de Santa Maira es troben a la capçalera del
riu Gorgos, en un entorn de relleus contrastats delimitat per les serres d’Alfaro (1.166 m) i la Serrella (1.351
m); la línia de costa actual es troba a uns 35 km de distància.
En la boca O s’han determinat cinc unitats litoestratigràfiques que contenen ocupacions del magdalenià
final, de l’epipaleolític, del mesolític i del neolític.
D’aquest sector s’han obtingut dades rellevants sobre
RESTES HUMANES AMB MARQUES ANTRÒPIQUES DE LES COVES DE SANTA MAIRA
169
[page-n-2]
la cronologia, l’evolució paleoambiental, l’economia i
els equips industrials dels humans que van ocupar el
lloc entre 12.000 i 5.000 anys BP.
La UE-3 es va formar en el transcurs d’uns mil anys
radiocarbònics i presenta un espessor desigual, entre
30 i 180 cm i amb un marcat pendent cap a l’interior
de la cavitat. Engloba episodis recurrents de desocupació humana i és molt probable que els humans n’ocuparen el vestíbul exterior i que els dipòsits arqueològics s’acumularen en la seua posició actual per proFigura 1. Húmer distal esquerre. Vista caudal. Presenta una sèrie d’incisions
en la cara caudal medial que es disposen formant dos grups, entre la fossa
olecraniana i l’epicòndil medial (detall dreta dalt), i entre la tròclea i aquest
mateix epicòndil (detall dreta baix). Relacionades amb la desarticulació del
colze. La resta està cremada. Escala= 2 cm.
cessos gravitacionals. La dispersió horitzontal i vertical
de les restes humanes és coherent amb aquest pendent i pot correspondre a un o dos episodis de deposició.
Fins ara s’hi han identificat 26 restes humanes (24
fragments ossis i 2 dentals) en la UE-3, als quals se’n
poden sumar quatre més, recuperats en contextos que
plantegen alguna incertesa, però amb elements suficients com per a relacionar-los amb la UE-3. Una de les
restes ha estat datada el 8690 ± 50 BP (Beta-244010),
i aporta la primera datació de vida curta del mesolític
de moses-denticulats en l’àmbit valencià.
Les restes humanes
L’estudi antropològic ha determinat la presència d’almenys dos individus adults, l’un robust i l’altre més gràcil. El seu estudi tafonòmic ha permés reconéixer una
sèrie de trets bastant homogenis: a) un estat de conservació excel·lent, sense alteracions originades per
meteorització, ni per processos postdeposicionals
Figura 2. Fragment de parietal cremat amb raspats grans i intensos.
Probablement relacionats amb l’extracció del múscul temporal. Escala=
2 cm.
170
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
hídrics, químics o biològics; b) la termoalteració és
comuna en la major part de les restes; c) també les
[page-n-3]
marques de manipulació antròpica; i d) la coloració de
la cortical en aquests ossos és homogènia, exceptuantne òbviament aquells termoalterats (Morales et al., EP).
A partir de la metodologia desenvolupada per a
l’estudi de les marques sobre restes de fauna (Pérez
Ripoll, 1992) i humanes (Botella, et al., 2001), s’ha descrit la seua morfologia i possible finalitat. La seua descripció s’ha organitzat en dos nivells, tenint en compte
l’agent causant: marques lítiques (talls, raspats), percussions i marques dentals (mossegades, mossecs i flexió); com també el seu objectiu: marques d’escorxament, marques de desarticulació, marques de descarnament, marques de neteja i fractures per a accedir a
la medul·la.
Marques lítiques
No s’hi han reconegut marques d’escorxament, però sí
de desarticulació sobre un fragment distal d’húmer
produïdes en separar l’articulació del colze (Fig. 1). En
altres sis fragments d’os llarg i un de costella s’han
identificat incisions relacionades amb l’extracció de la
carn, i en un fragment de crani (Fig. 2) i un altre de pelvis apareixen raspaments amples i plans relacionats
amb l’extracció de músculs o amb la neteja de l’os. En
altres tres restes s’han identificat raspaments forts,
plans i amples associats a punts d’impacte que es produeixen sobre ossos ja descarnats i potser associats a
un impacte fracassat per a fracturar l’os. Altres dos
fragments de diàfisis presenten marques que s’assemblen a les tres últimes, però el seu origen i el seu objectiu són dubtosos.
Figura 3. Dos fragments de diàfisi de fèmur en vista externa (esquerra) i
interna (dreta). Presenta un impacte per a fracturar-lo (fragment superior) i
una cremació parcial prèvia a la fractura relacionada amb la preparació de
la medul·la per al seu consum. Escala= 5 cm.
RESTES HUMANES AMB MARQUES ANTRÒPIQUES DE LES COVES DE SANTA MAIRA
171
[page-n-4]
La fractura dels ossos
ció s’ha produït amb anterioritat a la fractura dels
S’han identificat fractures directes per percussió en tres
ossos per a l’extracció medul·lar, probablement per a
fragments de diàfisis. En un altre, la percussió no arri-
licuar la medul·la abans de la seua extracció i consum
ba a fracturar-lo, però n’extrau un resquill cortical (Fig.
(Fig. 3).
3). A més d’aquestes restes amb percussió directa,
dotze més presenten fractures realitzades en frescs,
Mesolítics i caníbals?
amb la qual cosa el nombre de restes fracturades amb
En el cas de la UE-3 de Santa Maira no hi ha diferèn-
anterioritat a la seua deposició ascendeix a setze (Villa
cies significatives entre les marques sobre restes
i Mahieu, 1991).
humanes i les reconegudes sobre restes de cabra o
cérvol: ni en la seua freqüència ni en la seua tipolo-
Mossegades
gia. La fauna consumida en el jaciment reflecteix una
La identificació de mossegades antròpiques és com-
economia diversificada, en la qual es combina l’ex-
plexa, però en aquest cas s’hi pot detectar algunes
plotació dels recursos de la costa i de la muntanya
diferències relacionades amb la seua menor intensitat i
mitjana (Aura et al., 2006, 2009). A més, el conjunt de
amb l’absència de marques d’arrossegament o pun-
restes humanes compleix tots els criteris proposats
cions com les produïdes per carnívors (Pérez Ripoll,
per a ser considerades com a consumides (Boulestin,
1992). La seua identificació constitueix una prova evi-
1999).
dent de canibalisme (Botella et al., 2000; Boulestin,
Una segona qüestió és la causa i el significat del
1999; White, 1992). En el jaciment de Santa Maira se
canibalisme, atesa la diversitat de contextos cronolò-
n’han identificat sobre dues costelles (Fig. 4).
gics i culturals en què es documenta. Boulestin (1999)
arreplega diferents modalitats d’antropofàgia i propo-
Termoalteracions
sa una sistematització en dos tipus bàsics: a) l’excep-
Es poden produir durant el processament i el consum
cional, motivada per una necessitat esporàdica; i b) la
o bé de forma accidental. En vint de les restes estu-
instituïda socialment, en l’origen de la qual es poden
diades s’han determinat termoalteracions i, amb
trobar motivacions bèl·liques, funeràries o màgiques.
dubtes, en quatre més. Les restes amb termoaltera-
Aquesta variabilitat indica que per a la seua correcta
cions confirmades comprenen tant ossos cranials
identificació ha d’intervenir, necessàriament, la tradició
(NR=1) com axials (NR=4) i apendiculars (NR=15). La
cultural en la qual s’integra. En el nostre territori, s’han
cremació no és en cap cas extremament intensa.
reconegut marques d’instruments lítics que poden o
Quatre casos presenten alteracions només en la cara
no estar relacionades amb el seu consum en el crani
externa, i no en la interna o directament en les vores
Beneito I, recuperat en un context datat en ca. 17-
de fractura, cosa que mostra clarament que la crema-
16.000 anys BP (Iturbe et al., 1993), però no s’han des-
172
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
Figura 4. Costella. L’articulació vertebral està fracturada per una mossegada humana que deixa dues osques (A i B) i unes marques dentals molt lleugeres
(B). A més presenta uns lleugers arrossegaments concentrats en la vora (C) i una incisió lítica en la cara ventral (D).
crit en altres restes del paleolític superior, epipaleolític
luar-ne la importància, continuïtat o finalitat, i roman
i mesolític. Per tant, és una pràctica documentada,
oberta la discussió sobre quins criteris diagnòstics han
però no hi ha un estudi sistemàtic que permeta ava-
d’usar-se per a la seua identificació més precisa.
RESTES HUMANES AMB MARQUES ANTRÒPIQUES DE LES COVES DE SANTA MAIRA
173
[page-n-6]
ITURBE, G. (1993): «Cova Beneito (Muro, Alicante). Una perspectiva inter-
Bibliografia
disciplinar». Recerques del Museu d’Alcoi, 2, 23-88.
AURA, J. E.; CARRIÓN, Y.; GARCÍA PUCHOL, O.; JARDÓN, P.; JORDÁ, J. F.;
MOLINA, L.; MORALES, J. V.; PASCUAL, J. L.; PÉREZ JORDÀ, G.; PÉREZ
MORALES, J. V.; AURA, J. E.; PÉREZ RIPOLL, M.; DE MIGUEL, M. P. I MIRET, C.
RIPOLL, M.; RODRIGO, M. J. I VERDASCO, C. (2006): «Epipaleolítico -
(EP): Human remains with anthropic marks from the Iberian
Mesolítico en las comarcas centrales valencianas». En A. Alday
Mediterranean Mesolithic: Les Coves de Santa Maira (Alacant,
(ed.): El mesolítico de muescas y denticulados en la cuenca del
Spain).
PÉREZ RIPOLL, M. (1992): Marcas de carnicería, fracturas intencionadas y
Ebro y el litoral mediterráneo peninsular. Vitoria, p. 65-118.
AURA, J. E.; JORDÁ, J. F.; MORALES, J. V.; PÉREZ RIPOLL, M.; VILLALBA, M. P.
I
ALCOVER, J. A. (2009): «Transitions in the western Mediterranean finis
terrae. Prehistoric Economy of Iberian Mediterranean Region, Spain (c
15–7 ka BP)». Before Farming, the archaeology and anthropology of
hunter-gatherers. Western Academic & Specialist Press, Liverpool. ep.
BOTELLA, M. C.; ALEMÁN, I. I JIMÉNEZ, S. A. (2000): Los huesos humanos.
Manipulación y alteraciones. Bellaterra, Barcelona.
BOULESTIN, B. (1999): Approche taphonomique des restes humains. Le cas
des Mésolithiques de la grotte des Perrats et le problème du cannibalisme en préhistoire récente européenne, Oxford.
174
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
mordeduras de carnívoros en huesos prehistóricos del Mediterráneo
español. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Alicante.
VILLA, P. (1992): «Cannibalism in Prehistoric Europe». Evolutionary
Anthropology 1, p. 93-104.
VILLA, P. I MAHIEU, E. (1991): «Breakage patterns of human long bones».
Journal of Human Evolution 21, p. 27-48.
WHITE, T. (1992): Prehistoric cannibalism at Mancos 5MTUMR-2346,
Princeton University Press, Princeton.
[page-n-7]