La Atalayuela. Losa del Obispo.
19-08-194627-08-1946José Alcácer Grau
Jaciment de xicoteta extensió, denominat pels arqueòlegs com a "caseriu". S'excava durant una campanya en l'estiu de 1946 una zona en el cim del promontori de planta oval i amb eix orientat N-S, d'uns 14 metres de llarg per 7 d'ample (de mitjana). Van ser identificades possibles alineacions de pedres en la vora Oest i a l'est, mentre que ni al Sud ni el Nord queden restes dels murs. Es van trobar d'igual forma clots de pal en quasi tota l'àrea del despoblat. Es van trobar en ells restes de carbó de pi, que indiquen que els pals de pi van cremar en el seu lloc, mentre que uns altres van caure. La coberta degué compondre's de branques i fang, si s'ha de jutjar per les pellas d'aquest amb empremtes i branques carbonitzades trobades.
També es va descobrir una llar amb restes de cendres i pedres en semicercle, i un conjunt de lloses paral·leles l'atribució de les quals seria la de conducció d'aigües. A vegades en el sòl va aparéixer un arrebossat, que fa pensar en un possible enllosat, però en unes altres, baix tal arrebossat es troba ceràmica cremada. Apareix un estrat vermellós i un altre gris, en molts casos mesclats i amb cants. Això poguera indicar que l'assentament va patir diverses reparacions o reconstruccions i va acabar incendiat.
Els materials recuperats més destacats són restes de sílex sense retoc però amb marques d'ús, una moledera barquiforme, una sierrecilla de pedernal de les suposades de falç i una destral polida. En os es va recuperar un punxó que conserva en la base parteix de l'articulació i fragments d'uns altres més xicotets; així com un ullal de senglar de perfil incomplet que recorda a una figura humana i sembla un idolillo.
De ceràmica es van recuperar fragments de peces llises, algunes de poca grandària, i algunes sembles espatuladas; unes altres amb anses pertanyents a bols grans o olles, fragments de bord bols al costat de la vora amb mamelones, dues mitjanes peces acampanades perforades (per a la confecció de formatge) i restes d'un botó de modalitat rara.
També es va recuperar un interessant conjunt de peces de coure: una alabarda de coure o bronze, una altra de grandària més estreta, un puñalito de perfil triangular, xicotets fragments de metall, un punyal i puntes de fletxa de tipus foliaci.
L'observació detinguda fa sospitar l'existència de sepultures que ocuparien part de la cúspide, les quals van ser destrossades, emportant-se el material que considerarien més interessant. És possible que en la mateixa replaça o en les seues contigüitats es troben altres intactes.
Adscrit per l'autor a època eneolítica-argàrica.
La Labor del SIP y su Museo en el pasado año, 1949; 107- 110.
Alcacer, J. (1946). Dos estaciones argáricas de la Región Levantina. APL, 2, 151-165.
També es va descobrir una llar amb restes de cendres i pedres en semicercle, i un conjunt de lloses paral·leles l'atribució de les quals seria la de conducció d'aigües. A vegades en el sòl va aparéixer un arrebossat, que fa pensar en un possible enllosat, però en unes altres, baix tal arrebossat es troba ceràmica cremada. Apareix un estrat vermellós i un altre gris, en molts casos mesclats i amb cants. Això poguera indicar que l'assentament va patir diverses reparacions o reconstruccions i va acabar incendiat.
Els materials recuperats més destacats són restes de sílex sense retoc però amb marques d'ús, una moledera barquiforme, una sierrecilla de pedernal de les suposades de falç i una destral polida. En os es va recuperar un punxó que conserva en la base parteix de l'articulació i fragments d'uns altres més xicotets; així com un ullal de senglar de perfil incomplet que recorda a una figura humana i sembla un idolillo.
De ceràmica es van recuperar fragments de peces llises, algunes de poca grandària, i algunes sembles espatuladas; unes altres amb anses pertanyents a bols grans o olles, fragments de bord bols al costat de la vora amb mamelones, dues mitjanes peces acampanades perforades (per a la confecció de formatge) i restes d'un botó de modalitat rara.
També es va recuperar un interessant conjunt de peces de coure: una alabarda de coure o bronze, una altra de grandària més estreta, un puñalito de perfil triangular, xicotets fragments de metall, un punyal i puntes de fletxa de tipus foliaci.
L'observació detinguda fa sospitar l'existència de sepultures que ocuparien part de la cúspide, les quals van ser destrossades, emportant-se el material que considerarien més interessant. És possible que en la mateixa replaça o en les seues contigüitats es troben altres intactes.
Adscrit per l'autor a època eneolítica-argàrica.
La Labor del SIP y su Museo en el pasado año, 1949; 107- 110.
Alcacer, J. (1946). Dos estaciones argáricas de la Región Levantina. APL, 2, 151-165.