Arqueologia canària a Egipte
2026
Full de sala
[page-n-1]
VAL
cosa s’ha aportat més agilitat al procés i més precisió a la documentació
generada.
Des de la primera campanya s’ha
treballat per a estabilitzar, consolidar
i protegir la tomba. A més, també
s’han netejat les sals de les parets i
s’han restaurat els objectes trobats.
ABR/OCT26 · MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
La finalitat d’estes intervencions és
garantir la conservació de les estructures i adequar el lloc perquè puga
ser visitat.
tat de La Laguna (Tenerife, Espanya)
PROJECTE DOS CERO NUEVE:
OBJECTIUS, MEMBRES I CAMPANYES
comptat amb un equip multidisci-
desenvolupa un projecte arqueològic
Els primers objectius específics
plinari, integrat per especialistes de
en la necròpolis d’Assassif sud, just
del projecte foren identificar-ne el
diferents àrees, i amb metodologies i
davant de l’actual ciutat de Luxor,
propietari de la TT209 i confirmar
enfocaments molt diversos, capaços
l’antiga Waset (Tebes) a Egipte. L’ex-
el període en què visqué, així com
de res-pondre als reptes i qüestions
posició mostra el treball efectuat en
comprendre la distribució i les carac-
que planteja la investigació i la con-
els últims anys des de la perspectiva
terístiques formals de la tomba.
servació del jaciment. Els especialistes
del fotògraf de la missió, José Miguel
Una vegada es desvelà eixa figura
egipcis són una part clau de l’equip.
Barrios Mufrege.
històrica i el paper que podia tindre
Sovint han sigut silenciats en els relats
en l’inici de la dominació núbia
egiptològics, per la qual cosa s’ha
visitant al dia a dia d’una excavació
d’Egipte, en el segle VIII abans de
creat el concepte de «mans ocultes»
en el país del Nil: com es treballa,
l’era comuna, han aparegut noves
per a denunciar eixa situació. Amb
quins processos se seguixen i com
preguntes. Estes mantenen viu el
tot, la seua experiència i capacitat de
conviu l’equip. Hi apareixen objectes,
treball de camp i fan que l’estudi
treball de camp és essencial i cabdal
persones i espais per a evocar els
siga cada vegada més complex i
per a obtindre resultats.
ritmes de les campanyes i transmetre
interessant.
Des de 2012, un equip de la Universi-
Les seues imatges acosten el
Per a dur a terme el projecte s’ha
alhora que mostren la curiositat del
arqueòleg que documentà la TT209.
L’EXCAVACIÓ EN EL UADI HATASUN I EL
REDESCOBRIMENT DE LA TT 209
fotògraf per la recerca arqueològica i
Entre 1903 i 1904 excavà una trinxera
Les tombes de l’elit egípcia solien
el context en què es du a terme.
per a buscar els pous i les cambres
tindre dos parts diferenciades: un
les sensacions del seus protagonistes,
Robert Mond fou el primer
funeràries i traçà un primer esque-
edifici exterior, la superestructura,
El projecte Dos Cero Nueve
ma del seu interior. En 1974, Dieter
amb pati i capelles on els vius podien
El projecte nasqué amb la finalitat
Eigner l’explorà de nou i dibuixà un
fer ofrenes als difunts, i unes sales
d’excavar, documentar, estudiar i
plànol més complet de la subestruc-
subterrànies, excavades en el subsol,
conservar la tomba tebana (TT) 209.
tura. Després d’ell, el com-plex torna-
on s’obrien pous que desembocaven
Esta va ser construïda en la riba
ria a ser oblidat.
en les cambres funeràries.
occidental del Nil, en el vessant nord
La TT 209 estava oculta davall
L’estructura externa de la TT
del uadi Hatasun, com a lloc d’enter-
dels sediments arrossegats a causa
209 s’organitzava en tres terrasses
rament per a la família de Nisemro,
de les pluges que periòdicament
tallades en el vessant nord del uadi.
un alt dignatari d’origen nubi que
cauen en la muntanya tebana. L’aigua
La impressió des del carrer devia ser
visqué durant la dinastia XXV. Es trac-
i els llims, que penetraren en el seu
monumental. En el nivell inferior es
ta d’un període poc estudiat dins de
interior des d’èpoques antigues, han
trobaven el piló d’entrada i el pati,
l’egiptologia i que, precisament per
afectat la conservació dels materials,
des d’on una rampa escalonada con-
això, resulta de gran interés. Després
especialment els orgànics.
duïa a les cambres subterrànies. La
de diverses campanyes, els objectius
El rigor de la metodologia
part central devia acollir una capella
s’han ampliat i ara arriben a noves
d’excavació estratigràfica permet
de culte, mentre que en la terrassa
zones de la conca del uadi, cosa que
construir la biografia del jaciment.
superior hi havia un espai rectangular
permet tindre una visió més completa
Durant els catorze anys del projecte,
de grans dimensions i funció desco-
de com era la vida en una necròpolis
els mètodes de registre arqueològic
neguda.
egípcia.
s’han anat transformant, amb la qual
[page-n-2]
probablement aprenentes de l’ofici de
terrisseres.
L’anàlisi estadística d’un altre
conjunt d’uixebtis que pertanyia a la
mateixa caixa mostra que encara que
estaven fets amb dos motles idèntics
canviava la cabellera. Les diferències
entre ells suggerixen que tres artesans
o artesanes diferents podrien haver
El uadi Hatasun naix als peus de la imponent muntanya tebana. Recorre un dels costats del tossal de Sheikh
Abd al-Qurnah i travessa una zona poc coneguda de la necròpolis: l’Assassif sud. En este lloc s’estan excavant
actualment algunes de les tombes més grans de la civilització egípcia, construïdes durant la dinastia núbia, que
oferixen una nova visió d’este període.
participat en la seua elaboració.
RETORN A LA CONCA DEL UADI
Abans de convertir-se en un lloc de so-
EL PROPIETARI DE LA TT 209
de soterrar era pròpia dels rituals reials
terrament per als habitants de Tebes,
El propietari de la tomba es deia Ni-
nubis del principi de la dinastia XXV,
esta zona del desert occidental va ser
semro (nom d’origen nubi). Probable-
cosa que permet confirmar tant l’ori-
freqüentada per poblacions prehistòri-
ment visqué a principi de la dinastia
gen ètnic del propietari com la crono-
ques que deixaren restes de les seues
XXV, a finals del segle VIII abans de
logia de la construcció de la tomba.
activitats. La prospecció en la conca
la nostra era. Ostentava el títol de
En els nivells més antics de dos
del uadi i l’estudi de les indústries
supervisor del segell, càrrec respon-
cambres de l’eix lateral s’han trobat
lítiques trobades han permés identi-
sable deles finances i dels recursos
els elements propis d’un aixovar fu-
ficar zones on es fabricaven utensilis
econòmics de l’estat.
nerari de la dinastia XXV: un gran taüt
que daten del Paleolític mitjà i superior
rectangular, amb forma de capella,
(MSA i USA).
SOTERRAMENTS, AIXOVARS
I RITUALS PERIÒDICS
conegut com a qeresu i, dins d’es-
Just al nord de la TT 209 una
te, un altre antropoide; reixetes de
ampla terrassa aplanada recorre el
La part subterrània de la tomba pre-
perles de collar; vasos canopis per a
vessant de Sheik Abd al-Qurnah. Des
senta una successió de sales distri-
guardar les vísceres del difunt; caixes
de principi del segle XX es considera
buïdes en dos eixos. En el principal,
amb cen-tenars de figuretes funerà
que era una calçada inacabada que
de sud a nord, hi ha dos grans espais
ries, així com gerres per a les restes
conduïa a una tomba reial del Regne
de culte —la sala transversal i la dels
del procés de momificació i recipients
mitjà. Els treballs duts a terme durant
pilars— que precedixen a dos pous
d’ofrenes. En una de les cambres, hi
el projecte han identificat evidències
amb cambres funeràries. Una d’elles
havia una dotzena d’àmfores d’origen
del procés constructiu d’esta calçada.
correspondria, probablement, al pro-
fenici que formaren part del ritual de
pietari de la tomba.
les ofrenes.
En la paret oest de la sala trans-
L’estudi de la calçada mostra que la
necròpolis no era sols un espai de culte,
sinó un escenari on també es realitzaren
versal, una porta permet accedir a un
L’ARQUEOLOGIA DEL QUE ÉS INVISIBLE
altre conjunt d’espais. La inscripció
La majoria dels estrats de la tomba
crida l’atenció la identificació de tallers
situada damunt de la porta esmenta
estan formats per estos depòsits
de sílex per a fabricar ferramentes de
una dona que es qualifica com a «sa
fluvials del uadi Hatasun. Registrar-los
tall i tallers de pedra calcària possible-
mare». En esta zona s’han localitzat
i documentar-los permet iniciar una
ment per a obtindre òstracon.
dos pous amb cambres funeràries. Els
línia d’investigació sobre el règim plu-
uixebtis trobats en la més gran donen
viomètric del desert tebà i saber com
localitzar una xicoteta estructura
compte del nom d’un home, possible-
afectà a esta part de la necròpolis.
d’atovó. Quan s’excavà es trobaren
ment d’un germà de Nisemro.
UN RITUAL DE SOTERRAMENT NUBI
Els xicotets uixebtis d’argila, que
quasi no s’han estudiat, aporten in-
altres activitats productives. Sobretot
En el vessant sud del uadi es va
restes de centenars de cossos humans
barrejats, sense connexions anatò-
ABR/OCT26
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
formació sobre les condicions socials
miques ni senyals clars de cap ritual
Tallades en el sòl de la cambra prin-
i tècniques d’elaboració. Una anàlisi
d’enterrament. Encara no se sap per
cipal es trobaren dos trinxeres que
forense de les empremtes dacti-
què s’acumularen de manera tan de-
servien per a encaixar les potes i el
lars d’un dels conjunts ha permés
sordenada ni quina era la funció d’eixa
travesser d’un llit funerari. Esta forma
identificar que els feren dones jóvens,
estructura.
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA.
Corona, 36 · 46003 València · www.museuprehistoriavalencia.es · Síguenos en
[page-n-3]
VAL
cosa s’ha aportat més agilitat al procés i més precisió a la documentació
generada.
Des de la primera campanya s’ha
treballat per a estabilitzar, consolidar
i protegir la tomba. A més, també
s’han netejat les sals de les parets i
s’han restaurat els objectes trobats.
ABR/OCT26 · MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
La finalitat d’estes intervencions és
garantir la conservació de les estructures i adequar el lloc perquè puga
ser visitat.
tat de La Laguna (Tenerife, Espanya)
PROJECTE DOS CERO NUEVE:
OBJECTIUS, MEMBRES I CAMPANYES
comptat amb un equip multidisci-
desenvolupa un projecte arqueològic
Els primers objectius específics
plinari, integrat per especialistes de
en la necròpolis d’Assassif sud, just
del projecte foren identificar-ne el
diferents àrees, i amb metodologies i
davant de l’actual ciutat de Luxor,
propietari de la TT209 i confirmar
enfocaments molt diversos, capaços
l’antiga Waset (Tebes) a Egipte. L’ex-
el període en què visqué, així com
de res-pondre als reptes i qüestions
posició mostra el treball efectuat en
comprendre la distribució i les carac-
que planteja la investigació i la con-
els últims anys des de la perspectiva
terístiques formals de la tomba.
servació del jaciment. Els especialistes
del fotògraf de la missió, José Miguel
Una vegada es desvelà eixa figura
egipcis són una part clau de l’equip.
Barrios Mufrege.
històrica i el paper que podia tindre
Sovint han sigut silenciats en els relats
en l’inici de la dominació núbia
egiptològics, per la qual cosa s’ha
visitant al dia a dia d’una excavació
d’Egipte, en el segle VIII abans de
creat el concepte de «mans ocultes»
en el país del Nil: com es treballa,
l’era comuna, han aparegut noves
per a denunciar eixa situació. Amb
quins processos se seguixen i com
preguntes. Estes mantenen viu el
tot, la seua experiència i capacitat de
conviu l’equip. Hi apareixen objectes,
treball de camp i fan que l’estudi
treball de camp és essencial i cabdal
persones i espais per a evocar els
siga cada vegada més complex i
per a obtindre resultats.
ritmes de les campanyes i transmetre
interessant.
Des de 2012, un equip de la Universi-
Les seues imatges acosten el
Per a dur a terme el projecte s’ha
alhora que mostren la curiositat del
arqueòleg que documentà la TT209.
L’EXCAVACIÓ EN EL UADI HATASUN I EL
REDESCOBRIMENT DE LA TT 209
fotògraf per la recerca arqueològica i
Entre 1903 i 1904 excavà una trinxera
Les tombes de l’elit egípcia solien
el context en què es du a terme.
per a buscar els pous i les cambres
tindre dos parts diferenciades: un
les sensacions del seus protagonistes,
Robert Mond fou el primer
funeràries i traçà un primer esque-
edifici exterior, la superestructura,
El projecte Dos Cero Nueve
ma del seu interior. En 1974, Dieter
amb pati i capelles on els vius podien
El projecte nasqué amb la finalitat
Eigner l’explorà de nou i dibuixà un
fer ofrenes als difunts, i unes sales
d’excavar, documentar, estudiar i
plànol més complet de la subestruc-
subterrànies, excavades en el subsol,
conservar la tomba tebana (TT) 209.
tura. Després d’ell, el com-plex torna-
on s’obrien pous que desembocaven
Esta va ser construïda en la riba
ria a ser oblidat.
en les cambres funeràries.
occidental del Nil, en el vessant nord
La TT 209 estava oculta davall
L’estructura externa de la TT
del uadi Hatasun, com a lloc d’enter-
dels sediments arrossegats a causa
209 s’organitzava en tres terrasses
rament per a la família de Nisemro,
de les pluges que periòdicament
tallades en el vessant nord del uadi.
un alt dignatari d’origen nubi que
cauen en la muntanya tebana. L’aigua
La impressió des del carrer devia ser
visqué durant la dinastia XXV. Es trac-
i els llims, que penetraren en el seu
monumental. En el nivell inferior es
ta d’un període poc estudiat dins de
interior des d’èpoques antigues, han
trobaven el piló d’entrada i el pati,
l’egiptologia i que, precisament per
afectat la conservació dels materials,
des d’on una rampa escalonada con-
això, resulta de gran interés. Després
especialment els orgànics.
duïa a les cambres subterrànies. La
de diverses campanyes, els objectius
El rigor de la metodologia
part central devia acollir una capella
s’han ampliat i ara arriben a noves
d’excavació estratigràfica permet
de culte, mentre que en la terrassa
zones de la conca del uadi, cosa que
construir la biografia del jaciment.
superior hi havia un espai rectangular
permet tindre una visió més completa
Durant els catorze anys del projecte,
de grans dimensions i funció desco-
de com era la vida en una necròpolis
els mètodes de registre arqueològic
neguda.
egípcia.
s’han anat transformant, amb la qual
[page-n-2]
probablement aprenentes de l’ofici de
terrisseres.
L’anàlisi estadística d’un altre
conjunt d’uixebtis que pertanyia a la
mateixa caixa mostra que encara que
estaven fets amb dos motles idèntics
canviava la cabellera. Les diferències
entre ells suggerixen que tres artesans
o artesanes diferents podrien haver
El uadi Hatasun naix als peus de la imponent muntanya tebana. Recorre un dels costats del tossal de Sheikh
Abd al-Qurnah i travessa una zona poc coneguda de la necròpolis: l’Assassif sud. En este lloc s’estan excavant
actualment algunes de les tombes més grans de la civilització egípcia, construïdes durant la dinastia núbia, que
oferixen una nova visió d’este període.
participat en la seua elaboració.
RETORN A LA CONCA DEL UADI
Abans de convertir-se en un lloc de so-
EL PROPIETARI DE LA TT 209
de soterrar era pròpia dels rituals reials
terrament per als habitants de Tebes,
El propietari de la tomba es deia Ni-
nubis del principi de la dinastia XXV,
esta zona del desert occidental va ser
semro (nom d’origen nubi). Probable-
cosa que permet confirmar tant l’ori-
freqüentada per poblacions prehistòri-
ment visqué a principi de la dinastia
gen ètnic del propietari com la crono-
ques que deixaren restes de les seues
XXV, a finals del segle VIII abans de
logia de la construcció de la tomba.
activitats. La prospecció en la conca
la nostra era. Ostentava el títol de
En els nivells més antics de dos
del uadi i l’estudi de les indústries
supervisor del segell, càrrec respon-
cambres de l’eix lateral s’han trobat
lítiques trobades han permés identi-
sable deles finances i dels recursos
els elements propis d’un aixovar fu-
ficar zones on es fabricaven utensilis
econòmics de l’estat.
nerari de la dinastia XXV: un gran taüt
que daten del Paleolític mitjà i superior
rectangular, amb forma de capella,
(MSA i USA).
SOTERRAMENTS, AIXOVARS
I RITUALS PERIÒDICS
conegut com a qeresu i, dins d’es-
Just al nord de la TT 209 una
te, un altre antropoide; reixetes de
ampla terrassa aplanada recorre el
La part subterrània de la tomba pre-
perles de collar; vasos canopis per a
vessant de Sheik Abd al-Qurnah. Des
senta una successió de sales distri-
guardar les vísceres del difunt; caixes
de principi del segle XX es considera
buïdes en dos eixos. En el principal,
amb cen-tenars de figuretes funerà
que era una calçada inacabada que
de sud a nord, hi ha dos grans espais
ries, així com gerres per a les restes
conduïa a una tomba reial del Regne
de culte —la sala transversal i la dels
del procés de momificació i recipients
mitjà. Els treballs duts a terme durant
pilars— que precedixen a dos pous
d’ofrenes. En una de les cambres, hi
el projecte han identificat evidències
amb cambres funeràries. Una d’elles
havia una dotzena d’àmfores d’origen
del procés constructiu d’esta calçada.
correspondria, probablement, al pro-
fenici que formaren part del ritual de
pietari de la tomba.
les ofrenes.
En la paret oest de la sala trans-
L’estudi de la calçada mostra que la
necròpolis no era sols un espai de culte,
sinó un escenari on també es realitzaren
versal, una porta permet accedir a un
L’ARQUEOLOGIA DEL QUE ÉS INVISIBLE
altre conjunt d’espais. La inscripció
La majoria dels estrats de la tomba
crida l’atenció la identificació de tallers
situada damunt de la porta esmenta
estan formats per estos depòsits
de sílex per a fabricar ferramentes de
una dona que es qualifica com a «sa
fluvials del uadi Hatasun. Registrar-los
tall i tallers de pedra calcària possible-
mare». En esta zona s’han localitzat
i documentar-los permet iniciar una
ment per a obtindre òstracon.
dos pous amb cambres funeràries. Els
línia d’investigació sobre el règim plu-
uixebtis trobats en la més gran donen
viomètric del desert tebà i saber com
localitzar una xicoteta estructura
compte del nom d’un home, possible-
afectà a esta part de la necròpolis.
d’atovó. Quan s’excavà es trobaren
ment d’un germà de Nisemro.
UN RITUAL DE SOTERRAMENT NUBI
Els xicotets uixebtis d’argila, que
quasi no s’han estudiat, aporten in-
altres activitats productives. Sobretot
En el vessant sud del uadi es va
restes de centenars de cossos humans
barrejats, sense connexions anatò-
ABR/OCT26
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
formació sobre les condicions socials
miques ni senyals clars de cap ritual
Tallades en el sòl de la cambra prin-
i tècniques d’elaboració. Una anàlisi
d’enterrament. Encara no se sap per
cipal es trobaren dos trinxeres que
forense de les empremtes dacti-
què s’acumularen de manera tan de-
servien per a encaixar les potes i el
lars d’un dels conjunts ha permés
sordenada ni quina era la funció d’eixa
travesser d’un llit funerari. Esta forma
identificar que els feren dones jóvens,
estructura.
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA.
Corona, 36 · 46003 València · www.museuprehistoriavalencia.es · Síguenos en
[page-n-3]
Back to top