Els diners
Vitrina 177
Els objectes que servixen per a pagar béns i servicis, avalats per l'autoritat o per un consens social, es denominen diners. També són útils com a mesura de valor i com a reserva de riquesa. Els metalls reunixen qualitats especials per emprar-se com a diners, ja que requerixen una especialització productiva, tenen subministrament limitat i són quantificables, transferibles, manejables, duradors i reciclables.
Els formats en paper tenen moltes possibilitats de disseny, són manejables, poc costosos i admeten condicions particulars d'ús, personalització per mitjà d'escriptura i individualització amb números de sèrie. Monedes, bitllets i diners electrònics, com les targetes, són els mitjans de pagament més comuns actualment.
Els formats en paper tenen moltes possibilitats de disseny, són manejables, poc costosos i admeten condicions particulars d'ús, personalització per mitjà d'escriptura i individualització amb números de sèrie. Monedes, bitllets i diners electrònics, com les targetes, són els mitjans de pagament més comuns actualment.
Vitrina 177
- Vitrina 177
- Vitrina 177
- Vitrina 177
- Vitrina 177
peces
- Lingot de sal amolé. Lalibela (Etiòpia).
- Diner destral o aixada. Equador. Segles IX-XIV.
- Diner de quarsita perforada. Togo. Segle XX.
- Collar de comptes Hebron de sals del Mar Negre. Segle XX.
- Pagaré del 1 d'abril de 1930 per valor de 1000 pessetes
- Xec nº 113502 del "Banking House of R.S. Battles" (Pennsylvania, Estats Units). 23 de novembre de 1915.
- Xec de viatge per valor de 20 lliures del "Lloyds Bank Limited" de Londres. 30/11/1978.
- 2 kopek. Segell sense goma per ser emprat com diner. Rússia. 1915.
- Bitllet Ming d' 1 yuan. Xina. Vers 1375.
- Gir postal. Gran Bretanya. 1950.
- Bitllet de seda de 1.000 marcs. Bielefeld (Alemanya). 1922.
- Bono real del tresor. Carles VI. 1852.
- Sycee de 10 tael. Xina. Segles XIX-XX.
- 4 accions. General Motors Corporation. 1982
- Anell d'or. La Carència (Turís, València). Època romana
- Anell d'or. La Carència (Turís, València). Època romana
- Diners aixada d'Oaxaca (Mèxic). Segle XIV-XV (?)
- Lingote de 10 Lang (Tael). Vietnam. Hacia 1900-1950 (?)
- Diners tigre. Regne de Lanchang (Tailàndia-Laos)
- Kissi Penny. Etnia Toma de Guinea.
- Anell d'or. La Carència (Turís, València). Època romana
- Anell d'or. La Carència (Turís, València). Època romana
- Anell d'or. La Carència (Turís, València). Època romana
- Perú. 100 bitllets de 5000 Intis. 1988.
- Tenasserim-Pegu, Birmània. Unitat de plom. Segle XVII.
- 25 Céntimos. Fábrica papel de fumar Bambú. Alcoi (Alicante). 1936-1939.
- Fitxa de joc de porcellana. Siam (Tailàndia). Segle XIX-XX.
- Fitxa de joc de porcellana. Siam (Tailàndia). Segle XIX-XX.
- Fitxa de joc de porcellana. Siam (Tailàndia). Segle XIX-XX.
- Fitxa de joc de porcellana. Siam (Tailàndia). Segle XIX-XX.
- 25 cèntims. Disc de cartró de la Guerra Civil. 1936-1939.
- Planxa de 4 dàler. Federic I de Suècia. Avesta. 1743.
- Estatera escita de tipologia romana. Segle I a.C.
- 75 pfennige de Grunberg. Alemanya. 1922.
- Cauri d´imitació en os. Dinastia Zhou. Xina. Segles X-III a.C.
- 10 cash. Xina. 1909-1920.
- Dinar. Índia. Imperi Kushan. Shaka 325-345.
- Tank de Hetoum I. Armènia. 1226-1270.
- Fitxa de fusta. Hacienda Trancoso (estat de Zacatecas, Mèxic). Segle XIX-XX.
- Cooperativa Unió Anglesense. 50 cèntims.
- Anell-pes. Sud-est asiàtic. Segles XI-XIV.
- Anell-pes. Sud-est asiàtic. Segles XI-XIV.
- Anell-pes. Sud-est asiàtic. Segles XI-XIV.
- Anell-pes. Sud-est asiàtic. Segles XI-XIV.
- Targeta de mostra. Caixa d'Estalvis de València. 1988.
- Targeta de mostra. La Caixa. 2008.
- Targeta de mostra. La Caixa. 2010.
- Targeta de mostra. La Caixa. 2010.
- Targeta de mostra. CaixaBank. 2014.
- Targeta de mostra. CaixaBank. 2019.
- Malaka. Unitat. Segle II aC.