Les monedes del jaciment visigòtic de València la Vella (Riba-Roja de Túria)
Òscar Caldés
2019
[page-n-1]
[page-n-2]
Les monedes del jaciment visigÒtIC
de València la Vella
(Riba-roja de Túria)
Òscar Caldés
Introducció i metodologia
El panorama numismàtic del territorium de Valentia en
època tardana (segles v i vii dC) és un aquells que més
evolució ha tingut al llarg de les últimes dècades en
l’àmbit peninsular. A la revisió de les peces procedents
de Punta de l’Illa de Cullera, se sumen ara les monedes
trobades al jaciment tardoantic de València la Vella. Les
monedes de València la Vella, jaciment analitzat àmpliament pels seus directors en l’apartat corresponent en
aquesta publicació, són l’objecte d’estudi d’aquestes pàgines i contribueixen a augmentar la mostra existent de
l’època de forma destacada, ja que s’han recuperat més
d’un centenar de monedes només, el 2018, la immensa
◁ 1-2: Monedes romanes de la dinastia constantiniana fragmentades
o retallades; 3: Nummus vàndal; 4: Nummus de Justinià; 5: Nummus
africà vàndal o bizantí; 6: Tremís de Leovigild encunyat a nom de
Justí II; 7: Trient folrat de Leovigild de Toledo; 8: Nummus visigot del
tipo 3 de R. Pliego; 9: Nummus visigot del grup 7 de R. Pliego;
10: Nummus visigot del grup 5 de R. Pliego.
majoria de les quals van circular en el moment d’activitat del jaciment.
En la campanya del 2016, es van recuperar tres monedes, dues pareixien respondre a sengles nummi tardans, mentre que una altra semblava ser una moneda del
baix Imperi romà (segle iv dC).
En la campanya de 2018, es va utilitzar un detector
de metalls, com aparell auxiliar durant les excavacions
arqueològiques i amb tota la seua metodologia associada. La primera cosa que es va fer va ser estendre i prospectar els terrers de les campanyes anteriors, per a comprovar si alguna peça metàl·lica havia passat inadvertida
en els sondejos ja oberts de l’excavació, i es va confirmar
que era així. No obstant això, la majoria dels objectes
recuperats eren monedes de dimensió reduïda, amb la
qual cosa no resulta difícil que passaren inadvertides, el
que va evidenciar encara més l’ús necessari d’aquest tipus d’aparells en campanya.
/ 105
[page-n-3]
A més de prospectar les zones que s’estaven exca-
només peninsulars, sinó de la Mediterrània en general.
vant i els seus terrers, es va fer una batuda superficial de
Són més grans que les monedes dels segles posteriors, i
tot el jaciment amb el detector de metalls. En diversos
moltes d’elles apareixen molt fragmentades o retallades,
punts es va constatar la presència de forats propis d’es-
sense que s’apreciara tan sols el nom de l’emperador que
poliadors, que van evidenciar el grau de vulnerabilitat del
les va encunyar i sense molestar-se que hi apareguera el
lloc. Complementant l’ús del detector de metalls es va fer
seu bust complet. A pesar que algunes lleis dels segles v i
la georeferenciació de totes les peces aparegudes amb un
vi dC prohibien conservar les peces dels segles anteriors,
GPS topogràfic, per la qual cosa se sap perfectament el
veiem que aquestes no són respectades, per la qual cosa
context espacial en què van aparéixer aquestes peces i, a
apareixen a més monedes, en teoria, desmonetitzades se-
pesar que avui dia les zones on van aparéixer no estiguen
gles enrere, com un AE2 de la segona meitat del segle iv dC.
excavades, el seu context estratigràfic podrà ser recuperat
La majoria de peces del segle iv dC estan encunyades du-
en un futur.
rant la dinastia constantiniana, i més concretament, entre
els anys 325-361 dC. Sorprén el bon estat general en què es
Les monedes de la campanya de 2018
troben aquestes monedes, a pesar que es troben en con-
La immensa majoria d’elements metàl·lics recupe-
textos més de dos segles posteriors a la seua encunyació,
rats a València la Vella són monedes, i, encara que aques-
símptoma que probablement moltes eren atresorades o
tes peces es troben en procés de restauració i estudi, és
conservades amb major atenció que el numerari poste-
possible avançar que, d’un total de 133 exemplars apare-
rior. Hi destaca l’absència de monedes romanes del segle
guts, almenys 120 pertanyen en els segles que van del ii aC
v dC, més tenint en compte que a Punta de l’Illa de Cullera
al vii dC. Entre aquestes es van recuperar un cert nombre
es van documentar uns sis exemplars, encara que en un
de monedes datables entre els segles ii aC i iii dC, que hi
estat de conservació bastant precari. No obstant això, en
incloïen d’ibèriques i de romanes de l’alt imperi, que van
ambdós jaciments hi ha una certa presència de mone-
poder haver circulat conjuntament amb numerari poste-
da vàndala, encunyada a Àfrica entre els segles v i vi dC.
rior, ja en època visigoda, com evidencien la fragmentació
Diversos exemplars amb tipologies variades es van recu-
i els retalls d’algunes zones de les monedes.
perar a València la Vella durant la campanya de 2018, entre
Sens dubte, el segle iv dC, és un dels quals aporta
més numerari a l’assentament visigot de València la Vella.
els quals van destacar aquells que presenten en el revers
una victòria o una creu rodejada d’una corona.
La seua abundància no pareix respondre a un teòric as-
Curiosament, les emissions bizantines, representa-
sentament previ, sinó a la seua perduració en el numera-
des només per la seca de Cartago, són les monedes dels
ri de l’època, des del segle iv dC fins als segles vi i vii dC.
segles vi i vii dC que més apareixen a València la Vella, fins
Aquest és un fenomen constatat en molts jaciments, no
i tot superant en proporció els bronzes visigots, de què
106 /
[page-n-4]
es parlarà més avant. Entre els exemplars bizantins destaquen els que fan referència a l’any de regnat de Justinià I (539-541 dC), amb la llegenda «VOT XIII» o «VOT XIIII».
A més, en un context superficial, va aparéixer un conjunt
monetari amb valor de sis nummi compost per un pentanummium de Justinià I de Cartago i un altre nummus
frustre dels segles iv-v dC.
Hi ha tota una sèrie de monedes de difícil adscripció que mostren un crismó o un estaurograma en el revers. Quasi amb total certesa són encunyades a Àfrica,
però l’autoria encara n’està discutida entre els qui l’assignen al món vàndal o al bizantí. Encara que no és
Vista interior de la muralla de València la Vella des de l’acròpoli.
possible determinar la seua adscripció, probablement
tant les monedes d’aquest grup incert, com les vàndales
Es van recuperar dos trients d’or, ambdós en la zona
i bizantines, arriben a través de l’Imperi d’Orient. Però
interior annexa a la muralla i que disposa d’un possible
no és possible distingir si arriben al jaciment visigot de
accés associat a la part superior de les defenses. Gràcies
València la Vella per interacció comercial entre bizantins
a l’ús del detector de metalls es va recuperar una d’elles
i visigots o si arriben per botí de conquista d’aquests úl-
en estrat arqueològic, es tractava d’un trient visigot de
tims sobre els primers.
l’època de Leovigild, encara que està encunyat a nom de
El conjunt de moneda visigoda recuperat és interes-
l’emperador bizantí Justí II (565-578 dC). En l’anvers pre-
sant a causa de la seua escassetat general en el registre
senta un bust esquematitzat a dreta amb creu en la ves-
arqueològic. El seu grau de coneixement va experimentar
timenta a l’altura del pit i la llegenda imitativa de Justí II i
un augment després de la publicació del llibre de les mo-
en el revers amb una victòria que avança a dreta, amb la
nedes visigodes de coure publicat per M. Crusafont i els
imitació de la llegenda «VICTORIA AVGVSTORVM». Aquesta
estudis realitzats recentment per B. Mora o R. Pliego, que
moneda pareix indicar que la data fundacional proposta
presenten divergències pel que fa a l’autoria d’aquestes
per a València la Vella en la segona meitat del segle vi dC,
peces, amb la qual cosa continua sent un apartat de la
durant el regnat de Leovigild, és la correcta.
investigació del món tardà encara incipient. Respecte a
L’altra moneda d’or va ser recuperada al terrer del
les monedes visigodes trobades en València la Vella, cal
mateix sector, sense poder assignar-li unitat estratigrà-
diferenciar-les en dos grups: les monedes d’or i les mone-
fica. Es tracta d’un trient fals d’època, amb interior de
des de base coure.
bronze i folrat amb una fina capa d’or. Està encunyat a
Les monedes del jaciment visigòtic de València la Vella. Óscar Caldés
/ 107
[page-n-5]
nom de Leovigild i la seca que consta en la moneda és
ra gran controvèrsia, i el conjunt recuperat a València la
Toledo. Cronològicament pot datar-se en moments pos-
Vella trastorna la visió que es tenia d’aquests exemplars.
teriors al 584 dC, quan va tenir lloc la reforma empresa
Cal comparar el conjunt aparegut en aquest jaciment
per Leovigild en què es va fixar la tipologia del bust de
amb altres d’època coetània, per a observar la varietat de
front, tant per a l’anvers com per al revers, i que apareixen
proporcions de l’un i l’altre grup, per a intentar obtindre
ambdós en aquesta moneda.
dades més clares sobre aquestes peces, per a la qual cosa
L’altre grup, la moneda visigoda de bronze, està
constituïda, almenys, per deu exemplars. D’una banda,
resulta imprescindible l’ajuda d’un detector de metalls en
excavacions dels segles vi i vii dC.
hi destaca el grup del monograma de la «M» en el revers, amb quatre monedes i atribuït, per M. Crusafont, a
Conclusions
Emerita, plantejament molt discutit per treballs poste-
En aquestes conclusions vull remarcar, de nou,
riors, pel fet que la majoria d’exemplars han aparegut a la
la importància d’utilitzar un detector de metalls amb
zona sevillana i molt pocs a Extremadura. Un exemplar ha
tota la seua metodologia associada com a ferramenta
aparegut en un abocador fora de les muralles, en principi
complementària durant les campanyes d’excavació.
datat en el segle vii dC. Un altre grup representat és el de
L’època tardana és una en què resulta més important
la creu amb glòbuls en el revers, del qual han aparegut
el seu ús, pel fet que les monedes solen pesar menys
dos exemplars, un d’ells en el mateix context d’abocador,
d’un gram i mesurar menys d’un centímetre, cosa que
associat a la moneda del monograma en «M». Assignades
fa summament difícil recuperar aquests elements du-
al grup de visigodes per M. Crusafont, en proposa Còrdova
rant l’excavació sense l’ús d’una garbella o aparells de
com a seca, encara que recentment alguns autors han
detecció metàl·lica.
proposat que es puga tractar d’una encunyació bizan-
Per a acabar aquest xicotet avanç a l’estudi de les
tina de Màlaga. L’últim grup n’és el del bust amb ceptre
monedes de València la Vella, hi ha alguns trets generals
en l’anvers i monograma en el revers, que M. Crusafont
que mereixen la pena ser comentats.
data a partir del regnat de Vamba (segona meitat del se-
Les monedes ibèriques i romanes altoimperials a
gle vii dC), plantejament a què dona suport R. Pliego. M.
València la Vella podrien no formar part de contextos tar-
Crusafont proposa Toledo com a seca per a aquesta tipo-
dans, ja que com no apareix cap d’elles en estrat, hi ha
logia. D’aquest grup n’han aparegut quatre exemplars, un
la remota possibilitat que siguen fruit d’una freqüentació
d’ells de nou en l’abocador extramurs, i algun d’ells amb
de la zona encara no documentada a nivell estratigràfic i
un excepcional estat de conservació.
que pot donar-se entre els segles ii aC i ii dC. A pesar que
Els llocs d’encunyació, l’autoria i la cronologia
algunes peces presenten característiques que fan pensar
d’aquestes monedes de coure és un aspecte que gene-
que van circular més de cinc segles després de la seua en-
108 /
[page-n-6]
cunyació, com a fragmentacions o retalls, caldria un estudi més detallat d’aquestes peces.
Les monedes del segle iv dC no presenten dificultats
per a arribar en abundància fins a contextos d’època visigoda, com queda testificat en multitud de jaciments de
la costa Mediterrània, com és el cas de Punta de l’Illa de
Cullera o la zona de Màlaga. A pesar que l’alt percentatge
d’aquestes peces, està en consonància amb allò que s’ha
esperat per a aquest moment dels segles vi i vii dC. Hi ha,
a diferència dels altres jaciments mencionats, un marcat
descens d’emissions romanes posteriors a la dinastia
constantiniana.
Sens dubte, els exemplars més interessants per la
seua escassetat són dels segles v i vii dC. Hem d’interpretar que en aquest jaciment el reduït percentatge de moneda vàndala apareix pel fet que segurament la van introduir els bizantins a la Península, acompanyant les seues
pròpies produccions, sobretot les de Justinià I, monedes
bizantines aquestes que són molt abundants i superen en
nombre les visigodes de coure. Just aquestes xicotetes
monedes visigodes representen un interessant conjunt,
a causa de la seua escassetat en el registre arqueològic.
Les monedes d’or complementen aquest sistema visigot,
i ambdós, inclosa la falsificació d’època, remeten a la segona meitat del segle vi aC, quan probablement es construeix l’assentament de València la Vella.
El que queda clar és que el jaciment de València la
Vella és i serà referència per a la numismàtica tardana del
territorium de Valentia, pel fet que a penes està excavat
Trient folrat d’or datat en l’època de Leovigild, aparegut a
València la Vella en 2018.
i, amb seguretat, hi apareixeran més monedes en futures
campanyes.
Les monedes del jaciment visigòtic de València la Vella. Óscar Caldés
/ 109
[page-n-7]
[page-n-2]
Les monedes del jaciment visigÒtIC
de València la Vella
(Riba-roja de Túria)
Òscar Caldés
Introducció i metodologia
El panorama numismàtic del territorium de Valentia en
època tardana (segles v i vii dC) és un aquells que més
evolució ha tingut al llarg de les últimes dècades en
l’àmbit peninsular. A la revisió de les peces procedents
de Punta de l’Illa de Cullera, se sumen ara les monedes
trobades al jaciment tardoantic de València la Vella. Les
monedes de València la Vella, jaciment analitzat àmpliament pels seus directors en l’apartat corresponent en
aquesta publicació, són l’objecte d’estudi d’aquestes pàgines i contribueixen a augmentar la mostra existent de
l’època de forma destacada, ja que s’han recuperat més
d’un centenar de monedes només, el 2018, la immensa
◁ 1-2: Monedes romanes de la dinastia constantiniana fragmentades
o retallades; 3: Nummus vàndal; 4: Nummus de Justinià; 5: Nummus
africà vàndal o bizantí; 6: Tremís de Leovigild encunyat a nom de
Justí II; 7: Trient folrat de Leovigild de Toledo; 8: Nummus visigot del
tipo 3 de R. Pliego; 9: Nummus visigot del grup 7 de R. Pliego;
10: Nummus visigot del grup 5 de R. Pliego.
majoria de les quals van circular en el moment d’activitat del jaciment.
En la campanya del 2016, es van recuperar tres monedes, dues pareixien respondre a sengles nummi tardans, mentre que una altra semblava ser una moneda del
baix Imperi romà (segle iv dC).
En la campanya de 2018, es va utilitzar un detector
de metalls, com aparell auxiliar durant les excavacions
arqueològiques i amb tota la seua metodologia associada. La primera cosa que es va fer va ser estendre i prospectar els terrers de les campanyes anteriors, per a comprovar si alguna peça metàl·lica havia passat inadvertida
en els sondejos ja oberts de l’excavació, i es va confirmar
que era així. No obstant això, la majoria dels objectes
recuperats eren monedes de dimensió reduïda, amb la
qual cosa no resulta difícil que passaren inadvertides, el
que va evidenciar encara més l’ús necessari d’aquest tipus d’aparells en campanya.
/ 105
[page-n-3]
A més de prospectar les zones que s’estaven exca-
només peninsulars, sinó de la Mediterrània en general.
vant i els seus terrers, es va fer una batuda superficial de
Són més grans que les monedes dels segles posteriors, i
tot el jaciment amb el detector de metalls. En diversos
moltes d’elles apareixen molt fragmentades o retallades,
punts es va constatar la presència de forats propis d’es-
sense que s’apreciara tan sols el nom de l’emperador que
poliadors, que van evidenciar el grau de vulnerabilitat del
les va encunyar i sense molestar-se que hi apareguera el
lloc. Complementant l’ús del detector de metalls es va fer
seu bust complet. A pesar que algunes lleis dels segles v i
la georeferenciació de totes les peces aparegudes amb un
vi dC prohibien conservar les peces dels segles anteriors,
GPS topogràfic, per la qual cosa se sap perfectament el
veiem que aquestes no són respectades, per la qual cosa
context espacial en què van aparéixer aquestes peces i, a
apareixen a més monedes, en teoria, desmonetitzades se-
pesar que avui dia les zones on van aparéixer no estiguen
gles enrere, com un AE2 de la segona meitat del segle iv dC.
excavades, el seu context estratigràfic podrà ser recuperat
La majoria de peces del segle iv dC estan encunyades du-
en un futur.
rant la dinastia constantiniana, i més concretament, entre
els anys 325-361 dC. Sorprén el bon estat general en què es
Les monedes de la campanya de 2018
troben aquestes monedes, a pesar que es troben en con-
La immensa majoria d’elements metàl·lics recupe-
textos més de dos segles posteriors a la seua encunyació,
rats a València la Vella són monedes, i, encara que aques-
símptoma que probablement moltes eren atresorades o
tes peces es troben en procés de restauració i estudi, és
conservades amb major atenció que el numerari poste-
possible avançar que, d’un total de 133 exemplars apare-
rior. Hi destaca l’absència de monedes romanes del segle
guts, almenys 120 pertanyen en els segles que van del ii aC
v dC, més tenint en compte que a Punta de l’Illa de Cullera
al vii dC. Entre aquestes es van recuperar un cert nombre
es van documentar uns sis exemplars, encara que en un
de monedes datables entre els segles ii aC i iii dC, que hi
estat de conservació bastant precari. No obstant això, en
incloïen d’ibèriques i de romanes de l’alt imperi, que van
ambdós jaciments hi ha una certa presència de mone-
poder haver circulat conjuntament amb numerari poste-
da vàndala, encunyada a Àfrica entre els segles v i vi dC.
rior, ja en època visigoda, com evidencien la fragmentació
Diversos exemplars amb tipologies variades es van recu-
i els retalls d’algunes zones de les monedes.
perar a València la Vella durant la campanya de 2018, entre
Sens dubte, el segle iv dC, és un dels quals aporta
més numerari a l’assentament visigot de València la Vella.
els quals van destacar aquells que presenten en el revers
una victòria o una creu rodejada d’una corona.
La seua abundància no pareix respondre a un teòric as-
Curiosament, les emissions bizantines, representa-
sentament previ, sinó a la seua perduració en el numera-
des només per la seca de Cartago, són les monedes dels
ri de l’època, des del segle iv dC fins als segles vi i vii dC.
segles vi i vii dC que més apareixen a València la Vella, fins
Aquest és un fenomen constatat en molts jaciments, no
i tot superant en proporció els bronzes visigots, de què
106 /
[page-n-4]
es parlarà més avant. Entre els exemplars bizantins destaquen els que fan referència a l’any de regnat de Justinià I (539-541 dC), amb la llegenda «VOT XIII» o «VOT XIIII».
A més, en un context superficial, va aparéixer un conjunt
monetari amb valor de sis nummi compost per un pentanummium de Justinià I de Cartago i un altre nummus
frustre dels segles iv-v dC.
Hi ha tota una sèrie de monedes de difícil adscripció que mostren un crismó o un estaurograma en el revers. Quasi amb total certesa són encunyades a Àfrica,
però l’autoria encara n’està discutida entre els qui l’assignen al món vàndal o al bizantí. Encara que no és
Vista interior de la muralla de València la Vella des de l’acròpoli.
possible determinar la seua adscripció, probablement
tant les monedes d’aquest grup incert, com les vàndales
Es van recuperar dos trients d’or, ambdós en la zona
i bizantines, arriben a través de l’Imperi d’Orient. Però
interior annexa a la muralla i que disposa d’un possible
no és possible distingir si arriben al jaciment visigot de
accés associat a la part superior de les defenses. Gràcies
València la Vella per interacció comercial entre bizantins
a l’ús del detector de metalls es va recuperar una d’elles
i visigots o si arriben per botí de conquista d’aquests úl-
en estrat arqueològic, es tractava d’un trient visigot de
tims sobre els primers.
l’època de Leovigild, encara que està encunyat a nom de
El conjunt de moneda visigoda recuperat és interes-
l’emperador bizantí Justí II (565-578 dC). En l’anvers pre-
sant a causa de la seua escassetat general en el registre
senta un bust esquematitzat a dreta amb creu en la ves-
arqueològic. El seu grau de coneixement va experimentar
timenta a l’altura del pit i la llegenda imitativa de Justí II i
un augment després de la publicació del llibre de les mo-
en el revers amb una victòria que avança a dreta, amb la
nedes visigodes de coure publicat per M. Crusafont i els
imitació de la llegenda «VICTORIA AVGVSTORVM». Aquesta
estudis realitzats recentment per B. Mora o R. Pliego, que
moneda pareix indicar que la data fundacional proposta
presenten divergències pel que fa a l’autoria d’aquestes
per a València la Vella en la segona meitat del segle vi dC,
peces, amb la qual cosa continua sent un apartat de la
durant el regnat de Leovigild, és la correcta.
investigació del món tardà encara incipient. Respecte a
L’altra moneda d’or va ser recuperada al terrer del
les monedes visigodes trobades en València la Vella, cal
mateix sector, sense poder assignar-li unitat estratigrà-
diferenciar-les en dos grups: les monedes d’or i les mone-
fica. Es tracta d’un trient fals d’època, amb interior de
des de base coure.
bronze i folrat amb una fina capa d’or. Està encunyat a
Les monedes del jaciment visigòtic de València la Vella. Óscar Caldés
/ 107
[page-n-5]
nom de Leovigild i la seca que consta en la moneda és
ra gran controvèrsia, i el conjunt recuperat a València la
Toledo. Cronològicament pot datar-se en moments pos-
Vella trastorna la visió que es tenia d’aquests exemplars.
teriors al 584 dC, quan va tenir lloc la reforma empresa
Cal comparar el conjunt aparegut en aquest jaciment
per Leovigild en què es va fixar la tipologia del bust de
amb altres d’època coetània, per a observar la varietat de
front, tant per a l’anvers com per al revers, i que apareixen
proporcions de l’un i l’altre grup, per a intentar obtindre
ambdós en aquesta moneda.
dades més clares sobre aquestes peces, per a la qual cosa
L’altre grup, la moneda visigoda de bronze, està
constituïda, almenys, per deu exemplars. D’una banda,
resulta imprescindible l’ajuda d’un detector de metalls en
excavacions dels segles vi i vii dC.
hi destaca el grup del monograma de la «M» en el revers, amb quatre monedes i atribuït, per M. Crusafont, a
Conclusions
Emerita, plantejament molt discutit per treballs poste-
En aquestes conclusions vull remarcar, de nou,
riors, pel fet que la majoria d’exemplars han aparegut a la
la importància d’utilitzar un detector de metalls amb
zona sevillana i molt pocs a Extremadura. Un exemplar ha
tota la seua metodologia associada com a ferramenta
aparegut en un abocador fora de les muralles, en principi
complementària durant les campanyes d’excavació.
datat en el segle vii dC. Un altre grup representat és el de
L’època tardana és una en què resulta més important
la creu amb glòbuls en el revers, del qual han aparegut
el seu ús, pel fet que les monedes solen pesar menys
dos exemplars, un d’ells en el mateix context d’abocador,
d’un gram i mesurar menys d’un centímetre, cosa que
associat a la moneda del monograma en «M». Assignades
fa summament difícil recuperar aquests elements du-
al grup de visigodes per M. Crusafont, en proposa Còrdova
rant l’excavació sense l’ús d’una garbella o aparells de
com a seca, encara que recentment alguns autors han
detecció metàl·lica.
proposat que es puga tractar d’una encunyació bizan-
Per a acabar aquest xicotet avanç a l’estudi de les
tina de Màlaga. L’últim grup n’és el del bust amb ceptre
monedes de València la Vella, hi ha alguns trets generals
en l’anvers i monograma en el revers, que M. Crusafont
que mereixen la pena ser comentats.
data a partir del regnat de Vamba (segona meitat del se-
Les monedes ibèriques i romanes altoimperials a
gle vii dC), plantejament a què dona suport R. Pliego. M.
València la Vella podrien no formar part de contextos tar-
Crusafont proposa Toledo com a seca per a aquesta tipo-
dans, ja que com no apareix cap d’elles en estrat, hi ha
logia. D’aquest grup n’han aparegut quatre exemplars, un
la remota possibilitat que siguen fruit d’una freqüentació
d’ells de nou en l’abocador extramurs, i algun d’ells amb
de la zona encara no documentada a nivell estratigràfic i
un excepcional estat de conservació.
que pot donar-se entre els segles ii aC i ii dC. A pesar que
Els llocs d’encunyació, l’autoria i la cronologia
algunes peces presenten característiques que fan pensar
d’aquestes monedes de coure és un aspecte que gene-
que van circular més de cinc segles després de la seua en-
108 /
[page-n-6]
cunyació, com a fragmentacions o retalls, caldria un estudi més detallat d’aquestes peces.
Les monedes del segle iv dC no presenten dificultats
per a arribar en abundància fins a contextos d’època visigoda, com queda testificat en multitud de jaciments de
la costa Mediterrània, com és el cas de Punta de l’Illa de
Cullera o la zona de Màlaga. A pesar que l’alt percentatge
d’aquestes peces, està en consonància amb allò que s’ha
esperat per a aquest moment dels segles vi i vii dC. Hi ha,
a diferència dels altres jaciments mencionats, un marcat
descens d’emissions romanes posteriors a la dinastia
constantiniana.
Sens dubte, els exemplars més interessants per la
seua escassetat són dels segles v i vii dC. Hem d’interpretar que en aquest jaciment el reduït percentatge de moneda vàndala apareix pel fet que segurament la van introduir els bizantins a la Península, acompanyant les seues
pròpies produccions, sobretot les de Justinià I, monedes
bizantines aquestes que són molt abundants i superen en
nombre les visigodes de coure. Just aquestes xicotetes
monedes visigodes representen un interessant conjunt,
a causa de la seua escassetat en el registre arqueològic.
Les monedes d’or complementen aquest sistema visigot,
i ambdós, inclosa la falsificació d’època, remeten a la segona meitat del segle vi aC, quan probablement es construeix l’assentament de València la Vella.
El que queda clar és que el jaciment de València la
Vella és i serà referència per a la numismàtica tardana del
territorium de Valentia, pel fet que a penes està excavat
Trient folrat d’or datat en l’època de Leovigild, aparegut a
València la Vella en 2018.
i, amb seguretat, hi apareixeran més monedes en futures
campanyes.
Les monedes del jaciment visigòtic de València la Vella. Óscar Caldés
/ 109
[page-n-7]