Menuda Prehistòria. 1 - L'evolució humana: una aventura que s'inicia a Àfrica
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
2021
Museu de Prehistòria de València , ISBN 978-84-7795-908-3
[page-n-1]
HUMANA
L’EVOLUCIÓa Àfri
ca
Una aventura que s’inicià
|1
[page-n-2]
2|
[page-n-3]
Què aprendràs?
• En què consisteix el procés d’evolució biològica.
• Quines són les principals espècies d’hominins i les seues aportacions.
• A identificar els ossos que conformen el crani humà.
• Quins són els jaciments valencians on apareixen les primeres
ocupacions humanes.
Et proposem
• Que visites el Museu de Prehistòria de València.
|3
Composició amb il·lustracions de:
Francisco Chiner
[page-n-4]
Què és l’evolució?
L’evolució és el procés pel qual les diverses espècies d’éssers vius, entre elles la humana, han anat canviant al llarg
del temps a partir d’un avantpassat comú.
Aquest procés va començar fa uns 3.800 milions d’anys, quan al nostre planeta es donaren les condicions necessàries perquè sorgira la vida. En eixe moment aparegueren els primers éssers senzills d’una sola cèl·lula (éssers unicel·lulars), com els bacteris que encara conviuen amb nosaltres. A partir d’ells es desenvoluparen els organismes
més complexos formats per diferents cèl·lules (éssers pluricel·lulars), que s’han anat diversificant fins a donar pas
a totes les espècies que existeixen i han existit.
4|
[page-n-5]
Però, quins són els mecanismes que produeixen els canvis i originen noves espècies? El
primer que va donar una resposta científica a aquesta pregunta va ser Charles Darwin,
que en 1831 s’embarcà en el Beagle en una travessia que canviaria la seua visió del món.
|5
Fins aleshores es pensava que totes les espècies que hi
ha a la Terra havien estat creades, tal com es coneixien,
per Déu. Però les observacions que Darwin va fer a les
illes Galápagos el conduïren a donar una altra resposta,
basada en la seua Teoria de la selecció natural i que
publicà en el seu famós llibre L’orige de les espècies per
mitjà de la selecció natural.
[page-n-6]
Segons la teoria de Darwin, les espècies canvien, constantment se n’originen unes i se n’extingeixen d’altres, i el
motor d’eixe canvi és la selecció natural, que actua sobre elles de la següent manera:
• De vegades, naix un individu d’una determinada espècie que presenta una variació genètica o mutació.
Aquesta variació pot ser avantatjosa, desavantatjosa o neutra en l’entorn on viu.
• Si la variació resulta avantatjosa, l’individu té més possibilitats de sobreviure i tindre descendència
(fills/filles) que heretarà eixa mutació.
• Així, la variació es manté i, al final, es produeix un canvi evolutiu en eixa espècie.
6|
Darwin desconeixia com es produïen exactament eixes variacions o mutacions, però ara se sap que, en bona part,
es deuen a errors o alteracions en el procés de còpia del codi genètic.
També sabem que:
• l’evolució és un procés complex que permet la renovació de la vida i que no té cap finalitat. Tal com ja va
anticipar Darwin, els éssers humans només som una més de les moltes línies evolutives que han existit.
• aquesta força evolutiva està en constant moviment, va tindre lloc en el passat, les restes fòssils són una
prova evident de la seua existència, continua en el present i seguirà en el futur.
[page-n-7]
Aus
Artròpodes
Mamífers
Rèptils
| 7| 7
Amfibis
Anèl·lids
Osteïctis o
Peixos ossis
Equinoderms
Mol·luscs
Nematodes o
cucs rodons
Platihelmints
o cucs plans
Condrictis o Peixos
cartilaginosos
Àgnats o Peixos
sense madíbules
Radiats
Protozous
Esponges o
porífers
Evolució biológica
dels animals
[page-n-8]
D’on venim?
L’evolució humana té el seu orige a Àfrica ara fa uns 4 milions d’anys, moment
en què es va produir un canvi climàtic
i ambiental que va provocar la disminució dels boscos i l’augment dels
espais oberts com la sabana.
8|
Els nostres avantpassats més an-
tics, anomenats Australopithecus,
s’adaptaren a aquest nou entorn i
desenvoluparen la marxa bípeda,
que combinaven amb la pujada oca-
sional als arbres. Tenien una alimen-
tació basada en la recol·lecció de fruita
i vegetals, a la que incorporaren les proteïnes proce-
dents de la carn d’animals que trobaven morts. Algu-
nes espècies, com l’Australopithecus afarensis, a més, començaren a utilitzar les mans per a fabricar ferramentes senzilles. Tot açò va conduir a un augment progressiu del cervell i de
la intel·ligència.
Des d’aleshores, la capacitat d’adaptació a diferents entorns i
l’impuls evolutiu van contribuir al sorgiment de les diverses espècies d’homínids. Algunes van conviure, altres varen donar pas a
noves espècies i moltes altres es van extingir.
Koro Lobo
Hadar
Maka
Aramis
Lomekvi
Kanapol
Olduvai
Taung
Homo
Turkama este
Bahía de Allie
Chesonwanja
Peninj
Laerodi
Mapakansgal
Sterkfontein
Kromdaal
Swartkrans
Gladysvale
[page-n-9]
“Lucy”
australopithecus afarensis
3,9–3 milions d’anys
375 ~ 575 cm3
Curiositats del nom:
Australis: ‘sud’ en llatí
Pithecus: ‘simi’ en grec
Afar: de la tribu Afar (Etiòpia)
1’05 ~ 1’5 m
Es coneix com a Lucy per la cançó Lucy in the sky
with diamonds de The Beatles, que l’equip investigador
escoltava quan va tindre lloc el descobriment.
Característiques:
• Crani menut i allargat.
• Perfil del rostre inclinat, la
mandíbula es projecta cap avant
i no té mentó.
• Dents potents però les canines
són més menudes que les
dels ximpanzés.
• Braços llargs i cames curtes.
• Les femelles són més menudes que
els mascles (dimorfisme sexual).
|9
[page-n-10]
La primera espècie del gènere Homo és Homo habilis, que adoptarà de forma habitual la marxa bípeda, el que li va
permetre desplaçar-se millor en espais oberts.
El seu nom es relaciona amb la capacitat per a fabricar ferramentes, tot i que com ja hem dit algunes espècies
d’australopitecs també les elaboraren.
Aquestes senzilles eines de pedra anomenades còdols treballats són l’orige de la nostra tecnologia. Es tracta de
simples pedres de riu que es colpejaven dues o tres voltes amb altra pedra fins a obtenir un tall. Amb aquestes
eines podien aprofitar millor els recursos que tenien al seu abast, com ara tallar la fusta o la carn dels animals
que trobaven morts.
10 |
Homo habilis vivia en grups menuts i també s’alimentava de fruita, vegetals, tubèrculs, i carn, que consumia molt
ocasionalment.
[page-n-11]
homo habilis
2,8–1,4 milions d’anys
510 ~ 700 cm3
Característiques:
• Crani menut i allargat.
• Perfil del rostre inclinat,
la mandíbula es projecta cap avant
i no té mentó.
• Dents potents, però les canines
són menudes.
• Braços llargs i cames curtes.
• Les femelles són més menudes que
els mascles (dimorfisme sexual).
1’05 ~ 1’5 m
Curiositats del nom:
Homo: ‘humà’ en llatí
Habilis: ‘hàbil’ en llatí
| 11
[page-n-12]
Homo ergaster va ser la primera espècie humana que va eixir d’Àfrica,
possiblement seguint els desplaça-
ments dels animals i utilitzant passos naturals. Descendents seus són
les poblacions d’Homo erectus que
ocuparen Àsia i Europa.
12 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
Ergaster-erectus tenia unes proporcions corporals similars a les
nostres, podia caminar i també córrer llargues distàncies a la caça
de preses. Elaboraren eines de pedra més efectives i variades, el que
va fer possible la cacera i amb aquesta l’augment del consum de carn.
A més, com que van ser els primers grups humans a utilitzar i controlar el foc pogueren habitar l’interior de les coves, calfar-se quan feia
fred, allargar les hores de llum, torrar la carn i espantar els depredadors. Aquest desenvolupament tecnològic va facilitar-los la vida i
va afavorir la seua gran dispersió, en poder adaptar-se als diferents
entorns i ocupar territoris més freds fins llavors desconeguts.
[page-n-13]
homo ergaster
1,9–1 milions d’anys
600 ~ 910 cm3
Característiques:
• Crani més gran i arrodonit.
• Os frontal poc desenvolupat i arcs
supraciliars molt marcats.
• Mandíbula projectada cap avant
i sense mentó.
• Regió occipital un poc angulosa.
• Cames llargues i braços curts.
• Dit polze de les mans curt i pot
exercir una pressió important.
• Proporcions corporals paregudes
a les dels éssers humans actuals.
1’55 ~ 1’85 m
Curiositats del nom:
Homo: ‘humà’ en llatí
Ergaster: ‘treballador’ en grec
| 13
[page-n-14]
Les restes humanes més antigues localitzades fora d’Àfrica es troben a Geòrgia, en el continent Eurasiàtic, són de
fa 1,8 milions d’anys i s’anomenen Homo erectus georgicus.
Primeres poblacions humanes
a la península ibèrica
Sima del Elefante
Gran Dolina (Atapuerca)
Vallparadís
Barranc de la Boella
Ambrona
Aroeira
14 |
Alto de las Picarazas
El Llentiscle
Muntanyeta dels Sants
Solana del
Zamborino
Cueva Negra
Barranco-Leon
Fuente Nueva (Orce)
A la península ibèrica, al jaciment d’Atapuerca (Burgos), s’han recuperat les restes d’altra espècie homínida, de
fa uns 800.000 anys, que es coneix com a Homo antecessor. Té algunes característiques que la relacionen amb
homínids antics i d’altres que l’aproximen a humans moderns, per la qual cosa es considera una espècie pont, una
mena de cruïlla o punt d’intersecció de camins en l’evolució cap a la nostra espècie.
Antecessor també vivia en coves, utilitzades com a campaments temporals, i practicava tant la caça com l’aprofitament d’animals ja morts. Sabem que la seua dieta, a més de la carn, incloïa molts vegetals. Un aspecte curiós
d’aquests grups és que, de vegades, practicaven el canibalisme.
[page-n-15]
homo antecessor
Fa uns 800.000 anys
1’6 ~ 1’8 m
1.000 ~ 1.150 cm3
Curiositats del nom:
Homo: ‘humà’ en llatí
Antecessor: ‘pioner, explorador, que
va davant’ en llatí
Característiques:
• Crani gran i arrodonit.
• Os frontal estret i inclinat, amb els
arcs supraciliars marcats.
• Perfil del rostre recte, amb la mandí-
bula poc projectada i sense mentó.
• Regió occipital angulosa.
• Proporcions corporals semblants
a les actuals.
| 15
[page-n-16]
El llinatge neandertal inclou dos tipus d’humans, un més antic que rep el nom d’Homo heidelbergensis i l’espècie que el va succeir coneguda com a Homo neanderthalensis o neandertal.
Al llarg d’aquest període, que s’anomena Paleolític mitjà, es desenvoluparen tècniques de talla
complexes. A més de bifaços, una mena de destrals de mà apuntades, també s’elaboraren altres
eines modificant el tall d’ascles, o fragments menuts de pedra, mitjançant colps o retocs.
Neandertal és la primera espècie humana amb trets de conducta pròxims als nostres. Tenia
un gran domini de la caça, capacitat per al llenguatge, mostrava cert interés per l’expressió
artística i l’adorn personal i, a més, també va començar a soterrar les persones que morien.
16 |
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
L’ús del foc, que en aquests moments ja s’havia generalitzat, va transformar definitivament el comportament dels grups humans del
passat i va afavorir-ne el seu desenvolupament en millorar les condicions de vida. Les fogueres més antigues
localitzades en la península ibèrica s’han trobat a
la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna) i
són de fa uns 230.000 anys.
[page-n-17]
homo HEIDELBERGENSIS
Fa uns 600.000–250.000 anys
1’6 ~ 1’9 m
1.000 ~ 1.350 cm3
Curiositats del nom:
Homo: ‘humà’ en llatí
Heidelbergensis: de Heidelberg (Alemanya)
Característiques:
• Crani gran i arrodonit.
• Front menut i inclinat, amb arcs
supraciliars ben marcats.
• Mandíbula projectada cap avant
i sense mentó.
• Regió occipital allargada i
projectada cap arrere.
• Estructura corporal robusta,
amb tronc ample i braços
i cames curtes.
| 17
[page-n-18]
homo neanderthalensis
Fa uns 250.000-32.000 anys
Curiositats del nom:
Homo: ‘humà’ en llatí
Neanderthalensis: de la vall de Neander
(Alemanya)
1.200 ~ 1.750 cm3
1’5 ~ 1’7 m
18 |
Característiques:
• Crani gran i arrodonit.
• Front menut i inclinat, amb arcs
supraciliars ben marcats.
• Mandíbula projectada cap avant
i sense mentó.
• Regió occipital allargada i
projectada cap arrere.
• Estructura corporal robusta, amb
tronc ample i braços i cames curtes.
[page-n-19]
Mentre a Euràsia vivien aquests homínids, fa uns 300.000 anys a l’Àfrica va sorgir una nova espècie, la nostra,
anomenada Homo sapiens o Humans anatòmicament moderns (HAM). Des d’allí es va anar estenent per altres
continents, on va entrar en contacte amb les espècies que vivien en eixos territoris, neandertals i denissovans.
Els estudis genètics ho confirmen perquè els sàpiens actuals, originaris d’Àsia i Europa, tenen aproximadament
un 2% del seu ADN. Així, tot i que les poblacions de neandertals van desaparéixer, encara viu en nosaltres una
xicoteta part d’elles.
| 19
[page-n-20]
L’arribada de sàpiens al territori valencià va ser prou tardana, es va produir a finals del Paleolític, fa uns 35.000
anys, etapa que s’anomena Paleolític superior. En eixos moments, els grups de neandertals ja no vivien ací, sembla
que progressivament s’havien retirat cap a la zona del sud peninsular on varen sobreviure fins a la seua desaparició fa uns 32.000 anys. El mateix va succeir en altres zones del planeta, de manera que al final l’única espècie
humana que va quedar va ser la nostra.
Aquests grups humans, a més de recol·lectors i pescadors, van ser grans especialistes de la cacera. Inventaren
els propulsors, instruments d’os o fusta que donaven més impuls a les llances i permetien abatre animals des de
més distància, i les eines de sílex es van fer més variades i especialitzades. A més, van emprar per primera volta la
banya i l’os com a matèria primera per a la fabricació d’utensilis.
També desenvoluparen l’art, la música i les pràctiques funeràries.
20 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-21]
homo sapiens
“HAM” humans Anatòmicament Moderns
De fa uns 300.000 anys fins a l’actualitat
Característiques:
• Crani gran i elevat.
• Os frontal vertical i arcs supraciliars
poc marcats.
• Mandíbula menuda amb mentó.
• Regió occipital arrodonida.
• Estructura corporal
esvelta, malucs
estrets, braços curts
i cames llargues.
1.300 ~ 1.850 cm3
| 21
1’5 ~ 1’9 m
Curiositats del nom:
Homo: ‘humà’ en llatí
Sapiens: ‘savi’ en llatí
[page-n-22]
[page-n-23]
A veure què has aprés
01> L’EVOLUCIÓ HUMANA
Una aventura que s’inicià a Àfrica
[page-n-24]
és la Galeria de retrats dels nostres avantpassats, sols falta que els poses el nom.
1 > Aquesta
Per a fer-ho hauràs de fixar-te en la seua posició cronològica i comparar-la amb la que
apareix en les fitxes de cada espècie.
24 |
Homo habilis
Australopithecus
4MA
3,5MA
3MA
2,5MA
2MA
[page-n-25]
| 25
Homo ergaster/erectus
2MA
1,5MA
1MA
Homo antecessor
Homo sapiens arcaic
Homo heidelbelgensis
500.000 anys
Homo sapiens
actualitat
[page-n-26]
2
>
Construeix la teua carpeta de l’evolució humana i anota en les fitxes les aportacions
més importants de cada espècie.
Trobaràs la informació en el text D’on venim?
Per a muntar la carpeta necessitaràs:
Din A4
26 |
1. Doblega la cartolina per la mitat.
2. Retalla la portada i contraportada i pega-les en la cartolina.
3. Completa la fitxa de cada espècie, retalla-les i guarda-les en la carpeta.
1
2
3
[page-n-27]
Portada
01> L’EVOLUCIÓ HUMANA
Una aventura que s’inicià a Àfrica
Des de fa 4 milions d’anys fins al present
| 27
[page-n-28]
28 |
[page-n-29]
Contraportada
| 29
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-30]
30 |
[page-n-31]
3,9 ~ 3
milions d’anys
Australopithecus afarensis
375 ~ 575 cm3
1’05 ~ 1’5 m
| 31
[page-n-32]
APORTACIONS:
•
32 |
•
•
[page-n-33]
2,8 ~ 1,4
milions d’anys
homo habilis
510 ~ 700 cm3
1’05 ~ 1’5 m
| 33
[page-n-34]
APORTACIONS:
•
34 |
•
•
[page-n-35]
1,9 ~ 1
milions d’anys
homo ergaster – ERECTUS
600 ~ 910 cm3
1’55 ~ 1’85 m
| 35
[page-n-36]
APORTACIONS:
•
36 |
•
•
[page-n-37]
Fa uns
800.000 anys
homo ANTECESSOR
1.000 ~ 1.150 cm3
1’6 ~ 1’8 m
| 37
[page-n-38]
APORTACIONS:
•
38 |
•
•
[page-n-39]
Fa uns 250.000
a 32.000 anys
homo NEANDERTHALENSIS
1.200 ~ 1.750 cm3
1’5 ~ 1’7 m
| 39
[page-n-40]
APORTACIONS:
•
40 |
•
•
[page-n-41]
De fa uns
300.000 anys
fins a
l’actualitat
homo SAPIENS
1.300 ~ 1.850 cm3
1’5 ~ 1’9 m
| 41
[page-n-42]
APORTACIONS:
•
42 |
•
•
[page-n-43]
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-44]
al seu lloc el parietal de neandertal trobat a la Cova Negra (Xàtiva) i el
3 > Col·loca
frontal de sàpiens de la Cova del Barranc Blanc (Ròtova).
Per a fer-ho retalla les fotos del parietal i frontal i pega-les al lloc que correspon
en cada crani.
44 |
Arcs
Frontal
supraciliars
Parietal
Temporal
Occipital
Maxil·lar
Mentó
Mandíbula
[page-n-45]
Frontal sàpiens
de Cova del Barranc
Blanc (Ròtova)
| 45
Parietal
neandertal de
Cova Negra (Xàtiva)
[page-n-46]
[page-n-47]
ET PROPOSEM DESCOBRIR EN FAMÍLIA...
Una visita al passat:
el Museu de Prehistòria de València
[page-n-48]
48 |
[page-n-49]
T’imagines que existira un gran contenidor que tinguera dins tot el nostre passat? Un contenidor de temps marcat pel pas dels anys, ple d’escletxes rovellades...
Què sentiries si en aguaitar per eixes xicotetes obertures pogueres veure un paisatge de fa 200.000 anys,
amb elefants i hipopòtams en llibertat; o l’arribada d’un vaixell de comerciants fenicis carregat
de teixits, espècies i perfums; o escoltar la música que acompanya la desfilada d’una jove
ibera que va al seu casament; o el soroll dels legionaris romans marcant el pas sobre
la calçada…?
| 49
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-50]
No cal que t’ho imagines, eixe lloc existeix i és el Museu de Prehistòria de València, el gran
contenidor del nostre passat més remot.
50 |
[page-n-51]
El Museu de Prehistòria conserva gran part del llegat material dels pobles que van ocupar el territori valencià. La
recuperació d’aquest important patrimoni ha sigut possible gràcies a les excavacions que el Servei d’Investigació
Prehistòrica (SIP), de qui depén el museu, ha dut a terme des de 1928.
En l’actualitat, el museu està a València, en l’edifici conegut com La Beneficència. En la primera planta podreu visitar les sales que tracten la Prehistòria,
des del Paleolític fins a l’Edat del Bronze. En la segona descobrireu les restes
arqueològiques de la Cultura Ibèrica i del Món Romà.
També podreu fer un recorregut per la Història dels Diners, situada en un espai
independent de la primera planta, on es mostra l’evolució i la funció dels diners
al llarg del temps a partir d’una selecció de peces dels cinc continents.
| 51
[page-n-52]
El Museu també estén la seua actuació a alguns jaciments arqueològics com ara la Cova del Bolomor (Tavernes
de la Valldigna), La Cova de l’Or (Beniarrés), la Lloma de Betxí (La Canyada, Paterna) o els poblats ibèrics de la
Bastida de les Alcusses (Moixent), el Puntal dels Llops (Olocau) i Tossal de Sant Miquel (Llíria), inclosos en la Ruta
dels Ibers a València.
Les meues observacions sobre el Museu de Prehistòria de València:
52 |
[page-n-53]
| 53
Il·lustració:
Ángel Sánchez
[page-n-54]
54 |
Il·lustració:
Ángel Sánchez
[page-n-55]
COM ARRIBAR-hi?
Centre Cultural La Beneficència, Carrer de la Corona, 36, 46003 València
Autobús: Línia C1- Línia 28- Línia 95
Metro: Línia 1- Línia 2
| 55
[page-n-56]
QUÈ NECESSITES SABER?
Horari:
• De dimarts a diumenge de 10 a 20 h.
• Està tancat els dilluns, l’1 de gener,
l’1 de maig i el 25 de desembre.
Més informació:
www.museuprehistoriavalencia.com
Entrada:
• General 2€ i 1€ per a estudiants i
grups de deu o més persones.
• Gratuïta per a menors de set anys, professorat i
grups escolars, membres de famílies nombroses,
persones en atur que ho acrediten, població
jubilada i persones amb necessitats especials.
• Dissabtes, diumenges i festius és gratuït per a
tot el públic.
56 |
QUÈ MÉS POTS FER EN LA ZONA?
• A La Beneficència també podràs visitar el Museu Valencià d’Etnologia, on descobriràs com era la vida de la
societat tradicional valenciana. www.letno.es
• A menys de 5 minuts a peu es troba l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i la seua variada oferta expositiva
centrada en l’art contemporani. www.ivam.es
• A 5 minuts a peu està el llit del Túria amb instal·lacions recreatives i espais d’oci.
http://jardins.valencia.es/es/jardin/jardin-del-turia-tramos-4-5-6
• A 10 minuts a peu tens el Jardí Botànic, on podràs gaudir d’un racó ple de natura i molt més en ple centre
de la ciutat. www.jardibotanic.org
• A 15 minuts a peu arribaràs al Centre el Carme, amb les seues múltiples exposicions.
www.consorcimuseus.gva.es/centro-del-carmen/?lang=es
[page-n-57]
[page-n-58]
[page-n-59]
GLOSSARI
01> L’EVOLUCIÓ HUMANA
Una aventura que s’inicià a Àfrica
[page-n-60]
A
Ascla: fragment de pedra extret d’un bloc més gran mitjançant un colp. Generalment és més ampla que llarga. Pot
utilitzar-se directament com a eina de tall o transformar-se, mitjançant el retoc de les vores, per a altres usos.
B
Bifaç: ferramenta gran de pedra, treballada per les dues cares, de forma apuntada i vores tallants. També coneguda
com a destral de mà, servia per a tallar carn i ossos, però també per a raspar i perforar.
60 |
C
Canibalisme: acció de consumir carn procedent d’individus de la mateixa espècie.
D
Dimorfisme sexual: la diferència de proporcions entre mascles i femelles d’una mateixa espècie.
G
Gènere: categoria biològica que s’ubica entre la família i l’espècie. Per exemple dins de la família Homínida, que inclou
primats i grans simis, està el gènere Homo que compren diverses espècies com Homo habilis, Homo sapiens, etc.
L
Llegat material: conjunt d’evidències materials dels grups humans del passat que han arribat fins a nosaltres.
Llinatge: descendents o grup de persones que tenen un vincle o avantpassat comú.
[page-n-61]
M
Marxa bípeda: capacitat per a caminar sobre les extremitats inferiors.
Mutació: canvi o modificació de l’ADN que produeix una variació o alteració en les característiques originàries.
P
Paleolític: el terme el va emprar per primera volta John Lubbock el 1865 i es compon de les arrels gregues palaios que
vol dir ‘antic’ i de lithos que es tradueix com a ‘pedra’. Per tant, Paleolític significa edat de ‘pedra antiga’.
Pluricel·lular: és l’organisme constituit per dues o més cèl·lules, com les plantes, els animals i algunes algues.
Pràctica funerària: és qualsevol classe d’acció, ritual o costum que es du a terme en el moment de la mort.
R
Retoc: modificació de part o de tota la vora d’una ascla o fulla de pedra, mitjançant colps o pressió, per a adequar-la a
un ús determinat o per a poder reutilitzar-la.
S
Sílex: roca sedimentària composta principalment per sílice emprada per a la fabricació de ferramentes durant la
Prehistòria.
U
Unicel·lular: és l’organisme format per una única cèl·lula, com els bacteris, protozous, alguns fongs i algunes algues. La
majoria són tan menuts que sols poden veure’s al microscopi.
| 61
[page-n-62]
Directora
Mª Jesús de Pedro Michó
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
62 |
Projecte didàctic
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
Disseny gràfic
Igor Morell Munárriz
Il·lustracions
Francisco Chiner
Emmanuel Roudier
Ángel Sánchez
Imatges
Arxiu SIP
Museo de la evolución humana de Burgos
S. ENTRESSANGLE / E. DAYNES / SCIENCE PHOTO LIBRARY
(https://www.sciencephoto.com/media/938580/view)
Damian Patkowsky en Unsplsah.com
Elliot & Fry; R.T. Pritchett; Charles Darwin; Darwin’s
finches by Gould; Wellcome Libary London Dominio
Público en Wikimedia Commons
Revisió de textos
Joaquim Abarca Pérez
Impressió:
Impremta Diputació de València
Edició
Museu de Prehistòria de València
Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
© Del text: les autores
© De les il·lustracions i imatges: els autors
© De l’edició: Diputació de València -
Museu de Prehistòria de València
ISBN:
978-84-7795-908-3
Dipòsit legal:
V-3776-2021
[page-n-63]
[page-n-64]
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-65]
HUMANA
L’EVOLUCIÓa Àfri
ca
Una aventura que s’inicià
|1
[page-n-2]
2|
[page-n-3]
Què aprendràs?
• En què consisteix el procés d’evolució biològica.
• Quines són les principals espècies d’hominins i les seues aportacions.
• A identificar els ossos que conformen el crani humà.
• Quins són els jaciments valencians on apareixen les primeres
ocupacions humanes.
Et proposem
• Que visites el Museu de Prehistòria de València.
|3
Composició amb il·lustracions de:
Francisco Chiner
[page-n-4]
Què és l’evolució?
L’evolució és el procés pel qual les diverses espècies d’éssers vius, entre elles la humana, han anat canviant al llarg
del temps a partir d’un avantpassat comú.
Aquest procés va començar fa uns 3.800 milions d’anys, quan al nostre planeta es donaren les condicions necessàries perquè sorgira la vida. En eixe moment aparegueren els primers éssers senzills d’una sola cèl·lula (éssers unicel·lulars), com els bacteris que encara conviuen amb nosaltres. A partir d’ells es desenvoluparen els organismes
més complexos formats per diferents cèl·lules (éssers pluricel·lulars), que s’han anat diversificant fins a donar pas
a totes les espècies que existeixen i han existit.
4|
[page-n-5]
Però, quins són els mecanismes que produeixen els canvis i originen noves espècies? El
primer que va donar una resposta científica a aquesta pregunta va ser Charles Darwin,
que en 1831 s’embarcà en el Beagle en una travessia que canviaria la seua visió del món.
|5
Fins aleshores es pensava que totes les espècies que hi
ha a la Terra havien estat creades, tal com es coneixien,
per Déu. Però les observacions que Darwin va fer a les
illes Galápagos el conduïren a donar una altra resposta,
basada en la seua Teoria de la selecció natural i que
publicà en el seu famós llibre L’orige de les espècies per
mitjà de la selecció natural.
[page-n-6]
Segons la teoria de Darwin, les espècies canvien, constantment se n’originen unes i se n’extingeixen d’altres, i el
motor d’eixe canvi és la selecció natural, que actua sobre elles de la següent manera:
• De vegades, naix un individu d’una determinada espècie que presenta una variació genètica o mutació.
Aquesta variació pot ser avantatjosa, desavantatjosa o neutra en l’entorn on viu.
• Si la variació resulta avantatjosa, l’individu té més possibilitats de sobreviure i tindre descendència
(fills/filles) que heretarà eixa mutació.
• Així, la variació es manté i, al final, es produeix un canvi evolutiu en eixa espècie.
6|
Darwin desconeixia com es produïen exactament eixes variacions o mutacions, però ara se sap que, en bona part,
es deuen a errors o alteracions en el procés de còpia del codi genètic.
També sabem que:
• l’evolució és un procés complex que permet la renovació de la vida i que no té cap finalitat. Tal com ja va
anticipar Darwin, els éssers humans només som una més de les moltes línies evolutives que han existit.
• aquesta força evolutiva està en constant moviment, va tindre lloc en el passat, les restes fòssils són una
prova evident de la seua existència, continua en el present i seguirà en el futur.
[page-n-7]
Aus
Artròpodes
Mamífers
Rèptils
| 7| 7
Amfibis
Anèl·lids
Osteïctis o
Peixos ossis
Equinoderms
Mol·luscs
Nematodes o
cucs rodons
Platihelmints
o cucs plans
Condrictis o Peixos
cartilaginosos
Àgnats o Peixos
sense madíbules
Radiats
Protozous
Esponges o
porífers
Evolució biológica
dels animals
[page-n-8]
D’on venim?
L’evolució humana té el seu orige a Àfrica ara fa uns 4 milions d’anys, moment
en què es va produir un canvi climàtic
i ambiental que va provocar la disminució dels boscos i l’augment dels
espais oberts com la sabana.
8|
Els nostres avantpassats més an-
tics, anomenats Australopithecus,
s’adaptaren a aquest nou entorn i
desenvoluparen la marxa bípeda,
que combinaven amb la pujada oca-
sional als arbres. Tenien una alimen-
tació basada en la recol·lecció de fruita
i vegetals, a la que incorporaren les proteïnes proce-
dents de la carn d’animals que trobaven morts. Algu-
nes espècies, com l’Australopithecus afarensis, a més, començaren a utilitzar les mans per a fabricar ferramentes senzilles. Tot açò va conduir a un augment progressiu del cervell i de
la intel·ligència.
Des d’aleshores, la capacitat d’adaptació a diferents entorns i
l’impuls evolutiu van contribuir al sorgiment de les diverses espècies d’homínids. Algunes van conviure, altres varen donar pas a
noves espècies i moltes altres es van extingir.
Koro Lobo
Hadar
Maka
Aramis
Lomekvi
Kanapol
Olduvai
Taung
Homo
Turkama este
Bahía de Allie
Chesonwanja
Peninj
Laerodi
Mapakansgal
Sterkfontein
Kromdaal
Swartkrans
Gladysvale
[page-n-9]
“Lucy”
australopithecus afarensis
3,9–3 milions d’anys
375 ~ 575 cm3
Curiositats del nom:
Australis: ‘sud’ en llatí
Pithecus: ‘simi’ en grec
Afar: de la tribu Afar (Etiòpia)
1’05 ~ 1’5 m
Es coneix com a Lucy per la cançó Lucy in the sky
with diamonds de The Beatles, que l’equip investigador
escoltava quan va tindre lloc el descobriment.
Característiques:
• Crani menut i allargat.
• Perfil del rostre inclinat, la
mandíbula es projecta cap avant
i no té mentó.
• Dents potents però les canines
són més menudes que les
dels ximpanzés.
• Braços llargs i cames curtes.
• Les femelles són més menudes que
els mascles (dimorfisme sexual).
|9
[page-n-10]
La primera espècie del gènere Homo és Homo habilis, que adoptarà de forma habitual la marxa bípeda, el que li va
permetre desplaçar-se millor en espais oberts.
El seu nom es relaciona amb la capacitat per a fabricar ferramentes, tot i que com ja hem dit algunes espècies
d’australopitecs també les elaboraren.
Aquestes senzilles eines de pedra anomenades còdols treballats són l’orige de la nostra tecnologia. Es tracta de
simples pedres de riu que es colpejaven dues o tres voltes amb altra pedra fins a obtenir un tall. Amb aquestes
eines podien aprofitar millor els recursos que tenien al seu abast, com ara tallar la fusta o la carn dels animals
que trobaven morts.
10 |
Homo habilis vivia en grups menuts i també s’alimentava de fruita, vegetals, tubèrculs, i carn, que consumia molt
ocasionalment.
[page-n-11]
homo habilis
2,8–1,4 milions d’anys
510 ~ 700 cm3
Característiques:
• Crani menut i allargat.
• Perfil del rostre inclinat,
la mandíbula es projecta cap avant
i no té mentó.
• Dents potents, però les canines
són menudes.
• Braços llargs i cames curtes.
• Les femelles són més menudes que
els mascles (dimorfisme sexual).
1’05 ~ 1’5 m
Curiositats del nom:
Homo: ‘humà’ en llatí
Habilis: ‘hàbil’ en llatí
| 11
[page-n-12]
Homo ergaster va ser la primera espècie humana que va eixir d’Àfrica,
possiblement seguint els desplaça-
ments dels animals i utilitzant passos naturals. Descendents seus són
les poblacions d’Homo erectus que
ocuparen Àsia i Europa.
12 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
Ergaster-erectus tenia unes proporcions corporals similars a les
nostres, podia caminar i també córrer llargues distàncies a la caça
de preses. Elaboraren eines de pedra més efectives i variades, el que
va fer possible la cacera i amb aquesta l’augment del consum de carn.
A més, com que van ser els primers grups humans a utilitzar i controlar el foc pogueren habitar l’interior de les coves, calfar-se quan feia
fred, allargar les hores de llum, torrar la carn i espantar els depredadors. Aquest desenvolupament tecnològic va facilitar-los la vida i
va afavorir la seua gran dispersió, en poder adaptar-se als diferents
entorns i ocupar territoris més freds fins llavors desconeguts.
[page-n-13]
homo ergaster
1,9–1 milions d’anys
600 ~ 910 cm3
Característiques:
• Crani més gran i arrodonit.
• Os frontal poc desenvolupat i arcs
supraciliars molt marcats.
• Mandíbula projectada cap avant
i sense mentó.
• Regió occipital un poc angulosa.
• Cames llargues i braços curts.
• Dit polze de les mans curt i pot
exercir una pressió important.
• Proporcions corporals paregudes
a les dels éssers humans actuals.
1’55 ~ 1’85 m
Curiositats del nom:
Homo: ‘humà’ en llatí
Ergaster: ‘treballador’ en grec
| 13
[page-n-14]
Les restes humanes més antigues localitzades fora d’Àfrica es troben a Geòrgia, en el continent Eurasiàtic, són de
fa 1,8 milions d’anys i s’anomenen Homo erectus georgicus.
Primeres poblacions humanes
a la península ibèrica
Sima del Elefante
Gran Dolina (Atapuerca)
Vallparadís
Barranc de la Boella
Ambrona
Aroeira
14 |
Alto de las Picarazas
El Llentiscle
Muntanyeta dels Sants
Solana del
Zamborino
Cueva Negra
Barranco-Leon
Fuente Nueva (Orce)
A la península ibèrica, al jaciment d’Atapuerca (Burgos), s’han recuperat les restes d’altra espècie homínida, de
fa uns 800.000 anys, que es coneix com a Homo antecessor. Té algunes característiques que la relacionen amb
homínids antics i d’altres que l’aproximen a humans moderns, per la qual cosa es considera una espècie pont, una
mena de cruïlla o punt d’intersecció de camins en l’evolució cap a la nostra espècie.
Antecessor també vivia en coves, utilitzades com a campaments temporals, i practicava tant la caça com l’aprofitament d’animals ja morts. Sabem que la seua dieta, a més de la carn, incloïa molts vegetals. Un aspecte curiós
d’aquests grups és que, de vegades, practicaven el canibalisme.
[page-n-15]
homo antecessor
Fa uns 800.000 anys
1’6 ~ 1’8 m
1.000 ~ 1.150 cm3
Curiositats del nom:
Homo: ‘humà’ en llatí
Antecessor: ‘pioner, explorador, que
va davant’ en llatí
Característiques:
• Crani gran i arrodonit.
• Os frontal estret i inclinat, amb els
arcs supraciliars marcats.
• Perfil del rostre recte, amb la mandí-
bula poc projectada i sense mentó.
• Regió occipital angulosa.
• Proporcions corporals semblants
a les actuals.
| 15
[page-n-16]
El llinatge neandertal inclou dos tipus d’humans, un més antic que rep el nom d’Homo heidelbergensis i l’espècie que el va succeir coneguda com a Homo neanderthalensis o neandertal.
Al llarg d’aquest període, que s’anomena Paleolític mitjà, es desenvoluparen tècniques de talla
complexes. A més de bifaços, una mena de destrals de mà apuntades, també s’elaboraren altres
eines modificant el tall d’ascles, o fragments menuts de pedra, mitjançant colps o retocs.
Neandertal és la primera espècie humana amb trets de conducta pròxims als nostres. Tenia
un gran domini de la caça, capacitat per al llenguatge, mostrava cert interés per l’expressió
artística i l’adorn personal i, a més, també va començar a soterrar les persones que morien.
16 |
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
L’ús del foc, que en aquests moments ja s’havia generalitzat, va transformar definitivament el comportament dels grups humans del
passat i va afavorir-ne el seu desenvolupament en millorar les condicions de vida. Les fogueres més antigues
localitzades en la península ibèrica s’han trobat a
la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna) i
són de fa uns 230.000 anys.
[page-n-17]
homo HEIDELBERGENSIS
Fa uns 600.000–250.000 anys
1’6 ~ 1’9 m
1.000 ~ 1.350 cm3
Curiositats del nom:
Homo: ‘humà’ en llatí
Heidelbergensis: de Heidelberg (Alemanya)
Característiques:
• Crani gran i arrodonit.
• Front menut i inclinat, amb arcs
supraciliars ben marcats.
• Mandíbula projectada cap avant
i sense mentó.
• Regió occipital allargada i
projectada cap arrere.
• Estructura corporal robusta,
amb tronc ample i braços
i cames curtes.
| 17
[page-n-18]
homo neanderthalensis
Fa uns 250.000-32.000 anys
Curiositats del nom:
Homo: ‘humà’ en llatí
Neanderthalensis: de la vall de Neander
(Alemanya)
1.200 ~ 1.750 cm3
1’5 ~ 1’7 m
18 |
Característiques:
• Crani gran i arrodonit.
• Front menut i inclinat, amb arcs
supraciliars ben marcats.
• Mandíbula projectada cap avant
i sense mentó.
• Regió occipital allargada i
projectada cap arrere.
• Estructura corporal robusta, amb
tronc ample i braços i cames curtes.
[page-n-19]
Mentre a Euràsia vivien aquests homínids, fa uns 300.000 anys a l’Àfrica va sorgir una nova espècie, la nostra,
anomenada Homo sapiens o Humans anatòmicament moderns (HAM). Des d’allí es va anar estenent per altres
continents, on va entrar en contacte amb les espècies que vivien en eixos territoris, neandertals i denissovans.
Els estudis genètics ho confirmen perquè els sàpiens actuals, originaris d’Àsia i Europa, tenen aproximadament
un 2% del seu ADN. Així, tot i que les poblacions de neandertals van desaparéixer, encara viu en nosaltres una
xicoteta part d’elles.
| 19
[page-n-20]
L’arribada de sàpiens al territori valencià va ser prou tardana, es va produir a finals del Paleolític, fa uns 35.000
anys, etapa que s’anomena Paleolític superior. En eixos moments, els grups de neandertals ja no vivien ací, sembla
que progressivament s’havien retirat cap a la zona del sud peninsular on varen sobreviure fins a la seua desaparició fa uns 32.000 anys. El mateix va succeir en altres zones del planeta, de manera que al final l’única espècie
humana que va quedar va ser la nostra.
Aquests grups humans, a més de recol·lectors i pescadors, van ser grans especialistes de la cacera. Inventaren
els propulsors, instruments d’os o fusta que donaven més impuls a les llances i permetien abatre animals des de
més distància, i les eines de sílex es van fer més variades i especialitzades. A més, van emprar per primera volta la
banya i l’os com a matèria primera per a la fabricació d’utensilis.
També desenvoluparen l’art, la música i les pràctiques funeràries.
20 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-21]
homo sapiens
“HAM” humans Anatòmicament Moderns
De fa uns 300.000 anys fins a l’actualitat
Característiques:
• Crani gran i elevat.
• Os frontal vertical i arcs supraciliars
poc marcats.
• Mandíbula menuda amb mentó.
• Regió occipital arrodonida.
• Estructura corporal
esvelta, malucs
estrets, braços curts
i cames llargues.
1.300 ~ 1.850 cm3
| 21
1’5 ~ 1’9 m
Curiositats del nom:
Homo: ‘humà’ en llatí
Sapiens: ‘savi’ en llatí
[page-n-22]
[page-n-23]
A veure què has aprés
01> L’EVOLUCIÓ HUMANA
Una aventura que s’inicià a Àfrica
[page-n-24]
és la Galeria de retrats dels nostres avantpassats, sols falta que els poses el nom.
1 > Aquesta
Per a fer-ho hauràs de fixar-te en la seua posició cronològica i comparar-la amb la que
apareix en les fitxes de cada espècie.
24 |
Homo habilis
Australopithecus
4MA
3,5MA
3MA
2,5MA
2MA
[page-n-25]
| 25
Homo ergaster/erectus
2MA
1,5MA
1MA
Homo antecessor
Homo sapiens arcaic
Homo heidelbelgensis
500.000 anys
Homo sapiens
actualitat
[page-n-26]
2
>
Construeix la teua carpeta de l’evolució humana i anota en les fitxes les aportacions
més importants de cada espècie.
Trobaràs la informació en el text D’on venim?
Per a muntar la carpeta necessitaràs:
Din A4
26 |
1. Doblega la cartolina per la mitat.
2. Retalla la portada i contraportada i pega-les en la cartolina.
3. Completa la fitxa de cada espècie, retalla-les i guarda-les en la carpeta.
1
2
3
[page-n-27]
Portada
01> L’EVOLUCIÓ HUMANA
Una aventura que s’inicià a Àfrica
Des de fa 4 milions d’anys fins al present
| 27
[page-n-28]
28 |
[page-n-29]
Contraportada
| 29
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-30]
30 |
[page-n-31]
3,9 ~ 3
milions d’anys
Australopithecus afarensis
375 ~ 575 cm3
1’05 ~ 1’5 m
| 31
[page-n-32]
APORTACIONS:
•
32 |
•
•
[page-n-33]
2,8 ~ 1,4
milions d’anys
homo habilis
510 ~ 700 cm3
1’05 ~ 1’5 m
| 33
[page-n-34]
APORTACIONS:
•
34 |
•
•
[page-n-35]
1,9 ~ 1
milions d’anys
homo ergaster – ERECTUS
600 ~ 910 cm3
1’55 ~ 1’85 m
| 35
[page-n-36]
APORTACIONS:
•
36 |
•
•
[page-n-37]
Fa uns
800.000 anys
homo ANTECESSOR
1.000 ~ 1.150 cm3
1’6 ~ 1’8 m
| 37
[page-n-38]
APORTACIONS:
•
38 |
•
•
[page-n-39]
Fa uns 250.000
a 32.000 anys
homo NEANDERTHALENSIS
1.200 ~ 1.750 cm3
1’5 ~ 1’7 m
| 39
[page-n-40]
APORTACIONS:
•
40 |
•
•
[page-n-41]
De fa uns
300.000 anys
fins a
l’actualitat
homo SAPIENS
1.300 ~ 1.850 cm3
1’5 ~ 1’9 m
| 41
[page-n-42]
APORTACIONS:
•
42 |
•
•
[page-n-43]
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-44]
al seu lloc el parietal de neandertal trobat a la Cova Negra (Xàtiva) i el
3 > Col·loca
frontal de sàpiens de la Cova del Barranc Blanc (Ròtova).
Per a fer-ho retalla les fotos del parietal i frontal i pega-les al lloc que correspon
en cada crani.
44 |
Arcs
Frontal
supraciliars
Parietal
Temporal
Occipital
Maxil·lar
Mentó
Mandíbula
[page-n-45]
Frontal sàpiens
de Cova del Barranc
Blanc (Ròtova)
| 45
Parietal
neandertal de
Cova Negra (Xàtiva)
[page-n-46]
[page-n-47]
ET PROPOSEM DESCOBRIR EN FAMÍLIA...
Una visita al passat:
el Museu de Prehistòria de València
[page-n-48]
48 |
[page-n-49]
T’imagines que existira un gran contenidor que tinguera dins tot el nostre passat? Un contenidor de temps marcat pel pas dels anys, ple d’escletxes rovellades...
Què sentiries si en aguaitar per eixes xicotetes obertures pogueres veure un paisatge de fa 200.000 anys,
amb elefants i hipopòtams en llibertat; o l’arribada d’un vaixell de comerciants fenicis carregat
de teixits, espècies i perfums; o escoltar la música que acompanya la desfilada d’una jove
ibera que va al seu casament; o el soroll dels legionaris romans marcant el pas sobre
la calçada…?
| 49
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-50]
No cal que t’ho imagines, eixe lloc existeix i és el Museu de Prehistòria de València, el gran
contenidor del nostre passat més remot.
50 |
[page-n-51]
El Museu de Prehistòria conserva gran part del llegat material dels pobles que van ocupar el territori valencià. La
recuperació d’aquest important patrimoni ha sigut possible gràcies a les excavacions que el Servei d’Investigació
Prehistòrica (SIP), de qui depén el museu, ha dut a terme des de 1928.
En l’actualitat, el museu està a València, en l’edifici conegut com La Beneficència. En la primera planta podreu visitar les sales que tracten la Prehistòria,
des del Paleolític fins a l’Edat del Bronze. En la segona descobrireu les restes
arqueològiques de la Cultura Ibèrica i del Món Romà.
També podreu fer un recorregut per la Història dels Diners, situada en un espai
independent de la primera planta, on es mostra l’evolució i la funció dels diners
al llarg del temps a partir d’una selecció de peces dels cinc continents.
| 51
[page-n-52]
El Museu també estén la seua actuació a alguns jaciments arqueològics com ara la Cova del Bolomor (Tavernes
de la Valldigna), La Cova de l’Or (Beniarrés), la Lloma de Betxí (La Canyada, Paterna) o els poblats ibèrics de la
Bastida de les Alcusses (Moixent), el Puntal dels Llops (Olocau) i Tossal de Sant Miquel (Llíria), inclosos en la Ruta
dels Ibers a València.
Les meues observacions sobre el Museu de Prehistòria de València:
52 |
[page-n-53]
| 53
Il·lustració:
Ángel Sánchez
[page-n-54]
54 |
Il·lustració:
Ángel Sánchez
[page-n-55]
COM ARRIBAR-hi?
Centre Cultural La Beneficència, Carrer de la Corona, 36, 46003 València
Autobús: Línia C1- Línia 28- Línia 95
Metro: Línia 1- Línia 2
| 55
[page-n-56]
QUÈ NECESSITES SABER?
Horari:
• De dimarts a diumenge de 10 a 20 h.
• Està tancat els dilluns, l’1 de gener,
l’1 de maig i el 25 de desembre.
Més informació:
www.museuprehistoriavalencia.com
Entrada:
• General 2€ i 1€ per a estudiants i
grups de deu o més persones.
• Gratuïta per a menors de set anys, professorat i
grups escolars, membres de famílies nombroses,
persones en atur que ho acrediten, població
jubilada i persones amb necessitats especials.
• Dissabtes, diumenges i festius és gratuït per a
tot el públic.
56 |
QUÈ MÉS POTS FER EN LA ZONA?
• A La Beneficència també podràs visitar el Museu Valencià d’Etnologia, on descobriràs com era la vida de la
societat tradicional valenciana. www.letno.es
• A menys de 5 minuts a peu es troba l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i la seua variada oferta expositiva
centrada en l’art contemporani. www.ivam.es
• A 5 minuts a peu està el llit del Túria amb instal·lacions recreatives i espais d’oci.
http://jardins.valencia.es/es/jardin/jardin-del-turia-tramos-4-5-6
• A 10 minuts a peu tens el Jardí Botànic, on podràs gaudir d’un racó ple de natura i molt més en ple centre
de la ciutat. www.jardibotanic.org
• A 15 minuts a peu arribaràs al Centre el Carme, amb les seues múltiples exposicions.
www.consorcimuseus.gva.es/centro-del-carmen/?lang=es
[page-n-57]
[page-n-58]
[page-n-59]
GLOSSARI
01> L’EVOLUCIÓ HUMANA
Una aventura que s’inicià a Àfrica
[page-n-60]
A
Ascla: fragment de pedra extret d’un bloc més gran mitjançant un colp. Generalment és més ampla que llarga. Pot
utilitzar-se directament com a eina de tall o transformar-se, mitjançant el retoc de les vores, per a altres usos.
B
Bifaç: ferramenta gran de pedra, treballada per les dues cares, de forma apuntada i vores tallants. També coneguda
com a destral de mà, servia per a tallar carn i ossos, però també per a raspar i perforar.
60 |
C
Canibalisme: acció de consumir carn procedent d’individus de la mateixa espècie.
D
Dimorfisme sexual: la diferència de proporcions entre mascles i femelles d’una mateixa espècie.
G
Gènere: categoria biològica que s’ubica entre la família i l’espècie. Per exemple dins de la família Homínida, que inclou
primats i grans simis, està el gènere Homo que compren diverses espècies com Homo habilis, Homo sapiens, etc.
L
Llegat material: conjunt d’evidències materials dels grups humans del passat que han arribat fins a nosaltres.
Llinatge: descendents o grup de persones que tenen un vincle o avantpassat comú.
[page-n-61]
M
Marxa bípeda: capacitat per a caminar sobre les extremitats inferiors.
Mutació: canvi o modificació de l’ADN que produeix una variació o alteració en les característiques originàries.
P
Paleolític: el terme el va emprar per primera volta John Lubbock el 1865 i es compon de les arrels gregues palaios que
vol dir ‘antic’ i de lithos que es tradueix com a ‘pedra’. Per tant, Paleolític significa edat de ‘pedra antiga’.
Pluricel·lular: és l’organisme constituit per dues o més cèl·lules, com les plantes, els animals i algunes algues.
Pràctica funerària: és qualsevol classe d’acció, ritual o costum que es du a terme en el moment de la mort.
R
Retoc: modificació de part o de tota la vora d’una ascla o fulla de pedra, mitjançant colps o pressió, per a adequar-la a
un ús determinat o per a poder reutilitzar-la.
S
Sílex: roca sedimentària composta principalment per sílice emprada per a la fabricació de ferramentes durant la
Prehistòria.
U
Unicel·lular: és l’organisme format per una única cèl·lula, com els bacteris, protozous, alguns fongs i algunes algues. La
majoria són tan menuts que sols poden veure’s al microscopi.
| 61
[page-n-62]
Directora
Mª Jesús de Pedro Michó
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
62 |
Projecte didàctic
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
Disseny gràfic
Igor Morell Munárriz
Il·lustracions
Francisco Chiner
Emmanuel Roudier
Ángel Sánchez
Imatges
Arxiu SIP
Museo de la evolución humana de Burgos
S. ENTRESSANGLE / E. DAYNES / SCIENCE PHOTO LIBRARY
(https://www.sciencephoto.com/media/938580/view)
Damian Patkowsky en Unsplsah.com
Elliot & Fry; R.T. Pritchett; Charles Darwin; Darwin’s
finches by Gould; Wellcome Libary London Dominio
Público en Wikimedia Commons
Revisió de textos
Joaquim Abarca Pérez
Impressió:
Impremta Diputació de València
Edició
Museu de Prehistòria de València
Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
© Del text: les autores
© De les il·lustracions i imatges: els autors
© De l’edició: Diputació de València -
Museu de Prehistòria de València
ISBN:
978-84-7795-908-3
Dipòsit legal:
V-3776-2021
[page-n-63]
[page-n-64]
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-65]