[page-n-1]
PROJECTE
“LES FOSSES DEL FRANQUISME.
ARQUEOLOGIA, ANTROPOLOGIA I
MEMÒRIA”
Exposicions:
• Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna del Museu
de Prehistòria de València
• 2238. Paterna. Lloc de perpetració i memòria de L’ETNO
Museu Valencià d’Etnologia

Dossier de premsa
Roda de premsa: 5 de juliol de 2023, a les 11.00 h
Obertura de les exposicions: 5 de juliol de 2023, a les 19.30 h
Lloc: Centre museístic La Beneficència

1

[page-n-2]
El MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA I L’ETNO, MUSEU
VALENCIÀ D’ETNOLOGIA PRESENTEN DUES EXPOSICIONS
SOBRE LES FOSSES DE PATERNA
Les mostres formen part del projecte “Les Fosses del Franquisme. Arqueologia,
Antropologia i Memòria” que el Museu de Prehistòria de València i L’ETNO,
juntament amb el Departament de Memòria Històrica de la Diputació estan duent
a terme per a impulsar la memòria democràtica.
Exposiciones:
• Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna. Museu de Prehistòria de València
• 2238. Paterna. Lloc de perpetració i memòria. L’ETNO, Museu Valencià de
Etnología
Dates de les exposicions: juliol 2023 – abril 2024
Lloc: Centre museístic La Beneficència. Museu de Prehistòria de València i L’ETNO,
Museu Valencià d’Etnologia.
Roda de premsa: 5 de juliol de 2023, a les 11.00 h
Les Fosses del Franquisme és un projecte amb vocació de servici públic que vol fomentar la
memòria democràtica. El projecte té caràcter multidisciplinari, ja que s’aborda des de
l’Arqueologia, l’Antropologia i la Memòria Històrica. La Diputació de València per mitjà de la
Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria i L’ETNO,
ha dut a terme aquest projecte que suposa una publicació, un programa d’actes culturals i dues
exposicions, que s’han produït per part dels museus esmentats. El projecte té la voluntat de
contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades en el
cementeri de Paterna entre 1939 i 1956. En aquest projecte s’ha prestat una atenció especial a les
víctimes i els seus familiars.

Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna
Museu de Prehistòria de València
«Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna» és una aproximació a les fosses comunes del
franquisme des d’una perspectiva arqueològica a través d’un estudi de cas concret, el cementeri
municipal de Paterna, en què hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones
que foren assassinades per la dictadura entre 1939 i 1956.
L’exposició té tres objectius cabdals. D’una banda, fer visible l’aportació de les disciplines
científiques i els equips tècnics que porten a terme l’exhumació, la identificació de les persones
represaliades i la recuperació de les seues històries de vida. De l’altra, fer un reconeixement públic
a les víctimes de la repressió i a les seues famílies, així com als col·lectius i persones que, des de
fa dècades, reivindiquen i lluiten per preservar la seua memòria. I, en darrer terme, entaular un
diàleg amb la ciutadania que verse sobre la necessitat de les polítiques públiques de memòria, atés
que la vulneració dels drets humans és un tema que afecta el conjunt de la societat.

2

[page-n-3]
Aquest projecte parteix de la cultura material, tant de l’exhumada en les fosses com de la
conservada per part de les famílies a casa, a fi de parlar de les històries de vida de les persones
afusellades i dels mecanismes de repressió de la dictadura, però també del paper que hui en dia
tenen aquests objectes en la construcció i transmissió de la memòria democràtica.
L’exposició s’estructura en cinc grans espais, per mitjà dels quals s’articula un viatge que transita,
de manera intermitent, entre el present i el passat.
SALA 1. Arqueologia de la memòria
Estructurada en tres unitats de contingut:
- Els conflictes contemporanis i l’arqueologia
- L’arqueologia forense
- Espanya, postguerra i repressió
El punt de partida és la reivindicació del paper de l’arqueologia en l’estudi de la contemporaneïtat,
en particular en l’àmbit dels conflictes i dels episodis traumàtics d’arreu del món durant els segles
XX i XXI. Aquest marc ens permet situar el nostre cas d’estudi en el context internacional dels
drets humans, així com connectar-lo amb els principis de l’arqueologia forense com a principal
aportadora de les proves pericials dels crims. A partir d’ací, ens endinsem en un primer viatge al
passat amb el propòsit de contextualitzar històricament la realitat ideològica, política i social de
la postguerra en què van tindre lloc els crims del franquisme i s’hi defineix clarament la dualitat
entre els perpetradors i les víctimes.
SALA 2. Paterna com a cas d’estudi
Presenta el cas d’estudi concret de Paterna mitjançant dues unitats de continguts:
- El cementeri de Paterna i el mur del Terrer
- L’arqueologia de les fosses
Aquesta sala presenta el cementeri municipal de Paterna i el Mur del Terrer com a conjunt
paradigmàtic d’aquella repressió. L’explicació discorre en un sentit diacrònic, entenent aquest
cementeri com un espai de violència en el passat, però també com un espai de memòria i
resistència que continua resignificant-se en el present. En aquest flux temporal en què
s’encabeixen les famílies de les persones desaparegudes, el moviment memorialista i les
administracions públiques, també fan acte de presència els equips tècnics. Aprofitem, doncs, per
a explicar els procediments científics i la multidisciplinarietat que són inherents a l’exhumació de
les fosses comunes en l’actualitat.
SALA 3. Dins i fora de la fossa
Aquest espai s’estructura en dues unitats de contingut:
- Objectes exhumats
- Objectes familiars
Amb la recuperació de les restes humanes i els objectes associats viatgem, de nou, al passat, per
tal de parlar de les persones que foren assassinades i llançades a les fosses. Aquest espai
constitueix el veritable cor de l’exposició. Es planteja com un vis-a-vis entre els objectes
exhumats i els objectes familiars, els quals, en conjunt, ajuden a reconstruir el context sociopolític
i els vincles que es teixien entre el que succeïa dins i fora de la presó, i entre el que ocorria dins i
fora de la fossa. Els materials exhumats testimonien la precarietat de la vida carcerària i de la mort
violenta, però també ens parlen de les identitats personals i de les estratègies de resistència. Per
la seua banda, els objectes familiars, acompanyats dels relats de les persones que hui en dia encara
els custodien, ajuden a posar nom i a reconstruir els projectes personals i polítics soterrats per la
dictadura. Al capdavall, els uns i els altres constitueixen els elements a partir dels quals s’articula
la memòria.

3

[page-n-4]
SALA 4. Víctimes de la desmemòria
Els relats familiars ens retornen al present per a connectar l’últim apartat de l’exposició, concebut
com un espai obert per a la reflexió en clau individual i col·lectiva sobre els fets històrics i com
es construeix i transmet la memòria.
El recorregut acaba amb un llibre en què es poden consultar les dades de totes les persones
afusellades pel franquisme a Paterna entre 1939 i 1956 i un homenatge final, en el qual, com si es
tractara d’un memorial efímer, Resiliència a l’oblit, es projecten els noms d’aquestes 2237
persones.
PATI. Arqueologia, exhumacions i vinyetes
A més de l’exposició en la sala, la proposta inclou una xicoteta mostra en el pati del museu
dedicada a la representació de les fosses del franquisme a través de vinyetes i il·lustracions. Es
tracta d’un recurs complementari pensat especialment per a les activitats didàctiques programades
pel museu amb motiu de l’exposició.
Tot plegat, Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna, s’ha concebut com un espai
obert que convida a reflexionar sobre el nostre passat recent més traumàtic, i a pensar en els
escenaris de convivència que, com a societat democràtica, ens agradaria construir per al futur.
Cal apuntar, finalment, que tant la temàtica com part dels materials que integren aquesta exposició
resulten especialment sensibles, més concretament els objectes de les persones que foren
represaliades. Tot allò que s’hi mostra i es conta es fa amb el consentiment de les famílies i amb
una contextualització científica i un tractament expositiu específic per tal d’evitar
l’espectacularització i la banalització. Per això volem reiterar el nostre més sincer agraïment a
totes i cadascuna de les persones, famílies i associacions que hi han participat i ens han
acompanyat en aquest procés.
Comissariat: Andrea Moreno Martín, Tono Vizcaíno Estevan, Eloy Ariza Jiménez i Miguel
Mezquida Fernández.
Disseny: Rosa Bou i Kumi Furió - Limoestudio

4

[page-n-5]
Objectes

Vestimenta de set homes exhumats en les
fosses 111 i 128 del cementeri municipal de
Paterna. Fotografia: Eloy Ariza - Associació
Científica ArqueoAntro.

Procés d'exhumació de la fossa 128 del
cementeri municipal de Paterna. Fotografia:
Eloy Ariza - Associació Científica
ArqueoAntro.

Ulleres exhumades en la fossa 111 del
cementeri municipal de Paterna. Fotografia:
Eloy Ariza - Associació Científica
ArqueoAntro.

Targeta postal enviada des de la presó.
Col·lecció família Ortí-Fita; Fotografia: Eloy
Ariza - Associació Científica ArqueoAntro

5

[page-n-6]
2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria.
L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia
Acostar-se a les exhumacions contemporànies de les fosses de víctimes del franquisme des de
l'antropologia social ens permet ampliar la mirada fora d'aquests llocs. Des d'aquesta disciplina
es posa el focus a comprendre en totes les seues dimensions el dinàmic món social (la "vida
social") que les envolta i les dota de significació, ja siga en entorns institucionals, associatius o
familiars.
Per això, exhumar implica molt més que desenterrar ossos. Implica introduir nous i noves agents,
transitar pel temps i per l'espai i posar-nos en el lloc d'aquelles persones que foren assassinades i
humiliades per la repressió franquista, així com recórrer amb elles i amb els seus familiars i
descendents els camins de l’oblit i la memòria.
El plantejament de l’exposició pretén abordar aquest tema des de les següents idees principals:
-

-

-

El cementeri de Paterna com a escenari de la repressió de la postguerra. Aquest lloc se’ns
presenta com a paradigmàtic per a abordar aquest fenomen, per tal d’analitzar i conéixer els
diferents mecanismes de transmissió de la memòria, a una escala familiar i domèstica, i també
a una altra més política i pública, traçant la genealogia de lluites i resistències, a diferents
escales.
Des d’una perspectiva de gènere, s’ha volgut destacar la importància femenina en aquesta
transmissió i custòdia de la memòria de la repressió, en les cases i al costat de les fosses, atés
que encara que són llocs fonamentalment masculins, el cementeri ha sigut ocupat per dones
que l’han mantingut com a lloc de memòria des de l’inici.
Les peces de l’exposició tenen un origen que resulta interessant destacar, ja que d’una banda
són objectes i documents personals custodiats per les famílies dels represaliats, que
majoritàriament és la primera vegada que es desplacen i ixen fora dels domicilis particulars.
I, d’altra banda, són fons exhumats de les fosses que han extret els equips arqueològics,
juntament amb les restes òssies, que pertanyen tant a persones identificades com a aquelles
que encara n’estan pendents i que han passat a formar part de la col·lecció de L’ETNO.

L’exposició ha sigut comissariada per les antropòlogues María José García Hernandorena, Isabel
Gadea Peiró i per Albert Costa Ramón, conservador de L’ETNO. El projecte museogràfic ha sigut
dissenyat per Eusebio López. Així mateix, els fons exposats provenen de la Col·lecció Memòria
Democràtica-L’ETNO, i d’un gran volum de famílies a les quals L’ETNO vol donar el seu
agraïment per la seua col·laboració en aquesta exposició.
Sala. Memòria i perpetració
En ella ens introduïm dins d'una fossa comuna. Des del seu interior se'ns convida a reflexionar
sobre la seua existència i el perquè de les demandes actuals d'exhumar gràcies, sobretot, a la
transmissió de la memòria en femení.
En finalitzar la Guerra Civil es va posar en marxa una gran maquinària repressora per a dotar de
legitimitat el règim dictatorial sorgit de la contesa. Això implicà fer desaparéixer de l'escena
pública a tots els representants de les forces republicanes i democràtiques, així com a aquells que
simplement, havien mostrat simpatia pel govern de la República. El cementeri de Paterna fou un
dels escenaris de la violència contra tots aquests. Entre 1939 i 1956 2.238 persones van ser
afusellades i llançades a més de 100 fosses comunes, gairebé la meitat de totes les represaliades
en territori valencià.
6

[page-n-7]
A partir de 2016 hi començaren els processos d'exhumació d'aquestes fosses comunes, de manera
sistemàtica, seguint un protocol cientificoforense i amb diners públics. Abans d'arribar a aquest
punt, centenars de ciutadanes i ciutadans i familiars de represaliats pel franquisme havien viscut
dècades de silencis, de pors i de dols amagats. Aplegant les lluites i reivindicacions de generacions
anteriors, les netes i els nets llancen a l'escena pública la necessitat de parlar, recuperar i fer visible
la violència i la dimensió de la repressió franquista de la postguerra.
Aquesta sala està organitzada en diverses seccions de contingut:
•

•

•

•

L’origen de les fosses. La major part de les forces polítiques que sorgiren al caliu de la
societat democràtica generada pels canvis constitucionals de la II República van patir la
repressió franquista, de múltiples formes, inclús en temps de pau, de manera que les feren
desaparéixer de la vida publica sota un mantell de por i foscor.
La repressió de les roges. Aquesta secció tracta de la repressió específica que, per gènere i
per roges, hi patiren les dones. Unes dones que sofriren violència i humiliació i que alhora
hagueren de tirar avant les seues famílies i, a més, fer-se càrrec del suport material dels vius
i de les memòries dels morts.
Memòries al caliu de les dones. Sostindre i transmetre memòries. La resistència a oblidar
els assassinats que mares, germanes i viudes hi manifestaren silenciosament, ha provocat que
les seues memòries continuen vives a hores d’ara. La manca d’un cos per a amortallar,
acomiadar i sepultar dignament, va atorgar protagonisme als objectes que componien els
“altars domèstics” (fotografies, cartes, trossos de roba, etc.)
Cartes empresonades. Les cartes de les persones empresonades i afusellades a Paterna
adquireixen un doble sentit: el context en què s’hi produïren (les presons valencianes) i la
manera i els llocs en què s’hi guardaren i custodiaren durant tants anys (els amagatalls
familiars i domèstics), així com la forma privada i reclosa on havien de llegir-se.

Pati. 2.238 Paterna: perpetració i memòria
En aquest pati es recrea el cementeri de Paterna i es donen a conéixer els espais, els xicotets i
humils homenatges familiars i les diferents reivindicacions polítiques que allí s'han donat al llarg
del temps fins als nostres dies.
Els cementeris són, a més del lloc de descans etern dels morts, espais de relacions socials entre
persones i col·lectius. Unes relacions que s'estenen mes enllà dels seus murs. El cementeri de
Paterna marcat per la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i per la posterior repressió franquista
(1939-1956) porta associats una sèrie de significants i connotacions modulats per aquest conflicte.
Les dimensions simbòliques d'aquest lloc en l'imaginari col·lectiu, i de moltes famílies que patiren
la desaparició d’algun familiar entre aquells murs, fan que aquest siga un escenari privilegiat en
què es rastregen les empremtes de la por i de la repressió i alhora esdevinga un escenari d'un
moviment memorialista que es va iniciar a l'Estat espanyol en l’any 2000, i que ha posat en el
centre de les pràctiques reparatives, les exhumacions, les identificacions per ADN i la devolució
de les restes de represaliats als seus familiars. En definitiva, és el lloc on moltes famílies han
depositat les seues esperances de justícia i reparació.
Aquest pati està organitzat en diverses seccions de contingut:
•

Flors contra l’oblit. L’aparició de flors en l’interior de les fosses que s’han descobert arran
de les exhumacions ens parlen de la presència de dones que, en assabentar-se de l’assassinat
dels seus familiars, acudien al cementeri i que davant de la impossibilitat de donar sepultura
7

[page-n-8]
•

•

•

•

•

als seus familiars depositaven flors en les tombes. Aquest fet ha tingut lloc cada 1 de
novembre amb un ritual que encara mantenen les generacions posteriors.
Presències, memorials i lluites femenines. La presència de les dones al voltant de les fosses
durant més de huit dècades ens fa asseverar que el cementeri de Paterna es tracta d’un espai
feminitzat. De la mateixa manera que aquestes dones honraven la memòria dels seus familiars
mitjançant flors, també ho feien amb humils memorials en forma de taulells de ceràmica que
moltes vegades eren objecte d’actes vandàlics de la violència franquista.
Homenatges polítics. Amb la mort del dictador, partits polítics i sindicats hi començaren a
retre homenatges públics a les persones assassinades pel franquisme. Així, a banda de l’1 de
novembre, el 14 d’abril i l’1 de maig, els homenatges passaren a ser dates assenyalades i de
celebració al cementeri de Paterna. En aquestes trobades, militants i algunes familiars
(especialment les filles), hi reivindicaven les idees polítiques i el compromís amb la II
República de les persones soterrades en les fosses.
Primeres exhumacions cientificoforenses. A partir de 2016, la Diputació de València a
través d’un procediment administratiu i burocràtic, i mitjançant la fórmula de les subvencions
públiques, dota les famílies de fons econòmics per a exhumar els cossos dels seus familiars
seguint una metodologia científica i arqueològica-forense.
Moviment associatiu i nous rituals. La generació de la postmemòria reinicià l'interés pel
passat i situà les seues reivindicacions en un escenari més global i col·lectiu. Aquesta
generació permet que florisquen moviments memorialistes que pressionen l'àmbit polític i
són fruit d'unes llavors conreades en l'àmbit privat i familiar.
Fent memòria. El futur del cementeri. Per al futur, el cementeri de Paterna ha d’aconseguir
que aquest espai siga un lloc en què es conjuguen diferents reclamacions: justícia per als qui
no la tingueren en el seu moment; reparació perquè les famílies vegen satisfetes les seues
ànsies de buidar les fosses de Paterna; veritat perquè la memòria es reclama com una qüestió
de drets humans, amb l'exigència de lleis i polítiques públiques que s'han d’acomplir.

Al llarg de l’exposició es podran contemplar plaques de ceràmica que indicaran els noms,
professió, edat i procedència dels 2.238 afusellats a Paterna. Aquesta instal·lació evoca el
memorial encarregat a Dionisio Vacas inaugurat a final dels anys huitanta. Atés que aquest
memorial només feia menció als afusellats en la fossa 126, L’ETNO ha considerat oportú realitzar
aquesta obra que s’anirà completant amb els noms de les 2.238 persones durant el temps que s’hi
puga visitar l’exposició. Els taulells s’han manufacturat amb la mateixa tècnica utilitzada per
Dionisio Vacas el 1989, és a dir, amb ceràmica sobrecoberta pintada amb blau cobalt a pinzell.
Objectes

Jersei de punt, amb corbatí del mateix teixit,
de Francisco Peiró Roger, Fossa 111. Paterna.
Donació de la Família Peiró. Col·lecció Memòria
Democràtica. L’ETNO
Fotografia: Albert Costa. L’ETNO

Espardenyes de careta ampla

8

[page-n-9]
Individu 125, fossa 127. Paterna
Col·lecció Memòria Democràtica. L’ETNO
Fotografia: Albert Costa. L’ETNO

Pipa de fumar de Ramón Egea Benavent
Fossa 112. Paterna. Donació de la Família Egea.
Col·lecció Memòria Democràtica. L’ETNO
Fotografia: Eloy Ariza-Associació Científica
ArqueoAntro

Ulleres, llapis i segells
Individu 124, fossa 115; individu 99, fossa 127.
Paterna. Col·lecció Memòria Democràtica.
L’ETNO
Fotografia: Albert Costa. L’ETNO
Targetes postals enviades per Francisco Sanz
Herráez des de la presó als familiars. Fossa 127.
Paterna. Col·lecció Memòria Democràtica.
L’ETNO
Fotografia: Albert Costa. L’ETNO

9

[page-n-10]