Restes de vida, restes de mort
Pascual Lucas
2010
Triptic
[page-n-1]
BARRANC DE BENITEIXIR
EL TABAIÀ
Restos de muerte que hablan y explican los diferentes momentos de la vida
(PILES, VALÈNCIA)
(ASPE, ALACANT)
de personas que la arqueología recupera para el presente.
Enterrament en sitja. 2800 ANE.
Enterramiento en silo. 2800 A.N.E.
Enterrament en cista. 1750 ANE.
Enterramiento en cista. 1750 A.N.E.
RESTOS DE VIDA, RESTOS DE MUERTE
La muerte y su relación con la vida es el hilo argumental de esta exposición.
El objetivo de esta muestra es aportar una visión multidisciplinar sobre el
concepto de la muerte en nuestras tierras durante la Prehistoria, a través de los
avances en el campo de la arqueología funeraria y de la osteoarquelogía.
La exposición está dividida en cuatro ámbitos. El primero, enfrentarse a
la muerte, tiene dos partes que nos llevan del presente al pasado. La primera, muestra cómo sociedades actuales de todo el mundo representan y viven
este hecho. La segunda parte nos traslada a los primeros rituales funerarios
conocidos hasta ahora.
El segundo ámbito explica el papel que juega la arqueología funeraria y
la antropología física en el estudio de la Prehistoria. Tres audiovisuales ayudan
a entender los diferentes espacios funerarios, el número de individuos que se
enterraba y el ajuar que los acompañaba. Un interactivo nos explica cómo reconocer en los huesos humanos el sexo, la edad y algunas enfermedades de los
individuos. Los restos de diferentes yacimientos valencianos nos hablan de
aspectos como la salud y la enfermedad, las actividades cotidianas, la alimentación o prácticas como la trepanación.
El tercer ámbito, morir en tierras valencianas, es un recorrido por los yacimientos valencianos más emblemáticos con restos humanos enterrados, desde los
últimos grupos de cazadores-recolectores hasta las sociedades metalúrgicas de
CINGLE DEL MAS NOU
(ARES DEL MAESTRAT, CASTELLÓ)
Enterrament múltiple. VII Mil·leni ANE.
Enterramiento múltiple. VII Milenio A.N.E.
LLOMA DE BETXÍ
(PATERNA, VALÈNCIA)
Enterrament en fossa. 1700 ANE.
Enterramiento en fosa. 1700 A.N.E.
SANT JOAQUIM DE LA MENARELLA
(EL FORCALL, CASTELLÓ)
Necrópolis tumulària d'incineració. Segle VII ANE.
Necrópolis tumular de incineración. Siglo VII A.N.E.
hace 3.000 años. En ellos se muestra cómo los rituales y las prácticas funerarias van
cambiando y adquiriendo complejidad a medida que las sociedades evolucionan.
Finalmente, el ámbito nuevas técnicas para estudiar viejos huesos, presenta los yacimientos de la Cova de la Pastora (Alcoi) y de Sant Joaquim de la
Menarella (Forcall). La aplicación de técnicas bioantropológicas a los restos de
la Cova de la Pastora, proporciona nuevas informaciones tanto sobre los individuos enterrados como sobre el ritual funerario. En Sant Joaquim de la
Menarella, la nuevas técnicas de excavación e interpretación arqueológica han
permitido la reconstrucción de su mundo funerario.
Una exposición por lo tanto, donde el discurso expositivo nos conducirá
desde la muerte hacia la vida de las sociedades prehistóricas de nuestras tierras.
RESTOS
DE VIDA
DE MUERTE
[page-n-2]
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
La mort i la seua relació amb la vida és el fil argumental d'esta exposició.
Restes de mort que parlen i expliquen els diferents moments de la vida de
persones que l'arqueologia recupera per al present.
L'objectiu d'esta mostra és aportar una visió multidisciplinar sobre el con-
RESTESDE VIDA
DE MORT
cepte de la mort en les nostres terres durant la Prehistòria, a través dels avanços en el camp de l'arqueologia funerària i de l'osteoarquelogia.
Les Coves de Sta. Maira
L'exposició està dividida en quatre àmbits. El primer, enfrontar-se a la
mort, té dues parts que ens porten del present al passat. La primera, mostra
com societats actuals d'arreu del món representen i viuen aquest fet. La segona part ens trasllada als primer rituals funeraris coneguts fins ara.
ORGANITZACIÓ I PRODUCCIÓ
Museu de Prehistòria de València
Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
El segon àmbit explica el paper que juga l'arqueologia funerària i l'antropologia física en l'estudi de la prehistòria. Tres audiovisuals ajuden a entendre els diferents espais funeraris, el nombre d'individus que s'enterrava i l'aixovar que els acompanyava. Un interactiu ens explica com reconèixer en els
ossos humans el sexe, l'edat i algunes malalties dels individus. Les restes de
diferents jaciments valencians ens parlen d'aspectes com la salut i la malaltia,
les activitats quotidianes, l'alimentació o pràctiques com la trepanació.
El tercer àmbit, morir en terres valencianes, és un recorregut pels jaci-
La Vital
Cova dels Gats
FONS ARQUEOLÒGICS
Museu de Prehistòria de València
Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi
Museu de Belles Arts de Castelló
Museu Arqueològic Municipal de la Vall d'Uixò
Museu d'Història de la Vilavella
Museu de la Valltorta
ments valencians més emblemàtics amb restes humanes enterrades, des dels
PATROCINI
darrers grups de caçadors-recolectors fins les societats metal·lúrgiques de fa
Tossal de les Basses
Caja Mediterráneo
3.000 anys. En ells es mostra com els rituals i les pràctiques funeràries van
canviant i adquirint complexitat a mesura que les societats evolucionen.
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
04-02 / 30-05-10
els jaciments de la Cova de la Pastora (Alcoi) i Sant Joaquim de la Menarella
(Forcall). L'aplicació de tècniques bioantropològiques a les restes de la Cova
de la Pastora proporciona noves informacions tant dels individus enterrats
com del ritual funerari. En Sant Joaquim de la Menarella les noves tècniques
d'excavació i interpretació arqueològica han permès la reconstrucció del seu
món funerari.
Museu de Prehistòria de València. Corona, 36 · 46003 València.
Tel. informació: 963 883 565. Visites concertades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es.
Horari de visita: dimarts a diumenge de 10 a 20 h. Entrada gratuita
Muntanya Assolada
Portada: Cova dels Blaus
Finalment, l'àmbit, noves tècniques per a estudiar vells ossos, presenta
Cova de la Sarsa
Una exposició per tant, on el discurs expositiu ens conduirà des de la
mort cap a la vida de les societats prehistòriques de les nostres terres.
Costamar
Cova de la Pastora
Cova dels Gats
Tabaià
RESTES
DE VIDA
DE MORT
[page-n-3]
BARRANC DE BENITEIXIR
EL TABAIÀ
Restos de muerte que hablan y explican los diferentes momentos de la vida
(PILES, VALÈNCIA)
(ASPE, ALACANT)
de personas que la arqueología recupera para el presente.
Enterrament en sitja. 2800 ANE.
Enterramiento en silo. 2800 A.N.E.
Enterrament en cista. 1750 ANE.
Enterramiento en cista. 1750 A.N.E.
RESTOS DE VIDA, RESTOS DE MUERTE
La muerte y su relación con la vida es el hilo argumental de esta exposición.
El objetivo de esta muestra es aportar una visión multidisciplinar sobre el
concepto de la muerte en nuestras tierras durante la Prehistoria, a través de los
avances en el campo de la arqueología funeraria y de la osteoarquelogía.
La exposición está dividida en cuatro ámbitos. El primero, enfrentarse a
la muerte, tiene dos partes que nos llevan del presente al pasado. La primera, muestra cómo sociedades actuales de todo el mundo representan y viven
este hecho. La segunda parte nos traslada a los primeros rituales funerarios
conocidos hasta ahora.
El segundo ámbito explica el papel que juega la arqueología funeraria y
la antropología física en el estudio de la Prehistoria. Tres audiovisuales ayudan
a entender los diferentes espacios funerarios, el número de individuos que se
enterraba y el ajuar que los acompañaba. Un interactivo nos explica cómo reconocer en los huesos humanos el sexo, la edad y algunas enfermedades de los
individuos. Los restos de diferentes yacimientos valencianos nos hablan de
aspectos como la salud y la enfermedad, las actividades cotidianas, la alimentación o prácticas como la trepanación.
El tercer ámbito, morir en tierras valencianas, es un recorrido por los yacimientos valencianos más emblemáticos con restos humanos enterrados, desde los
últimos grupos de cazadores-recolectores hasta las sociedades metalúrgicas de
CINGLE DEL MAS NOU
(ARES DEL MAESTRAT, CASTELLÓ)
Enterrament múltiple. VII Mil·leni ANE.
Enterramiento múltiple. VII Milenio A.N.E.
LLOMA DE BETXÍ
(PATERNA, VALÈNCIA)
Enterrament en fossa. 1700 ANE.
Enterramiento en fosa. 1700 A.N.E.
SANT JOAQUIM DE LA MENARELLA
(EL FORCALL, CASTELLÓ)
Necrópolis tumulària d'incineració. Segle VII ANE.
Necrópolis tumular de incineración. Siglo VII A.N.E.
hace 3.000 años. En ellos se muestra cómo los rituales y las prácticas funerarias van
cambiando y adquiriendo complejidad a medida que las sociedades evolucionan.
Finalmente, el ámbito nuevas técnicas para estudiar viejos huesos, presenta los yacimientos de la Cova de la Pastora (Alcoi) y de Sant Joaquim de la
Menarella (Forcall). La aplicación de técnicas bioantropológicas a los restos de
la Cova de la Pastora, proporciona nuevas informaciones tanto sobre los individuos enterrados como sobre el ritual funerario. En Sant Joaquim de la
Menarella, la nuevas técnicas de excavación e interpretación arqueológica han
permitido la reconstrucción de su mundo funerario.
Una exposición por lo tanto, donde el discurso expositivo nos conducirá
desde la muerte hacia la vida de las sociedades prehistóricas de nuestras tierras.
RESTOS
DE VIDA
DE MUERTE
[page-n-2]
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
La mort i la seua relació amb la vida és el fil argumental d'esta exposició.
Restes de mort que parlen i expliquen els diferents moments de la vida de
persones que l'arqueologia recupera per al present.
L'objectiu d'esta mostra és aportar una visió multidisciplinar sobre el con-
RESTESDE VIDA
DE MORT
cepte de la mort en les nostres terres durant la Prehistòria, a través dels avanços en el camp de l'arqueologia funerària i de l'osteoarquelogia.
Les Coves de Sta. Maira
L'exposició està dividida en quatre àmbits. El primer, enfrontar-se a la
mort, té dues parts que ens porten del present al passat. La primera, mostra
com societats actuals d'arreu del món representen i viuen aquest fet. La segona part ens trasllada als primer rituals funeraris coneguts fins ara.
ORGANITZACIÓ I PRODUCCIÓ
Museu de Prehistòria de València
Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
El segon àmbit explica el paper que juga l'arqueologia funerària i l'antropologia física en l'estudi de la prehistòria. Tres audiovisuals ajuden a entendre els diferents espais funeraris, el nombre d'individus que s'enterrava i l'aixovar que els acompanyava. Un interactiu ens explica com reconèixer en els
ossos humans el sexe, l'edat i algunes malalties dels individus. Les restes de
diferents jaciments valencians ens parlen d'aspectes com la salut i la malaltia,
les activitats quotidianes, l'alimentació o pràctiques com la trepanació.
El tercer àmbit, morir en terres valencianes, és un recorregut pels jaci-
La Vital
Cova dels Gats
FONS ARQUEOLÒGICS
Museu de Prehistòria de València
Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi
Museu de Belles Arts de Castelló
Museu Arqueològic Municipal de la Vall d'Uixò
Museu d'Història de la Vilavella
Museu de la Valltorta
ments valencians més emblemàtics amb restes humanes enterrades, des dels
PATROCINI
darrers grups de caçadors-recolectors fins les societats metal·lúrgiques de fa
Tossal de les Basses
Caja Mediterráneo
3.000 anys. En ells es mostra com els rituals i les pràctiques funeràries van
canviant i adquirint complexitat a mesura que les societats evolucionen.
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
04-02 / 30-05-10
els jaciments de la Cova de la Pastora (Alcoi) i Sant Joaquim de la Menarella
(Forcall). L'aplicació de tècniques bioantropològiques a les restes de la Cova
de la Pastora proporciona noves informacions tant dels individus enterrats
com del ritual funerari. En Sant Joaquim de la Menarella les noves tècniques
d'excavació i interpretació arqueològica han permès la reconstrucció del seu
món funerari.
Museu de Prehistòria de València. Corona, 36 · 46003 València.
Tel. informació: 963 883 565. Visites concertades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es.
Horari de visita: dimarts a diumenge de 10 a 20 h. Entrada gratuita
Muntanya Assolada
Portada: Cova dels Blaus
Finalment, l'àmbit, noves tècniques per a estudiar vells ossos, presenta
Cova de la Sarsa
Una exposició per tant, on el discurs expositiu ens conduirà des de la
mort cap a la vida de les societats prehistòriques de les nostres terres.
Costamar
Cova de la Pastora
Cova dels Gats
Tabaià
RESTES
DE VIDA
DE MORT
[page-n-3]
Back to top