Plaquetes pintades

L'àmplia seqüència cronològica documentada en els estrats de la Cova de l'Parpalló (Gandia), permet estudiar l'evolució de l'estil i les tècniques artístiques de l'art del Paleolític superior mediterrani. En les etapes inicials -Gravetià i Solutrià, entre fa 28.000 i 20.000 anys- la pintura té un paper destacat, si bé el gravat és la tècnica dominant. En Parpalló és freqüent la utilització de les dues cares d'una plaqueta per executar els dibuixos.
La manera de representar els animals, el que anomenem convencions estilístiques, varia durant el Paleolític superior. En ocasions els animals apareixen associats a signes de difícil interpretació, el que suggereix un codi gràfic la significació se'ns escapa.
La bicromia, o ús de dos colors en una figura, tot just està present en Parpalló. No obstant això, algunes plaquetes fragmentades, una amb cap de èquid i una altra amb part d'un quadrúpede indeterminat, són bons exemples de l'ús d'aquesta tècnica. El groc i el roig s'utilitzen amb la clara voluntat de diferenciar la zona interna i externa de l'animal.
Durant el Magdalenià superior, els signes arriben a proporcions molt més elevades que en períodes anteriors.