II Jornades anuals de Difusió del Quaternari "El clima quaternari i les societats humanes"

El Museu de Prehistòria i el Grup Valencià de Quaternari continuen enguany amb la seua voluntat de donar difusió a temes de rellevància científica i d'interès social sobre el Quaternari. Després de la celebració de les primeres jornades entorn de les més recents recerques dutes a terme sobre neandertals, coincidint amb la celebració del 25 aniversari del projecte de recerca de la Cova del Bolomor, enguany hem triat abordar el tema del canvi climàtic i el seu impacte en les societats prehistòriques.

Sabem que el clima canvia a través de l'estudi dels registres paleoambientals. Es produeixen al llarg del temps variacions en les temperatures i en la distribució de les precipitacions, amb freqüència amb caràcter cíclic, amb diversos rangs d'intensitat i recurrència. Les societats prehistòriques van viure sotmeses a condicions ambientals canviants, en ocasions poc favorables, que van poder ser factors significatius en la seua evolució sociocultural, per la qual cosa tradicionalment han sigut considerats com aspectes rellevants en els estudis sobre la Prehistòria, des de la perspectiva de diversos paradigmes més o menys deterministes. Hui per hui, encara que la seua rellevància en la història humana segueix sent objecte de debat, la constatació de l'existència d'abruptes canvis en curts períodes de temps, perceptibles a escala humana, han reforçat les hipòtesis ambientalistes.

Al mateix temps, el clima s'ha convertit en un tema d'interès general: la nostra capacitat per a modificar-ho, per alterar l'equilibri del sistema terrestre, constatat en l'actual crisi ecològica, ha portat a la societat a preguntar-se quin pot ser el seu impacte real en la nostra civilització i quines les seues conseqüències. A la llum d'aquestes noves preguntes ha sorgit un nou paradigma ecològic que recorre transversalment totes les ciències. Una nova visió del món que reconeix la dependència de les societats humanes respecte de l'ecosistema. Així, el canvi climàtic i el seu possible impacte en les societats humanes s'han situat en el centre de l'interés i del debat, i les recerques dutes a terme en aquest àmbit de l'estudi quaternarista han passat a ser objecte d'atenció de la societat.

Els canvis climàtics en el plistocè van ser molt intensos, amb freqüència bruscs, i probablement van tenir un gran impacte en la humanitat; arribant a ser considerats per alguns prehistoriadors motor de canvi cultural. També en l'holocè peninsular es van produir canvis, encara que de menor rang, i sobretot en les precipitacions, que van poder alterar la dinàmica cultural i l'estratègia territorial dels últims caçadors recol·lectors i dels primers agricultors.

Amb aquestes jornades pretenem donar difusió a les recerques més recents dutes a terme sobre el clima del passat i la seua relació amb les comunitats humanes prehistòriques, i oferir dades científiques actualitzades que ens permetran debatre sobre l'impacte dels canvis climàtics i ambientals en la nostra societat. Per tot açò hem preparat dues sessions científiques i divulgatives en les quals comptarem amb la participació dels següents especialistes en estudis paleoambientals:

Dimarts 11 de novembre de 2014 a partir de les 17,30 hores: conferències de Jesus Francisco Jordá Pardo i Mercè Bergadà i Zapata.

Dimarts 18 de novembre de 2014 a partir de les 17,30 hores: conferències de Penélope González Sampériz i Juan Salazar Bonet.



Jesus Francisco Jordá Pardo és professor de la UNED a Madrid. Des del punt de vista de les ciències geològiques ha treballat en diversos projectes de recerca geoarqueológica. Destaquen els seus estudis paleoclimàtics i paleoambientals a partir de seqüències sedimentàries conservades en coves habitades durant el paleolític superior. Participarà en les jornades amb la conferència “La Edad de Hielo, ¿mito o realidad? Los cambios climáticos del Cuaternario".

Mercè Bergadà i Zapata és professora de la Universitat de Barcelona especialista en estudis paleoambientals a partir de la microsedimentologia. S'ha centrat en l'estudi de jaciments en coves habitades en el tardiglaciar i en la transició entre el mesolític i el neolític. Actualment estudia seqüències sedimentàries del plistocè superior associades a assentaments ocupats per comunitats de neandertals i del paleolític superior. La seua intervenció portarà el títol de “Canvis paleoambientales i culturals de les comunitats del paleolític superior final en el Nord-est peninsular”.

Penélope González Sampériz és investigadora de l'Institut Pirinenc d'Ecologia del CSIC especialitzada en l'estudi paleoambiental a partir de la palinologia. Participa en projectes de recerca multidisciplinària d'anàlisi de sèries sedimentàries lacustre holocenes, que permeten obtenir registres continus i d'alta resolució de l'evolució ambiental i climàtica. En particular destaquen les seues aportacions sobre els canvis ambientals i les estratègies territorials dels últims grups de caça-recol·lectors. Centrarà la seua intervenció en l'anàlisi de la literatura científica que posa en relació canvis culturals, migracions o variacions en els patrons d'ocupació humana durant la prehistòria amb els canvis climàtics.

Juan Salazar Bonet és professor de Florida State University a València, especialitzat en treballs etnoarqueològics de comunitats indígenes en Etiòpia. Ha aprofundit en el coneixement de la comunitat agropastoral dels Mursi del curs baix del riu Omo, al Sud-oest d'Etiòpia. Grup humà que, al igual que uns altres del Sahel i la Sabana Sudanesa, s'ha desplaçat per a fer front a les condicions adverses que presenta el medi en el qual habita. Aquesta migració ha donat lloc a canvis culturals rellevants –inclosa la cultura material– que seran objecte de la seua conferència. Les seues aportacions serviran d'element de reflexió sobre la complexitat dels processos que els canvis climàtics poden donar lloc en les comunitats humanes.