[page-n-1]
El Museu de Prehistòria de València ha preparat un conjunt d’eixides de camp dins del programa d’activitats
complementàries a l’exposició «Vilanova i Piera. Camí a la Prehistòria», que commemora el segon
centenari del naixement del principal referent de la prehistòria espanyola de la segona meitat del segle XIX.
L’objectiu d’aquestes eixides és visitar i explicar el jaciments més importants de la prehistòria
valenciana donats a conéixer per l’investigador i incansable divulgador Juan Vilanova, qui a
més de llicenciat en Medicina, doctor en Ciències i catedràtic de Geologia i Paleontologia, es va
incorporar amb entusiasme a l’estudi de la prehistòria, incipient disciplina a mitjans del segle XIX.
Amb Els camins de Vilanova es pretén donar a conéixer una part rellevant de la tasca de Vilanova a través
d’un recorregut pels jaciments que va transitar amb Eduardo Boscá entre 1866 i 1867, per fer la memòria
geològica de la província de València. Vilanova excavà la Cova del Parpalló de Gandia i explorà la Cova
Negra de Xàtiva. A més a més, prospectà el que ell anomenà “una bretxa ossosa” amb evidències de la
presència humana primitiva a Tavernes de la Valldigna, a la cavitat que hui rep el nom de Cova del Bolomor.
Els camins de Vilanova a la Cova Negra de Xàtiva
La visita Els camins de Vilanova a la Cova Negra de Xàtiva tindrà lloc el dia 21 de maig pel matí. És
una excursió didàctica al jaciment arqueològic i, opcionalment, al Museu Arqueològic de Xàtiva – Museu
Municipal de l’Almodí, per a persones interessades en el patrimoni arqueològic valencià, en la prehistòria i
en els orígens de la seua investigació.
La Cova Negra va ser visitada en 1866 per Juan Vilanova i Piera i Eduardo Boscá Casesnoves: “Es frecuente
en la ladera del río Albaida [...] encontrar en los estribos de la Serra Grossa, ciertas cavidades a manera de
bóvedas [...]. Una de estas cavidades, bastante más considerable que las otras y abierta en peña viva [...]
es la que ha merecido la denominación de Cova Negra, depósito de objetos curiosos para el naturalista, y
refugio de pastores y gente de campo en las tormentas.”
Va ser excavada per Gonzalo Viñes entre 1928 i 1933, en el marc de les primeres investigacions del SIP.
Posteriorment, es van succeir els treballs de Francisco Jordá, en la dècada dels anys 50 del segle passat,
i Valentín Villaverde, en els anys 80 i entre 2013 i 2016. L’abundant utillatge lític recuperat, dominat per les
rascadores, correspon al Paleolític mig antic i clàssic, o Mosterià. També es documenten algunes ocupacions
esporàdiques del Paleolític superior. Les restes de fauna recuperats corresponen a espècies consumides
tant per carnívors i humans, pròpies del Plistocé mitjà i superior, com ara elefants, rinoceronts, diversos
felins i carnívors, i abundants herbívors. S’ha documentat també el consum d’ocells. A més, destaquen les
restes humanes neandertals, d’almenys set individus, la majoria infantils. L’ocupació del lloc es caracteritza
per curtes estades dels grups neandertals, que alternen la seua presència amb la de diversos carnívors.
Aquest patró d’ocupació és propi de poblacions d’alta mobilitat territorial.
Horari: 9:00 h Trobada i inici de l’activitat des de l’aparcament prop de la Cova situat a XG93+7V Játiva,
segons Google Maps.12:00 h Museu Arqueològic de Xàtiva, L’Almodí (Activitat opcional).

[page-n-2]