El món funerari entre el VI i el II mil·leni a.C.
Joan Bernabeu Aubán
2010
[page-n-1]
Des de mitjan del
VI
mil·lenni cal. aC té lloc, al País
Valencià, un canvi transcendental: l’aparició dels primers grups humans que basen la seua subsistència en
la combinació de plantes i animals domèstics. Encara
que puga paréixer simple, es tracta d’un canvi substancial que afecta distintes esferes, tant econòmiques com
socials. La sedentarització, l’augment demogràfic, l’extensió de les xarxes d’intercanvi i el desenvolupament
de les desigualtats socials són aspectes que aniran des-
EL MÓN FUNERARI
ENTRE EL VI I EL II MIL·LENNI AC
JOAN BERNABEU AUBÁN
plegant-se a mesura que aquests grups agrícoles i
Universitat de València
ramaders s’estenguen pel territori.
També l’esfera del comportament ritual i simbòlic es
va veure notablement transformada. L’extraordinari
desenvolupament que, des de la segona meitat del
VI
mil·lenni aC, experimentaran les manifestacions de l’art
rupestre en els seus distints estils es troben entre les
manifestacions més notables d’aquesta transformació.
I no obstant això, caldrà esperar fins al
IV
i el
III
mil·lennis aC per a poder veure reflectides en el món
funerari aquestes transformacions. Pareixia com si, fins
aquest moment, l’extraordinària inversió dirigida a l’esfera simbòlica i ritual, que sembla caracteritzar aquestes
societats, afectara mínimament el seu comportament
funerari fins al punt de convertir-lo en un fenomen
arqueològicament opac.
EL MÓN FUNERARI ENTRE EL VI I EL II MIL·LENNI AC
45
[page-n-2]
Afortunadament, en l’última dècada pareix que
l’ús de certes cavitats amb fins exclusivament funeraris.
s’haja trencat aquesta tendència: la revisió de la docu-
Al llarg del temps, com veurem, seran aquestes últimes
mentació referida als moments més antics (Bernabeu et
les úniques cavitats emprades per a tal finalitat.
al., 2001); les excavacions en extensió de grans poblats
amb sitges i fosses que cobreixen un extens ventall
Del
cronològic, almenys des del
mil·lenni aC —i
Com assenyalàvem en una revisió recent (Bernabeu et
dels quals són excel·lents exemples els publicats en
al., 2001), certs indicis pareixien suggerir que la tradi-
aquest llibre—; l’excavació de conjunts funeraris cone-
ció de les coves d’enterrament, característiques d’eta-
guts des d’antic, com la Cova d’En Pardo (Soler et al.,
pes més recents, podria iniciar el seu cicle en aquestes
en aquest volum) o la revisió de necròpolis col·lectives
cronologies. El cas de la Cova de Sant Martí (Agost)
excavades d’antic, com la Cova de la Pastora (McClure
confirmava aquest supòsit, almenys per al
i García, en aquest volum), estan aportant ja un volum
dóna sentit a troballes procedents de covetes d’ente-
d’informació notable que obri perspectives noves i
rrament situades en la contornada dels llocs clàssics de
interessants.
la Cova de l’Or i de la Sarsa.
V
fins al
III
VI
al
V
mil·lenni aC
V
mil·lenni, i
En termes generals, la imatge que emergeix d’a-
Encara que no han sigut mai datats, d’aquest últim
questes novetats és molt més rica i diversa del que
jaciment procedeix una col·lecció de set cranis indica-
cabia imaginar fa tan sols uns pocs anys; tot i que enca-
tius del fet que aquest lloc va funcionar també com a
ra hi ha llacunes importants en el registre —que, sens
contenidor funerari. D’aquest jaciment procedeix l’úni-
dubte, aniran omplint-se en el futur—, davant nostre
ca sepultura atribuïble amb relativa seguretat a aquest
s’obri una perspectiva en la qual les necròpolis en coves
període: es tracta d’una sepultura doble efectuada en
i en fosses-sitja, dins dels poblats, més que succeir-se,
una de les esquerdes interiors (Casanova, 1978).
pareix que conviuen durant un llarg període de temps.
També a l’Or es coneixen algunes restes humanes
Amb tot, i amb efecte purament expositiu, tractarem
que indiquen l’ús funerari de la cavitat, si bé no se’n pot
per separat ambdues classes de manifestacions; així
mateix, i a fi d’alleugerir el text, s’entendrà que totes les
cronologies que s’hi han utilitzat són calibrades.
precisar la cronologia.
L’ús funerari de certes coves no és un cas especial
del País Valencià. Les coves d’Unang (a França) i de
Caldeirao (a Portugal) constitueixen excel·lents exem-
1. Necròpolis segregades: les coves
ples de l’extensió d’aquest fenomen. En els casos
La utilització de les coves com a contenidors funeraris
coneguts es tracta sempre de sepultures simples o
endinsa les seues arrels en els temps anteriors al neolí-
dobles realitzades en diversos llocs de la cova, de
tic. No obstant això, a partir d’aquest moment es pro-
manera que la quantitat total d’individus inhumats és
dueixen alguns canvis notables que afecten, sobretot,
reduïda.
46
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
Tanmateix, la Sarsa o, si és el cas, l’Or, no són com-
Ací, en la sepultura 1 —una fossa el·líptica de només
parables a les covetes d’enterrament documentades
1,65 metres de diàmetre màxim ? 0,21 m de profundi-
pels voltants; la seua grandària, d’una banda, i l’especi-
tat—, datada cap al 5000 aC, es localitzaren cinc indivi-
ficitat del seu registre material, d’una altra, les fan sin-
dus, entre ells un infant. Amb tot, no es pot desdenyar
gulars. Aquesta circumstància es pot considerar l’ex-
la possibilitat que es tracte tan sols de sepultures sim-
pressió d’una dicotomia en el tractament funerari que
ples o dobles.
convé explicitar.
Siga com siga, l’existència d’un patró funerari des
En el primer cas, ens trobem davant de coves
del neolític inicial evidencia un procés de marcat arrela-
espaioses, ben orientades i aptes per a l’habitació, en
ment dels grups socials a uns espais geogràfics. La seua
l’interior de les quals es van practicar inhumacions (no
organització ens permet albirar, per primera vegada,
mai excessives) de caràcter primari, individuals o
alguna cosa que s’assemble a una àrea de necròpolis
dobles. Presenten un registre material sense cap mena
reservada i segregada, situada més enllà del lloc d’ha-
de dubte peculiar; ací es concentren, per exemple: la
bitació i clarament organitzada i que mostra un patró
totalitat dels braçalets de pissarra elaborats amb litolo-
doble (Fig. 1):
gies importades del sud peninsular; una gran quantitat
- coves d’enterrament, simple o múltiple, el ritual de
de vasos amb estils simbòlics; objectes musicals; ocre
les quals és difícil de precisar. Els seus aixovars, en la
en pols i en barra emmagatzemats i preparats per a la
mesura que hi podem accedir, són simples: ceràmi-
fabricació de material colorant; grans quantitats de
ques, algun utillatge lític i adorns personals elabo-
cereal emmagatzemat; i un consum carni en el qual les
rats amb os o amb petxina;
cries d’ovidocaprins representen una part important del
- aquestes s’organitzen al voltant d’altres, molt més
total. Un registre, en suma, escassament comparable al
espaioses, que, a més de contindre sepultures, sim-
d’altres coves grans també utilitzades com a llocs habi-
ples o dobles, funcionaren com a llocs per als vius.
tació, com ara les Cendres (Bernabeu (ed.), e.p.)
La riquesa, la varietat del seu registre material i les
En les covetes d’enterrament de la contornada, de
pautes de consum peculiars que s’hi donen perme-
dimensions molt reduïdes, és possible que les sepultu-
ten suposar que van funcionar com a llocs rituals,
res foren múltiples, però, en tot cas, la quantitat d’inhu-
potser relacionats amb la necròpolis o amb les
mats no degué ser notable; l’aixovar pareix limitat a
sepultures del seu interior, però de significació
certs vasos ceràmics, a alguns objectes lítics i a objec-
social més àmplia (Bernabeu et al., 2006).
tes d’adorn personal fets d’os o de petxina. Un exem-
El cas de la Cova de Sant Martí (Torregrosa i López,
ple del que degueren ser aquestes sepultures, encara
2004) constitueix, ara com ara, el millor exemple de
que en un context distint, el podem veure en la troba-
continuïtat en l’ús de coves funeràries col·lectives
da recent de Paternambidea (García Gazólaz, 2007).
durant el
V
mil·lenni. Probablement no en seria l’únic,
EL MÓN FUNERARI ENTRE EL VI I EL II MIL·LENNI AC
47
[page-n-4]
Coves d’enterrament
Aldees
Coves singulars
Coves especialitzades
Santuaris rupestres
Coves en regions limítrofes
Figura 1. Ubicació de les coves d’enterrament de la segona meitat del
VI
mil·lenni aC en l’entorn de les valls del Serpis.
V
A pesar que ens trobem davant d’un conjunt molt
mil·lenni aC obtinguda sobre un os humà de la Cova
nombrós de sepultures en coves, en avencs i en esquer-
d’En Pardo (veure Soler et al., en aquest volum), però
des, en són molt poques les que han pogut ser excava-
la veritat és que la informació sobre el possible ús
des i analitzades amb criteris moderns. Moltes d’elles, a
funerari de les coves, en qualsevol de les seues accep-
més, se situen en llocs distants, de manera que qualse-
cions,
vol aproximació a aspectes com la demografia, la dieta
com pareixen indicar la data del començament del
decau
considerablement
durant
aquest
o les patologies no pot ser més que general; i encara i
mil·lenni.
tot aquestes aproximacions només podran ser que par-
El
IV
i el
III
mil·lenni aC
cials, donada l’absència d’anàlisis antropològiques en
El conegut fenomen de les coves valencianes d’ente-
bona part dels conjunts —o la sospita de parcialitat en
rrament múltiple s’ha de situar cronològicament a par-
altres—, per les característiques de com se n’ha dut a
tir de mitjan del
terme l’excavació.
IV
mil·lenni aC i es prolonga almenys
un mil·lenni, fins a l’aparició de les ceràmiques campa-
Potser per idèntiques raons, l’anàlisi de la variabilitat
niformes, per a decaure novament durant l’edat del
dels aixovars, en relació amb els inhumats, tampoc no
bronze, d’acord amb l’àmplia sèrie de dates d’En
ha despertat l’interés per banda dels investigadors.
Pardo (Soler et al., en aquest volum). La nova sèrie de
Com a conseqüència de tot això, no disposem d’estu-
dates que s’està obtenint de la Cova de la Pastora
dis que tracten el document funerari de manera que
contribuirà a millorar la nostra informació en aquest
permeta una aproximació a la societat que el va produir.
aspecte.
Per aquest motiu, hem de saludar el fet que distints
48
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
investigadors hagen représ aquesta qüestió, des de
l’excavació amb criteris moderns d’antics jaciments (En
Pardo), o la revisió d’altres excavats per complet al seu
dia (la Pastora); sens dubte, les publicacions corresponents aportaran una informació molt valuosa sobre
aquest tema.
De la mateixa manera, l’anàlisi de restes humanes
des de noves perspectives, com els isòtops estables i
la mobilitat, o l’ADN, permetran accedir a una informació fins ara vedada. Amb elles es podria accedir a
conéixer les relacions de parentiu que hi havia entre els
inhumats d’un mateix lloc, o a la seua procedència,
Figura 2. Coves d’enterrament múltiple (cercles en verd) del IV i III mil·lenni
aC en el tram mitjà del riu Serpis, en relació amb els poblats (àrees en roig)
de la mateixa època.
cosa que permetrà extraure observacions interessants
en el pla social.
Tampoc no es troba ben estudiada la relació espa-
ara no hi ha un lloc singular, a l’estil de la Sarsa o de
cial entre coves d’enterrament i poblats. No obstant
l’Or, entorn del qual s’organitza la necròpolis. Ateses
això, sabem que aquestes s’organitzaven formant
les característiques de la seua excavació, desconeixem
necròpolis al voltant dels poblats. El cas dels jaciments
tots els aspectes relatius al ritual funerari, el nombre
de la vall del Serpis i les sepultures de la serra d’Alberri,
total d’inhumats i la representativitat real dels aixovars
resulten il·lustratius (Fig. 2).
recuperats. Encara que, en general, s’ha suposat un
En el tram mitjà d’aquesta vall, entre les poblacions
ritual d’inhumació múltiple i secundari i, a vegades,
de Cocentaina i Muro, es coneixen diversos poblats de
s’ha arribat a apuntar l’existència d’una selecció de
sitges, com ara les Jovades i el Niuet. Cada un d’ells
part dels ossos que finalment es depositaven, la veri-
es troba separat de l’altre pel riu principal i per una
tat és que aquesta circumstància molt bé es pogué
sèrie de barrancs que baixen de la propera serra
deure a factors postdeposicionals, naturals o antrò-
d’Alberri. Entre els que limiten el poblat de les
pics, incloent-hi la violació dels sepulcres. Així, es
Jovades es coneixen deu coves d’enterrament, totes
podria tractar perfectament d’inhumacions primàries
elles, desafortunadament, excavades sense cap con-
successives que, al llarg del temps, simplement apar-
trol. Com en el cas del VI mil·lenni, tractat abans, resul-
ten les restes més antigues per a deixar espai a les
ta difícil no considerar aquest conjunt com una necrò-
més recents. El resultat final d’aquesta conducta, amb
polis, en aquest cas relacionada amb el poblat pròxim
l’afegit simple de les alteracions postdeposicionals
de les Jovades. A diferència dels moments més antics,
naturals, donaria lloc al caràcter d’ossari que presen-
EL MÓN FUNERARI ENTRE EL VI I EL II MIL·LENNI AC
49
[page-n-6]
ten alguns conjunts (En Pardo, per exemple); en altres,
amb les sepultures múltiples en el que pareixia que era
com en la Cova Santa de Vallada (Martí, 1981), encara
l’etapa final del seu desenvolupament.
resulta possible de distingir l’emplaçament original
d’alguns dels inhumats.
Les excavacions efectuades en els últims anys, i de
les quals són exemples excel·lents els treballs presen-
Quant als aspectes demogràfics, tampoc no estem
tats en aquest llibre (Costamar, el Camí de Missena, el
en millors condicions. De les restes finalment recupera-
Barranc de Beniteixir, la Vital i el Tossal de les Basses),
des de la necròpolis d’Alberri, s’ha pogut establir la pre-
assenyalen que aquest ritual d’inhumació simple (o
sència d’un mínim de noranta-cinc individus a partir de
doble) està present des del V mil·lenni fins al III mil·lenni
l’estudi de les dents (Bernabeu i Pascual Benito, 1995).
aC, convivint, per tant, amb tot el període de desenvo-
Atesa la duració probable de la necròpolis (800-1000
lupament de les coves d’enterrament múltiple. No
anys), aquesta resulta una xifra molt baixa. No obstant
tenim exemples que es remunten al
això, donades les sospites fundades de parcialitat de la
però les troballes recentment efectuades a Los
mostra, és convenient de no aprofundir en interpreta-
Cascajos, Navarra (García Gazólaz i Sesma Sesma,
cions basades en aquesta estimació.
2007), o el ja conegut de La Revilla, a Sòria (Rojo et al.,
VI
mil·lenni aC,
Amb tot, la imatge que ofereixen les coves d’ente-
2008), suggereixen que açò es podria deure a una
rrament, tant les antigues com les recents, és incomple-
documentació parcial del registre, que l’extensió de les
ta. El ritual funerari, almenys des del
mil·lenni, va
intervencions de camp s’encarregarà de solucionar en
incloure també les necròpolis i les sepultures situades
el futur. Lluny de significar una peculiaritat del registre
en els poblats.
valencià, aquesta característica del doble ritual de
V
soterrament està present, almenys, des del
IV
mil·lenni
2. Necròpolis integrades: els poblats
aC en tot el centre-sud peninsulars (Fig. 3) (Murillo
Una de les novetats més interessants aportades per la
González, 2007).
investigació de camp més recent ha sigut la documen-
Tornant als exemples valencians, en tots els casos
tació de sepultures en els poblats. Fins fa relativament
coneguts fins ara es repeteix una estructura similar: no
poc de temps, es pensava que el món de les coves
es tracta de necròpolis, és a dir, d’àrees específicament
d’enterrament múltiple era el ritual exclusiu del
i del
reservades per a les deposicions funeràries que, enca-
mil·lennis aC, i que aquest només començava a tren-
ra que estiguen prop dels poblats o dins d’ells, se
car-se durant l’etapa campaniforme, quan el fet és que
separen de l’àrea habitada; sinó que ens trobem més
antigues informacions (Vil·la Filomena, Castelló) i noves
exactament amb sepultures situades en distintes parts
evidències (l’Arenal de la Costa, València) pareixien
de l’assentament la relació de les quals amb els habi-
confirmar la presència, durant l’etapa campaniforme,
tatges no resulta fàcil d’establir amb la informació de
de sepultures situades en l’interior del poblat convivint
què disposem.
III
50
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
IV
[page-n-7]
Figura 3. Distribució de sepultures en sitja, fosses i fossars dins dels poblats del del IV i III mil·lenni en diverses zones del sud peninsular.
La part més antiga està representada per les sepultures
comportament continu en el temps, al capdavall, resul-
epicardials de Costamar (encara sense datar) i del Camí de
tara un aspecte cíclicament recurrent, i, en aquest cas,
mil·lenni i
s’obririen unes expectatives d’interpretació interessants
la primera meitat del V mil·lenni aC; les setze sepultures del
que ara per ara no resulta possible d’encetar. En qual-
Tossal de les Basses cobreixen el mil·lenni següent, si bé
sevol cas, sembla clar que representen una part del
en dos episodis diferenciats: c. 4550/4250 i 3950/3550; les
ritual funerari que necessàriament s’haurà de tindre en
troballes següents se situen ja en el III mil·lenni, a partir de
compte a l’hora d’abordar tant els aspectes rituals del
c. 2750 aC (Rosser Limiñana i Fuentes, 2008).
neolític, com els socials.
Missena, que podrien cobrir entre el final del
VI
D’acord amb el que puguen aportar les noves data-
Per bé que és prompte encara per a avaluar
cions, ben bé podria passar que allò que ara pareix un
aquests aspectes, les aportacions que comporten les
EL MÓN FUNERARI ENTRE EL VI I EL II MIL·LENNI AC
51
[page-n-8]
noves troballes permeten d’assenyalar-ne alguns
altres, resulta difícil considerar que es tracte de
aspectes:
sepultures.
a) En primer lloc, i pel que fa a l’esfera ritual, interes-
Finalment, dins d’aquest mateix apartat, caldria
sa assenyalar una circumstància comuna entre el
considerar l’estranya absència de part dels esque-
Tossal de les Basses i la Vital (Fig. 4): la presència
lets en inhumacions primàries (la Vital, conjunt 11;
de deposicions rituals —sepultures— d’animals
Barranc de Beniteixir). Tampoc en aquest cas
domèstics. És el cas de l’estructura 11776 del
pareix que aquest aspecte es puga relacionar amb
Tossal de les Basses i el de la sitja annexa a la
la presència o l’absència d’aixovars, com reflecteix
sepultura situada en el conjunt 10 (una dona amb
el cas de la Vital. Tot això ens informa de la mani-
un vas campaniforme d’estil marítim, en aquest
pulació freqüent dels cadàvers, formant part d’un
mateix volum). En ambdós casos es tractava de la
ritual funerari divers i complex que no sempre
deposició d’una vaca juntament amb altres animals
estem en condicions de conéixer.
(cabra i gos), que no van ser consumits i, per tant,
c) Per acabar, pel que fa als aixovars mateixos, pre-
no es poden assimilar a les estructures amb grans
senten una gran diversitat, que varia des de l’ab-
quantitats de fauna consumida annexes a la necrò-
sència d’aquests, fins a la presència d’aixovars
polis de Los Cascajos o a les inhumacions de
notables, normalment considerats rics.
Costamar.
Si hem de jutjar pel que es coneix fins ara, en les
b) Una altra característica comuna, aquesta vegada a
52
sepultures atribuïbles al
V
mil·lenni aC no hi ha
distints jaciments, la constitueix l’aparició de restes
aixovars especialment rics, si per tal cosa ente-
humanes en posició secundària. Pareix com si es
nem aquells que incorporen objectes elaborats
tractara del resultat de la manipulació freqüent
amb matèries primeres foranes. L’element més
dels cadàvers, amb el trasllat final d’algunes de les
habitual són els vasos ceràmics, si bé convé mati-
seues restes a llocs diferents d’aquell en què
sar que no totes les sepultures presenten aixovar
havien sigut depositats inicialment.
i que algunes contenen una major quantitat d’ele-
A vegades, com en la sepultura GE 000-096 de
ments comuns que no altres, dins del mateix jaci-
Costamar, atribuïda a la seua fase més recent, o en
ment (el Tossal de les Basses). Cal fer notar que
el conjunt 3 de la Vital, aquestes restes són soterra-
algunes d’aquestes sepultures se segellen amb
des amb un ric aixovar i en estructures complexes.
una capa de pedretes i sembla que s’hagen sen-
En el cas de la Vital, per exemple, s’hauria de con-
yalat amb un fita en forma de llosa rectangular
siderar més exactament una inhumació simple
(Costamar).
secundària, ja que només hi apareixia el crani i
Dins ja del
algun os llarg, associat a un ric aixovar metàl·lic. En
de la Vital. En aquest cas, per exemple, totes les
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
III
mil·lenni aC, destaquen les troballes
[page-n-9]
Figura 4. Depòsit ritual del poblat de la Vital format per l'esquelet complet d'un vedell i les restes de dues cabres.
sepultures trobades en l’assentament es podrien
compte que aquesta variabilitat s’haurà de relacio-
interpretar com a riques, si atenem a la presència
nar també amb la que apareix en les coves d’ente-
d’objectes de coure fabricats amb matèria primera
rrament múltiple coetànies.
importada. L’únic cas que no conté metall en el seu
¿Com explicar aquesta diversitat de ritual? Si, com
aixovar és la dona del conjunt 10; no obstant això,
habitualment se suposa, les sepultures col·lectives
el grau d’elaboració del ritual (vegeu-ne la descrip-
reflecteixen el predomini de les estructures de parentiu
ció en aquest volum) i la presència d’un vas campa-
en l’organització social, ¿com explicar que, al mateix
niforme d’estil marítim fan sospitar que més aviat
temps, alguns individus, pel que sembla de distint sexe
l’absència de metall s’haja de relacionar amb una
i edat, amb aixovar o sense ell, siguen objecte d’un
diferenciació de gènere.
tractament diferenciat?
Per contraposició, les sepultures conegudes de
No disposem, per ara, de les claus necessàries per a
l’Arenal de la Costa (Ontinyent, València), també
intentar una aproximació a aquest problema que, com
campaniformes, però un poc posteriors en el
hem assenyalat, pareix comú a bona part de les regions
temps, no contenen cap aixovar (Bernabeu i
del centre i del sud de la península Ibèrica, almenys des
Pascual Benito, 1998). A més, s’ha de tindre en
del
IV
mil·lenni abans de Crist. Per començar, desconei-
EL MÓN FUNERARI ENTRE EL VI I EL II MIL·LENNI AC
53
[page-n-10]
xem en gran manera si el conjunt d’aquestes manifestacions són comparables entre elles al llarg del temps; si
el seu desenvolupament és continu o simplement recurrent en el temps; desconeixem les possibles relacions
de parentiu, tant en les coves d’enterrament múltiple
com en les sepultures dels poblats; factors ambdós
decisius per a una valoració del document funerari en la
seua dimensió social i simbòlica, objectiu bàsic d’aquella part de la disciplina arqueològica coneguda com
l’«arqueologia de la mort» (Vicent, 1995).
tierra te sea leve. Arqueología de la Muerte en Navarra. Pamplona:
Gobierno de Navarra, p. 52-58.
FÁBREGAS VALCARCE, R.; PÉREZ LOSADA, F. I FERNÁNDEZ IBÁÑEZ, C. (1995) (eds):
Arqueoloxía da Morte. Arqueoloxía da Morte na Península Ibérica
desde as orixes ata o Medievo. Xinzo de Limia (Ourense): Concelho de
Xinzo de Limia.
GARCÍA GAZÓLAZ, J. (2007). «Los enterramientos neolítico del yacimiento de
Paternanbidea (Ibero)». En Hurtado Alfaro, M.A.; Cañada Palacio, F.;
Sesma Sesma, J.; García Gazólaz, J. (coords.). La tierra te sea leve.
Arqueología de la Muerte en Navarra. Pamplona: Gobierno de
Navarra, p. 59-65.
MARTÍ, B. (1981). «La Cova Santa (Vallada, Valencia)», Archivo de Prehistoria
Levantina,
XVI.
València: Servei d’Investigació Prehistòrica-Diputació
Provincial de València, p. 159-196.
MURILLO GONZÁLEZ, J.M. (2007). El asentamiento prehistórico de Torre San
Francisco (Zafra, Badajoz) y su contextualización en la cuenca media
del Guadiana. Mérida: Editora Regional de Extremadura-Junta de
Extremadura (Memorias de Arqueología Extremeña, 8).
Bibliografia
ROJO, M.A.; KUNST, M.; GARRIDO, R.; GARCÍA, I., I MORÁN, G. (2008). Paisajes
BERNABEU, J. I PASCUAL BENITO, J.L. (1998). L’expansió de l’agricultura. La Vall
de la memoria: asentamientos del neolítico antiguo en el Valle de
del riu Alcoi fa 5000 anys. València: Museu de Prehistòria-Diputació de
Ambrona (Soria, España). Valladolid: Instituto Arqueológico Alemán;
València.
BERNABEU, J.; MOLINA, L . I GARCÍA, O. (2001). «El mundo funerario en el horizonte cardial valenciano. Un registro oculto». Saguntum, 33, p. 27-36.
Universidad de Valladolid. 607 p.
ROSSER LIMIÑANA, P. I FUENTES, C. (2008). Tossal de les Basses, seis mil años
de historia de Alicante. Alacant
BERNABEU, J.; MOLINA, L.; DÍEZ CASTILLO, A. I OROZCO, T. (2006). «Inequalities
TORREGROSA, P.; LÓPEZ, E. (coord.) (2004). La Cova de Sant Martí (Agost,
and power: three millennia of prehistory in Mediterranean Spain». En
Alicante). Alacant: Diputació Provincial d’Alacant-Museu Arqueològic
Díaz del Río, P.; García Sanjuán, L. (eds). Social inequality in Iberian
Late Prehistory. BAR-IS, 1525, p. 97-116.
d’Alacant. 152 p.
VICENT GARCÍA, J.M. (1995). «Problemas teóricos de la arqueología de la
GARCÍA GAZÓLAZ, J. I SESMA SESMA, J., (2007). «Enterramientos en el poblado
muerte. Una introducción». En Fábregas Valcarce, R.; Pérez Losada, F.;
neolítico de Los Cascajos (Los Arcos)». En HURTADO Alfaro, M.A.;
Fernández Ibáñez, C. (eds) (1995). Arqueoloxía da Morte na Península
Cañada Palacio, F.; Sesma Sesma, J.; García Gazólaz, J. (coords). La
Ibérica desde as orixes ata o Medievo, p. 15-31.
54
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-11]
Des de mitjan del
VI
mil·lenni cal. aC té lloc, al País
Valencià, un canvi transcendental: l’aparició dels primers grups humans que basen la seua subsistència en
la combinació de plantes i animals domèstics. Encara
que puga paréixer simple, es tracta d’un canvi substancial que afecta distintes esferes, tant econòmiques com
socials. La sedentarització, l’augment demogràfic, l’extensió de les xarxes d’intercanvi i el desenvolupament
de les desigualtats socials són aspectes que aniran des-
EL MÓN FUNERARI
ENTRE EL VI I EL II MIL·LENNI AC
JOAN BERNABEU AUBÁN
plegant-se a mesura que aquests grups agrícoles i
Universitat de València
ramaders s’estenguen pel territori.
També l’esfera del comportament ritual i simbòlic es
va veure notablement transformada. L’extraordinari
desenvolupament que, des de la segona meitat del
VI
mil·lenni aC, experimentaran les manifestacions de l’art
rupestre en els seus distints estils es troben entre les
manifestacions més notables d’aquesta transformació.
I no obstant això, caldrà esperar fins al
IV
i el
III
mil·lennis aC per a poder veure reflectides en el món
funerari aquestes transformacions. Pareixia com si, fins
aquest moment, l’extraordinària inversió dirigida a l’esfera simbòlica i ritual, que sembla caracteritzar aquestes
societats, afectara mínimament el seu comportament
funerari fins al punt de convertir-lo en un fenomen
arqueològicament opac.
EL MÓN FUNERARI ENTRE EL VI I EL II MIL·LENNI AC
45
[page-n-2]
Afortunadament, en l’última dècada pareix que
l’ús de certes cavitats amb fins exclusivament funeraris.
s’haja trencat aquesta tendència: la revisió de la docu-
Al llarg del temps, com veurem, seran aquestes últimes
mentació referida als moments més antics (Bernabeu et
les úniques cavitats emprades per a tal finalitat.
al., 2001); les excavacions en extensió de grans poblats
amb sitges i fosses que cobreixen un extens ventall
Del
cronològic, almenys des del
mil·lenni aC —i
Com assenyalàvem en una revisió recent (Bernabeu et
dels quals són excel·lents exemples els publicats en
al., 2001), certs indicis pareixien suggerir que la tradi-
aquest llibre—; l’excavació de conjunts funeraris cone-
ció de les coves d’enterrament, característiques d’eta-
guts des d’antic, com la Cova d’En Pardo (Soler et al.,
pes més recents, podria iniciar el seu cicle en aquestes
en aquest volum) o la revisió de necròpolis col·lectives
cronologies. El cas de la Cova de Sant Martí (Agost)
excavades d’antic, com la Cova de la Pastora (McClure
confirmava aquest supòsit, almenys per al
i García, en aquest volum), estan aportant ja un volum
dóna sentit a troballes procedents de covetes d’ente-
d’informació notable que obri perspectives noves i
rrament situades en la contornada dels llocs clàssics de
interessants.
la Cova de l’Or i de la Sarsa.
V
fins al
III
VI
al
V
mil·lenni aC
V
mil·lenni, i
En termes generals, la imatge que emergeix d’a-
Encara que no han sigut mai datats, d’aquest últim
questes novetats és molt més rica i diversa del que
jaciment procedeix una col·lecció de set cranis indica-
cabia imaginar fa tan sols uns pocs anys; tot i que enca-
tius del fet que aquest lloc va funcionar també com a
ra hi ha llacunes importants en el registre —que, sens
contenidor funerari. D’aquest jaciment procedeix l’úni-
dubte, aniran omplint-se en el futur—, davant nostre
ca sepultura atribuïble amb relativa seguretat a aquest
s’obri una perspectiva en la qual les necròpolis en coves
període: es tracta d’una sepultura doble efectuada en
i en fosses-sitja, dins dels poblats, més que succeir-se,
una de les esquerdes interiors (Casanova, 1978).
pareix que conviuen durant un llarg període de temps.
També a l’Or es coneixen algunes restes humanes
Amb tot, i amb efecte purament expositiu, tractarem
que indiquen l’ús funerari de la cavitat, si bé no se’n pot
per separat ambdues classes de manifestacions; així
mateix, i a fi d’alleugerir el text, s’entendrà que totes les
cronologies que s’hi han utilitzat són calibrades.
precisar la cronologia.
L’ús funerari de certes coves no és un cas especial
del País Valencià. Les coves d’Unang (a França) i de
Caldeirao (a Portugal) constitueixen excel·lents exem-
1. Necròpolis segregades: les coves
ples de l’extensió d’aquest fenomen. En els casos
La utilització de les coves com a contenidors funeraris
coneguts es tracta sempre de sepultures simples o
endinsa les seues arrels en els temps anteriors al neolí-
dobles realitzades en diversos llocs de la cova, de
tic. No obstant això, a partir d’aquest moment es pro-
manera que la quantitat total d’individus inhumats és
dueixen alguns canvis notables que afecten, sobretot,
reduïda.
46
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
Tanmateix, la Sarsa o, si és el cas, l’Or, no són com-
Ací, en la sepultura 1 —una fossa el·líptica de només
parables a les covetes d’enterrament documentades
1,65 metres de diàmetre màxim ? 0,21 m de profundi-
pels voltants; la seua grandària, d’una banda, i l’especi-
tat—, datada cap al 5000 aC, es localitzaren cinc indivi-
ficitat del seu registre material, d’una altra, les fan sin-
dus, entre ells un infant. Amb tot, no es pot desdenyar
gulars. Aquesta circumstància es pot considerar l’ex-
la possibilitat que es tracte tan sols de sepultures sim-
pressió d’una dicotomia en el tractament funerari que
ples o dobles.
convé explicitar.
Siga com siga, l’existència d’un patró funerari des
En el primer cas, ens trobem davant de coves
del neolític inicial evidencia un procés de marcat arrela-
espaioses, ben orientades i aptes per a l’habitació, en
ment dels grups socials a uns espais geogràfics. La seua
l’interior de les quals es van practicar inhumacions (no
organització ens permet albirar, per primera vegada,
mai excessives) de caràcter primari, individuals o
alguna cosa que s’assemble a una àrea de necròpolis
dobles. Presenten un registre material sense cap mena
reservada i segregada, situada més enllà del lloc d’ha-
de dubte peculiar; ací es concentren, per exemple: la
bitació i clarament organitzada i que mostra un patró
totalitat dels braçalets de pissarra elaborats amb litolo-
doble (Fig. 1):
gies importades del sud peninsular; una gran quantitat
- coves d’enterrament, simple o múltiple, el ritual de
de vasos amb estils simbòlics; objectes musicals; ocre
les quals és difícil de precisar. Els seus aixovars, en la
en pols i en barra emmagatzemats i preparats per a la
mesura que hi podem accedir, són simples: ceràmi-
fabricació de material colorant; grans quantitats de
ques, algun utillatge lític i adorns personals elabo-
cereal emmagatzemat; i un consum carni en el qual les
rats amb os o amb petxina;
cries d’ovidocaprins representen una part important del
- aquestes s’organitzen al voltant d’altres, molt més
total. Un registre, en suma, escassament comparable al
espaioses, que, a més de contindre sepultures, sim-
d’altres coves grans també utilitzades com a llocs habi-
ples o dobles, funcionaren com a llocs per als vius.
tació, com ara les Cendres (Bernabeu (ed.), e.p.)
La riquesa, la varietat del seu registre material i les
En les covetes d’enterrament de la contornada, de
pautes de consum peculiars que s’hi donen perme-
dimensions molt reduïdes, és possible que les sepultu-
ten suposar que van funcionar com a llocs rituals,
res foren múltiples, però, en tot cas, la quantitat d’inhu-
potser relacionats amb la necròpolis o amb les
mats no degué ser notable; l’aixovar pareix limitat a
sepultures del seu interior, però de significació
certs vasos ceràmics, a alguns objectes lítics i a objec-
social més àmplia (Bernabeu et al., 2006).
tes d’adorn personal fets d’os o de petxina. Un exem-
El cas de la Cova de Sant Martí (Torregrosa i López,
ple del que degueren ser aquestes sepultures, encara
2004) constitueix, ara com ara, el millor exemple de
que en un context distint, el podem veure en la troba-
continuïtat en l’ús de coves funeràries col·lectives
da recent de Paternambidea (García Gazólaz, 2007).
durant el
V
mil·lenni. Probablement no en seria l’únic,
EL MÓN FUNERARI ENTRE EL VI I EL II MIL·LENNI AC
47
[page-n-4]
Coves d’enterrament
Aldees
Coves singulars
Coves especialitzades
Santuaris rupestres
Coves en regions limítrofes
Figura 1. Ubicació de les coves d’enterrament de la segona meitat del
VI
mil·lenni aC en l’entorn de les valls del Serpis.
V
A pesar que ens trobem davant d’un conjunt molt
mil·lenni aC obtinguda sobre un os humà de la Cova
nombrós de sepultures en coves, en avencs i en esquer-
d’En Pardo (veure Soler et al., en aquest volum), però
des, en són molt poques les que han pogut ser excava-
la veritat és que la informació sobre el possible ús
des i analitzades amb criteris moderns. Moltes d’elles, a
funerari de les coves, en qualsevol de les seues accep-
més, se situen en llocs distants, de manera que qualse-
cions,
vol aproximació a aspectes com la demografia, la dieta
com pareixen indicar la data del començament del
decau
considerablement
durant
aquest
o les patologies no pot ser més que general; i encara i
mil·lenni.
tot aquestes aproximacions només podran ser que par-
El
IV
i el
III
mil·lenni aC
cials, donada l’absència d’anàlisis antropològiques en
El conegut fenomen de les coves valencianes d’ente-
bona part dels conjunts —o la sospita de parcialitat en
rrament múltiple s’ha de situar cronològicament a par-
altres—, per les característiques de com se n’ha dut a
tir de mitjan del
terme l’excavació.
IV
mil·lenni aC i es prolonga almenys
un mil·lenni, fins a l’aparició de les ceràmiques campa-
Potser per idèntiques raons, l’anàlisi de la variabilitat
niformes, per a decaure novament durant l’edat del
dels aixovars, en relació amb els inhumats, tampoc no
bronze, d’acord amb l’àmplia sèrie de dates d’En
ha despertat l’interés per banda dels investigadors.
Pardo (Soler et al., en aquest volum). La nova sèrie de
Com a conseqüència de tot això, no disposem d’estu-
dates que s’està obtenint de la Cova de la Pastora
dis que tracten el document funerari de manera que
contribuirà a millorar la nostra informació en aquest
permeta una aproximació a la societat que el va produir.
aspecte.
Per aquest motiu, hem de saludar el fet que distints
48
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
investigadors hagen représ aquesta qüestió, des de
l’excavació amb criteris moderns d’antics jaciments (En
Pardo), o la revisió d’altres excavats per complet al seu
dia (la Pastora); sens dubte, les publicacions corresponents aportaran una informació molt valuosa sobre
aquest tema.
De la mateixa manera, l’anàlisi de restes humanes
des de noves perspectives, com els isòtops estables i
la mobilitat, o l’ADN, permetran accedir a una informació fins ara vedada. Amb elles es podria accedir a
conéixer les relacions de parentiu que hi havia entre els
inhumats d’un mateix lloc, o a la seua procedència,
Figura 2. Coves d’enterrament múltiple (cercles en verd) del IV i III mil·lenni
aC en el tram mitjà del riu Serpis, en relació amb els poblats (àrees en roig)
de la mateixa època.
cosa que permetrà extraure observacions interessants
en el pla social.
Tampoc no es troba ben estudiada la relació espa-
ara no hi ha un lloc singular, a l’estil de la Sarsa o de
cial entre coves d’enterrament i poblats. No obstant
l’Or, entorn del qual s’organitza la necròpolis. Ateses
això, sabem que aquestes s’organitzaven formant
les característiques de la seua excavació, desconeixem
necròpolis al voltant dels poblats. El cas dels jaciments
tots els aspectes relatius al ritual funerari, el nombre
de la vall del Serpis i les sepultures de la serra d’Alberri,
total d’inhumats i la representativitat real dels aixovars
resulten il·lustratius (Fig. 2).
recuperats. Encara que, en general, s’ha suposat un
En el tram mitjà d’aquesta vall, entre les poblacions
ritual d’inhumació múltiple i secundari i, a vegades,
de Cocentaina i Muro, es coneixen diversos poblats de
s’ha arribat a apuntar l’existència d’una selecció de
sitges, com ara les Jovades i el Niuet. Cada un d’ells
part dels ossos que finalment es depositaven, la veri-
es troba separat de l’altre pel riu principal i per una
tat és que aquesta circumstància molt bé es pogué
sèrie de barrancs que baixen de la propera serra
deure a factors postdeposicionals, naturals o antrò-
d’Alberri. Entre els que limiten el poblat de les
pics, incloent-hi la violació dels sepulcres. Així, es
Jovades es coneixen deu coves d’enterrament, totes
podria tractar perfectament d’inhumacions primàries
elles, desafortunadament, excavades sense cap con-
successives que, al llarg del temps, simplement apar-
trol. Com en el cas del VI mil·lenni, tractat abans, resul-
ten les restes més antigues per a deixar espai a les
ta difícil no considerar aquest conjunt com una necrò-
més recents. El resultat final d’aquesta conducta, amb
polis, en aquest cas relacionada amb el poblat pròxim
l’afegit simple de les alteracions postdeposicionals
de les Jovades. A diferència dels moments més antics,
naturals, donaria lloc al caràcter d’ossari que presen-
EL MÓN FUNERARI ENTRE EL VI I EL II MIL·LENNI AC
49
[page-n-6]
ten alguns conjunts (En Pardo, per exemple); en altres,
amb les sepultures múltiples en el que pareixia que era
com en la Cova Santa de Vallada (Martí, 1981), encara
l’etapa final del seu desenvolupament.
resulta possible de distingir l’emplaçament original
d’alguns dels inhumats.
Les excavacions efectuades en els últims anys, i de
les quals són exemples excel·lents els treballs presen-
Quant als aspectes demogràfics, tampoc no estem
tats en aquest llibre (Costamar, el Camí de Missena, el
en millors condicions. De les restes finalment recupera-
Barranc de Beniteixir, la Vital i el Tossal de les Basses),
des de la necròpolis d’Alberri, s’ha pogut establir la pre-
assenyalen que aquest ritual d’inhumació simple (o
sència d’un mínim de noranta-cinc individus a partir de
doble) està present des del V mil·lenni fins al III mil·lenni
l’estudi de les dents (Bernabeu i Pascual Benito, 1995).
aC, convivint, per tant, amb tot el període de desenvo-
Atesa la duració probable de la necròpolis (800-1000
lupament de les coves d’enterrament múltiple. No
anys), aquesta resulta una xifra molt baixa. No obstant
tenim exemples que es remunten al
això, donades les sospites fundades de parcialitat de la
però les troballes recentment efectuades a Los
mostra, és convenient de no aprofundir en interpreta-
Cascajos, Navarra (García Gazólaz i Sesma Sesma,
cions basades en aquesta estimació.
2007), o el ja conegut de La Revilla, a Sòria (Rojo et al.,
VI
mil·lenni aC,
Amb tot, la imatge que ofereixen les coves d’ente-
2008), suggereixen que açò es podria deure a una
rrament, tant les antigues com les recents, és incomple-
documentació parcial del registre, que l’extensió de les
ta. El ritual funerari, almenys des del
mil·lenni, va
intervencions de camp s’encarregarà de solucionar en
incloure també les necròpolis i les sepultures situades
el futur. Lluny de significar una peculiaritat del registre
en els poblats.
valencià, aquesta característica del doble ritual de
V
soterrament està present, almenys, des del
IV
mil·lenni
2. Necròpolis integrades: els poblats
aC en tot el centre-sud peninsulars (Fig. 3) (Murillo
Una de les novetats més interessants aportades per la
González, 2007).
investigació de camp més recent ha sigut la documen-
Tornant als exemples valencians, en tots els casos
tació de sepultures en els poblats. Fins fa relativament
coneguts fins ara es repeteix una estructura similar: no
poc de temps, es pensava que el món de les coves
es tracta de necròpolis, és a dir, d’àrees específicament
d’enterrament múltiple era el ritual exclusiu del
i del
reservades per a les deposicions funeràries que, enca-
mil·lennis aC, i que aquest només començava a tren-
ra que estiguen prop dels poblats o dins d’ells, se
car-se durant l’etapa campaniforme, quan el fet és que
separen de l’àrea habitada; sinó que ens trobem més
antigues informacions (Vil·la Filomena, Castelló) i noves
exactament amb sepultures situades en distintes parts
evidències (l’Arenal de la Costa, València) pareixien
de l’assentament la relació de les quals amb els habi-
confirmar la presència, durant l’etapa campaniforme,
tatges no resulta fàcil d’establir amb la informació de
de sepultures situades en l’interior del poblat convivint
què disposem.
III
50
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
IV
[page-n-7]
Figura 3. Distribució de sepultures en sitja, fosses i fossars dins dels poblats del del IV i III mil·lenni en diverses zones del sud peninsular.
La part més antiga està representada per les sepultures
comportament continu en el temps, al capdavall, resul-
epicardials de Costamar (encara sense datar) i del Camí de
tara un aspecte cíclicament recurrent, i, en aquest cas,
mil·lenni i
s’obririen unes expectatives d’interpretació interessants
la primera meitat del V mil·lenni aC; les setze sepultures del
que ara per ara no resulta possible d’encetar. En qual-
Tossal de les Basses cobreixen el mil·lenni següent, si bé
sevol cas, sembla clar que representen una part del
en dos episodis diferenciats: c. 4550/4250 i 3950/3550; les
ritual funerari que necessàriament s’haurà de tindre en
troballes següents se situen ja en el III mil·lenni, a partir de
compte a l’hora d’abordar tant els aspectes rituals del
c. 2750 aC (Rosser Limiñana i Fuentes, 2008).
neolític, com els socials.
Missena, que podrien cobrir entre el final del
VI
D’acord amb el que puguen aportar les noves data-
Per bé que és prompte encara per a avaluar
cions, ben bé podria passar que allò que ara pareix un
aquests aspectes, les aportacions que comporten les
EL MÓN FUNERARI ENTRE EL VI I EL II MIL·LENNI AC
51
[page-n-8]
noves troballes permeten d’assenyalar-ne alguns
altres, resulta difícil considerar que es tracte de
aspectes:
sepultures.
a) En primer lloc, i pel que fa a l’esfera ritual, interes-
Finalment, dins d’aquest mateix apartat, caldria
sa assenyalar una circumstància comuna entre el
considerar l’estranya absència de part dels esque-
Tossal de les Basses i la Vital (Fig. 4): la presència
lets en inhumacions primàries (la Vital, conjunt 11;
de deposicions rituals —sepultures— d’animals
Barranc de Beniteixir). Tampoc en aquest cas
domèstics. És el cas de l’estructura 11776 del
pareix que aquest aspecte es puga relacionar amb
Tossal de les Basses i el de la sitja annexa a la
la presència o l’absència d’aixovars, com reflecteix
sepultura situada en el conjunt 10 (una dona amb
el cas de la Vital. Tot això ens informa de la mani-
un vas campaniforme d’estil marítim, en aquest
pulació freqüent dels cadàvers, formant part d’un
mateix volum). En ambdós casos es tractava de la
ritual funerari divers i complex que no sempre
deposició d’una vaca juntament amb altres animals
estem en condicions de conéixer.
(cabra i gos), que no van ser consumits i, per tant,
c) Per acabar, pel que fa als aixovars mateixos, pre-
no es poden assimilar a les estructures amb grans
senten una gran diversitat, que varia des de l’ab-
quantitats de fauna consumida annexes a la necrò-
sència d’aquests, fins a la presència d’aixovars
polis de Los Cascajos o a les inhumacions de
notables, normalment considerats rics.
Costamar.
Si hem de jutjar pel que es coneix fins ara, en les
b) Una altra característica comuna, aquesta vegada a
52
sepultures atribuïbles al
V
mil·lenni aC no hi ha
distints jaciments, la constitueix l’aparició de restes
aixovars especialment rics, si per tal cosa ente-
humanes en posició secundària. Pareix com si es
nem aquells que incorporen objectes elaborats
tractara del resultat de la manipulació freqüent
amb matèries primeres foranes. L’element més
dels cadàvers, amb el trasllat final d’algunes de les
habitual són els vasos ceràmics, si bé convé mati-
seues restes a llocs diferents d’aquell en què
sar que no totes les sepultures presenten aixovar
havien sigut depositats inicialment.
i que algunes contenen una major quantitat d’ele-
A vegades, com en la sepultura GE 000-096 de
ments comuns que no altres, dins del mateix jaci-
Costamar, atribuïda a la seua fase més recent, o en
ment (el Tossal de les Basses). Cal fer notar que
el conjunt 3 de la Vital, aquestes restes són soterra-
algunes d’aquestes sepultures se segellen amb
des amb un ric aixovar i en estructures complexes.
una capa de pedretes i sembla que s’hagen sen-
En el cas de la Vital, per exemple, s’hauria de con-
yalat amb un fita en forma de llosa rectangular
siderar més exactament una inhumació simple
(Costamar).
secundària, ja que només hi apareixia el crani i
Dins ja del
algun os llarg, associat a un ric aixovar metàl·lic. En
de la Vital. En aquest cas, per exemple, totes les
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
III
mil·lenni aC, destaquen les troballes
[page-n-9]
Figura 4. Depòsit ritual del poblat de la Vital format per l'esquelet complet d'un vedell i les restes de dues cabres.
sepultures trobades en l’assentament es podrien
compte que aquesta variabilitat s’haurà de relacio-
interpretar com a riques, si atenem a la presència
nar també amb la que apareix en les coves d’ente-
d’objectes de coure fabricats amb matèria primera
rrament múltiple coetànies.
importada. L’únic cas que no conté metall en el seu
¿Com explicar aquesta diversitat de ritual? Si, com
aixovar és la dona del conjunt 10; no obstant això,
habitualment se suposa, les sepultures col·lectives
el grau d’elaboració del ritual (vegeu-ne la descrip-
reflecteixen el predomini de les estructures de parentiu
ció en aquest volum) i la presència d’un vas campa-
en l’organització social, ¿com explicar que, al mateix
niforme d’estil marítim fan sospitar que més aviat
temps, alguns individus, pel que sembla de distint sexe
l’absència de metall s’haja de relacionar amb una
i edat, amb aixovar o sense ell, siguen objecte d’un
diferenciació de gènere.
tractament diferenciat?
Per contraposició, les sepultures conegudes de
No disposem, per ara, de les claus necessàries per a
l’Arenal de la Costa (Ontinyent, València), també
intentar una aproximació a aquest problema que, com
campaniformes, però un poc posteriors en el
hem assenyalat, pareix comú a bona part de les regions
temps, no contenen cap aixovar (Bernabeu i
del centre i del sud de la península Ibèrica, almenys des
Pascual Benito, 1998). A més, s’ha de tindre en
del
IV
mil·lenni abans de Crist. Per començar, desconei-
EL MÓN FUNERARI ENTRE EL VI I EL II MIL·LENNI AC
53
[page-n-10]
xem en gran manera si el conjunt d’aquestes manifestacions són comparables entre elles al llarg del temps; si
el seu desenvolupament és continu o simplement recurrent en el temps; desconeixem les possibles relacions
de parentiu, tant en les coves d’enterrament múltiple
com en les sepultures dels poblats; factors ambdós
decisius per a una valoració del document funerari en la
seua dimensió social i simbòlica, objectiu bàsic d’aquella part de la disciplina arqueològica coneguda com
l’«arqueologia de la mort» (Vicent, 1995).
tierra te sea leve. Arqueología de la Muerte en Navarra. Pamplona:
Gobierno de Navarra, p. 52-58.
FÁBREGAS VALCARCE, R.; PÉREZ LOSADA, F. I FERNÁNDEZ IBÁÑEZ, C. (1995) (eds):
Arqueoloxía da Morte. Arqueoloxía da Morte na Península Ibérica
desde as orixes ata o Medievo. Xinzo de Limia (Ourense): Concelho de
Xinzo de Limia.
GARCÍA GAZÓLAZ, J. (2007). «Los enterramientos neolítico del yacimiento de
Paternanbidea (Ibero)». En Hurtado Alfaro, M.A.; Cañada Palacio, F.;
Sesma Sesma, J.; García Gazólaz, J. (coords.). La tierra te sea leve.
Arqueología de la Muerte en Navarra. Pamplona: Gobierno de
Navarra, p. 59-65.
MARTÍ, B. (1981). «La Cova Santa (Vallada, Valencia)», Archivo de Prehistoria
Levantina,
XVI.
València: Servei d’Investigació Prehistòrica-Diputació
Provincial de València, p. 159-196.
MURILLO GONZÁLEZ, J.M. (2007). El asentamiento prehistórico de Torre San
Francisco (Zafra, Badajoz) y su contextualización en la cuenca media
del Guadiana. Mérida: Editora Regional de Extremadura-Junta de
Extremadura (Memorias de Arqueología Extremeña, 8).
Bibliografia
ROJO, M.A.; KUNST, M.; GARRIDO, R.; GARCÍA, I., I MORÁN, G. (2008). Paisajes
BERNABEU, J. I PASCUAL BENITO, J.L. (1998). L’expansió de l’agricultura. La Vall
de la memoria: asentamientos del neolítico antiguo en el Valle de
del riu Alcoi fa 5000 anys. València: Museu de Prehistòria-Diputació de
Ambrona (Soria, España). Valladolid: Instituto Arqueológico Alemán;
València.
BERNABEU, J.; MOLINA, L . I GARCÍA, O. (2001). «El mundo funerario en el horizonte cardial valenciano. Un registro oculto». Saguntum, 33, p. 27-36.
Universidad de Valladolid. 607 p.
ROSSER LIMIÑANA, P. I FUENTES, C. (2008). Tossal de les Basses, seis mil años
de historia de Alicante. Alacant
BERNABEU, J.; MOLINA, L.; DÍEZ CASTILLO, A. I OROZCO, T. (2006). «Inequalities
TORREGROSA, P.; LÓPEZ, E. (coord.) (2004). La Cova de Sant Martí (Agost,
and power: three millennia of prehistory in Mediterranean Spain». En
Alicante). Alacant: Diputació Provincial d’Alacant-Museu Arqueològic
Díaz del Río, P.; García Sanjuán, L. (eds). Social inequality in Iberian
Late Prehistory. BAR-IS, 1525, p. 97-116.
d’Alacant. 152 p.
VICENT GARCÍA, J.M. (1995). «Problemas teóricos de la arqueología de la
GARCÍA GAZÓLAZ, J. I SESMA SESMA, J., (2007). «Enterramientos en el poblado
muerte. Una introducción». En Fábregas Valcarce, R.; Pérez Losada, F.;
neolítico de Los Cascajos (Los Arcos)». En HURTADO Alfaro, M.A.;
Fernández Ibáñez, C. (eds) (1995). Arqueoloxía da Morte na Península
Cañada Palacio, F.; Sesma Sesma, J.; García Gazólaz, J. (coords). La
Ibérica desde as orixes ata o Medievo, p. 15-31.
54
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-11]