Restes de vida, restes de mort: jornada de treball d’arqueologia de la mort : 16 de juny de 2010
Pascual Lucas
2010
Programa
[page-n-1]
RESTES
DE VIDA
DE MORT
JORNADA DE TREBALL D'ARQUEOLOGIA DE LA MORT 16 DE JUNY DE 2010
L'arqueologia funerària arreplega, documenta
i interpreta el conjunt d'activitats que una comunitat ha decidit realitzar entorn de la mort
d'un congènere. Tots aquests elements funeraris són el reflex d'un món simbòlic, cultural i
social que l'arqueologia rescata per al present.
L'objectiu d'aquesta jornada és aportar una
visió multidisciplinària sobre el concepte de la
mort durant la Prehistòria, a través dels avanços en el camp de l'arqueologia funerària, l'osteoarqueologia i l'antropologia sociocultural.
SESSIÓ MATÍ
9-9'30: Recollida de documentació.
I. ARQUEOLOGIA DE LA MORT
9'30-10'30: Arqueologia de la mort. Teresa Chapa Brunet. Catedràtica de Prehistòria.
.
.
Universidad Complutense de Madrid.
Presenta: Helena Bonet Rosado. Directora del Museu de Prehistòria de València.
Les restes funeràries han constituït tradicionalment una eina fonamental per a la definició
social, espacial i cronològica de les societats del passat. La “Nova Arqueologia” va ordenar
els objectius i la metodologia per al seu estudi, desenvolupant un ventall de procediments
analítics i de documentació que pretenien cobrir els objectius teòrics proposats. El desenvolupament posterior de l'Arqueologia Post-Procesual en les seues múltiples manifestacions
ha obert nous camins per a abordar aquest tema, centrats especialment en aspectes ideològics i en com estos s'aprecien a través del comportament davant de la mort. En l'actualitat, la pràctica arqueològica ha aconseguit un alt nivell metodològic que permet ampliar les
perspectives d'estudi d'aquestos contextos, encara que també ha d'afrontar nous problemes
derivats de les actituds actuals davant de la gestió de les societats del passat.
10'30-11: Pausa café.
II. L'ESTUDI DE LES RESTES: MALALTIES I RITUALS
11-12: Canibalisme i Paleopatologia. Miguel C. Botella. Catedràtic d'Antropologia Física.
.
.
Universidad de Granada.
Presenta i modera: Ángela Pérez Fernández. Arqueòloga. Comissària de l'exposició.
Les marques que es poden observar sobre els ossos, producte de manipulacions intencionals en el perimortem, servixen d'indicador del tipus de maniobra realitzada. Per això,
la seua correcta classificació resulta clau per a diagnosticar la pràctica del canibalisme, que
només pot ser demostrat si es complixen una sèrie de premisses bàsiques.
Es mostren els distints tipus de canibalisme i es discutix el seu significat, a la llum de l'única
evidència de què es disposa, que són els ossos humans.
També guarden els ossos l'evidència de les malalties que va patir la gent d'èpoques passades, així com les condicions de vida i en alguns casos les circumstàncies que van rodejar la
seua mort. Si bé els registres no poden ser tan complets com seria desitjable, tenen el valor
que el que mostren és objectiu.
Passada ja l'època de la presentació de casos mes o menys cridaners, ara la Paleopatologia cobra una dimensió nova perquè es dedica a analitzar els modes i mitjans de vida de
les poblacions humanes, a través dels seus estats de salut i malaltia.
12-13: Debat.
13-14: Visita a l'exposició “Restes de vida, Restes de mort”.
SESSIÓ VESPRADA
16'30-17'30: Estudi de les cremacions. Bibiana Agustí. Arqueòloga.
.
.
Presenta: Begoña Soler Mayor. Conservadora del Museu de Prehistòria de València.
Comissària de l'exposició.
El tractament funerari de la cremació/incineració transforma el material esquelètic de tal
manera que el redueix a un petit volum de fragments mineralitzats i calcinats que es diposita al lloc sepulcral. Aquestes condicions físiques exigeixen una metodologia d'estudi específica que permeti obtenir resultats antropològics satisfactoris orientats a interpretar si es
tracta de dipòsits individuals o múltiples, la seva classe d'edat, el sexe i la morfologia, així
com alteracions patològiques. Des de l'arqueologia funerària ens aproximarem als mecanismes relacionats amb la combustió, la recollida de la pira funerària i les condicions de dipòsit en el lloc funerari. Finalment, a partir de l'observació de les transformacions
tafonòmiques, podem comprendre algunes incidències esdevingudes des del moment del
dipòsit fins la intervenció arqueològica.
III. LA MORT DES DE L' ANTROPOLOGIA
17'30-18'30: Antropologia i mort: La gestió dels cadàvers. Marta Allué. Antropóloga.
.
.
Presenta i modera: Joan Seguí. Director del Museu Valencià d'Etnologia.
Cada societat disposa d'instruments de caràcter tècnic per gestionar l'evacuació dels cadàvers. La funció dels gestos associats (ritual) és restablir l'ordre social pertorbat mitjançant
actes cerimonials que simbolitzen el trànsit i que vehiculen l'angoixa per la pèrdua i la proximitat de la mort dels supervivents.
És aquest esquema aplicable a totes les cultures, a tots els temps?
18'30-19'30: Debat.
.
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Saló Alfons el Magnànim. Entrada lliure, fins completar aforament, 200 places.
Més informació al tfns. 963 883 564 - 963 883 626, o al correu electrònic begonya.soler@dival.es
Museu de Prehistòria de València. Corona, 36 · 46003 València. www.museuprehistoriavalencia.es
[page-n-2]
RESTES
DE VIDA
DE MORT
JORNADA DE TREBALL D'ARQUEOLOGIA DE LA MORT 16 DE JUNY DE 2010
L'arqueologia funerària arreplega, documenta
i interpreta el conjunt d'activitats que una comunitat ha decidit realitzar entorn de la mort
d'un congènere. Tots aquests elements funeraris són el reflex d'un món simbòlic, cultural i
social que l'arqueologia rescata per al present.
L'objectiu d'aquesta jornada és aportar una
visió multidisciplinària sobre el concepte de la
mort durant la Prehistòria, a través dels avanços en el camp de l'arqueologia funerària, l'osteoarqueologia i l'antropologia sociocultural.
SESSIÓ MATÍ
9-9'30: Recollida de documentació.
I. ARQUEOLOGIA DE LA MORT
9'30-10'30: Arqueologia de la mort. Teresa Chapa Brunet. Catedràtica de Prehistòria.
.
.
Universidad Complutense de Madrid.
Presenta: Helena Bonet Rosado. Directora del Museu de Prehistòria de València.
Les restes funeràries han constituït tradicionalment una eina fonamental per a la definició
social, espacial i cronològica de les societats del passat. La “Nova Arqueologia” va ordenar
els objectius i la metodologia per al seu estudi, desenvolupant un ventall de procediments
analítics i de documentació que pretenien cobrir els objectius teòrics proposats. El desenvolupament posterior de l'Arqueologia Post-Procesual en les seues múltiples manifestacions
ha obert nous camins per a abordar aquest tema, centrats especialment en aspectes ideològics i en com estos s'aprecien a través del comportament davant de la mort. En l'actualitat, la pràctica arqueològica ha aconseguit un alt nivell metodològic que permet ampliar les
perspectives d'estudi d'aquestos contextos, encara que també ha d'afrontar nous problemes
derivats de les actituds actuals davant de la gestió de les societats del passat.
10'30-11: Pausa café.
II. L'ESTUDI DE LES RESTES: MALALTIES I RITUALS
11-12: Canibalisme i Paleopatologia. Miguel C. Botella. Catedràtic d'Antropologia Física.
.
.
Universidad de Granada.
Presenta i modera: Ángela Pérez Fernández. Arqueòloga. Comissària de l'exposició.
Les marques que es poden observar sobre els ossos, producte de manipulacions intencionals en el perimortem, servixen d'indicador del tipus de maniobra realitzada. Per això,
la seua correcta classificació resulta clau per a diagnosticar la pràctica del canibalisme, que
només pot ser demostrat si es complixen una sèrie de premisses bàsiques.
Es mostren els distints tipus de canibalisme i es discutix el seu significat, a la llum de l'única
evidència de què es disposa, que són els ossos humans.
També guarden els ossos l'evidència de les malalties que va patir la gent d'èpoques passades, així com les condicions de vida i en alguns casos les circumstàncies que van rodejar la
seua mort. Si bé els registres no poden ser tan complets com seria desitjable, tenen el valor
que el que mostren és objectiu.
Passada ja l'època de la presentació de casos mes o menys cridaners, ara la Paleopatologia cobra una dimensió nova perquè es dedica a analitzar els modes i mitjans de vida de
les poblacions humanes, a través dels seus estats de salut i malaltia.
12-13: Debat.
13-14: Visita a l'exposició “Restes de vida, Restes de mort”.
SESSIÓ VESPRADA
16'30-17'30: Estudi de les cremacions. Bibiana Agustí. Arqueòloga.
.
.
Presenta: Begoña Soler Mayor. Conservadora del Museu de Prehistòria de València.
Comissària de l'exposició.
El tractament funerari de la cremació/incineració transforma el material esquelètic de tal
manera que el redueix a un petit volum de fragments mineralitzats i calcinats que es diposita al lloc sepulcral. Aquestes condicions físiques exigeixen una metodologia d'estudi específica que permeti obtenir resultats antropològics satisfactoris orientats a interpretar si es
tracta de dipòsits individuals o múltiples, la seva classe d'edat, el sexe i la morfologia, així
com alteracions patològiques. Des de l'arqueologia funerària ens aproximarem als mecanismes relacionats amb la combustió, la recollida de la pira funerària i les condicions de dipòsit en el lloc funerari. Finalment, a partir de l'observació de les transformacions
tafonòmiques, podem comprendre algunes incidències esdevingudes des del moment del
dipòsit fins la intervenció arqueològica.
III. LA MORT DES DE L' ANTROPOLOGIA
17'30-18'30: Antropologia i mort: La gestió dels cadàvers. Marta Allué. Antropóloga.
.
.
Presenta i modera: Joan Seguí. Director del Museu Valencià d'Etnologia.
Cada societat disposa d'instruments de caràcter tècnic per gestionar l'evacuació dels cadàvers. La funció dels gestos associats (ritual) és restablir l'ordre social pertorbat mitjançant
actes cerimonials que simbolitzen el trànsit i que vehiculen l'angoixa per la pèrdua i la proximitat de la mort dels supervivents.
És aquest esquema aplicable a totes les cultures, a tots els temps?
18'30-19'30: Debat.
.
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Saló Alfons el Magnànim. Entrada lliure, fins completar aforament, 200 places.
Més informació al tfns. 963 883 564 - 963 883 626, o al correu electrònic begonya.soler@dival.es
Museu de Prehistòria de València. Corona, 36 · 46003 València. www.museuprehistoriavalencia.es
[page-n-2]
Back to top