Les primeres pràctiques funeràries de la prehistòria
Valentín Villaverde Bonilla
2010
[page-n-1]
Introducció
Pocs temes han suscitat tanta controvèrsia com l’aparició de les primeres pràctiques funeràries. La raó cal
buscar-la en els principis teòrics amb què s’aborda
aquesta qüestió, ja que l’existència de rituals funeraris
implica un comportament que s’aproxima, o fins i tot
resulta semblant, al que considerem propi de la nostra
humanitat. El debat sobre l’existència o no d’enterraments en els homínids anteriors a l’aparició dels pri-
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA
PREHISTÒRIA
VALENTÍN VILLAVERDE
mers humans moderns remet, en definitiva, a la consi-
Universitat de València
deració de si en aquestes poblacions existia una capacitat cognitiva prou complexa com per a posseir unes
idees sobre la individualitat personal i la mort, així com
un llenguatge capaç d’articular el grup en aquestes
pràctiques funeràries i aquests pensaments (D’Errico et
al., 2003). En definitiva, admetre l’existència de pràctiques funeràries és tant com admetre la humanitat
d’uns homínids diferents de nosaltres mateixos.
Pràctiques funeràries en els neandertals (a més de les
sepultures)
L’expressió «pràctiques funeràries» amb la qual ens
referim ací a la valoració de les dades disponibles per
al paleolític inferior i mitjà és poc precisa, ja que comprén des dels ritus funeraris més complexos als actes
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA PREHISTÒRIA
17
[page-n-2]
senzills d’enterrament o deposició del cos, vinculats a
del difunt. En expressió de Giacobini (2006), es tracta
l’aïllament del difunt del medi extern, ja siga per a pro-
dels gestos funeraris «en paral·lel a les sepultures», un
tegir-lo de les accions dels animals carronyers, ja siga
conjunt d’accions que inclouen des del descarnament
per a evitar la seua descomposició a l’aire lliure, als vol-
i l’antropofàgia ritual, al tractament del cos per a la
tants del lloc d’hàbitat.
seua inhumació en dues fases. Aquesta última propo-
En referir-nos a les etapes antigues de la prehistò-
sició, suggerida en algun jaciment en relació amb els
ria, les limitacions sobre el coneixement del ritual i la
neandertals, com és el cas de les restes dentals i cra-
significació dels gestos funeraris són tantes que la pru-
nials trobades en el nivell IV de la Grotte du Loup,
dència obliga a desvincular els fets objectius, que con-
d’Arcy-sur-Cure, en una espècie de fossa excavada en
sisteixen en els senyals de manipulació de les restes
l’argila estèril del nivell subjacent (Leroi-Gourhan,
òssies recuperades, de la suposició que aquests sen-
1950), o per a les restes de Kaprina (Russel, 1987),
yals han de ser interpretats a la llum d’un cos de creen-
resulta, no obstant això, molt difícil d’avaluar a partir
ces sobrenaturals, sobretot quan les dades provenen
de la informació disponible (Garralda, 2008). El mateix
d’excavacions antigues (Duday et al., 1990). Són nom-
problema genera el descarnament ritual, suggerit
brosos els investigadors que prevenen sobre la dificul-
també per a alguns fòssils amb marques de descarna-
tat d’associar les primeres pràctiques funeràries a la
ment i fractures, com els de Marillac i Combe Grenal
religió o la creença en una vida d’ultratomba
(Russel, 1987; Le Mort, 1988a i 1988b), però que pot
(Vandermeersch, 2005). I no podem oblidar que el buit
igualment estar indicant l’existència d’una antropofà-
social que genera la mort d’un membre del grup, la
gia alimentària.
valoració de la seua personalitat o els llaços afectius i
El fet que la major part del registre fòssil dels nean-
de respecte són suficients per a articular entorn del
dertals recuperat en els diversos jaciments arqueolò-
difunt un ritual d’enterrament desvinculat de la religió
gics estiga constituït per unes quantes restes òssies
o de la idea d’una vida després de la mort. Per això és
aïllades, la major part de les vegades fracturades, i en
preferible referir-se a les pràctiques funeràries i no als
un bon nombre d’ocasions corresponents a la calota
ritus funeraris. Però, més per la dificultat de precisar el
cranial o a la dentició, ja siga d’un o més individus, i
caràcter ritual d’aquelles pràctiques, a penes testimo-
que aquests ossos estiguen integrats en els nivells d’o-
niades per les restes trobades en els jaciments arqueo-
cupació dels jaciments, sense que la seua situació i
lògics, que per una prevenció sobre la capacitat cogni-
característiques es diferencien de les de les restes dels
tiva o de complexitat conductual dels neandertals i els
animals consumits com a aliment, explica la dificultat
seus avantpassats més immediats.
de la seua valoració en relació a si constitueixen una
Es consideren habitualment com a pràctiques funeràries el conjunt d’accions que es realitzen amb el cos
18
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
prova de l’existència d’algun tipus de pràctica funerària de les que hem descrit anteriorment.
[page-n-3]
La publicació en una data tan primerenca com
ritual quan ens referim a les etapes més remotes del
1910, per Capitán i Peyrony, de la troballa de les res-
paleolític, i això, encara que estiguen ben testificades
tes cranials, esclafades, d’un neandertal infantil a
en etapes més avançades de la prehistòria o en perío-
Pech-de-l’Azé, dóna compte ja dels dubtes que la
des posteriors. Com s’ha assenyalat anteriorment, la
interpretació d’aquestes restes va generar en els dos
presència de marques de carnisseria o de fractures en
arqueòlegs. La seua aparició, mesclades amb nombro-
els ossos pot estar implicant tant una simple antropo-
ses restes faunístiques fracturades, integrades en el
fàgia alimentària, com un canibalisme ritual, de caire
nivell mosterià, els va portar a plantejar-se les alterna-
funerari.
tives següents: «¿es tracta d’un ritu funerari consistent
Però aquesta problemàtica no es limita a les restes
en l’enterrament sota una llar del cadàver del xiquet;
dels neandertals, també sorgeix amb la interpretació
o bé aquest crani infantil hauria estat abandonat en
de les restes dels humans moderns del paleolític supe-
aquesta llar pels mosterians, de la mateixa manera
rior. Basten com a exemple, prenent alguns casos
que les restes òssies, fracturades per a extraure’n la
publicats recentment, els dubtes que suscita la inter-
medul·la, dels animals que havien servit per a la seua
pretació de les marques que apareixen en la mandíbu-
alimentació? ¿o, finalment, el cadàver hauria sigut
la infantil trobada en els nivells aurinyacians de la
devorat per les hienes i no en quedaria més que el
Grotte Les Rois, amb incisions que tant poden estar
crani fracturat?
indicant un tractament ritual com el simple consum de
Estudis tafonòmics posteriors han demostrat que la
l’individu (Ramírez Rozzi et al., 2009). O les que ha
varietat de situacions respecte a l’origen de les restes
generat també el conjunt de restes òssies, format
òssies dels neandertals és realment considerable, i
almenys per quatre individus, del jaciment iranià
que, en absència d’un estudi detingut de les superfí-
d’Eshkaft-e Gavi, situat a les Muntanyes Zagros, on
cies òssies i d’una valoració arqueològica completa
malgrat que les marques de descarnament s’uneixen a
del context, la seua interpretació no té sentit i presen-
evidències de cremades, els investigadors es mostren
ta nombrosos problemes: són nombroses les restes
reticents a l’hora de decidir si es deuen a una manipu-
aportades pels carnívors en la complexa dinàmica d’o-
lació funerària o a un canibalisme alimentari (Scott i
cupació de les cavitats, com ho confirma la troballa
Marean, 2009).
molt recent d’un fragment de maxil·lar en la Grotte du
Són vàries les restes òssies d’homínids que presen-
Bison, d’Arcy-sur-Cure, amb unes mossegades que
ten marques d’origen antròpic i es remunten a etapes
indiquen clarament el seu origen no antròpic (David et
prou remotes del procés evolutiu humà. Les evidències
al., 2009).
que presenten les restes del nivell TD6 de la Gran
D’altra banda, és obvi que resulta extremadament
Dolina d’Atapuerca resulten altament convincents del
difícil establir l’existència de pràctiques de canibalisme
canibalisme, amb unes pautes de manipulació i de
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA PREHISTÒRIA
19
[page-n-4]
fractura que en res no es diferencien de les que carac-
Vandermeersch, 2000) i Macassargues (Garralda,
teritzen les restes alimentàries dels herbívors del
2008) només es registren estries. En el seu conjunt,
mateix nivell (Fernández Jalvo et al., 1999).
les restes inclouen tant individus immadurs com
Els exemples referits als neandertals s’han anat
adults. Mentre que a Croàcia es documenten en els
multiplicant els últims anys, al mateix temps que les
jaciments de Vindija (Malez i Ullrich, 1982) i Kaprina
velles idees sobre el culte als cranis, construïdes a
(Russel, 1987), aquest últim especialment important,
partir de la troballa del crani de Monte Circeo, han
per la controvèrsia entorn de la seua interpretació i
sigut abandonades després de l’estudi tafonòmic
amb existència d’un cas, el crani 3, amb trenta-cinc
detingut d’aquesta resta: allò que en un primer
estries subparal·leles que suggereixen un comporta-
moment es va considerar un engrandiment artificial
ment ritual (Frayer et al., 2006) que no s’allunya molt
de l’orifici occipital, destinat a l’extracció del cervell i
del que també ha sigut assenyalat per a la mandíbu-
considerat com una prova del seu consum ritual i el
la d’adolescent de Combe Grenal 3, amb més de 15
seu dipòsit en un cercle de pedres, ara s’ha relacionat
marques en la vora anterior, moltes més de les neces-
amb l’activitat de la hienes, amb marques visibles al
sàries per a seccionar el múscul masseter (Garralda et
voltant d’aquesta zona i en altres punts del crani, així
al., 2005; Garralda, 2008).
com sobre el conjunt de la fauna recuperada
La interpretació de la rica col·lecció de restes
(Giacobini, 1990-91; Giacobini i Piperno, 1990; White
neandertals de Kaprina resulta especialment significa-
i Toth, 1991; Stiner, 1991).
tiva de la polèmica al voltant de l’existència o no de
No obstant això, són diverses les restes de nean-
les pràctiques de canibalisme, en part deguda al mal
dertals que presenten empremtes de manipulació
estat de conservació de les restes, però també com a
antròpica, si bé l’àrea geogràfica a què remeten és
conseqüència dels diferents punts de vista teòrics
limitada. A la península Ibèrica es troben les restes de
amb què s’ha estat abordant el seu estudi (Smith,
diferents individus immadurs i adults del Boquete de
1976; Trinkaus, 1985; Patou-Mathis, 1997; Ullrich,
Zafarraya (Barroso i de Lumley, 2006) i de la Cova El
2006).
Sidrón (Rosas et al., 2006; Fortea et al., 2007), en els
En un altre ordre de coses, i referint-nos als con-
dos casos amb estries produïdes amb talls lítics
temporanis dels neandertals, en els primers humans
tallants i fractures destinades a l’extracció de la
moderns del sud d’Àfrica s’han assenyalat també mar-
medul·la. A França s’han assenyalat restes amb mar-
ques antròpiques sobre distintes restes de Klasies
ques d’aquest tipus en els jaciments de Les Pradélles
River Mouth (Deacon i Geleijnse, 1988). És oportú cri-
(Marillac) i l’Abri Moula-Guercy (Defleur, 1995;
dar l’atenció ací sobre la diferència de criteri seguit
Garralda et al., 2005), els dos amb estries i fractures,
per alguns investigadors a l’hora d’interpretar mar-
mentre que en La Chaise, Combe Grenal (Garralda i
ques semblants associades a restes de neandertals.
20
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
Allò que en el jaciment sud-africà constitueix una
excavacions posteriors a Weidenreich (Boaz i
prova inequívoca del comportament modern, asso-
Ciochon, 2004).
ciat al ritual funerari, no passa de ser una activitat
Encara que la base documental del plistocé inferior
funerària desproveïda de significació ritual en el cas
i mitjà ha anat augmentant en els últims anys, la inter-
dels neandertals. Tot això com a conseqüència del
pretació, igual que per als neandertals, continua sent
punt de partida amb què s’afronta l’estudi d’aquests
difícil en la majoria dels casos. I si bé l’explicació més
últims.
senzilla sembla la de l’antropofàgia, no és possible
En fer un balanç del que s’ha exposat fins ara del
conjunt d’evidències disponibles vinculades als nean-
descartar que pogueren haver-se donat pràctiques
funeràries més complexes.
dertals, i a la vista de les limitacions existents en la
És impossible ometre ací, en referir-nos a aquestes
documentació arqueològica, la falta en moltes restes
dates i aquestes qüestions, la interpretació mateixa
d’estudis tafonòmics adequats i la dificultat, en si
del conjunt de restes òssies recuperades en la Sima de
mateixa, d’interpretació de les pràctiques funeràries,
los Huesos d’Atapuerca. Considerades com el produc-
tal com Garralda (2008) ha indicat recentment, bé pot
te d’una pràctica funerària consistent a llançar els cos-
dir-se que la informació disponible només permet par-
sos a la cavitat (Carbonell et al., 2003; Carbonell i
lar de manipulacions perimortem, sense que de
Mosquera, 2006), la formació d’aquest important
moment siga possible descartar o afirmar cap de les
dipòsit de restes d’Homo heidelbergensis constitueix
hipòtesis formulades respecte al seu origen (antropo-
un dels temes de debat més habituals en els anys
fàgia, canibalisme ritual o tractament ritual o simbòlic
recents i un dels punts angulars de la seua pròpia
de les restes). En tot cas, l’enterrament en dues fases
interpretació
resulta més difícil d’argumentar per a aquest període
Aguirre, 2008).
(Bocquet-Appel
i
Arsuaga,
1999;
(Le Mort, 2003).
Amb anterioritat als neandertals, a més del cas ja
Els enterraments neandertals
citat del nivell TD6 de la Gran Dolina d’Atapuerca,
Un tema a part el constitueixen els enterraments dels
datat en 0,78 milions d’anys, s’han assenyalat també
neandertals. Des del descobriment de les primeres
marques de manipulació antròpica en un crani de
restes fòssils, la investigació ha estat acompanyada
Sterkfontein, el Stw 53, datat en 2,4 milions d’anys
d’un debat sobre la interpretació de si algun dels
(Pickering et al., 2000); al crani de Bodo, datat en el
esquelets més complets trobats podia ser interpretat
plistocé mitjà i al voltant de 0,6 milions d’anys d’anti-
com el resultat d’enterraments o de la simple conser-
guitat, que presenta marques en dèsset punts dife-
vació casual dels ossos en connexió anatòmica. Les
rents (White, 1986); i en Zhoukoudian, sobre el crani
primeres troballes, del segle
5, confirmades a partir de les restes hi trobades en les
segle
XX,
XIX
al començament del
amb esquelets relativament complets com
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA PREHISTÒRIA
21
[page-n-6]
els de Feldhofer (Neanderthal), Spy o la Chapelle-
ció escassa. També propicia aquesta discussió, com tot
aux-Saints, van ser rebutjades ràpidament com a
seguit veurem, la limitada extensió geogràfica dels
enterraments, a conseqüència del rudimentari psi-
enterraments, perquè lluny de documentar-se al llarg
quisme que es va atribuir a aquestes poblacions
de l’ampli territori ocupat pels neandertals, aquests es
(Boule, 1911) o a la forta posició anticlerical d’algun
concentren fonamentalment en dues zones prou reduï-
dels prehistoriadors més influents de l’època, total-
des: la regió francesa d’Aquitània i en una franja menu-
ment contraris a la idea d’una incipient religiositat en
da de l’Orient Pròxim, entre el Mont Carmel i el Mar de
el paleolític (Mortillet, 1883).
Galilea. Fora d’aquestes dues zones es localitzen altres
En els últims decennis el debat ha estat centrat en
les implicacions cognitives de les pràctiques funerà-
jaciments que han proporcionat enterraments, però es
tracta de llocs relativament separats.
ries i la idea, defensada per un important nombre
L’inventari és curt i en algunes zones riques en
d’investigadors, que la cognició moderna, capaç de
jaciments i restes del paleolític mitjà no s’ha desco-
l’expressió simbòlica, el llenguatge i la creació artísti-
bert cap enterrament fins ara. Així, a França, amb
ca, va sorgir només amb l’aparició de la humanitat
independència de les reticències mostrades per una
moderna (Binford, 1989; Mellars, 1996). Aquest
part de la investigació, s’accepten com a evidències
corrent d’investigació ha generat una posició molt crí-
d’enterraments els individus 1 a 6 i 8 de l’Abri de la
tica sobre l’existència d’enterraments neandertals,
Ferrassie; els individus 1 i 2 de l’Abri de le Moustier;
admetent tan sols en alguns casos l’existència d’ente-
l’individu, ben conegut, de La Chapelle-aux-Saints;
rraments desvinculats de rituals funeraris, és a dir,
un individu de le Regourdou i un altre de Roc de
indicatius de l’existència de relacions afectives, però
Marsal. Una part de la investigació considera també
sense que impliquen un pensament simbòlic: sense
que l’individu de Saint-Césaire, encara que incomplet
aixovars o ofrenes diferents dels objectes d’ús quoti-
per causes d’ordre postdeposicional, i l’individu H5
dià (Chase i Dibble, 1987).
de la Quina podrien incloure’s en aquesta relació. A
Amb una posició fins i tot més radical, altres autors
Alemanya està la coneguda troballa de Feldhofer,
han negat l’existència mateixa d’enterraments abans
que constitueix l’espècimen tipus de neandertal; a
de l’aparició de la moderna humanitat, i han criticat els
Bèlgica els dos individus trobats en la Grotte de la
criteris esgrimits per a la seua identificació (Gargett,
Brèche-aux-Roches de Spy; a Ucraïna els dos indivi-
1989 i 1999).
dus
de
Kiik-Koba;
a
Rússia
l’individu
1
de
Afavoreix, en part, aquesta posició el fet que la
Mezmaiskaya; a Síria els dos esquelets infantils de
major part dels enterraments neandertals foren exca-
Dederiyeh; a Israel els individus 1 i 2 de Kebara, els
vats en dates primerenques, amb mètodes molt dife-
individus 1 i 7 d’Amud i l’individu C1 de Mugharet et-
rents dels actuals i que donaren lloc a una documenta-
Tabun; a Iraq els individus 1, 3, 4, 6 i 7 del conegut
22
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
jaciment de Shanidar; i a Uzbekistan, l’individu 1 de
Com s’indicava anteriorment, els buits geogràfics
amb absència d’enterraments ben documentats resul-
Teshik-Tash (Maureille i Tillier, 2008).
Un breu repàs a les dates de descobriment d’aquestes restes explica part de les deficiències de
ten nombrosos i cridaners en relació a l’àmplia zona
d’expansió dels neandertals.
documentació que han acompanyat la polèmica de la
seua identificació com a enterraments, sobretot pel
El registre fòssil neandertal de la Península Ibèrica
que fa a Europa. La major part de les restes d’aques-
El cas de la Península Ibèrica resulta significatiu del
ta zona van ser descobertes entre els anys 1856 i
que s’acaba d’indicar. De l’ampli inventari de jaciments
1926, i s’han excavat ja en dates més recents les res-
que han proporcionat restes fòssils de neandertals, hui
tes de Regourdou (1957), Roc-de Marsal (1961),
en dia no es pot establir amb seguretat l’existència de
Saint-Césaire
cap enterrament. En conjunt, es disposa de restes de
(1979),
La
Ferrassie
8
(1973)
i
neandertals d’un total de vint-i-cinc jaciments, alguns
Mezmaiskaya (1993).
A Àsia el panorama és un poc diferent. Encara que
dels quals amb restes que remeten a més d’un indivi-
les primeres troballes es remunten a la primera meitat
du. Els casos més significatius, pel nombre mínim d’in-
del segle
(la sepultura de Tabun l’any 1932 i la de
dividus i per la documentació de parts esquelètiques
Teshik-Tash en 1938), la majoria es concentra en la
cranials i postcranials, són la Cueva del Sidrón, a
segona meitat del segle
Astúries (Rosas et al., 2006), i la Sima de las Palomas, a
XX
XX,
amb la més primerenca
documentació dels individus de Shanidar (entre 1953
Múrcia (Walker et al., 2009).
i 1960), Amud (1961) i Kebara 1 (1965), i la més recent
En la Cueva del Sidrón el nombre de troballes
de Kebara 2 (1983), Amud 7 (1992) i Dederiyeh (1993
sobrepassa les 1.400 restes, amb una elevada fractu-
i 1998).
ració dels ossos, deguda a raons d’ordre postdeposi-
Dos fets destaquen, a més de la concentració de
cional i d’ordre antròpic. En aquest últim cas, associa-
troballes en dues zones geogràfiques relativament
des a marques de carnisseria que semblen indicar l’e-
reduïdes. En primer lloc, la concentració d’enterra-
xistència de pràctiques de canibalisme. Els ossos
ments en dos jaciments (La Ferrassie i Shanidar), amb
semblen correspondre a un mínim de vuit individus
set i cinc individus respectivament; i en segon terme, la
(un infantil, un juvenil, dos adolescents i quatre adults
bona representació dels individus infantils, alguns
jóvens). El fet que es troben en posició secundària
associats a enterraments ben conservats.
genera un conjunt en general escassament articulat,
No obstant això, la major part dels enterraments
molt diferent del que seria necessari per a definir
conserven només part de l’esquelet, amb pèrdues que
pràctiques funeràries. No obstant això, s’individualit-
semblen degudes a diverses raons d’ordre postdepo-
zen algunes parts esquelètiques en posició articulada
sicional.
que inciten a pensar en un ràpid cobriment dels cadà-
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA PREHISTÒRIA
23
[page-n-8]
vers per la sedimentació o pel seu enterrament volun-
dus (Barroso et al., 2006); la Cova Negra a València,
tari. Aquesta circumstància contrasta amb les mar-
amb un nombre mínim de 7 individus (Arsuaga et al.,
ques trobades en els ossos llargs i cranials, fet que
2006); i la Cueva de los Moros a Osca, amb sis restes i,
implica prudència a l’hora de valorar el conjunt. La
almenys, tres individus: una primera premolar d’un
publicació detallada de les excavacions en curs segu-
individu juvenil, dues molars adscrites a individus
rament permetrà precisar més aquestes qüestions. La
adults, probablement de sexe diferent, una clavícula
datació directa d’algunes restes proporciona una edat
dreta atribuïda a un adult femení, i una falange i uns
mitjana d’uns 43.000 anys.
metatars, també atribuïts a un adult femení (Lorenzo i
Les excavacions a la Sima de las Palomas també es
Montes, 2001).
troben en curs, per la qual cosa les dades que utilitza-
Amb tot, resulten dominants, igual que en altres
rem són provisionals, però resulten significatives de la
zones d’Europa, els jaciments que han proporcionat
importància del jaciment per al coneixement dels
una o poques restes òssies, moltes vegades fragments
neandertals ibèrics. S’han documentat restes òssies de
cranials, mandibulars i peces dentals. Entre aquestes
neandertals en dues unitats sedimentàries de l’àrea
últimes destaquen, per la importància de les troballes,
d’excavació superior: la superior, amb nombrosos
els cranis incomplets de Devil’s Tower i Forbes’ Quarry
ossos fragmentats i dents, datada al voltant dels
(Garralda, 2005/2006), de Gibraltar, el parietal de
34.500 anys, i la inferior, amb esquelets articulats,
Bolomor, recentment donat a conéixer (Sarrión, 2006),
almenys, de quatre individus, en aquest cas datats
i les mandíbules de Banyoles (Maroto, 1993) i
entre 50.000 i 60.000 anys. A l’espera de la continua-
Valdegoba (Quam et al., 2001).
ció dels treballs de camp i de la conclusió de la inves-
Només les troballes de Gibraltar, Banyoles i el
tigació, no és possible precisar les raons de la conser-
parietal recuperat per Viñes en la Cova Negra es
vació articulada dels cossos, però el conjunt resulta ser
remunten a final del segle
un dels més nombrosos de la Península Ibèrica i, per
La resta dels jaciments van ser excavats a partir dels
les seues característiques, d’especial interés en relació
anys cinquanta del segle passat, i nombrosos exem-
amb el tema que ens ocupa.
plars s’han trobat en excavacions en curs o realitzades
XIX
o el primer terç del
XX.
Ja amb un menor nombre de restes cal citar també
en els últims decennis d’aquesta centúria. Per tant,
la Cueva de la Carihuela a Granada, amb dos frag-
l’absència de documentació sobre pràctiques funerà-
ments de parietals d’adult (Carihuela 1 i 2), un frontal
ries no pot atribuir-se, en principi, a la metodologia
incomplet infantil (Carihuela 3) i la dentició d’un imma-
de l’excavació, encara que és cert que en molts casos
dur d’uns 7 anys (Carihuela 7) (Garralda, 2005/2006); el
no s’ha realitzat un estudi detingut de les restes
Boquete de Zafarraya a Granada, amb un conjunt d’on-
orientades a l’establiment de si existeixen o no mar-
ze ossos que remet a un nombre mínim de nou indivi-
ques capaces d’informar sobre l’origen antròpic o
24
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-9]
animal de les restes, l’existència de marques de manipulació, o les característiques del procés deposicional
i postdeposicional.
Un dels pocs exemples en què la informació sobrepassa la mera descripció de la unitat sedimentària en
què les restes es van localitzar la constitueix el crani de
Devil’s Tower, i resulta significatiu d’una pauta àmpliament documentada en nombrosos jaciments europeus:
les restes del crani infantil es van trobar en distintes
zones de la superfície, a distàncies superiors als 5
metres (Garrod et al., 1928).
Algunes notes sobre les restes òssies neandertals de
les terres valencianes
En l’àmbit valencià, en el qual centrarem l’atenció per
a concloure, el nombre de jaciments que han proporcionat restes de neandertals és relativament elevat.
Figura 1. Cova Negra. Planta amb indicació del nombre de restes de neandertals localitzats en les campanyes dels anys cinquanta del segle XX.
De nord a sud comptem amb les troballes del Tossal
de la Font (Vilafamés, Castelló) (un fragment de coxal
i un húmer) (Arsuaga i Bermúdez de Castro, 1984); la
immadur; un fragment mandibular dret infantil, que
Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna, València)
inclou una molar decídua; una dent incisiva central
(una molar inferior esquerra, una segona molar decí-
superior dreta d’un individu adult jove; diversos frag-
dua superior dreta, una dent canina inferior esquerra,
ments cranials de parietals i un occipital, tots d’indivi-
una canina superior esquerra, un fragment de parie-
dus infantils, i un radi, dos metatarsos, dos fèmurs —
tal, un parietal prou complet i un fragment de pero-
un fragmentat—, un peroné i un fragment d’occipital,
né) (Arsuaga et al., 2006; Fernández, 2007; Sarrión,
encara inèdit; també tots d’individus immadurs)
2006); la Cova Foradada (Oliva, València) (un frag-
(Arsuaga et al., 2006), i l’Abric del Salt (Alcoi, Alacant)
ment de parietal infantil i altres restes cranials, inclòs
(un fragment de dent incisiva, una premolar superior
un fragment de maxil·lar, d’un individu adult)
dreta fracturada, una premolar superior dreta, i dues
(Campillo et al., 2002); la Cova Negra (Xàtiva,
molars superiors dretes, primera i segona, totes pos-
València) (un parietal dret d’un individu adult, prou
siblement del mateix individu, un adult jove)
ben conservat; un altre parietal dret d’un individu
(Garralda, 2005-2006).
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA PREHISTÒRIA
25
[page-n-10]
tal vegada, 5a (Fig. 1 i 2). De les excavacions realitzades per G. Viñes en els anys vint prové el parietal dret
d’un adult, mentre que de les de F. Jordá, en els anys
quaranta i cinquanta, provenen el fragment mandibular i la dent incisiva. La resta d’ossos van ser localitzats en els fons del Museu de Prehistòria de València
i en les excavacions dels anys vuitanta. Aquests
últims, per desgràcia, en les terres remogudes despreses dels talls dels sectors excavats en etapes anteriors.
Tot i que en els jaciments del paleolític mitjà són
abundants les restes d’individus infantils, no sempre
associades a enterraments, la presència en la Cova
Negra de diverses restes cranials i postcranials que
podrien correspondre a dos individus infantils (Fig. 3 i
4) genera un cert dubte sobre les condicions de la
seua situació original en el jaciment, tenint en compte
que cap de les restes trobades en les excavacions dels
Figura 2. Proposta d’ordenació seqüencial de les restes neandertals. La
falta d’indicacions estratigràfiques obliga a una aproximació que té en
compte la profunditat i la seua comparació amb la seqüència obtinguda
en les excavacions dels anys vuitanta del segle XX.
anys quaranta no va ser identificada en el procés d’excavació.
En un jaciment on les ocupacions de neandertals
alternen amb les de nombrosos carnívors que van utilitzar la cavitat com a amagatall o cau de cria
Ens detindrem un poc més en el comentari de la
(Villaverde et al., 1997), no resulta senzill explicar la
Cova Negra de Xàtiva, per l’elevat nombre mínim
conservació d’unes restes infantils de tan notable fra-
d’individus, la presència de diversos infantils i pel fet
gilitat si no hagueren estat protegides pel sediment.
que una bona part de les restes publicades en treballs
En aquest ordre de coses, com tothom sap, un dels
recents passaren desapercebudes en el procés d’ex-
arguments més reiterats a l’hora de resoldre la polèmi-
cavació.
ca suscitada per l’existència o no d’enterraments
La major part de les restes es van localitzar en el
neandertals ha estat considerar la dificultat que un
terç sud de la cavitat i corresponen a diverses fases
nombre relativament important d’esquelets d’indivi-
del farciment, i comprenen els estadis isotòpics 3, 4 i,
dus immadurs o nounats s’haja pogut conservar sense
26
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-11]
Figura 3. Cova Negra. Distintes restes cranials infantils.
l’existència de la protecció dels seus cossos, mitjan-
tal infantil esquerre presenta dues depressions en la
çant la seua sepultura, apartant-los així de l’acció dels
seua cara externa que semblen produïdes, considerant
carnívors i carronyers.
els seus diàmetres i la distància de separació, per un
La conservació dels ossos d’aquestes dues associa-
carnívor de dimensió reduïda, que ben bé podria ser
cions d’individus infantils de la Cova Negra resulta, per
un teixó. Les empremtes de les dents canines només
tant, altament improbable si s’hagueren quedat els
es manifesten en la cara externa i resulten coherents
ossos simplement dipositats a la intempèrie. A més a
amb la idea que l’animal va poder accedir a l’os quan
més, cap dels ossos menuts de les extremitats d’a-
aquest estava enterrat.
questes dues associacions a què ens estem referint no
Aquestes dades indiquen que les circumstàncies
presenta marques de carnívors en les seues superfícies,
postdeposicionals pogueren ser molt complexes en
ni marques antròpiques de descarnament que puguen
un jaciment com la Cova Negra i que en determina-
suggerir canibalisme alimentari o ritual.
des zones, si és que s’hi van practicar enterraments,
De l’ampli conjunt de restes cranials recuperades
aquests es van poder veure alterats no sols per l’ac-
en les terres remogudes, només un fragment de parie-
ció antròpica, caracteritzada per ocupacions reitera-
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA PREHISTÒRIA
27
[page-n-12]
Figura 4. Cova Negra. Restes postcraneals infantils: radi, fèmur, peroné i metatarsos.
des que van donar lloc a vertaders palimpsests
arqueològics, sinó per l’acció esporàdica d’algun carnívor excavador. Desgraciadament, la falta de documentació sobre la situació de les restes durant les
excavacions impedeix avançar en la resolució d’a-
BINFORD, L.R. (1989): «Isolating the transition to culturals adaptations: an
organizational approach». En TRINKAUS (ed.): The Emergence of
Modern Humans: biocultural adaptations in the later Pleistocene.
Cambridge University Press. p. 18-41.
BOAZ, N.T.
CIOCHON, R. (2004): Dragon Bone Hill: An Ice-Saga of Homo
I
erectus. Oxford University Press.
BOCQUET-APPEL, J.P
I
ARSUAGA, J.L. (1999): «Age Distributions of Hominid
Samples at Atapuerca (SH) and Kaprina Could Indicate Acmulations by
questa problemàtica.
Catastrophe». Journal of Archaeological Science, 26. p. 327-338.
BOULE, M. (1911): L’Homme fossile de la Chapelle-aux-Saints, París, Masson.
CAMPILLO, D.; SUBIRÀ, M. E.; CHIMENOS, E.; APARICIO, J.; PÉREZ, A.
Bibliografia
AGUIRRE, E. (2008): Homo hispánico. Editorial Espasa Calpe.
ARSUAGA, J.L.; VILLAVERDE, V.; QUAM, R.; MARTÍNEZ, I.; CARRETERO, J.M.;
LORENZO, C. i GRACIA, A. (2006): «New Neanderthals remains from
Cova Negra (Valencia, Spain)». Journal of Human Evolution, 52.
p.31-58.
ARSUAGA, J.L.
I
BERMÚDEZ
DE
CASTRO, J.M. (1984): «Estudio de los restos
humanos del yacimiento de la Cova del Tossal de la Font (Vilafamés,
Castellón)». Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonense,
10. p. 19-34.
BARROSO, C.; DE LUMLEY, M.A.; CAPARRÓS, M. I VERDÚ, L. (2006): «Les restes
humains néandertaliens et Homo sapiens dans la Grotte du Boquete
de Zafarraya». En BARROSO, C. i DE LUMLEY, H. (dirs.): La Grotte du
Boquete de Zafarraya, Málaga, Andalousie. Junta de Andalucía. p.
1167-1396.
28
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
I
VILA, S.
(2002): «Estudi de les restes humanes de la campanya 2000 de la cova
Foradà (Oliva, València)». Cypsela, 14. p. 143-150.
CAPITAN, L.
I
PEYRONY, D. (1910): «Deux squelettes humains au milieu de
foyers de l’époque moustérienne». Bulletins et Mémoires de la Société
d’Anthropologie de Paris, Volume 1, Numéro 1. p. 48-56.
CARBONELL, E. I MOSQUERA, M. (2006): «The emergence of a symbolic behaviour: the sepulcral pit of Sima de los Huesos, Sierra de Atapuerca,
Burgos, Spain». C.R. Palevol, 5. p. 155-160.
CARBONELL, E.; MOSQUERA, M.; OLLÉ, A.; RODRÍGUEZ, X.P.; SALA, R.; VERGÈS,
J.M.; ARSUAGA, J.L. I BERMÚDEZ
DE
CASTRO, J.M. (2003): «Les premiers
comportements funéraires aurient-ils pris place à Atapuerca, il y a
350000 ans?». L’Anthropologie, 107. p. 1-14.
CHASE, P.G. I DIBBLE, H.L. (1987): «Middle Paleolithic symbolism: a review of
current evidence and interpretations». Journal of Anthropological
Archeology, 6. p. 263-296.
[page-n-13]
DAVID, F.; D’IATCHENKO, V.; ENLOE, J.G.; GIRARD, M.; ARDÍ, M.; LHOMME, V.;
GIACOBINI, G. (1990-91): «Hyenas or cannibals: fifty years of debate on the
ROBLIN-JOUVE, A.; TILLIER, A.M. I TOLMIE, C. (2009): «New Neanderthal
Guattari Cave Neanderthal cranium». Quaternaria Nova, 1. p. 593-604
remains from the Grotte du Bison at Arcy-sur-Cure, France». Journal of
GIACOBINI, G. (2006): «En parallèle aux sépultures. Histoire des idées sur
d’autres pratiques mortuaires attribuées aux Néandertaliens». C.R.
Human Evolution, doi:10.1016/j.jhevol.2009.03.006.
DEACON, H.J. I GELEIJNSE, V.B. (1988): «The stratigraphy and sedimentology
of the main sequence, Klasies River, South Africa». South African
Archaeological Bulletin, 43. p. 5-14.
Palevol, 5. p. 177-182.
GIACOBINI, G.
I
PIPERNO, M. (1990): «Taphonomic considerations on the
Circeo 1 Neanderthal cranium. Comparison of surface characteristics of
DEFLEUR, A. (1995): «Nouvelles découvertes de restes humains moustériens
the human cranium with faunal remains from paleosurface». En The
dans les dépôts de la Baume Moula-Guercy (Soyons, Ardèche)».
Circeo 1 Neandertal skull. Studies and documentation, Roma, Museo
Bulletins et Mémoires de la Société d’Anthropologie de Paris, Volume
D’ERRICO, F.; HENSHILWOOD, C.; LAWSON, G.;VANHAEREN, M.; TILLIER, A,M.;
SORESSI, M.; BRESSON, F.; MAUREILLE, B.; NOWELL, A.; LAKARRA, J.;
BACKWELL, L.
Nazionale Preistorico Etnografico. p. 457-486.
LE MORT, F. (1988a): «Traces de décharnement sur les ossements néander-
7, Numéro 3. p. 185-190.
taliens de Combre-Grenal (Dordogne)». Bulletin de la Société
Préhistorique Française, 86-3. p. 79-87.
JULIEN, M. (2003): «Archaeological Evidence for the
LE MORT, F. (1988b): «Le décharnement du cadavre chez les Néandertaliens:
Emergence of Language, Symbolism, and Music—An Alternative
quelques exemples». En OTTE, M. (ed.) L’Homme de Neandertal, vol.
I
Multidisciplinary Perspective». Journal of World Prehistory, 31. p. 1-70.
DUDAY, H.; COURTAUD, P.; CRUBEZY, E.; SÉLLER, P.
I
TILLIER, A.M. (1990):
«L’Anthropologie: reconnaissance et interprétation des
gestes
funéraires».
Bulletins
et
Mémoires
de
la
Société
d’Anthropologie de Paris, n.s. 1-2, nº 3-4. p. 29-54.
lism in the early Pleistocene of Europe (Gran Dolina, Sierra de Atapuerca,
Burgos, Spain)». Journal of Human Evolution, 37. p. 591-622.
Bulletin de la Société Préhistorique Française, 47-5. p. 268-280.
LORENZO, J.I. I MONTES, L. (2001): «Restes néandertaliens de la Grotte de Los
Moros de (Gabassa, Espagne)». En ZILHÃO, J.; AUBRY, T.; CARBALLO, F.
FERNÁDEZ PERIS, J. (2007): La Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna,
València). Trabajos Varios del SIP, 108, Valencia.
(eds.): Les premiers hommes modernes de la Peninsule Ibérique.
Trabalhos de Arqueologia, 17. p. 77-86.
FORTEA, F.J.; DE LA RASILLA, M; SANTAMARÍA, D.; ROSAS, A.; LALUEZA-FOX, C.;
I
ques: signification et interprétations». Revue archéologique de
Picardie. Numéro spécial, Volume 21, Numéro 1. p. 117-123
LEROI-GORHAN, A. (1950): «La grotte du Loup, Arcy-sur-Cure (Yonne)».
FERNÁDEZ JALVO, Y.; DÍEZ, C.; CÁCERES, I. i ROSELL, J. (1999): «Human canniba-
MARTÍNEZ, E.; SÁNCHEZ-MORAL, E.
5. La pensée. ERAUL. p. 43-55.
LE MORT, F. (2003): «Modifications artificielles et restes humains préhistori-
CAÑAVERAS, J.C. (2007): «El Sidrón
(Boriñes, Piloña, Asturias) 2000-2007». En La Prehistoria de Asturias,
MALEZ,
M.
I
ULLRICH,
H.
(1982):
«Neuere
paläanthropologische
Untersuchungen am Material aus der Höhle Vindija (Kroatien,
Jugoslawien)». Paleontologia Jugoslavica, 29. p. 1-44.
MAROTO, J. (ed.) (1993): La mandíbula de Banyoles en el context dels fòssils
Editorial Prensa Asturiana. p. 321-354.
GARGETT, R.H. (1989): «Grave shortcomings: the evidence for Neanderthal
burials». Current Anthropology, 30. p. 157-190.
humans del Pleistocè. Sèrie monogràfica del Centre d’Investigacions
Arqueològiques de Girona, 13.
GARGETT, R.H. (1999): «Middle Paleolithic Burial is not a dead issue: gthe
MAUREILLE, B. I TILLIER, A.M. (2008): «Répartition géographique et chronolo-
view from Qafzeh, Saint-Césaire, Kebara, Amud and Dederiyeh».
gique des sépultures néandertaliennes». En Première Humanité.
Journal of Human Evolution, 37. p. 27-90.
Gestes funeraires des Néandertaliens. Musée National de Préhistoire.
GARRALDA, M.D. (2005/2006): «Los Neandertales en la Península Ibérica».
Munibe, 57. (Homenaje a J. Altuna). p. 289-314.
MELLARS, P. (1996): The Neanderthal legacy. An Archaeological perspective
GARRALDA, M.D. (2008): «Les Néandertaliens: d’autres gestes envers les
défunts».
En
Première
Humanité.
Gestes
funeraires
des
Néandertaliens. Musée National de Préhistoire. p. 42-51.
GARRALDA, M.D.; GIACOBINI, G. I VANDERMEERSCH, B. (2005): «Neandertal cutmarks. Combre-Grenal and Marillac (France): A SEM análisis».
Anthropologie, 43. p. 189-197.
from Western Europe. Princenton University Press.
MORTILLET, G. (1883): Le Préhistorique. París: Reinwald.
PATOU-MATHIS, M. (1997): «Analyses taphonomique et palethnographique
du matériel osseux de Kaprina (Croatie): nouvelles donées sur la faune
et les restes humaines». En Préhistoire européenne, 10. p. 63-90.
PICKERING, T.; WHITE, T.D. I TOTH, N. (2000): «Cutmarks on a Plio-Pleistocene
GARRALDA, M.D. I VANDERMEERSCH, B. (2000): «Les Néandertaliens de CombeGranl (Domme, France)». Paléo, 12. p. 213-259.
GARROD, D.A.E.; BUXTON, L.H.D., ELLIOT SMITH, G.
p. 66-74.
I
Hominid From Sterkfontein, South Africa». American Journal of
Physical Anthropology, 111. p. 579-584.
BATE, D.M.A. (1928):
RAMÍREZ ROZZI, F.V.; D’ERRICO, F.; VANHAEREN, M.; GROOTES, M.; KERANTRET, B.
I
«Excavation of Mousterian Rock-Shelter at Devil’s Tower, Gibraltar».
DUJARDIN, V. (2009): «Cutmarked human remains bearing Neanderthal
Journal of royal Anthropological Institute, 58. p. 37-48.
features and modern human remains associated with the Aurignacian
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA PREHISTÒRIA
29
[page-n-14]
at Les Rois». Journal of Anthropological Sciences. Istituto Italiano di
Antropologia, 87. p. 153-185.
Evolution, 14. p. 203-216.
ROSAS, A.; MARTÍNEZ-MAZA, C.; BASTIR, M.; GARCÍA-TABERNERO, A.; LALUEZA-FOX,
C.; HUGUET, R.; ORTIZ, J.E,; JULIA, R.; SOLER, V.; TORRES, T.; MARTÍNEZ, E.;
CAÑAVERAS, J.C.; SÁNCHEZ-MORAL, S.; CUEZVA, S.; LARIOL, J.; SANTAMARÍA,
D.; DE LA RASILLA I FORTEA, J. (2006): «Paleobiology and comparative
morphology of a late Neanderthal sample from El Sidrón, Asturias,
Spain». PNAS, 103-51. p. 19.266-19.271.
RUSSEL, M.D. (1987): «Mortuary practices at the Kaprina Neanderthal site».
American Journal of Physical Anthropology, 72. p. 381-198.
SARRIÓN, I. (2006): «Hallazgo de un parietal humano del tránsito Pleistoceno
medio-superior procedente de la Cova del Bolomor. Tavernes de la
Valldigna, Valencia». Archivo de Prehistoria Levantina, 26. p. 11-23.
SCOTT, J.E.
I
TRINKAUS, E. (1985): «Cannibalism and burial at Kaprina». Journal of Human
MAREAN, C.W. (2009): «Paleolithic hominin remains from
ULRRICH, H. (2006): «A Mortuary Practice site with Cannibalistic Rites».
Pedioricum Biologorum, 108. p. 503-518.
VANDERMEERSCH, B. (2006): «Ce que nous apprenent les premières sépultures». C.R. Palevol, 5. p. 161-167.
VILLAVERDE, V.; MARTÍNEZ-VALLE, R.; GUILLEM, P.M.
I
FUMANAL, M.P. (1997):
«Mobility and the role of small game in the Middle Paleolithic of the
Central Region of the Spanish Mediterranean: a comparison of Cova
Negra with other Paleolithic deposits». En The last Neanderthals, the first
anatomically modern humans: a Tale about the human diversity. Cultural
change and Human evolution: the crisis at 40 KA BP. p. 267-288.
WALKER, M.J. ; GIBERT, J.; LÓPEZ, M.V.; LOMBARDI, A.V.; PÉREZ-PÉREZ, A.; ZAPATA,
J.; ORTEGA, J.; HIGHAM, T.; PIKE, A.; SCHWENNINGER, J.L.; ZILHÃO, J.
I
Eshkaft-e Gavi (southern Zagros Mountains, Iran): description, affinities,
TRINKAUS, E. (2009): «Late Neanderthals in Southeastern Iberia: Sima de
Journal of Human Evolution,
las Palomas del Cabezo Gordo, Murcia, Spain». PNAS, 105-52. p.
SMITH, F.H. (1976): The Neanderthal Remains from Kaprina: A Descriptive
WHITE, T.D. (1986): «Cut marks on the Bodo cranium: A case of prehistoric
and Comparative Study. University of Tennessee. Department of
defleshing». En American Journal of Physical Anthropology, 69. p. 503-
and
evidence
for
butchery».
doi:10.1016/j.jhevol.2009.05.012.
Anthopology, vol. 15.
STINER, M.C. (1991): «The faunal remains from Grotta Guattari: a taphonomic perspective». Current Anthropology, 32. p. 103-117.
30
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
20.631-20.636.
509.
WHITE, T.D. I TOTH, N. (1991): «The question of ritual cannibalism at Grotta
Guatari». Current Anthropology, 32. p. 118-138.
[page-n-15]
Introducció
Pocs temes han suscitat tanta controvèrsia com l’aparició de les primeres pràctiques funeràries. La raó cal
buscar-la en els principis teòrics amb què s’aborda
aquesta qüestió, ja que l’existència de rituals funeraris
implica un comportament que s’aproxima, o fins i tot
resulta semblant, al que considerem propi de la nostra
humanitat. El debat sobre l’existència o no d’enterraments en els homínids anteriors a l’aparició dels pri-
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA
PREHISTÒRIA
VALENTÍN VILLAVERDE
mers humans moderns remet, en definitiva, a la consi-
Universitat de València
deració de si en aquestes poblacions existia una capacitat cognitiva prou complexa com per a posseir unes
idees sobre la individualitat personal i la mort, així com
un llenguatge capaç d’articular el grup en aquestes
pràctiques funeràries i aquests pensaments (D’Errico et
al., 2003). En definitiva, admetre l’existència de pràctiques funeràries és tant com admetre la humanitat
d’uns homínids diferents de nosaltres mateixos.
Pràctiques funeràries en els neandertals (a més de les
sepultures)
L’expressió «pràctiques funeràries» amb la qual ens
referim ací a la valoració de les dades disponibles per
al paleolític inferior i mitjà és poc precisa, ja que comprén des dels ritus funeraris més complexos als actes
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA PREHISTÒRIA
17
[page-n-2]
senzills d’enterrament o deposició del cos, vinculats a
del difunt. En expressió de Giacobini (2006), es tracta
l’aïllament del difunt del medi extern, ja siga per a pro-
dels gestos funeraris «en paral·lel a les sepultures», un
tegir-lo de les accions dels animals carronyers, ja siga
conjunt d’accions que inclouen des del descarnament
per a evitar la seua descomposició a l’aire lliure, als vol-
i l’antropofàgia ritual, al tractament del cos per a la
tants del lloc d’hàbitat.
seua inhumació en dues fases. Aquesta última propo-
En referir-nos a les etapes antigues de la prehistò-
sició, suggerida en algun jaciment en relació amb els
ria, les limitacions sobre el coneixement del ritual i la
neandertals, com és el cas de les restes dentals i cra-
significació dels gestos funeraris són tantes que la pru-
nials trobades en el nivell IV de la Grotte du Loup,
dència obliga a desvincular els fets objectius, que con-
d’Arcy-sur-Cure, en una espècie de fossa excavada en
sisteixen en els senyals de manipulació de les restes
l’argila estèril del nivell subjacent (Leroi-Gourhan,
òssies recuperades, de la suposició que aquests sen-
1950), o per a les restes de Kaprina (Russel, 1987),
yals han de ser interpretats a la llum d’un cos de creen-
resulta, no obstant això, molt difícil d’avaluar a partir
ces sobrenaturals, sobretot quan les dades provenen
de la informació disponible (Garralda, 2008). El mateix
d’excavacions antigues (Duday et al., 1990). Són nom-
problema genera el descarnament ritual, suggerit
brosos els investigadors que prevenen sobre la dificul-
també per a alguns fòssils amb marques de descarna-
tat d’associar les primeres pràctiques funeràries a la
ment i fractures, com els de Marillac i Combe Grenal
religió o la creença en una vida d’ultratomba
(Russel, 1987; Le Mort, 1988a i 1988b), però que pot
(Vandermeersch, 2005). I no podem oblidar que el buit
igualment estar indicant l’existència d’una antropofà-
social que genera la mort d’un membre del grup, la
gia alimentària.
valoració de la seua personalitat o els llaços afectius i
El fet que la major part del registre fòssil dels nean-
de respecte són suficients per a articular entorn del
dertals recuperat en els diversos jaciments arqueolò-
difunt un ritual d’enterrament desvinculat de la religió
gics estiga constituït per unes quantes restes òssies
o de la idea d’una vida després de la mort. Per això és
aïllades, la major part de les vegades fracturades, i en
preferible referir-se a les pràctiques funeràries i no als
un bon nombre d’ocasions corresponents a la calota
ritus funeraris. Però, més per la dificultat de precisar el
cranial o a la dentició, ja siga d’un o més individus, i
caràcter ritual d’aquelles pràctiques, a penes testimo-
que aquests ossos estiguen integrats en els nivells d’o-
niades per les restes trobades en els jaciments arqueo-
cupació dels jaciments, sense que la seua situació i
lògics, que per una prevenció sobre la capacitat cogni-
característiques es diferencien de les de les restes dels
tiva o de complexitat conductual dels neandertals i els
animals consumits com a aliment, explica la dificultat
seus avantpassats més immediats.
de la seua valoració en relació a si constitueixen una
Es consideren habitualment com a pràctiques funeràries el conjunt d’accions que es realitzen amb el cos
18
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
prova de l’existència d’algun tipus de pràctica funerària de les que hem descrit anteriorment.
[page-n-3]
La publicació en una data tan primerenca com
ritual quan ens referim a les etapes més remotes del
1910, per Capitán i Peyrony, de la troballa de les res-
paleolític, i això, encara que estiguen ben testificades
tes cranials, esclafades, d’un neandertal infantil a
en etapes més avançades de la prehistòria o en perío-
Pech-de-l’Azé, dóna compte ja dels dubtes que la
des posteriors. Com s’ha assenyalat anteriorment, la
interpretació d’aquestes restes va generar en els dos
presència de marques de carnisseria o de fractures en
arqueòlegs. La seua aparició, mesclades amb nombro-
els ossos pot estar implicant tant una simple antropo-
ses restes faunístiques fracturades, integrades en el
fàgia alimentària, com un canibalisme ritual, de caire
nivell mosterià, els va portar a plantejar-se les alterna-
funerari.
tives següents: «¿es tracta d’un ritu funerari consistent
Però aquesta problemàtica no es limita a les restes
en l’enterrament sota una llar del cadàver del xiquet;
dels neandertals, també sorgeix amb la interpretació
o bé aquest crani infantil hauria estat abandonat en
de les restes dels humans moderns del paleolític supe-
aquesta llar pels mosterians, de la mateixa manera
rior. Basten com a exemple, prenent alguns casos
que les restes òssies, fracturades per a extraure’n la
publicats recentment, els dubtes que suscita la inter-
medul·la, dels animals que havien servit per a la seua
pretació de les marques que apareixen en la mandíbu-
alimentació? ¿o, finalment, el cadàver hauria sigut
la infantil trobada en els nivells aurinyacians de la
devorat per les hienes i no en quedaria més que el
Grotte Les Rois, amb incisions que tant poden estar
crani fracturat?
indicant un tractament ritual com el simple consum de
Estudis tafonòmics posteriors han demostrat que la
l’individu (Ramírez Rozzi et al., 2009). O les que ha
varietat de situacions respecte a l’origen de les restes
generat també el conjunt de restes òssies, format
òssies dels neandertals és realment considerable, i
almenys per quatre individus, del jaciment iranià
que, en absència d’un estudi detingut de les superfí-
d’Eshkaft-e Gavi, situat a les Muntanyes Zagros, on
cies òssies i d’una valoració arqueològica completa
malgrat que les marques de descarnament s’uneixen a
del context, la seua interpretació no té sentit i presen-
evidències de cremades, els investigadors es mostren
ta nombrosos problemes: són nombroses les restes
reticents a l’hora de decidir si es deuen a una manipu-
aportades pels carnívors en la complexa dinàmica d’o-
lació funerària o a un canibalisme alimentari (Scott i
cupació de les cavitats, com ho confirma la troballa
Marean, 2009).
molt recent d’un fragment de maxil·lar en la Grotte du
Són vàries les restes òssies d’homínids que presen-
Bison, d’Arcy-sur-Cure, amb unes mossegades que
ten marques d’origen antròpic i es remunten a etapes
indiquen clarament el seu origen no antròpic (David et
prou remotes del procés evolutiu humà. Les evidències
al., 2009).
que presenten les restes del nivell TD6 de la Gran
D’altra banda, és obvi que resulta extremadament
Dolina d’Atapuerca resulten altament convincents del
difícil establir l’existència de pràctiques de canibalisme
canibalisme, amb unes pautes de manipulació i de
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA PREHISTÒRIA
19
[page-n-4]
fractura que en res no es diferencien de les que carac-
Vandermeersch, 2000) i Macassargues (Garralda,
teritzen les restes alimentàries dels herbívors del
2008) només es registren estries. En el seu conjunt,
mateix nivell (Fernández Jalvo et al., 1999).
les restes inclouen tant individus immadurs com
Els exemples referits als neandertals s’han anat
adults. Mentre que a Croàcia es documenten en els
multiplicant els últims anys, al mateix temps que les
jaciments de Vindija (Malez i Ullrich, 1982) i Kaprina
velles idees sobre el culte als cranis, construïdes a
(Russel, 1987), aquest últim especialment important,
partir de la troballa del crani de Monte Circeo, han
per la controvèrsia entorn de la seua interpretació i
sigut abandonades després de l’estudi tafonòmic
amb existència d’un cas, el crani 3, amb trenta-cinc
detingut d’aquesta resta: allò que en un primer
estries subparal·leles que suggereixen un comporta-
moment es va considerar un engrandiment artificial
ment ritual (Frayer et al., 2006) que no s’allunya molt
de l’orifici occipital, destinat a l’extracció del cervell i
del que també ha sigut assenyalat per a la mandíbu-
considerat com una prova del seu consum ritual i el
la d’adolescent de Combe Grenal 3, amb més de 15
seu dipòsit en un cercle de pedres, ara s’ha relacionat
marques en la vora anterior, moltes més de les neces-
amb l’activitat de la hienes, amb marques visibles al
sàries per a seccionar el múscul masseter (Garralda et
voltant d’aquesta zona i en altres punts del crani, així
al., 2005; Garralda, 2008).
com sobre el conjunt de la fauna recuperada
La interpretació de la rica col·lecció de restes
(Giacobini, 1990-91; Giacobini i Piperno, 1990; White
neandertals de Kaprina resulta especialment significa-
i Toth, 1991; Stiner, 1991).
tiva de la polèmica al voltant de l’existència o no de
No obstant això, són diverses les restes de nean-
les pràctiques de canibalisme, en part deguda al mal
dertals que presenten empremtes de manipulació
estat de conservació de les restes, però també com a
antròpica, si bé l’àrea geogràfica a què remeten és
conseqüència dels diferents punts de vista teòrics
limitada. A la península Ibèrica es troben les restes de
amb què s’ha estat abordant el seu estudi (Smith,
diferents individus immadurs i adults del Boquete de
1976; Trinkaus, 1985; Patou-Mathis, 1997; Ullrich,
Zafarraya (Barroso i de Lumley, 2006) i de la Cova El
2006).
Sidrón (Rosas et al., 2006; Fortea et al., 2007), en els
En un altre ordre de coses, i referint-nos als con-
dos casos amb estries produïdes amb talls lítics
temporanis dels neandertals, en els primers humans
tallants i fractures destinades a l’extracció de la
moderns del sud d’Àfrica s’han assenyalat també mar-
medul·la. A França s’han assenyalat restes amb mar-
ques antròpiques sobre distintes restes de Klasies
ques d’aquest tipus en els jaciments de Les Pradélles
River Mouth (Deacon i Geleijnse, 1988). És oportú cri-
(Marillac) i l’Abri Moula-Guercy (Defleur, 1995;
dar l’atenció ací sobre la diferència de criteri seguit
Garralda et al., 2005), els dos amb estries i fractures,
per alguns investigadors a l’hora d’interpretar mar-
mentre que en La Chaise, Combe Grenal (Garralda i
ques semblants associades a restes de neandertals.
20
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
Allò que en el jaciment sud-africà constitueix una
excavacions posteriors a Weidenreich (Boaz i
prova inequívoca del comportament modern, asso-
Ciochon, 2004).
ciat al ritual funerari, no passa de ser una activitat
Encara que la base documental del plistocé inferior
funerària desproveïda de significació ritual en el cas
i mitjà ha anat augmentant en els últims anys, la inter-
dels neandertals. Tot això com a conseqüència del
pretació, igual que per als neandertals, continua sent
punt de partida amb què s’afronta l’estudi d’aquests
difícil en la majoria dels casos. I si bé l’explicació més
últims.
senzilla sembla la de l’antropofàgia, no és possible
En fer un balanç del que s’ha exposat fins ara del
conjunt d’evidències disponibles vinculades als nean-
descartar que pogueren haver-se donat pràctiques
funeràries més complexes.
dertals, i a la vista de les limitacions existents en la
És impossible ometre ací, en referir-nos a aquestes
documentació arqueològica, la falta en moltes restes
dates i aquestes qüestions, la interpretació mateixa
d’estudis tafonòmics adequats i la dificultat, en si
del conjunt de restes òssies recuperades en la Sima de
mateixa, d’interpretació de les pràctiques funeràries,
los Huesos d’Atapuerca. Considerades com el produc-
tal com Garralda (2008) ha indicat recentment, bé pot
te d’una pràctica funerària consistent a llançar els cos-
dir-se que la informació disponible només permet par-
sos a la cavitat (Carbonell et al., 2003; Carbonell i
lar de manipulacions perimortem, sense que de
Mosquera, 2006), la formació d’aquest important
moment siga possible descartar o afirmar cap de les
dipòsit de restes d’Homo heidelbergensis constitueix
hipòtesis formulades respecte al seu origen (antropo-
un dels temes de debat més habituals en els anys
fàgia, canibalisme ritual o tractament ritual o simbòlic
recents i un dels punts angulars de la seua pròpia
de les restes). En tot cas, l’enterrament en dues fases
interpretació
resulta més difícil d’argumentar per a aquest període
Aguirre, 2008).
(Bocquet-Appel
i
Arsuaga,
1999;
(Le Mort, 2003).
Amb anterioritat als neandertals, a més del cas ja
Els enterraments neandertals
citat del nivell TD6 de la Gran Dolina d’Atapuerca,
Un tema a part el constitueixen els enterraments dels
datat en 0,78 milions d’anys, s’han assenyalat també
neandertals. Des del descobriment de les primeres
marques de manipulació antròpica en un crani de
restes fòssils, la investigació ha estat acompanyada
Sterkfontein, el Stw 53, datat en 2,4 milions d’anys
d’un debat sobre la interpretació de si algun dels
(Pickering et al., 2000); al crani de Bodo, datat en el
esquelets més complets trobats podia ser interpretat
plistocé mitjà i al voltant de 0,6 milions d’anys d’anti-
com el resultat d’enterraments o de la simple conser-
guitat, que presenta marques en dèsset punts dife-
vació casual dels ossos en connexió anatòmica. Les
rents (White, 1986); i en Zhoukoudian, sobre el crani
primeres troballes, del segle
5, confirmades a partir de les restes hi trobades en les
segle
XX,
XIX
al començament del
amb esquelets relativament complets com
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA PREHISTÒRIA
21
[page-n-6]
els de Feldhofer (Neanderthal), Spy o la Chapelle-
ció escassa. També propicia aquesta discussió, com tot
aux-Saints, van ser rebutjades ràpidament com a
seguit veurem, la limitada extensió geogràfica dels
enterraments, a conseqüència del rudimentari psi-
enterraments, perquè lluny de documentar-se al llarg
quisme que es va atribuir a aquestes poblacions
de l’ampli territori ocupat pels neandertals, aquests es
(Boule, 1911) o a la forta posició anticlerical d’algun
concentren fonamentalment en dues zones prou reduï-
dels prehistoriadors més influents de l’època, total-
des: la regió francesa d’Aquitània i en una franja menu-
ment contraris a la idea d’una incipient religiositat en
da de l’Orient Pròxim, entre el Mont Carmel i el Mar de
el paleolític (Mortillet, 1883).
Galilea. Fora d’aquestes dues zones es localitzen altres
En els últims decennis el debat ha estat centrat en
les implicacions cognitives de les pràctiques funerà-
jaciments que han proporcionat enterraments, però es
tracta de llocs relativament separats.
ries i la idea, defensada per un important nombre
L’inventari és curt i en algunes zones riques en
d’investigadors, que la cognició moderna, capaç de
jaciments i restes del paleolític mitjà no s’ha desco-
l’expressió simbòlica, el llenguatge i la creació artísti-
bert cap enterrament fins ara. Així, a França, amb
ca, va sorgir només amb l’aparició de la humanitat
independència de les reticències mostrades per una
moderna (Binford, 1989; Mellars, 1996). Aquest
part de la investigació, s’accepten com a evidències
corrent d’investigació ha generat una posició molt crí-
d’enterraments els individus 1 a 6 i 8 de l’Abri de la
tica sobre l’existència d’enterraments neandertals,
Ferrassie; els individus 1 i 2 de l’Abri de le Moustier;
admetent tan sols en alguns casos l’existència d’ente-
l’individu, ben conegut, de La Chapelle-aux-Saints;
rraments desvinculats de rituals funeraris, és a dir,
un individu de le Regourdou i un altre de Roc de
indicatius de l’existència de relacions afectives, però
Marsal. Una part de la investigació considera també
sense que impliquen un pensament simbòlic: sense
que l’individu de Saint-Césaire, encara que incomplet
aixovars o ofrenes diferents dels objectes d’ús quoti-
per causes d’ordre postdeposicional, i l’individu H5
dià (Chase i Dibble, 1987).
de la Quina podrien incloure’s en aquesta relació. A
Amb una posició fins i tot més radical, altres autors
Alemanya està la coneguda troballa de Feldhofer,
han negat l’existència mateixa d’enterraments abans
que constitueix l’espècimen tipus de neandertal; a
de l’aparició de la moderna humanitat, i han criticat els
Bèlgica els dos individus trobats en la Grotte de la
criteris esgrimits per a la seua identificació (Gargett,
Brèche-aux-Roches de Spy; a Ucraïna els dos indivi-
1989 i 1999).
dus
de
Kiik-Koba;
a
Rússia
l’individu
1
de
Afavoreix, en part, aquesta posició el fet que la
Mezmaiskaya; a Síria els dos esquelets infantils de
major part dels enterraments neandertals foren exca-
Dederiyeh; a Israel els individus 1 i 2 de Kebara, els
vats en dates primerenques, amb mètodes molt dife-
individus 1 i 7 d’Amud i l’individu C1 de Mugharet et-
rents dels actuals i que donaren lloc a una documenta-
Tabun; a Iraq els individus 1, 3, 4, 6 i 7 del conegut
22
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
jaciment de Shanidar; i a Uzbekistan, l’individu 1 de
Com s’indicava anteriorment, els buits geogràfics
amb absència d’enterraments ben documentats resul-
Teshik-Tash (Maureille i Tillier, 2008).
Un breu repàs a les dates de descobriment d’aquestes restes explica part de les deficiències de
ten nombrosos i cridaners en relació a l’àmplia zona
d’expansió dels neandertals.
documentació que han acompanyat la polèmica de la
seua identificació com a enterraments, sobretot pel
El registre fòssil neandertal de la Península Ibèrica
que fa a Europa. La major part de les restes d’aques-
El cas de la Península Ibèrica resulta significatiu del
ta zona van ser descobertes entre els anys 1856 i
que s’acaba d’indicar. De l’ampli inventari de jaciments
1926, i s’han excavat ja en dates més recents les res-
que han proporcionat restes fòssils de neandertals, hui
tes de Regourdou (1957), Roc-de Marsal (1961),
en dia no es pot establir amb seguretat l’existència de
Saint-Césaire
cap enterrament. En conjunt, es disposa de restes de
(1979),
La
Ferrassie
8
(1973)
i
neandertals d’un total de vint-i-cinc jaciments, alguns
Mezmaiskaya (1993).
A Àsia el panorama és un poc diferent. Encara que
dels quals amb restes que remeten a més d’un indivi-
les primeres troballes es remunten a la primera meitat
du. Els casos més significatius, pel nombre mínim d’in-
del segle
(la sepultura de Tabun l’any 1932 i la de
dividus i per la documentació de parts esquelètiques
Teshik-Tash en 1938), la majoria es concentra en la
cranials i postcranials, són la Cueva del Sidrón, a
segona meitat del segle
Astúries (Rosas et al., 2006), i la Sima de las Palomas, a
XX
XX,
amb la més primerenca
documentació dels individus de Shanidar (entre 1953
Múrcia (Walker et al., 2009).
i 1960), Amud (1961) i Kebara 1 (1965), i la més recent
En la Cueva del Sidrón el nombre de troballes
de Kebara 2 (1983), Amud 7 (1992) i Dederiyeh (1993
sobrepassa les 1.400 restes, amb una elevada fractu-
i 1998).
ració dels ossos, deguda a raons d’ordre postdeposi-
Dos fets destaquen, a més de la concentració de
cional i d’ordre antròpic. En aquest últim cas, associa-
troballes en dues zones geogràfiques relativament
des a marques de carnisseria que semblen indicar l’e-
reduïdes. En primer lloc, la concentració d’enterra-
xistència de pràctiques de canibalisme. Els ossos
ments en dos jaciments (La Ferrassie i Shanidar), amb
semblen correspondre a un mínim de vuit individus
set i cinc individus respectivament; i en segon terme, la
(un infantil, un juvenil, dos adolescents i quatre adults
bona representació dels individus infantils, alguns
jóvens). El fet que es troben en posició secundària
associats a enterraments ben conservats.
genera un conjunt en general escassament articulat,
No obstant això, la major part dels enterraments
molt diferent del que seria necessari per a definir
conserven només part de l’esquelet, amb pèrdues que
pràctiques funeràries. No obstant això, s’individualit-
semblen degudes a diverses raons d’ordre postdepo-
zen algunes parts esquelètiques en posició articulada
sicional.
que inciten a pensar en un ràpid cobriment dels cadà-
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA PREHISTÒRIA
23
[page-n-8]
vers per la sedimentació o pel seu enterrament volun-
dus (Barroso et al., 2006); la Cova Negra a València,
tari. Aquesta circumstància contrasta amb les mar-
amb un nombre mínim de 7 individus (Arsuaga et al.,
ques trobades en els ossos llargs i cranials, fet que
2006); i la Cueva de los Moros a Osca, amb sis restes i,
implica prudència a l’hora de valorar el conjunt. La
almenys, tres individus: una primera premolar d’un
publicació detallada de les excavacions en curs segu-
individu juvenil, dues molars adscrites a individus
rament permetrà precisar més aquestes qüestions. La
adults, probablement de sexe diferent, una clavícula
datació directa d’algunes restes proporciona una edat
dreta atribuïda a un adult femení, i una falange i uns
mitjana d’uns 43.000 anys.
metatars, també atribuïts a un adult femení (Lorenzo i
Les excavacions a la Sima de las Palomas també es
Montes, 2001).
troben en curs, per la qual cosa les dades que utilitza-
Amb tot, resulten dominants, igual que en altres
rem són provisionals, però resulten significatives de la
zones d’Europa, els jaciments que han proporcionat
importància del jaciment per al coneixement dels
una o poques restes òssies, moltes vegades fragments
neandertals ibèrics. S’han documentat restes òssies de
cranials, mandibulars i peces dentals. Entre aquestes
neandertals en dues unitats sedimentàries de l’àrea
últimes destaquen, per la importància de les troballes,
d’excavació superior: la superior, amb nombrosos
els cranis incomplets de Devil’s Tower i Forbes’ Quarry
ossos fragmentats i dents, datada al voltant dels
(Garralda, 2005/2006), de Gibraltar, el parietal de
34.500 anys, i la inferior, amb esquelets articulats,
Bolomor, recentment donat a conéixer (Sarrión, 2006),
almenys, de quatre individus, en aquest cas datats
i les mandíbules de Banyoles (Maroto, 1993) i
entre 50.000 i 60.000 anys. A l’espera de la continua-
Valdegoba (Quam et al., 2001).
ció dels treballs de camp i de la conclusió de la inves-
Només les troballes de Gibraltar, Banyoles i el
tigació, no és possible precisar les raons de la conser-
parietal recuperat per Viñes en la Cova Negra es
vació articulada dels cossos, però el conjunt resulta ser
remunten a final del segle
un dels més nombrosos de la Península Ibèrica i, per
La resta dels jaciments van ser excavats a partir dels
les seues característiques, d’especial interés en relació
anys cinquanta del segle passat, i nombrosos exem-
amb el tema que ens ocupa.
plars s’han trobat en excavacions en curs o realitzades
XIX
o el primer terç del
XX.
Ja amb un menor nombre de restes cal citar també
en els últims decennis d’aquesta centúria. Per tant,
la Cueva de la Carihuela a Granada, amb dos frag-
l’absència de documentació sobre pràctiques funerà-
ments de parietals d’adult (Carihuela 1 i 2), un frontal
ries no pot atribuir-se, en principi, a la metodologia
incomplet infantil (Carihuela 3) i la dentició d’un imma-
de l’excavació, encara que és cert que en molts casos
dur d’uns 7 anys (Carihuela 7) (Garralda, 2005/2006); el
no s’ha realitzat un estudi detingut de les restes
Boquete de Zafarraya a Granada, amb un conjunt d’on-
orientades a l’establiment de si existeixen o no mar-
ze ossos que remet a un nombre mínim de nou indivi-
ques capaces d’informar sobre l’origen antròpic o
24
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-9]
animal de les restes, l’existència de marques de manipulació, o les característiques del procés deposicional
i postdeposicional.
Un dels pocs exemples en què la informació sobrepassa la mera descripció de la unitat sedimentària en
què les restes es van localitzar la constitueix el crani de
Devil’s Tower, i resulta significatiu d’una pauta àmpliament documentada en nombrosos jaciments europeus:
les restes del crani infantil es van trobar en distintes
zones de la superfície, a distàncies superiors als 5
metres (Garrod et al., 1928).
Algunes notes sobre les restes òssies neandertals de
les terres valencianes
En l’àmbit valencià, en el qual centrarem l’atenció per
a concloure, el nombre de jaciments que han proporcionat restes de neandertals és relativament elevat.
Figura 1. Cova Negra. Planta amb indicació del nombre de restes de neandertals localitzats en les campanyes dels anys cinquanta del segle XX.
De nord a sud comptem amb les troballes del Tossal
de la Font (Vilafamés, Castelló) (un fragment de coxal
i un húmer) (Arsuaga i Bermúdez de Castro, 1984); la
immadur; un fragment mandibular dret infantil, que
Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna, València)
inclou una molar decídua; una dent incisiva central
(una molar inferior esquerra, una segona molar decí-
superior dreta d’un individu adult jove; diversos frag-
dua superior dreta, una dent canina inferior esquerra,
ments cranials de parietals i un occipital, tots d’indivi-
una canina superior esquerra, un fragment de parie-
dus infantils, i un radi, dos metatarsos, dos fèmurs —
tal, un parietal prou complet i un fragment de pero-
un fragmentat—, un peroné i un fragment d’occipital,
né) (Arsuaga et al., 2006; Fernández, 2007; Sarrión,
encara inèdit; també tots d’individus immadurs)
2006); la Cova Foradada (Oliva, València) (un frag-
(Arsuaga et al., 2006), i l’Abric del Salt (Alcoi, Alacant)
ment de parietal infantil i altres restes cranials, inclòs
(un fragment de dent incisiva, una premolar superior
un fragment de maxil·lar, d’un individu adult)
dreta fracturada, una premolar superior dreta, i dues
(Campillo et al., 2002); la Cova Negra (Xàtiva,
molars superiors dretes, primera i segona, totes pos-
València) (un parietal dret d’un individu adult, prou
siblement del mateix individu, un adult jove)
ben conservat; un altre parietal dret d’un individu
(Garralda, 2005-2006).
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA PREHISTÒRIA
25
[page-n-10]
tal vegada, 5a (Fig. 1 i 2). De les excavacions realitzades per G. Viñes en els anys vint prové el parietal dret
d’un adult, mentre que de les de F. Jordá, en els anys
quaranta i cinquanta, provenen el fragment mandibular i la dent incisiva. La resta d’ossos van ser localitzats en els fons del Museu de Prehistòria de València
i en les excavacions dels anys vuitanta. Aquests
últims, per desgràcia, en les terres remogudes despreses dels talls dels sectors excavats en etapes anteriors.
Tot i que en els jaciments del paleolític mitjà són
abundants les restes d’individus infantils, no sempre
associades a enterraments, la presència en la Cova
Negra de diverses restes cranials i postcranials que
podrien correspondre a dos individus infantils (Fig. 3 i
4) genera un cert dubte sobre les condicions de la
seua situació original en el jaciment, tenint en compte
que cap de les restes trobades en les excavacions dels
Figura 2. Proposta d’ordenació seqüencial de les restes neandertals. La
falta d’indicacions estratigràfiques obliga a una aproximació que té en
compte la profunditat i la seua comparació amb la seqüència obtinguda
en les excavacions dels anys vuitanta del segle XX.
anys quaranta no va ser identificada en el procés d’excavació.
En un jaciment on les ocupacions de neandertals
alternen amb les de nombrosos carnívors que van utilitzar la cavitat com a amagatall o cau de cria
Ens detindrem un poc més en el comentari de la
(Villaverde et al., 1997), no resulta senzill explicar la
Cova Negra de Xàtiva, per l’elevat nombre mínim
conservació d’unes restes infantils de tan notable fra-
d’individus, la presència de diversos infantils i pel fet
gilitat si no hagueren estat protegides pel sediment.
que una bona part de les restes publicades en treballs
En aquest ordre de coses, com tothom sap, un dels
recents passaren desapercebudes en el procés d’ex-
arguments més reiterats a l’hora de resoldre la polèmi-
cavació.
ca suscitada per l’existència o no d’enterraments
La major part de les restes es van localitzar en el
neandertals ha estat considerar la dificultat que un
terç sud de la cavitat i corresponen a diverses fases
nombre relativament important d’esquelets d’indivi-
del farciment, i comprenen els estadis isotòpics 3, 4 i,
dus immadurs o nounats s’haja pogut conservar sense
26
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-11]
Figura 3. Cova Negra. Distintes restes cranials infantils.
l’existència de la protecció dels seus cossos, mitjan-
tal infantil esquerre presenta dues depressions en la
çant la seua sepultura, apartant-los així de l’acció dels
seua cara externa que semblen produïdes, considerant
carnívors i carronyers.
els seus diàmetres i la distància de separació, per un
La conservació dels ossos d’aquestes dues associa-
carnívor de dimensió reduïda, que ben bé podria ser
cions d’individus infantils de la Cova Negra resulta, per
un teixó. Les empremtes de les dents canines només
tant, altament improbable si s’hagueren quedat els
es manifesten en la cara externa i resulten coherents
ossos simplement dipositats a la intempèrie. A més a
amb la idea que l’animal va poder accedir a l’os quan
més, cap dels ossos menuts de les extremitats d’a-
aquest estava enterrat.
questes dues associacions a què ens estem referint no
Aquestes dades indiquen que les circumstàncies
presenta marques de carnívors en les seues superfícies,
postdeposicionals pogueren ser molt complexes en
ni marques antròpiques de descarnament que puguen
un jaciment com la Cova Negra i que en determina-
suggerir canibalisme alimentari o ritual.
des zones, si és que s’hi van practicar enterraments,
De l’ampli conjunt de restes cranials recuperades
aquests es van poder veure alterats no sols per l’ac-
en les terres remogudes, només un fragment de parie-
ció antròpica, caracteritzada per ocupacions reitera-
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA PREHISTÒRIA
27
[page-n-12]
Figura 4. Cova Negra. Restes postcraneals infantils: radi, fèmur, peroné i metatarsos.
des que van donar lloc a vertaders palimpsests
arqueològics, sinó per l’acció esporàdica d’algun carnívor excavador. Desgraciadament, la falta de documentació sobre la situació de les restes durant les
excavacions impedeix avançar en la resolució d’a-
BINFORD, L.R. (1989): «Isolating the transition to culturals adaptations: an
organizational approach». En TRINKAUS (ed.): The Emergence of
Modern Humans: biocultural adaptations in the later Pleistocene.
Cambridge University Press. p. 18-41.
BOAZ, N.T.
CIOCHON, R. (2004): Dragon Bone Hill: An Ice-Saga of Homo
I
erectus. Oxford University Press.
BOCQUET-APPEL, J.P
I
ARSUAGA, J.L. (1999): «Age Distributions of Hominid
Samples at Atapuerca (SH) and Kaprina Could Indicate Acmulations by
questa problemàtica.
Catastrophe». Journal of Archaeological Science, 26. p. 327-338.
BOULE, M. (1911): L’Homme fossile de la Chapelle-aux-Saints, París, Masson.
CAMPILLO, D.; SUBIRÀ, M. E.; CHIMENOS, E.; APARICIO, J.; PÉREZ, A.
Bibliografia
AGUIRRE, E. (2008): Homo hispánico. Editorial Espasa Calpe.
ARSUAGA, J.L.; VILLAVERDE, V.; QUAM, R.; MARTÍNEZ, I.; CARRETERO, J.M.;
LORENZO, C. i GRACIA, A. (2006): «New Neanderthals remains from
Cova Negra (Valencia, Spain)». Journal of Human Evolution, 52.
p.31-58.
ARSUAGA, J.L.
I
BERMÚDEZ
DE
CASTRO, J.M. (1984): «Estudio de los restos
humanos del yacimiento de la Cova del Tossal de la Font (Vilafamés,
Castellón)». Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonense,
10. p. 19-34.
BARROSO, C.; DE LUMLEY, M.A.; CAPARRÓS, M. I VERDÚ, L. (2006): «Les restes
humains néandertaliens et Homo sapiens dans la Grotte du Boquete
de Zafarraya». En BARROSO, C. i DE LUMLEY, H. (dirs.): La Grotte du
Boquete de Zafarraya, Málaga, Andalousie. Junta de Andalucía. p.
1167-1396.
28
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
I
VILA, S.
(2002): «Estudi de les restes humanes de la campanya 2000 de la cova
Foradà (Oliva, València)». Cypsela, 14. p. 143-150.
CAPITAN, L.
I
PEYRONY, D. (1910): «Deux squelettes humains au milieu de
foyers de l’époque moustérienne». Bulletins et Mémoires de la Société
d’Anthropologie de Paris, Volume 1, Numéro 1. p. 48-56.
CARBONELL, E. I MOSQUERA, M. (2006): «The emergence of a symbolic behaviour: the sepulcral pit of Sima de los Huesos, Sierra de Atapuerca,
Burgos, Spain». C.R. Palevol, 5. p. 155-160.
CARBONELL, E.; MOSQUERA, M.; OLLÉ, A.; RODRÍGUEZ, X.P.; SALA, R.; VERGÈS,
J.M.; ARSUAGA, J.L. I BERMÚDEZ
DE
CASTRO, J.M. (2003): «Les premiers
comportements funéraires aurient-ils pris place à Atapuerca, il y a
350000 ans?». L’Anthropologie, 107. p. 1-14.
CHASE, P.G. I DIBBLE, H.L. (1987): «Middle Paleolithic symbolism: a review of
current evidence and interpretations». Journal of Anthropological
Archeology, 6. p. 263-296.
[page-n-13]
DAVID, F.; D’IATCHENKO, V.; ENLOE, J.G.; GIRARD, M.; ARDÍ, M.; LHOMME, V.;
GIACOBINI, G. (1990-91): «Hyenas or cannibals: fifty years of debate on the
ROBLIN-JOUVE, A.; TILLIER, A.M. I TOLMIE, C. (2009): «New Neanderthal
Guattari Cave Neanderthal cranium». Quaternaria Nova, 1. p. 593-604
remains from the Grotte du Bison at Arcy-sur-Cure, France». Journal of
GIACOBINI, G. (2006): «En parallèle aux sépultures. Histoire des idées sur
d’autres pratiques mortuaires attribuées aux Néandertaliens». C.R.
Human Evolution, doi:10.1016/j.jhevol.2009.03.006.
DEACON, H.J. I GELEIJNSE, V.B. (1988): «The stratigraphy and sedimentology
of the main sequence, Klasies River, South Africa». South African
Archaeological Bulletin, 43. p. 5-14.
Palevol, 5. p. 177-182.
GIACOBINI, G.
I
PIPERNO, M. (1990): «Taphonomic considerations on the
Circeo 1 Neanderthal cranium. Comparison of surface characteristics of
DEFLEUR, A. (1995): «Nouvelles découvertes de restes humains moustériens
the human cranium with faunal remains from paleosurface». En The
dans les dépôts de la Baume Moula-Guercy (Soyons, Ardèche)».
Circeo 1 Neandertal skull. Studies and documentation, Roma, Museo
Bulletins et Mémoires de la Société d’Anthropologie de Paris, Volume
D’ERRICO, F.; HENSHILWOOD, C.; LAWSON, G.;VANHAEREN, M.; TILLIER, A,M.;
SORESSI, M.; BRESSON, F.; MAUREILLE, B.; NOWELL, A.; LAKARRA, J.;
BACKWELL, L.
Nazionale Preistorico Etnografico. p. 457-486.
LE MORT, F. (1988a): «Traces de décharnement sur les ossements néander-
7, Numéro 3. p. 185-190.
taliens de Combre-Grenal (Dordogne)». Bulletin de la Société
Préhistorique Française, 86-3. p. 79-87.
JULIEN, M. (2003): «Archaeological Evidence for the
LE MORT, F. (1988b): «Le décharnement du cadavre chez les Néandertaliens:
Emergence of Language, Symbolism, and Music—An Alternative
quelques exemples». En OTTE, M. (ed.) L’Homme de Neandertal, vol.
I
Multidisciplinary Perspective». Journal of World Prehistory, 31. p. 1-70.
DUDAY, H.; COURTAUD, P.; CRUBEZY, E.; SÉLLER, P.
I
TILLIER, A.M. (1990):
«L’Anthropologie
gestes
funéraires».
Bulletins
et
Mémoires
de
la
Société
d’Anthropologie de Paris, n.s. 1-2, nº 3-4. p. 29-54.
lism in the early Pleistocene of Europe (Gran Dolina, Sierra de Atapuerca,
Burgos, Spain)». Journal of Human Evolution, 37. p. 591-622.
Bulletin de la Société Préhistorique Française, 47-5. p. 268-280.
LORENZO, J.I. I MONTES, L. (2001): «Restes néandertaliens de la Grotte de Los
Moros de (Gabassa, Espagne)». En ZILHÃO, J.; AUBRY, T.; CARBALLO, F.
FERNÁDEZ PERIS, J. (2007): La Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna,
València). Trabajos Varios del SIP, 108, Valencia.
(eds.): Les premiers hommes modernes de la Peninsule Ibérique.
Trabalhos de Arqueologia, 17. p. 77-86.
FORTEA, F.J.; DE LA RASILLA, M; SANTAMARÍA, D.; ROSAS, A.; LALUEZA-FOX, C.;
I
ques: signification et interprétations». Revue archéologique de
Picardie. Numéro spécial, Volume 21, Numéro 1. p. 117-123
LEROI-GORHAN, A. (1950): «La grotte du Loup, Arcy-sur-Cure (Yonne)».
FERNÁDEZ JALVO, Y.; DÍEZ, C.; CÁCERES, I. i ROSELL, J. (1999): «Human canniba-
MARTÍNEZ, E.; SÁNCHEZ-MORAL, E.
5. La pensée. ERAUL. p. 43-55.
LE MORT, F. (2003): «Modifications artificielles et restes humains préhistori-
CAÑAVERAS, J.C. (2007): «El Sidrón
(Boriñes, Piloña, Asturias) 2000-2007». En La Prehistoria de Asturias,
MALEZ,
M.
I
ULLRICH,
H.
(1982):
«Neuere
paläanthropologische
Untersuchungen am Material aus der Höhle Vindija (Kroatien,
Jugoslawien)». Paleontologia Jugoslavica, 29. p. 1-44.
MAROTO, J. (ed.) (1993): La mandíbula de Banyoles en el context dels fòssils
Editorial Prensa Asturiana. p. 321-354.
GARGETT, R.H. (1989): «Grave shortcomings: the evidence for Neanderthal
burials». Current Anthropology, 30. p. 157-190.
humans del Pleistocè. Sèrie monogràfica del Centre d’Investigacions
Arqueològiques de Girona, 13.
GARGETT, R.H. (1999): «Middle Paleolithic Burial is not a dead issue: gthe
MAUREILLE, B. I TILLIER, A.M. (2008): «Répartition géographique et chronolo-
view from Qafzeh, Saint-Césaire, Kebara, Amud and Dederiyeh».
gique des sépultures néandertaliennes». En Première Humanité.
Journal of Human Evolution, 37. p. 27-90.
Gestes funeraires des Néandertaliens. Musée National de Préhistoire.
GARRALDA, M.D. (2005/2006): «Los Neandertales en la Península Ibérica».
Munibe, 57. (Homenaje a J. Altuna). p. 289-314.
MELLARS, P. (1996): The Neanderthal legacy. An Archaeological perspective
GARRALDA, M.D. (2008): «Les Néandertaliens: d’autres gestes envers les
défunts».
En
Première
Humanité.
Gestes
funeraires
des
Néandertaliens. Musée National de Préhistoire. p. 42-51.
GARRALDA, M.D.; GIACOBINI, G. I VANDERMEERSCH, B. (2005): «Neandertal cutmarks. Combre-Grenal and Marillac (France): A SEM análisis».
Anthropologie, 43. p. 189-197.
from Western Europe. Princenton University Press.
MORTILLET, G. (1883): Le Préhistorique. París: Reinwald.
PATOU-MATHIS, M. (1997): «Analyses taphonomique et palethnographique
du matériel osseux de Kaprina (Croatie): nouvelles donées sur la faune
et les restes humaines». En Préhistoire européenne, 10. p. 63-90.
PICKERING, T.; WHITE, T.D. I TOTH, N. (2000): «Cutmarks on a Plio-Pleistocene
GARRALDA, M.D. I VANDERMEERSCH, B. (2000): «Les Néandertaliens de CombeGranl (Domme, France)». Paléo, 12. p. 213-259.
GARROD, D.A.E.; BUXTON, L.H.D., ELLIOT SMITH, G.
p. 66-74.
I
Hominid From Sterkfontein, South Africa». American Journal of
Physical Anthropology, 111. p. 579-584.
BATE, D.M.A. (1928):
RAMÍREZ ROZZI, F.V.; D’ERRICO, F.; VANHAEREN, M.; GROOTES, M.; KERANTRET, B.
I
«Excavation of Mousterian Rock-Shelter at Devil’s Tower, Gibraltar».
DUJARDIN, V. (2009): «Cutmarked human remains bearing Neanderthal
Journal of royal Anthropological Institute, 58. p. 37-48.
features and modern human remains associated with the Aurignacian
LES PRIMERES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES DE LA PREHISTÒRIA
29
[page-n-14]
at Les Rois». Journal of Anthropological Sciences. Istituto Italiano di
Antropologia, 87. p. 153-185.
Evolution, 14. p. 203-216.
ROSAS, A.; MARTÍNEZ-MAZA, C.; BASTIR, M.; GARCÍA-TABERNERO, A.; LALUEZA-FOX,
C.; HUGUET, R.; ORTIZ, J.E,; JULIA, R.; SOLER, V.; TORRES, T.; MARTÍNEZ, E.;
CAÑAVERAS, J.C.; SÁNCHEZ-MORAL, S.; CUEZVA, S.; LARIOL, J.; SANTAMARÍA,
D.; DE LA RASILLA I FORTEA, J. (2006): «Paleobiology and comparative
morphology of a late Neanderthal sample from El Sidrón, Asturias,
Spain». PNAS, 103-51. p. 19.266-19.271.
RUSSEL, M.D. (1987): «Mortuary practices at the Kaprina Neanderthal site».
American Journal of Physical Anthropology, 72. p. 381-198.
SARRIÓN, I. (2006): «Hallazgo de un parietal humano del tránsito Pleistoceno
medio-superior procedente de la Cova del Bolomor. Tavernes de la
Valldigna, Valencia». Archivo de Prehistoria Levantina, 26. p. 11-23.
SCOTT, J.E.
I
TRINKAUS, E. (1985): «Cannibalism and burial at Kaprina». Journal of Human
MAREAN, C.W. (2009): «Paleolithic hominin remains from
ULRRICH, H. (2006): «A Mortuary Practice site with Cannibalistic Rites».
Pedioricum Biologorum, 108. p. 503-518.
VANDERMEERSCH, B. (2006): «Ce que nous apprenent les premières sépultures». C.R. Palevol, 5. p. 161-167.
VILLAVERDE, V.; MARTÍNEZ-VALLE, R.; GUILLEM, P.M.
I
FUMANAL, M.P. (1997):
«Mobility and the role of small game in the Middle Paleolithic of the
Central Region of the Spanish Mediterranean: a comparison of Cova
Negra with other Paleolithic deposits». En The last Neanderthals, the first
anatomically modern humans: a Tale about the human diversity. Cultural
change and Human evolution: the crisis at 40 KA BP. p. 267-288.
WALKER, M.J. ; GIBERT, J.; LÓPEZ, M.V.; LOMBARDI, A.V.; PÉREZ-PÉREZ, A.; ZAPATA,
J.; ORTEGA, J.; HIGHAM, T.; PIKE, A.; SCHWENNINGER, J.L.; ZILHÃO, J.
I
Eshkaft-e Gavi (southern Zagros Mountains, Iran): description, affinities,
TRINKAUS, E. (2009): «Late Neanderthals in Southeastern Iberia: Sima de
Journal of Human Evolution,
las Palomas del Cabezo Gordo, Murcia, Spain». PNAS, 105-52. p.
SMITH, F.H. (1976): The Neanderthal Remains from Kaprina: A Descriptive
WHITE, T.D. (1986): «Cut marks on the Bodo cranium: A case of prehistoric
and Comparative Study. University of Tennessee. Department of
defleshing». En American Journal of Physical Anthropology, 69. p. 503-
and
evidence
for
butchery».
doi:10.1016/j.jhevol.2009.05.012.
Anthopology, vol. 15.
STINER, M.C. (1991): «The faunal remains from Grotta Guattari: a taphonomic perspective». Current Anthropology, 32. p. 103-117.
30
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
20.631-20.636.
509.
WHITE, T.D. I TOTH, N. (1991): «The question of ritual cannibalism at Grotta
Guatari». Current Anthropology, 32. p. 118-138.
[page-n-15]