L'edifici visigòtic dels Casals del Mas de Sabater, Morella, Els Ports (Castelló)
José Manuel de Antonio Otal
Ramiro Pérez Milián
2019
[page-n-1]
170 /
[page-n-2]
L’edifici visigòtic dels Casals del Mas de
Sabater, Morella, els Ports (Castelló)
José Manuel de Antonio Otal, Ramiro Pérez Milián
Noverint Coop. V, Morella
Introducció
La situació i l’entorn físic
Els Casals de Mas de Sabater es troba a la comarca dels
Ports, extrem NO de Castelló, lloc de trobada amb les províncies de Tarragona i Terol. El medi físic de la comarca
es defineix com de mitja muntanya (900-1000 m s.n.m.),
i el seu paisatge mesomediterrani és abrupte i escàs de
sòl agrícola, encara que excel·lent per a la ramaderia
extensiva.
L’assentament controla el sector occidental de la
Vega del Moll, corredor de la formació Morella (abans coneguda com «terres roges de Morella»), just on aquesta
formació té la màxima amplària i potència, a més d’una
orientació est-oest. Com exposa l’investigador de la comarca Miquel Guardiola: «És evident que es tracta d’un
◁ Ortofoto de la planta completa de l’edifici dels Casals
del Mas de Sabater.
territori molt apte per a la vida agrícola i ramadera, almenys el més apte a la comarca dels Ports, i una bona
prova n’és que dels dènou nuclis de població, quinze
estan a menys de 1,5 km de la formació Morella. En
l’època medieval, la partida del Moll produïa gran part de
la collita de cereal de Morella. I també en el baix Imperi
romà, quan les villae proliferaven, les trobem concentrades a la Vega del Moll». De la mateixa manera, concentra
la majoria de les masies de la comarca que han sobreviscut a la despoblació actual.
El marc dels treballs
La sol·licitud per part de l’empresa Vega del Moll S.A.,
a finals dels anys noranta, de l’explotació de la pedrera
de la Parreta (Morella), va comportar un seguit de mesures preventives, correctores i compensatòries, respecte a
la preservació del patrimoni cultural. Tots els treballs arqueològics duts a terme des de llavors han sigut finançats
per l’empresa concessionària de la dita explotació.
/ 171
[page-n-3]
Els primers estudis es van desenvolupar entre l’any
Entre els anys 2014 i 2017 s’han realitzat diverses
1999 i 2000, i van consistir en una sèrie de prospeccions
campanyes d’excavació, alguns dels resultats de les quals
arqueològiques dirigides per l’arqueòloga Pilar Ulloa
se sintetitzen més avant.
Chamorro, amb la participació en els treballs de camp
de Miquel Guardiola Fígols, qui, en aquells moments, va
Els antecedents historiogràfics i arqueològics sobre la
cridar l’atenció sobre el lloc on ara sabem que es troba el
tardoantiguitat a la comarca dels Ports
singular edifici dels Casals.
Cal assenyalar l’escassetat d’informació disponible
Els resultats de les prospeccions van permetre docu-
per fonts historiogràfiques per a aquest període, tant en
mentar un important nombre de jaciments i gravats ru-
l’àmbit local com comarcal. Aquestes queden reduïdes a
pestres a l’aire lliure, a partir dels quals es van delimitar les
vagues referències repetides en les obres d’historiadors
zones d’explotació de la pedrera.
locals, com Francisco Oliet (1861), Segura Barreda (1868)
Des d’aquest moment, i seguint els requeriments i in-
o Ortí Miralles (1958), entre altres, que es refereixen a una
formes vinculants de la Direcció General de Patrimoni, es
suposada destrucció de les defenses de Morella per part
realitzen prospeccions intensives de determinades àrees,
del rei Vítiza, sense esmentar fonts.
els resultats dels quals permeten crear mapes de localitza-
D’altra banda, Ferran Arasa arreplega les troballes
ció de jaciments, zones amb risc arqueològic i zones amb
descontextualitzades de tres objectes de bronze situables
elements d’alt interés patrimonial com els gravats rupestres.
en la tardoantiguitat de la comarca. Una placa de cinturó
Amb tota aquesta informació es pregueren distintes
lliriforme procedent de Cinctorres (possiblement relacio-
mesures correctores i/o preventives, com delimitar l’àrea
nada amb una necròpolis a uns 4,5 km dels Casals); una
d’explotació en determinades zones, excavar sondejos ar-
altra de similar de Bel (Rossell, municipi situat a uns 26
queològics per a comprovar si les restes localitzades en
km), i un osculatori presumptament trobat a Portell de
superfície es corresponien amb jaciments arqueològics i
Morella (localitat distant uns 12 km).
avaluar la seua entitat.
Molt més eloqüent és la localització i excavació de
El descobriment del jaciment dels Casals del Mas de
dos conjunts funeraris al terme de Morella, dins de l’àmbit
Sabater s’enquadra dins del projecte d’ampliació de la
rural, ubicats en punts marginals de dues àrees producti-
pedrera, la qual cosa va comportar una sèrie de treballs
ves agrícoles (formació d’argiles roges de Morella):
previs (prospeccions arqueològiques i sondejos) per a
El Mas de la Perera: situat a 8,5 km dels Casals; treballs
delimitar l’àrea d’explotació i el propi jaciment. Una vega-
dirigits per Francesc-Xavier Duarte Martínez i Francisco
da definits els dits àmbits, es resol que l’empresa es farà
José Hernández García. La datació per 14C va donar 660-
càrrec de l’excavació del jaciment de forma paral·lela a les
790 d. C. (2Sigma).
fases d’explotació.
172 /
[page-n-4]
El Mas de Macià Querol situat a 150 m del nostre edifici, treballs dirigits per Ramiro Pérez Milián i Elisa García
Prósper. La datació per 14C va donar 410-600 dC. (2Sigma).
L’edifici
La descripció i el projecte constructiu
L’edifici exhumat en el jaciment arqueològic dels
Casals del Mas de Sabater presenta uns trets que permeten enquadrar-lo clarament en l’arquitectura de representació d’època tardoantiga.
En primer lloc, es va construir seguint un disseny i
projecte minuciosament establits, i d’una complexitat considerable. Morfològicament, la planta està constituïda per
Detall de les obertures que comuniquen els diversos àmbits
de les naus laterals a la zona on es troben els alçats
màxims conservats.
tres naus longitudinals i una quarta de transversal que tanca l’edifici en la capçalera. L’eix de la nau central marca una
Abans de recórrer mitja sala, s’hi troben cadascu-
simetria perfecta, amb una orientació SE-NO i una longitud
na de les obertures que donen accés a les naus laterals,
total de 22,80 m. L’amplària oscil·la entre 18,90 m i 13 m (se-
únics accessos que aquestes tenen. Disposen de quatre
gons trams). El gros dels murs oscil·la entre 0,65 m i 0,70 m.
àmbits i una absidiola cadascuna. Els quatre àmbits es
La façana principal (SE) i la posterior van ser rectes,
comuniquen d’un a l’altre a través d’obertures alineades,
mentre que les laterals estan reculades regularment, que
que formen quasi un corredor que segueix el sentit longi-
donen als flancs una fisonomia fortificada. Cal destacar la
tudinal de l’edifici. Des dels dos àmbits més pròxims a la
ubicació de sengles absidioles, cadascuna en una façana
capçalera, s’accedeix a les absidioles (en gir de 90º) i a la
lateral, que trenca el ritme de les reculades, encara que
nau transversal que tanca l’edifici, la qual consisteix en un
estan perfectament repartides respecte a l’eix de simetria.
gran espai unitari de 14,15 x 3,15 m.
Disposa d’un únic accés per la façana principal, si-
A més del caràcter representatiu que confereix a
tuada a la nau central, que deixa pas a un atri de 16 m .
l’edifici l’estricta planificació espacial que es llig en la seua
Des d’aquest s’accedeix al saló central a través d’una ober-
planta i distribució, amb clares semblances amb el palau
tura acarada amb l’anterior. Aquesta gran estança té unes
episcopal de Barcino (grup episcopal de la 2.ª meitat del
dimensions de 17,50 m x 4,80 m, i en el centre exacte de la
segle VI), és també molt significatiu l’ús del pes drusianus,
seua capçalera es conserva una base pètria clavada al sòl.
de 0,332 m, com a unitat de mesura. Devem aquesta dada
2
L’edifici visigòtic dels Casals del Mas de Sabater, Morella. José Manuel de Antonio Otal, Ramiro Pérez Milián
/ 173
[page-n-5]
al Dr. Lorenzo Arias Páramo (Universitat d’Oviedo), qui,
gar enormes forces en les laterals, que devien actuar com
molt amablement, per mediació del Dr. Ricardo González
a potents contraforts.
Villaescusa, s’ha brindat a realitzar una primera anàlisi del
patró metrològic de l’edifici.
Les qüestions arqueològiques i la interpretació
Un altre exemple d’edifici de representació, aquesta vegada amb origen en el segle v, és el castellum de la
L’entorn arqueològic immediat
muntanya de Sant Julià de Ramis (Girona). Els edificis
L’edifici singular dels Casals forma part d’un jaciment
emirals de Morería (Mèrida) responen també a aquest
arqueològic molt més ampli (potser ocupa un mínim de
prototip edificatiu, amb una cronologia que es deu acos-
sis hectàrees), encara bastant desconegut i escassament
tar al segle ix.
conservat, que ocupa terrenys de tres masies actuals, les
terres de les quals conflueixen en aquest punt.
Les pautes i els materials utilitzats
Al Mas de Sabater es troba l’edifici dels Casals i les
Les pautes d’execució de l’obra reafirmen la idea
restes de fases posteriors. El veí Mas de Macià Querol al-
d’un projecte edilici de caràcter oficial i de representació
berga una necròpolis a què ens hem referit més amunt, i
del poder. Es va plantejar un fonament corregut en tota la
que ens ha servit per fixar l’inici de la Fase I (fundacional),
planta de l’edifici, amb la anivellació prèvia del terreny de
que, per estar en procés d’excavació a l’edifici, no és pos-
vessant suau. Així mateix, es van utilitzar robustos carreus
sible caracteritzar encara. Provisionalment, se situa en les
als muntants i reforços de cantons, que contrasten amb
últimes dues dècades del segle vi (datació radiocarbònica
la maçoneria irregular adherida amb argamassa de fang
inhumació de la necròpolis). Entre la necròpolis i l’edifici
de la resta de murs. L’absència de morters o formigons
hi ha una zona bastant arrasada, encara que amb sufi-
de calç i d’elements arquitectònics ornamentals no deu
cients restes com per pensar en una continuïtat espacial
restar monumentalitat ni efectivitat representativa al con-
de l’assentament.
junt. D’altra banda, el fet que usaven hàbilment materials
Finalment, al Mas de Pereu, sobre un turó que do-
constructius de l’entorn immediat (pedra arenosa, argiles
mina tot el conjunt, es troba el tossal de Pereu, amb un
i àrids diversos) introdueix una interessant variable en
complex fortificat que està per estudiar i que es postula,
l’anàlisi arquitectònica: el factor autòcton combinat amb
al costat de la necròpolis de Macià Querol, com futur ob-
un poder extern que interactua en el procés constructiu.
jecte d’investigació.
Basant-se en aquests elements conservats, no hi ha
dubte que l’edifici es va poder alçar una o dues plantes
Les fases d’ocupació i l’ús de l’edifici
sobre els fonaments i basaments estudiats, quelcom es-
La construcció i primera ocupació de l’edifici són fets
pecialment segur en la nau central, que podia descarre-
que encara no s’han pogut datar amb precisió. No hi ha
174 /
[page-n-6]
indicis d’assentaments anteriors respecte a la nova fundació. Es tracta, doncs, d’un edifici de nova planta, d’una
instal·lació ex novo en un territori que suposem habitat,
encara que sense una presència efectiva, o sense una visibilitat tan pròxima del poder com la que s’implanta a
partir de la dita fundació. Com s’esmenta més amunt, la
necròpolis de Macià Querol ja estava en ús abans d’arrancar el segle vii i, encara que amb cautela, utilitzarem provisionalment la dita referència.
A l’abandó de l’edifici per part de l’elit que ho va
fundar li segueix, sense pausa, la Fase II, que suposa una
verdadera reconversió de l’edifici. Diversos fets caracteritzen aquest moment: reorganització de l’espai intern,
excavació de sitges en el subsòl interior, repavimentació i ubicació de llars sobre aquests sòls. Aquesta fase
s’ha pogut datar en el trànsit del segle vii al viii (més
probablement en la primera dècada del segle viii), gràcies a la troballa d’un trient del rei Vítiza, encunyat a
Caesaraugusta. Aquesta fase s’inscriu en els últims moments del regne visigot, amb un poder debilitat, en un
escenari de lluites internes i pèrdua progressiva del control efectiu del territori.
Si ja durant la Fase II es constata la degradació d’algunes parts de l’edifici, la Fase III pareix que es duga a
terme al mateix temps que es consume el col·lapse generalitzat de la seua estructura. S’ha detectat un ús residual
Moneda localitzada a la capçalera de la nau central,
sobre la capa de pavimentació de la Fase II de l’edifici.
sobre els primers paquets d’enderrocs, amb les sitges i
part de l’edifici ja amortitzats, centrat en reduïts àmbits
de les antigues estances. Aquests fets confirmen l’abandó
de l’edifici i només es poden donar en un ambient d’ocupació esporàdica. Els materials ceràmics d’aquesta fase
indiquen un horitzó encara visigot, cronològicament endinsat en el segle viii.
Després d’un abandó persistent, es tornaran a instal·lar noves edificacions, consistents en infraestructures
ramaderes, ja en ple període andalusí. Les ruïnes de l’edifici visigot serviran de base a aquests corrals i recintes associats, com també de pedrera, com indiquen les fosses
de recerca detectades als seus afonaments.
L’edifici visigòtic dels Casals del Mas de Sabater, Morella. José Manuel de Antonio Otal, Ramiro Pérez Milián
/ 175
[page-n-7]
170 /
[page-n-2]
L’edifici visigòtic dels Casals del Mas de
Sabater, Morella, els Ports (Castelló)
José Manuel de Antonio Otal, Ramiro Pérez Milián
Noverint Coop. V, Morella
Introducció
La situació i l’entorn físic
Els Casals de Mas de Sabater es troba a la comarca dels
Ports, extrem NO de Castelló, lloc de trobada amb les províncies de Tarragona i Terol. El medi físic de la comarca
es defineix com de mitja muntanya (900-1000 m s.n.m.),
i el seu paisatge mesomediterrani és abrupte i escàs de
sòl agrícola, encara que excel·lent per a la ramaderia
extensiva.
L’assentament controla el sector occidental de la
Vega del Moll, corredor de la formació Morella (abans coneguda com «terres roges de Morella»), just on aquesta
formació té la màxima amplària i potència, a més d’una
orientació est-oest. Com exposa l’investigador de la comarca Miquel Guardiola: «És evident que es tracta d’un
◁ Ortofoto de la planta completa de l’edifici dels Casals
del Mas de Sabater.
territori molt apte per a la vida agrícola i ramadera, almenys el més apte a la comarca dels Ports, i una bona
prova n’és que dels dènou nuclis de població, quinze
estan a menys de 1,5 km de la formació Morella. En
l’època medieval, la partida del Moll produïa gran part de
la collita de cereal de Morella. I també en el baix Imperi
romà, quan les villae proliferaven, les trobem concentrades a la Vega del Moll». De la mateixa manera, concentra
la majoria de les masies de la comarca que han sobreviscut a la despoblació actual.
El marc dels treballs
La sol·licitud per part de l’empresa Vega del Moll S.A.,
a finals dels anys noranta, de l’explotació de la pedrera
de la Parreta (Morella), va comportar un seguit de mesures preventives, correctores i compensatòries, respecte a
la preservació del patrimoni cultural. Tots els treballs arqueològics duts a terme des de llavors han sigut finançats
per l’empresa concessionària de la dita explotació.
/ 171
[page-n-3]
Els primers estudis es van desenvolupar entre l’any
Entre els anys 2014 i 2017 s’han realitzat diverses
1999 i 2000, i van consistir en una sèrie de prospeccions
campanyes d’excavació, alguns dels resultats de les quals
arqueològiques dirigides per l’arqueòloga Pilar Ulloa
se sintetitzen més avant.
Chamorro, amb la participació en els treballs de camp
de Miquel Guardiola Fígols, qui, en aquells moments, va
Els antecedents historiogràfics i arqueològics sobre la
cridar l’atenció sobre el lloc on ara sabem que es troba el
tardoantiguitat a la comarca dels Ports
singular edifici dels Casals.
Cal assenyalar l’escassetat d’informació disponible
Els resultats de les prospeccions van permetre docu-
per fonts historiogràfiques per a aquest període, tant en
mentar un important nombre de jaciments i gravats ru-
l’àmbit local com comarcal. Aquestes queden reduïdes a
pestres a l’aire lliure, a partir dels quals es van delimitar les
vagues referències repetides en les obres d’historiadors
zones d’explotació de la pedrera.
locals, com Francisco Oliet (1861), Segura Barreda (1868)
Des d’aquest moment, i seguint els requeriments i in-
o Ortí Miralles (1958), entre altres, que es refereixen a una
formes vinculants de la Direcció General de Patrimoni, es
suposada destrucció de les defenses de Morella per part
realitzen prospeccions intensives de determinades àrees,
del rei Vítiza, sense esmentar fonts.
els resultats dels quals permeten crear mapes de localitza-
D’altra banda, Ferran Arasa arreplega les troballes
ció de jaciments, zones amb risc arqueològic i zones amb
descontextualitzades de tres objectes de bronze situables
elements d’alt interés patrimonial com els gravats rupestres.
en la tardoantiguitat de la comarca. Una placa de cinturó
Amb tota aquesta informació es pregueren distintes
lliriforme procedent de Cinctorres (possiblement relacio-
mesures correctores i/o preventives, com delimitar l’àrea
nada amb una necròpolis a uns 4,5 km dels Casals); una
d’explotació en determinades zones, excavar sondejos ar-
altra de similar de Bel (Rossell, municipi situat a uns 26
queològics per a comprovar si les restes localitzades en
km), i un osculatori presumptament trobat a Portell de
superfície es corresponien amb jaciments arqueològics i
Morella (localitat distant uns 12 km).
avaluar la seua entitat.
Molt més eloqüent és la localització i excavació de
El descobriment del jaciment dels Casals del Mas de
dos conjunts funeraris al terme de Morella, dins de l’àmbit
Sabater s’enquadra dins del projecte d’ampliació de la
rural, ubicats en punts marginals de dues àrees producti-
pedrera, la qual cosa va comportar una sèrie de treballs
ves agrícoles (formació d’argiles roges de Morella):
previs (prospeccions arqueològiques i sondejos) per a
El Mas de la Perera: situat a 8,5 km dels Casals; treballs
delimitar l’àrea d’explotació i el propi jaciment. Una vega-
dirigits per Francesc-Xavier Duarte Martínez i Francisco
da definits els dits àmbits, es resol que l’empresa es farà
José Hernández García. La datació per 14C va donar 660-
càrrec de l’excavació del jaciment de forma paral·lela a les
790 d. C. (2Sigma).
fases d’explotació.
172 /
[page-n-4]
El Mas de Macià Querol situat a 150 m del nostre edifici, treballs dirigits per Ramiro Pérez Milián i Elisa García
Prósper. La datació per 14C va donar 410-600 dC. (2Sigma).
L’edifici
La descripció i el projecte constructiu
L’edifici exhumat en el jaciment arqueològic dels
Casals del Mas de Sabater presenta uns trets que permeten enquadrar-lo clarament en l’arquitectura de representació d’època tardoantiga.
En primer lloc, es va construir seguint un disseny i
projecte minuciosament establits, i d’una complexitat considerable. Morfològicament, la planta està constituïda per
Detall de les obertures que comuniquen els diversos àmbits
de les naus laterals a la zona on es troben els alçats
màxims conservats.
tres naus longitudinals i una quarta de transversal que tanca l’edifici en la capçalera. L’eix de la nau central marca una
Abans de recórrer mitja sala, s’hi troben cadascu-
simetria perfecta, amb una orientació SE-NO i una longitud
na de les obertures que donen accés a les naus laterals,
total de 22,80 m. L’amplària oscil·la entre 18,90 m i 13 m (se-
únics accessos que aquestes tenen. Disposen de quatre
gons trams). El gros dels murs oscil·la entre 0,65 m i 0,70 m.
àmbits i una absidiola cadascuna. Els quatre àmbits es
La façana principal (SE) i la posterior van ser rectes,
comuniquen d’un a l’altre a través d’obertures alineades,
mentre que les laterals estan reculades regularment, que
que formen quasi un corredor que segueix el sentit longi-
donen als flancs una fisonomia fortificada. Cal destacar la
tudinal de l’edifici. Des dels dos àmbits més pròxims a la
ubicació de sengles absidioles, cadascuna en una façana
capçalera, s’accedeix a les absidioles (en gir de 90º) i a la
lateral, que trenca el ritme de les reculades, encara que
nau transversal que tanca l’edifici, la qual consisteix en un
estan perfectament repartides respecte a l’eix de simetria.
gran espai unitari de 14,15 x 3,15 m.
Disposa d’un únic accés per la façana principal, si-
A més del caràcter representatiu que confereix a
tuada a la nau central, que deixa pas a un atri de 16 m .
l’edifici l’estricta planificació espacial que es llig en la seua
Des d’aquest s’accedeix al saló central a través d’una ober-
planta i distribució, amb clares semblances amb el palau
tura acarada amb l’anterior. Aquesta gran estança té unes
episcopal de Barcino (grup episcopal de la 2.ª meitat del
dimensions de 17,50 m x 4,80 m, i en el centre exacte de la
segle VI), és també molt significatiu l’ús del pes drusianus,
seua capçalera es conserva una base pètria clavada al sòl.
de 0,332 m, com a unitat de mesura. Devem aquesta dada
2
L’edifici visigòtic dels Casals del Mas de Sabater, Morella. José Manuel de Antonio Otal, Ramiro Pérez Milián
/ 173
[page-n-5]
al Dr. Lorenzo Arias Páramo (Universitat d’Oviedo), qui,
gar enormes forces en les laterals, que devien actuar com
molt amablement, per mediació del Dr. Ricardo González
a potents contraforts.
Villaescusa, s’ha brindat a realitzar una primera anàlisi del
patró metrològic de l’edifici.
Les qüestions arqueològiques i la interpretació
Un altre exemple d’edifici de representació, aquesta vegada amb origen en el segle v, és el castellum de la
L’entorn arqueològic immediat
muntanya de Sant Julià de Ramis (Girona). Els edificis
L’edifici singular dels Casals forma part d’un jaciment
emirals de Morería (Mèrida) responen també a aquest
arqueològic molt més ampli (potser ocupa un mínim de
prototip edificatiu, amb una cronologia que es deu acos-
sis hectàrees), encara bastant desconegut i escassament
tar al segle ix.
conservat, que ocupa terrenys de tres masies actuals, les
terres de les quals conflueixen en aquest punt.
Les pautes i els materials utilitzats
Al Mas de Sabater es troba l’edifici dels Casals i les
Les pautes d’execució de l’obra reafirmen la idea
restes de fases posteriors. El veí Mas de Macià Querol al-
d’un projecte edilici de caràcter oficial i de representació
berga una necròpolis a què ens hem referit més amunt, i
del poder. Es va plantejar un fonament corregut en tota la
que ens ha servit per fixar l’inici de la Fase I (fundacional),
planta de l’edifici, amb la anivellació prèvia del terreny de
que, per estar en procés d’excavació a l’edifici, no és pos-
vessant suau. Així mateix, es van utilitzar robustos carreus
sible caracteritzar encara. Provisionalment, se situa en les
als muntants i reforços de cantons, que contrasten amb
últimes dues dècades del segle vi (datació radiocarbònica
la maçoneria irregular adherida amb argamassa de fang
inhumació de la necròpolis). Entre la necròpolis i l’edifici
de la resta de murs. L’absència de morters o formigons
hi ha una zona bastant arrasada, encara que amb sufi-
de calç i d’elements arquitectònics ornamentals no deu
cients restes com per pensar en una continuïtat espacial
restar monumentalitat ni efectivitat representativa al con-
de l’assentament.
junt. D’altra banda, el fet que usaven hàbilment materials
Finalment, al Mas de Pereu, sobre un turó que do-
constructius de l’entorn immediat (pedra arenosa, argiles
mina tot el conjunt, es troba el tossal de Pereu, amb un
i àrids diversos) introdueix una interessant variable en
complex fortificat que està per estudiar i que es postula,
l’anàlisi arquitectònica: el factor autòcton combinat amb
al costat de la necròpolis de Macià Querol, com futur ob-
un poder extern que interactua en el procés constructiu.
jecte d’investigació.
Basant-se en aquests elements conservats, no hi ha
dubte que l’edifici es va poder alçar una o dues plantes
Les fases d’ocupació i l’ús de l’edifici
sobre els fonaments i basaments estudiats, quelcom es-
La construcció i primera ocupació de l’edifici són fets
pecialment segur en la nau central, que podia descarre-
que encara no s’han pogut datar amb precisió. No hi ha
174 /
[page-n-6]
indicis d’assentaments anteriors respecte a la nova fundació. Es tracta, doncs, d’un edifici de nova planta, d’una
instal·lació ex novo en un territori que suposem habitat,
encara que sense una presència efectiva, o sense una visibilitat tan pròxima del poder com la que s’implanta a
partir de la dita fundació. Com s’esmenta més amunt, la
necròpolis de Macià Querol ja estava en ús abans d’arrancar el segle vii i, encara que amb cautela, utilitzarem provisionalment la dita referència.
A l’abandó de l’edifici per part de l’elit que ho va
fundar li segueix, sense pausa, la Fase II, que suposa una
verdadera reconversió de l’edifici. Diversos fets caracteritzen aquest moment: reorganització de l’espai intern,
excavació de sitges en el subsòl interior, repavimentació i ubicació de llars sobre aquests sòls. Aquesta fase
s’ha pogut datar en el trànsit del segle vii al viii (més
probablement en la primera dècada del segle viii), gràcies a la troballa d’un trient del rei Vítiza, encunyat a
Caesaraugusta. Aquesta fase s’inscriu en els últims moments del regne visigot, amb un poder debilitat, en un
escenari de lluites internes i pèrdua progressiva del control efectiu del territori.
Si ja durant la Fase II es constata la degradació d’algunes parts de l’edifici, la Fase III pareix que es duga a
terme al mateix temps que es consume el col·lapse generalitzat de la seua estructura. S’ha detectat un ús residual
Moneda localitzada a la capçalera de la nau central,
sobre la capa de pavimentació de la Fase II de l’edifici.
sobre els primers paquets d’enderrocs, amb les sitges i
part de l’edifici ja amortitzats, centrat en reduïts àmbits
de les antigues estances. Aquests fets confirmen l’abandó
de l’edifici i només es poden donar en un ambient d’ocupació esporàdica. Els materials ceràmics d’aquesta fase
indiquen un horitzó encara visigot, cronològicament endinsat en el segle viii.
Després d’un abandó persistent, es tornaran a instal·lar noves edificacions, consistents en infraestructures
ramaderes, ja en ple període andalusí. Les ruïnes de l’edifici visigot serviran de base a aquests corrals i recintes associats, com també de pedrera, com indiquen les fosses
de recerca detectades als seus afonaments.
L’edifici visigòtic dels Casals del Mas de Sabater, Morella. José Manuel de Antonio Otal, Ramiro Pérez Milián
/ 175
[page-n-7]