Sàpiens

Sala IV.1
Fa més de 35.000 anys, durant el Paleolític superior, l'espècie Homo sapiens va començar a ocupar l'àrea mediterrània ibèrica. La població va augmentar gradualment i les relacions entre els grups humans es van fer cada vegada més complexes. Això va donar lloc a la formació i difusió de diferents cultures amb el seu particular desenvolupament tecnològic, simbòlic i artístic. Així, amb aquests grups es generalitza la indústria lítica laminar i s'incorpora os i asta en l'elaboració dels utensilis; la caça guanya eficiència gràcies a l'ús de les armes llancívoles; i es desenvolupen els rituals funeraris complexos i l'art, en particular el moble.
Aquests grups van continuar vivint en coves, abrics i campaments a l'aire lliure, ja foren assentaments base o especialitzats per a la caça o la recol·lecció. Les primeres indústries del Paleolític superior corresponen al període Aurinyaciài s'han trobat en la Cova dels Malladetes (Barx). En moments posteriors, fa uns 32.000 anys, el nombre de jaciments comença a augmentar i s'introdueixen novetats que caracteritzen el període Gravetià com les làmines de sílex retocades i els raspadors. Més tard, fa uns 25.000 anys, la península ibèrica i França es converteixen en el bressol de la cultura Solutriana. Període que es defineix per l'ocupació habitual de la tècnica del retoc pla. Es produeixen diferents tipus de puntes, com les d'aletes i peduncle o les escotades del Solutrià superior, documentades en la Cova del Parpalló (Gandia) i Cova del Volcán del Faro (Cullera), entre altres jaciments. Finalment, en el Magdalenià, que s'inicia fa uns 20.000 anys, s'elabora una gran varietat d'objectes d'os i asta, tant útils, com a elements rituals o decoratius. 
L'estudi de la fauna en jaciments de l'àrea valenciana indica que el predomini de determinats animals està en funció de la ubicació dels assentaments, la qual cosa configura un model de caça especialitzada. La cabra salvatge apareix molt ben representada en els llocs d'interior o de mitja muntanya, mentre que en les coves situades prop de la costa el cérvol és l'espècie més caçada. No obstant això, aquests dos herbívors es troben en percentatges similars en els assentaments prelitorals.
En la zona mediterrània peninsular les xicotetes preses comencen a tindre un paper rellevant en l'alimentació humana almenys des del Gravetià. El cas del conill és d'especial importància, ja que les seues altes capacitats reproductives el converteixen en un recurs molt abundant que actua com a complement en la dieta. És molt probable que una part de la carn es conservara a través del fumat per al seu consum posterior. També destaca l'aprofitament del linx (pell i carn) i d'altres recursos al final del període, com a peixos i mol·luscos, però que han deixat poques evidències.

Vitrines

  • Noves tecnologies, noves cultures

    Vitrina 8/9
    Sapiens va introduir canvis significatius en les tècniques de fabricació d'eines, va generalitzar l'ús de l'os i la cornamenta com a matèries primeres, i va produir una gran varietat d'elements d'adorn i les primeres manifestacions d'art figuratiu.
  • Tecnologia punta

    Vitrina 10
    Els estris per la caça són una part molt important del registre arqueològic del Paleolític superior. La seua diversitat parla de canvis culturals i estilístics al llarg del període.
  • Caça especialitzada

    Vitrina 11
  • Altres estratègies de subsistència

    Vitrina 12
  • Coves, abrics i campaments

    Vitrina 13
    Les poblacions del Paleolític superior van continuar vivint en coves, abrics i campaments a l'aire lliure. Espais d'habitació on realitzaven les activitats quotidianes de subsistència i d'elaboració de béns.
  • Sapiens

    Vitrina 16
  • Reconstruir els ecosistemes

    Vitrina 17
Back to top