[page-n-1]
[page-n-2]
La sala de Societats caçadores i recol•lectores
del Museu de Prehistòria de la Diputació
de València
El Museu de Prehistòria de la Diputació de València ens ofereix
en la sala dedicada a les societats caçadores i recoŀlectores
els testimonis materials de les primeres gents que van habitar
les terres valencianes. La presentació d’aquests testimonis es
el fruit de la intensa labor desplegada pel Servei d’Investigació
Prehistòrica i el seu Museu des de la seua creació, en 1927,
que comprèn les campanyes d’excavacions, les recerques
interdisciplinàries i els treballs de conservació i difusió. Tot
això es tradueix en les coŀleccions del Museu, de gran valor
científic i patrimonial, com són les restes antropològiques, els
utensilis de pedra o d’os, les creacions artístiques, la fauna i
la flora, que ens parlen directament i indirecta d’aquelles societats i el seu món.
La recerca sobre la Prehistòria valenciana ha canviat de manera
substancial en les últimes dècades, sent necessari actualitzar
el discurs expositiu amb una posada al dia de les troballes
arqueològiques, des dels nous corrents investigadors. La
sala de Societats caçadores-recoŀlectores és un espai on es
propicia la reflexió, l’educació i l’oci cultural de qualitat. Un
espai de trobada i diàleg entre el visitant i l’objecte, amb una
museografia comunicativa que incorpora audiovisuals, mòduls
manipulables i iŀlustracions científiques.
La sala de Societats caçadores-recoŀlectores comença amb
un espai dedicat als inicis de l’Arqueologia valenciana, quan
l’impuls del SIP i el seu Museu va ser clau en la construcció
del coneixement de la Prehistòria autòctona i també de la
mediterrània peninsular.

1

2

3

4

1. Diari personal de L. Pericot, 1928 (La Bastida
de les Alcusses)
2. Defensa d’elefant (Cova Negra)
3. Bifaç (Cova del Bolomor)
4. Parietal (Cova del Bolomor)

[page-n-3]
L’àmbit dedicat a l’origen de la humanitat ens porta al desenvolupament del procés d’hominització a l’Àfrica, fa 7 milions
d’anys. Allí tenen lloc els fets més rellevants en l’evolució dels
homínids: transformacions físiques, desenrotllament de les
capacitats tecnològiques, canvis socials, etc., que condueixen
a les preguntes sobre què és el que ens fa humans, o, d’on
venim i com és l’herència de l’Homo sapiens.
El tercer àmbit ens introdueix en el Paleolític a les terres valencianes, que ací reuneix testimonis des de fa uns 350.000
anys, fins al final del plistocè entorn de 12.000 anys abans
del present.

5

El discurs s’articula seguint dos eixos expositius. D’una banda,
el discurs diacrònic dels paisatges canviants, amb la reconstrucció dels diferents ecosistemes que se succeeixen. Això
comprèn l’exposició d’una part de la important coŀlecció paleontològica i del conjunt dels fòssils humans, entre els quals
cal destacar les restes adscrites als neandertals de la Cova del
Bolomor de Tavernes de la Valldigna, la Cova Negra de Xàtiva
i la Cova Foradada d’Oliva.
L’altre eix es desenvolupa de la mà dels importants jaciments
paleolítics valencians, origen de les coŀleccions i objecte preferent de la recerca científica: Cova del Bolomor de Tavernes de la
Valldigna, Cova Negra de Xàtiva, Abric de la Quebrada de Xelva,
Cova de les Malladetes de Barx, Cova del Parpalló de Gandia
i Cova del Volcán del Faro de Cullera. S’hi aborden aspectes
transversals referits al comportament dels grups humans,

6

7

5. Collar (Cova del Parpalló)
6. Agulla (Cova del Parpalló)
7. Punta de peduncle i aletes (Cova de les
Malladetes)

[page-n-4]
com la socialització i la dimensió dels grups, les qüestions de
gènere o la transmissió del coneixement, així com aquells aspectes de les seues formes de vida relacionats amb l’apropiació
del territori, l’ús i control del foc, l’hàbitat, la tecnologia, la caça
i la recoŀlecció, les creences i les manifestacions artístiques.
La sala dedica un espai central com a nexe d’unió i lloc de
reflexió entre el món neandertal i el món sapiens, en el
qual es pretén interactuar amb el visitant i fer-lo partícip dels
debats i interrogants que la recerca científica planteja en el
moment actual. Per què van desaparèixer els neandertals?
Som tan diferents?
El recorregut finalitza amb la contemplació d’aquelles creacions
artístiques que ens situen davant la gran complexitat del món
simbòlic d’aquestes societats caçadores i recoŀlectores del
Paleolític superior. Les manifestacions artístiques testifiquen
la diversitat de creences, com també els adorns corporals.
L’exemple més important de tot això són les plaquetes pintades
i gravades de la Cova del Parpalló de Gandia, un dels principals
conjunts d’art moble prehistòric d’Europa.
El Museu de Prehistòria de València ens convida a visitar-lo i a
gaudir de l’aventura de la Humanitat, a detenir-nos en la contemplació dels seus fons arqueològics, a valorar la profunditat
del temps, i a sentir la proximitat d’aquella humanitat passada.

8

9

10

8. Crani sapiens (Cova del Parpalló)
9. Plaqueta amb gravat de cérvola (Cova del
Parpalló)
10. Bastó perforat (Cova del Volcán del Faro)

[page-n-5]
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA

c/ Corona, 36 - 46003 València
Info: 963 883 565 – Visites concertades: 963 883 579
Dimarts a diumenge de 10 a 20 h
Entrada gratuïta caps de setmana i festius

[page-n-6]